01 PORTADA 4

Anuncio
FEBRER 2006
FEBRERO
A
AS O CIA CI Ó N DE Q U ÍM ICO S E IN G E NI EROS DEL INSTITUTO QUÍMIC O DE S A R R I À
B U T L L E T Í I N F O R M AT I U D E L ’ A I Q S
news
44
B O L E T Í N I N F O R M AT I V O D E L A A I Q S
La Asociación
Electrotécnica Española
ARMAND LATTES, PRESIDENTE DE LA
SOCIEDAD FRANCESA DE QUÍMICA (SFC)
ANTONI TUDURÍ I MIQUEL, PRESIDENTE
DE LA ASOCIACIÓN ELECTROTÉCNICA
ESPAÑOLA (AEE)
JEAN-CLAUDE CHARPENTIER,
PRESIDENTE DE LA FEDERACIÓN EUROPEA
DE INGENIEROS QUÍMICOS (EFCE)
44
SUMARI
SUMARIO
3. Editorial / Editorial
4. Assemblea A-IQS 2006 / Asamblea A-IQS 2006
8. Entrevista amb Antonio Tudurí / Entrevista con Antonio Tudurí
14
11. Entrevista amb Pere Palacín / Entrevista con Pere Palacín
29
26
14. Grups Professionals / Grupos Profesionales
29. Tardes Associació / Tardes Associació
38
38. Grups d’Experts / Grupos de Expertos
46. Notícies A-IQS / Noticias A-IQS
29
51. Premis P. Salvador Gil, S.I. / Premios P. Salvador Gil. S.I.
54
57. Aniversaris Promocions /
51
Aniversarios Promociones
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ
A-IQS es
miembro
de la
FEDERACIÓN
ESPAÑOLA DE
INGENIEROS
QUÍMICOS
2
President
Lluís Seguí i Garriga (✝)
Vicepresident
Jaume Árboles i Muntadas
Secretari
Josep Beumala i Griño
Sots-secretari
Máximo Hidalgo i Villarroya
Tresorer
Íñigo Babot i Gutiérrez
Sotstresorer
Jordi Martí i Gascón
Vocals
Magda Faijes i Simona
Borja Gibert i Lasaosa
Núria Guix i Galceran
Albert Palomer i Benet
Alexis Pey i Torruella
Jesús Santamaría i Serna
Rafael Queralt i Teixidó
A-IQS
Via Augusta, 390
08017 Barcelona
Tel. 93 267 20 12
93 267 20 00
Tel. i fax directe
93 280 42 76
Web: http://www.aiqs.es
E-mail: [email protected]
Secretari general tècnic: Anton M. Sitjes
Coordinació editorial i disseny: BPMO Edigrup
Dipòsit legal: B-37419-97
Febrer de 2006
A-IQS es
miembro de
la EUROPEAN
FEDERATION
OF CHEMICAL
ENGINEERING
desde 1974
Presiden
EDITORIAL
EDITORIAL
EN EL NOSTRE RECORD
NUESTRO RECUERDO
Aquesta Junta Directiva, juntament amb els collaboradors de l’Associació de Químics i Enginyers de
l’Institut Químic de Sarrià, vol expressar el seu dolor
pel decés del que ha estat el seu president gairebé
15 anys, Lluís Seguí.
Nosaltres, que hem col·laborat estretament amb
en Lluís, hem gaudit d’una opor tunitat que es
presenta poques vegades a la vida, i que ens ha
permès quedar impregnats de la seva força emprenedora, de la seva humanitat i, sobretot, de la seva
sensibilitat.
Aquestes característiques, unides a la seva visió
de futur, ens permeten tenir una Associació amb una
vitalitat extraordinària, en la què s’han incrementat
les relacions entre tots nosaltres i ha aconseguit
respondre als reptes que se’ns han anat presentant
aquests anys. És un llegat que pretenem preservar
en el futur.
Tots els sotasignats, volem donar les gràcies per
totes les mostres de condol rebudes i, en nom de
tots els lectors, acompanyem la família d’en Lluís en
aquests moments tan durs.
Esta Junta Directiva, junto con los colaboradores
de la Asociación de Químicos e Ingenieros del Instituto Químico de Sarrià, quiere expresar su dolor por el
fallecimiento del que ha sido su presidente durante
casi 15 años, Lluís Seguí.
Nosotros, que hemos colaborado estrechamente con Lluís, hemos gozado de una opor tunidad
que se da pocas veces en la vida, y que nos ha
permitido quedar impregnados de su fuerza emprendedora, de su humanidad y, sobre todo, de su
sensibilidad.
Estas características, unidas a su visión de futuro,
nos permiten tener una Asociación con una vitalidad
extraordinaria, en la que se han incrementado las
relaciones entre todos nosotros y ha conseguido responder a los retos que se nos han ido presentando
durante estos años. Éste es un legado que pretendemos preservar en el futuro.
Todos los abajo firmantes, queremos dar las gracias por todas las muestras de pésame recibidas y,
en nombre de todos los lectores, acompañamos a la
familia de Lluís en estos duros momentos.
Jaume Àrboles, Íñigo Babot, Josep Beumala, Magda Faijes, Borja Gibert, Nuria Guix, Máximo Hidalgo,
Montse Lázaro, Laura Liébana, Jordi Martí, Pere Palacín, Albert Palomer, Alexis Pey, Rafael Queralt, S.J.,
Jesús Santamaría, Lidia Sirera, Anton M. Sitjes.
3
44
ASSEMBLEA GENERAL
ASSEMBLEA A-IQS 2005
C OM
CADA ANY, EL
16
DE DESEMBRE PASSAT , L ’IQS VA
DUR A TER ME L ’A SSEMBLEA
O RDINÀRIA DE L ’A SSOCIACIÓ ,
QUE VA TENIR LLOC A LA S ALA M ULTIMÈDIA DE L ’I NSTI TUT Q UÍMIC DE S AR RIÀ . D URANT LA JORNADA , ES VAN
REPASSAR LES ACTIVITATS IMPULSADES DES DE L ’A SSOCI ACIÓ I , SEGUIDAMENT , ES VAN LLIURAR ELS PREMIS P ARE
S ALVADOR G IL I LES INSÍGNIES COMMEMORATIVES A LES
PROMOCIONS 1955, 1980 I 1993.
ASAMBLEA GENERAL
ASAMBLEA A-IQS 2005
C OMO
CADA AÑO , EL
16 DE DICIEMBRE PASADO , EL IQS
A SAMBLEA O RDINARIA DE LA A SOCIACIÓN ,
QUE TUVO LUGAR EN LA S ALA M ULTIMEDIA DEL I NSTITUTO
Q UÍMICO DE S AR RIÀ . D URANTE LA JORNADA , SE REPASA RON LAS ACTIVIDADES IMPULSADAS DESDE LA A SOCIACIÓN
Y, SEGUIDAMENTE , SE ENTREGARON LOS PREMIOS P ADRE
S ALVADRO G IL Y LAS INSIGNIAS CONMEMORATIVAS A LAS
PROMOCIONES 1955, 1980 Y 1993.
CELEBRÓ LA
Enric Juliá, Josep Beumala i Borja Gibert, a la Presidència de
l’Assemblea General
Jaume Árboles, Lluís Victori, Lluís Seguí, Enric Julià
i Josep Beumala
Jaume Árboles, Lluís Victori, Lluís Seguí i Enric Juliá
Enric Julià, Josep Beumala i Magda Faijes
4
ASSEMBLEA GENERAL
ASAMBLEA GENERAL
44
José Luis Chesa Rocafort, Premi P. Salvador Gil del departament
d’Enginyeria Química
José Luis Chesa Rocafort, Premio P.Salvador Gil del departamento de Ingeniería Química
Berta Albaigés Gubert, Premi P. Salvador Gil del departament
d’Enginyeria Industrial
Berta Albaigés Gubert, Premio P. Salvador Gil del departamento
de Ingeniería Industrial
Germán Castillo Picón, Premi P. Salvador Gil del departament de
Química Analítica
Germán Castillo Picón, Premio P. Salvador Gil del departamento
de Química Analítica
Ana María Jiménez Banzo, Premi P. Salvador Gil del departament
de Química Orgànica i Bioquímica
Ana María Jiménez Banzo, Premio P. Salvador Gil del departamento de Química Orgánica i Bioquímica
Lliurament d’insígnies als membres de la Promoció 1955
Entrega de Insigneas a los miembros de la Promoción 1955
Aperitiu, vistes generals
Aperitivo, vistas generales
5
44
6
ASSEMBLEA GENERAL
ASAMBLEA GENERAL
Jordi Díaz
Lliurament d’insígnies als membres de la Promoció 1993
Entrega de insignias a los miembros de la Promoción 1993
Lliurament d’insígnies als membres de la Promoció 1980
Entrega de insignias a los miembros de la Promoción 1980
Jaume Arboles
José I. Borrell
Josep Obiols
Lliurament d’insígnies als membres de la Promoció 1955
Entrega de insignias a los miembros de la Promoción 1955
Intervenció del Dr. Obiols dirigida als assistents
Intervención del Dr. Obiols dirigida a los asistentes
ASSEMBLEA GENERAL
ASAMBLEA GENERAL
44
El Sr. F. Xavier Miques Saperas (1945) amb la Sra. Vda. Altarriba
El Sr. F. Xavier Miques Saperas (1945) con la Sra.Vda. Altarriba
Lliurament de les insígnies a les vídues dels difunts
de la Promoció 1955
Entrega de las insignias a las viudas de los fallecidos
de la Promoción 1955
Lliurament de les insçignies a les vídues dels difunts
de la Promoció 1955
Entrega de las insignias a las viudas de los fallecidos
de la Promoción 1955
Promoció 1980
Promoción 1980
Promoció 1993
Promoción 1993
Promoció 1955
Promoción 1955
7
44
T E M A D E P O R TA D A
Antoni Tudurí i Miquel, president de l’Associació Electrotècnica Espanyola i de la Fundació
Electrotècnica Catalana
Antoni Tudurí i Miquel, presidente de la Asociación
Electrotécnica Española y de la Fundació
Electrotécnica Catalana
“L’ENERGIA MÉS EFICIENT ÉS LA QUE NO ES
CONSUMEIX”
“LA ENERGÍA MÁS EFICIENTE ES LA QUE NO
SE CONSUME”
M EMBRE DE LA J UNTA D IRECTIVA DES DE 1974, A NTONI
TUDURÍ VA ACCEDIR AL CÀR REC DE PRESIDENT DE L ’A SSO CIACIÓ E LECTROTÈCNICA E SPANYOLA (AEE) L ’ ANY 2003.
S OTA EL SEU MANDAT , L ’ ENTITAT HA INICIAT NOVES ACTI -
M IEMBR O DE LA J UNTA D IR ECTIVA DESDE 1974,
A NTONI TUDURÍ ACCEDIÓ AL CAR GO DE PRESIDENTE DE
LA A SOCIACIÓN E LECTROTÉCNICA E SPAÑOLA (AEE) EN EL
AÑO 2003. B AJO SU MANDATO , LA ENTIDAD HA INICIADO
VITATS DE FOR MACIÓ PER ENCÀR REC QUE COBREIXEN LES
NUEVAS ACTIVIDADES DE FOR MACIÓN POR ENCAR GO QUE
MANCANCES ORIGINADES PELS NOUS CAMINS EMPRESOS
CUBR EN LAS CAR ENCIAS ORIGINADAS POR LOS NUEVOS
PER LES EMPRESES ELÈCTRIQUES .
CAMINOS EMPRENDIDOS POR LAS EMPRESAS ELÉCTRICAS .
Amb quin objectiu es va crear l’AEE?
Per referir-me a l’aparició, l’any 1930, de la llavors
anomenada Associació Electrotècnica Ibèrica (AEI),
cal parlar de la bicefàlia Madrid-Barcelona d’aquella associació. Si bé en aquella època els centres
de decisió política eren
molt més impor tants a
Madrid, la producció dels
materials electrotècnics
se situava clarament a
Catalunya. Les empreses
multinacionals europees
més conegudes (Pirelli,
AEG, Siemens, Philips,
etc.) van prendre par tit
per Catalunya i els fabricants autòctons van ser
també més freqüents al
nostre país.
Les associacions com la nostra eren interclassistes,
més que corporativistes, d’estructura més transversal
que vertical. La seva finalitat era la promoció genèrica
d’un sector, més que la defensa corporativa de caire
professional. Amb el temps, aquesta concepció de
caire genèric va caure en desús i van prendre força
les associacions clarament sectorials, que defensaven uns interessos econòmics molt concrets.
En aquest context, l’agrupació de Madrid de l’AEI
es va decantar per subsistir a l’ombra de les empreses elèctriques agrupades dins de la patronal
UNESA. Per la seva banda, l’agrupació de Barcelona
es va adaptar a les circumstàncies aprofitant les
sinergies amb les empreses fabricants amb seu a
Catalunya i també amb la relació interclassista de
professionals de l’enginyeria i el món dels industrials
instal·ladors.
8
T E M A D E P O R TA D A
¿Con qué objetivo se creó la AEE?
Para referirme a la aparición, en el año 1930, de la
entonces llamada Asociación Electrotécnica Ibérica
(AEI), hay que hablar de la bicefalia Madrid-Barcelona
de esa asociación. Aunque en esa época los centros
de decisión política eran
mucho más impor tantes
en Madrid, la producción
de los materiales electrotécnicos se situaba claramente en Catalunya. Las
empresas multinacionales
europeas más conocidas
(Pirelli, AEG, Siemens, Philips, etc.) tomaron partido
por Catalunya y los fabricantes autóctonos fueron
también más frecuentes
en nuestro país.
Las asociaciones como la nuestra eran interclasistas, más que corporativistas, de estructura más
transversal que vertical. Su finalidad era la promoción
genérica de un sector, más que la defensa corporativa
de cariz profesional. Con el tiempo, esta concepción
de cariz genérico cayó en desuso y tomaron fuerza las
asociaciones claramente sectoriales, que defendían
unos intereses económicos muy concretos.
En ese contexto, la agrupación de Madrid de la
AEI optó por subsistir a la sombra de las empresas
eléctricas agrupadas dentro de la patronal UNESA.
Por su parte, la agrupación de Barcelona se adaptó
a las circunstancias aprovechando las sinergias con
las empresas fabricantes con sede en Catalunya y
también con la relación interclasista de profesionales de la ingeniería y el mundo de los industriales
instaladores.
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
Quines han estat les fites més importants assolides
per l’Associació?
He arribat a la conclusió que hi ha hagut tantes AEE
com juntes directives i presidents han desfilat al llarg
dels 76 anys de la nostra entitat. Cal tenir present
que l’associació neix al final d’una dictadura militar,
creix amb una república no prou consolidada, supera
una guerra civil, reneix amb una dictadura molt més
dura i llarga que l’anterior, sobreviu dins d’una etapa
tímidament democràtica i es manté en una època de
democràcia consolidada, la més llarga de la història
d’Espanya. El que volem, actualment, és potenciar
els cursos que oferim a persones necessitades de
formació tècnica bàsica per poder treballar. Enguany
farem uns 80 cursos.
¿Cuáles han sido los objetivos más importantes
conseguidos por la Asociación?
He llegado a la conclusión que ha habido tantas AEE
como juntas directivas y presidentes han desfilado a
lo largo de los 76 años de nuestra entidad. Hay que
tener presente que la asociación nace al final de una
dictadura militar, crece con una república no lo bastante consolidada, supera una guerra civil, renace con
una dictadura mucho más dura y larga que la anterior,
sobrevive en una etapa tímidamente democrática y se
mantiene en una época de democracia consolidada, la
más larga de la historia de España. Lo que queremos,
actualmente, es potenciar los cursos que ofrecemos a
personas necesitadas de formación técnica básica para poder trabajar. Este año haremos unos 80 cursos.
Vostè també és president de la Fundació Electrotècnica Catalana. Per què van decidir crear-la, ara
fa quatre anys?
Doncs perquè quan fa 70 o 80 anys es va crear
l’AEE, les associacions eren molt habituals, però ara
el protagonisme el tenen les fundacions. A més, avui
la repercussió d’una entitat no es mesura pel nombre de socis (ara en tenim uns 400, quan n’havíem
arribat a tenir 4.000), sinó pel servei i el valor que
aporta al seu sector i a la societat en general. La
Fundació va ser creada per l’agrupació de Barcelona
de l’AEE, que avui és l’única que es manté activa
a Espanya. La Fundació és el projecte de futur per
mitjà del qual es financen totes les activitats i els
serveis que ofereix l’associació, que de tota manera
no desapareixerà.
Usted también es presidente de la Fundación Electrotécnica Catalana. ¿Por qué decidieron crearla,
hace cuatro años?
Pues porque cuando hace 70 u 80 años se creó la
AEE, las asociaciones eran muy habituales, pero ahora el protagonismo lo tienen las fundaciones. Además,
hoy en día la repercusión de una entidad no se mide
por el número de socios (ahora tenemos unos 400,
cuando habíamos llegado a tener 4.000), sino por el
servicio y el valor que aporta a su sector y a la sociedad en general. La Fundación fue creada por la agrupación de Barcelona de la AEE, que hoy es la única
que se mantiene activa en España. La Fundación es el
proyecto de futuro a través del cual se financian todas
las actividades y los servicios que ofrece la asociación, que de todas formas no va a desaparecer.
44
9
44
10
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
Quin tipus de serveis ofereixen?
Consultoria, peritatge i, sobretot, formació tècnica.
Abans les companyies elèctriques tenien personal
propi i el formaven. Ara amb l’externalització i, amb
la gran rotació que hi ha del personal de base, el
risc d’accidents era molt alt. L’any passat van passar pels nostres cursos de formació prop de 1.000
treballadors.
¿Qué tipos de servicios ofrecen?
Consultoría, peritaje y, sobre todo, formación técnica. Antes las compañías eléctricas tenían personal
propio y lo formaban. Ahora con la externalización y,
con la gran rotación que hay del personal de base,
el riesgo de accidentes era muy alto. El año pasado
acudieron a nuestros cursos de formación cerca de
1.000 trabajadores.
La demanda d’energia elèctrica bat rècords any rere any. És sostenible en el temps aquest increment
de la demanda?
La demanda energètica de la població creix molt
ràpidament, però no passa el mateix amb l’acceptació de les ser vituds inherents a la producció
energètica i al seu transpor t, distribució i subministrament. Tothom vol energia, però ningú no
vol una estació transformadora al costat de casa
seva. La xar xa necessita una actuació impor tant
per solucionar problemes de seguretat, però tot
són dificultats per construir noves subestacions.
El dia que hi hagi la gran apagada ja veurem com
ens ho farem. De tota manera, no oblidem que
l’energia més verda i eficient és la que no es
consumeix. ❏
La demanda de energía bate récords año tras año.
¿Es sostenible en el tiempo este incremento de la
demanda?
La demanda energética de la población crece
muy rápidamente, pero no pasa lo mismo con la
aceptación de las ser vidumbres inherentes a la
producción energética y a su transpor te, distribución y suministro. Todo el mundo quiere energía,
pero nadie quiere una estación transformadora al
lado de su casa. La red necesita una actuación impor tante para solucionar problemas de seguridad,
pero todo son dificultades para construir nuevas
subestaciones. El día que haya el gran apagón ya
veremos cómo lo solucionamos. De todas formas,
no olvidemos que la energía más verde y eficiente
es la que no se consume. ❏
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
ENTREVISTA AMB EL DR. PERE PALACÍN,
PROFESSOR D’ENGINYERIA
INDUSTRIAL DE L’IQS
ENTREVISTA AL DR. PERE PALACÍN,
PROFESOR DE INGENIERÍA
INDUSTRIAL DEL IQS
E NGINYER INDUSTRIAL , DIPLOMAT PER IESE I DOCTOR EN
ADE, A P ERE P ALACÍN L ’ AVALA UNA TRAJECTÒRIA MARCADA
I NGENIERO INDUSTRIAL , DIPLOMADO POR IESE Y DOCTOR EN
ADE, A P ERE P ALACÍN LE AVALA UNA TRAYECTORIA MARCADA
PER LA INVESTIGACIÓ I PER UNA DILATADA EXPERIÈNCIA EN
POR LA INVESTIGACIÓN Y POR UNA DILATADA EXPERIENCIA
LA GESTIÓ ELÈCTRICA .
EN LA GESTIÓN ELÉCTRICA .
UN
INTERLOCUTOR IDONI PER ACLA -
RIR UNA QÜESTIÓ TAN ACTUAL I CANDENT COM LA CONEGU DÍSSIMA
OPA
QUE OMPLE TOTS ELS DIARIS .
Quina feina fa a l’IQS?
Sóc el responsable de l’àrea
elèctrica de la carrera d’Enginyers Industrials: teoria de circuits, màquines elèctriques,
electrotècnia i tecnologia elèctrica. Estudiem la maquinària
elèctrica que es fa servir en
indústria i a l’àmbit domèstic.
L’IQS s’ha caracteritzat sempre per ser molt pràctic; per
tant, impartim moltes hores
de laboratori.
44
UN
INTERLOCUTOR IDÓNEO PARA
ESCLARECER UNA CUESTIÓN TAN ACTUAL Y CANDENTE COMO
LA CONSABIDA
OPA
QUE LLENA TODOS LOS PERIÓDICOS .
¿Cuál es su trabajo en el IQS?
Soy el responsable del área
eléctrica de la carrera de Ingenieros Industriales: teoría de
circuitos, máquinas eléctricas,
electrotecnia y tecnología eléctrica. Estudiamos la maquinaria eléctrica que se usa en
industria y en el ámbito doméstico. El IQS se ha caracterizado
siempre por ser muy práctico;
por lo tanto, impartimos muchas horas de laboratorio.
Quina és la situació del sector elèctric a Europa?
Em vaig doctorar amb una
tesi sobre la liberalització
del sector elèctric que
analitzava els països de
l’Europa dels 15 i d’altres
tres casos rellevants en
aquest procés (Argentina,
Xile i l’Estat de Califòrnia) i vaig constatar que
és difícil aconseguir una competència real en
aquest sector. Pràcticament en tots els països, el
mercat està controlat per dues o tres empreses,
cosa que no seria greu si hi hagués moltes línies
d’interconnexió entre els països. Però no és així:
Espanya, per exemple, només pot intercanviar un
5% de la seva demanda amb altres països.
¿Cuál es la situación del
sector eléctrico en Europa?
Me doctoré con una tesis
sobre la liberalización del
sector eléctrico que analizaba los países de la Europa de los 15 y de otros tres
casos relevantes en este
proceso (Argentina, Chile
y el Estado de California)
y constaté que es difícil
conseguir una competencia real en este sector.
Prácticamente en todos los países, el mercado
está controlado por dos o tres empresas, lo que
no sería grave si hubiera muchas líneas de interconexión entre los países. Pero no es así: España,
por ejemplo, sólo puede intercambiar un 5% de su
demanda con otros países.
