JOHN LOCKE 1.Emprisme. Crítica a l’innatisme cartesià L’Assaig sobre l’intel·lecte humà de Locke es presenta com una anàlisi de límits, condicions i possibilitats efectives del coneixement humà. Per a fer-ho, Locke integra alguns elements procedents de la filosofía cartesiana, especialmente el principi segons el qual l’únic objecte del pensament humà és la idea. La tesi més destacada de Locke és que les idees procedeixen de l’experiència. 2.Un nou concepte d’idea IDEA simple contingut de la ment i del pensament humà Aquesta definició trenca amb la definició platónica i, també amb la de Descartes, ja que aquest era innatista i Locke nega qualsevol forma d’innatisme. Les seves tesis són: 1. No hi ha idees ni principis innats. En néixer, la ment es buida (és una “tabula rasa”). 2. Cap intel·lecte humà és capaç d’inventar idees simples, igual que no és capaç de destruir-les. Tot i així, pot combinar-ne de conegudes. 3. L’experiència és l’origen de les idees i, alhora, el límit de l’intel·lecte. 4. L’ànima comença a pensar després d’haver rebut aquestes idees. 3.Arguments en contra de l’innatisme Locke dedica el primer llibre de l’Assaig a criticar l’innatisme, especialment de Descartes: 1. Descartes explica el consens universal dels homes segons l’innatisme, però Locke diu no existeix: “Els nens i deficients mentals no són conscients dels principis ètics fonamentals”. Si algú digués que posseeixen aquests principis però no són conscients, seria erroni perquè les veritats impreses en l’ànima han de ser percebudes. 2. La tesi que hi ha principis morals es veu desmentida pel fet que alguns pobles es comporten contràriament a aquests. Per tant, significa que ells consideren que la seva conducta és completament lícita. 3. La idea de Déu no es pot dir que tots la tinguin, ja que hi ha pobles que no tenen religió. 4.Qualitats primàries, secundàries i terciàris Locke ens explica la diferència entre idea i qualitat: IDEA tot allò que la ment percep QUALITAT poder de produir una determinada idea en la ment En l’exemple de la bola de neu, les capacitats de la bola per produir en nosaltres les idees de blancor, fredor i rodonesa les anomena qualitats, mentre que anomena idees a les sensacions o percepcions corresponents. Qualitats primàries Són inseparables dels cossos Extensió, solidesa, forma... Qualitats secundàries Qualitats terciàries Són capacitats per produir en nosaltres distintes sensacions per mitjà dels sentits Són poders dels cossos per produir canvis de volum, forma, estructura, moviment… a altres cossos. Colors, sons, gustos, olors… El sol té la capacitat de fer la cera tova. 5.Teoria Empirista de les idees 1. IDEES SIMPLES Són les que la ment no pot descompondre en altres més senzilles i provenen de la nostra experiencia. Poden ser de dos tipus: IDEES SIMPLES DE SENSACIÓ: provenen dels sentits externs, sense barreja IDEES SIMPLES DE REFLEXIÓ: les que té la ment quan és conscient de si mateixa, dels seus propis procediments: pensar, dubtar, imaginar, percebre… 2. IDEES COMPLEXES La ment treballa transformant idees simples en complexes. Aquestes són doncs, producte dels procesos d’abstracció, combinació i relació que realitza la ment. Segons Locke hi ha tres tipus d’idees complexes: MODES: Idees complexes que es refereixen a coses que no substiteixen en elles mateixes sinó en altres: triangle (no existeix el triangle sinó un objecte triangular), gratitut (no existeix la gratitut sinó perones grates). SUBSTÀNCIES: Idees complexes que es prenen per representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes (taula, casa, got…). RELACIONS: Idees complexes que neixen de comparar i relacionar una idea amb una altra (anterioritat, posterioritat, causalitat…). 6.El problema de la idea de “Substància” Per a Locke, les substàncies están fora de l’abast del coneixement humà. En contra de Descartes, manté que les idees de substància són un produce de la ment humana i que només podem estar segurs que coneixem coses individuals amb característiques particulars que les formen: pelut, quadrat, dur… Tot i així, no podem conèixer la substància general d’home, cavall… Locke diu que el llenguatge juga un paper molt important a l’hora de fer-nos veure la realitat com si aquesta estigués formada per substàncies (NOMINALISME). Però en realitat, el llenguatge només posa nom a les coses, però no les substancialitza. 