IQS45.indb

Anuncio
GENER 2007
ENERO
A
news
45
B O L E T Í N I N F O R M AT I V O D E L A A I Q S
B U T L L E T Í I N F O R M AT I U D E L ’ A I Q S
AS O CIA CI Ó N DE Q U ÍM ICO S E IN G E NI EROS DEL INSTITUTO QUÍMIC O DE S A R R I À
Iniciativas del IQS
Máster en Bioingeniería
y nuevo edificio
R.P. PETER HANS KOLVENBACH S.I.,
PREPÓSITO GENERAL DE LA COMPAÑÍA
DE JESÚS
ALBERT MILLÁN, LETICIA AGUILAR, MARC
GÜELL Y ANTONI CAMELL, DELEGADOS DE
LA PROMOCIÓN 2005
MIGUEL ÁNGEL GALÁN, VICEPRESIDENTE
EJECUTIVO DE LA FEDERACIÓN EUROPEA
DE INGENIERÍA QUÍMICA (EFCE)
SUMARI
45
SUMARIO
3.
Editorial / Editorial
4.
Actes de cloenda del centenari de l’IQS /
Actos de clausura del centenario del IQS
7.
Entrevista amb Jaume Árboles /
Entrevista con Jaume Árboles
14
11.
Edifici de Bioenginyeria / Edificio de Bioingeniería
14.
Grups Professionals / Grupos Profesionales
37
38
46
25.
Tardes Associació / Tardes Associació
37.
EFCE / EFCE
38.
FEIQ / FEIQ
40.
AAJJ / AAJJ
25
40
44.
Notícies / Noticias
53.
Futures promocions / Futuras promociones
59.
Aniversaris Promocions /
56
Aniversarios Promociones
52
61.
Premis P. Salvador Gil, S.I. /
Premios P. Salvador Gil, S.I.
70.
Entrevista Premi Extraordinari de Doctorat /
Entrevista Premio Extraordinario de Doctorado
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ
A-IQS es
miembro
de la
FEDERACIÓN
ESPAÑOLA DE
INGENIEROS
QUÍMICOS
2
President:
Jaume Árboles Muntadas
Vicepresident:
Josep Beulama Griñó
Secretari:
José Luis Zeichen Stern
Vicesecretari:
Josep Albert Jover Serra
Tresorera:
Remei Areny Joval
Sotstresorer:
Josep Carrera Sansa
Vocals:
Francesc Xavier Castañé
Sitjas
Josep Mosquera Arias
Albert Palomer Benet
Albert Puyuelo Gómez
Rafael Queralt Teixidó
Berta Vega Sánchez
Teresa Vidal Lluciá
A-IQS
Via Augusta, 390
08017 Barcelona
Tel. 93 267 20 12
93 267 20 00
Tel. i fax directe
93 280 42 76
Web: http://www.aiqs.es
E-mail: [email protected]
Coordinació editorial i disseny: BPMO Edigrup
Dipòsit legal: B-37419-97
Gener de 2007
A-IQS es
miembro de
la EUROPEAN
FEDERATION
OF CHEMICAL
ENGINEERING
desde 1974
Presiden
EDITORIAL
EDITORIAL
BONA ENTRADA D’ANY
FELIZ ENTRADA DE AÑO
En primer lloc, us desitgem un any 2007 ple de
prosperitat.
L’any 2006 ha estat un període dur per als qui hem
perdut amics i companys. Especialment vull fer menció del nostre benvolgut Lluís Seguí, el record del
qual perdura entre nosaltres.
Aquesta nova Junta, sorgida de les eleccions celebrades el mes de juny passat, pretén potenciar totes les iniciatives que s’han engegat durant aquests
últims anys i que han fet que el nostre Col·lectiu,
en tot el seu conjunt, sigui valorat per la capacitat
de generar idees que tenen per resultat projectes
relacionats amb la difusió de coneixement pràctic.
Això no hauria estat possible sense la participació
de desenes de companys nostres que d’una forma o
altra estan implicats en el seu impuls.
Per tant, creiem que aquesta energia s’ha d’enfortir incrementant les nostres sinergies per continuar
estant a l’avançada de l’aplicació del coneixement
i poder-nos projectar amb eficàcia en els escenaris
futurs, que cada vegada canvien amb més velocitat.
Aquest número de la revista News no és més que
una petita mostra de les activitats que hem dut a terme i que mereixen donar-se a conèixer. Tots estem
convidats a compartir notícies que poden interessar
al conjunt de l’Associació. Especialment volem demanar-vos que ens feu arribar els suggeriments que
creieu més convenients.
Finalment, vull agrair als membres de l’anterior Junta
Directiva i als de l’actual la seva participació en la confecció d’aquesta nova edició de la revista News. �
En primer lugar os deseamos a todos un año 2007
lleno de prosperidad.
El año 2006 ha sido un periodo duro para quienes
hemos perdido amigos y compañeros. En especial
quiero hacer mención a nuestro querido Lluís Seguí,
cuyo recuerdo perdura entre nosotros.
Esta nueva Junta, surgida de las elecciones celebradas el pasado mes de junio, pretende potenciar
todas las iniciativas que se han lanzado durante estos últimos años y que han llevado a que nuestro
Colectivo, en su conjunto, sea valorado por su capacidad de generar ideas que resultan en proyectos relacionados con la difusión de conocimiento práctico.
Esto no hubiera sido posible sin la participación de
decenas de compañeros nuestros que de una u otra
manera están implicados en su impulso.
Por tanto creemos que esta energía se debe fortalecer
incrementando nuestras sinergias para continuar estando en la avanzadilla de la aplicación del conocimiento y
poder proyectarnos con eficacia en los escenarios futuros, que cada vez cambian con mayor velocidad.
Este número de la revista News no es más que
una pequeña muestra de las actividades realizadas
por nosotros y que merecen darse a conocer. Todos
estamos invitados a compartir noticias que puedan
interesar al conjunto de la Asociación. En especial
queremos pediros que nos hagáis llegar las sugerencias que creáis más convenientes.
Finalmente, quiero agradecer a los miembros de la anterior Junta Directiva y a los de la actual su participación en la
confección de esta nueva edición de la revista News. �
Jaume Árboles Muntadas
President de l’A-IQS
Jaume Árboles Muntadas
Presidente de la A-IQS
3
45
T E M A D E P O R TA D A
EL R.P. KOLVENBACH CLAUSURA EL
CENTENARI DE L’IQS
E L R EVERENDÍSSIM P ARE P ETER -H ANS K OLVENBACH S.I.,
P REPÒSIT G ENERAL DE LA C OMPANYIA DE J ESÚS , VA PAR TICIPAR , EL DIVENDRES 14 DE JULIOL , EN ELS ACTES
DE CLAUSURA DEL C ENTENARI DE L ’I NSTITUT Q UÍMIC DE
S ARRIÀ .
El colofó al cicle d’actes organitzats per l’IQS per
commemorar l’any del seu centenari, i que van començar a l’octubre de l’any passat, va estar presidit pel R.P. Peter-Hans Kolvenbach, que va fer
un recorregut complet pels actes planificats per a
l’ocasió.
La jornada es va iniciar amb una trobada entre el
R.P. Kolvenbach i els representants de les associacions d’antics alumnes dels Jesuïtes i una extensa visita a les instal·lacions de l’Institut Químic de Sarrià.
Allà, el Prepòsit General de la Companyia de Jesús
va ser rebut per membres del Patronat i del Consell
Directiu del centre, així com pel comitè organitzador
del centenari.
A continuació, el R.P. Kolvenbach va mantenir un
col·loqui amb els representants d’UNIJES, sota el
qual s’agrupen les universitats de la Companyia
de Jesús a Espanya, i va par ticipar en la clausura
del Congrés de l’Associació Internacional d’Universitats d’Escoles Jesuïtes de Química i Enginyeria
Química.
4
T E M A D E P O R TA D A
EL R.P. KOLVENBACH CLAUSURA EL
CENTENARIO DEL IQS
E L R EVERENDÍSIMO P ADRE P ETER -H ANS K OLVENBACH S.I.,
P REPÓSITO G ENERAL DE LA C OMPAÑÍA DE J ESÚS , PARTICI PÓ , EL PASADO VIERNES 14 DE JULIO , EN LOS ACTOS DE
CLAUSURA DEL C ENTENARIO DEL I NSTITUTO Q UÍMICO DE
S ARRIÀ .
El colofón al ciclo de actos organizados por el
IQS para conmemorar el año de su centenario, y
que dieron el pistoletazo de salida en octubre del
año pasado, estuvo presidido por el R.P. Peter-Hans
Kolvenbach, que realizó un completo recorrido por
los eventos planificados para la ocasión.
La jornada empezó con un encuentro entre el R.P.
Kolvenbach y los representantes de las asociaciones
de antiguos alumnos de los Jesuitas y una extensa visita a las instalaciones del Instituto Químico de
Sarrià. Allí, el Prepósito General de la Compañía de
Jesús fue recibido por miembros del Patronato y del
Consejo Directivo del centro, así como por el comité
organizador del centenario.
Seguidamente, el R.P. Kolvenbach mantuvo un
coloquio con los representantes de UNIJES, bajo el
que se agrupan las universidades de la Compañía
de Jesús en España, y par ticipó en la clausura del
Congreso de la Asociación Internacional de Universidades de Escuelas Jesuitas de Química e Ingeniería Química.
T E M A D E P O R TA D A
Evolució de la trobada entre ciència i fe
T E M A D E P O R TA D A
45
Evolución del encuentro entre ciencia y fe
A la tarda, el programa es va continuar complint a través de l’eucaristia d’acció de gràcies
pels cent anys de l’IQS, celebrada a l’església
del Sagrat Cor dels Jesuïtes de Barcelona i presidida per l’arquebisbe de la ciutat, Lluís Mar tínez
Sistach.
A continuació, va tenir lloc l’acte principal de la
visita del R.P. Peter-Hans Kolvenbach, celebrat al
Palau de Congressos de Catalunya. Es tractava
d’una conferència al seu càrrec, sota el títol Evolució de la trobada entre Ciència i Fe, en els 100
anys de l’Institut Químic de Sarrià.
En la seva inter venció, el R.P. Kolvenbach va
recordar com l’IQS va ser creat per la Companyia
de Jesús per afavorir el diàleg entre la teologia i
les ciències i va destacar el caràcter humanista i
ètic present en la missió universitària del centre,
d’acord amb el que, segons les seves paraules,
“s’espera d’una universitat d’inspiració cristiana
com és l’IQS”.
Por la tarde, el programa continuó cumpliéndose a través de la eucaristía de acción de gracias
por los cien años del IQS, celebrada en la iglesia
del Sagrado Corazón de los Jesuitas de Barcelona
y presidida por el arzobispo de la ciudad, Lluís
Mar tínez Sistach.
A continuación, tuvo lugar el acto principal de la
visita del R.P. Peter-Hans Kolvenbach, celebrado
en el Palacio de Congresos de Cataluña. Se trataba de una conferencia a su cargo, bajo el título
Evolución del encuentro entre Ciencia y Fe, en los
100 años del Instituto Químico de Sarrià.
En su inter vención, el R.P. Kolvenbach recordó cómo el IQS fue creado por la Compañía de
Jesús para favorecer el diálogo entre la teología
y las ciencias y destacó el carácter humanista y
ético presente en la misión universitaria del centro, de acuerdo con lo que, según sus palabras,
“se espera de una universidad de inspiración
cristiana como el IQS”.
El diàleg entre Fe i Ciència que proposa la Universitat, i que el R.P. Kolvenbach situa en la construcció comuna d’un món millor per a tots, no s’ha de
fer únicament en termes conceptuals, sinó referent
a la persona i a les seves responsabilitats en relació amb la humanitat.
El diálogo entre Fe y Ciencia que propone la Universidad, y que el R.P. Kolvenbach sitúa en la construcción común de un mundo mejor para todos, no debe
hacerse únicamente en términos conceptuales, sino
en lo referente a la persona y a sus responsabilidades en relación con la humanidad.
5
45
T E M A D E P O R TA D A
Davant d’aquests reptes, el R.P. Kolvenbach sintetitza el paper que els Jesuïtes i els seus centres
docents han de complir: “vèncer la ignorància i els
prejudicis, fer el món més just i solidari a través de
l’estudi i la docència, fent de l’evangeli una Bona
Nova en un món confús i agitat, mitjançant un diàleg
viu entre les ciències i la fe”.
L’IQS
L’IQS va ser fundat pel Jesuïta Eduardo Vitoria
S.I., el 1905, a Roquetes (Tarragona). En aquell moment es va anomenar Laboratori Químic de l’Ebre.
Deu anys després, es traslladaria a Barcelona, on va
adoptar el nom d’Institut Químic de Sarrià.
Aquesta institució universitària, membre fundador
de la Universitat Ramon Llull, forma actualment més
de 1.200 estudiants per any acadèmic (550 a l’Escola Tècnica Superior i 678 a la Facultat d’Economia
IQS), amb l’objectiu de desenvolupar tant el seu vessant tècnic com humà.
L’IQS ha contribuït notablement al desenvolupament científic del país i ha sabut adaptar-se a les
necessitats actuals de la indústria i de l’empresa,
balanç immillorable com a colofó del centenari de la
seva fundació. �
En la seva intervenció, el R.P. Kolvenbach va recordar com l’IQS va ser creat per la Companyia de Jesús
per afavorir el diàleg entre la teologia i les ciències.
6
T E M A D E P O R TA D A
Ante estos retos, el R.P. Kolvenbach sintetiza el
papel que los Jesuitas y sus centros docentes deben
cumplir: “vencer la ignorancia y los prejuicios, hacer
el mundo más justo y solidario a través del estudio
y la docencia, haciendo del evangelio una Buena
Nueva en un mundo confuso y agitado, mediante un
diálogo vivo entre las ciencias y la fe”.
El IQS
El IQS fue fundado por el Jesuita Eduardo Vitoria
S.I., en 1905, en Roquetes (Tarragona). Por aquel
entonces, fue llamado Laboratorio Químico del Ebro.
Diez años después, se trasladaría a Barcelona, tomando el nombre de Instituto Químico de Sarrià.
Esta institución universitaria, miembro fundador
de la Universidad Ramon Llull, forma actualmente a
más de 1.200 estudiantes por año académico (550
en la Escuela Técnica Superior y 678 en la Facultad
de Economía IQS), con el objetivo de desarrollar tanto su vertiente técnica como humana.
El IQS ha contribuido notablemente al desarrollo
científico del país y ha sabido adaptarse a las necesidades actuales de la industria y de la empresa,
balance inmejorable como colofón del centenario de
su fundación. �
En su intervención, el R.P. Kolvenbach recordó cómo
el IQS fue creado por la Compañía de Jesús para
favorecer el diálogo entre la teología y las ciencias.
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
Jaume Árboles Muntadas, nou president de l’A-IQS
Jaume Árboles Muntadas, nuevo presidente de la A-IQS
“EL REACH ÉS UN GRAN REPTE PER
AL SECTOR QUÍMIC”
“EL REACH ES UN GRAN RETO PARA
EL SECTOR QUÍMICO”
D ES
DEL PASSAT MES DE JUNY ,
J AUME Á RBOLES ENCAP ÇALA LA J UNTA D IRECTIVA DE L ’A SSOCIACIÓ DE Q UÍMICS I
E NGINYERS DE L ’IQS. D E LA SITUACIÓ DEL SECTOR QUÍ MIC , AIXÍ COM DE LES INICIATIVES QUE S ’ ORGANITZARAN DE
D ESDE
CARA AL PROPER CURS ENS EN PARLA EL NOU PRESIDENT
ORGANIZARÁN DE CARA AL PRÓXIMO CURSO NOS HABLA EL
DE L ’ ENTITAT .
NUEVO PRESIDENTE DE LA ENTIDAD .
45
EL PASADO MES DE JUNIO ,
J AUME Á RBOLES ESTÁ
AL FRENTE DE LA J UNTA D IRECTIVA DE LA A SOCIACIÓN DE
Q UÍMICOS E I NGENIEROS DEL IQS. D E LA SITUACIÓN DEL
SECTOR QUÍMICO , ASÍ COMO DE LAS INICIATIVAS QUE SE
Després del seu nomenament com a president, quina és la línia que seguirà l’Associació?
