Histologia Humana

Facultat de Medicina
PLA DOCENT DE L’ASSIGNATURA
Dades generals de l’assignatura
Nom de l’assignatura: Histologia Humana
Codi: 361437
Curs acadèmic: 2009-2010
Impartició: semestral
Coordinació: Esther Pérez (Clínic) Joan Blasi (Bellvitge)
Departaments: Biologia Cel.lular, Immunologia i Neurociències; Patologia i Terapèutica
Experimental
Crèdits ECTS: 4
Semestre: segon
Tipus: obligatòria
Professorat
Esther Pérez, Gustavo Egea, Sílvia Ginés, Elisabet Sarri, Laura Rúe, Joan Blasi, Carles Solsona i
altres
Objectius d’aprenentatge de l’assignatura
PREREQUISITS PREVIS PER CURSAR L’ASSIGNATURA
Recomanacions respecte d’assignatures, matèries, mòduls, i competències que l’estudiant ha
d’haver cursat per tenir més garanties d’assoliment dels objectius de l’assignatura:
•
•
•
Competències específiques: Coneixements bàsics de biologia general i els
corresponents a les assignatures de Bioquímica bàsica i Biologia Cel·lular del
primer semestre.
Competències generals: Coneixements bàsics d’anglès suficients per a la
comprensió escrita d’un text científic/tècnic
Assignatures del nou Pla d’Estudis amb les que cal una especial coordinació:
Biologia Cel·lular, Biologia Cel·lular i Biologia del Desenvolupament, Biologia
Molecular
A.- OBJECTIUS GENERALS: (En relació als continguts conceptuals de l’assignatura)
La Histologia és una ciència bàsicament d’OBSERVACIÓ que permet identificar i analitzar amb
l’ajut del microscopi la relació estructura-funció de cèl·lules, teixits i òrgans del cos humà.
L’èxit en aquesta assignatura depèn de la comprensió tant dels conceptes bàsics que es donaran
al llarg les lliçons presencials teòriques i pràctiques, com de l’aplicació dels mateixos en saber
identificar i descriure adientment les preparacions histològiques dels teixits que es veuran a les
sessions pràctiques, així com de les imatges histològiques que es penjaran a la Intranet de
l’assignatura i de les que es troben a diferents pàgines web a Internet.
Els objectius següents establiran les bases per aprendre i comprendre la histopatologia, es a dir la
relació que es dona entre l’alteració de l’organització normal histològica dels teixits, i en
conseqüència dels òrgans, i els defectes funcionals a que van lligats. Per això cal:
(1) Entendre l’estructura microscòpica dels teixits del cos humà assistint a les classes
teòriques i pràctiques, i saber utilitzar els atlas i els recursos electrònics disponibles en la
xarxa.
(2) Aprendre i comprendre la terminologia histològica per aplicar-la adientment en la correcte
identificació dels teixits del cos humà, així com en presentacions orals (seminaris) i proves
escrites (pràctiques i exàmens).
(3) Adquirir i aplicar una sistemàtica de pensament lògic que ajudi a l’alumne a identificar
correctament les imatges i preparacions histològiques que veurà a les sessions teòriques i
pràctiques de l’assignatura.
(4) Entendre la inseparable relació que hi ha entre l’estructura microscòpica i la funció dels
teixits, i saber-ho aplicar a l’hora de veure una preparació histològica.
(5) Conèixer i entendre la metodologia (i els seus principis) que s’utilitza per obtenir les
preparacions histològiques.
L’assignatura Histologia Humana fa referència a com es combinen els diferents tipus de
cèl·lules formant teixits per fer una determinada funció, els quals s’agrupen posteriorment
per formar els òrgans. Per tant aquesta assignatura constitueix la base per després entendre
l’estructura dels òrgans, i com aquests s’associen en sistemes per fer una funció específica,
que es donarà a l’assignatura Organografia Microscòpica Humana.