L’energia nuclear tornarà a ser un factor per considerar a Espanya?
En aquests moments representa el 32% de la producció d’energia de l’Europa dels Quinze. Seria molt difícil
substituir-la i, davant de la problemàtica internacional
que afecta el petroli, com a mínim se l’ha de tenir en
¿La energía nuclear volverá a ser un factor a considerar en España?
En estos momentos representa el 32% de la producción
de energía de la Europa de los Quince. Sería muy difícil
sustituirla y, ante la problemática internacional que afecta al petróleo, como mínimo hay que tenerla en cuenta.
11
44
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
compte. En el futur s’hi haurà de comptar; amb tot, no
s’hauria de permetre que la liberalització completa del
mercat elèctric on es busca la reducció dels preus,
comportés una reducció en seguretat. La vigilància de
les autoritats nacionals ha de ser estricta.
Quina opinió té del panorama elèctric espanyol després dels últims esdeveniments?
Una OPA no necessàriament suposa reduir la competència, es poden imposar condicions que favoreixin
aquesta. En el sector elèctric espanyol unes altres van
ser avortades (Cantábrico-Fenosa; Endesa-Iberdrola;
Iberdrola-Gas Natural). Si l’oferta de Gas Natural sobre Endesa es porta a terme, el govern obligarà a la
primera a vendre part dels seus actius (4.300 MW de
centrals, és a dir, un volum similar al que actualment
és Gas Natural). En aquest cas, l’empresa resultant
tindria una mida semblant a l’Endesa d’avui. En
aquest sentit, les condicions imposades pel govern
potser haurien d’estar més definides. Per preservar
la competència, i fins i tot augmentar-la, Gas Natural
hauria de vendre actius competitius (no obsolets) als
agents petits actuals o a nous agents. Així s’equilibraria una mica un mercat que, a l’actualitat, Endesa i
Iberdrola dominen en més del 80%. No obstant això,
no s’ha d’oblidar que a final de 1996 la pròpia Endesa
va llençar una OPA sobre el 40% del mercat espanyol
(sobre Fecsa, Ehner, Hidroelèctrica Catalunya, ERZ,
En el futuro habrá que contar con ella; sin embargo, no
debería permitirse que la liberalización completa del mercado eléctrico donde se busca la reducción de precios,
conllevara una reducción en seguridad. La vigilancia de
las autoridades nacionales tiene que ser estricta.
¿Qué opinión tiene del panorama eléctrico español
a la luz de los últimos acontecimientos?
Una OPA no necesariamente supone reducir la
competencia, se pueden imponer condiciones que
favorezcan ésta. En el sector eléctrico español otras
fueron abortadas (Cantábrico-Fenosa; Endesa-Iberdrola; Iberdrola-Gas Natural). Si la oferta de Gas Natural
sobre Endesa se lleva a cabo, el gobierno obligará a
la primera a vender parte de sus activos (4.300 MW
de centrales, es decir, un volumen similar a lo que actualmente es Gas Natural). En este caso, la empresa
resultante tendría un tamaño parecido a la Endesa de
hoy. En este sentido, las condiciones impuestas por
el gobierno quizás deberían estar más definidas. Para
preservar la competencia, e incluso aumentarla, Gas
Natural debería vender activos competitivos (no obsoletos) a los agentes pequeños actuales o a nuevos
agentes. Así se equilibraría un poco un mercado que,
a día de hoy, Endesa e Iberdrola copan en más del
80%. No obstante, no se debe olvidar que a finales de
1996 la misma Endesa lanzó una OPA sobre el 40%
del mercado español (sobre Fecsa, Ehner, Hidroelèc-
12
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
Sevillana, Unelco i d’altres pocs dies abans que es
signés el Protocol Elèctric que va ser el referent de la
Llei 54/97 que va liberalitzar el sector elèctric espanyol, i la OPA va ser aprovada. Com a resultat d’això,
els seus clients i les seves instal·lacions estan a
Catalunya, Canàries, Astúries, Galícia, etc. L’operació
que Gas Natural ha emprès , és, per tant, fins a un
cert punt, simètrica i és lògic que els seus gestors
vulguin crear valor als seus accionistes.
trica Catalunya, ERZ, Sevillana, Unelco y otras) pocos
días antes de que se firmase el Protocolo Eléctrico
que fue el referente de la Ley 54/97 que liberalizó el
sector eléctrico español, y la OPA fue aprobada. Como
resultado de ello, sus clientes y sus instalaciones
están en Cataluña, Canarias, Asturias, Galicia, etc.
La operación que Gas Natural ha emprendido es, por
tanto, hasta cierto punto simétrica y es lógico que sus
gestores quieran crear valor a sus accionistas.
També es diu que EDF o EDP podrien comprar alguns d’aquests actius.
En efecte. Les elèctriques espanyoles estan totes privatitzades, però EDF i EDP estan participades en gran mesura pels estats francès i portuguès, respectivament.
A la meva tesi doctoral parlo d’aquesta contradicció: en
un mercat que en principi és lliure, competeixen de fet
empreses públiques i empreses privades, i a l’hora de
portar a terme operacions de gran abast, les públiques
es veuen afavorides per l’enorme suport que els pot
donar l’estat.
También se dice que EDF o EDP podrían comprar
algunos de estos activos.
En efecto. Las eléctricas españolas están todas privatizadas, pero EDF y EDP están participadas en gran
medida por los estados francés y portugués, respectivamente. En mi tesis doctoral hablo de esta contradicción: en un mercado que en principio es libre, compiten
de hecho empresas públicas y empresas privadas, y a
la hora de acometer operaciones de gran envergadura,
las públicas se ven favorecidas por el enorme apoyo
que les puede prestar el estado.
Per què aquesta contradicció?
És una conseqüència del fet que, en el seu moment,
cada país fes la seva lectura particular de la directiva
europea per a la liberalització del sector. Espanya
s’ho va prendre al peu de la lletra, però França no
culminarà el procés fins a mitjan 2007; mentrestant,
EDF pot aprofitar per col·locar-se en la millor posició
que pugui. ❏
¿Por qué esta contradicción?
Es una consecuencia de que, en su momento, cada
país hiciera su lectura particular de la directiva europea para la liberalización del sector. España se lo
tomó al pie de la letra, pero Francia no culminará el
proceso hasta mediados de 2007; mientras tanto,
EDF puede aprovechar para colocarse en la mejor
posición que pueda. ❏
44
13
GRUP PROFESSIONAL
GRUPO PROFESIONAL
L’UNIVERS DELS ENZIMS
E LS
DIES
16
I
17
EL UNIVERSO DE LAS ENZIMAS
DE NOVEMBRE DE L ’ ANY PASSAT , VA
TENIR LLOC A LES DEPENDÈNCIES DE L ’IQS LA
D ’A PLICACIONS I NDUSTRIALS DELS
14
XI TROBADA
E NZIMS . L ES
JORNADES
DURANTE
LOS DÍAS
16
Y
17
DE NOVIEMBRE DEL AÑO PASADO ,
TUVO LUGAR EN LAS DEPENDENCIAS DEL
DE
APLICACIONES INDUSTRIALES
DE LOS
IQS EL XI ENCUENTRO
ENZIMAS. LAS JORNA-
VAN RECOLLIR EL TESTIMONI D ’ UN NODRIT NOMBRE DE
DAS RECOGIERON EL TESTIMONIO DE UN NUTRIDO NÚMERO DE
PROFESSIONALS QUE ENS VAN ACOSTAR AL MÓN COMPLEX I
PROFESIONALES QUE NOS ACERCARON AL COMPLEJO Y DESCO -
DESCONEGUT D ’ AQUESTES PAR TICULARS PROTEÏNES .
NOCIDO MUNDO DE ESTAS PAR TICULARES PROTEÍNAS .
Lliurament de la placa a la Dra. Carmen Benedito (homenatge)
Entrega de la placa a la Dra. Carmen Benedito (homenaje)
Lliurament del VIII A-IQS Award on Enzyme Technology
Entrega del VIII AIQS Award on Enzyme Technology
Un total de 15 ponències a càrrec de reconeguts
investigadors i altres professionals es van succeir al
llarg dels dos dies en què l’Associació de l’IQS es va
convertir en la capital europea de la ciència dels enzims. Gràcies a les xerrades vam aprendre que la ciència no només és present a la vida dels que hi entenen,
sinó que forma part de la quotidianitat de tothom.
Això és així perquè els enzims, proteïnes capaces
de catalitzar o accelerar les reaccions químiques
que es produeixen a l’organisme, habiten en productes tan comuns com el pa i la brioixeria, com van
explicar el Dr. José Luis Copa-Patiño, de la Universitat d’Alcalà, i Antonio Caballero, d’Harinas Emilio
Esteban, a la seva xerrada Aplicació d’un complex
enzimàtic ric en feruil esterasa en processos de panificació i brioixeria. Una de les propietats que poden
tenir els enzims és la disminució de l’aportació calòrica dels aliments, com va defensar Antonio Justicia,
del Laboratorio de Ensayos y Análisis Girona, S.L., i
M. do Carmo Amaral, del DSM.
A més a més, en aquesta trobada també va participar Olga Solomon, en representació de la Comissió
Europea de Salut i Protecció del Consumidor en qualitat d’organisme regulador.
Com a cloenda de l’acte, es va lliurar el VIII Premi
A-IQS de Tecnologia Enzimàtica. ❏
Un total de 15 ponencias a cargo de reconocidos
investigadores se sucedieron a lo largo de los dos días
en que la Asociación del IQS se convirtió en la capital
europea de la ciencia de las enzimas. Gracias a ellas,
aprendimos que la ciencia no sólo está presente en la
vida de los que entienden de ella, sino que forma parte
de la cotidianidad de todo el mundo.
Esto es así porque las enzimas, proteínas capaces
de catalizar o acelerar las reacciones químicas que
se producen en el organismo, habitan en productos
tan comunes como el pan y la bollería, como explicaron el Dr. José Luis Copa-Patiño, de la Universidad
de Alcalá, y Antonio Caballero, de Harinas Emilio
Esteban, en su charla Aplicación de un complejo
enzimático rico en feruil esterasa en procesos de
panificación y bollería. Una de las propiedades que
pueden tener las enzimas es la disminución del aporte calórico de los alimentos, como defendió Antonio
Justicia, del Laboratorio Ensayos y Análisis Girona,
S.L., y M.ª do Carmo Amaral, del DSM.
Además, en este encuentro también participó Olga
Solomon, en representación de la Comisión Europea
de Salud y Protección del Consumidor en calidad de
organismo regulador.
Como colofón del acto, se procedió a la entrega del
VIII Premio A-IQS de Tecnología Enzimática. ❏
GRUPS PROFESSIONALS
WORKSHOP ON FOODS FOR THE XXI CENTURY
E L 13 D ’ OCTUBRE PASSAT ES VA DUR A TER ME A L ’I NS TITUT Q UÍMIC DE S AR RIÀ EL WORKSHOP F OODS FOR THE
XXI C ENTUR Y . B IOACTIVE P ROTEINS AND P REBIOTICS AS
F UNCTIONAL I NGR EDIENTS : N EW INSIGHTS INTO THEIR
FUNCTIONALITY AND MECHANISM OF ACTION , EN EL QUAL
VAN PAR TICIPAR ACADÈMICS DE LES UNIVERSITATS EUROPE ES I ESPANYOLES MÉS PRESTIGIOSES .
GRUPOS PROFESIONALES
WORKSHOP ON FOODS FOR THE XXI CENTURY
E L PASADO 13 DE OCTUBRE SE CELEBRÓ EN EL I NSTITUTO
Q UÍMICO DE S AR RIÀ EL WORKSHOP F OODS FOR THE XXI
C ENTUR Y. B IOACTIVE P R OTEINS AND P R EBIOTICS AS
F UNCTIONAL I NGR EDIENTS : N EW INSIGHTS INTO THEIR
FUNCIONALITY AND MECHANISM OF ACTION , EN EL QUE
PAR TICIPAR ON ACADÉMICOS DE LAS MÁS PR ESTIGIOSAS
UNIVERSIDADES EUROPEAS Y ESPAÑOLAS .
D’esquerra a dreta: Prof. B. Koletko (Universitat de Munich),
Dra. D. Bossdier (Orafti), Dra. M. Rivero (Ordesa) i Dr. A. Planas
(Institut Químic de Sarrià), organitzadors del workshop.
De izquierda a derecha: Prof. B. Koletzko (Universidad de Munich),
Dra. D. Bossdier (Orafti), Dra. M. Rivero (Ordesa) y Dr. A. Planas
(Institut Químic de Sarrià), organizadores del workshop.
L’objectiu d’aquest dia de feina va ser proporcionar nous
coneixements sobre les proteïnes amb bioactives i prebiòtiques i la seva rellevància en la millora de la salut humana.
La sessió va posar una atenció especial a les conseqüències que provoquen aquestes proteïnes en els nens.
El workshop va començar a les nou del matí amb la
sessió El paper de les proteïnes en la salut dels nens
i el seu desenvolupament, inaugurada pel Dr. Antoni
Planas, de l’IQS. El Dr. Mats Strömqvist, de l’empresa
Arexis, de Suècia, també es va centrar, més tard, en la
ponència Functional properties of bile-salt stimulated
lipase and new applications in cystic fibrosis therapy.
Va continuar una altra conferència, L’ús de les noves eines biotecnològiques per a l’obtenció de proteïnes amb
interès nutricional, a càrrec del Dr. Frank Pieper, dels
Països Baixos. Posteriorment, la conferència Proteïnes
làcties amb un paper nutricional en el nen, a càrrec del
Dr. Dereck Chatterton, de l’empresa Arla Foods.
La tarda es va centrar en la inulina i l’oligofructo oligosacàrids, que afavoreixen la flora intestinal i eviten
la flora patògena, una sessió que va ser moderada per
El objetivo de este día de trabajo fue proporcionar
nuevos conocimientos sobre las proteínas bioactivas y
las prebióticas y su relevancia en la mejora de la salud
humana. La sesión prestó especial atención a las consecuencias que provocan estas proteínas en los niños.
El workshop comenzó a las nueve de la mañana con
la sesión El papel de las proteínas en la salud de los
niños y su desarrollo, inaugurada por el Dr. Antonio
Planas, del IQS. El Dr. Mats Strömqvist, de la empresa
Arexis de Suecia también se centró, más tarde, en la
ponencia Functional properties of bile-salt stimulated
lipase and new applications in cystic fibrosis theraphy.
Continuó otra conferencia, El uso de nuevas herramientas biotecnológicas para la obtención de proteínas
con interés nutricional, a cargo del Dr. Frank Pieper, de
los Países Bajos. Posteriormente la conferencia Proteínas lácteas con un papel nutricional en el niño, a cargo
del Dr. Dereck Chatterton, de la empresa Arla Foods.
La tarde se centró en la inolina y el oligofructo oligosacáridos, que favorecen la flora intestinal y evitan la
flora patógena, una sesión que fue moderada por la
15
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
Ponència de la Dra. Bossdier de l’empresa Draftí, Bèlgica.
Ponencia de la Dra. Bossdier de la empresa Draftí, Bélgica.
la Dra. María Rodríguez-Palmero d’Ordesa, Barcelona.
Des del punt de vista de la població infantil, van
tractar el tema dos ponents: el Dr. Ramón Tormo, de
l’Hospital de la Vall d’Hebron i el Dr. Clemens Kunz,
de la Universitat de Giessen, Alemanya, que va plantejar la qüestió següent: Oligosacàrids a la llet humana
vs. prebiòtics oligosacàrids.
A continuació,van parlar sobre aquests oligosacàrids el Dr. Kieran Tuohy, de la University of Reading,
Regne Unit; el Dr. Francisco Guaner, de l’Hospital de
la Vall d’Hebron; el Dr. Douwina Bosscher, i el Dr. Jan
Van Loo, d’Orafti, Bèlgica. Aquest últim va presentar
el projecte SYNCAN, sobre els efectes de la inulina i
els oligofructo oligosacàrids contra el càncer de còlon.
Finalment, el Dr. Berthold Koletzko, de la Universitat de
Munich, Alemanya, va explicar el projecte EARNEST. ❏
Dra. María Rodríguez-Palmero, de Ordesa, Barcelona.
Desde el punto de vista de la población infantil, trataron este tema dos ponentes: el Dr. Ramón Tormo,
del Hospital Vall d’Hebron y el Dr. Clemens Kunz, de la
Universidad de Giessen, Alemania, el cual planteó la
siguiente cuestión: Oligosacáridos en la leche humana
vs. prebióticos oligosacáridos.
A continuación, hablaron sobre estos oligosacáridos
el Dr. Kieran Tuohy, de la University of Reading, Reino
Unido; el Dr. Francisco Guaner, del Hospital Vall d’Hebron; el Dr. Douwina Bosscher, y el Dr. Jan Van Loo,
de Orafti, Bélgica. Este último presentó el proyecto
SYNCAN, sobre los efectos de la inulina y los oligofructo oligosacáridos contra el cáncer de colon. Para
finalizar, el Dr. Berthold Koletzko, de la Universidad de
Munich, Alemania, explicó el proyecto EARNEST. ❏
EL PROJECTE EARNEST (EARLY NUTRITION
PROGRAMMING PROJECT)
EL PROYECTO EARNEST (EARLY NUTRITION
PROGRAMMING PROJECT)
ES
TRACTA D ’ UN DELS PROJECTES D ’ INVESTIGACIÓ MÉS
6 È P ROGRAMA
M ARC DE LA U NIÓ EUROPEA . E S VA INICIAR L ’ ANY 2005 I
ES PERLLONGARÀ FINS EL 2010, I COMPTA AMB UN PRES SUPOST GLOBAL DE 16,5 MIL · LIONS D ’ EUROS .
IMPOR TANTS QUE ES DUEN A TER ME DINS DEL
El projecte està coordinat pel professor Berthold Koletzko de l’hospital infantil Dr. von Hauner de la Universitat
de Munich, Alemanya. El professor Koletzko està especialitzat en l’àrea de metabolisme i nutrició infantil, és l’autor
de 504 publicacions científiques i editor del llibre de text
de Pediatria més popular escrit en llengua alemana.
16
SE
TRATA DE UNO DE LOS PROYECTOS
DE INVESTIGACIÓN
6º
P ROGRAMA M ARCO DE LA U NIÓN E UROPEA . S E INICIÓ EN EL
AÑO 2005 Y SE PROLONGARÁ HASTA 2010, Y CUENTA CON
UN PRESUPUESTO GLOBAL DE 16,5 MILLONES DE EUROS .
MÁS IMPOR TANTES QUE SE LLEVA A CABO DENTRO DEL
El proyecto está coordinado por el profesor Berthold Koletzko del hospital Infantil Dr. von Hauner de la Universidad
de Munich, Alemania. El profesor Koletzko está especilizado en el área de metabolismo y nutrición infantil, es autor
de 504 publicaciones científicas y editor del libro de texto
de Pediatría más popular escrito en lengua alemana.
GRUPS PROFESSIONALS
L’objectiu global del projecte EARNEST és estudiar el
efectes o la programació que exerceix la nutrició durant
les primeres etapes de la vida (període fetal i primer
any de vida) sobre la salut de l’individu a llarg plaç i
l’aparició de determinades patologies com l’enfermetat
cardiovascular, obesitat, diabetes, enfermetats mentals i cognitives, salut òssea o certs tipus de càncer.
D’altres objectius del projecte EARNEST són la definició dels períodes crítics durant els primers mesos
de vida en què es pot afectar la salut a llarg plaç,
els mecanismes mitjançant els quals es produeix
aquesta programació, i la realització de nous estudis
d’intervenció nutricional.
Existeixen ja estudis que evidencien la influència
de la programació nutricional en àrees com el desenvolupament cognitiu, en els quals s’ha demostrat que el tipus d’alimentació durant la lactància,
concretament amb llet materna o amb fòrmules
suplementades amb àcids grassos poliinsaturats de
cadena llarga, dóna lloc a puntuacions més elevades
en els test de resolució de problemes.
Al projecte EARNEST par ticipen un total de 47
equips, procedents tant d’universitats, hospitals,
centres d’investigació i indústria, de 16 països europeus diferents. A Espanya són diversos els centres
que par ticipen, com l’Hospital Sant Joan de Déu,
Hospital Vall d’Hebron, l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona, la Universitat de
Granada, així com empreses d’alimentació infantil
com el Grup Ordesa.
Es considera que el projecte tindrà una gran repercussió en la formulació de noves polítiques sanitàries i un gran impacte econòmic dins del sector. ❏
GRUPOS PROFESIONALES
El objetivo global del proyecto EARNEST es estudiar los
efectos o la programación que ejerce la nutrición durante
las primeras etapas de la vida (periodo fetal y primer
año de vida) sobre la salud del individuo a largo plazo y
la aparición de ciertas patologías como la enfermedad
cardiovascular, obesidad, diabetes, enfermedades mentales y cognitivas, salud ósea o ciertos tipos de cáncer.
Otros objetivos del proyecto EARNEST son la definición de los periodos críticos durante los primeros
meses de vida en los que puede afectar la salud a
largo plazo, los mecanismos mediante los cuales
se produce esta programación, y la realización de
nuevos estudios de intervención nutricional.
Existen ya estudios que evidencian la influencia
de la programación nutricional en áreas como el
desarrollo cognitivo, en los cuales se ha demostrado que el tipo de alimentación durante la lactancia,
concretamente con leche materna o con fórmulas suplementadas con ácidos grasos poliinsaturados de
cadena larga, da lugar a puntuaciones más elevadas
en los test de resolución de problemas.
En el proyecto EARNEST participan un total de 47
equipos, procedentes tanto de universidades, hospitales, centros de investigación e industria, de 16
países europeos distintos. En España, son varios los
centros que participan, como el Hospital San Juan
de Dios, Hospital Vall d’Hebrón, el Instituto Municipal
de Investigaciones Médicas de Barcelona, la Universidad de Granada, así como empresas de alimentación infantil como el Grupo Ordesa.
Se considera que el proyecto tendrá gran repercusión en la formulación de nuevas políticas sanitarias y un gran impacto económico en el sector. ❏
17
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
Versión en Inglés del artículo anterior
WORKSHOP ON FOODS FOR THE XXI CENTURY
L AST 13 OCTOBER THE WORKSHOP ‘F OODS FOR THE XXI C ENTUR Y. B IOACTIVE P ROTEINS AND P REBIOTICS AS F UNCTIONAL
I NGREDIENTS : N EW INSIGHTS INTO THEIR FUNCTIONALITY AND MECHANISM OF ACTION ’ WAS HELD AT THE I NSTITUTO Q UÍMICO
DE S AR RIÀ , ATTENDED BY ACADEMICS FROM LEADING EUROPEAN AND SPANISH UNIVERSITIES .