El que pretenem és continuar els projectes que
s’havien iniciat anteriorment, potenciar-los i també
incorporar-ne de nous. Tot això en dues línies: donar un valor afegit percebut per l’associat quant als
ser veis que li oferim i aconseguir una obertura més
gran de cara a d’altres associacions i col·lectius
professionals.
Tras su nombramiento como presidente, ¿cuál es la
línea que seguirá la Asociación?
Lo que pretendemos es continuar los proyectos que
se habían iniciado anteriormente, potenciarlos y también incorporar proyectos nuevos. Todo ello en dos
líneas: dar un valor añadido percibido por el asociado
en cuanto a los servicios que le ofrecemos y conseguir una mayor apertura de cara a otras asociaciones
y colectivos profesionales.
Les jornades formen part important de la seva
tasca formativa. Quin planning tenen de cara al
proper curs?
Tot i que encara no tenim establert el programa, el
que tenim clar és que continuarem amb la mateixa línia de les jornades organitzades pels grups professionals els darrers anys. El nostre repte és que siguin
unes jornades innovadores que aportin un benefici
per als nostres associats a nivell formatiu, comptant
sempre amb el suport de les empreses dels sectors
implicats.
Las jornadas forman parte importante de su tarea
formativa. ¿Qué planning tienen de cara al próximo curso?
Aun cuando todavía no tenemos establecido el programa, lo que tenemos claro es que continuaremos
con la misma línea de las jornadas organizadas por
los grupos profesionales en los últimos años. Nuestro reto es que sean unas jornadas innovadoras que
aporten un beneficio para nuestros asociados a nivel
formativo, contando siempre con el apoyo de las empresas de los sectores implicados.
7
45
8
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
Un altre dels seus serveis és la borsa de treball.
A qui va dirigida i quin tipus d’ofertes s’hi inclouen?
La borsa s’adreça als associats que ja formen part
del món professional i busquen una nova feina. El
nostre objectiu és que sigui més proactiva, i per a
això farem un seguiment més meticulós de les demandes i de la situació de cada associat respecte a
cadascuna. Actualment, la borsa inclou molt bones
demandes i hem d’aprofitar-les perquè siguin cobertes pels nostres associats.
Otro de sus servicios es la bolsa de trabajo.
¿A quién va dirigida y qué tipo de ofertas incluye?
La bolsa se dirige a los asociados que ya forman parte del mundo profesional y buscan un nuevo trabajo.
Nuestro objetivo es que sea más proactiva, y para ello
realizaremos un seguimiento más meticuloso de las
demandas y de la situación de cada asociado respecto a cada una de ellas. En la actualidad, la bolsa incluye muy buenas demandas y debemos aprovecharlas
para que sean cubiertas por nuestros asociados.
Quins són els sectors en què hi ha més interès per
incorporar nous professionals?
Estan creixent les demandes relacionades amb la
cerca de personal d’R+D+i i, per tant, vinculades
amb tot el que representa la innovació. La investigació és un dels aspectes a potenciar per evitar la
deslocalització d’empreses.
¿Cuáles son los sectores en los que hay más interés
por incorporar a nuevos profesionales?
Están creciendo las demandas relacionadas con la
búsqueda de personal de I+D+i y, por lo tanto, vinculadas con todo lo que representa la innovación.
La investigación es uno de los aspectos a potenciar
para evitar la deslocalización de empresas.
Parlant de l’evolució del sector, quines són les seves perspectives amb vista als propers mesos?
Nosaltres estem preocupats i ocupats per l’anomenat REACH, una proposta que té per missió regular
els productes químics que s’utilitzen a la Unió Europea. Aquest fet pot crear un escenari bastant diferent del que estem acostumats al sector químic: per
Hablando de la evolución del sector, ¿cuáles son
sus perspectivas de cara a los próximos meses?
Estamos preocupados y ocupados por el denominado
REACH, una propuesta que tiene como misión regular los productos químicos que se utilizan a la Unión
Europea. Este hecho puede crear un escenario bastante distinto del que estamos acostumbrados en
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
una banda, deslocalitzacions impor tants en cer ts
subsectors i, per l’altra, també probablement un increment de la investigació per a la recerca de substituts químics d’altres que poden ser considerats
perillosos.
el sector químico: por una parte, deslocalizaciones
importantes en ciertos subsectores y, por la otra,
probablemente también un incremento de la investigación para la búsqueda de sustitutos químicos de
otros que pueden ser considerados peligrosos.
De quin termini estem parlant de cara a la seva implantació i com actuarà l’Associació davant
d’aquest important repte?
Probablement començarà durant el segon semestre de l’any vinent i des de l’Associació estarem
pendents de com evoluciona tot, i treballarem
per veure quines són les eines que necessiten
els nostres associats per enfrontar-se al repte
més gran que s’han trobat els químics i que requerirà dedicar recursos a formació i un esforç
de comunicació.
¿De qué plazo estamos hablando de cara a su implantación y cómo actuará la Asociación ante este
importante reto?
Probablemente empezará durante el segundo semestre del año próximo y desde la Asociación estaremos pendientes de cómo evoluciona todo, y
trabajaremos para ver cuáles son las herramientas
que necesitan nuestros asociados para enfrentarse al mayor reto con el que se han encontrado los
químicos y que requerirá dedicar recursos en formación y un esfuerzo de comunicación.
Quins són els altres projectes en què treballen
actualment?
L’Associació és molt activa gràcies al fet que els
associats la fan moure i volem aprofitar aquesta
energia per canalitzar noves iniciatives. Per exemple, estem molt interessats a ajudar els empre-
¿Cuáles son los otros proyectos en los que trabajan
actualmente?
La Asociación es muy activa gracias a que los asociados la activan y queremos aprovechar esta energía para canalizar nuevas iniciativas. Por ejemplo,
estamos muy interesados en ayudar a los empren-
45
9
45
10
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
nedors que tenen idees per por tar a terme nous
projectes dins l’àmbit de la química i disciplines
relacionades.
dedores que tienen ideas para llevar a cabo nuevos
proyectos dentro del ámbito de la química y disciplinas relacionadas.
A partir d’aquesta innovació constant, podem dir
que la salut del sector químic a Espanya és bona?
És un sector molt potent i, per exemple, aquí a
Catalunya trobem pràcticament el 50% de la indústria química d’Espanya i s’hi estan creant empreses de molt capital tecnològic. Per això, sí que
podem dir que el sector té una bona salut, que
s’ha de cuidar. �
A partir de esta innovación constante, ¿podemos decir
que la salud del sector químico en España es buena?
Es un sector muy potente y, por ejemplo, aquí en
Cataluña encontramos prácticamente el 50% de la
industria química de España y se están creando empresas de mucho capital tecnológico. Por ello, sí podemos decir que el sector tiene una buena salud,
que se debe cuidar. �
RECORD DE LLUÍS SEGUÍ
RECUERDO DE LLUÍS SEGUÍ
La nova trajectòria de l’Associació par teix de
la feina realitzada pel seu últim president, Lluís
Seguí, que ens va abandonar el passat mes de
febrer. Sobre aquest company que ens ha deixat,
Jaume Árboles assenyala que “va ser un president
excepcional durant quasi quinze anys i la seva
empremta forma par t del estil de l’Associació”.
La nueva trayectoria de la Asociación par te del
trabajo realizado por su último presidente, Lluís
Seguí, que nos abandonó el pasado mes de febrero. Sobre este compañero que nos ha dejado,
Jaume Árboles señala que “fue un presidente
excepcional durante casi quince años y su huella
forma par te del estilo de la Asociación”.
T E M A D E P O R TA D A
T E M A D E P O R TA D A
L’IQS APOSTA PER LA BIOENGINYERIA
LA
INICIATIVA DE L ’I NSTITUT
Q UÍMIC
DE
S ARRIÀ D ’ AMPLIAR
EL IQS APUESTA POR LA BIOINGENIERÍA
LA
INICIATIVA DEL
I NSTITUTO Q UÍMICO
DE
S ARRIÀ
DE
LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB LES BIOCIÈNCIES I ,
AMPLIAR LAS ACTIVIDADES RELACIONADAS CON LAS BIO -
EN PARTICULAR , LA BIOENGINYERIA ES TRADUEIX EN DOS
CIENCIAS Y , EN PARTICULAR , LA BIOINGENIERÍA SE TRADUCE
PASSOS ENDAVANT QUE EN MARCARAN EL FUTUR : LA CONS -
EN DOS PASOS ADELANTE QUE MARCARÁN EL FUTURO : LA
TRUCCIÓ D ’ UN NOU EDIFICI DEDICAT A AQUEST ÀMBIT I LA
CONSTRUCCIÓN DE UN NUEVO EDIFICIO DEDICADO A ESTE
POSADA EN MARXA D ’ UN PLA D ’ ESTUDIS ENCAPÇALAT PER
ÁMBITO Y LA PUESTA MARCHA DE UN PLAN DE ESTUDIOS
UN NOU
M ÀSTER
EN
B IOENGINYERIA .
El projecte del nou edifici s’iniciava el novembre
de 2005, quan l’aleshores conseller d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, assistia a la cerimònia de col·locació de la primera pedra. Les obres, que van començar el passat mes de
juny i que està previst que finalitzin l’estiu de 2007,
seran possibles també gràcies a la col·laboració del
teixit empresarial, que ha contribuït en part de la
inversió total.
45
ENCABEZADO POR UN NUEVO
M ÁSTER
EN
B IOINGENIERÍA .
El proyecto del nuevo edificio se iniciaba en noviembre de 2005, cuando el entonces consejero
de Universidades, Investigación y Sociedad de la
Información, Carles Solà, asistía a la ceremonia de
colocación de la primera piedra. Las obras, que empezaron el pasado mes de junio y que está previsto
que finalicen en verano de 2007, serán posibles también gracias a la colaboración del tejido empresarial,
que ha contribuido en parte de la inversión total.
11
45
T E M A D E P O R TA D A
El resultat? Un nou recinte dedicat a les biociències
amb unes infraestructures que acullen, per una banda, les aules i laboratoris que es dedicaran al Màster
en Bioenginyeria. En concret, es tracta de dues aules
d’uns 60 metres quadrats cadascuna i equipades
amb mitjans audiovisuals, serveis informàtics i biblioteca, a més de tres laboratoris (biològic, instrumental i general), una sala de màquines, despatxos per a
professors i una zona de taquilles.
Per altra banda, l’edifici inclou els laboratoris d’investigació, que “fan possible l’ampliació i potenciació
dels tres grups d’investigació actuals: el laboratori
de bioquímica i biologia molecular, el de biotecnologia i el de biomaterials”, assenyala el catedràtic de
Bioquímica i coordinador del Grup de Química Biològica i Biotecnologia de l’IQS, Antoni Planas. A més, el
projecte comporta la creació d’un nou laboratori de
biologia cel·lular, i s’incorporen també dins de les noves instal·lacions els serveis centrals d’investigació i
suport a la docència.
Cal destacar que l’Associació de Químics i Enginyers de l’IQS traslladarà les seves instal·lacions a
un dels extrems del nou edifici. Com apunta Antoni
Planas, “esperem així estimular i augmentar les nostres activitats al voltant dels temes més vinculats a
la biotecnologia”.
12
T E M A D E P O R TA D A
¿El resultado? Un nuevo recinto dedicado a las biociencias con unas infraestructuras que acogen, por
una parte, las aulas y laboratorios que se dedicarán
al Máster en Bioingeniería. En concreto, se trata de
dos aulas de unos 60 metros cuadrados cada una y
equipadas con medios audiovisuales, servicios informáticos y biblioteca, además de tres laboratorios (biológico, instrumental y general), una sala de máquinas,
despachos para profesores y una zona de taquillas.
Por otra parte, el edificio incluye los laboratorios de
investigación, que “hacen posible la ampliación y potenciación de los tres grupos de investigación actuales: el laboratorio de bioquímica y biología molecular,
el de biotecnología y el de biomateriales”, señala el
catedrático de Bioquímica y coordinador del Grupo de
Química Biológica y Biotecnología del IQS, Antoni Planas. Además, el proyecto conlleva la creación de un
nuevo laboratorio de biología celular, y se incorporan
también dentro de las nuevas instalaciones los servicios centrales de investigación y apoyo a la docencia.
Cabe destacar que la Asociación de Químicos e
Ingenieros del IQS trasladará sus instalaciones a
uno de los extremos del nuevo edificio. Como apunta
Antoni Planas, “esperamos así estimular y aumentar
nuestras actividades alrededor de los temas más vinculados a la biotecnología”.
T E M A D E P O R TA D A
Docència i investigació, de la mà
Seguint amb la seva filosofia d’unir docència i
investigació, en el marc de construcció del nou
edifici s’ha previst la posada en mar xa de l’esmentat Màster en Bioenginyeria, amb un pla d’estudis ar ticulat segons els postulats de l’acord
de Bolonya d’espai europeu. Com explica Antoni
Planas, “el nostre objectiu és oferir un nou per fil
biotecnològic dins de l’ofer ta de l’IQS per formar
futurs professionals que cobreixin les necessitats de la indústria del nostre entorn en els nous
camps de biociències”. D’aquí se’n deriva un pla
d’estudis amb uns objectius formatius que abasten tres nivells: coneixements suficients de les
diferents disciplines científiques en biociències;
l’excel·lència en el domini de les eines biotecnològiques per a la recerca, desenvolupament
i producció de productes i ser veis que utilitzen
organismes o components biològics, així com un
inici d’especialització en sectors industrials que
utilitzen, desenvolupen o produeixen productes o
processos biotecnològics.
Aquest pla d’estudis és el fruit “d’una prospectiva de mercat en la qual vam intentar identificar
quins serien els professionals més adequats per al
nostre entorn industrial, i ens vam decantar per la
white biotechnology (biotecnologia blanca), perquè
enllaça directament amb la tradició de l’enginyeria
química, la visió de la biotecnologia productiva”, explica Antoni Planas.
Cal destacar que el Màster en Biotecnologia està pensat per a un màxim de 40 alumnes l’any i es
completarà amb el doctorat. La seva incorporació al
conjunt de l’oferta formativa de l’Institut Químic de
Sarrià respon també a la progressiva evolució de la
química cap a tecnologies més netes. �
T E M A D E P O R TA D A
45
Docencia e investigación, de la mano
Siguiendo con su filosofía de unir docencia e
investigación, en el marco de la construcción del
nuevo edificio se ha previsto la puesta en marcha
del mencionado Máster en Bioingeniería, con un
plan de estudios ar ticulado según los postulados
del acuerdo de Bolonia de espacio europeo. Como
explica Antoni Planas, “nuestro objetivo es ofrecer
un nuevo per fil biotecnológico dentro de la oferta
del IQS para formar futuros profesionales que cubran las necesidades de la industria de nuestro entorno en los nuevos campos de biociencias”. De
ello deriva un plan de estudios con unos objetivos
formativos que abarcan tres niveles: conocimientos
suficientes de las diferentes disciplinas científicas
en biociencias; la excelencia en el dominio de las
herramientas biotecnológicas para la investigación,
desarrollo y producción de productos y ser vicios
que utilizan organismos o componentes biológicos,
así como un inicio de especialización en sectores
industriales que utilizan, desarrollan o producen
productos o procesos biotecnológicos.
Este plan de estudios es fruto “de una prospectiva
de mercado en la que intentamos identificar cuáles
serían los profesionales más adecuados para nuestro entorno industrial, y nos decantamos por la white
biotechnology (biotecnología blanca), porque enlaza
directamente con la tradición de la ingeniería química, la visión de la biotecnología productiva”, explica
Antoni Planas.
