Llegir parlament complet

Anuncio
Homilia. Graduació IQS 2013
1 Cor 13; Mt 25, 14-30
Benvolguts graduats/des,
avui és evidentment un dia de festa, un dia de mirar enrere amb agraïment, per veure el camí
fet, i el que us ha permès de viure i de fer.
Us ha permès, evidentment, aprendre moltes qüestions tècniques en matemàtiques, física, química,
macroeconomia, comptabilitat, estructures, dispositius electrònics... i això és el que 'toca' en primer
lloc en una universitat que es preuï.
Vaig col·laborar en aquesta formació tècnica amb alguns/es de vosaltres, amb les classes de
problemes, amb les coordenades esfèriques, els moments d'inèrcia, el temps de càrrega de
condensadors, el càlcul dels camps magnètics que genera un fil de forma semicircular... Em fa
il·lusió retrobar-vos avui.
Però més que aquesta formació purament tècnica, també és important que avui repasseu com us
han ajudat aquests anys a l'IQS a ser més persones, a créixer no només com a tècnics, sinó com
a ciutadans amb uns valors i una sensibilitat social, que volen treballar no només per la nòmina o els
dividends o beneficis, sinó perquè el nostre món sigui més humà, més just, més fraternal.
En això vosaltres que acabeu i que sereu tècnics químics, enginyers o responsables en el món de
l'empresa, haureu de prendre moltes decisions que us posaran al davant dos camins: el camí de
mirar per damunt de tot el propi benefici, el propi interès, oblidant els altres, especialment els més
desfavorits, o el camí de construir un món més fratern, més humà. Això es durà a terme en les
decisions mediambientals, per exemple, en les de tracte amb els empleats i treballadors, en la
política de les vostres empreses, que pot posar com a centre les persones o el benefici d'uns pocs.
A vosaltres us toca posar esperança en un món sovint desesperançat. El nostre món pateix de
desorientació, de ser portar per uns valors i uns criteris que no porten al bé comú, a l'amor concret i
que es fixa en els més petits, en els més vulnerables. La primera lectura ens parla d'aquest amor
tan fonamental que ha de presidir el que vivim i fem: “el amor es paciente, es servicial, no es
envidioso, no se engríe, no busca su interés, no se alegra de la injusticia, se alegra de la verdad”...
nos dice san Pablo. Y todavía más. “todo lo espera, todo lo soporta”.
Ojalá sepamos vivir y encarnar en nuestras vidas este precioso amor al que nos llama el mismo
Señor Jesús.
En el evangelio hemos visto la parábola de los talentos. Es, entre otras cosas, una verdadera
llamada a no tener miedo y a no ser egoístas. El único que es criticado y al que se riñe es aquel
que “por miedo” y por egoísmo, por un 'a mí que no me compliquen la vida', no pone a trabajar los
dones y talentos que ha recibido.
El Señor nos invita a jugarnos lo que somos y lo que podemos para el bien de los demás. Nos
invita a ser valientes. Nos invita a ser impulsores de cambio y de esperanza.
Nuestro mundo necesita, hoy más que nunca, personas valientes, generosas, bien formadas
como vosotros/as, personas que se dejan afectar por las heridas de nuestro mundo y por las
personas que a menudo dejamos de lado. Necesita nuestro mundo personas que, como Jesús, sean
compasivas, que observen con los ojos bien abiertos las necesidades de nuestro mundo, y le
traigan una palabra de esperanza, materializada en gestos y acciones de esperanza.
Qué bonito sería que ahora que acabáis los estudios de grado en el IQS, dijerais en vuestro corazón:
en el IQS me han dado una buena formación técnica. Pero sobre todo lo que valoro es que me
han hecho más consciente que a través de mi vida y de mi profesión puedo hacer un servicio a
los demás, a las personas. Y que efectivamente mi profesión, mi vida, son como esos talentos que
se me han dado y que están llamados a dar fruto, “un fruto que permanezca” como dice Jesús.
Finalmente, y para acabar ya, os invito a que en un momento de silencio repaséis brevemente lo
vivido estos años: las clases, las idas y venidas al IQS, las horas de laboratorio, las comidas aquí,
los ratos compartidos con los compañeros/as, las personas que nos han hecho más persona...
Y también con agradecimiento recordemos y eoncomendemos las personas que hemos
conocido en el IQS. Y especialmente las que han fallecido, como en concreto Cristina Ragués,
alumna de esta promoción que falleció en septiembre de 2011. Que todo ello nos ayude a tomar
conciencia de tanto bien recibido y de que todo ello son talentos que estamos llamados a hacer
fructificar para bien del mundo. Que así sea.
Descargar