The goal of the workshop was to provide the most recent knowledge about
bioactive proteins and prebiotics and
their significance for improving human
health. The event paid special attention to the consequences these proteins have for children.
The workshop began at 9 am with a
session entitled ‘The role of proteins
in the health and development of children’ which was presented by Dr. Antonio Planas from IQS. Next came Dr.
Mats Strömqvist, from the Swedish
firm Arexis, who focussed his talk on
the ‘Functional properties of bile-salt
stimulated lipase and new applications in cystic fibrosis therapy’. The
next presentation was made by Dr.
From left to right: Teacher B. Koletko (University of Munich),
Frank Pieper, from the Netherlands, Dr D. Bossdier (Orafti), Dr M. Rivero (Ordesa) and Dr A. Planas
about ‘The use of new biotechnology (Institut Químic de Sarrià), workshop’s organizers
tools to obtain proteins of nutritional
importance’. This was followed by Dr. Derek Chatterwhich favour intestinal flora and prevent pathoton, from Arla Foods, who presented of ‘Lactic protegen flora, in a session moderated by Dr. María
ins with a nutritional role for children’.
Rodríguez-Palmero, from Ordesa, Barcelona. Two
The afternoon focussed on prebiotic oligospeakers tackled the issue from the point of view
saccharides such as inuline and oligofructose,
of children: Dr. Ramón Tormo, from the Hospital
Vall d’Hebron and Dr. Clemens Kunz, from
the University of Giessen, Germany, who
brought up the following issue of oligosaccharides in human milk vs. prebiotic
oligosaccharides.
Then, this subject was also discussed
by Dr. Kieran Tuohy, from the University of
Reading, United Kingdom; Dr. Francisco
Guaner, from the Hospital Vall d’Hebron;
Dr. Douwina Bosscher; and Dr. Jan Van
Loo, from Orafti, Belgium. The latter presented the SYNCAN project, researching
into how inuline and oligofructose can prevent colon cancer. To round things off, Dr.
Ber thold Koletzko, from the University of
Munich, Germany, described the EARNEST
Dr Bossdier report, from Draftí, Belgium
project. ❏
18
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
Versión en Inglés del artículo anterior
THE EARNEST PROJECT (EARLY NUTRITION PROGRAMMING PROJECT)
T HIS IS ONE OF THE MOST IMPOR TANT RESEARCH PROJECTS BEING CAR RIED OUT UNDER THE E UROPEAN U NION ’ S 6 TH F RAMEWORK
P ROGRAMME . I T BEGAN IN 2005, WILL LAST UNTIL 2010, AND HAS A GLOBAL BUDGET OF 16.5 MILLION EUROS .
The project is coordinated by Professor Berthold
Koletzko from the Dr. von Hauner Children’s Hospital
at the University of Munich, Germany. Professor Koletzko is a specialist in metabolism and child nutrition, author of 504 scientific publications, and editor
of the most popular paediatrics textbook written in
German.
The global objective of the EARNEST project is to
study the way in which nutrition during the early stages
of life (fetal period and first year of life) influences or
programmes the long-term health of the individual and
the appearance of pathologies such as cardiovascular
illness, obesity, diabetes, mental and cognitive diseases, bone health and certain types of cancer.
Other objectives of the EARNEST project are to define the critical periods in the first months of life in which
long-term health can be affected, the mechanisms by
which this programming occurs, and the carrying out
of new nutritional intervention studies.
There are already studies around which show
the influence of nutritional programming in areas
such as cognitive development and in which it has
been demonstrated that the type of food during
lactation, specifically the mother’s milk or formulas supplemented by long-chain polyunsaturated
fatty acids, gives rise to higher scores in problem
solving tests.
47 teams are taking part in the EARNEST project
from universities, hospitals, research centres and industry drawn from 16 European countries. In Spain a
number of centres are taking part, such as the Hospital San Joan de Déu, Hospital Vall d’Hebrón, Instituto
Municipal de Investigaciones Médicas de Barcelona,
and the University of Granada, together with children’s food companies such as Grupo Ordesa.
It is believed that the project will have significant
effects on the drawing up of new health policies and
a major economic impact on the sector. ❏
19
20 PUBLI
3/3/06
09:45
Página 39
A
ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS
DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ
¿SABES QUÉ HACEMOS?
BOLSA DE TRABAJO
Estamos intensificando los
contactos con empresas,
head-hunters y consultoras.
¡Consulta las ofertas de trabajo!
GRUPOS DE EXPERTOS
¿Tienes consultas
profesionales para hacer?
¿Empiezas en un sector nuevo?
GRUPOS
PROFESIONALES
Para tu formación continua
- Alimentación
- Bioquímica y Biotecnología
- Cocina y Ciencia
- Farmacéutico
- Marketing Industrial
- Medio Ambiente
- Seguridad y Prevención
- Ética Profesional
- Informática Aplicada
ACTIVIDADES:
La Asociación Organiza
- Visita guiada al Barrio Gótico
de Barcelona
- Cata de vinos y quesos
- Aniversario promociones
- Encuentro de Químicos en
EXPOQUIMIA
TARDES ASSOCIACIÓ
Temas de actualidad
socio-culturales, económicos,
químico-técnicos
COLOQUIOS
EN INGLÉS
¿Quieres mejorar tu inglés
hablado?
Grupos de conversación
reducidos en sesiones
semanales
DESCUENTOS
20% en Jornadas AIQS
10% descuento en Masters IQS
i Cursos de Postgrado
Créditos bancarios, Hipotecas
Seguros: salud, vida,
accidentes, coche
INTERNET
Pide tu e-mail gratuito:
[email protected]
www.aiqs.es
PUBLICACIONES
- Revista AFINIDAD
- ENGINYERIA INDUSTRIAL IQS
- Boletín A-IQS NEWS
- Directorio asociados
- Encuesta profesional
- Boletín de anuncios gratuito
La asistencia es gratuita y no
obliga a continuidad
EL IQS
FACILITA
SERVICIOS
PROFESIONALES
- 10% descuento en Masters y
Cursos de Postgrado
- Acceso a la Biblioteca IQS
- Reconocimiento de firma
- Asesoramiento Jurídico
- Tarjeta de asociado con VISA
- Información y seguimiento sobre el REACH
OTROS
- Premios P. Salvador Gil
para los mejores TFCs
- Actualización de la base
de datos de los asociados
La A-IQS es miembro de la European Federation of Chemical Engineering (EFCE) y
está adherida al Comunicado de Melbourne
INFORMACIÓN IQS
INFORMACIÓN IQS
44
PROGRAMAS DE POSTGRADO
MÁSTERS
POSTGRADOS
■ GESTIÓN DE LA EMPRESA
INDUSTRIAL
■ TECNOLOGÍA DE PINTURAS
Formación empresarial para técnicos
Sesiones informativas: 8 de mayo y 8 de junio a
las 18.30 h en el IQS
■ GESTIÓN ESTRATÉGICA DE
COMPRAS
■ TECNOLOGÍA DE LOS ENVASES Y
EMBALAJES
Cómo generar ventajas competitivas a través de
la Función Compras
■ DISEÑO DE PACKAGING
■ QUÍMICA E INGENIERÍA
ALIMENTARIA
Con prácticas en empresa y laboratorio
■ INGENIERÍA Y PROCESOS
PRODUCTIVOS DE LOS ENVASES Y
EMBALAJES
■ INGENIERÍA AMBIENTAL DE LA
EMPRESA
■ DIPLOMA DE CIENCIA Y ANÁLISIS
EN LA INDUSTRIA ALIMENTARIA
Clasificado con el número 1 en el ranking 2005
de másters de El Mundo
■ PREVENCIÓN DE RIESGOS
LABORALES
Capacidad de gestión y gerencial, mucho más
allá de la función técnica
Centro autorizado por la Generalitat de Catalunya
con el nº 035/98/B
■ DIPLOMA DE TECNOLOGÍA Y
GESTIÓN EN LA INDUSTRIA
ALIMENTARIA
■ DIPLOMA DE TÉCNICO EN MEDIO
AMBIENTE
■ PACKAGING ENGINEERING
Programa de formación único en este área
■ SOLDADURA
Acceso a los diplomas de Ingeniero y de Técnico
Europeo e Internacional en Soldadura
Para más información:
Institut Químic de Sarrià
Secretaría de Cursos de Postgrado
Tel. 93 267 20 08
[email protected]
MÁSTERS Y CURSOS
DE POSTGRADO
21
GRUPS PROFESSIONALS
LA INVESTIGACIÓ DE MERCAT AL SECTOR
ALIMENTARI
L’A-IQS I EL MÀSTER EN QUÍMICA I ENGINYERIA ALIMENTÀRIA
DE L’IQS VAN ORGANITZAR UNA CONFERÈNCIA SOBRE LA INVESTIGACIÓ DE MERCAT AL SECTOR DE LES EMPRESES ALIMENTÀRIES A ESPANYA. EL PONENT VA SER JOAN ABANTE, DIRECTOR DE
PRODUCT SENSOR Y CONSULTING GROUP (PSCG), UNA CONSULTORA ESPECIALITZADA EN AQUESTA QÜESTIÓ DEL SECTOR.
Joan Abante va centrar la seva intervenció en la
importància dels tests quantitatius en la investigació
de mercat, especialment a l’hora d’innovar i desenvolupar nous productes. “Amb aquests estudis s’afegeix
valor”, assegura el responsable de PSCG, i, a més, no
es tracta simplement d’aportar moltes dades estadístiques, sinó que “s’han de saber interpretar”.
Amb aquest sistema que aplica PSCG “s’aconsegueixen productes guanyadors”, afirma Abante, tal com
demostren els excel·lents treballs de la consultoria per
a empreses del nivell de Saimaza, Gallo o Coca Cola.
Un dels aspectes més importants en la investigació de mercat del sector alimentari és el treball de
camp, “així l’estadística és més útil”. Un dels punts
forts de PSCG és la xarxa de consumidors que poden
testar els productes i el fet de saber si un producte
agrada o no a un bon sector del públic.
Tot i així, la qüestió de si un producte agrada o no
quan es pregunta al públic no permet saber molt més
enllà. “No pots preguntar a un consumidor per què li
agrada un producte, normalment no donen una explicació objectiva”, apunta Abante. Per aquest motiu, PSCG
té un panell de 15 experts que determinen el gust exacte d’un producte, així es pot saber quins són els punts
forts i els fluixos d’un aliment o una beguda.
22
GRUPOS PROFESIONALES
LA INVESTIGACIÓN DE MERCADO EN EL
SECTOR ALIMENTARIO
LA A-IQS Y EL MÁSTER
DEL IQS ORGANIZARON
EN
QUÍMICA
E INGENIERÍA ALIMENTARIA
UNA CONFERENCIA SOBRE LA INVESTI-
GACIÓN DE MERCADO EN EL SECTOR DE LAS EMPRESAS ALIMEN-
ESPAÑA. EL PONENTE FUE JOAN ABANTE, DIRECTOR
PRODUCT SENSOR Y CONSULTING GROUP (PSCG), UNA
CONSULTORA ESPECIALIZADA EN ESTA CUESTIÓN DEL SECTOR.
TARIAS EN
DE
Joan Abante centró su inter vención en la importancia de los tests cuantitativos en la investigación
de mercado, especialmente a la hora de innovar y
desarrollar nuevos productos. “Con estos estudios
se añade valor”, asegura el responsable de PSCG, y,
además, no se trata simplemente de aportar muchos
datos estadísticos, sino que “deben interpretarse”.
Con este sistema que aplica PSCG “se consiguen
productos ganadores”, afirma Abante, tal como demuestran los excelentes trabajos de la consultoría para
empresas del nivel de Saimaza, Gallo o Coca Cola.
Uno de los aspectos más importantes en la investigación de mercado del sector alimentario es el trabajo
de campo, “así la estadística es más útil”. Uno de los
puntos fuertes de PSCG es la red de consumidores que
pueden testar los productos y el hecho de saber si un
producto gusta o no a un buen sector del público.
Sin embargo, la cuestión de si un producto gusta o no
cuando se pregunta al público no permite saber mucho
más allá. “No puedes preguntar a un consumidor por qué
le gusta un producto, normalmente no dan una explicación objetiva”, apunta Abante. Por este motivo, PSCG
tiene un panel de 15 expertos que determinan el sabor
exacto de un producto, así se puede saber cuáles son los
puntos fuertes y los flojos de un alimento o una bebida.
GRUPS PROFESSIONALS
A continuació, Abante va explicar que les investigacions de mercat són vitals per a les decisions estratègiques: definició de producte i target, llançament i
millora del producte a posteriori.
Avui dia no hi ha cap empresa que vulgui tenir
una posició sòlida que no faci estudis de mercat.
Permeten conèixer objectivament la competència,
conèixer per fectament els atributs clau dels productes o el cost òptim. En definitiva, afegeix valor extra
a la companyia.
Abante va analitzar la metodologia que se segueix
en general als estudis de mercat i al PSCG en particular. Va explicar els diferents tipus d’estudis, com,
per exemple, els ad hoc (puntuals, per conèixer alguna qüestió concreta del mercat) i els continus (que
exigeixen un treball més extens al llarg del temps).
Un dels aspectes clau de la metodologia de PSCG
són els Opcon o test de concepte òptim. Abante explicà que serveixen per identificar el concepte òptim
per a un segment de la població i una categoria específica. Amb aquesta metodologia es combinen els
estudis qualitatius amb els quantitatius. El procés
comença amb una discussió
de grup, després es creen els
diversos conceptes, un test de
consumidors, s’identifiquen els
conceptes més rellevants i la
seva acceptació, i, finalment,
s’arriba al concepte òptim.
Després ja es passa a les
últimes fases de prova del producte, on els consumidors i els
especialistes testen el producte
i donen la seva opinió. Es creuen
les informacions d’uns i altres, i
així es pot determinar, d’una manera bastant acurada, per què
un producte agrada o pot agradar quan aparegui al mercat. ❏
GRUPOS PROFESIONALES
A continuación, Abante explicó que las investigaciones de mercado son vitales para las decisiones
estratégicas: definición de producto y target, lanzamiento y mejora del producto a posteriori.
Hoy en día no hay ninguna empresa que quiera
tener una posición sólida que no realice estudios de
mercado. Permiten conocer objetivamente la competencia, conocer perfectamente los atributos clave de
los productos o el coste óptimo. En definitiva, añade
valor extra a la compañía.
Abante analizó la metodología que se sigue en
general en los estudios de mercado y en el PSCG en
particular. Explicó los diferentes tipos de estudios,
como, por ejemplo, los ad hoc (puntuales, para conocer alguna cuestión concreta del mercado) y los
continuos (que exigen un trabajo más extenso a lo
largo del tiempo).
Uno de los aspectos clave de la metodología de
PSCG son los Opcon o test de concepto óptimo.
Abante explicó que sir ven para identificar el concepto óptimo para un segmento de la población y
una categoría específica. Con esta metodología se
combinan los estudios cualitativos con los cuantitativos. El proceso empieza con una discusión de
grupo, luego se crean los diversos conceptos, un
test de consumidores, se identifican los conceptos
más relevantes y su aceptación, y, finalmente, se
llega al concepto óptimo.
Después ya se pasa a las últimas fases de prueba
del producto, donde los consumidores y los especialistas testan el producto y dan su opinión. Se cruzan
las informaciones de unos y otros, y así se puede determinar, de una forma bastante cuidadosa, por qué
un producto gusta o puede gustar cuando aparezca
en el mercado. ❏
23
GRUPS PROFESSIONALS
Joan Abante, Product Sensory Consulting Group
Joan Abante, Product Sensory Consultory Group
“LA INVESTIGACIÓ DE MERCAT ÉS UNA EINA
AL SERVEI DEL MÀRQUETING”
“LA INVESTIGACIÓN DE MERCADO ES UNA
HERRAMIENTA AL SERVICIO DEL MARKETING”
J OAN A BANTE
24
GRUPOS PROFESIONALES
ÉS LLICENCIAT EN
Q UÍMICA . VA
DESENVOLU -
J OAN A BANTE
Q UÍMICA . D ESAR ROLLÓ
PROFESIONAL EN VARIAS MULTI -
ES LICENCIADO EN
PAR BONA PAR T DE LA SEVA VIDA PROFESSIONAL EN DIVER -
BUENA PAR TE DE SU VIDA
SES MULTINACIONALS , FINS QUE ES DECIDÍ A FER EL GRAN
NACIONALES , HASTA QUE SE DECIDIÓ A DAR EL GRAN SALTO
SALT I CREAR LA SEVA PRÒPIA EMPRESA .
Y CREAR SU PROPIA EMPRESA .
Quins van ser els inicis de
l’empresa?
Vam començar el 1999,
perquè vam identificar
una oportunitat de mercat.
Quan treballava a la multinacional vaig veure que,
per tractar aquests temes,
havíem de recórrer a empreses de fora d’Espanya
i que a nosaltres, arribat
el moment, ens passaria
el mateix.
A partir d’aquí, ens vam
llançar a la piscina. El primer any va ser molt dur,
esperant què passaria.
Però si creus en la idea
l’acabes tirant endavant.
La veritat és que ara ens va molt bé, tenim una cartera de clients que cada any es fa més gran. Ja ens
hem canviat tres vegades de lloc, conseqüència del
creixement del negoci.
El nostre problema, avui dia, és de gestió
de management de la gent, ja no es tracta de
buscar més clients o d’assolir uns objectius de
facturació. Ens costa arribar a tot, estem en
aquell moment en què has de fer el salt i ser
una empresa on la gent sigui responsable dels
seus projectes.
¿Cuáles fueron los inicios
de la empresa?
Empezamos en 1999,
porque identificamos una
oportunidad de mercado.
Cuando trabajaba en la
multinacional vi que, para
tratar esos temas, teníamos que recorrer a empresas de fuera de España y
que a nosotros, llegado el
momento, nos iba a pasar
lo mismo.
A partir de ahí, nos tiramos a la piscina. El primer
año fue muy duro, esperando qué pasaría. Pero si
crees en la idea terminas
tirándola adelante. La
verdad es que ahora nos va muy bien, tenemos una
cartera de clientes que cada año se va extendiendo.
Ya nos hemos cambiado tres veces de sitio, consecuencia del crecimiento de negocio.
Nuestro problema, hoy en día, es de gestión de
management de la gente, ya no se trata de buscar
a más clientes o de conseguir unos objetivos de
facturación. Nos cuesta llegar a todo, estamos en
ese momento en el que debes dar el salto y ser
una empresa donde la gente sea responsable de
sus proyectos.
Treballeu amb persones d’un panell sensorial (professionals) i amb consumidors: quina és la rellevància de cadascun d’aquests grups?
Són dues eines diferents. Amb un panell no
pots saber quin producte agradarà més, simplement coneixes com és el producte. Amb els
consumidors no pots saber per què agrada un
producte. En canvi, amb el grup de professionals pots entendre per què un producte agrada
o no agrada.
Trabajáis con personas de un panel sensorial (profesionales) y con consumidores: ¿cuál es la relevancia de cada uno de estos grupos?
Son dos herramientas diferentes. Con un panel
no puedes saber qué producto gustará más, simplemente conoces cómo es el producto. Con los
consumidores no puedes saber por qué gusta un
producto. En cambio, con el grupo de profesionales puedes entender por qué un producto gusta o
no gusta.
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
Quanta gent engloba
la mostra de consumidors que utilitzeu?
És en funció de l’objectiu de l’estudi, en pots
fer cent, tres-cents,
dos mil. Tot depèn de
l’objectiu i de la quantitat de productes per
testar, hi pot haver projectes amb un producte
i altres amb sis. Hem
arribat a treballar amb
tres mil persones.
¿Cuánta gente engloba
la muestra de consumidores que utilizáis?
Es en función del objetivo del estudio, puedes
realizar cien, trescientos,
dos mil. Todo depende del objetivo y de la
cantidad de productos
para testar, puede haber
proyectos con un producto y otros con seis.
Hemos llegado a trabajar
con tres mil personas.
Com definiria l’èxit d’un producte?
Fet i fet, sempre és el volum de vendes. La investigació de mercat és una eina al servei del màrqueting,
i el seu èxit es mesura per vendes i beneficis del
compte de resultats.
¿Cómo definiría el éxito de un producto?
Al fin y al cabo, siempre es el volumen de ventas.
La investigación de mercado es una herramienta al
servicio del marketing, y su éxito se mide por ventas
y beneficios de la cuenta de resultados.
Quins serveis oferiu?
Treballem per empreses de tot el sector de l’alimentació. Treballem amb estudis d’un nivell divers, n’hi
ha de petits, com per fer un canvi de formulació del
producte. En canvi, si el producte és molt estratègic,
exigeix un camp de treball més gran.
Hi ha projectes per identificar noves opor tunitats
de mercat i aquests són més grans i difícils de
fer, per això costa tant innovar. I per això la investigació de mercat està en mans de les empreses
que creuen molt en això, ajuda a reduir els riscos
en les decisions estratègiques de llançament de
productes. ❏
¿Qué servicios ofrecéis?
Trabajamos para empresas de todo el sector de la alimentación. Trabajamos con estudios de un nivel variado,
hay pequeños, como para hacer un cambio de formulación de un producto. En cambio, si el producto es muy
estratégico, exige un campo de trabajo más grande.
Hay proyectos para identificar nuevas oportunidades de mercado y esos son más grandes y difíciles
de realizar, por eso cuesta tanto innovar. Y por eso
la investigación de mercado está en manos de las
empresas que creen mucho en esto, ayuda a reducir
los riesgos en las decisiones estratégicas de lanzamiento de productos. ❏
A
Necessitem el teu e-mail
Necesitamos tu e-mail
RECORDA!
Encara que no estiguis associat també
pots sol·licitar ser inclòs a les llistes de
distribució per promoció IQS que s’estan elaborant. Com més companys de
promoció hi hagi més útil serà la llista!
¡RECUERDA!
Aunque no estés asociado también puedes
solicitar ser incluido en las listas de distribución por promoción IQS que se están
elaborando. ¡Cuantos más compañeros de
promoción haya más útil será la lista!
25
GRUPS PROFESSIONALS
PRIMERES JORNADES D’INNOVACIÓ
S OTA
EL MARC DEL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ QUE ESTÀ
PRIMERAS JORNADAS DE INNOVACIÓN
B AJO
EL MAR CO DEL PROCESO DE GLOBALIZACIÓN QUE
EXPERIMENTANT LA INDÚSTRIA QUÍMICA , EN QUÈ MOLTES
ESTÁ EXPERIMENTANDO LA INDUSTRIA QUÍMICA , EN EL QUE
EMPRESES S ’ HAN VIST FORÇADES A REPLANTEJAR - SE LA
MUCHAS EMPRESAS SE HAN VISTO FOR ZADAS A REPLAN -
SEVA FOR MA D ’ EMPR ENDR E LA INNOVACIÓ , L ’I NSTITUT
TEARSE SU FOR MA DE EMPRENDER LA INNOVACIÓN , EL
Q UÍMIC DE S AR RIÀ VA SER L ’ ESCENARI , ELS DIES 2 I
3 DE FEBRER, DE LES PRIMERES J OR NADES D ’I NNOVA CIÓ , OR GANITZADES EN COL · LABORACIÓ ENTRE L ’ECMSA
(T HE E UROPEAN C HEMICAL M ARKETING AND S TRATEGY
A SSOCIATION ) I EL G R UP P ROFESSIONAL DE M ÀRQUETING
GPMK DE L ’A-IQS.