Cabe destacar que el Máster en Biotecnología está
pensado para un máximo de 40 alumnos al año y
se completará con el doctorado. Su incorporación al
conjunto de la oferta formativa del Instituto Químico
de Sarrià responde también a la progresiva evolución
de la química hacia tecnologías más limpias. �
13
G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I
INGREDIENTS FUNCIONALS:
MIRANT CAP AL FUTUR
E LS
25 I 26 D ’ ABRIL ES VAN CELEBRAR LES JORNADES
F OOD S TUDIES M EETING ON H EALTH
AND C HEMISTRY : F UNCTIONAL I NGREDIENTS . E N ELLES ES VA
PODER CONÈIXER L ’ ACTIVITAT CIENTÍFICA DELS INGREDIENTS
FUNCIONALS , JUNTAMENT AMB LES SEVES PARTICULARITATS ,
EL SEU ÚS I LA SEVA LEGISLACIÓ . U NES CONFERÈNCIES MOLT
DIES
QUE DUEN PER TÍTOL
INTERESSANTS ADREÇADES A TOTES AQUELLES PERSONES
RELACIONADES AMB EL MÓN DE LA NUTRICIÓ I LA SALUT .
M OLTS FABRICANTS D ’ ALIMENTS INTERESSATS EN LA INNO VACIÓ , LA CREACIÓ I LA COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES
QUE CONTENEN EL VALOR AFEGIT DELS INGREDIENTS FUNCIO NALS VAN ASSISTIR A AQUESTES JORNADES .
Cada vegada és més freqüent sentir parlar de productes alimentaris als quals se’ls afegeixen noves
propietats, que resulten ser més sanes per al nostre
organisme. Aquests ingredients, coneguts com a ingredients funcionals, són afegits utilitzats per millorar la
qualitat del producte. Durant aquestes jornades d’alimentació, centrades en aquests ingredients, se’ls va
poder conèixer més a fons. Reconegudes cares del
món alimentari van impartir xerrades sobre els ingredients funcionals, que, cada dia més, han captat l’atenció de tots. El francès Damien Lemaire, de l’empresa
dels Països Baixos NIZO Food Research, els holandesos Willem F. Nieuwenhuizen i Mark Kats de TNO (l’organització holandesa per a la investigació científica) i
l’espanyola Isidra Recio de l’Institut de Fermentacions
Industrials-CSIC, entre altres, van explicar i van mostrar
les seves innovacions en aquest camp. Cal destacar,
també, la presència i consegüent conferència de José
Ignacio Arranz, director de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA), que va parlar sobre com la
legislació repercuteix sobre aquest tipus d’ingredients.
14
INGREDIENTES FUNCIONALES:
MIRANDO HACIA EL FUTURO
L OS
DÍAS
25
Y
26
DE ABRIL SE CELEBRARON LAS JORNADAS
FOOD STUDIES MEETING ON HEALTH
AND C HEMISTRY : F UNCTIONAL I NGREDIENTS . E N ELLAS SE
PUDO CONOCER LA ACTIVIDAD CIENTÍFICA DE LOS INGREDIEN TES FUNCIONALES , JUNTO CON SUS PARTICULARIDADES , SU
USO Y SU RESPECTIVA LEGISLACIÓN . U NAS INTERESANTES CON FERENCIAS DIRIGIDAS A TODAS AQUELLAS PERSONAS RELACIO NADAS CON EL MUNDO DE LA NUTRICIÓN Y LA SALUD . M UCHOS
FABRICANTES DE ALIMENTOS INTERESADOS EN LA INNOVACIÓN ,
QUE LLEVAN POR TÍTULO
LA CREACIÓN Y LA COMERCIALIZACIÓN DE LOS PRODUCTOS QUE
CONTIENEN EL VALOR AÑADIDO DE LOS INGREDIENTES FUNCIO NALES SE DIERON CITA EN ESTAS JORNADAS .
Cada vez es más frecuente oír hablar de productos alimentarios a los que se les añaden nuevas propiedades,
que resultan ser más sanas para nuestro organismo.
Estos ingredientes, conocidos como ingredientes funcionales, son añadidos utilizados para mejorar la calidad
del producto. Durante estas jornadas de alimentación,
centradas en dichos ingredientes, se pudo conocer más
a fondo todo acerca de éstos. Reconocidas caras del
mundo alimentario impartieron charlas acerca de los ingredientes funcionales, que, cada día más, han captado
la atención de todos. El francés Damien Lemaire, de la
empresa de los Países Bajos NIZO Food Research, los
holandeses Willem F. Nieuwenhuizen y Mark Kats de TNO
(la organización holandesa para la investigación científica)
y la española Isidra Recio del Instituto de Fermentaciones
Industriales-CSIC, entre otros, explicaron y mostraron sus
innovaciones en el campo. A destacar quedó, también,
la presencia y consiguiente conferencia de José Ignacio
Arranz, director de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESA), quien habló acerca de cómo la legislación repercute sobre este tipo de ingredientes.
G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O
Propostes de tot tipus
Tots i cadascun dels conferenciants van presentar
les seves propostes, les quals no trigaran a convertirse en una realitat. Les presentacions van ser variades
i totes molt suggeridores. Els holandesos Mark Kats
i Willem F. Nieuwenhuizen van mostrar el seu estudi
sobre com els sphingolípids resulten idonis per reduir
els nivells de colesterol i triglicèrids, una cosa que
avui dia tindria molta acceptació, ja que seria de gran
ajuda per a la gent amb problemes de pes o hipertensió, entre altres. No obstant això, van recalcar haver
fet les proves, de moment, amb ratolins. Damien Lemaire va parlar sobre els aliments sans que contenen
afegits. En va citar els avantatges i els inconvenients
i també va proposar la microencapsulació com una
forma d’envàs. Rosa Lamuela, de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, Isidra Recio i
José Ignacio Arranz formaven el triplet espanyol del
programa d’aquestes jornades. Lamuela va proposar
les propietats funcionals dels polifenols i Recio va parlar sobre els pèptids bioactius en els productes lactis.
José Ignacio Arranz, en canvi, es va endinsar en el
vessant legislatiu dels ingredients funcionals.
Propuestas de todo tipo
Todos y cada uno de los conferenciantes presentaron
sus propuestas, las cuales no tardarán en convertirse
en una realidad. Las presentaciones fueron variadas
y todas muy sugerentes. Los holandeses Mark Kats y
Willem F. Nieuwenhuizen mostraron su estudio sobre
cómo los sphingolípidos resultan propicios a la hora
de reducir los niveles de colesterol y triglicéridos, algo
que hoy en día tendría mucha aceptación, puesto que
sería de gran ayuda a la gente con problemas de peso
o hipertensión, entre otros. Sin embargo, recalcaron
haber hecho las pruebas, de momento, con ratones.
Damien Lemaire habló acerca de los alimentos sanos
que contienen añadidos. Citó sus ventajas y sus desventajas y también propuso la microencapsulación como una forma de envase. Rosa Lamuela, de la Facultad
de Farmacia de la Universidad de Barcelona, Isidra Recio y José Ignacio Arranz formaban el triplete español
del programa de estas jornadas. Lamuela propuso las
propiedades funcionales de los polifenoles y Recio habló acerca de los péptidos bioactivos en los productos
lácteos. José Ignacio Arranz, en cambio, se adentró en
la vertiente legislativa de los ingredientes funcionales.
15
G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I
La impor tància de la legislació en la indústria
Segurament hem vist moltes vegades propaganda
sobre algun aliment amb noves propietats, el qual resulta ser millor, més sa i més idoni per al nostre organisme. Per tal que els publicitaris puguin fer aquestes
afirmacions, s’apliquen unes lleis que no es poden incomplir. Per conèixer tot això una mica millor, el director
d’AESA, José Ignacio Arranz, va centrar la seva xerrada
en tot això, endinsant així tots els conferenciants en
el coneixement del costat legislatiu d’una cosa purament química. Arranz va explicar que per poder al·legar
les qualitats d’un ACO (Aliment de Consum Ordinari)
enriquit cal complir certes normatives. Evidentment,
que aquesta afirmació sigui veraç i, per a això, va advertir que la propaganda mai no podrà desqualificar
una dieta equilibrada o enunciar que aquest aliment
substitueix una dieta o vendre’l com un preventiu o curatiu. No obstant això, si es matisa i no s’afirma amb
aquesta rotunditat (per exemple, ajuda a prevenir…),
es permeten aquestes afirmacions. La reforma legal
més actual respecte als ingredients funcionals es va
fer en 2002, quan, segons Arranz, “havien de tractarse com a aliments, ja que abans no se’ls considerava
d’aquesta manera”. Encara que aquesta reforma sigui,
més o menys, recent, José Ignacio Arranz va confessar
que encara li faltaven alguns retocs. Els novel foods
o novel ingredients també van ocupar part d’aquesta
conferència. Aquests, que no deixen de ser funcionals,
reben una avaluació meticulosa i, a canvi, se’ls permet
dir coses que a uns altres se’ls prohibeix simplement
per rebre la condició de novells. �
16
La impor tancia de la legislación en la industria
Seguramente hemos visto muchas veces propaganda acerca de algún alimento con nuevas propiedades,
el cual resulta ser mejor, más sano y más propicio para
nuestro organismo. Para que los publicitarios puedan
realizar tales afirmaciones se aplican ciertas leyes que
no deben pasarse por alto. Para conocer todo esto algo
mejor, el director de AESA, José Ignacio Arranz, centró
su charla en todo ello, adentrando así a todos los conferenciantes en el conocimiento del lado legislativo de
algo puramente químico. Arranz explicó que para poder alegar las cualidades de un ACO (Alimento de Consumo Ordinario) enriquecido hay que cumplir ciertas
normativas. Evidentemente, que dicha afirmación sea
veraz y, para ello, advirtió que la propaganda jamás
podrá descalificar una dieta equilibrada o enunciar que
dicho alimento sustituye una dieta o venderlo como un
preventivo o curativo. No obstante, si se matiza y no
se afirma con tal rotundidad (por ejemplo, ayuda a prevenir…), se permiten tales afirmaciones. La reforma
legal más actual respecto a los ingredientes funcionales se realizó en 2002, cuando, según Arranz, “debían
tratarse como alimentos, ya que antes no se les consideraba de este modo”. Aunque tal reforma sea, más
o menos, reciente, José Ignacio Arranz confesó que
todavía le faltaban algunos retoques. Los novel foods
o novel ingredients también ocuparon parte de esta
conferencia. Éstos, que no dejan de ser funcionales,
reciben una evaluación meticulosa y, a cambio, se les
permite decir cosas que a otros se les prohíbe simplemente por recibir la condición de noveles. �
G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O
ENTREVISTA: ISIDRA RECIO, INSTITUT DE
FERMENTACIONS INDUSTRIALS CSIC, MARK
KATS I WILLIAM F. NIEUWENHUIZEN, DE TNO
I SIDRA R ECIO , M ARK K ATS I W ILLIAM F. N IEUWENHUIZEN
VA N A S S I S T I R A L E S X F O O D S T U D I E S M E E T I N G O N
H E A LT H A N D C H E M I S T RY : F U N C T I O N A L I N G R E D I E N T S .
T OTS ELLS , RELACIONATS AMB EL MÓN DE LA INDÚS TRIA ALIMENTÀRIA , VAN OPINAR SOBRE L ’ ACTUALITAT QUE
ENVOLTA AQUEST MÓN .
Per què els pèptids bioactius són
tan característics?
Isidra Recio: El característic d’aquests
pèptids depèn de la seva seqüència
d’aminoàcids, és a dir, depèn de l’activitat o de la característica que busquem o investiguem. Per exemple:
si observem els pèptids més llargs
trobem uns 25 aminoàcids, més o
menys. En canvi, si ens fixem en els
més cur ts, trobarem resultats dife- Isidra Recio
rents. Tot depèn de la bioactivitat que
es pretengui investigar.
ENTREVISTA: ISIDRA RECIO, INSTITUTO DE
FERMENTACIONES INDUSTRIALES CSIC, MARK
KATS Y WILLIAM F. NIEUWENHUIZEN, DE TNO
I SIDRA R ECIO , M ARK K ATS Y W ILLIAM F. N IEUWENHUIZEN
ASISTIERON A LAS X F OOD S TUDIES M EETING ON H EALTH
A N D C H E M I S T RY : F U N C T I O N A L I N G R E D I E N T S . T O D O S
ELLOS , RELACIONADOS CON EL MUNDO DE LA INDUSTRIA
ALIMENTARIA , OPINARON ACERCA DE LA ACTUALIDAD QUE
RODEA A ESTE MUNDO .
¿Por qué los péptidos bioactivos son
tan característicos?
Isidra Recio: Lo característico de estos
péptidos depende de su secuencia de
aminoácidos, es decir, depende de la
actividad o de la característica que busquemos o investiguemos. Por ejemplo: si
observamos los péptidos más largos encontramos unos 25 aminoácidos, más o
menos. En cambio, si nos fijamos en los
más cortos, encontraremos resultados
diferentes. Todo depende de la bioactividad que se pretenda investigar.
I quin és l’impacte que tenen en els aliments?
Isidra Recio: M’agradaria aclarir que el que en realitat és important per a nosaltres, és a dir, el que
estem intentant fer és demostrar de manera científica que tenen un efecte fisiològic, tant en animals
com en estudis clínics. Per descomptat, també estem interessats en l’impacte que tenen sobre els
aliments, és a dir, si mantenen l’activitat durant el
procés tecnològic, si poden ser absorbits juntament
amb el menjar o quina és la millor manera d’introduirlos en l’aliment.
¿Y cuál es el impacto que tienen en los alimentos?
Isidra Recio: Me gustaría aclarar que lo que en realidad es importante para nosotros, es decir, lo que
estamos intentando hacer es demostrar de manera
científica que tienen un efecto fisiológico, tanto en
animales como en estudios clínicos. Por supuesto,
también estamos interesados en el impacto que tienen sobre los alimentos, es decir, si mantienen la
actividad durante el proceso tecnológico, si pueden
ser absorbidos junto con la comida o cuál es la mejor
manera de introducirlos en el alimento.
Podrien explicar-nos, per fer-nos-en una petita idea,
què és el TNO?
Mark Kats & William F. Nieuwenhuizen: El TNO és una
organització l’objectiu de la qual és enfortir el poder
innovador de la indústria i el govern. Va ser fundada
el 1930 i establerta per llei el 1932. Treballem en
diferents camps com el desenvolupament de productes i noves tècniques de producció, el desenvolupament de nous materials, la nutrició i alimentació, la
prevenció i la salut, la seguretat pública, etcètera.
Encara que és una organització pública, si sorgeix
algun client que demana cooperació, l’oferim, és a
dir, treballem en l’àmbit públic i privat. �
¿Podrían explicarnos, para hacernos una pequeña
idea, qué es el TNO?
Mark Kats & William F. Nieuwenhuizen: El TNO es
una organización cuyo objetivo es fortalecer el poder
innovador de la industria y el gobierno. Fue fundada
en 1930 y establecida por ley en 1932. Trabajamos
en diferentes campos como el desarrollo de productos y nuevas técnicas de producción, el desarrollo
de nuevos materiales, la nutrición y alimentación, la
prevención y la salud, la seguridad pública, etcétera.
Aunque es una organización pública, si surge algún
cliente que pida cooperación, la ofrecemos, es decir,
trabajamos en el ámbito público y privado. �
17
G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I
ENVASOS AMB VALOR AFEGIT
E LS
ENVASES CON VALOR AÑADIDO
ENVASOS ACTIUS I INTEL · LIGENTS VAN SER ELS PRO -
TAGONISTES D ’ UN NOU SEMINARI ORGANITZAT EL DIA
5
D ’ ABRIL PER L ’A-IQS.
L’ ENCARREGAT D ’ ANALITZAR - NE LA
IMPLANTACIÓ AL MERCAT , AIXÍ COM ELS AVANTATGES I ELS
INCONVENIENTS QUE PRESENTEN , VA SER L ’E NRIC R IERA ,
QUÍMIC I PROFESSOR DE LA U NIVERSITAT P OLITÈCNICA DE
C ATALUNYA I LA U NIVERSITAT DE B ARCELONA I PARTICIPANT
TAMBÉ DEL M ÀSTER EN Q UÍMICA I E NGINYERIA A LIMENTÀRIA
DE L ’IQS.