Aquesta assignatura es composa d’Unitats temàtiques (UTs) que comprenen una o vàries
lliçons agrupades per la seva relació estructural i/o funcional. Les UTs són l’estructura
organitzativa docent que ha d’ajudar a que l’alumne adquireixi les competències
específiques.
B.- OBJECTIUS ESPECÍFICS: (Descripció de cadascuna de les competències específiques
pròpies de l’assignatura a assolir per l’alumne)
b1.- Competències tècniques: (Saber fer)
b1a.- Habilitat descriptiva i de identificació: (Enumerar)
• Redactar la descripció d’un teixit a partir de l’observació al microscopi òptic
• Saber identificar tipus cel·lulars i components de la matriu extracel·lular dels
diferents tipus de teixits en funció a les seves característiques tintorials
• Descriure les característiques estructurals dels diferents tipus de teixits
• Identificar possibles factors que poden causar un funcionament anòmal dels
diferents tipus de teixits
b1b.- Habilitats de maneig (interpretació) i instrumentals (procediments). Analitzar,
resoldre, calcular, interpretar, mètodes diagnòstics: (Enumerar)
• Utilitzar correctament el microscopi òptic
• Interpretar seccions dels diferents tipus de teixits identificant els principals tipus
cel·lulars i les característiques de la matriu extracel·lular
• Representar esquemàticament els teixits segons la observació al microscopi
• Saber interpretar les seccions observades al microscopi i fer-ne una
reconstrucció en 3 dimensions
b1c.- Habilitats per resoldre problemes. En base de l’aplicació de les habilitats
descriptives i de maneig. Aproximació sindròmica: (Enumerar els problemes)
•
•
Entendre textos científics senzills en català, castellà o anglès. Saber trobar
respostes a preguntes plantejades a partir de la informació continguda e el text o
cercar-la a partir de referències bibliogràfiques que apareguin en el text.
Saber deduir la tinció que s’ha d’aplicar per destacar certs components d’un teixit
b2.- Competències acadèmiques: (Fer correctament el que cal fer)
b2a.- Coneixements (Saber): Coneixement i judici crític de les bases científiques,
interpretatives i de la resolució dels problemes del contingut de l’assignatura:
(Enumerar el temes amb una breu descripció del seu contingut, i si cal, distingir
diferents blocs temàtics. No confondre amb les classes, seminaris, etc. que son
només unes eines docents per facilitar assolir una part del temari).
UT 1. Histologia Mèdica: concepte i mètodes d’estudi.
Conèixer les unitats de mesura utilitzades per analitzar les preparacions
histològiques i entendre i contextualitzar adequadament la mida de les diferents
estructures microscòpiques.
Saber els noms dels instruments i tècniques habituals utilitzades per preparar
mostres a nivell de microscòpia òptica i electrònica, les seves avantatges i
limitacions.
Saber escollir els mètodes histològics i histoquímics més adients per visualitzar
les estructures i quins dels components biològics d’interès poden posar-se de
manifest a nivell microscòpic.
UT 2. Els Teixits Epitelials.
Reconèixer i descriure els diferents teixits epitelials.
Saber les característiques funcionals de cada tipus epitelial.
Relacionar l’estructura dels diferents tipus de teixit epitelial amb la seva funció i a
partir d’aquestes dades donar exemples de la seva localització en el cos humà
Conèixer els principals components i funció de la làmina basal i la seva implicació
en processos patològics
Conèixer els criteris de classificació de les glàndules.
Saber els noms de les principals glàndules humanes, a on es localitzen i les seves
principals característiques funcionals.
UT 3. Els Teixits de Sosteniment.
Conèixer i enumerar els components fonamentals dels teixits connectius bàsics
Conèixer l’estructura i funció de les cèl·lules dels teixits connectius bàsics.
Saber com es sintetitzen els components de la matriu extracel·lular.
Reconèixer i saber comparar els tipus de teixits connectius bàsics en relació a la
seva composició, localització i funció.
