T14 Explica l`obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua

Anuncio
T14 Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua
relació amb el món audiovisual.
En els anys seixanta, Josep Maria Benet i Jornet es va formar en les lectures
populars i els serials radiofònics. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i va
freqüentar l'EADAG (Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual), on va entrar en
contacte amb les persones que feien el millor del teatre català d'aleshores:
Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany i Fabià Puigserver. Però no li va
interessar el teatre de l'absurd, el de Bertold Brecht ni el teatre existencialista.
Benet i Jornet és pràcticament l'únic autor de la seua generació que ha
aconseguit estrenar amb regularitat, sobretot perquè ha sabut evolucionar i ha
mantingut una certa complicitat estètica i ideològica amb un públic que l'entén.
La relació del teatre de Benet amb els plantejaments dels joves directors, com
Sergi Belbel, també ha contribuït a fer que els més joves el reconeguen com un
referent. És autor d’una trentena d’obres, entre les quals: Una vella, coneguda
olor (1963), Berenàveu a les fosques (1971), Revolta de bruixes (1975),
Descripció d'un paisatge (1978), Desig (1989), Olors (2000).
En el teatre de Benet i Jornet es pot observar l’evolució següent:
1. Del realisme social dels primers temps a la recerca d'un territori mític
(Cançons perdudes, 1966).
2. Les obres del cicle de Drudània.
3. El retorn al realisme, però focalitzant la intimitat dels personatges
(Berenàveu a les fosques, 1971).
4. L'apropament al teatre de Harold Pinter (PN de Literatura 2005).
5. El retorn a un intimisme en què la comunicació es fa gairebé impossible.
En el teatre de Benet i Jornet l'entorn pesa d'una manera aclaparadora sobre els
éssers humans, els condiciona, els configura i els deforma. Durant els primers
anys de la seua producció l’entorn feia els personatges infeliços o cruels, i es
manifestava clarament injust. Més endavant s'ha transformat i ha dut els
personatges a la dificultat d'expressar-se.
Benet ha adaptat com a guions cinematogràfics diversos textos teatrals i és un
dels referents fonamentals en el camp del guió televisiu de ficció, especialment
per les seues aportacions en la professionalització de la figura del guionista, en
la creació d’un model autòcton de sèries de ficció populars i de qualitat, i en la
difusió televisiva d’adaptacions de textos de referència de la literatura catalana.
Va començar fent guions televisius per a TVE i va crear la primera sèrie diària
de tot el territori espanyol (TV3: Poble Nou, 180 capítols). També ha sigut
director argumental de les sèries Rosa i Nissaga de Poder, així com de la
telenovel—la Laberint d’ombres, i algunes altres més.
Ha obtingut diversos premis importants, entre els quals el Premi Blanquerna de
Comunicació 2010 i el Max d’Honor 2010.
[437 paraules]
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m-benet-i-jornet
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091123/josep-maria-benet-jornet--personatge/635028.shtml
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19233
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/131001-lla-crisiteatral-va-donar-llibertat-als-autorsr.html
Descargar