I NSTITUTO Q UÍMICO DE S AR RIÀ FUE EL ESCENARIO , LOS
DÍAS 2 Y 3 DE FEBRERO , DE LAS PRIMERAS J ORNADAS
DE I NNOVACIÓN , OR GANIZADAS EN COLABORACIÓN ENTRE
ECMSA (T HE E UR OPEAN C HEMICAL M ARKETING AND
S TRATEGY A SSOCIATION ) Y EL G R UPO P ROFESIONAL DE
M ARKETING GPMK DE LA A-IQS.
Precisament, el treball conjunt entre aquests dos
organismes, sota el paraigua de l’A-IQS, ha estat una
de les notícies més positives de la primera edició de
les Jornades d’Innovació. “El feedback ha estat molt
engrescador i les respostes dels assistents així ens
ho han mostrat”, explica Jordi Rius, un dels responsables del Comitè Organitzador.
Els prop de 90 participants, procedents tant de
Catalunya i Espanya com d’Europa, l’Índia, el Japó
i els Estats Units, entre altres països, van tenir
l’oportunitat de conèixer de primera mà l’experiència
dels líders de la indústria química, així com d’altres
relacionades amb el sector que pertanyen al món
de l’automòbil o de la cosmètica, acompanyades,
també, de companyies de l’àmbit de la consultoria
i l’estratègia. D’aquesta manera, i tal com explica
un altre dels responsables del Comitè Organitzador,
Josep Mosquera, “es va intentar donar a les Jornades un caire internacional, aglutinant les grans multinacionals, juntament amb representants de pimes
espanyoles i catalanes. L’objectiu era veure com les
26
GRUPOS PROFESIONALES
Precisamente, el trabajo conjunto entre estos dos
organismos, bajo el paraguas de la A-IQS, ha sido
una de las noticias más positivas de la primera edición de las Jornadas de Innovación. “El feedback ha
sido muy alentador y las respuestas de los asistentes así nos lo han mostrado”, explica Jordi Rius, uno
de los responsables del Comité Organizador.
Los cerca de 90 participantes, procedentes tanto
de Catalunya y España como de Europa, India, Japón y Estados Unidos, entre otros países, tuvieron
la oportunidad de conocer de primera mano la experiencia de los líderes de la industria química, así
como de otras relacionadas con el sector pertenecientes al mundo del automóvil o de la cosmética,
acompañadas, también, de compañías del ámbito de
la consultoría y la estrategia. De esta manera, y tal
como explica otro de los responsables del Comité Organizador, Josep Mosquera, “se intentó dar a las Jornadas un cariz internacional, aglutinando las grandes
multinacionales, junto con representantes de pymes
españolas y catalanas. El objetivo era ver cómo las
GRUPS PROFESSIONALS
empreses grans poden donar idees a les petites i
mitjanes, i com aquestes poden aportar conceptes
innovadors a les multinacionals”.
Un programa complet
L’encarregat de donar el tret de sortida a les Jornades va ser el conseller delegat de CEO de Bayer
Hispania i President de FEIQUE, Francisco Belil, que
va fer un repàs de la innovació en la química dins
del marc del segle XXI. A partir d’aquí, l’agenda del
dijous i el divendres es va dividir en quatre blocs
diferenciats, que feien referència a la innovació en
els mercats madurs, amb persones i processos,
així com amb clients i proveïdors, mentre que l’últim
s’estructurava a partir d’experiències i perspectives
externes de les mateixes empreses.
L’ampli ventall temàtic d’aquestes Jornades, “organitzades per a la indústria química des de la indústria
química”, va incloure, també, ponències dedicades
a aspectes d’interès, com el perfil dels treballadors
d’una empresa innovadora i la seva organització, i
com manejar el cost de la innovació o la investigació
en nous mercats, entre altres.
El punt i final, per la seva banda, el va posar el Secretari General d’Indústria del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, Joan Trullén. Aquest fet, apunta Josep
Mosquera, “mostra el suport, per part de l’Administració, cap a l’IQS i la indústria química en general”.
Parlant de suport, també cal destacar els patrocinadors que van contribuir a fer que l’esdeveniment fos
una realitat, com és el cas de The Boston Consulting
Group, Harris Interactive i Frost & Sullivan.
GRUPOS PROFESIONALES
empresas grandes pueden dar ideas a las pequeñas
y medianas, y cómo éstas pueden aportar conceptos
innovadores a las multinacionales”.
Un programa completo
El encargado de dar la salida a las Jornadas fue
el consejero delegado de CEO de Bayer Hispania y
Presidente de FEIQUE, Francisco Belil, que hizo un repaso de la innovación en la química dentro del marco
del siglo XXI. A partir de aquí, la agenda del jueves y
el viernes se dividió en cuatro bloques diferenciados,
que hacían referencia a la innovación en los mercados maduros, con personas y procesos, así como
con clientes y proveedores, mientras que el último se
estructuraba a partir de experiencias y perspectivas
externas de las propias empresas.
El amplio abanico temático de estas Jornadas,
“organizadas para la industria química desde la
industria química”, incluyó, también, ponencias dedicadas a aspectos de interés, como el perfil de los
trabajadores de una empresa innovadora y su organización, y cómo manejar el coste de la innovación o la
investigación en nuevos mercados, entre otros.
El punto y final, por su parte, lo puso el Secretario
General de Industria del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, Joan Trullén. Este hecho, apunta Josep
Mosquera, “muestra el apoyo, por parte de la Administración, hacia el IQS y la industria química en general”.
Hablando de apoyo, también hay que destacar a los
patrocinadores que contribuyeron a que el evento fuese
una realidad, como es el caso de The Boston Consulting Group, Harris Interactive y Frost & Sullivan.
27
GRUPS PROFESSIONALS
Projectes de futur
Després de l’èxit d’aquesta primera convocatòria,
els organitzadors no descarten organitzar una nova
edició “l’any vinent o l’altre”, segons apunta Josep
Mosquera. Tant si és en el mateix format o com a
workshop, tampoc no es descarta “fer un petit seguiment d’aquestes Jornades aprofundint en aspectes
que van quedar a l’aire, com és el cas del finançament d’un projecte innovador, i destacant els avantatges fiscals i les ajudes que es poden aconseguir
per portar-lo a terme”, afegeix el mateix Mosquera.
Altres iniciatives que realitzarà el Grup Professional de Màrqueting de l’AIQS (GPMK) seran dues
taules rodones, amb el Màrqueting al mercat del
Gran Consum i els negocis amb països asiàtics com
a temàtiques protagonistes. ❏
28
GRUPOS PROFESIONALES
Proyectos de futuro
Después del éxito de esta primera convocatoria, los
organizadores no descartan organizar una nueva edición “el año que viene o el otro”, según apunta Josep
Mosquera. Tanto si es en el mismo formato o como
workshop, tampoco se descarta “realizar un pequeño
seguimiento de estas Jornadas profundizando en aspectos que quedaron en el aire, como es el caso de
la financiación de un proyecto innovador, y destacando
las ventajas fiscales y las ayudas que se pueden conseguir para llevarlo a cabo”, añade el propio Mosquera.
Otras iniciativas que realizará el Grupo Profesional
de Márketing de la AIQS (GPMK) serán dos mesas
redondas, con el Marketing en el mercado del Gran
Consumo y los negocios con países asiáticos como
temáticas protagonistas. ❏
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
EL PODER DE L’ESPORT
J OAN A NTONI S AMARANCH , ENCAR REGAT D ’ INAUGURAR EL
CICLE DE TARDES A SSOCIACIÓ DEL C ENTENARI , VIU PER
L ’ ESPOR T DES DE L ’ ADOLESCÈNCIA . E L 1980 ACCEDEIX A
LA PRESIDÈNCIA DEL COI. A MB S AMARANCH S ’ HAN ADMÈS
ELS ESPOR TISTES PROFESSIONALS ALS J OCS , S ’ HAN ESTA BILITZAT LES RELACIONS EST - OEST , S ’ HA INTENSIFICAT LA
LLUITA CONTRA EL DOPATGE DES DEL CAS J OHNSON , A S EÜL
88, I S ’ HA READMÈS S UDÀFRICA , RELEGAT DEL COI PER LA
POLÍTICA D ’ APAR THEID DEL PAÍS . L A SEVA GESTIÓ HA ESTAT
QUALIFICADA COM A “P ERESTROIKA ”.
Després de donar per
inaugurat el cicle de Tardes
Associació, Íñigo Babot,
coordinador d’aquestes
conferències, va presentar
el convidat d’honor, Joan
Antoni Samaranch: “Aquest
senyor ha estat tan important com es pot ser a la
vida.” Babot va recordar els
càrrecs més significatius
que ha ocupat Samaranch,
des de ser president de la
Diputació de Barcelona o ambaixador d’Espanya a Moscou, fins a convertir-se en president del Comitè Olímpic
Internacional i president d’Honor de ”la Caixa”.
Amb veu afònica, Samaranch va començar la intervenció recordant una entrevista amb Cela en què es
va quedar sense veu i no va poder parlar en tota la
conversa. Va emfasitzar que té 85 anys i que podria ser
l’avi de tots els presents, i després d’aquesta cordial
introducció va començar a explicar, a la sala de gom a
gom, els seus inicis al Comitè Olímpic Internacional.
El 1966, Avery Brundage, president en aquells moments del COI, li proposa integrar-s’hi com a membre del
comitè. Hi va haver disconformitat entre els membres,
tanmateix. Samaranch va guanyar la votació i va entrar a
formar-ne part. Samaranch explica, nostàlgic, que quan
li va preguntar a Brundage per què s’havia jugat el prestigi, li va contestar: “Perquè vostè serà president.”
Elecció com a president
Joan Antoni Samaranch era diputat de Barcelona
quan va morir Franco, el 1975. Com que el rei necessitava gent de la seva generació per afrontar el canvi polític, va decidir anar-se’n com a ambaixador espanyol a
Moscou. El 1980, la capital russa organitzava els Jocs
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
EL PODER DEL DEPORTE
JOAN ANTONI SAMARANCH , ENCARGADO DE INAUGURAR EL
CICLO DE TARDES ASSOCIACIÓ DEL CENTENARIO, VIVE PARA Y
POR EL DEPOR TE DESDE LA ADOLESCENCIA. EN 1980 ACCEDE
A LA PRESIDENCIA DEL COI. CON SAMARANCH SE HA ADMITIDO
A LOS DEPOR TISTAS PROFESIONALES EN LOS JUEGOS, SE HAN
ESTABILIZADO LAS RELACIONES ESTE-OESTE, SE HA INTENSIFICADO LA LUCHA CONTRA EL DOPAJE DESDE EL CASO JOHNSON, EN
SEÚL 88, Y SE HA READMITIDO A SUDÁFRICA, RELEGADO DEL
COI POR LA POLÍTICA DE APAR THEID DE ESE PAÍS. SU GESTIÓN
HA SIDO CALIFICADA COMO “PERESTROIKA”.
Tras dar por inaugurado
el ciclo de Tardes Associació, Íñigo Babot, coordinador de estas conferencias,
presentó al invitado de
honor, Joan Antoni Samaranch: “Este señor ha sido
todo lo importante que se
puede ser en la vida.” Babot recordó los cargos más
significativos que ha ocupado Samaranch, desde ser
presidente de la Diputación
de Barcelona o embajador de España en Moscú, hasta
convertirse en presidente del Comité Olímpico Internacional y presidente de Honor de ”la Caixa”.
Con voz afónica empezó Samaranch su intervención
recordando una entrevista con Cela en la que se quedó sin voz y no pudo hablar en toda la conversación.
Enfatizó que tiene 85 años y que podría ser el abuelo
de todos los presentes, y después de esta cordial
introducción empezó a explicar, a la abarrotada sala,
sus inicios en el Comité Olímpico Internacional.
En 1966, Avery Brundage, presidente en esos momentos del COI, le propone integrarse como miembro
del comité. Hubo disconformidad entre los miembros,
sin embargo, Samaranch ganó la votación y entró a formar parte. Samaranch cuenta, nostálgico, que cuando
le preguntó a Brundage por qué se había jugado su
prestigio, le contestó: “Porque usted será presidente.”
Elección como presidente
Joan Antoni Samaranch era diputado de Barcelona
cuando murió Franco en 1975. Como el rey necesitaba gente de su generación para afrontar el cambio
político, decidió irse como embajador español a Moscú. En 1980, la capital rusa organizaba los Juegos
29
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Olímpics i, dies abans de la inauguració, l’elegeixen
president del Comitè Olímpic, entre quatre candidats,
per majoria absoluta a la primera votació i amb molts
vots de diferència. “Vaig decidir ser un president executiu, implicat, dedicar-m’hi al 100 per 100”, ressalta
Samaranch. El 1980 va començar a viure en un hotel
de Lausana, ciutat suïssa seu del COI i, gràcies a les
bones relacions amb el país, van proclamar Lausana
ciutat olímpica i, més tard, capital olímpica.
Una gestió brillant
“El president anterior no va fer gaire coses, per això
va ser fàcil brillar”, confessa Samaranch. El primer
problema que va trobar al seu mandat va ser polític.
La Xina no estava reconeguda al Comitè Olímpic Internacional, però, per entrar, el país exigia l’expulsió
de Taiwan. Finalment, es va arribar a un acord entre
els dos països. Davant d’aquest fet, l’antic president
reflexiona: “De vegades, dins del món de l’esport, es
pot arribar on no arriba ningú.” Un altre dels canvis
sota el seu llegat, del qual Samaranch està molt orgullós, va ser l’elecció, per primera vegada, de dues
dones a la Direcció del COI, que han fet una política
que ha donat fruits molt importants. “Costa molt que
es triïn dones per a càrrecs importants en la direcció
d’esports, s’hi ha de dedicar més llocs, actualment
n’hi ha 16”, explica Samaranch.
La recaptació que s’extreu d’uns Jocs Olímpics es
reparteix. El 50% va destinat a la ciutat organitzadora i l’altre 50% es divideix entre operacions internacionals, comitès olímpics i per a la supervivència del
COI. Samaranch destaca que l’organització va voler
conservar la política de no fer servir publicitat als
estadis olímpics i explica, també, que gran part dels
beneficis s’aconsegueixen gràcies a les retransmissions televisives.
30
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Olímpicos y, días antes de la inauguración, lo eligen
presidente del Comité Olímpico, entre cuatro candidatos, por mayoría absoluta en la primera votación y con
muchos votos de diferencia. “Decidí ser un presidente
ejecutivo, implicado, dedicarme al 100 por 100”, resalta Samaranch. En 1980 empezó a vivir en un hotel
de Lausana, ciudad suiza sede del COI y, gracias a las
buenas relaciones con el país, proclamaron a Lausana ciudad olímpica y, más tarde, capital olímpica.
Una gestión brillante
“El anterior presidente no hizo muchas cosas, por
eso resultó fácil brillar”, confiesa Samaranch. El primer
problema que se encontró en su mandato fue político.
China no estaba reconocida en el Comité Olímpico Internacional, pero, para entrar, el país exigía la expulsión de
Taiwán. Finalmente, se llegó a un acuerdo entre los dos
países. Ante este hecho, el antiguo presidente reflexiona: “A veces, dentro del mundo del deporte, se puede
llegar donde no llega nadie.” Otro de los cambios bajo su
legado, del que Samaranch se encuentra muy orgulloso,
fue la elección, por primera vez, de dos mujeres en la
Dirección del COI, las cuales han hecho una política que
ha dado frutos muy importantes. “Cuesta mucho que se
escoja a mujeres para que desempeñen cargos importantes en la dirección de deportes, hay que dedicar más
puestos, actualmente hay 16”, explica Samaranch.
La recaudación que se extrae de unos Juegos Olímpicos se reparte. El 50% va destinado a la ciudad
organizadora y el otro 50% se divide entre operaciones internacionales, comités olímpicos y para la
super vivencia del COI. Samaranch destaca que la
organización quiso conservar la política de no utilizar
publicidad dentro de los estadios olímpicos y explica,
también, que gran parte de los beneficios se alcanzan gracias a las retransmisiones televisivas.
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Lausana, capital olímpica
President d’Honor des de 2001, Samaranch es mostra molt orgullós de l’èxit que ha tingut Lausana gràcies
al COI. L’Ajuntament de la ciutat suïssa va autoritzar la
construcció de la seu en un parc públic. I des dels Jocs
de Seül, s’ha construït un Museu Olímpic, que s’ha
convertit en l’atracció més gran que pot tenir la ciutat,
el museu més visitat de Suïssa.
La relació del COI amb Lausana és “un matrimoni
de conveniència”. A la seu del Comitè hi ha molt
personal jove, procedent de tots els indrets del món,
i els idiomes oficials són l’anglès i el francès. Samaranch destaca la importància de tenir una bona
educació i opina que “el jove que no sap anglès i no
sap fer anar un ordinador és un analfabet”.
Samaranch despunta les experiències que extreu del
fet d’haver visitat oficialment 199 països i confirma que
la gran riquesa d’un país recau en el sistema educatiu.
Per al president d’Honor del COI, l’esport és propulsor de molts valors: companyerisme, respecte,
saber guanya i perdre, no hi ha racisme. A més,
l’organització d’uns Jocs Olímpics sempre suposa
un canvi per la ciutat que els celebra, obrint-li moltes
portes i finestres.
Samaranch va acabar la intervenció recordant la
importància que va tenir per ell que Barcelona es
proclamés ciutat olímpica per a 1992. Pel que fa a la
candidatura de Madrid per 2012, confessa: “Hi vam
ser molt a prop. Els vaig ajudar tant com vaig poder,
però ara tinc prestigi, no poder.”
Uns for t aplaudiments van tancar la xerrada de
Joan Antoni Samaranch, el president del COI que
més ha universalitzat el món olímpic. ❏
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Lausana, capital olímpica
Presidente de Honor desde 2001, Samaranch se
muestra muy orgulloso del auge que ha tenido Lausana
gracias al COI. El Ayuntamiento de la ciudad suiza autorizó
la construcción de la sede en un parque público. Y desde
los Juegos de Seúl, se ha construido un Museo Olímpico,
que se ha convertido en la atracción más grande que puede tener la ciudad, el museo más visitado de Suiza.
La relación del COI con Lausana es “un matrimonio
de conveniencia”. En la sede del Comité hay mucho
personal joven, procedente de todos los lugares del
mundo, y los idiomas oficiales son el inglés y el francés.
Samaranch destaca la importancia de tener una buena
educación y opina que “el joven que no sabe inglés y no
sabe manejar un ordenador es un analfabeto”.
Samaranch despunta las experiencias que extrae de
haber visitado oficialmente 199 países y confirma que la
gran riqueza de un país recae en el sistema educativo.
Para el presidente de Honor del COI, el deporte es
propulsor de muchos valores: compañerismo, respeto, saber ganar y perder, no hay racismo. Además,
la organización de unos Juegos Olímpicos siempre
supone un cambio para la ciudad que los celebra,
abriéndole mucha puertas y ventanas.
Samaranch acabó su intervención recordando lo
importante que fue para él que Barcelona se proclamara ciudad olímpica para 1992. En cuanto a la candidatura de Madrid para 2012, confiesa: “Estuvimos
muy cerca. Les ayudé lo que pude, pero ahora tengo
prestigio, no poder.”
Fuertes aplausos cerraron la charla de Joan Antoni
Samaranch, el presidente del COI que más ha universalizado el mundo olímpico. ❏
31
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
I SI NO EXISTISSIN ELS QUÍMICS?
E L 17
¿Y SI NO EXISTIERAN LOS QUÍMICOS?
DE NOVEMBRE PASSAT , ES VA POR TAR A TERME
LA SEGONA CONFERÈNCIA DE LES
TARDES A SSOCIACIÓ
DEL
C ENTENARI . A QUESTA JORNADA VA SER A CÀRREC DEL PRES TIGIÓS QUÍMIC A RMAND L ATTES , PRESIDENT DE LA S OCIETAT
F RANCESA DE Q UÍMICA . E L PROFESSOR VA COMENTAR EL SEU
AR TICLE I SI ELS QUÍMICS HO ATURESSIN TOT ? I VA EXPLICAR
LA IMPOR TÀNCIA DE LA QUÍMICA EN EL MÓN ACTUAL . U NA
CONFERÈNCIA QUE FARIA CANVIAR D ’ OPINIÓ A TOTS AQUELLS
QUE DUBTEN DELS ASPECTES POSITIUS DE LA QUÍMICA .
“Què passaria si s’acabessin els químics, si no
existissin?” Amb aquesta
pregunta retòrica llançada
a l’auditori, Lluís Seguí,
president de l’IQS, obria
la segona jornada de Tardes Associació i donava
la benvinguda al professor
Armand Lattes, president
de la Societat Francesa de
Química.
Abans de recordar l’extens currículum de Lattes,
el director general de l’Institut Químic, Enric Julià,
va voler dedicar unes paraules al doctor. Julià va
puntualitzar que el senyor Lattes era el conferenciant estrella del cicle de Tardes Associació del curs
2005/06: “El que hauríem volgut tenir i tenim avui.”
Julià va parlar de la crisi en què està immersa la química, a causa de les persones i els grups ecològics
que culpen els químics de la contaminació mundial.
“Tot el que ens envolta és química i avui el professor Lattes ens il·lustrarà el que passaria si els químics féssim vaga. Una conferència interessant per
convèncer els indecisos.”
Ignacio Montagud va explicar breument l’extraordinària trajectòria del doctor Lattes. Amic
incondicional de l’IQS des de la seva primera visita, el 1983, el professor és un dels enginyers
químics més reputat i prestigiós del món. Té nou
premis científics, por ta a terme vuit funcions
diferents en societats químiques, tant nacionalment com internacionalment, a França té el
major rang excepcional E, és autor de cinc llibres
de química, ha col·laborat en més de 350 publicacions i és exper t químic a l’OTAN. Aquestes
són només algunes de les dades d’un currículum
inacabable.
32
EL
PASADO
17
DE NOVIEMBRE , SE CELEBRÓ LA SEGUNDA
TARDES A SSOCIACIÓ DEL C ENTENARIO .