El punt de partida del seminari va ser la definició
d’un envàs actiu que, segons Enric Riera, “és aquell
que, a més de les funcions passives habituals de
contenir un producte i protegir-lo, també el transforma”. Si bé un càntir o una bóta suposarien bons
exemples d’envasos actius, “la tecnologia moderna
ha complicat les coses”, va especificar, “ha derivat
en la modificació de l’envàs en funció de les característiques del producte que conté, extrem on se situarien els denominats envasos intel·ligents”.
Solucions adaptades
Els envasos funcionals, concepte que agruparia
tant els actius com els intel·ligents, “es poden classificar segons el que fan”. A partir d’aquesta afirmació,
Enric Riera va presentar als assistents les particularitats dels envasos que provoquen modificacions físiques, com són els que tenen capacitat per escalfar
o refredar. Un bon exemple d’aquest segon cas, va
explicar el ponent, seria una llauna de cervesa que
pot refredar-se fins a 16 ºC en només tres minuts,
mentre que en el camp contrari els generadors de
microones tenen un dels seus exponents en les bosses de crispetes dissenyades per a aquest electrodomèstic. No obstant això, va especificar el químic,
“el mercat potencial d’aquest tipus de productes no
són les crispetes, sinó que on es podrien aplicar seria en el menjar que se serveix als avions”.
Per la seva banda, els envasos que modifiquen
l’espai existent entre el contingut i la seva par t
superior es divideixen entre els absorbents o carronyers i els emissors de desinfectants. Fent referència als primers, i segons Enric Riera, “els més
aplicats fins ara són els d’oxigen i etilè”, que poden
venir incorporats a l’envàs o en bossetes, unint-se
als absorbents de CO2, utilitzats aquests últims en
el cas del cafè torrat. Quant als emissors de desinfectants, poden ser germicides i antioxidants, a
18
L OS
ENVASES ACTIVOS E INTELIGENTES FUERON LOS PROTA -
G RUPO P ROFESIONAL
A LIMENTARIO ORGANIZADO EL DÍA 5 DE ABRIL DE 2006 POR
LA A-IQS. E L ENCARGADO DE ANALIZAR SU IMPLANTACIÓN EN
EL MERCADO , ASÍ COMO LAS VENTAJAS Y LOS INCONVENIEN TES QUE PRESENTAN , FUE E NRIC R IERA , QUÍMICO Y PROFE SOR DE LA U NIVERSIDAD P OLITÈCNICA DE C ATALUNYA Y LA
U NIVERSIDAD DE B ARCELONA Y PARTICIPANTE TAMBIÉN EN EL
M ÁSTER EN Q UÍMICA E I NGENIERÍA A LIMENTARIA DEL IQS.
GONISTAS DE UN NUEVO SEMINARIO DEL
El punto de partida del seminario fue la definición
de un envase activo que, según Enric Riera, “es aquel
que, además de las funciones pasivas habituales de
contener un producto y protegerlo, también lo transforma”. Si bien un cántaro o una bota supondrían buenos
ejemplos de envases activos, “la tecnología moderna
ha complicado las cosas”, especificó, “ha derivado en
la modificación del envase en función de las características del producto que contiene, extremo donde se
situarían los denominados envases inteligentes”.
Soluciones adaptadas
Los envases funcionales, concepto que agruparía
tanto los activos como los inteligentes, “se pueden
clasificar según lo que hacen”. A partir de esta afirmación, Enric Riera presentó a los asistentes las
particularidades de los envases que provocan modificaciones físicas, como son los que tienen capacidad para calentar o enfriar. Un buen ejemplo de este
segundo caso, explicó el ponente, sería una lata de
cerveza que puede enfriarse hasta 16 ºC en sólo tres
minutos, mientras que en el campo contrario los generadores de microondas tienen uno de sus exponentes
en las bolsas de palomitas diseñadas para este electrodoméstico. Sin embargo, especificó el químico, “el
mercado potencial de este tipo de productos no son
las palomitas, sino que donde se podrían aplicar sería
en la comida que se sirve en los aviones”.
Asimismo, los envases que modifican el espacio
existente entre el contenido y su parte superior se
dividen entre los absorbentes o carroñeros y los emisores de desinfectantes. Haciendo referencia a los
primeros, y según Enric Riera, “los más aplicados hasta ahora son los de oxígeno y etileno”, que pueden
ir incorporados al envase o en bolsitas, uniéndose a
los absorbentes de CO2, utilizados estos últimos en
el caso del café tostado. En cuanto a los emisores
de desinfectantes, pueden ser germicidas y antioxi-
G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O
més de CO2, aromes i sabors. Segons el ponent,
“en aquest últim cas s’hauran de vèncer força barreres perquè no es pugui considerar un engany, ja
que si l’envàs dóna un sabor de cafè fresc acabat
de torrar i el producte que hi ha a dins és ranci,
estaríem davant d’una il·legalitat”.
La tercera tipologia d’envasos funcionals serien
els indicadors que, en el cas dels de temperatura,
permeten saber per exemple si una cervesa està calenta o freda en funció de la tonalitat de la seva etiqueta. Dins d’aquest apartat també hi tenen cabuda,
segons va explicar el químic, els indicadors d’efecte
combinat entre la temperatura i el temps, de composició de l’espai del cap de l’envàs, de presència
(objectiu que s’aconsegueix a partir de tintes orientables que permeten que un mateix envàs es vegi
d’una manera o d’una altra segons la perspectiva
amb què el mirem) o d’alteració de contingut.
dantes, además de CO2, aromas y sabores. Según el
ponente, “en este último caso deberán superarse bastantes barreras para que no se pueda considerar un
engaño, puesto que si el envase da un sabor de café
fresco acabado de tostar y el producto que hay dentro
es rancio, estaríamos ante una ilegalidad”.
La tercera tipología de envases funcionales serían
los indicadores que, en el caso de los de temperatura, permiten saber por ejemplo si una cerveza está
caliente o fría en función de la tonalidad de su etiqueta. Dentro de este apartado también tienen cabida,
según explicó el químico, los indicadores de efecto
combinado entre la temperatura y el tiempo, de composición del espacio de la parte superior del envase,
de presencia (objetivo que se consigue a partir de
tintas orientables que permiten que un mismo envase
se vea de una manera o de otra según la perspectiva
con que lo miramos) o de alteración de contenido.
Menció a banda mereixen els envasos indicadors
per radiofreqüència que, segons va explicar Enric Riera, “és el sistema que sembla està cridat a substituir
els codis de barres, oferint com a avantatges conèixer al moment la història de l’envàs des que neix fins
que mor”.
L’evolució dels envasos arriba a la seva posició
més alta amb els denominats intel·ligents, que,
en paraules d’Enric Riera, “són els que reaccionen
d’una manera més útil”. Com a aplicació pràctica,
va afegir, es podrien destacar els envasos per a fruites i verdures fresques trossejades, que reaccionen
donant més o menys oxigen en funció del que es
requereixi en cada cas.
Mención aparte merecen los envases indicadores
por radiofrecuencia que, según explicó Enric Riera,
“es el sistema que parece está llamado a sustituir
los códigos de barras, ofreciendo como ventajas conocer al momento la historia del envase desde que
nace hasta que muere”.
La evolución de los envases llega a su posición
más elevada con los denominados inteligentes, que,
según palabras de Enric Riera, “son los que reaccionan de forma más útil”. Como aplicación práctica,
añadió, se podrían destacar los envases para frutas
y verduras frescas troceadas, que reaccionan dando
más o menos oxígeno en función de lo que se requiera en cada caso.
19
G R U P P R O F E S S I O N A L A L I M E N TA R I
Límits legals
Des de l’aplicació del Reglament (CE) núm.
1935/2004, les coses han canviat en l’entorn
dels envasos actius. Els límits de la seva utilització? Segons va explicar Enric Riera, “no han
de suposar perills per al consumidor, la modificació que faci cada un d’aquests envasos s’ha
d’autoritzar expressament i les substàncies que
incorporin han d’estar incloses a la llista d’ingredients”. Per sobre de tot, va afegir, “els canvis
que compor tin els envasos actius no han d’emmascarar alteracions de producte i, en el cas dels
intel·ligents, no han de donar informació que indueixi a engany”.
Més enllà d’aspectes legals, de la jornada organitzada per l’A-IQS se’n va materialitzar la imatge
d’un sector en què queden moltes incògnites per
resoldre, una de les quals s’encamina cap a qui
haurà de pagar l’increment de preu que compor ta
l’aplicació d’aquests nous sistemes d’envasatge.
Deixant les xifres de banda, i segons va concloure
Enric Riera, “el que és interessant de veure és
que existeix un mercat per a tots aquests nous
productes”. �
20
Límites legales
Desde la aplicación del Reglamento (CE) n.º
1935/2004, las cosas han cambiado en torno a los envases activos. ¿Los límites de su
utilización? Según explicó Enric Riera, “no deben
suponer peligro alguno para el consumidor, la modificación que realice cada uno de estos envases
debe autorizarse expresamente y las sustancias
que incorporen deben estar incluidas en la lista de ingredientes”. Por encima de todo, añadió,
“los cambios que conlleven los envases activos
no deben enmascarar alteraciones de producto y,
en el caso de los inteligentes, no deben dar información que induzca a engaño”.
Más allá de aspectos legales, de la jornada organizada por la A-IQS se materializó la imagen de
un sector en el que quedan muchas incógnitas
por resolver, una de las cuales sería quién deberá pagar el incremento de precio que conlleva
la aplicación de estos nuevos sistemas de envasado. Dejando las cifras apar te, y según conclusiones de Enric Riera, “lo que resulta interesante
de ver es que existe un mercado para todos estos
nuevos productos”. �
G R U P O P R O F E S I O N A L A L I M E N TA R I O
ENRIC RIERA
ENRIC RIERA
Químic i professor de la Universitat Politècnica de
Catalunya i de la Universitat de Barcelona
Químico y profesor de la Universidad Politècnica
de Catalunya y de la Universidad de Barcelona
Quant de temps porteu treballant amb els envasos
actius i intel·ligents?
Vaig començar quan els envasos actius començaven
a evolucionar des d’unes aplicacions disperses i gairebé anecdòtiques a un cos de coneixements estructurat. Ja fa uns deu anys d’això.
¿Cuánto tiempo lleva trabajando con los envases
activos e inteligentes?
Empecé cuando los envases activos empezaron a
evolucionar desde unas aplicaciones dispersas y casi anecdóticas a un cuerpo de conocimientos estructurado. Hace ya unos diez años.
Quines diferències hi ha entre els denominats “actius” i els “intel·ligents”?
Un envàs intel·ligent és aquell que, davant de modificacions en l’entorn, reacciona i canvia ell mateix. Un
exemple d’envàs intel·ligent podria ser un envàs per
a verdures rentades i tallades que deixa passar més
oxigen quan augmenta la temperatura i així s’adapta
a la major velocitat de respiració del contingut. En
canvi, l’envàs actiu modifica el producte però sense
canvis substancials en l’envàs mateix. Per exemple,
un envàs amb un absorbent d’oxigen reté l’oxigen
que hi passa a través, però la composició de l’envàs
només canvia perquè algun o alguns dels seus components van desapareixent a mesura que reaccionen
amb l’oxigen.
¿Qué diferencias existen entre los denominados
“activos” y los “inteligentes”?
Un envase inteligente es aquel que, frente a modificaciones en el ambiente, reacciona y cambia él mismo. Un ejemplo de envase inteligente podría ser un
envase para verduras lavadas y cortadas que deja
pasar más oxígeno cuando aumenta la temperatura y
así se adapta a la mayor velocidad de respiración del
contenido. En cambio, el envase activo modifica el
producto pero sin cambios sustanciales en el envase
en sí. Por ejemplo, un envase con un absorbente de
oxígeno retiene el oxígeno que pasa a través de él,
pero la composición del envase sólo cambia porque
alguno o algunos de sus componentes van desapareciendo a medida que reaccionan con el oxígeno.
Com aconsegueix aquest tipus de recipients transformar el seu contingut? Quin és el procediment?
La forma de reaccionar depèn de la funció que es
realitzi. En els exemples anteriors, l’envàs que deixa
passar l’oxigen més o menys de pressa ho fa a través d’un canvi en la seva estructura, que passa de vítria a gomosa a una certa temperatura. Els envasos
que indiquen l’efecte de la temperatura i el temps
normalment es basen en una reacció física o química que transcorre a una velocitat diferent segons la
temperatura. Els absorbens d’oxigen acostumen a
contenir components que s’oxiden amb facilitat, com
òxid ferrós, glucosa en presència de glucosa oxidasa, pigments fotosensibles o polímers molt sensibles a l’oxidació.
¿Cómo logra este tipo de recipientes transformar su
contenido? ¿Cuál es el procedimiento?
La forma de reaccionar depende de la función que
realice. En los ejemplos anteriores, el envase que
deja pasar el oxígeno más o menos deprisa lo hace
a través de un cambio en su estructura, que pasa
de vítrea a gomosa a una cierta temperatura. Los
envases que indican el efecto de la temperatura y el
tiempo suelen basarse en una reacción física o química que transcurre a una velocidad diferente según
la temperatura. Los absorbentes de oxígeno suelen
contener componentes que se oxidan con facilidad,
como óxido ferroso, glucosa en presencia de glucosa
oxidasa, pigmentos fotosensibles o polímeros muy
sensibles a la oxidación.
Bosses de crispetes, llaunes de cervesa, etc. Quant
al futur, en quins altres sectors s’està estudiant introduir aquest tipus d’envasos?
La majoria d’aplicacions està en fase d’arrencada. A
part de les aplicacions esmentades, cal pensar en
qualsevol producte l’alteració del qual es vegi enfortida per l’arribada fins a ell de substàncies que puguin alterar-lo o pugui seguir-se per mitjà de sensors
incorporats a l’envàs. �
Bolsas de palomitas, latas de cerveza, etc. De cara
al futuro, ¿en qué más sectores se está estudiando
introducir este tipo de envases?
La mayoría de las aplicaciones están en una fase
de despegue. Aparte de las aplicaciones apuntadas,
cabe pensar en cualquier producto cuya alteración se
vea favorecida por la llegada hasta él de sustancias
que puedan alterarlo o pueda seguirse por medio de
sensores incorporados en el envase. �
21
GRUP PROFESSIONAL DE MEDI AMBIENT
22
PERSPECTIVES I REALITATS DE
L’APROFITAMENT D’AIGÜES
PERSPECTIVAS Y REALIDADES DEL
APROVECHAMIENTO DE AGUAS
El dijous 25 de maig es van celebrar, a l’IQS, les Jornades sobre les Perspectives i Realitats de l’Aprofitament de les Aigües, en què es va parlar sobre reciclatge
o reutilització d’un dels nostres béns més preuats. A
causa de l’absència de Jaume Erruz, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, la inauguració va ser a càrrec
del també membre d’aquesta agència Gabriel Borràs.
Acompanyat per A. Puyuelo i l’expert en dret ambiental Carles Menéndez, Borràs va donar unes pinzellades
sobre el que després desenvoluparia. Va fer un èmfasi
especial en les noves tecnologies de planificació de l’aigua, que són importantíssimes per a la reutilització, o
el reciclatge, d’aquest bé, segons Borràs. Sobre aquesta reutilització o reciclatge, va apuntar dues formes: la
interna, en procés industrial, en què la indústria recicla
les seves aigües, o la més coneguda, la portada a terme per les depuradores de la Generalitat. �
El pasado jueves 25 de mayo se celebraron, en el
IQS, las Jornadas sobre las Perspectivas y Realidades
del Aprovechamiento de las Aguas, donde se habló
acerca del reciclaje o reutilización de uno de nuestros
bienes más preciados. Debido a la ausencia de Jaume
Erruz, gerente de la Agencia Catalana del Agua, la inauguración corrió a cargo del también miembro de esta
agencia, Gabriel Borràs. Acompañado por A. Puyuelo y el
experto en derecho ambiental Carles Menéndez, Borràs
dio unas pinceladas acerca de lo que después desarrollaría. Hizo especial hincapié en las nuevas tecnologías
de planificación del agua, que son importantísimas para
la reutilización, o reciclaje, de este bien, según Borràs.