Conèixer les conseqüències funcionals més notables ocasionades per defectes en
els teixits connectius
Reconèixer els tipus de teixit adipós i les seves principals característiques
estructurals en relació a la seva funció
Conèixer les similituds i diferències dels tipus de cartílag i relacionar-les amb les
seves respectives funcions.
Conèixer la histogènesi i mecanismes de creixement del cartílag.
Saber les característiques estructurals i les funcions del pericondri
Conèixer i descriure els diferents tipus de teixit ossi a nivell macroscòpic i
microscòpic.
Conèixer i comparar els tipus cel·lulars que es troben al teixit ossi pel que fa al
seu origen, morfologia, localització i funció.
Entendre les propietats físiques del teixit ossi en relació a la seva organització
histològica.
Saber les característiques dels dos tipus d’histogènesi òssia i a on tenen lloc.
Saber les similituds i diferències que tenen lloc al teixit ossi durant els processos
de creixement i remodelació.
Entendre les bases histològiques de la reparació de fractures òssies.
Saber els principals tipus d’articulacions i la seva organització histològica.
Saber reconèixer cadascun del elements formes que composa la sang, la seva
composició i relacionar-la amb la seva funció
Conèixer en percentatges com contribueix cada element forma a la composició de
la sang.
Conèixer les característiques del plasma i sèrum
Descriure les característiques estructurals de les plaquetes
Entendre el concepte de cèl·lula mare i llinatge.
Conèixer les poblacions de cèl·lules hematopoiètiques i la compartimentació
estructural i funcional del moll de l’os.
UT 4. El Teixit Muscular.
Conèixer i comparar els tres tipus de múscul en quant a la seva estructura, funció
i localització en el cos humà.
Conèixer l’organització microscòpica de la fibra muscular llisa i estriada.
Saber els mecanismes moleculars bàsics i les estructures histològiques
implicades en la transmissió de l’impuls nerviós al múscul i com comporta la seva
contracció.
Relacionar els tipus de fibres musculars amb les seves característiques
contràctils.
Entendre les bases histològiques de les lesions dels diferents tipus de múscul i la
seva reparació.
UT 5. El Teixit Nerviós.
Saber les característiques estructurals i funcionals bàsiques del teixit nerviós.
Conèixer l’estructura, components i funcions de la neurona i de les cèl·lules de
suport.
Entendre les característiques estructurals de la mielina i la seva funció
Descriure la sinapsis pel que fa a la seva estructura, tipus, components i
funcionament.
Conèixer com les fibres nervioses s’agrupen per formar els nervis així com les
característiques i nomenclatura dels teixits connectius que formen part dels nervis
Saber l’estructura, funció i localització de les meninges.
Saber la composició cel·lular i l’organització funcional dels ganglis.
b3.- Competències en relació a l’aprenentatge d’actituds, valors i normes de
comportament. Competències transversals i de desenvolupament professional.
•
•
•
•
•
•
Escoltar i participar ordenadament en una discussió respectant el torn de paraula.
Aprendre a col·laborar amb altres realitzant treballs en equip.
Incorporar el fet del caràcter dinàmic del coneixement científic i la necessitat
d’actualització permanent.
Participar activament en les sessions de pràctiques de laboratori/seminaris,
respectant les normes de funcionament que s’estableixin.
Tenir la ment oberta a noves aproximacions o punts de vista sobre un determinat
assumpte, procurant que els prejudicis no impedeixin el reconeixement de noves
evidències.
Valorar adequadament el fonament científic de la pràctica mèdica.
Blocs temàtics de l’assignatura
a.- Classes magistrals:
1.- Característiques generals de la Histologia. Repàs dels mètodes histològics
2.- Característiques de les cèl·lules epitelials
3.- Criteris de classificació i tipus d’epitelis
4.- Criteris de classificació i tipus de glàndules
5.- Característiques generals i components dels teixits connectius: matriu extracel·lular
6.- Característiques de les cèl·lules del teixit connectiu
7.- Classificació dels teixits connectius segons la seva estructura i funció.