7.Valor i extensió del coneixement humà Les idees consititueixen el material del coneixement, però no són el coneixement en un sentit estricte. No hi ha coneixement si no es produeix una percepció d’acord o desacord entre idees o grups d’idees, aleshores podrem parlar de la veritat i la falsedat. Aquest tipus d’acord o desacord pot ser de quatre clases: a. IDENTITAT I DIVERSITAT 1=1 (V) 1=3 (F) b. RELACIÓ A depèn de B, A és més gran que B, A és el germà de B… c. CONNEXIÓ NECESSÀRIA Sempre que es doni A, es donarà B. d. EXISTÈNCIA REAL A existeix, ja que tinc la seva idea. Ara bé, en general, l’acord entre idees es pot percebre per intuïció o per demostració (same as Descartes) Quan usem l’intuïció perquè és una evidència inmediata. Una demostració no és inmediata, té uns passos. Consisteix a introduir una sèrie de nexes evidents per si mateixos per demostrar l’existència de nexes no intuïtius. A=B / B=C / A=C Locke, respecte això anteriorment dit, pensa: 1. Coneixem la nostra existència mitjançant la intuïció. 2. Coneixem l’existència de Déu per demostració. Ho demostra apel·lant a l’antic principi “ex ninhilo nihil” i al principi de causalitat. Si nosaltres sabem que existeix un ésser real, i que el “no-res” no pot produir cap ésser real, aquesta és la demostració evident que des de l’eternitat hi ha hagut una cosa, perquè el que no existeix des de l’eternitat ha tingut un començament i el que ha tingut un començament ha d’haver estat produït per un altre. Locke demostra així que aquest ésser del qual derivem ha de ser omnipotent, omniscient i etern 3. Coneixem l’existència del món i de les coses materials per la sensació. Tot i així, afirma que tenim menys seguretat que si es tractés de la nostra propia existència ola de Déu. EL LIBERALISME El liberalisme és la filosofía política, i per extensió social i económica, que és la base ideològica del capitalisme. El liberalisme defensa: 1. La promoció de les llibertats personals, excepte si es deriven del drets dels altres. 2. Els drets de la persona a la recerca de la seva pròpia felicitat, que no pot ser reprimida per la tradició, els hàbits o els constums socials. 3. La limitació i el control del poder estatal per part de la societat civil (ESTAT MÍNIM) 4. Que la llibertat és natural, un bé, no ha de tenir límits, i és eficaç. 5. La llibertat d’expressió. 1.L’Estat de natura i els drets naturals Per a Locke, el dret a la vida, a la llibertat i a la propietat són drets naturala. Els drets naturals són aquells sense els quals la vida humana seria indigna de ser viscuda i han de ser iguals per a tothom. El respecte d’aquests drets naturals és la base de l’acció política i la societat. Un estat que no els respecti és injust i els ciutadans tenen dret a revoltar-s’hi. Els drets humans existeixen des de sempre, abans que qualsevol societat humana. L’Estat de naturalesa no és de cap manera un estat de desorde perquè està regulat pel dret natural. Locke afirma que l’Estat de naturalesa és un instrument analític que genera uns certs problemes que impulsen a establir l’Estat civil. Aquests problemes són la violació dels drets naturals i el jutjament d’aquests problemes és el que impulsa el canvi a l’Estat civil. EL SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL És el llibre fundacional del liberalisme per Locke. Locke va fundar el liberalisme enfrontant-se a la tesi de l’origen diví del poder, dient que és una cosa absolutament humana. Segons Locke, el poder polític es basa en la convivència humana i el consentiment dels ciutadans. En tot cas el govern ha de ser limitat i controlat i ha de protegir els drets dels ciutadans. Locke critica el hobbesianisme dient: Defensa el parlamentarisme democràtic, on hi ha separació de poders, per evitar la tirania. La llei ha d’afectar tant a governants com a governats. La llei positiva mai pot contradir els drets naturals. L’Estat ha de garantir la llibertat de consciència, tolerant els diversos cultes i la religió no pot interferir en la vida política. (Tot i així, no accepta l’ateisme).