Sobre dicha reutilización o reciclaje, apuntó dos formas:
la interna, en proceso industrial, donde la propia industria recicla sus aguas, o la más conocida, la llevada a
cabo por las depuradoras de la Generalitat. �
GRUPO PROFESIONAL DE MARKETING
SABER ESCOLTAR EL CONSUMIDOR,
SINÒNIM D’ÈXIT
E L 15 DE JUNY DE 2006 VA TENIR LLOC A LA S ALA B LAVA
DE L ’IQS UNA INTERESSANT CONFERÈNCIA ORGANITZADA
PEL GPMK I TITULADA S ABER ESCOLTAR EL CONSUMIDOR ,
SINÒNIM D ’ ÈXIT . E L PONENT VA SER EL S R . R AFAEL P ECES
F ERNÁNDEZ , DIRECTOR DE M ÀRQUETING DE C APRABO I
EXDIRECTOR DE M ÀRQUETING DE C ERVESES S AN M IGUEL .
E L S R . P ECES ENS VA IL · LUSTRAR EL TEMA CENTRAL DE
LA SEVA PONÈNCIA AMB L ’ INTERESSANT CAS DE L ’ EXITÓS
LLANÇAMENT DE LA CERVESA S AN M IGUEL 0,0.
La motivació per al canvi
El 1999, Cerveses San Miguel tenia una marca de
cerveses sense alcohol anomenada Kristell, marca
feble, poc coneguda, amb una baixíssima quota de
mercat (2%) i que es venia als preus més baixos de
les sense alcohol. Amb això va arribar la crisi, que
sol ser una gran motivació per al canvi. Els directius
de San Miguel es van fer la reflexió següent: “O hi
fem alguna cosa, o aquest producte es mor”.
Escoltar el consumidor
El primer va ser preguntar al consumidor, amb el
resultat “sorpresa” següent: les cerveses sense alcohol del moment tenien totes un 0,7% d’alcohol, i
el consumidor en els estudis de mercat va respondre
massivament (un 73% dels entrevistats) que canviaria a una cervesa “realment sense alcohol”.
La tecnologia
Aquest resultat, unit a un avantatge tecnològic
–San Miguel posseïa la tecnologia, fruit de dos anys
d’investigació, per produir cervesa 100% sense alcohol– i a una inversió important, permetia preveure
una difícil reacció per part de la competència.
L’estratègia
San Miguel va decidir llançar un nou producte, la
Kristell 0,0, cervesa “autèntica sense alcohol”, canviant el color i el disseny de les etiquetes, amb una
comunicació clara de superioritat.
El llançament
Es va efectuar un llançament per etapes que va
arribar a nivell nacional, amb fortes inversions publicitàries. Al cap de dos anys, s’havia augmentat tant
la quota de mercat que es va optar per canviar la
marca a “San Miguel 0,0”.
SABER ESCUCHAR AL CONSUMIDOR,
SINÓNIMO DE ÉXITO
E L PASADO 15 DE JUNIO DE 2006 TUVO LUGAR EN LA
S ALA B LAVA DEL IQS UNA INTERESANTE CONFERENCIA
ORGANIZADA POR EL GPMK Y TITULADA S ABER ESCUCHAR
AL CONSUMIDOR , SINÓNIMO DE ÉXITO . E L PONENTE FUE EL
S R . R AFAEL P ECES F ERNÁNDEZ , DIRECTOR DE M ARKETING
DE C APRABO Y EX DIRECTOR DE M ARKETING DE C ERVEZAS
S AN M IGUEL . E L S R . P ECES NOS ILUSTRÓ EL TEMA CEN TRAL DE SU PONENCIA CON EL INTERESANTE CASO DEL EXI TOSO LANZAMIENTO DE LA CERVEZA S AN M IGUEL 0,0.
La motivación para el cambio
En 1999, Cervezas San Miguel tenía una marca de
cervezas sin alcohol llamada Kristell, marca débil,
poco conocida, con una bajísima cuota de mercado
(2%) y que se vendía a los precios más bajos de las
sin alcohol. Con ello llegó la crisis, que suele ser
una gran motivación para el cambio. Los directivos
de San Miguel se hicieron la reflexión siguiente: “O
hacemos algo, o este producto se muere”.
Escuchar al consumidor
Lo primero fue preguntar al consumidor, con el resultado “sorpresa” siguiente: las cervezas sin alcohol del momento tenían todas un 0,7% de alcohol, y
el consumidor en los estudios de mercado respondió masivamente (un 73% de los entrevistados) que
cambiaría a una cerveza “realmente sin alcohol”.
La tecnología
Este resultado, unido a una ventaja tecnológica
–San Miguel poseía la tecnología, fruto de dos años
de investigación, para producir cerveza 100% sin alcohol– y a una inversión importante, permitía prever
una difícil reacción por parte de la competencia.
La estrategia
San Miguel decidió lanzar un nuevo producto, la
Kristell 0,0, cerveza “auténtica sin alcohol”, cambiando el color y diseño de las etiquetas, con una comunicación clara de superioridad.
El lanzamiento
Se efectuó un lanzamiento por etapas llegando a
nivel nacional, con fuertes inversiones publicitarias.
Al cabo de dos años, se había aumentado tanto la
cuota de mercado que se optó por cambiar la marca
a “San Miguel 0,0”.
23
GRUP PROFESSIONAL DE MÀRQUETING
La reacció de la competència
Com era d’esperar, i superant les dificultats previstes, el 2003 totes les marques de la competència,
incloses les marques de distribuïdor, llançaven cerveses amb 0% d’alcohol.
El resultat
Como era de esperar, y superando las dificultades
previstas, en 2003 todas las marcas de la competencia, incluidas las marcas de distribuidor, lanzaban
cervezas con 0% de alcohol.
El resultado
Al cap de cinc anys, el febrer del 2005, la marca
San Miguel 0,0 s’havia convertit en líder de mercat,
amb una quota del 25%. Aleshores San Miguel ja estava efectuant el llançament d’un nou producte per
mantenir-se per davant de la competència: la San
Miguel 0,0 Manzana, que de nou responia a una clara demanda del consumidor: el gust amarg de la cervesa és un fre, especialment per al públic jove i per
a les dones.
Al cabo de cinco años, en febrero de 2005, la marca San Miguel 0,0 se había convertido en líder de
mercado, con una cuota del 25%. Para entonces,
San Miguel estaba ya efectuando el lanzamiento de
un nuevo producto para mantenerse por delante de
la competencia: la San Miguel 0,0 Manzana, que de
nuevo respondía a una clara demanda del consumidor: el sabor amargo de la cerveza es un freno, especialmente para el público joven y para las mujeres.
Les conclusions que va apuntar Rafael Peces sobre
aquest exemple de bona actuació estratègica van ser
les següents:
• La investigació de mercat és molt més potent
que l’opiniàtica.
• Ser el primer és un gran avantatge, però no garanteix aquesta posició per sempre.
• Perquè un llançament sigui bo, tot ha de ser bo
(producte, pack, concepte, comunicació, preu,
marca...).
• No ens podem relaxar: sempre hem de tenir la
pròxima jugada preparada.
• Cal assumir certs riscos quan tenim un bon producte al davant.
Las conclusiones que apuntó Rafael Peces sobre
este ejemplo de buen hacer estratégico fueron las
siguientes:
• La investigación de mercado es mucho más potente que la opiniática.
• Ser el primero es una gran ventaja, pero no garantiza esa posición para siempre.
• Para que un lanzamiento sea bueno, todo tiene
que ser bueno (producto, pack, concepto, comunicación, precio, marca...).
• No hay que relajarse: siempre hay que tener la
próxima jugada preparada.
• Hay que asumir ciertos riesgos cuando tenemos
un buen producto delante.
Finalment, hem d’extreure el missatge més important d’aquesta interessant conferència, d’aplicació
tant en el mercat de consum com industrial:
“Abans d’efectuar algun canvi
en el producte, en
l’estratègia o en el
model de negoci,
hem de preguntar a l’usuari del
nostre producte o
ser vei, fent-li les
preguntes adequades. Hem d’escoltar bé el que ens
diu i actuar en
conseqüència”. �
Por último, debemos extraer el mensaje más importante de esta interesante conferencia, de aplicación
tanto en el mercado de consumo como industrial:
“Antes de efectuar cambio alguno
en el producto, estrategia o modelo
de negocio, debemos preguntar al
usuario de nuestro
producto o servicio,
haciendo las preguntas adecuadas.
Debemos escuchar
bien lo que nos dice y actuar en consecuencia”. �
José Mosquera
(Prom. 1984)
24
La reacción de la competencia
José Mosquera
(Prom. 1984)
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
EL CREIXEMENT CONSTANT DE LA BORSA
J OAN H ORTALÀ , PRESIDENT DE LA B ORSA DE B ARCELONA , ÉS
DOCTOR EN E CONOMIA I CATEDRÀTIC DE T EORIA E CONÒMICA
EN LA U NIVERSITAT DE B ARCELONA . H A OCUPAT CÀRRECS
EXECUTIUS EN EL P ARLAMENT DE LA G ENERALITAT DE
C ATALUNYA , AIXÍ COM EN DIFERENTS COMPANYIES . A MÉS
D ’ ESCRIURE TREBALLS I ARTICLES , S ’ ENCARREGA D ’ ACON SELLAR MÚLTIPLES EMPRESES .
El passat 19 de
gener, el cicle de
conferències Tardes
Associació del Centenari va tenir l’honor de comptar amb
Joan Hor talà, president de la Borsa de
Barcelona. L’expectació per la ponència
titulada Inver tir en
mercats de renda variable va ser tan gran,
que es va haver d’habilitar una sala més
espaiosa a causa del gran nombre d’assistents.
Jesús Tricás, degà de la Facultat d’Economia de
l’IQS, va ser l’encarregat d’obrir el col·loqui després
de presentar Hortalà com “la persona que més i millor coneix la borsa des de dintre”.
Joan Hortalà va començar la seva intervenció agraint a l’Institut Químic de Sarrià la invitació, ja que per
a ell era “un honor i una satisfacció personal” visitar
l’IQS. Abans d’oferir un recorregut per la història de la
Borsa de Barcelona, Hortalà va aclarir que el curs de
la borsa, en l’actualitat, és identificable amb la marxa
de l’economia d’un país industrialitzat. I un exemple
d’això és que avui dia, en 18 minuts, es comptabilitzen tots els volums que es feien el 1983. “Per tant, la
Borsa de Barcelona està molt bé”, aclaria Hortalà.
Un passeig per la borsa
La Borsa de Barcelona, des de 1820, opera sempre a la Llotja. Fins a l’any 1931 no es crea la borsa
oficial a Espanya, i és en aquest moment quan es
formen dos mercats, l’espanyol, d’una banda, i el
mercat lliure de Barcelona, per una altra, que va durar fins al principi de la Guerra Civil. El 1940, després
dels anys de la guerra, existeixen tres borses oficials
al país: la de Bilbao, la de Barcelona i la de Madrid.
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
EL CRECIMIENTO CONSTANTE DE LA BOLSA
J OAN H ORTALÀ ,
B OLSA DE B ARCELONA ,
E CONOMÍA Y CATEDRÁTICO DE T EORÍA
E CONÓMICA EN LA U NIVERSITAT DE B ARCELONA . H A
DESEMPEÑADO CARGOS EJECUTIVOS EN EL P ARLAMENTO DE
LA G ENERALITAT DE C ATALUNYA , ASÍ COMO EN DIFERENTES
COMPAÑÍAS . A DEMÁS DE ESCRIBIR TRABAJOS Y ARTÍCULOS ,
SE ENCARGA DE ACONSEJAR A MÚLTIPLES EMPRESAS .
PRESIDENTE DE LA
ES DOCTOR EN
El pasado 19 de
enero, el ciclo de
conferencias Tardes
Associació del Centenari, tuvo el honor de
contar con Joan Hortalà, presidente de la
Bolsa de Barcelona.
Tal expectación causó la ponencia titulada Inver tir en
mercados de renta
variable, que se tuvo que habilitar una
sala más espaciosa
debido al gran número de asistentes.
Jesús Tricás, decano de la Facultad de Economía
del IQS, fue el encargado de abrir el coloquio tras
presentar a Hortalà como “la persona que más y mejor conoce la bolsa desde dentro”.
Joan Hortalà empezó su intervención agradeciendo al
Instituto Químico de Sarrià la invitación, ya que para él
era “un honor y una satisfacción personal” visitar el IQS.
Antes de ofrecer un recorrido por la historia de la Bolsa
de Barcelona, Hortalà aclaró que el curso de la bolsa, en
la actualidad, es identificable con la marcha de la economía de un país industrializado. Y un ejemplo de ello
es que hoy en día, en 18 minutos, se contabilizan todos
los volúmenes que se hacían en 1983. “Por tanto, la
Bolsa de Barcelona está muy bien”, aclaraba Hortalà.
Un paseo por la bolsa
La Bolsa de Barcelona, desde 1820, opera siempre
en la Lonja. Hasta el año 1931 no se crea la bolsa
oficial en España, y es en ese momento cuando se
forman dos mercados, el español, por un lado, y el
mercado libre de Barcelona, por otro, que duró hasta
el principio de la Guerra Civil. En 1940, después de
los años de la guerra, existen tres bolsas oficiales en
el país: la de Bilbao, la de Barcelona y la de Madrid.
25
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Als anys vuitanta s’hi incorpora la Borsa de València,
amb la qual cosa s’estableixen quatre mercats borsaris oficials, però cadascun d’ells independent.
Finalment, el 2002 decideixen agrupar-se en un
holding, i s’institueix la Societat de Borsa Espanyola,
formada per les entitats de Madrid, Barcelona, Bilbao
i València, i per la BME (Borses i Mercats Espanyols,
SA). D’aquesta manera, totes les borses queden interconnectades, és a dir, un sol mercat, però amb
quatre portes d’entrada, i amb un índex comú que
reflecteix les característiques dels cinc valors més
líquids de la borsa de valors.
Inversió creixent
Després de situar els assistents amb aquest breu
recorregut per la història, Hortalà va ressaltar que actualment es pot operar en borsa des del diumenge fins
al divendres, 24 hores ininterrompudament, gràcies als
mercats interconnectats de tot el món. “A Barcelona,
quan acaba la feina a les 19 h, l’activitat continua a la
nit i el dinamisme de Nova York condiciona les trajectòries que es manifesten al voltant del món”.
El president va explicar que la Borsa de Barcelona representa el 28% de contractació de les borses espanyoles. Però en volum, el nivell de contractació és de més
del 50%. En l’actualitat és la més intensa d’Espanya.
Joan Hortalà va posar de manifest que l’evolució
de la borsa és creixent en tots els períodes. Els índexs reflecteixen que el creixement de la borsa des
de 1846 fins ara és creixent. “Si l’economia va bé,
les empreses van bé i les accions, que són les cotitzacions de borsa, van en alça. A llarg termini, la
borsa sempre creix”, afirma Hor talà. Per explicar
aquesta sentència, el ponent es basa en el contrast
26
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
En los años ochenta se incorpora la Bolsa de Valencia,
con lo que se establecen así cuatro mercados bursátiles oficiales, pero cada uno de ellos independiente.
Finalmente, en 2002 deciden agruparse en un holding, y se instituye la Sociedad de Bolsa Española,
formada por las entidades de Madrid, Barcelona,
Bilbao y Valencia, y por la BME (Bolsas y Mercados
Españoles, SA). De este modo, todas las bolsas
quedan interconectadas, es decir, un solo mercado,
pero con cuatro puertas de entrada, y con un índice
común que refleja las características de los cinco
valores más líquidos de la bolsa de valores.
Inversión creciente
Tras ubicar a los asistentes con este breve recorrido
por la historia, Hortalà resaltó que actualmente se puede operar en bolsa desde el domingo hasta el viernes,
24 horas ininterrumpidamente, gracias a los mercados
interconectados de todo el mundo. “En Barcelona, cuando acaba el trabajo a las 19 h, la actividad continúa por
la noche y el dinamismo de Nueva York condiciona las
trayectorias que se manifiestan alrededor del mundo”.
El presidente explicó que la Bolsa de Barcelona representa el 28% de contratación de las bolsas españolas.
Pero en volumen, el nivel de contratación es de más del
50%. En la actualidad es la más intensa de España.