E STA JORNADA COR RIÓ A CAR GO DEL PRESTIGIOSO QUÍMICO
A R MAN L ATTES , PRESIDENTE DE LA S OCIEDAD F RANCESA
DE Q UÍMICA . E L PROFESOR COMENTÓ SU AR TÍCULO ¿Y SI
LOS QUÍMICOS LO PARASEN TODO ? Y EXPLICÓ LA IMPOR TANCIA DE LA QUÍMICA EN EL MUNDO ACTUAL . U NA CONFE CONFERENCIA DE LAS
RENCIA QUE HARÍA CAMBIAR DE OPINIÓN A TODOS AQUELLOS
QUE DUDAN DE LO BUENO DE LA QUÍMICA .
“¿Qué pasaría si se
acabasen los químicos, si
no existieran?” Con esta
pregunta retórica lanzada
al auditorio, Lluís Seguí,
presidente del IQS, abría
la segunda jornada de Tardes Associació y daba la
bienvenida al profesor Armand Lattes, presidente
de la Sociedad Francesa
de Química.
Antes de recordar el extenso currículum de Lattes,
el director general del Instituto Químico, Enric Julià,
quiso dedicar unas palabras al doctor. Julià puntualizó que el señor Lattes era el conferenciante estrella
del ciclo de Tardes Associació del curso 2005/06:
“El que hubiéramos querido tener y tenemos hoy.”
Julià habló de la crisis en la que está sumida la química, debido a las personas y a los grupos ecológicos que culpan a los químicos de la contaminación
mundial. “Todo lo que nos envuelve es química y hoy
el profesor Lattes nos va a ilustrar lo que pasaría si
los químicos nos pusiéramos en huelga. Una conferencia interesante para convencer a los indecisos.”
Ignacio Montagud explicó, de forma breve, la
extraordinaria trayectoria del doctor Lattes. Amigo
incondicional del IQS desde su primera visita en
1983, el profesor es uno de los ingenieros químicos
más reputado y prestigioso del mudo. Tiene en su
haber nueve premios científicos, desempeña ocho
funciones diferentes en sociedades químicas, tanto
nacional como internacionalmente, en Francia tiene
el mayor rango excepcional E, es autor de cinco
libros de química, ha colaborado en más de 350
publicaciones y es experto químico en la OTAN. Éstos son sólo algunos de los datos de un currículum
inacabable.
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Un món diferent
“Si tots els químics es paressin, tot seria molt
difícil.” Amb aquesta sentència començava el senyor
Lattes la seva intervenció. El professor opina que la
química ha de deixar d’estar a l’ofensiva i per això
va decidir escriure un relat fictici en què els químics
deixaven de treballar, perquè així la ciutadania comprengués la importància de la química i valorés el
sector d’una manera més positiva.
Amb l’ajuda d’un vídeo animat, Lattes va anar relatant el que ocorria al seu conte. En primer lloc, un
químic decideix deixar de fer química, a causa de les
crítiques que rep contínuament, i els verds es posen
molt contents. Però hi continua havent contaminació,
ja que la química només suposa l’1% de CO2. Després de pocs mesos, s’acaben les reserves que hi
ha de petroli, així que els cotxes deixen de funcionar
i tothom es desplaça amb bicicleta. Però hi ha molts
accidents, perquè l’asfalt està en molt mal estat, ja
que no es pot tractar, a causa de la falta de petroli.
Quan arriba l’hivern, les coses es posen difícils.
Les centrals elèctriques no funcionen, per tant, és
impossible generar electricitat. És molt complicat
viure d’aquesta manera, però els ecologistes estan
contents perquè ha parat la contaminació.
Per poder escalfar les cases, es recorre al carbó,
però l’emissió de diòxid de carboni provoca explosions, pluges àcides, etc. Aleshores es recorre a la
fusta dels boscos, però està parasitada, a causa de
la falta de pesticides. Els làctics es fan malbé perquè
no es conserven, per falta d’antioxidant. L’agricultura produeix poc, perquè no hi ha fertilitzants; com
que no hi ha televisor, ni ràdio, ni ordinador, ni telèfon, la demografia es multiplica; es recorre a la fibra
natural, però no hi ha prou ovelles. No hi ha fàrmacs,
ni paper, ni tinta, ni fotografies. Llavors la gent demana als químics que tornin a treballar i, així, l’opinió
pública i el sector de la química es reconcilien.
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Un mundo diferente
“Si todos los químicos se pararan, todo sería muy
difícil.” Con esta sentencia empezaba el señor Lattes su intervención. El profesor opina que la química
debe dejar de estar a la ofensiva y por ello se decidió
a escribir un relato ficticio en el que los químicos
dejaban de trabajar, para que así la ciudadanía comprendiera la importancia de la química y valoraran
este sector de forma positiva.
Con la ayuda de un vídeo animado, Lattes fue relatando lo que ocurría en su cuento. En primer lugar, un
químico decide dejar de hacer química, debido a las críticas que recibe continuamente, y los verdes se ponen
muy contentos. Pero sigue habiendo contaminación, ya
que la química supone sólo el 1% de CO2. A los pocos
meses, se acaban las reservas que hay de petróleo,
así que los coches dejan de funcionar y todo el mundo
se desplaza en bicicleta. Pero hay muchos accidentes,
porque el asfalto se encuentra en muy mal estado, ya
que no puede tratarse, debido a la falta de petróleo. Al
llegar el invierno, las cosas se ponen difíciles. Las centrales eléctricas no están en funcionamiento, por tanto,
es imposible generar electricidad. Es muy complicado
vivir de esta forma, pero los ecologistas están contentos porque ha parado la contaminación.
Para poder caldear las casas se recurre al carbón,
pero la emisión de dióxido de carbono provoca explosiones, lluvias ácidas, etc. Entonces se recurre a la madera de los bosques, pero está parasitada, debido a la
falta de pesticidas. Los lácteos están malos porque no
se conservan, por falta de antioxidante. La agricultura
produce poco, porque no hay fertilizantes; como no hay
televisor, ni radio, ni ordenador, ni teléfono, la demografía se multiplica; se recurre a la fibra natural, pero no
hay suficientes ovejas. No hay fármacos, ni papel, ni
tinta, ni fotografías. Entonces la gente pide a los químicos que vuelvan a trabajar y, así, la opinión pública y el
sector de la química se reconcilian.
33
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Envoltats de química
Lattes va ressaltar el sentit que s’extreu de la fàbula:
“La química és a tot arreu, ens envolta.” El professor
va prosseguir la conferència citant exemples de llocs
on trobem química. Va parlar de la química a l’art i
de l’art a la química: restaurar pintures artístiques,
conservar el patrimoni mundial, la química a la cuina,
etc. Segons Lattes, “la gastronomia és la pràctica de la
química més antiga, les receptes, els productes.”
La roba també està plena de química, la revolució
tèxtil es va produir gràcies a ella. El tèxtil està aprofitant
tot tipus de components químics per crear roba amb
olor, termosamarretes, prendes sense arrugues, etc.
Com podem evitar l’envelliment? Els químics són imprescindibles per a això, assegura el professor Lattes.
El maquillatge, les cremes, els fàrmacs, etc., fins i tot
és possible allargar la vida mitjançant la renovació cellular. El sector químic s’extrapola a molts altres camps,
com les plantes, els perfums, els pesticides.
Per acabar aquest interessant simposi, Armand
Lattes va fer un pronòstic de la química del futur.
El professor considera que, amb bones pràctiques,
investigant i aprofundint en els principis de la química verda, es pot aconseguir una química sostenible:
“Hem de canviar la imatge i la percepció que té l’opinió pública dels químics.” ❏
34
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Rodeados de química
Lattes resaltó la moraleja que se extrae de esta fábula: “La química está en todos sitios, nos rodea.” El profesor prosiguió la conferencia citando ejemplos de lugares
donde encontramos química. Habló de la química en el
arte y el arte en la química: restaurar pinturas artísticas,
conservar el patrimonio mundial, la química en la cocina,
etc. Según Lattes, “la gastronomía es la más antigua
práctica de la química, las recetas, los productos”.
La ropa también está llena de química, la revolución
textil se produjo gracias a ésta. El textil está aprovechando todo tipo de componentes químicos para crear ropa
con olor, termocamisetas, prendas sin arrugas, etc.
¿Cómo podemos evitar el envejecimiento? Los químicos son imprescindibles para ello, asegura el profesor
Lattes. El maquillaje, las cremas, los fármacos, etc.,
incluso es posible alargar la vida mediante la renovación
celular. El sector químico se extrapola a muchos otros
campos, como las plantas, los perfumes, los pesticidas.
Para finalizar el interesante simposio, Armand Lattes hizo un pronóstico sobre la química del futuro.
El profesor considera que, con buenas prácticas,
investigando y profundizando en los principios de la
química verde, se puede conseguir una química sostenible: “Hemos de cambiar la imagen y la percepción que la opinión pública tiene de los químicos.” ❏
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
EL FUTUR DE LA QUÍMICA
EL
J EAN C LAUDE C HARPENTIER ACTUALMENT
F EDERACIÓ E UROPEA D ’E NGINYERS
Q UÍMICS . F INS L ’ ANY 2004 VA SER DIRECTOR DE L ’E S COLA S UPERIOR DE Q UÍMICA , F ÍSICA I E LECTRÒNICA DE LA
CIUTAT DE L YON , A MÉS D ’ IMPAR TIR CLASSES , TREBALLAR
COM A INVESTIGADOR I REDACTAR AR TICLES .
PROFESSOR
ÉS EL PRESIDENT DE LA
El 24 de novembre passat, les Tardes Associació
del Centenari van comptar amb la presència del professor Jean-Claude Charpentier, president de l’European Federation of Chemical Engineering (EFCE).
El professor Charpentier va ser l’encarregat de la
ponència titulada Chemical and Process Engineering:
past, present and its pivotal place and role in future
in the frame of globalisation.
La doctora Rosa Nomen, vicerectora de Relacions
Internacionals de la URL, va ser l’encarregada de
presentar el convidat.
Anys d’experiència
El professor Charpentier és enginyer químic des
de 1968. Ha dedicat tota la vida a l’enginyeria a
França: va ser director de l’Escola Superior de Química i Física de Lyon de 1992 a 2004, on, a més, va
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
EL FUTURO DE LA QUÍMICA
EL
J EAN C LAUDE C HARPENTIER ES ACTUALMENTE
F EDERACIÓN E UROPEA DE I NGENIEROS
Q UÍMICOS . H ASTA EL AÑO 2004 FUE DIRECTOR DE LA
E SCUELA S UPERIOR DE Q UÍMICA , F ÍSICA Y E LECTRÓNICA
DE LA CIUDAD DE L YON , ADEMÁS DE IMPAR TIR CLASES ,
TRABAJAR COMO INVESTIGADOR Y REDACTAR AR TÍCULOS .
PROFESOR
EL PRESIDENTE DE LA
El pasado 24 de noviembre, las Tardes Associació
del Centenario contaron con la presencia del profesor Jean-Claude Charpentier, presidente de la European Federation of Chemical Engineering (EFCE). El
profesor Charpentier fue el encargado de la ponencia
titulada Chemical and Process Engineering: past,
present and its pivotal place and role in future in the
frame of globalisation.
La doctora Rosa Nomen, vicerrectora de Relaciones Internacionales de la URL, fue la encargada de
presentar al invitado.
Años de experiencia
El profesor Charpentier es ingeniero químico desde
1968. Ha dedicado toda la vida a la ingeniería en
Francia: fue director de la Escuela Superior de Química y Física de Lyon de 1992 a 2004, donde, además,
35
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
ser professor d’Enginyeria Química i investigador del
centre nacional.
Pel seu prestigi, ha escrit articles sobre múltiples
temes, com els reactors químics multifàsics o cap a
on va l’Enginyeria Química a escala mundial. També
és redactor en diferents revistes i ha publicat tres
llibres. Les medalles que té avalen els seus anys de
feina i d’experiència.
El futur de la Química
Charpentier va impartir la conferència en anglès
i va utilitzar diverses gràfiques, que van fer més
amena i comprensible la ponència. El professor va
exposar, durant una mica més d’una hora, les seves
idees, conceptes i la visió pròpia dels camins i les
vessants que està agafant l’Enginyeria Química a escala mundial, qüestió important per a la indústria del
processament i per a la Química en general.
Una de les idees bàsiques que va desenvolupar
Charpentier a la conferència tracta del caràcter multidisciplinari i multiescala que ha de tenir l’Enginyeria
Química per ser un enclavament tecnològic i poder
satisfer el vast nombre de necessitats humanes del
nostre temps. La dimensió multiescala ha d’anar des
del disseny de noves molècules fins a la construcció
de plantes industrials competitives, basades en processos altament productius amb selectivitat precisament controlada.
36
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
fue profesor de Ingeniería Química e investigador del
centro nacional.
Debido a su prestigio, ha escrito artículos sobre
múltiples temas, como los reactores químicos multifásicos o hacia dónde va la Ingeniería Química a escala
mundial. También es redactor en diferentes revistas y
ha publicado tres libros. Las medallas que tiene en su
haber avalan sus años de trabajo y de experiencia.
El futuro de la Química
Charpentier impar tió la conferencia en inglés y
utilizó diferentes gráficas, que hicieron más amena
y comprensible la ponencia. El profesor expuso, durante algo más de una hora, sus ideas, conceptos y
la visión propia acerca de los caminos y vertientes
que está tomando la Ingeniería Química a escala
mundial, cuestión importante para la industria del
procesamiento y para la Química en general.
Una de las ideas básicas que Charpentier desarrolló en la conferencia trata sobre el carácter multidisciplinario y multiescala que la Ingeniería Química
debe tener para ser un enclave tecnológico y poder
satisfacer el vasto número de necesidades humanas
de nuestro tiempo. La dimensión multiescala tiene
que ir desde el diseño de nuevas moléculas hasta
la construcción de plantas industriales competitivas,
basadas en procesos altamente productivos con selectividad precisamente controlada.
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Productes segurs
El professor va remarcar que és indispensable dissenyar nous equips basats en principis científics i noves
formes de producció per aconseguir la intensificació
de processos. És important produir nous productes
de consum final, amb propietats físiques i químiques
que hagin estat precisament controlades en alguna
de les seves etapes de manufactura. La producció a
gran escala i de productes químics intermedis ha de
satisfer les necessitats del client i no ha de contaminar el medi ambient, ha d’estar lliure de defectes i ser
perfectament segura per al seu personal.
El professor va acabar la inter venció llançant
una pregunta a l’aire per fer reflexionar els assistents: “Què esperem en el futur de la Química i del
procés enginyer?” ❏
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Productos seguros
El profesor remarcó que es indispensable diseñar
nuevos equipos basados en principios científicos y nuevas formas de producción para lograr la intensificación
de procesos. Es importante producir nuevos productos
de consumo final, cuyas propiedades físicas y químicas
hayan sido precisamente controladas en alguna de sus
etapas de manufactura. La producción a gran escala y
de productos químicos intermedios debe satisfacer las
necesidades del cliente y no debe contaminar el medio
ambiente, debe estar libre de defectos y ser perfectamente segura para su personal.
El profesor acabó su inter vención lanzando una
pregunta al aire para hacer reflexionar a los asistentes: “¿Qué esperamos en el futuro de la Química y
del proceso ingeniero?” ❏
37
GRUP D’EXPERTS
GRUPO DE EXPERTOS
Dr. Carlos Rodríguez Santamar ta, Grup d’Exper ts
Dr. Carlos Rodríguez Santamarta, Grupo de Expertos
“L’IQS ÉS EL PARTNER MÉS ADEQUAT,
GRÀCIES AL SEU ALT NIVELL D’INVESTIGACIÓ”
“EL IQS ES EL PARTNER MÁS ADECUADO,
GRACIAS A SU ALTO NIVEL DE INVESTIGACIÓN”
EN
LA PERSONA DE
C ARLOS R ODRÍGUEZ S ANTAMAR TA
ES
LA PERSONA DE
C ARLOS R ODRÍGUEZ S ANTAMAR TA
SE
COMBINEN L ’ UNIVERSITARI I EL PROFESSIONAL DEL SECTOR
COMBINAN EL UNIVERSITARIO Y EL PROFESIONAL DEL SEC -
DE LA PINTURA , COSA QUE LI PER MET BUSCAR RESPOSTES
TOR DE LA PINTURA , LO QUE LE PER MITE BUSCAR RESPUES -
I SOLUCIONS A LES NECESSITATS DEL SEU SECTOR D ’ AC -
TAS Y SOLUCIONES A LAS NECESIDADES DE SU SECTOR DE
TIVITAT DES DE LA MATEIXA
DELS OBJECTIUS DEL
G R UP
U NIVERSITAT . A QUEST ÉS UN
D ’E XPER TS EN P INTURA QUE
DIRIGEIX A L ’A-IQS.
38
EN
ACTIVIDAD DESDE LA MISMA
G R UPO
A-IQS.
LOS OBJETIVOS DEL
DIRIGE EN LA
U NIVERSIDAD . É STE ES UNO DE
DE E XPER TOS EN P INTURA QUE
Quines raons han motivat la creació d’aquest Grup
d’Experts?
La meva experiència professional com a director tècnic
europeu de Dupont a la seva Plataforma de Pintura en
Pols va fer evidents per mi algunes deficiències que el
sector espanyol de la pintura i els polímers tenia en
comparació amb la resta d’Europa. En aquest ram, la
indústria estatal té dificultats per trobar no ja llicenciats, sinó persones amb aquells dos anys d’especialització i aprenentatge que els proporcionarien un alt
grau de tecnificació. S’havia de crear un teixit humà
que donés resposta a dues necessitats no ateses:
d’una banda, la possibilitat d’aprofundir i actualitzar la
formació en pintura i polímers, i, de l’altra, la falta de
tècnics al sector espanyol.
¿Qué razones han motivado la creación de este Grupo de Expertos?
Mi experiencia profesional como director técnico
europeo de Dupont en su Plataforma de Pintura en
Polvo hizo evidentes para mí algunas deficiencias que
el sector español de la pintura y los polímeros tenía
frente al resto de Europa. En este ramo, la industria
estatal tiene dificultades para encontrar no ya licenciados, sino personas con aquellos dos años de especialización y aprendizaje que les proporcionarían un
alto grado de tecnificación. Había que crear un tejido
humano que diera respuesta a dos necesidades no
atendidas: por una parte, la posibilidad de profundizar
y actualizar la formación en pintura y polímeros, y, por
otra, la falta de técnicos en el sector español.
Per què a l’IQS?
L’IQS era el partner més adequat, gràcies al seu alt
nivell d’investigació en diferents àrees dels polímers.
Per exemple, disposa de tot un referent en el camp
del color com és el professor Condal.
¿Por qué en el IQS?
El IQS era el partner más adecuado, gracias a su alto
nivel de investigación en distintas áreas de los polímeros. Cuenta, por ejemplo, con todo un referente
en el campo del color como es el profesor Condal.
Quines activitats ha protagonitzat el Grup d’Experts?
S’ha creat el Postgrau en Tecnologia de Pintures
(PTP). En aquesta empresa hem comptat amb la
valuosa col·laboració de Victòria Conesa, exper ta
en recursos humans i formació. Ha realitzat projectes de desenvolupament de competències i disseny
d’accions formatives a Asefapi i d’altres empreses
del sector. La seva experiència connectava doncs
amb les necessitats plantejades pel Grup d’Experts.
De bon principi hem volgut que el disseny i la metodologia siguin un valor diferencial del PTP.
¿Qué actividades ha protagonizado el Grupo de
Expertos?
Se ha creado el Postgrado en Tecnología de Pinturas
(PTP). En esta empresa hemos contado con la valiosa
colaboración de Victoria Conesa, experta en recursos
humanos y formación. Ha realizado proyectos de
desarrollo de competencias y diseño de acciones
formativas en Asefapi y en otras empresas del sector.
Su experiencia conectaba pues con las necesidades
planteadas por el Grupo de Expertos. Desde el principio hemos querido que el diseño y la metodología
sean un valor diferencial del PTP.
A qui es dirigeix el PTP i per què els hauria d’interessar?
Es dirigeix als alumnes, als professionals en actiu
¿A quién se dirige el PTP y por qué debería interesarles?
Se dirige a los alumnos, a los profesionales en activo
GRUP D’EXPERTS
GRUPO DE EXPERTOS
i al sector. Als alumnes els permetrà descobrir un
sector que està necessitat de tècnics i que constitueix una oportunitat laboral de primer ordre. Per als
professionals en actiu, el PTP és un recurs que fins
ara no tenien per reorientar i actualitzar els seus coneixements, o per aprofundir en àrees que quedaven
fora de la seva especialització. Finalment, al sector li
facilitarà la tasca de trobar els professionals especialitzats que busca.
y al sector. A los alumnos les permitirá descubrir un
sector que está necesitado de técnicos y que constituye una oportunidad laboral de primer orden. Para
los profesionales en activo, el PTP es un recurso que
hasta ahora no tenían para reorientar y actualizar
sus conocimientos, o para profundizar en áreas que
quedaban fuera de su especialización. Finalmente, al
sector le facilitará la tarea de encontrar los profesionales especializados que busca.
Com es planteja el disseny del PTP?
En la primera edició del curs ja es posen de manifest
un conjunt de factors diferencials. En primer lloc, la
metodologia és molt participativa. Als laboratoris de
l’IQS, els alumnes del PTP es distribueixen en grups
reduïts. Això afavoreix una convivència enriquidora
entre professionals experimentats i estudiants acabats de llicenciar, i dóna peu a fer un seguiment
personalitzat de tots ells. Es fan diverses visites a
empreses i l’avaluació és contínua. L’horari és de
tardes, cosa que permet als professionals combinarlo amb la seva activitat laboral.
¿Cómo se plantea el diseño del PTP?
En la primera edición del curso ya se ponen de manifiesto un conjunto de factores diferenciales. En primer
lugar, la metodología es muy participativa. En los laboratorios del IQS, los alumnos del PTP se distribuyen
en grupos reducidos. Esto favorece una convivencia
enriquecedora entre profesionales experimentados
y estudiantes recién licenciados, y da pie a que se
haga un seguimiento personalizado de todos ellos. Se
realizan varias visitas a empresas y la evaluación es
continua. El horario es de tardes, lo que permite a los
profesionales combinarlo con su actividad laboral.
El PTP ofereix la possibilitat de fer pràctiques?
Sí. Els estudiants que ho vulguin tenen la possibilitat
de fer unes pràctiques que culminen amb un projecte
final avaluat pel professorat. En aquest sentit, l’empresa té l’opció de sufragar el cost econòmic del PTP
en benefici de l’alumne. ❏
¿El PTP ofrece la posibilidad de hacer prácticas?