8.- Característiques i tipus de teixit adipós
9.- Característiques generals i components del teixit cartilaginós. El pericondri
10.- El cartílag hialí
11.- Els cartílags elàstic i fibrós
12.- Components del teixit ossi. L’endosti i el periosti
13.- Organització macro i microscòpica de l’os
14.- Ossificació intramembranosa i endocondral. Creixement de l’os.
15.- Modelació i remodelació. Les articulacions
16.- Composició de la sang. Característiques dels diferents tipus cel·lulars
17.- L’hematopoiesi
18.- Característiques generals i tipus de teixit muscular. Característiques de la fibra
muscular esquelètica
19.- Característiques de la fibra muscular cardíaca i llisa
20.- Reparació de les fibres musculars. Correlacions clíniques
21.- Components del teixit nerviós. La neurona
22.- El terminal sináptic i el transport axonal
23.- Les cèl·lules de la glia. Les fibres nervioses
24.- Característiques dels nervis i els ganglis. Les meninges
b.- Seminaris
1.- Correlacions clíniques associades als epitelis i teixits connectius (grups de 50 alumnes)
2.- Factors que regulen el creixement del cartílag i os. Correlacions clíniques (grups de 50
alumnes)
3.- Seminari de repàs pràctiques 1, 2 i 3. Avaluació (grups de 50 alumnes)
4.- Correlacions clíniques associades a les cèl·lules sanguínies i l’hematopoiesi (grups de
50 alumnes)
5.- Comentari d’un article científic relacionat amb el teixit nerviós (grups de 25 alumnes)
6. i 7.- Presentació oral de treballs dirigits (grups de 25 alumnes)
8.- Seminari de repàs pràctiques 4, 5 i 6. Avaluació (grups de 50 alumnes)
c.- Laboratori d’habilitats / simulació.
d.- Pràctiques (Nombre d’hores i competències bàsiques a assolir)
d1.- Laboratori
d2.- Clíniques
d1.- Laboratori
Consistiran en l’observació detallada de preparacions histològiques en el microscopi òptic i
de microfotografies obtingudes al microscopi electrònic. Per tal d’aprofitar adientment les
sessions presencials pràctiques, cal que l’alumne vingui amb els conceptes bàsics donats
a les sessions magistrals preparats. A més a més, és molt convenient haver treballat no
presencialment (de forma individual o en grup) sobre imatges histològiques (que
corresponen a les preparacions que es veuran) i que es trobaran prèviament penjades a la
intranet de l’assignatura. També cal fer-ho sobre altres imatges disponibles en pàgines web
i en llibres-atlas donats a la bibliografia. La duració de cada pràctica serà de 2 hores.
Competències generals de les sessions de pràctiques:
Practicar el vocabulari i els conceptes donats a les sessions magistrals.
Posar en un context real les característiques morfològiques de les cèl·lules i teixits
estudiats a les sessions magistrals.
Aprendre a reconèixer les estructures en 2D i a projectar-les mentalment en 3D. Cada
pràctica s’inicia amb una petita explicació de la mateixa, enumerant les estructures que
l’alumne ha de ser capaç de trobar i identificar i en quin context es troben.
Fomentar la comunicació entre els propis alumnes facilitant la discussió i la cerca més
ràpida i acurada de les estructures histològiques. El professor estimularà i moderarà
aquestes interaccions per tal de que siguin eficients i profitoses.
Desenvolupar la capacitat d’observació davant d’una preparació histològica. Es tracta
d’aplicar els conceptes histològics bàsics utilitzant el raonament deductiu per esbrinar i
entendre el que s’està veient.
Ajudar a adquirir una actitud de curiositat per aprofundir en el coneixement histofuncional
i histopatològic de cèl·lules i teixits.