Joan Hortalà puso de manifiesto que la evolución
de la bolsa es creciente en todos los periodos. Los
índices reflejan que el crecimiento de la bolsa desde
1846 hasta ahora es creciente. “Si la economía va
bien, las empresas van bien y las acciones, que son
las cotizaciones de bolsa, van en alza. A largo plazo,
la bolsa siempre crece”, afirma Hortalà. Para explicar
esta sentencia, el ponente se basa en el contraste
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
empíric. En períodes de nou anys,
el creixement de la borsa sempre
està per sobre del cost de la vida.
En conjunt, si la inversió es manté
durant nou anys, aquesta sempre
és positiva.
Les tres “D”
Segons l’expert, perquè la inversió borsària sigui superior al cost
de la vida i els ingressos siguin
positius, cal tenir en compte la regla de les tres “D”: “durada” de la
inversió, “diversificació” dinàmica
i “disponibilitat” de fons borsari.
Si s’inverteix diners a curt termini,
es corre un risc del 50% de perdre
els ingressos. El consell d’Hortalà
va ser: “No s’ha d’invertir en borsa els diners que necessitem en
breu”. A més, va explicar que en borsa és més important minimitzar el risc que maximitzar la rendibilitat i
sobretot estar ben assessorat.
Com a missatge positiu, Hortalà va llançar que un
terç de la població té una implicació directa en la
borsa, i que si l’economia va bé, la borsa, irrefutablement, va bé.
Per acabar la seva intervenció, el president de la
Borsa de Barcelona va bromejar: “Els economistes
ens passem mig any fent prediccions i l’altre mig explicant per què no s’han acomplert”. �
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
empírico. En periodos de nueve
años, el crecimiento de la bolsa
siempre está por encima del coste de la vida. En conjunto, si la inversión se mantiene durante nueve
años, ésta siempre es positiva.
Las tres “D”
Según el experto, para que la
inversión bursátil sea superior al
coste de la vida y los ingresos sean
positivos, hay que tener en cuenta
la regla de las tres “D”: “duración”
de la inversión, “diversificación”
dinámica y “disponibilidad” de fondo bursátil. Si se invierte dinero a
corto plazo, se corre un riesgo del
50% de perder los ingresos. El consejo de Hortalà fue: “No hay que
invertir en bolsa el dinero que se
necesita en breve”. Además, explicó que en bolsa es
más importante minimizar el riesgo que maximizar la
rentabilidad y sobre todo estar bien asesorado.
Como mensaje positivo, Hortalà lanzó que un tercio de la población tiene una implicación directa en
la bolsa, y que si la economía va bien, la bolsa, irrefutablemente, va bien.
Para acabar su intervención, el presidente de la
Bolsa de Barcelona bromeó: “Los economistas nos
pasamos medio año haciendo predicciones y el otro
medio explicando por qué no se han cumplido”. �
27
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
EL NOU ESTATUT A FONS
J OSEP A NTONI D URAN I L LEIDA ÉS PRESIDENT DEL C OMITÈ
DE G OVERN D ’U NIÓ D EMOCRÀTICA DE C ATALUNYA (UDC)
DES DEL 1987. L LICENCIAT EN D RET , TAMBÉ ÉS DES DEL
2001 EL SECRETARI GENERAL DE C ONVERGÈNCIA I U NIÓ
(CIU). E NTRE MOLTES ALTRES FUNCIONS , ÉS DIPUTAT PER
B ARCELONA I PRESIDENT D ’ HONOR DE LA C AMBRA DE
C OMERÇ DE X ILE A B ARCELONA .
El 26 de gener, Josep
Antoni Duran i Lleida, president del Comitè de Govern d’Unió Democràtica
de Catalunya va ser el convidat del cicle de Tardes
Associació. I, precisament,
aquest dia que Duran acudia a l’IQS per parlar del
nou Estatut va quedar
acordat l’esbós final de
l’Estatut de Catalunya per
ser presentat al Govern
central. Per això, la sala Multimèdia de l’Institut Químic de Sarrià estava a vessar, ja que era el dia més
idoni per escoltar l’opinió de Duran i Lleida.
Enric Julià, director general de l’IQS, abans de cedir
la paraula al president d’UDC, va comentar breument
que era tot un honor tenir Duran i Lleida a l’IQS, i que
no haurien pogut escollir un dia més encertat per a la
ponència sobre la situació política del moment.
Preàmbul
Duran i Lleida va voler començar la inter venció
aclarint que encara no hi havia Estatut. Ja que, encara que hi havia acord i pacte amb el PSOE, tanmateix era necessari que s’aprovés i posteriorment que
quedés confirmat pel poble català. Després d’aquest
breu aclariment, el president d’UDC, va explicar les
parts més importants del nou Estatut.
En el títol preliminar o preàmbul de l’Estatut apareixen tres arguments que han estat motiu de discussió
entre partits i, fins i tot, entre l’opinió pública.
El primer punt és l’element de nació. El text aprovat
pel Parlament català no recull el concepte de nació a la
norma, sinó que només es recull aquest significat en el
preàmbul, i, per tant, no té validesa preceptiva. L’Estatut vigent no afirma que Catalunya sigui una nació.
Sobre aquest tema, Duran i Lleida opina: “Per a mi,
Catalunya és una nació, independentment que això
28
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
EL NUEVO ESTATUT A FONDO
J OSEP A NTONI D URAN I L LEIDA ES PRESIDENTE DEL C OMITÉ
DE G OBIERNO DE U NIÓ D EMOCRÀTICA DE C ATALUNYA (UDC)
DESDE 1987. L ICENCIADO EN DERECHO , ES TAMBIÉN DES DE 2001 EL SECRETARIO GENERAL DE C ONVERGÈNCIA
I U NIÓ (CIU). E NTRE OTRAS MUCHAS FUNCIONES , ES
DIPUTADO POR B ARCELONA Y PRESIDENTE DE HONOR DE LA
C ÁMARA DE C OMERCIO DE C HILE EN B ARCELONA .
El 26 de enero, Josep
Antoni Duran i Lleida, presidente del Comité de Gobierno de Unió Democràtica
de Catalunya, fue el invitado del ciclo de Tardes Associació. Y precisamente el
día en que Duran acudía al
IQS para hablar del nuevo
Estatut quedó acordado el
esbozo final del Estatut de
Cataluña para ser presentado al Gobierno central.
Por ello, la sala Multimedia del Instituto Químico de
Sarrià estaba a rebosar, puesto que era el día más
idóneo para escuchar la opinión de Duran i Lleida.
Enric Julià, director general del IQS, antes de ceder
la palabra al presidente de UDC, comentó brevemente
que era todo un honor tener a Duran i Lleida en el IQS,
y que no habrían podido escoger un día más acertado
para la ponencia por la situación política del momento.
Preámbulo
Duran i Lleida quiso empezar su intervención aclarando que todavía no había Estatut. Ya que, aunque
había acuerdo y pacto con el PSOE, era necesario
que se aprobara y posteriormente que quedara refrendado por el pueblo catalán. Tras esta breve indicación, el presidente de UDC explicó las partes más
importantes del nuevo Estatut.
En el título preliminar o preámbulo del Estatut aparecen tres argumentos que han sido motivo de discusión
entre partidos e, incluso, entre la opinión pública.
El primer punto es el elemento de nación. El texto aprobado por el Parlamento catalán no recoge el concepto de
nación en la norma, sino que sólo se recoge este significado en el preámbulo, por tanto no tiene validez preceptiva.
El Estatut vigente no afirma que Cataluña sea una nación.
Sobre este tema, Duran i Lleida opina: “para mí,
Cataluña es una nación, independientemente de que
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
sigui o no articulat a l’Estatut, perquè no som més
nació o menys pel que digui el preàmbul, sinó que és
un sentiment”.
El segon punt que tracta el preàmbul és el que es
refereix als drets històrics de Catalunya, una comunitat amb història, tradicions, cultura i llengua pròpia.
I el tercer element parla concretament de l’idioma.
Segons el ponent, el castellà i el català hi estan en
desigualtat de condicions. Són llengües que haurien d’estar al mateix nivell, tots els ciutadans de
Catalunya tenen el dret de fer servir els dos idiomes
i el deure de conèixer-los. En paraules de Duran: “El
nacionalisme és completament cultural, la llengua és
fonamental”.
Discordances entre par tits
Duran i Lleida confessa que CiU va votar en contra
del títol primer anomenat “Drets i deures” perquè
aquesta part recull aspectes amb els quals el partit
no estava d’acord com l’eutanàsia, l’avortament o
l’ensenyament pur i laic.
Respecte al títol competencial, el secretari general
de CiU afirma que ha quedat molt bé i que les competències hi estan, ara, molt ben definides. L’Estat
envaïa massa el terreny competencial, sobretot les
compartides, però a l’Estatut ha quedat tot ben delimitat. Duran i Lleida explica: “Ara, per exemple, per
a qualsevol inversió que vulgui fer l’Estat, haurà de
demanar permís a la Generalitat”.
Noves competències
A partir de l’aprovació del text, serà la Generalitat qui s’encarregarà de determinar quin contingent
d’immigrants poden venir per poder-los integrar i qui
donarà els permisos de treball. També podrà intervenir en infraestructures: ports, aeroports i Renfe,
encara que queda per definir els detalls jurídics. A
més, es demana la competència exclusiva en l’ensenyament no obligatori de 0 a 6 anys.
esté o no articulado en el Estatut, porque no somos
más o menos nación por lo que diga el preámbulo, sino
que es un sentimiento”. El segundo punto que trata
el preámbulo es el que se refiere a los derechos históricos de Cataluña, una comunidad con historia, tradiciones, cultura y lengua propia. Y el tercer elemento
habla concretamente del idioma. Según el ponente, el
castellano y el catalán están en desigualdad de condiciones. Son lenguas que deberían estar al mismo nivel,
todos los ciudadanos de Cataluña tienen el derecho de
utilizar ambos idiomas y el deber de conocerlos. Según
palabras de Duran: “El nacionalismo es completamente cultural, la lengua es fundamental”.
Discordancias entre par tidos
Duran i Lleida confiesa que CiU votó en contra del
título primero llamado “Derechos y deberes”, porque
esta parte recoge aspectos con los que el partido no
estaba de acuerdo, como la eutanasia, el aborto o la
enseñanza pura y laica.
Respecto al título competencial, el secretario general de CiU afirma que ha quedado muy bien y que las
competencias están, ahora, muy bien definidas. El
Estado invadía demasiado el terreno competencial,
sobre todo las competencias compartidas, pero en
el Estatut ha quedado todo bien delimitado. Duran
i Lleida explica: “Ahora, por ejemplo, para cualquier
inversión que quiera hacer el Estado, deberá pedir
permiso de la Generalitat”.
29
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Quant al finançament,
per mitjà del nou Estatut
es vol garantir el principi
d’autonomia financera.
Encara que en un primer
esborrany es demanava
que Catalunya pogués recaptar tots els impostos
i després pagar a l’Estat, finalment, en el text
actual, Catalunya només
podrà recaptar el 50% de
l’IVA i de l’IRPF.
Hi ha altres canvis: en el nou text es demana que
els diners que procedeixen de la solidaritat siguin
només per a serveis bàsics d’altres comunitats, com
salut i seguretat. Respecte a això, Duran i Lleida
afirma: “Catalunya, Balears i Madrid som els que
més aportem, però a l’índex de renda per càpita,
Catalunya és a meitat de la taula. L’un és ric i paga
com a ric, però el que no pot ser és que se li modifiqui la renda i quedi més pobre que aquelles comunitats a les quals s’ajuda”.
Per concloure la interessant exposició, el president d’UDC, Duran i Lleida, va expressar: “Val la
pena fer un Estatut nou perquè hi ha un problema
històric de fons, però està clar que no hem fet les
coses bé del tot, perquè tenim més mala imatge
que mai, l’anticatalanisme ha crescut i això es deu
al fet que, des de Catalunya, no hem sabut explicar
bé les coses, però també a la demagògia que està
fent el PP”. �
30
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Nuevas competencias
A partir de la aprobación
del texto, será la Generalitat quien se encargue de
determinar qué contingente de inmigrantes pueden
venir para poder integrarlos y quién da los permisos
de trabajo. También podrá
intervenir en infraestructuras: puertos, aeropuertos
y Renfe, aunque queda
por definir los detalles jurídicos. Además, se pide la competencia exclusiva en la
enseñanza no obligatoria de los 0 a los 6 años.
En cuanto a la financiación, mediante el nuevo
Estatut se quiere garantizar el principio de autonomía financiera. Aunque en un primer borrador
se pedía que Cataluña pudiera recaudar todos los
impuestos y después pagar al Estado, finalmente,
en el texto actual, Cataluña sólo podrá recaudar el
50% del IVA y del IRPF.
Hay otros cambios: en el nuevo texto se pide
que el dinero que proceda de la solidaridad sea
sólo para ser vicios básicos de otras comunidades, como salud y seguridad. Respecto a esto,
Duran i Lleida afirma: “Cataluña, Baleares y
Madrid somos las comunidades que más apor tamos, pero en el índice de renta per cápita, Cataluña está a mitad de la tabla. Uno es rico y paga
como rico, pero lo que no puede ser es que se le
modifique la renta y quede más pobre que aquellas comunidades a las
que se ayuda”.
Para concluir la interesante exposición, el presidente de UDC expresó:
“Vale la pena hacer un
Estatut nuevo porque
hay un problema histórico de fondo, pero está
claro que no hemos hecho las cosas del todo bien, porque tenemos peor
imagen que nunca, el
anticatalanismo ha crecido y eso se debe a que,
desde Cataluña, no hemos sabido explicar bien
las cosas, pero también
a la demagogia que está
haciendo el PP”. �
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
“EL CICLISME ÉS UN ESPORT MASSA
TRADICIONAL”
C ARLOS
DE
A NDRÉS ,
PERIODISTA ESPORTIU DE
VA ASSISTIR COM A CONVIDAT A UNA DE LES
A SSOCIACIÓ
EL
16
DE MARÇ PASSAT .
EN
“EL CICLISMO ES UN DEPORTE DEMASIADO
TRADICIONAL”
RTVE,
T ARDES
PRIMERA PERSONA
C ARLOS
DE
A NDRÉS ,
EL PASADO
16
RTVE,
T ARDES A SSOCIACIÓ
PERIODISTA DEPORTIVO DE
ASISTIÓ COMO INVITADO A UNA DE LAS
DE MARZO .
EN
PRIMERA PERSONA Y EN
I EN UN AMBIENT D ’ ALLÒ MÉS DISTÈS , ENS VA OFERIR UNA
UN AMBIENTE DE LO MÁS DISTENDIDO , NOS OFRECIÓ UNA
VISIÓ MÉS PROPERA SOBRE EL CICLISME I LA SEVA RELACIÓ
VISIÓN MÁS PRÓXIMA SOBRE EL CICLISMO Y SU RELACIÓN
AMB EL PERIODISME .
CON EL PERIODISMO .
Carlos de Andrés porta
anys apropant-nos al Tour de
França, al Giro d’Itàlia i a La
Vuelta d’Espanya gràcies al
seu treball a RTVE. La seva
veu i la seva presència han
acompanyat Perico Delgado
(ara un dels seus millors
amics) i Miguel Induráin en
els seus èxits professionals
més importants.
Es considera a si mateix
un membre més de la família del ciclisme, al seu torn, col·lectiu que ell qualifica
de “massa endogàmic i tancat en ell mateix”. Gràcies
a la seva dedicació com a periodista a aquest esport,
que tants quilòmetres i quilòmetres recorre, creu que
ell també pot revelar les “vivències úniques” reservades als professionals, aficionats i amants d’aquest esport, que avui dia no gaudeix de la seva millor època.
La figura del ciclista
“Només a ells els pot quedar bé aquella gorra tan
cutre”, bromeja De Andrés referint-se als ciclistes i la
seva vestimenta i complements diversos. Però sobre
la seva figura també cal recordar que un ciclista ho
és les 24 hores del dia, i això suposa una quantitat
de quilòmetres brutal, “de l’ordre de 25.000 al cap
de l’any”. Atès el seu sacrifici, els seus complicats
horaris i la seva duresa, el periodista assegura dels
ciclistes que són “persones serioses i pessimistes”,
fet que està “mèdicament provat”.