Sí. Los estudiantes que lo deseen tienen la posibilidad de realizar unas prácticas que culminan en un
proyecto final evaluado por el profesorado. En este
sentido, la empresa tiene la opción de sufragar el coste económico del PTP en beneficio del alumno. ❏
39
44
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
SANT ALBERT: 15 DE NOVEMBRE DE 2005
D ILLUNS 14 DE NOVEMBRE , EL DIA
DE SANT A LBER T , ELS ESTUDIANTS
ABANS DE LA FESTIVITAT
DE LA
U NIVERSITAT
VAN
EL
14 DE NOVIEMBRE , EL DÍA ANTES DE LA FESTIVI S AN A LBER TO , LOS ESTUDIANTES DE LA U NIVERSIDAD
LUNES
DAD DE
PODER PAR TICIPAR A LES ACTIVITATS OR GANITZADES PELS
PUDIERON PAR TICIPAR EN LAS ACTIVIDADES OR GANIZADAS
ALUMNES DE TERCER CURS , EN MOTIU DEL VIATGE D ’E QUA -
POR LOS ALUMNOS DE TERCER CURSO , EN MOTIVO DEL VIAJE
DOR QUE ES FARÀ AQUEST ESTIU .
DE
A la tarda es van fer diversos torneigs: els clàssics
partits de bàsquet i futbol a les pistes del Col·legi
Sant Ignasi no hi van faltar, així com el mític concurs
de flams. A més a més, aquest any hi va haver innovacions, ja que es va organitzar un concurs de PRO
(PlayStation) i un torneig d’escacs a l’aula E2.
Paral·lelament a aquests torneigs, es va organitzar una gimcana per la zona exterior de l’IQS, que
va aplegar força participants, tots ells distribuïts en
grups, uns més atrevits que altres.
A mitja tarda, va començar a ploure inoportunament i abundant. La gent que participava als esports
40
SAN ALBERTO: 15 DE NOVIEMBRE DE 2005
E CUADOR
QUE SE REALIZARÁ ESTE VERANO .
Por la tarde se jugaron varios torneos: los clásicos
partidos de básquet y fútbol en las pistas del Colegio
San Ignacio no faltaron, así como el mítico concurso
de flanes. Además, este año hubo innovaciones, ya
que se organizó un concurso de PRO (PlayStation) y
un torneo de ajedrez en el aula E2.
Paralelamente a estos torneos, se organizó una
gymkhana por la zona exterior del IQS, que reunió a
bastantes participantes, todos ellos distribuidos en
grupos, unos más atrevidos que otros.
A media tarde, empezó a llover inoportuna y abundantemente. La gente que participaba en los deportes
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
va haver de suspendre els partits. A partir de llavors,
la festa es va concentrar a l’aula E2, on hi havia música, la barra i espai per ballar una mica.
S’anava fent tard i les activitats ja s’acabaven (i la
beguda també). La gent tenia ganes d’anar a sopar
i a preparar-se per la nit. Una nit que va ser força
sorprenent perquè, tot i ser un dilluns, entre tots
vam omplir la discoteca Pachá d’un molt bon ambient que va mantenir tothom ballant fins a quarts de
set del matí!
En conjunt, van ser un dia i una nit molt animats,
en què tothom s’ho va passar bé i va col·laborar amb
nosaltres. Moltes gràcies, per això i per les ganes de
festa! I per aguantar el xàfec! ❏
tuvo que suspender los partidos. A partir de entonces,
la fiesta se concentró en el aula E2, donde había música, la barra y espacio para bailar un poco.
Se iba haciendo tarde y las actividades ya se terminaban (y la bebida también). La gente tenía ganas de
ir a cenar y a prepararse para la noche. Una noche
que fue bastante sorprendente porque, pese a ser
lunes, entre todos llenamos la discoteca Pachá de
un muy buen ambiente que mantuvo a todo el mundo
bailando ¡hasta casi las siete de la mañana!
En conjunto, fueron un día y una noche muy animados, en los que todo el mundo se lo pasó bien y colaboró con nosotros. Muchas gracias, ¡por eso y por
las ganas de fiesta! ¡Y por aguantar el chaparrón! ❏
Magda Parera Briansó, 3r
Magda Parera Briansó, 3º
44
41
EFCE
NOU PRESIDENT I VICEPRESIDENT
EXECUTIU DE L’EFCE
S EGONS HA COMUNICAT LA F EDERACIÓ E UROPEA D ’E NGI NYERIA Q UÍMICA (EFCE), EL PROFESSOR J IRA D RAHOS I
EL PROFESSOR J OHAN G ARSIDE SERAN EL NOU PRESIDENT
I VICEPRESIDENT EXECUTIU DE L ’EFCE, RESPECTIVAMENT .
L’A SSEMBLEA G ENERAL DE L ’EFCE ELS VA ESCOLLIR A
G LASGOW (R EGNE U NIT ) EL JULIOL DE 2005 I EXERCIRAN
EL CÀR REC FINS AL 31 DE DESEMBRE DE 2007.
El professor Jira Drahos va completar els estudis
de Física i Química a l’Institut de Tecnologia Química
de Praga (ICTP) el 1972, i els va continuar a l’Institut
Químic de Processos Fonamentals de l’Acadèmia de
Ciències de Txecoslovàquia (ara Acadèmia de Ciències de la República Txeca). El 1997 hi va rebre la graduació de CSc. (candidat de Ciències). Des de 1977
va treballar en aquell institut ocupant diferents càrrecs, com científic d’investigació, cap de l’equip científic d’investigació, cap de departament, director en
cap (1992-1995) i, finalment, director (1996-2003).
El 2005 va ser nomenat vicepresident de l’Acadèmia
de les Ciències de la República Txeca.
El 1994, el van nomenar professor associat en
enginyeria química a l’ICTP; el 1999, va defensar la
seva tesi doctoral per obtenir la titulació de DrSc.
en enginyeria química a l’ICTP i, ja el 2003, va ser
nomenat catedràtic. De 1985 a 1986 va treballar
com a investigador d’A.v. Humboldt a la Universitat
de Hannover (Alemanya). Actualment, és professor
visitant a la Universitat de Sao Paulo (Brasil).
El seu interès principal en investigació està centrat
en l’hidrodinamisme dels reactors químics polifàsics. Ha publicat més de 60 ar ticles en diferents
diaris de prestigi internacional. És el coinventor de
deu patents txeques i una d’internacional. El 1977
va ser guardonat amb la medalla de la CSAS.
És membre de l’Acadèmia d’Enginyeria de la República Txeca, president de la Societat d’Enginyeria
Química Txeca, president del Consell Superior de
l’ICTP i membre del Consell Superior de l’Associació
de la Indústria Química de la República Txeca. També és membre del Consell Executiu de la Federació
Europea d’Enginyeria Química i president del Grup
de Treball en Fluid Polifàsic. Des de 2002 ha presidit el Congrés Internacional de Química i Procés
Enginyer CHISA.
És editor del diari internacional Chemical Engineering Research and Design i membre del Consell Edi42
EFCE
NUEVO PRESIDENTE Y VICEPRESIDENTE
EJECUTIVO DE LA EFCE
S EGÚN HA COMUNICADO LA F EDERACIÓN E UR OPEA DE
I NGENIERÍA Q UÍMICA (EFCE), EL PROFESOR J IRA D RAHOS Y
EL PROFESOR J OHN G ARSIDE SERÁN EL NUEVO PRESIDENTE
Y VICEPRESIDENTE EJECUTIVO DE LA EFCE, RESPECTIVA MENTE . L A A SAMBLEA G ENERAL DE LA EFCE LOS ELIGIÓ
EN G LASGOW (R EINO U NIDO ) EN JULIO DE 2005 Y EJERCE RÁN SU CAR GO HASTA EL 31 DE DICIEMBRE DE 2007.
El profesor Jira Drahos completó sus estudios de
Física y Química en el Instituto de Tecnología Química
de Praga (ICTP) en 1972, y los continuó en el Instituto
Químico de Procesos Fundamentales de la Academia
de Ciencias de Checoslovaquia (ahora Academia de
Ciencias de la República Checa). Fue allí donde, en
1997, recibió la graduación de CSc. (candidato de Ciencias). Desde 1977 trabajó en ese Instituto ocupando
diferentes cargos, como científico de investigación, jefe
del equipo científico de investigación, jefe de departamento, director jefe (1992-1995) y, finalmente, director
(1996-2003). En 2005 fue nombrado vicepresidente
de la Academia de las Ciencias de la República Checa.
En 1994, fue nombrado profesor asociado en ingeniería química en el ICTP; en 1999, defendió su
tesis doctoral para obtener la titulación de DrSc. en
ingeniería química en la ICTP y, ya en 2003, fue nombrado catedrático. De 1985 a 1986 trabajó como
investigador de A.v. Humboldt en la Universidad de
Hannover (Alemania). Actualmente, es profesor visitante en la Universidad de Sao Paulo (Brasil).
Su interés principal en investigación está centrado
en el hidrodinamismo de los reactores químicos polifásicos. Ha publicado más de 60 artículos en diferentes
periódicos de prestigio internacional. Es el co-inventor
de diez patentes checas y una internacional. En 1977
fue galardonado con la medalla de la CSAS.
Es miembro de la Academia de Ingeniería de la
República Checa, presidente de la Sociedad de
Ingeniería Química Checa, presidente del Consejo
Superior del ICTP y miembro del Consejo Superior de
la Asociación de la Industria Química de la República
Checa. También es miembro del Consejo Ejecutivo
de la Federación Europea de Ingeniería Química y
presidente del Grupo de Trabajo en Fluido Polifásico.
Desde 2002 ha presidido el Congreso Internacional
de Química y Proceso Ingeniero CHISA.
Es editor del periódico internacional Chemical Engineering Research and Design y miembro del Consejo
EFCE
EFCE
torial dels diaris International Journal of Multiphase
Flow i Clean Products and Processes.
El professor Garside va estudiar Enginyeria Química
a la University College of London. Es va llicenciar el
1963 i es va doctorar el 1966. Després de treballar
tres anys per ICI, a Teesside (Regne Unit), va tornar
a la University College.
El 1976 va ser acadèmic sènior del programa Fulbright
a la Universitat Estatal d’Iowa (EUA). El 1982 va ser nomenat president d’Enginyeria Química de la UMIST, on
va treballar per al cap de departament durant set anys.
Després es va prendre un any sabàtic a Tòquio, com
a professor visitant del Consell Monbusho/British. És
membre de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i de la University College of London i és posseïdor del Graduació
Honorífica de la UMIST i de la Universitat de Manchester. Va ser guardonat amb un CBE pels seus Serveis a
una millor educació el 2004.
Editorial de los periódicos Internacional Journal of
Multiphase Flow y Clean Products and Processes.
El profesor Garside estudió Ingeniería Química
en la University College of London. Se licenció en
1963 y se doctoró en 1966. Después de trabajar
tres años para ICI, en Teesside (Reino Unido), volvió a University College.
En 1976 fue académico sénior del programa Fulbright
en la Universidad Estatal de Iowa (EE. UU.). En 1982
fue nombrado presidente de Ingeniería Química de la
UMIST, donde trabajó para el jefe de departamento durante siete años. Después se tomó un año sabático en
Tokio, como profesor visitante del Consejo Monbusho/
British. Es miembro de la Real Academia de Ingeniería
y de la University College of London y tiene en su posesión la Graduación Honorífica de la UMIST y de la Universidad de Manchester. Fue galardonado con un CBE
por sus Servicios a una mejor educación en 2004.
Entre 2000 i 2004 va ser nomenat vicecanceller
de la UMIST, càrrec amb què va liderar la fusió de
la UMIST i la Universitat Victoria de Manchester
per formar una nova universitat a Manchester.
Especialitzat en el camp de la cristal·lització, és autor d’unes 150 publicacions d’investigació i 8 llibres.
Va ser consultor de prop de 20 companyies al Regne
Unit, els EUA i el continent europeu. Entre 1993 i
2001 va presidir el Grup de Treball de la Cristallització Industrial de l’EFCE.
Ha exercit de president de la Institució d’Enginyers Químics al Regne Unit i actualment exerceix
d’editor honorari de The Transactions of the Institution of Chemical Engineers, el diari oficial de
l’EFCE. És delegat del Regne Unit al Consell Executiu de l’EFCE.
L’EFCE desitja el millor al professor Drahos i al professor Garside en l’exercici dels seus nous càrrecs. ❏
Entre 2000 y 2004 fue nombrado vice-canciller de la
UMIST, cargo con el que lideró la fusión de la UMIST y
la Universidad Victoria de Manchester para formar una
nueva universidad en Manchester.
Especializado en el campo de la cristalización, es
autor de unas 150 publicaciones de investigación
y 8 libros. Fue consultor de cerca de 20 compañías
en el Reino Unido, EE. UU. y el continente europeo.
Entre 1993 y 2001 presidió el Grupo de Trabajo de
la Cristalización Industrial de la EFCE.
Ha ejercido de presidente de la Institución de Ingenieros Químicos en el Reino Unido y actualmente
ejerce de editor honorario de The Transactions of the
Institution of Chemical Engineers, el diario oficial de
la EFCE. Es delegado del Reino Unido en el Consejo
Ejecutivo de la EFCE.
La EFCE desea lo mejor al profesor Drahos y al profesor Garside en el desempeño de sus nuevos cargos. ❏
43
EFCE
44
EFCE
RECOMANACIONS DE LA FEIQ PER A
L’ENSENYAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA
RECOMENDACIONES DE LA FEIQ PARA
LA ENSEÑANZA DE INGENIERÍA QUÍMICA
El setembre de 2003, la Federació Europea d’Enginyeria Química va publicar un manifest sobre el Procés
de Bolonya, en el qual donava la benvinguda i donava
suport als objectius de la Declaració de Bolonya.
Entre aquests objectius hi ha l’adopció d’un sistema fàcilment llegible i comparable d’ensenyament
superior, basada essencialment en dos cicles principals d’estudi, així com en el desenvolupament de
criteris comparables i metodologies, particularment
respecte al desenvolupament de plans d’estudis, cooperació entre institucions i esquemes de mobilitat.
En aquest manifest, la FEIQ anunciava la preparació d’una modernització de les recomanacions per al
pla d’estudis comú d’Enginyeria Química, prèviament
publicades entre els anys 1994 i 2000. La modernització havia de tenir en compte els esdeveniments
recents referents a l’organització dels estudis, les
directrius acreditades dels plans d’estudi, la ciència
i l’enginyeria.
Ara, aquesta modernització ha estat preparada pel
Grup de Treball sobre Ensenyament de la FEIQ i aprovada per la Junta Directiva de la FEIQ el 14 de juliol
de 2005. Està exposada a les pàgines següents.
En aquesta ocasió, poques paraules semblen necessàries per comentar-ho.
La Federació no té cap intenció de fer acomplir qualsevol programa d’ensenyament acabat de fer sobre
les institucions d’estudis superiors ni dificultar el desenvolupament dels nous conceptes d’estudi. Amb tot,
creiem necessari indicar que en els nivells dels programes establerts gairebé no esmenten assignatures
tan rellevants per a la professió com, per exemple, termodinàmica, mecànica fluïda, fenòmens de transport,
tècniques de separació o enginyeria de reacció, per la
qual cosa no es poden anomenar programes d’Enginyeria Química (lamentablement, aquests programes
encara existeixen en algunes escoles). Les recomanacions emfatitzen els resultats de l’aprenentatge.
El pla d’estudis comú cobreix dos terços del total i
deixa espai per a modificacions i innovacions.
Espero que aquestes recomanacions ajudin a desenvolupar els plans d’estudi d’Enginyeria Química de les
institucions individuals d’estudis superiors, i expresso
la meva gratitud als membres del Grup de Treball sobre
Ensenyament per l’esforç que han dut a terme en la
preparació de les recomanacions esmentades.
En septiembre de 2003, la Federación Europea de
Ingeniería Química publicó un manifiesto sobre el
Proceso de Bolonia, en el que daba la bienvenida y
apoyaba los objetivos de la Declaración de Bolonia.
Entre estos objetivos está la adopción de un sistema fácilmente legible y comparable de enseñanza
superior, basada esencialmente en dos ciclos principales de estudio, así como el desarrollo de criterios
comparables y metodologías, par ticularmente respecto al desarrollo de planes de estudios, cooperación entre instituciones y esquemas de movilidad.
En dicho manifiesto, la FEIQ anunciaba la preparación de una modernización de las recomendaciones
para el plan de estudios común de Ingeniería Química, previamente publicadas entre los años 1994 y
2000. La modernización debía tener en cuenta los
acontecimientos recientes en cuanto a la organización de los estudios, las directrices acreditadas de
los planes de estudio, la ciencia y la ingeniería.
Ahora, esta modernización ha sido preparada por el
Grupo de Trabajo sobre Enseñanza de la FEIQ y aprobada por la Junta Directiva de la FEIQ el 14 de julio de
2005. Está expuesta en las siguientes páginas.
En esta ocasión, pocas palabras parecen necesarias para comentarlo.
La Federación no tiene ninguna intención de hacer
cumplir cualquier programa de enseñanza recién hecho
sobre las instituciones de estudios superiores ni dificultar el desarrollo de los nuevos conceptos de estudio.
Sin embargo, creemos necesario indicar que en los
niveles de los programas establecidos apenas mencionan asignaturas tan relevantes para la profesión como,
por ejemplo, termodinámica, mecánica fluida, fenómenos de transporte, técnicas de separación o ingeniería
de reacción, por lo que no pueden llamarse programas
de Ingeniería Química (lamentablemente, tales programas todavía existen en algunas escuelas). Las recomendaciones enfatizan los resultados del aprendizaje.
El plan de estudios común cubre dos tercios del total y
deja espacio para modificaciones e innovaciones.
Espero que estas recomendaciones ayuden a desarrollar los planes de estudio de Ingeniería Química de
las instituciones individuales de estudios superiores,
y expreso mi gratitud a los miembros del Grupo de Trabajo sobre Enseñanza por el esfuerzo que han puesto
en la preparación de dichas recomendaciones.
Ryszard Pohorecki
Vicepresident científic de la FEIQ
Ryszard Pohorecki
Vicepresidente científico de la FEIQ
EFCE
EFCE
PREMI DE MOBILITAT D’ESTUDIANTS
EFCE 2005
PREMIO DE MOVILIDAD DE ESTUDIANTES
EFCE 2005
Amb ocasió del 7è Congrés Mundial d’Enginyeria Química que inclou l’ECCE-5 a Glasgow,
Regne Unit, el 14 de juliol de 2005, la Federació
Europea d’Enginyeria Química va presentar per
primera vegada el Premi de Mobilitat d’Estudiants EFCE. El guardó, que es lliurarà cada dos
anys, consisteix en tres premis per promocionar
la mobilitat entre estudiants europeus d’Enginyeria Química. Els premis són guardons als millors
estudiants europeus que han completat satisfactòriament almenys un semestre en primer o
segon cicle dels seus programes d’estudis d’Enginyeria Química en dos o més països diferents.
Un jurat internacional va seleccionar els guanyadors d’enguany entre 44 candidats que representaven 13 països europeus pel seu excel·lent rendiment acadèmic i pel seu informe, en un assaig
d’una pàgina, de les experiències viscudes mentre estudiaven en els diferents països.
Con ocasión del 7º Congreso Mundial de Ingeniería
Química que incluye el ECCE-5 en Glasgow, Reino
Unido, el 14 de julio de 2005, la Federación
Europea de Ingeniería Química presentó por primera vez el Premio de Movilidad de Estudiantes
EFCE. El galardón, que será entregado cada dos
años, consiste en tres premios para promocionar la
movilidad entre estudiantes europeos de Ingeniería
Química. Los premios son galardones a los mejores
estudiantes europeos que han completado satisfactoriamente al menos un semestre en primer o
segundo ciclo de sus programas de estudios de
Ingeniería Química en dos o más países diferentes.
Un jurado internacional seleccionó a los ganadores de este año entre 44 candidatos que representaban a 13 países europeos por su excelente
rendimiento académico y por su informe, en un
ensayo de una página, de las experiencias vividas mientras estudiaban en los distintos países.
PRIMER PREMI (2.000 €)
Tobias Kraus, Alemanya. Tobias Kraus va estudiar a la TU de Munich (Alemanya), on es va graduar, i també a Cambridge, MA, els Estats Units
i Neuchasel (Suïssa). Al seu assaig va escriure:
“El fet de ser a l’estranger va ser tot un experiment. Avui sóc estudiant de PhD i l’únic enginyer químic entre físics, científics materials,
químics i microbiòlegs, treballant en enginyeria
de super fície i química, així com en materials
microelectrònics. Això no hauria passat sense
les experiències que he acumulat a l’estranger.”
PRIMER PREMIO (2.000 € )
Tobias Kraus, Alemania. Tobias Kraus estudió en
la TU de Munich (Alemania), donde se graduó,
y también en Cambridge, MA, Estados Unidos y
Neuchasel (Suiza). En su ensayo escribió: “Estar
en el extranjero fue todo un experimento. Hoy
soy estudiante de PhD y el único ingeniero químico entre físicos, científicos materiales, químicos y microbiólogos, trabajando en ingeniería
de superficie y química, así como en materiales
microelectrónicos. Esto no habría ocurrido sin las
experiencias que he acumulado en el extranjero.”
SEGON PREMI (1.500 €)
Laura Díaz Anadón (Espanya). Laura Díaz Anadón va
obtenir la graduació a UMIST, Manchester (Regne
Unit); també va estudiar a Stuttgart (Alemanya). La
Laura va declarar: “Les meves experiències estudiant al Regne Unit i a Alemanya van canviar completament les meves idees i els plans de futur.”
SEGUNDO PREMIO (1.500 € )
Laura Díaz Anadón, España. Laura Díaz Anadón
obtuvo su graduación en UMIST, Manchester
(Reino Unido); también estudió en Stuttgart
(Alemania). Laura declaró: “Mis experiencias estudiando en el Reino Unido y en Alemania cambiaron
completamente mis ideas y planes de futuro.”
TERCER PREMI (1.000 €)
Lyonel Ehrl, Alemanya. Lyonel Ehrl va estudiar a la
TU de Munich (Alemanya), on es va graduar, i també
a Santiago de Xile i Novocherkassk (Rússia). Lyonel
va escriure: “Durant el meu any d’intercanvi d’estudiant als Estats Units, durant un semestre a Xile i
a la Federació Russa, veritablement sé apreciar les
experiències positives d’estar a l’estranger.” ❏
TERCER PREMIO (1.000 € )
Lyonel Ehrl, Alemania. Lyonel Ehrl estudió en la TU de
Munich (Alemania), donde se graduó, y también en
Santiago de Chile y Novocherkassk (Rusia). Lyonel
escribió: “Durante mi año de intercambio de estudiante en Estados Unidos, durante un semestre en Chile y
en la Federación Rusa, verdaderamente sé apreciar las
experiencias positivas de estar en el extranjero.” ❏
45
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
CENTRE OBERT LA SALUT ALTA
E L C ENTRE O BER T L A S ALUT A LTA ,
L A S ALUT A LTA DE B ADALONA , HA
SITUAT AL BAR RI DE
INICIAT EL TER CER
CURS DE CAMÍ AL BAR RI COM A CENTRE D ’ ATENCIÓ A LA
INFÀNCIA .