Pràctica 1: Els teixits epitelials (UT 2)
Competències bàsiques a assolir: Ser capaç d’identificar els principals tipus d’epitelis
(escamós simple, cúbic simple, columnar simple, escamós estratificat, pseudoestratificat i
de transició) i relacionar-la amb la seva funció. Identificar també diferents tipus de cèl·lules
epitelials (enteròcits, ceratinòcits i cèl·lules secretores) i certes especialitzacions de
membrana (cilis, ceratina). Identificar els diferents tipus de tinció i la seva aplicació. Saber
identificar els principals tipus de glàndules exocrines (unicel·lulars i pluricel·lulars) i la
organització de les glàndules exocrines pluricel·lulars (tubulars i acinars). Identificar els
diferents tipus de tinció i la seva aplicació.
Pràctica 2: El teixit connectiu
Competències bàsiques a assolir:Saber identificar els principals tipus de teixit connectiu:
mucós, lax, dens regular i irregular, elàstic, reticular i adipós. Identificar els principals tipus
cel·lulars i les característiques de la matriu extracel·lular. Identificar els diferents tipus de
tinció i la seva aplicació.
Pràctica 3: Els teixits cartilaginós i ossi
Competències bàsiques a assolir: Identificar els principals tipus cel·lulars: condròcits,
osteoblastes, osteoclastes i osteòcits. Saber identificar els teixits de recobriment
(pericondri, periosti i endosti). Diferenciar l’os trabecular i os compacte. Identificar tots els
components de l’os haversià. Identificar i descriure les diferents zones de la placa de
creixement. Identificar els diferents tipus de tinció i la seva aplicació.
Pràctica 4: La sang i el teixit muscular
Competències bàsiques a assolir: Identificar correctament els eritròcits, els granulòcits,
agranulòcits i les plaquetes. Comptar la proporció de cada element cel·lular que es troba a
la preparació. Identificar correctament un múscul esquelètic estriat, un cardíac i un de llis i
establir les similituds i característiques diferencials que hi entre ells tant en seccions
histològiques transversals com longitudinals. Identificar les capes que envolten el múscul i
les fibres musculars.
Pràctica 5: El teixit nerviós
Competències bàsiques a assolir: Saber identificar els diferents tipus de cèl·lules
nervioses, quin tipus de tinció s’ha utilitzat per visualitzar-les i les característiques de cada
tipus de tinció. Saber diferenciar una neurona d’una cèl·lula glial utilitzant sals de plata per
la seva visualització. Identificar i descriure els components dels nervis 5 perifèrics, ganglis
simpàtics, parasimpàtics i sensitius. Identificar les cèl·lules de la neuroglia epitelial
(epèndim i plexes coroideos). Saber diferenciar les tres capes de teixit connectiu que
recobreixen el sistema nerviós central. Descriure l’estructura de la mielina i saber
reconèixer els nòduls de Ranvier, els segments internodals i les cisures de SchmidtLantermann
Fonts d’informació bàsiques de l’assignatura
Llibres de text
Texto y Atlas de Histología. Gartner y Hiatt. Ed. McGraw-Hill Interamericana. 2ª
Edición. 2002
Histología. Texto y Atlas color con Biología Celular y Molecular. Ross y Pawlina. Ed.
Panamericana. 5ª Edición, 2006
Histology and Cell Biology. An Introduction to pathology. A.L. Kierszenbaum. MosbyElsevier. 2nd Edition, 2007.
Histología Humana. A. Stevens y J. Lowe. Mosby-Elsevier. 3ª Edición, 2006.
Histología. F. Geneser. Editorial panamericana. 3ª edición, 2000.
Histología Básica. Texto y Atlas. L.C. Junqueira y J. Carneiro. Masson. 6ª Edición, 2005.
Atlas d’Histologia
Wheather’s Histología Funcional. Texto y Atlas en color. B. Young, J.W. Heath.
Harcourt. 4ª Edición, 2000.
Atlas Color de Citología e Histología. W. Kühnel. Ed. Panamericana. 11ª Edición, 2002.
Atlas color de Histología. L.P. Gartner y J.L. Hiatt. Ed. Panamericana, 4ª Edición, 2006.
Revistes Científiques. Es concretaran les referències per cada tema
Electrònics i Audiovisuals. Es donarà la informació als alumnes a mida que es vagin tractant
els diferents temes.