El professional del ciclista arriba a la seva plenitud als 27 o 28 anys. “És clar”, continua De Andrés,
“que després hi ha camins per aconseguir l’èxit més
o menys ràpidament, fet que depèn exclusivament
de l’ètica del ciclista.” A més, cal diferenciar “entre
el professional que fa el que li agrada –i aquí cita
Armstrong– i el que ho fa per diners”. En aquest darrer grup inclou Ulrich, que no guarda la seva forma
Carlos de Andrés lleva
años acercándonos al Tour
de Francia, al Giro de Italia y
a La Vuelta a España gracias
a su trabajo en RTVE. Su voz
y su presencia han acompañado a Perico Delgado
(ahora uno de sus mejores
amigos) y Miguel Induráin
en sus éxitos profesionales
más importantes.
Se considera a sí mismo
un miembro más de la familia del ciclismo, a su vez, colectivo que él califica de “demasiado endogámico y encerrado en sí mismo”. Gracias
a su dedicación como periodista a este deporte, que tantos kilómetros y kilómetros recorre, cree que él también
puede revelar las “vivencias únicas” reservadas a los
profesionales, aficionados y amantes de este deporte,
que hoy en día no disfruta de su mejor época.
La figura del ciclista
“Sólo a ellos les puede quedar bien aquella gorra tan
cutre”, bromea De Andrés refiriéndose a los ciclistas
y a su vestimenta y complementos varios. Pero sobre
su figura también es necesario recordar que un ciclista
lo es las 24 horas del día, y esto supone una cantidad
de kilómetros brutal, “del orden de 25.000 a finales
de año”. Teniendo en cuenta su sacrificio, sus complicados horarios y su dureza, el periodista asegura de
los ciclistas que son “personas serias y pesimistas”,
hecho que está “médicamente probado”.
El profesional del ciclista llega a su plenitud a los
27 o 28 años. “Claro está”, continúa De Andrés, “que
después hay caminos para conseguir el éxito más o
menos con mayor rapidez, hecho que depende exclusivamente de la ética del ciclista”. Además, hace falta
diferenciar “entre el profesional que hace lo que le
gusta –y aquí cita a Armstrong– y el que lo hace por
dinero”. En este último grupo incluye a Ulrich, que no
31
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
física durant l’època en què no competeix i després
li costa agafar el ritme.
Panorama actual del ciclisme
La principal trava amb la qual topa el ciclisme a l’hora
d’expandir-se és l’organització. “La Unió Ciclista Internacional és un organisme massa immobilista”, sentencia el periodista. Un dels seus punts dèbils, segons De
Andrés, és la poca iniciativa que pren davant d’innovacions tecnològiques, com poden ser les bicicletes més
lleugeres que darrerament han sortit al mercat.
Tanmateix, el ciclisme com a
esport té dos rivals molt forts, segons el parer de Carlos de Andrés.
Aquests competidors són el motociclisme i la que ell considera “idiosincràsia del públic espanyol”.
Aquesta darrera denominació fa
referència al fet que els ciutadans d’Espanya no segueixen cap
esport en concret, a banda del
futbol, i això fa perdre una part
important d’afició, “clau per a un
esport com el ciclisme”.
Par t de la crisi que viu avui
el ciclisme es deu a la conjunció d’aquests dos factors, que
es tradueix en la no penetració
d’aquest esport dins del target
jove de població: “Els nens no veuen ciclisme i, com a conseqüència, no volen ser ciclistes”.
El ciclisme i el dopatge
Quant als escàndols per dopatge, el ciclisme sembla endur-se la palma. “La professió del ciclista és
molt dura, et fa estar al límit i et porta a fer coses
que en situacions normals no faries mai”, explica
De Andrés sobre el fenomen del dopatge. “A més, el
diner és molt llaminer”, afegeix. Actualment, sembla
que en aquest esport “tot s’hi val”, continua, “però
poc o gens se sap de tots els casos que es donen en
altres esports com el bàsquet o l’atletisme.”
No cal oblidar que els primers controls d’hematòcrit
no van ser iniciativa de la Federació, “sinó dels mateixos ciclistes”, revela el periodista i amant del ciclisme. La investigació que va destapar el cas de dopatge
al Tour de França del 1998, i que va provocar un dels
escàndols més importants en el món del ciclisme, va
respondre a interessos polítics més que no pas a poder solucionar una problemàtica d’aquesta magnitud
en el món de l’esport. Almenys així ho pensa De An32
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
guarda su forma física durante la época en la que no
compite y después le cuesta coger el ritmo.
Panorama actual del ciclismo
El principal obstáculo con el que topa el ciclismo a la
hora de expandirse es la organización. “La Unión Ciclista
Internacional es un organismo demasiado inmovilista”,
sentencia el periodista. Uno de sus puntos débiles, según De Andrés, es la poca iniciativa que toma ante innovaciones tecnológicas, como pueden ser las bicicletas
más ligeras que últimamente han salido al mercado.
Aun así, el ciclismo como deporte tiene dos rivales muy fuertes,
según la opinión de Carlos de Andrés. Estos competidores son el
motociclismo y lo que él considera
“idiosincrasia del público español”.
Esta última denominación hace referencia al hecho de que los ciudadanos de España no siguen ningún
deporte en concreto, salvo el fútbol, y esto hace perder una parte
importante de afición, “clave para
un deporte como el ciclismo”.
Parte de la crisis que vive hoy
el ciclismo se debe a la conjunción de estos dos factores, que
se traduce en la no penetración
de este deporte dentro del target
joven de población: “Los niños
no ven ciclismo y, como consecuencia, no quieren ser ciclistas”.
El ciclismo y el dopaje
En cuanto a los escándalos por dopaje, el ciclismo
parece llevarse la palma. “La profesión del ciclista es
muy dura, te hace estar al límite y te lleva a hacer cosas
que en situaciones normales no harías nunca”, explica
De Andrés sobre el fenómeno del dopaje. “Además,
el dinero es muy goloso”, añade. Actualmente, parece
que en este deporte “todo vale”, continúa, “pero poco
o nada se sabe de todos los casos que se dan en otros
deportes como el baloncesto o el atletismo.”
No podemos olvidar que los primeros controles de
hematocrito no fueron iniciativa de la Federación, “sino
de los propios ciclistas”, revela el periodista y amante
del ciclismo. La investigación que destapó el caso de
dopaje en el Tour de Francia de 1998, y que provocó
uno de los escándalos más importantes en el mundo
del ciclismo, respondió a intereses políticos y no al deseo de solucionar una problemática de esta magnitud
en el mundo del deporte. Al menos así lo piensa De An-
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
drés: “La investigació s’estava duent des de feia mesos i va interessar que saltés aleshores, en ple Tour,
provocant un espectacle duríssim i molt trist.”
Respecte als casos de dopatge en el ciclisme,
Carlos de Andrés atribueix part de la culpa d’aquest
fenomen tant als mitjans de comunicació com a l’afició, “que denuncien i jutgen socialment els casos de
dopatge i després els exigeixen guanyar.”
El ciclisme i el periodisme
Els temps canvien en totes i cadascuna de les capes de la societat, la dels mitjans de comunicació inclosa, i això vol dir que el periodisme esportiu també
s’ha contagiat de les tendències mediàtiques actuals. “La gent vol espectacle, soroll, color…”, afirma
De Andrés, fet que fa trontollar l’audiència de les
retransmissions esportives, concretament en el cas
del ciclisme.
En aquest punt, el periodista reflexiona que en
aquest esport, “com a esport d’alta competició, el
que hi ha és negoci i espectacle”. En aquest espectacle, les caigudes dels ciclistes també compten, ja
que formen part del circ mediàtic i, per tant, “també venen”. En parlar de fenòmens mediàtics dins de
l’àmbit del ciclisme, Carlos de Andrés ho té clar i
ho resumeix en dos noms propis: “Perico Delgado i
Miguel Induráin”. A banda d’aquests dos esportistes
d’elit i d’un parell d’escàndols que han sacsejat el
món del ciclisme, és poc el ressò que d’aquest esport es fa des dels mitjans. “A la televisió, només
existeix el Tour, a Espanya La Vuelta i a Itàlia el Giro,
però poc més”, sentencia De Andrés. �
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
drés: “La investigación se estaba llevando desde hacía
meses e interesó que saltara entonces, en pleno Tour,
provocando un espectáculo durísimo y muy triste.”
Respecto a los casos de dopaje en el ciclismo,
Carlos de Andrés atribuye parte de la culpa de este
fenómeno tanto a los medios de comunicación como
a la afición, “que denuncian y juzgan socialmente los
casos de dopaje y después les exigen ganar.”
El ciclismo y el periodismo
Los tiempos cambian en todas y cada una de las
capas de la sociedad, la de los medios de comunicación incluida, y esto quiere decir que el periodismo
deportivo también se ha contagiado de las tendencias mediáticas actuales. “La gente quiere espectáculo, ruido, color…”, afirma De Andrés, lo que hace
tambalear la audiencia de las retransmisiones deportivas, concretamente en el caso del ciclismo.
En este punto, el periodista reflexiona que en este
deporte, “como deporte de alta competición, lo que
hay es negocio y espectáculo”. En este espectáculo,
las caídas de los ciclistas también cuentan, puesto que
forman parte del circo mediático y, por lo tanto, “también venden”. Al hablar de fenómenos mediáticos dentro
del ámbito del ciclismo, Carlos de Andrés lo tiene claro
y lo resume en dos nombres propios: “Perico Delgado
y Miguel Induráin”. Aparte de estos dos deportistas de
élite y de un par de escándalos que han sacudido al
mundo del ciclismo, es poca la cobertura que de este
deporte se hace desde los medios. “En la televisión,
sólo existe el Tour, en España La Vuelta y en Italia el
Giro, pero poco más”, sentencia De Andrés. �
33
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
“LA QUÍMICA NECESSITA DOTAR-SE D’UN
SENTIT PROPI”
A G U S T Í N I E T O , P R O F E S S O R D E L D E PA R TA M E N T D E
F ILOSOFIA DE L ’À REA D ’H ISTÒRIA DE LA C IÈNCIA DE LA
UAB, VA ASSISTIR COM A CONVIDAT DE LA DARRERA T ARDA
A SSOCIACIÓ EL 25 D ’ ABRIL PASSAT . A MB ELL , VAM APRO PAR - NOS A LA HISTÒRIA I ALS SECRETS DE LA QUÍMICA I DE
LA PROFESSIÓ DEL QUÍMIC .
En arribar a
l’IQS, Agustí Nieto
ja va advertir als
presents que faria
una reflexió històrica de la química
com a professió.
Per tal de fer-ho,
va titular la seva
ponència Naturalartificial: una mirada retrospectiva
a la química com
a professió i, en
síntesi, podríem
dir que va remuntar-se als anys
Sr. Jordi Martí
quaranta del segle
XIX i va resseguir l’esquelet de la seva tesi doctoral,
dedicada a la continuïtat durant el segle XX de les research schools que es van originar en el segle XIX.
La xerrada arrenca en el moment en què Nieto considera que “els científics experimentals es
consoliden”, fita que va coincidir en el temps amb
altres esdeveniments, com va ser la reforma educativa que va tenir lloc a Alemanya i França, i que
va permetre incorporar a l’educació secundària tota
una sèrie de disciplines, com són la química, la física o les matemàtiques.
La revolució Liebig
I arribem al cim de la història de la química, que,
segons Nieto, té un nom propi: el químic i professor
Justus von Liebig. “Liebig transmet química vegetal
i animal a través de la participació dels seus alumnes”, explica Nieto. Fins aleshores, el que s’impartia
arreu d’Europa eren classes magistrals que situaven el professor a anys llum dels seus estudiants.
Aquest fet representa un destacat “salt qualitatiu en
el món de la química”, assegura Nieto.
34
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
“LA QUÍMICA NECESITA DOTARSE DE UN
SENTIDO PROPIO”
A GUSTÍ N IETO , PROFESOR DEL D EPARTAMENTO DE F ILOSOFÍA
DEL Á REA DE H ISTORIA DE LA C IENCIA DE LA UAB, ASISTIÓ
COMO INVITADO A LA ÚLTIMA T ARDE A SSOCIACIÓ EL PASADO
25 DE ABRIL . C ON ÉL , NOS ACERCAMOS A LA HISTORIA Y
A LOS SECRETOS DE LA QUÍMICA Y DE LA PROFESIÓN DEL
QUÍMICO .
Al llegar al IQS,
Agustí Nieto ya
advir tió a los
presentes que
haría una reflexión histórica de
la química como
profesión. Para
hacerlo, tituló su
ponencia Natural-ar tificial: una
mirada retrospectiva a la química
como profesión y,
en síntesis, podríamos decir que
se remontó a los
Prof. Agustí Nieto
años cuarenta del
siglo XIX y repasó el esqueleto de su tesis doctoral,
dedicada a la continuidad durante el siglo XX de las
research schools que se originaron en el siglo XIX.
La charla arranca en el momento en el que Nieto
considera que “los científicos experimentales se consolidan”, hito que coincidió en el tiempo con otros
acontecimientos, como fue la reforma educativa que
tuvo lugar en Alemania y Francia, y que permitió incorporar a la educación secundaria toda una serie
de disciplinas, como son la química, la física o las
matemáticas.
La revolución Liebig
Y llegamos a la cumbre de la historia de la química,
que, según Nieto, tiene un nombre propio: el químico
y profesor Justus von Liebig. “Liebig transmite química vegetal y animal a través de la participación de
sus alumnos”, explica Nieto. Hasta entonces, lo que
se impartía por toda Europa eran clases magistrales
que situaban al profesor a años luz de sus estudiantes. Este hecho representa un destacado “salto cualitativo en el mundo de la química”, asegura Nieto.
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Un altre fet remarcable és que entre els anys 1825
i 1852, “un total de 700 químics es formen amb Liebig”, recorda el professor de la UAB, fita sens dubte
honorable en un període “en què no es disposava de
material, nomenclatures, etc.” Ell els anomena “la
generació Liebig”.
A Liebig, el món de la química li deu la creació
d’un munt de termes, com és el cas del radical,
de teories, com la de la substitució dels àtoms, i
d’instruments, com el kaliapparat, el qual permet
fer analítiques en química animal i vegetal amb un
índex de precisió molt elevat. Però això no és tot,
ja que el 1839 “és el primer cop que es parla de
química orgànica en un recull d’instruccions de Liebig”, tal com afegeix Nieto.
La història dels vencedors
Tot i que la gestació de la química orgànica s’estava produint a l’Alemanya del segle XIX, Hoffman (a
la vegada deixeble de Liebig) en va ser l’excepció, ja
que va dirigir la primera escola de química animal i
vegetal que va obrir-se a Anglaterra, l’any 1845.
Però el 1856 és,
sota el parer d’Agustí Nieto, “un any emblemàtic”, ja que
va ser quan Henry
Perkin va descobrir
el primer colorant
sintètic, que sota tutela de Hoffman “va
ser portat davant de
la reina d’Anglaterra
a l’Exposició Universal del 1862”. Però aquí no s’acaba
tot, ja que després
es van fer segells
d’aquell color que
es van popularitzar arreu del territori.
Les ‘research schools’
La tesi doctoral del professor Agustí Nieto-Galán
tractava sobre la continuïtat de les research schools
del segle XIX al segle XX i la lògica feia pensar que
era necessari un recorregut sobre la seva història
durant la seva ponència.
“Per als qui entenen la ciència com a patrimoni
col·lectiu, l’organització de les research schools és
molt impor tant”, prossegueix Nieto. Entre aquest
grup, per exemple, figuren noms com el de Gerald
L. Geison.
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Otro hecho destacable es que entre los años 1825
y 1852, “un total de 700 químicos se forman con Liebig”, recuerda el profesor de la UAB, logro sin duda
honorable en un periodo “en el que no se disponía
de material, nomenclaturas, etc.” Él los denomina
“la generación Liebig”.