A CTUALMENT , ACULL 18 NENS I NENES D ’ EDATS
6 I 12 ANYS . L’A-IQS ÉS MEMBRE DEL
P ATRONAT DE LA F UNDACIÓ P RIVADA S ALUT A LTA .
COMPRESES ENTRE
Aquests tres anys, s’ha
anat consolidant a poc
a poc, sempre en funció
dels recursos disponibles,
per poder oferir un servei
digne a les persones a
les quals dóna resposta.
Així, s’ha incrementat la
jornada laboral de les professionals, s’ha ampliat el
nombre de tardes d’atenció directa, s’ha anat
sistematitzant aquesta
atenció, en funció de les necessitats de cada grup
d’edat, s’han diversificat les activitats, s’ha incrementat la participació i la col·laboració amb altres
entitats del barri, etc.
Una educació integral
Tot i que les activitats que es porten a terme són
molt diverses, totes tenen un objectiu comú: ajudar
els nens a créixer i desenvolupar-se com a persones
madures, responsables i compromeses amb la transformació de la societat. La metodologia que se segueix per aconseguir-ho sempre parteix d’allò positiu,
valorant les capacitats i les habilitats de cada nen/a.
Cada tarda es dedica un temps al reforç escolar i
després es fan activitats diverses, com informàtica,
tallers, jocs, ludoteca o espor t. Les activitats del
centre que agraden més als nens són, sobretot, els
jocs, l’esport i la informàtica. Però les activitats més
valorades per ells són les excursions, el casal d’estiu i les colònies.
R.A. explica que al centre “m’ajuden a fer els deures, aprenc coses i em diverteixo”; A.M. diu que li
agrada anar al Centre Obert “perquè hi tinc amics,
m’agrada com m’ensenyen”. Els del grup de més
edat comenten que enguany estan treballant el tema
de la ciutat, per la qual cosa han fet activitats per
conèixer més bé el barri i faran entrevistes per saber
com era abans.
46
CENTRE OBERT LA SALUT ALTA
EL CENTRE OBER T LA SALUT ALTA, SITUADO EN EL BARRIO DE
LA SALUT ALTA DE BADALONA, HA INICIADO EL TERCER CURSO DE
ANDADURA EN EL BARRIO COMO CENTRO DE ATENCIÓN A LA INFANCIA. ACTUALMENTE, ACOGE A 18 NIÑOS Y NIÑAS DE EDADES
COMPRENDIDAS ENTRE 6 Y 12 AÑOS. LA A-IQS ES MIEMBRO
DEL PATRONATO DE LA FUNDACIÓN PRIVADA SALUT ALTA.
En estos tres años, se
ha ido consolidando poco
a poco, en función siempre
de los recursos disponibles, para poder ofrecer
un servicio digno a las
personas a las que se da
respuesta. Así, se ha incrementado la jornada laboral
de las profesionales, se ha
ampliado el número de tardes de atención directa, se
ha ido sistematizando dicha atención, en función de las necesidades de cada
grupo de edad, se han diversificado las actividades,
se ha incrementado la participación y la colaboración
con otras entidades del barrio, etc.
Una educación integral
Aunque las actividades que se llevan a cabo son muy
diversas, todas persiguen un objetivo común: ayudar
a los niños a crecer y a desarrollarse como personas
maduras, responsables y comprometidas en la transformación de la sociedad. La metodología seguida para
alcanzarlo parte siempre de lo positivo, valorando las
capacidades y las habilidades de cada niño/a.
Todas las tardes se destina un tiempo al refuerzo
escolar y después se realizan actividades diversas,
como informática, talleres, juegos, ludoteca o deporte.
Las actividades del centro que más gustan a los niños
son, sobre todo, los juegos, el deporte y la informática.
Pero las actividades más valoradas por ellos son las
excursiones, el casal de verano y las colonias.
R.A. explica que en el centro “me ayudan a hacer
los deberes, aprendo cosas y me divierto”; A.M. dice
que le gusta ir al Centre Obert “porque tengo amigos,
me gusta cómo me enseñan”. Los del grupo de más
edad comentan que este año están trabajando el
tema de la ciudad, por lo que han hecho actividades
para conocer mejor el barrio y realizarán entrevistas
para saber cómo era antes.
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
Al centre se senten estimats, tal com expressa
L.D.: “Ens ajuden, m’ensenyen.” Si preguntem
pels monitors, O.E. ens
explica que “ens ajuden i
ens fan cas quan els diem
alguna cosa”.
Habitualment hi ha un
bon ambient, tot i que el dia
a dia no està exempt de les
discussions i les disputes
naturals entre infants, cosa
que, d’altra banda, ofereix
als educadors una oportunitat d’intervenir, ensenyantlos una altra manera de
resoldre els conflictes. Ells
mateixos reconeixen que
“el que canviaria del centre
són les baralles i quan ens
insultem”. Aquesta frase
reflecteix que es va fent un
camí i que ja van sent conscients de la importància
del respecte als altres per
“sentir-se bé i passar-s’ho
bé amb els altres”.
Possible entre tots/es
En el centro se sienten
queridos, tal como expresa L.D.: “Nos ayudan, me
enseñan.” Si preguntamos
por los monitores, O.E. nos
cuenta que “nos ayudan y
nos hacen caso cuando les
decimos algo”.
Habitualmente hay un
buen ambiente, aunque el
día a día no está exento de
las discusiones y disputas
naturales entre niños, lo
que, por otra parte, ofrece a
los educadores una oportunidad de intervenir, enseñándoles otra forma de
resolver los conflictos. Ellos
mismos reconocen que “lo
que cambiaría del centro
son las peleas y cuando nos
insultamos”. Esta frase refleja que se va haciendo un
camino y que ya van siendo
conscientes de la importancia del respeto a los demás
para “sentirse bien y pasarlo
bien con los otros”.
Posible entre todos/as
Un altre aspecte que cal ressaltar és la tasca diària que fan els educadors voluntaris: aquest curs
s’ha incrementat el nombre d’ells/elles, cosa que
facilita una atenció més individualitzada a cada nen i
nena, en especial a l’hora del reforç escolar.
Altres tasques no menys impor tants per al funcionament, com són la neteja, el manteniment de la
biblioteca i el material didàctic, la preparació dels
berenars, la busca de recursos, etc., també les
fan col·laboradors voluntaris.
I finalment, conscients de la importància que té la
família en el procés educatiu dels nens i les nenes,
s’intenta implicar més els pares o els tutors en la
dinàmica del centre amb activitats puntuals. ❏
Otro aspecto a resaltar es la labor diaria que realizan los educadores voluntarios: este curso se ha
incrementado el número de ellos/as, lo que facilita
una atención más individualizada a cada niño y niña,
en especial a la hora del refuerzo escolar.
Otras tareas no menos importantes para el funcionamiento, como son la limpieza, el mantenimiento de la
biblioteca y el material didáctico, la preparación de las
meriendas, la búsqueda de recursos, etc., también son
realizadas por colaboradores voluntarios.
Y por último, conscientes de la importancia que la familia tiene en el proceso educativo de los niños y niñas,
se intenta implicar más a los padres o los tutores en la
dinámica del centro a través de actividades puntuales. ❏
FUNDACIÓ PRIVADA LA SALUT ALTA
Carrer Autonomia, 21
08914 Badalona
[email protected]
[email protected]
www.salutalta.org
Tel.: 93 460 36 08
FUNDACIÓ PRIVADA LA SALUT ALTA
Carrer Autonomia, 21
08914 Badalona
[email protected]
[email protected]
www.salutalta.org
Tel.: 93 460 36 08
47
44
N O TÍCIES A-IQS
N O TICIAS A-IQS
HOMENATGE ESPORTIU A JOAN FARGAS
E L 26
DE DESEMBRE PASSAT , EL NOSTRE BON AMIC I
J OAN F AR GAS ( MÉS CONEGUT PER S IMON ) VA
40 ANYETS . L ES PROMOCIONS 90, 91 I 92, QUE
EL
26 DE DICIEMBRE , NUESTRO BUEN AMIGO Y
J OAN F AR GAS ( MÁS CONOCIDO POR S IMON ) CUM 40 AÑITOS . L AS PROMOCIONES 90, 91 Y 92, QUE
PASADO
ASSOCIAT
ASOCIADO
FER
PLIÓ
HEM COMPAR TIT PENES I ALEGRIES AMB ELL DURANT MOLTS
HEMOS COMPAR TIDO PENAS Y ALEGRÍAS CON ÉL DURANTE
ANYS , VAM DECIDIR OR GANITZAR - LI UN HOMENATGE ESPOR -
MUCHOS AÑOS , DECIDIMOS OR GANIZARLE UN HOMENAJE
TIU CONSISTENT EN UNA COSA QUE A ELL LI AGRADA MOLT :
DEPOR TIVO CONSISTENTE EN ALGO QUE A ÉL LE GUSTA
UN TORNEIG DE FUTBOL .
MUCHO : UN TORNEO DE FÚTBOL .
S IMON
P ER
DE SOBRENOM : VE DE
DAVANTER DEL
ALGUNA COSA LI VAM POSAR
S IMONSEN ,
AQUELL FAMÓS
B ARÇA !
Així, el 14 de gener passat es va convocar les
seleccions de tres promocions de l’IQS al camp de
l’Escola Thau (Sant Cugat) i es va dur a terme un
disputadíssim torneig triangular de futbol-7.
A les ordres de cap àrbitre en particular, però actuant d’eficacíssim utiller i reporter gràfic Edu López
Dóriga, els equips van presentar les alineacions
següents:
48
HOMENAJE DEPORTIVO A JOAN FARGAS
S IMON : ¡ VIENE
DEL B ARÇA !
DE
S IMONSEN ,
P OR
ALGO LE APODAMOS
AQUEL FAMOSO DELANTERO
Así, el pasado 14 de enero se convocó a las selecciones de tres promociones del IQS en el campo de
la Escola Thau (Sant Cugat) y se celebró un disputadísimo torneo triangular de fútbol-7.
A las órdenes de ningún árbitro en particular, pero
actuando de eficacísimo utillero y reportero gráfico
Edu López Dóriga, los equipos presentaron las siguientes alineaciones:
N O TÍCIES A-IQS
N O TICIAS A-IQS
- Promoció 1992: Cabrero, Pascual, Urbici, Blasco,
Beto, Ramón i Pau.
- Promoció 1991: Perico, Somoza, Camp, Matallana, Agustí Seguer, Valls i Melero.
- Promoció 1990: Babot, Giménez, Oso Grima,
García Giné, Madurga, Josep M. i Simon.
Glòria i honor a aquests extraordinaris 21 atletes.
L’ambient que regnava va ser excel·lent i ningú no
es va lesionar (encara que uns quants jugadors van
deixar mig genoll a l’abrasiva gespa sintètica). Hi havia nombrosos observadors del Barça i de l’Espanyol
que buscaven nous talents i contemplaven l’espectacle des de la grada, que van aplaudir entusiasmats.
I, tot i que a mi em dol com a cronista, perquè vaig
jugar amb l’equip que es va classificar en tercer i últim lloc, arriba el moment de narrar els resultats:
1991 vs. 1992
2-2
1992 vs. 1990
3-0
1990 vs. 1991
1-2
Alguns gols de molt bella factura, algunes jugades
de pissarreta i no poques galopades agòniques (a
causa de l’edat) van jalonar aquests xocs.
Finalment, només cal esperar que aquest campionat interassociats es repeteixi en un futur pròxim
(amb més promocions participant-hi, si és possible)
i deixar, per a la posteritat, un incunable document
gràfic: la foto de grup que es va fer quan es va acabar
la batalla esportiva. ❏
- Promoción 1992: Cabrero, Pascual, Urbici, Blasco, Beto, Ramón y Pau.
- Promoción 1991: Perico, Somoza, Camp, Matallana, Agustí Seguer, Valls y Melero.
- Promoción 1990: Babot, Giménez, Oso Grima,
García Giné, Madurga, Josep M. y Simon.
Gloria y honor a estos 21 extraordinarios atletas.
El ambiente reinante fue excelente y nadie se
lesionó (aunque varios jugadores se dejaron media
rodilla en el abrasivo césped sintético). Numerosos
ojeadores del Barça y del Espanyol, en busca de nuevos talentos, contemplaron el espectáculo desde la
grada y aplaudieron entusiasmados.
Y, aunque a mí me duela como cronista, pues jugué en el equipo que se clasificó en tercer y último
lugar, llega el momento de narrar los resultados:
1991 vs. 1992
2-2
1992 vs. 1990
3-0
1990 vs. 1991
1-2
Algunos goles de muy bella factura, algunas jugadas de pizarrín y no pocas galopadas agónicas (debidas a la edad) jalonaron estos choques.
Por último, tan sólo esperar que este campeonato
inter-asociados se repita en un próximo futuro (con
más promociones par ticipando, si es posible) y
dejar, para la posteridad, un incunable documento
gráfico: la foto de grupo que fue realizada al terminar
la batalla deportiva. ❏
Íñigo Babot
Promoción 1990
Íñigo Babot
Promoció 1990
ALTES DES DEL 05/12/05
FINS AL 06/03/06
Blanch Zorrilla, Estefanía (2002)
Escarda Gelabert, Antoni (1998)
Francesch de Castro, Laia (2002)
Garreta Bahima, Elena (1999)
López Toribio, Emilio
(Jefe Dept. Eng. Industrial IQS 2002-2005)
Maës, Xavier (màster Tecnologia Química IQS)
Marin Melchor, Mireia (Prom. 2005)
Martínez Huguet, Oriol (2004)
Martínez Pardo, Albert (2002)
Piqué Rivero, Maria (1999)
Pujadas Domingo, Joan Maria (1968)
Quintana Sancho, Anna (1997)
44
Ramis Castelltort, Marc (2000)
Serra Raventós, Víctor-Manuel (Químic UB)
Soria San Teodoro, Santiago
(Tecnologia de Pintures IQS)
Terradas Soriano, Anna (2004)
Testar Sevilla, Georgina (2004)
Tulleuda Martínez, Astrid (2004)
Vall Cort, Antoni (1997)
Vila Pol, Anna (2005)
DEFUNCIONS
Josep M. Nubiola Deu (Prom. 1927),
el dia 14/6/05
Lluís Seguí Garriga (Prom. 1969),
el dia 22/2/06
49
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per acord de l’Assemblea General de
Establecidos por acuerdo de la Asamblea General
l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril
de la Asociación de Químicos, el día 12 de abril
de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil
de 1959, para enaltecer la memoria del P. Gil
(Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i
(Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),
concedit als alumnes que hagin realitzat el millor
y concedidos a los alumnos que hayan realizado
Treball de Final de Carrera.
el mejor Trabajo de Fin de Carrera.
Entrevista a la Comissió dels Premis Pare
Salvador Gil Convocatòria 2005
Entrevista a la Comisión de los Premios Padre
Salvador Gil Convocatoria 2005
“ELS TREBALLS GUANYADORS DESTAQUEN
PEL CONJUNT DEL PROJECTE”
“LOS TRABAJOS GANADORES DESTACAN
POR EL CONJUNTO DEL PROYECTO”
“H A ANAT MOLT BÉ ”, DIU M AGDA F AIJES , VOCAL DE LA
J UNTA DE L ’A SSOCIACÓ DE Q UÍMICS I E NGINYERS DE L ’IQS
I SECRETÀRIA DE LA C OMISSIÓ DELS P REMIS P ARE S ALVADOR
G IL . “A QUESTA PRIMERA C OMISSIÓ HA DUT A TERME UNA
“H A IDO MUY BIEN ”, DICE M AGDA F AIJES , VOCAL DE LA
J UNTA DE LA A SOCIACIÓN DE Q UÍMICOS E I NGENIEROS DEL
IQS Y SECRETARIA DE LA C OMISIÓN DE LOS P REMIOS P ADRE
S ALVADOR G IL .“E STA PRIMERA C OMISIÓN HA DESARROLLADO
AVALUACIÓ MOLT MINUCIOSA I ELS RESULTATS EMESOS ESTAN
UNA EVALUACIÓN MUY MINUCIOSA Y LOS FALLOS EMITIDOS
PLENAMENT JUSTIFICATS .
ESTÁN PLENAMENTE JUSTIFICADOS .
E LS
SEUS MEMBRES HAN DEIXAT EL
LLISTÓ MOLT ALT ALS SUCCESSORS EN EL CÀRREC .”
S US
MIEMBROS HAN DEJA -
DO EL LISTÓN MUY ALTO A LOS SUCESORES EN EL CARGO .”
La Comissió dels Premis Pare Salvador Gil estava integrada per Carlos
Rodríguez Santamarta, Josep Lluís
Llibreria, Joan Juli Bonet, Miquel
Àngel Alós, Magda Faijes, com a secretària de la Comissió i el Sr. Lluís
Seguí, president de l’A-IQS.
La Comisión de los Premios Padre
Salvador Gil estaba integrada por
Carlos Rodríguez Santamarta, Josep Lluís Lliberia, Joan Juli Bonet,
Miquel Àngel Alós, Magda Faijes, como secretaria de la Comisión y el Sr.
Lluís Seguí, presidente del A-IQS.
Quins canvis implica l’existència
d’una Comissió per als Premis Pare
Salvador Gil?
La Comissió significa una novetat
molt important. Fins ara, els premis
es concedien a aquells treballs de
final de carrera que rebien la qualificació acadèmica més alta. Ara, la
¿Qué cambios implica la existencia
de una Comisión para los Premios
Padre Salvador Gil?
La Comisión significa una novedad
muy importante. Hasta ahora, los
premios se concedían a aquellos
trabajos de final de carrera que
recibían la calificación académica
Lluís Seguí (Promoció 1969)
51
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
más alta. Ahora, la Comisión aporta criterios más
transversales. Además, ahora los recientes IQS deben presentar su TFC a la Asociación. Los proyectos
se agrupan según las diferentes áreas industriales:
Ingeniería Química, Ingeniería Industrial, Área de
Economía (departamentos de Estadística Aplicada,
Gestión Empresarial y Economía y Finanzas), Química
Analítica y Química Orgánica y Bioquímica, y la Comisión queda responsabilizada de seleccionar uno de
los proyectos de cada área de especialidad.
Joan Juli Bonet (Promoció 1960)
Comissió aporta criteris més transversals. A més, ara
els recents IQS han de presentar el seu TFC a l’Associació. Els projectes s’agrupen segons les diferents àrees
industrials: Enginyeria Química, Enginyeria Industrial,
Àrea d’Economia (departaments d’Estadística Aplicada, Gestió Empresarial i Economia i Finances), Química
Analítica i Química Orgànica i Bioquímica, i la Comissió
queda responsabilitzada de seleccionar un dels projectes de cada àrea d’especialitat.
Com es concreta la seva feina?
Si un alumne vol optar al premi, ha de presentar el propi
projecte a l’Associació. En aquesta convocatòria s’han
presentat una mitjana d’entre sis i vuit projectes per
àrea. La selecció del projecte guanyador es fa a partir
de la ponderació d’un conjunt d’apartats que inclouen
l’interès del tema, la innovació, l’aplicació industrial, la
redacció i la coherència expositiva, els objectius aconseguits i la dimensió del treball amb relació a continguts.
La decisió de la Comissió ha de ser al més objectiva
possible, de manera que aquests paràmetres estan
molt detallats. Això exigeix que la feina de la Comissió
amb els projectes presentats tingui el mateix grau de
detall. De fet, el rigor i l’anàlisi detallats són un denominador comú a tots els àmbits de l’IQS. En la nostra feina
com a Comissió no hem fet sinó treballar segons els
hàbits que vam adquirir aquí en el seu moment.
Quina ha estat la seva experiència personal com a
membre de la Comissió?
Ha estat un plaer veure la investigació que es porta
a terme als departaments de l’IQS. El nivell dels TFC
presentats és altíssim i, juntament amb la metodologia
científica utilitzada, és un clar indicador de l’existència
a l’IQS de grups d’investigació consolidats internacionalment. Tots els treballs avaluats són excel·lents,
tant en qualitat tècnica com en la seva exposició. Per
tant, tot i que ponderar conceptes diferents resulta interessant, trobar un criteri que permetés comparar-los
52
¿Cómo se concreta su trabajo?
Si un alumno quiere optar al premio, tiene que presentar el propio proyecto a la Asociación. En esta
convocatoria se han presentado una media de entre
seis y ocho proyectos por área. La selección del
proyecto ganador se hace a partir de la ponderación
de un conjunto de apartados que incluyen el interés
del tema, la innovación, la aplicación industrial, la
redacción y la coherencia expositiva, los objetivos
alcanzados y la dimensión del trabajo en cuanto a
contenidos. El fallo de la Comisión tiene que ser lo
más objetivo posible, de modo que estos parámetros
están muy detallados. Ello exige que el trabajo de
la Comisión ante los proyectos presentados tenga
el mismo grado de detalle. De hecho, el rigor y el
análisis pormenorizado son un denominador común
a todos los ámbitos del IQS. En nuestro trabajo como
Comisión no hemos hecho sino trabajar según los
hábitos que en su día adquirimos aquí.
Magda Faijes (Promocions 1996)
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
¿Cuál ha sido su experiencia personal como miembro de la Comisión?
Ha sido un placer ver la investigación que se desarrolla en los
depar tamentos del IQS. El nivel
de los TFC presentados es altísimo y, junto con la metodología
científica utilizada, es un claro
indicador de la existencia en el
IQS de grupos de investigación
consolidados internacionalmente. Todos los trabajos evaluados
son excelentes, tanto en calidad
técnica como en su exposición.
Por tanto, aunque ponderar diferentes conceptos resulta interesante, encontrar un criterio que
permitiera compararlos y elegir
Josep Lluís Lliberia, Miquel Àngel Alós, Carlos Rodríguez i Magda Faijes
uno como ganador fue extrema(Promocions 1989, 1990, 1992 i 1996, respectivament)
damente difícil. Unos proyectos
i triar-ne un com a guanyador va ser extremadament
estaban más en la química básica, otros incidían
difícil. Uns projectes estaven més en la química bàmás en la aplicada; uno destacaba en un sentido
sica, altres incidien més en l’aplicada; un destacava
y otro sobresalía en otro. Además, por una par te,
en un sentit i un altre sobresortia en un altre. A més,
los campos de aplicación eran muy variados y, por
d’una banda, els camps d’aplicació eren molt variats
otra, todos eran equiparables en calidad.
i, de l’altra, tots eren equiparables en qualitat.
