HISTÒRIA DE LES IDEES POLÍTIQUES \(0798\)

HISTÒRIA DE LES IDEES POLÍTIQUES (0798)
Crèdits teòrics 4 i crèdits pràctics 2
Curs 2002-2003
Àrea de Filosofia Moral i Política
Professor: Joaquín Valdivielso
Objectius
L’assignatura es centra en les grans idees polítiques dins el marc històric, social, econòmic i
cultural, en què apareixen. Amb la idea de poder aprofundir mínimament, l’objectiu principal
consistirà a analitzar críticament les principals teories modernes i contemporànies, a partir de
les seves pròpies fonts, mostrant els principals pressuposts i motius.
Metodologia
Els continguts de les classes seguirà de prop les lectures recomanades per cada tema; sense
excloure que s’hi puguin fer modificacions. La forma dels crèdits de tipus pràctics s’acordarà
amb els alumnes.
Cada tema s’anirà explicant a partir de la lectura de textos clàssics. Aquestes lectures
obligatòries (LO) es posaran a copisteria a una carpeta pròpia de l’assignatura, de forma que
l’accés a les mateixes no suposi mai un problema. A més es recomana una bibliografia
general de consulta (veure bibliografia)
Continguts
1.- El pensament polític clàssic i medieval. El pont cap a la Modernitat: Maquiavel; les
utopies. La revolució anglesa i el contractualisme hobbesià.
LO1: Hobbes, T.; Leviatán, FCE,1992, cap. XIII-XV
2.- El liberalisme clàssic. Del moviment leveller al iusnaturalisme de Locke.
LO2: Locke, J.; Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil, Alianza,1990, cap. I3.- El republicanisme. El pensament il.lustrat pre i postrevolucionari. La declaració francesa
de drets.
LO3: Rousseau, J.-J.; El contracte social, Tecnos, 1988, Libro Segundo
4.- El socialisme abans de Marx. Evolució del pensament marxià.
LO4: Marx, K., y Engels, F.; Manifiesto del partido comunista, Utopías/Nuestra Bandera,
1998.
5.- El liberalisme contemporani: la teoria de la justícia dins el marc de l’Estat de Benestar.
LO5: Rawls, J.; Teoría de la Justicia, FCE, 1993, 1-4, 10-11, 22 i 24
6.- El neoliberalisme i el neoconservadurisme. La crítica ultraliberal de Nozick a la
redistribució.
LO6: Nozick, R.; Anarquía, Estado y Utopía, FCE, cap. 7, primera sección.
7. El comunitarisme: el multiculturalisme, la pertenença i els drets col.lectius.
LO7: Walzer, M.; “¿Qué derechos para las minorías culturales”, Isegoría/24, 2001.
8. L’aparició dels nous moviments socials i les polítiques de nou paradigma: L’ecologisme
polític, el feminisme, i els postmarxismes.
LO8: Gorz, A.; “Adiós, conflicto central”, en Glotz, P. (ed), Izquierda, punto cero, Paidós,
1996.
Bibliografia de consulta
Temes 1 a 4:
Sabine, G.; Historia de la teoría política, FCE, 1996.
Touchard, J.; Historia de las ideas políticas, Tecnos.
Vallespín, F. (ed.); Historia de la teoría política, Alianza.
Hampsher-Monk, I.; Historia del pensamiento político moderno. Ariel, 1996.
Temes 5 a 8:
Gargarella, R; Las teorías de la justicia después de Rawls, Paidós, 1999.
Kymlicka, W.; Filosofía política contemporánea, Ariel, 1995.
Lukes, S.; El viaje del profesor Caritat, Tusquets, 1997.
Aquesta bibliografia de consulta es troba a la biblioteca de la UIB. Es recomanen
preferentment els textos de Hampsher-Monk i el de Gargarella. Al llarg del curs s’anirà fent
referència a textos més especialitzats sobre qüestions puntuals de la matèria.
Avaluació
L’avaluació serà per escrit. Consistirà en un comentari de fragments d’alguns dels textos
utilitzats durant el quadrimestre. Es triarà dos d’entre tres fragments corresponents a autors
estudiats i es comentaran, indicant l’autor, el context, les principals característiques de la
corrent a la qual pertany, i les principals idees suggerides al text en qüestió; a més, s’haurà de
contestar al comentari a tres preguntes guia. Posam com a exemple dos exàmens de cursos
anteriors. (veure ANNEXE amb exemple d’examen)
HISTÒRIA DE LES IDEES POLÍTIQUES (0798). Examen de juny de 2002. Dia 13 (Grup 1)
NOM:
DNI:
Comenta dos dels textos següents de forma que contestis les preguntes que se te demanen (l’ordre és
irrellevant) i indiquis els seus autors i les idees principals del seu pensament, al seu context i a la
tradició de pensament polític a la qual pertanyen.
......................................................................................................................................................
TEXT A
“La libertad del hombre sometido a un poder civil consiste en disponer de una regla fija para
acomodar a ella su vida, que esa regla sea común a cuantos forman parte de esa sociedad, y que
haya sido dictada por el poder legislativo que en ella rige. Es decir, la facultad de seguir mi propia
voluntad en todo aquello que no esté determinado por esa regla; de no estar sometido a la voluntad
inconstante, insegura, desconocida y arbitraria de otro hombre, tal y como la libertad de Naturaleza
consiste en no vivir sometido a traba alguna fuera de la ley natural”.
1) Quines són les lleis i els drets naturals?, quines lleis i drets no són “naturals”’; 2) distingeix
diferents tipus de llibertats; 3) a qui es refereix l’autor com a “hombre de voluntad arbitraria”?
......................................................................................................................................................
TEXT B
“Si el Estado, o la Ciudad-Estado, no es sino una persona moral, cuya vida consiste en la unión de
sus miembros, y si el más importante de sus cuidados es el de su propia conservación, necesita una
fuerza universal y compulsiva que mueva y disponga cada parte del modo más conveniente para el
todo. De igual modo que la Naturaleza otorga a cada hombre un poder absoluto sobre sus miembros,
el pacto social otorga al cuerpo político un poder absoluto sobre todos los suyos, y este mismo poder
es el que, dirigido por la voluntad general, lleva el nombre de soberanía”
1) Subscriurien contractualistes com a Locke o Hobbes aquestes idees?; 2) són compatibles amb la
Declaració de Drets de L’Home de 1789?; i 3) què vol dir Walzer amb “Los ciudadanos, como dijo
Rousseau, “se dan leyes a ellos mismos”, pero no pueden hacerlo si los grupos que hay dentro de
ellos están atados a otras leyes, omniabarcantes, que exigen un compromiso total”?
......................................................................................................................................................
TEXT C
“Todos los movimientos han sido hasta ahora realizados por minorías o en provecho de minorías. El
movimiento proletario es un movimiento propio de la inmensa mayoría en provecho de la inmensa
mayoría. El proletariado, capa inferior de la sociedad actual, no puede alzarse, no puede erguirse,
sin hacer saltar por los aires toda la superestructura de estratos que conforman la sociedad actual”
1) Per què el moviment obrer és un moviment polític?; 2) explica el par base/superestructura; 3) què
vol dir Gorz amb”el agotamiento del potencial político del movimiento obrero, la superación del
conflicto de clase en virtud de nuevos conflictos sociales”?