Los trabajos ganadores destacan por el conjunto
Els treballs guanyadors destaquen pel conjunt del prodel proyecto. En general, tienen un alto contenido
jecte. En general, tenen un alt contingut tècnic i al dartécnico y detrás de todos ellos se intuye una intensa
rere de tots ells s’intueix una intensa dedicació. A més,
dedicación. Además, su redacción es coherente y su
la seva redacció és coherent i l’exposició detallada.
exposición detallada.
La majoria estan molt a prop del que demana la indústria
La mayoría están muy cerca de lo que la industria pide
i n’hi ha algun que fins i tot és curiós pel que fa a l’apliy alguno es incluso curioso en cuanto a aplicabilidad.
cabilitat. Ara mateix, per exemple, en recordem un en
Ahora mismo, por ejemplo, recordamos uno en que se
què s’exprimeixen i es combinen conceptes de diverses
exprimen y combinan conceptos de varias disciplinas de
disciplines de la més pura enginyeria química (termola más pura ingeniería química (termodinámica, control,
dinàmica, control, disseny mecànic) per presentar una
diseño mecánico) para presentar una alternativa econóalternativa econòmicament viable a un procés actual,
micamente viable a un proceso actual, haciéndolo signififent-lo significativament més net i, per tant, més sostecativamente más limpio y, por tanto, más sostenible. Es,
nible. Sense dubte, és un clar exemple de com ens hem
sin duda, un claro ejemplo de cómo debemos plantearde plantejar la innovació tecnològica en aquest sector.
nos la innovación tecnológica en este sector. PersonalPersonalment, hem après molt d’aquests treballs.
mente, hemos aprendido mucho de estos trabajos.
Han trobat alguna curiositat o fet puntual per
destacar?
Els treballs presentats han mantingut un alt grau
de col·laboració amb institucions estrangeres, cosa
que d’entrada és positiva a tots els efectes. Amb
tot, hem de confessar que ens va sorprendre que
bastants treballs s’haguessin fet a l’estranger (molts
procedeixen del MIT de Boston). Volem animar als
que fan el seu treball de final de carrera a l’IQS que
també el presentin la candidatura al premi. ❏
¿Se han encontrado con alguna curiosidad o hecho
puntual a destacar?
Los trabajos presentados han mantenido un alto grado
de colaboración con instituciones extranjeras, lo que de
entrada es positivo a todos los efectos. Sin embargo,
tenemos que confesar que nos sorprendió que bastantes
trabajos hubiesen sido realizados en el extranjero (muchos
proceden del MIT de Boston). Queremos animar a los
que realizan su trabajo de final de carrera en el IQS a que
también presenten su candidatura al premio. ❏
53
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
GERMÁN CASTILLO HA GUANYAT EL PREMI
PARE SALVADOR GIL 2005
G ER MÁN C ASTILLO ,
E NGINYERIA Q UÍMICA
A NALÍTICA (2004) PER L ’I NSTITUT
Q UÍMIC DE S AR RIÀ , DE LA U NIVERSITAT R AMON L LULL ,
HA OBTINGUT EL P REMI P ARE S ALVADOR G IL GRÀCIES A
UN TREBALL DE DESENVOLUPAMENT D ’ UN SISTEMA LIMS
PER ALS SER VEIS D ’ ASSISTÈNCIA I ASSESSORAMENT
D ’IQS-PEINUSA. L A DIRECTORA DEL TFC HA ESTAT LA
DOCTORA M ARÍA J OSÉ B LANCO , RESPONSABLE DE G ESTIÓ
DE Q UALITAT DE L ’E SCOLA T ÈCNICA DE L ’IQS.
LLICENCIAT EN
I ESPECIALITZAT EN
En què ha consistit el teu
treball de final de carrera?
Germán Castillo: El meu
TFC ha radicat a implementar un sistema informàtic
per a la gestió de laboratoris aplicant-lo als serveis
d’anàlisi que s’ofereixen
des de PEINUSA, empresa
que canalitza els estudis i
els treballs que porta a terme l’IQS per a les indústries i per a les empreses.
De què tracta concretament l’estudi?
G. C.: Un LIMS (Laborator y Information Management System) és un sistema per gestionar la informació que generen els laboratoris: planificació del
treball, gestió de mostres, traçabilitat de registre,
etc. La meva feina ha consistit a aprofundir en les
possibilitats d’aquesta aplicació estàndard i comprovar si el sistema es podia aplicar a les necessitats de PEINUSA: dissenyar i resoldre els punts de
54
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
GERMÁN CASTILLO HA GANADO EL PREMIO
PADRE SALVADOR GIL 2005
G ER MÁN C ASTILLO ,
LICENCIADO EN I NGENIERÍA Q UÍMICA Y
A NALÍTICA (2004) POR EL I NSTITUTO
Q UÍMICO DE S AR RIÀ , DE LA U NIVERSIDAD R AMON L LULL ,
HA OBTENIDO EL P REMIO P ADRE S ALVADOR G IL GRACIAS A
UN TRABAJO DE DESAR ROLLO DE UN SISTEMA LIMS PARA
LOS SER VICIOS DE ASISTENCIA Y ASESORAMIENTO DE IQSPEINUSA. L A DIRECTORA DEL TFC HA SIDO LA DOCTORA
M ARÍA J OSÉ B LANCO , R ESPONSABLE DE G ESTIÓN DE
C ALIDAD DE LA E SCUELA T ÉCNICA DEL IQS.
ESPECIALIZADO EN
¿En qué ha consistido tu
trabajo de final de carrera?
Germán Castillo: Mi TFC ha
radicado en implementar un
sistema informático para la
gestión de laboratorios aplicándolo a los servicios de
análisis que se ofrecen
desde PEINUSA, empresa
que canaliza los estudios y
los trabajos que el IQS realiza para las industrias y
para las empresas.
¿De qué trata concretamente el estudio?
G. C.: Un LIMS (Laboratory Information Management
System) es un sistema para gestionar la información
que generan los laboratorios: planificación del trabajo, gestión de muestras, trazabilidad de registro, etc.
Mi trabajo ha consistido en profundizar en las posibilidades de esta aplicación estándar y comprobar si el
sistema se podía aplicar a las necesidades de PEINUSA: diseñar y resolver los puntos de conflicto entre
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
conflicte entre LIMS i laboratori, definir fluxos de
treball, afegir camps a les taules de les bases de
dades per poder emmagatzemar la informació necessària. És a dir, havia de fer “un vestit a mida”,
perquè és més fàcil i fiable adaptar una aplicació
informàtica que no pas desenvolupar-ne una de
pròpia. Si compres una aplicació estàndard, compres seguretat i fiabilitat, i després l’adaptes, en
aquest cas, a les necessitats de l’IQS.
D’on sorgeix la idea de fer aquest treball?
María José Blanco: A cinquè de carrera, Germán va
cursar l’assignatura de gestió de laboratoris, on es
destaca la importància de la informatització per donar
suport als sistemes de qualitat. L’estiu següent, va
quadrar l’oportunitat que Germán fes les pràctiques
d’empresa en aquest tema. Quan va acabar, l’empresa es va oferir a cedir una llicència de LIMS durant un
any per fer el treball. Després de les conclusions del
treball, l’IQS ha fet una inversió important per posar
en funcionament aquest sistema el 2006.
Amb quina part del treball t’ho has passat més bé?
G. C.: M’ho he passat molt bé aquest any, tot i
que el TFC exigeix un treball constant i amb dedicació completa. Sobretot m’ha agradat estar
integrat en un equip, concretament, treballar amb
Pepa Blanco i Judith Báguena, de Gestió de Qualitat de l’Escola Tècnica del IQS.
I quina part del treball t’ha agradat menys?
G. C.: No me n’ha desagradat cap part, però potser
ho vaig passar pitjor les dues últimes setmanes,
perquè em vaig proposar una data, el 29 de juliol, i
aquells últims dies s’havia de redactar i preparar la
presentació davant
del tribunal, i són
moments d’estrès.
Quina funció té el director en el treball?
M. J. B.: El director
del TFC ha de marcar els objectius,
controlar el ritme
de feina, donar
ànims, donar supor t i impulsar
les qualitats de
l’alumne. El tutor
ha de marcar els
objectius tenint en
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
LIMS y laboratorio,
definir flujos de
trabajo, añadir campos a las tablas de
las bases de datos
para poder almacenar la información
necesaria. Es decir,
tenía que hacer “un
traje a medida”,
porque es más fácil
y fiable adaptar una
aplicación informática que desarrollar
una propia. Si compras una aplicación
estándar, compras
seguridad y fiabilidad, y luego la adaptas, en este
caso, a las necesidades del IQS.
¿De dónde surge la idea de realizar este trabajo?
María José Blanco: En quinto de carrera, Germán cursó
la asignatura gestión de laboratorios, donde se destaca la importancia de la informatización para apoyar los
sistemas de calidad. En el verano siguiente, cuadró la
oportunidad de que Germán hiciera prácticas de empresa en este tema. Al acabar, la empresa se ofreció a
ceder una licencia de LIMS durante un año para la realización del trabajo. Después de las conclusiones del
trabajo, el IQS ha hecho una inversión importante para
poner en marcha este sistema durante 2006.
¿Con qué parte del trabajo has disfrutado más?
G. C.: Me lo he pasado muy bien durante este año, a
pesar de que el TFC requiere trabajo constante y con
dedicación completa. Sobre todo me ha gustado estar integrado en un equipo, concretamente, trabajar
con Pepa Blanco y con Judith Báguena, de Gestión
de Calidad de la Escuela Técnica del IQS.
¿Y qué parte te ha gustado menos?
G. C.: No me ha desagradado ninguna parte, pero
quizás lo pasé peor las dos últimas semanas, porque
me propuse una fecha, el 29 de julio, y esos últimos
días se tenía que redactar y preparar la presentación
ante el tribunal, y son momentos de estrés.
¿Qué función tiene la tutora en el trabajo?
M. J. B.: El director del TFC debe marcar los objetivos, controlar el ritmo de trabajo, dar ánimos, apoyar e impulsar las cualidades del alumno. El tutor
tiene que marcar los objetivos teniendo en cuenta
55
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
56
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
compte la capacitat i els interessos dels alumnes.
És l’any que treballen més i el que estan més a gust.
A més, agafen maduresa ja que la iniciativa sempre
és a càrrec de l’alumne.
la capacidad y los intereses de los alumnos. Es el
año que más trabajan y el que están más a gusto.
Además, cogen madurez ya que la iniciativa siempre
corre a cargo del alumno.
En què es diferencia aquest treball dels altres? Per
què li han concedit el premi?
M. J. B.: Tal com es va mencionar en el lliurament
de premis, tots els treballs presentats eren molt
bons. En aquest cas els resultats s’han vist afavorits perquè s’han conjugat el fet d’estar la persona adequada en el moment i el lloc opor tuns.
Per tal de poder adaptar l’aplicació necessites
escoltar moltes persones i Germán té qualitats
per integrar-se en un equip de treball i, a més,
saber d’informàtica.
¿En qué se diferencia este trabajo de los demás?
¿Por qué le han concedido el premio?
M. J. B.: Tal como se mencionó en la entrega de
premios, todos los trabajos presentados eran
muy buenos. En este caso los resultados se han
visto favorecidos porque se ha conjugado estar la
persona adecuada en el momento y el sitio oportunos. Para poder adaptar la aplicación necesitas
escuchar a muchas personas y Germán tiene cualidades para integrarse en un equipo de trabajo y,
además, saber de informática.
Què destacaria del treball de Germán?
M. J. B.: La novetat, l’actualitat del tema: informatització i gestió de qualitat als laboratoris.
¿Qué destacaría del trabajo de Germán?
M. J. B.: La novedad, la actualidad del tema: informatización y gestión de calidad en los laboratorios.
Què vas sentir quan et van atorgar el premi?
G. C.: El gran premi és acabar el TFC amb bons resultats, he treballat dur, però li desitjo a qualsevol
persona. I quan et donen el premi sents molta satisfacció, perquè et sents valorat externament. ❏
¿Qué sentiste cuando te otorgaron el premio?
G. C.: El gran premio es acabar el TFC con buenos resultados, he trabajado duro, pero se lo deseo a cualquier
persona. Y cuando te dan el premio sientes mucha satisfacción, porque te sientes valorado externamente. ❏
ANIVERSARIS DE PROMOCIONS
JOSÉ RIBÉ FLORENSA
(PROMOCIÓ 1955)
ANIVERSARIOS DE PROMOCIONES
44
JOSÉ RIBÉ FLORENSA
(PROMOCIÓN 1955)
El moment històric que recorda més bé.
La transició política va ser especialment
intensa en aquella època: redacció de la
Llei de Reforma política, que eliminava
els obstacles del règim franquista, amb la
consegüent legalització de partits, llibertat sindical,
retorn de polítics exiliats, etc. Recordo l’agradable
sensació viscuda amb les primeres eleccions a Corts
constituents, que van tenir lloc el juny de 1977, amb
presència de tots els partits polítics existents.
El momento histórico que mejor recuerda.
La transición política fue especialmente intensa en esa época: redacción de la Ley de Reforma Política, que eliminaba los obstáculos
del régimen franquista, con la consiguiente
legalización de partidos, libertad sindical, retorno de
políticos exiliados, etc. Recuerdo la agradable sensación
vivida con las primeras elecciones a Cortes constituyentes, que tuvieron lugar en junio de 1977, con presencia
de todos los partidos políticos existentes.
I a l’IQS?
El respecte que em produïa incorporar-me com a professor de laboratori, quan vaig acabar els estudis.
Recordo que vaig viure uns dies de molta il·lusió i
nerviosisme, davant del repte de sortir airós d’una
comesa que considerava de molta responsabilitat i
importància per al meu futur.
¿Y en el IQS?
El respeto que me producía mi incorporación como
profesor de laboratorio, al terminar mis estudios.
Recuerdo que viví unos días de mucha ilusión y nerviosismo, ante el reto de salir airoso de un cometido
que consideraba de mucha responsabilidad e importancia para mi futuro.
Els professors que recorda amb més afecte.
Els meus records del professorat que vaig tenir són
totalment positius i entranyables, amb un afecte especial a “l’estrena” com a professor del Dr. Condal,
i al Dr. Gassiot a cristal·lografia; anys després, la
sorpresa que em va produir la decisió del professor
David Mesalles d’impartir classes a la Universitat de
la República Dominicana. Recordo amb satisfacció
les meves relacions posteriors amb el P. Ferrer Pi.
Los profesores que recuerda con mayor cariño.
Mis recuerdos del profesorado que tuve son totalmente positivos y entrañables, con especial afecto el
“estreno” como profesor del Dr. Condal, y al Dr. Gassiot en cristalografía, años después, la sorpresa que
me produjo la decisión del profesor David Mesalles
de impartir clases en la Universidad de la República
Dominicana. Recuerdo con satisfacción mis relaciones posteriores con el P. Ferrer Pi.
L’assignatura més difícil.
Les pràctiques al laboratori d’anàlisi i síntesi, que
ens van portar més d’un ensurt.
La asignatura más difícil.
Las prácticas en el laboratorio de análisis y síntesis,
que nos acarrearon más de un susto.
Quina música escoltava?
La típica de moda de l’època (Gloria Lasso, Luis Mariano, José Guardiola), tot i que sempre m’ha atret
més l’òpera (Marcos Redondo, Maria Callas, etc.).
¿Qué música escuchaba?
La típica de moda de la época (Gloria Lasso, Luis Mariano, José Guardiola), aunque siempre me ha atraído
más la ópera (Marcos Redondo, Maria Callas, etc.).
Recorda alguna anècdota curiosa a l’IQS?
El laboratori sempre va ser una font d’anècdotes i ensurts. El contrast constant d’opinions i maneres d’actuar sempre va ser un repte. Recordo concretament que
un dia, juntament amb un company, estàvem fabricant
en vitrina àcid sulfúric. De sobte, va començar a fallar
alguna cosa i, gairebé sense donar-nos temps per reaccionar, va aparèixer el foc. Veure’l tan de prop imposava
i immobilitzava. L’ensurt es va anar estenent tan ràpidament com les flames. Per sort, algú va aparèixer amb un
extintor i l’incident no va tenir més conseqüències. ❏
¿Recuerda alguna anécdota curiosa en el IQS?
El laboratorio fue siempre una fuente de anécdotas y
sustos. El constante contraste de opiniones y maneras
de actuar siempre fue un reto. Recuerdo concretamente
que un día, junto con un compañero, estábamos fabricando en vitrina ácido sulfúrico. De pronto, algo empezó
a fallar y, casi sin darnos tiempo a reaccionar, apareció
el fuego. Verlo tan de cerca imponía e inmovilizaba. El
susto se fue extendiendo tan rápidamente como las
llamas. Por suerte, alguien apareció con un extintor y el
incidente no tuvo mayores consecuencias. ❏
57
44
58
ANIVERSARI ESPECIAL
ANIVERSARIO ESPECIAL
50 ANYS DE LA PROMOCIÓ 1955
50 AÑOS DE LA PROMOCIÓN 1955
Fa 50 anys que vam acabar els estudis a l’IQS.
Érem 40 els que vam superar l’examen d’ingrés del
curs 1950-51, entre uns 140 que ens hi vam presentar, i alguns ho van deixar pel camí.
Malauradament, 12 companys ja han mort, i estan
en el record dels que ens hem retrobat després de
50 anys, gràcies a l’A-IQS i a Isidre Castelló, Josep
Obiols i Pedro Perera, que han buscat amb èxit la
resta de companys, dels quals ens vam reunir 18,
el dia 16 de desembre, acompanyats de les vídues
de Miquel Bonet i d’Enric Gorgot, primer en un dinar,
després a la missa i el sopar, on l’A-IQS ens imposà
la insígnia d’or de l’Associació.
A la trobada vam recordar els professors que van tenir
una participació important en la nostra formació professional, especialment el pare Salvador Gil, el Dr. Pere
Ribosa, David Masalles, Oriol Pasqual i Lluís Condal,
que aleshores començava de professor a l’IQS, etc.
Podem dir amb satisfacció que ja hem fet la nostra
feina, uns creant empreses i altres fent-les funcionar,
sempre deixant ben alta la marca IQS. A la trobada
van sorgir moltes anècdotes de quan érem estudiants, dels partits de futbol, dels estius a Castillejos,
etc., tot recordant una de les millors èpoques de les
nostres vides.
“Ha valgut la pena”, com va dir en Sebastià Gallart
en rebre la insígnia. ❏
Hace 50 años que terminamos los estudios en el
IQS. Éramos 40 los que superamos el examen de
ingreso del curso 1950-51, entre unos 140 que nos
presentamos, y algunos lo dejaron por el camino.
Desgraciadamente, 12 compañeros ya han muerto,
y están en el recuerdo de los que nos hemos reencontrado después de 50 años, gracias a la A-IQS y a Isidre
Castelló, Josep Obiols y Pedro Perera, que han buscado con éxito al resto de compañeros, de los que nos
reunimos 18, el día 16 de diciembre, acompañados de
las viudas de Miquel Bonet y de Enric Gorgot, primero
en un almuerzo, luego en la misa y en la cena, donde
la A-IQS nos impuso la insignia de la Asociación.
En el encuentro recordamos a los profesores que tuvieron una participación importante en nuestra formación
profesional, especialmente al padre Salvador Gil, al
Dr. Pere Ribosa, David Masalles, Oriol Pasqual y Lluís Condal, que entonces empezaba de profesor en el IQS, etc.
Podemos decir con satisfacción que ya hemos hecho
nuestro trabajo, unos creando empresas y otros haciéndolas funcionar, siempre dejando bien alta la marca
IQS. En el encuentro surgieron muchas anécdotas de
cuando éramos estudiantes, de los partidos de fútbol,
de los veranos en Castillejos, etc., recordando una de
las mejores épocas de nuestras vidas.
“Ha valido la pena”, como dijo Sebastià Gallart al
recibir la insignia. ❏
J. Obiols
J. Obiols
ANIVERSARI ESPECIAL
ANIVERSARIO ESPECIAL
44
D’esquerra a dreta:
Drets: José Antonio Miquel Renom, José Marcé Piera, Magí Puig Gubern, Joaquín Osborne Vázquez, Enric Gorgot Palau (†), Francesc
Magrinya Baltà (†), Jaume Domènech Planas (†), Josep Obiols Salvat, Arcadi Llansa Gras (†), Pedro Ferrer Adroer, Josep Comerma
Pons (†), Ramon Roig Casanovas (†), Isidre Castelló Renom, Pedro Perera Mezquida, Joan Pont Biosca, Miguel Bonet Godo (†), Fermí
Estarich Reig, Carlos Ochoa Olarte, Juan Oncina Atienza, Isidro Teruel Barrachina (†), Lluís Serraïma Cirici (†), Pedro Cascante Davila (†),
¿? , Lluís Sunyer Vilar, Jaime Pradilla Soriano, Hernando Pradila Soriano (†), Guillermo Mancera Fernández (†)
Asseguts: Josep M. Puigmartí Codina, Josep Onyos Serrabou, Lluís Condal (professor,†), Eusebio Díaz (profesor), Pedro Ribosa (professor,†),
Juan José Muñoz (professor,†), Josep Gassiot (professor,†), David Masalles (professor,†), Josep Ribé Florensa, Carlos Eugui López Cobo,
Sebastián Gallart Bandrés, José Antonio Cabestany Bourquin
Juny de 1955, assistents al sopar de final de carrera
De izquierda a derecha:
De pie: José Antonio Miquel Renom, José Marcé Piera, Magí Puig Gubern, Joaquín Osborne Vázquez, Enric Gorgot Palau (†), Francesc
Magrinya Baltà (†), Jaume Domènech Planas (†), Josep Obiols Salvat, Arcadi Llansa Gras (†), Pedro Ferrer Adroer, Josep Comerma
Pons (†), Ramon Roig Casanovas (†), Isidre Castelló Renom, Pedro Perera Mezquida, Joan Pont Biosca, Miguel Bonet Godo (†), Fermí
Estarich Reig, Carlos Ochoa Olarte, Juan Oncina Atienza, Isidro Teruel Barrachina (†), Lluís Serraïma Cirici (†), Pedro Cascante Davila(†),
¿? , Lluís Sunyer Vilar, Jaime Pradilla Soriano, Hernando Pradila Soriano (†), Guillermo Mancera Fernández (†)
Sentados: Josep M. Puigmartí Codina, Josep Onyos Serrabou, Lluís Condal (professor,†), Eusebio Díaz (profesor), Pedro Ribosa (profesor,†),
Juan José Muñoz (profesor,†), Josep Gassiot (profesor,†), David Masalles (professor,†), Josep Ribé Florensa, Carlos Eugui López Cobo,
Sebastián Gallart Bandrés, José Antonio Cabestany Bourquin
Junio de 1955, asistentes a la cena de final de carrera
59
ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS
DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ
Descargar