A Liebig, el mundo de la química le debe la creación
de un gran número de términos, como es el caso del
radical, de teorías, como la de la sustitución de los
átomos, y de instrumentos, como el kaliapparat, que
permite hacer analíticas en química animal y vegetal
con un índice de precisión muy elevado. Pero esto no
es todo, puesto que en 1839 “es la primera vez que
se habla de química orgánica en una recopilación de
instrucciones de Liebig”, tal y como añade Nieto.
La historia de los vencedores
Aunque la gestación de la química orgánica se estaba produciendo en la Alemania del siglo XIX, Hoffman (a la vez, discípulo de Liebig) fue la excepción,
puesto que dirigió la primera escuela de química animal y vegetal que se abrió en Inglaterra, en 1845.
Pero 1856 es,
según la opinión de
Agustí Nieto, “un
año emblemático”,
puesto que fue cuando Henry Perkin
descubrió el primer
colorante sintético,
que bajo la tutela de
Hoffman “fue llevado ante la reina de
Inglaterra en la Exposición Universal
de 1862”. Pero aquí
no termina todo,
puesto que después
se hicieron sellos de
ese color que se popularizaron en todo el territorio.
Las ‘research schools’
La tesis doctoral del profesor Agustí Nieto-Galán
trataba sobre la continuidad de las research schools
del siglo XIX al siglo XX y la lógica hacía pensar que
era necesario un recorrido sobre su historia durante
su ponencia.
“Para quienes entienden la ciencia como patrimonio colectivo, la organización de las research school
es muy importante”, prosigue Nieto. Entre este grupo, por ejemplo, figuran nombres como el de Gerald
L. Geison.
35
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Els components bàsics d’aquestes escoles són,
en paraules de Nieto-Galán, “un líder, cert suport
institucional, la flexibilitat, posseir un projecte de recerca innovador, etc.”.
Homenatge al professor Bonet
Joan Juli Bonet Sugrañes va ser el fundador i cap
del laboratori d’esteroides. La seva mor t, recentment, va tenyir de dol el món de la química. Per això,
l’epíleg de la ponència va convertir-se en un improvisat homenatge a càrrec del professor Nieto-Galán.
De Bonet va subratllar nombroses qualitats, tot i
que va resumir el seu llegat com a químic en cinc
punts bàsics: el predomini del factor humà en la química, la pluralitat de pensament i cultura en el món
de la química per fer d’ella quelcom internacional i
cosmopolita, la font de formació de cara a les persones i futurs professionals i no la promoció d’un únic
líder, la compatibilització de la química amb la filosofia natural i la història de la ciència i la concepció de
les research school com a unitat ideal per col·laborar
amb altres centres acadèmics i amb la indústria.
Sens dubte, un llegat que ha d’ajudar en la dotació de la química d’un sentit propi, ja que com diu
Nieto-Galán, “la química no és només un conjunt de
fórmules en una pissarra, sinó el resultat de l’esforç
de moltes generacions passades”. �
36
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Los componentes básicos de estas escuelas son,
según palabras de Nieto-Galán, “un líder, cier to
apoyo institucional, la flexibilidad, poseer un proyecto de búsqueda innovador, etc.”.
Homenaje al profesor Bonet
Joan Juli Bonet Sugrañes fue el fundador y cabeza
del laboratorio de esteroides. Su muerte, recientemente, tiñó de luto el mundo de la química. Por eso,
el epílogo de la ponencia se convirtió en un improvisado homenaje con cargo al profesor Nieto-Galán.
De Bonet subrayó numerosas cualidades, aunque
resumió su legado como químico en cinco puntos básicos: el predominio del factor humano en la química, la
pluralidad de pensamiento y cultura en el mundo de la
química por hacer de ella algo internacional y cosmopolita, la fuente de formación de cara a las personas
y futuros profesionales y no la promoción de un único
líder, la compatibilización de la química con la filosofía
natural y la historia de la ciencia y la concepción de las
research school como unidad ideal para colaborar con
otros centros académicos y con la industria.
Sin duda, un legado que debe ayudar en la dotación
de la química de un sentido propio, puesto que como
dice Nieto-Galán, “la química no es sólo un conjunto
de fórmulas en una pizarra, sino el resultado del esfuerzo de muchas generaciones anteriores”. �
EFCE
PROF. MIGUEL ÁNGEL GALÁN,
VICEPRESIDENT EXECUTIU DE L’EFCE
Com ha rebut la notícia del nomenament del seu nou càrrec al capdavant
de l’EFCE?
Amb una gran satisfacció i una gran
il·lusió per la confiança que m’han demostrat les associacions per les quals
he estat triat.
I alhora amb un gran sentit de la responsabilitat per fer-me creditor de les
expectatives que han dipositat en mi.
EFCE
PROF. MIGUEL ÁNGEL GALÁN,
VICEPRESIDENTE EJECUTIVO DE LA EFCE
¿Cómo ha recibido la noticia del nombramiento de su nuevo cargo al frente
de la EFCE?
Con una gran satisfacción y una gran
ilusión por la confianza que me han demostrado las asociaciones por las que
he sido elegido.
Al mismo tiempo con gran sentido de la
responsabilidad para hacerme acreedor
de la expectativa en mí depositada.
Què pot aportar a l’EFCE un catedràtic d’universitat
com vostè?
Atès que un dels objectius de la Federació és la collaboració científica entre la indústria i l’acadèmia,
aportaré la meva experiència en aquest camp amb
la finalitat de tractar de vèncer les desconfiances i
reticències que hi ha.
¿Qué puede aportar un catedrático de universidad
como usted a la EFCE?
Dado que uno de los objetivos de la Federación es
la colaboración científica entre la industria y la academia, aportaré mi experiencia en ese campo con el
fin de tratar de vencer las desconfianzas y reticencias
existentes.
Quins són els seus objectius a curt i mitjà termini?
Com he indicat, s’ha de promoure la col·laboració científica entre la indústria i els centres d’investigació,
així com donar suport a la feina dels enginyers.
Per a això és necessari emfatitzar el treball dels “Working Parties” i de les seccions que té la Federació.
A mitjà termini seria convenient fer una prospecció
amb la finalitat de detectar cap on va la indústria química i a més promoure en aquests “Working Parties”
una implicació industrial més gran.
¿Cuáles son sus objetivos a corto y medio plazo?
Como he indicado, se ha de promover la colaboración
científica entre la industria y los centros de investigación, así como apoyar el trabajo de los ingenieros.
Para ello es necesario enfatizar el trabajo de los “Working Parties” y de las secciones que tiene la Federación.
A medio plazo sería conveniente hacer una prospección
con el fin de detectar hacia donde va la industria química y además promover en estos “Working Parties” una
mayor implicación industrial.
Agustí Nieto, professor del Departament d’Història
de la Ciència de la UAB, afirmava fa poc que la química “necessitava dotar-se d’un sentit propi”. Des
de la seva experiència, la disciplina de la ciència
necessita dotar-se d’alguna cosa més per acabar
de rellançar-se?
Es té una percepció negativa de la química, cosa
que és falsa ja que els seus efectes negatius estan molt localitzats i per tant són fàcils de controlar.
Amb tot, es desconeix que la nostra vida seria més
pobra sense la química, perquè els nostres fàrmacs,
l’elaboració de materials, etc. són condicionats per
la química.
És per això que un dels marcadors del desenvolupament d’un país es relaciona amb la indústria
química.
Amb tot, això no és conegut pel gran públic. El dia
que la química sigui reconeguda podrem pensar en el
desenvolupament total, a tots els nivells del país. �
Agustí Nieto, profesor del Departamento de Historia
de la Ciencia de la UAB, afirmaba hace poco que la
química “necesitaba dotarse de un sentido propio”.
Desde su experiencia, ¿la disciplina de la ciencia
necesita dotarse de algo más para terminar de
relanzarse?
Se tiene una percepción de la química negativa, lo
cual es falso dado que sus efectos negativos están
muy localizados y por tanto son fáciles de controlar.
Sin embargo, se desconoce que nuestra vida sería
más pobre sin ella, dado que nuestros fármacos, elaboración de materiales, etc. vienen condicionados
por la química.
Es por ello por lo que uno de los marcadores del desarrollo de un país viene condicionado por la industria
química.
Sin embargo esto no es conocido por el gran público. El
día que la química sea reconocida podremos pensar en
el desarrollo total, a todos los niveles del país. �
37
FEIQ
IX ASSEMBLEA GENERAL DE FEIQ
E N LA IX A SSEMBLEA G ENERAL DE FEIQ, CELEBRADA
A M ADRID AL MAIG DE 2006, VA COMENÇAR UNA NOVA
ETAPA PER A LA F EDERACIÓ FRUIT DEL RELLEU DE LA J UNTA
D IRECTIVA .
Després de la feina desenvolupada amb anterioritat,
primer per AINQUIVA i posteriorment per AGAEQ, la Junta
Directiva de FEIQ es convertia en una junta composta
per membres de diferents associacions d’estudiants i
professionals de l’enginyeria química. Es tracta d’un projecte on intervenen persones de diferents comunitats
autònomes per representar al màxim, dintre de la Junta
Directiva, les diferents sensibilitats i problemàtiques de
totes les regions d’Espanya. Finalment, la Junta Directiva
va quedar composta de la manera següent:
President: Borja Gibert (AIQS)
Vicepresident: Vicente López (AEQUV)
Tresorer: Pablo González (AEQUV)
Secretària: Laura Liébana (AIQS)
Vocal: Alberto Fernández (AIQVA)
Vocal: José Antonio Casablanca (AIQUEX)
La nova Junta Directiva té per davant un gran nombre de reptes difícils, però per damunt de tots hi ha
la formació de col·legis professionals a les diferents
comunitats autònomes. És un repte enormement difícil per la burocràcia que hi ha darrere de la creació
d’un col·legi, ja que cal redactar una llei i aprovar-la en
el Parlament de la comunitat autònoma corresponent.
Però cal una menció especial per a les associacions
del País Valencià, que, després de diversos anys d’esforços, han aconseguit la creació del Col·legi Professional d’Enginyers Químics en aquesta comunitat. El
col·legi, que va començar la seva marxa formal al mes
de setembre, espera ser el primer de molts a Espanya
i guanyar-se amb el temps el prestigi i reconeixement
que tots volem.
En el cas especial de Catalunya, el procés de creació del col·legi està liderat per l’AIQS, que presta tot
el seu suport i tota la seva col·laboració a la FEIQ,
per la qual cosa la Junta Directiva desitja expressar-li
el seu agraïment.
A més de la creació dels col·legis professionals,
els principals objectius de la nova Junta Directiva
seran:
• Potenciar les relacions entre associacions millorant la comunicació interna de la FEIQ i intentar
38
FEIQ
IX ASAMBLEA GENERAL DE FEIQ
E N LA IX A SAMBLEA G ENERAL DE FEIQ, CELEBRADA EN
M ADRID EN MAYO DE 2006, COMENZÓ UNA NUEVA ETAPA
PARA LA F EDERACIÓN AL PRODUCIRSE EL RELEVO DE LA
J UNTA D IRECTIVA .
Tras el trabajo desarrollado con anterioridad, por AINQUIVA primero y por AGAEQ posteriormente, la Junta Directiva de FEIQ pasaba a ser una junta compuesta por
miembros de distintas asociaciones de estudiantes y profesionales de la ingeniería química. Se trata de un proyecto donde intervienen personas de distintas comunidades
autónomas para representar al máximo, dentro de la Junta Directiva, las distintas sensibilidades y problemáticas
de todas las regiones de España. Finalmente, la Junta
Directiva quedó compuesta de la siguiente manera:
Presidente: Borja Gibert (AIQS)
Vicepresidente: Vicente López (AEQUV)
Tesorero: Pablo González (AEQUV)
Secretaria: Laura Liébana (AIQS)
Vocal: Alberto Fernández (AIQVA)
Vocal: José Antonio Casablanca (AIQUEX)
La nueva Junta Directiva tiene por delante multitud
de difíciles retos, pero por encima de todos está la
formación de colegios profesionales en las distintas
comunidades autónomas. Es un reto enormemente
difícil por la burocracia que hay detrás de la creación
de un colegio, ya que hay que redactar una ley y aprobarla en el Parlamento de la comunidad autónoma
correspondiente. Pero mención especial cabe para
las asociaciones de la Comunidad Valenciana, que,
después de varios años de esfuerzos, han conseguido la creación del Colegio Profesional de Ingenieros
Químicos en esa comunidad. El reciente colegio, que
comenzó su andadura formal en el mes de septiembre, espera ser el primero de muchos en España y
ganarse con el tiempo el prestigio y reconocimiento
que todos queremos.
En el caso especial de Cataluña, el proceso de creación del colegio está liderado por la AIQS, que presta
todo su apoyo y colaboración a la FEIQ, por lo cual la
Junta Directiva desea expresar su agradecimiento.
Además de la creación de los colegios profesionales, los principales objetivos de la nueva Junta Directiva van a ser:
• Potenciar las relaciones entre asociaciones mejorando la comunicación interna de la FEIQ e intentar
FEIQ
FEIQ
afegir nous membres a la Federació, amb especial èmfasi en les associacions catalanes, amb la
creació d’una Vocalia de Comunicació Interna.
• Mantenir els contactes que fins ara hi havia amb
l’Administració central per a l’obtenció d’atribucions professionals per als enginyers químics.
• Crear una imatge corporativa de la FEIQ, a través
de la millora de la pàgina web i de l’elaboració
d’un tríptic en què es detallin les competències de
l’enginyer químic i la tasca de la FEIQ, mitjançant
la creació d’una Vocalia de Comunicació Externa.
• Buscar mitjans de finançament tant públics
com privats a través d’acords de patrocini o
col·laboració.
añadir nuevos miembros a la Federación, con especial énfasis en las asociaciones catalanas, con la
creación de una Vocalía de Comunicación Interna.
• Mantener los contactos que hasta ahora se tenían
con la Administración central para la obtención de atribuciones profesionales para los ingenieros químicos.
• Crear una imagen corporativa de la FEIQ, a través de
la mejora de la página web y de la realización de un
tríptico en el que se detallen las competencias del
ingeniero químico y la labor de la FEIQ, mediante
la creación de una Vocalía de Comunicación Externa.
• Buscar medios de financiación tanto públicos como privados a través de acuerdos de patrocinio
o colaboración.
Són molts reptes i grans expectatives el que tenim
davant les persones que hem triat l’enginyeria química
no tan sols com una carrera, sinó com una professió.
És indubtable que hi ha un gran nombre de problemàtiques que ens impliquen a tots i que ningú excepte
nosaltres no lluitarà per solucionar-les. És la nostra
responsabilitat lluitar per un món millor, enginyar un
món millor, i això passa també per poder exercir amb
tot el dret la nostra activitat professional.
Amb l’esforç i la col·laboració de la Junta Directiva
i de les associacions membres de la FEIQ, farem
realitat tots aquests reptes. �
Son muchos retos y grandes expectativas lo que tenemos delante las personas que hemos elegido la ingeniería química no sólo como una carrera, sino como
una profesión. Es indudable que existen multitud de
problemáticas que nos incumben a todos y que nadie
excepto nosotros va a luchar por solucionarlas. Es nuestra responsabilidad luchar por un mundo mejor, ingeniar
un mundo mejor, y eso pasa también por poder ejercer
con pleno derecho nuestra actividad profesional.
Con el esfuerzo y la colaboración de la Junta Directiva
y de las asociaciones miembros de la FEIQ, haremos
realidad todos estos retos. �
La Junta
La Junta
39
AAJJ
AAJJ
LA COMPANYIA DE JESÚS AL VATICÀ
A MB
LA COMPAÑÍA DE JESÚS EN EL VATICANO
MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DEL CINQUÈ CENTENARI DEL
NAIXEMENT DE SANT
F RANCESC X AVIER
I DEL BEAT
P EDRO
F ABRO , LA CÚRIA J ESUÏTA ES VA REUNIR A LA BASÍLICA
DE S ANT P ERE PER CELEBRAR UNA EUCARISTIA PRESIDIDA
PEL CARDENAL A NGELO S ODANO , SECRETARI D ’E STAT DEL
V ATICÀ .
El 3 de desembre passat arrencaven les celebracions de l’Any Jubilar Xavierà, data molt significativa
per a la Companyia de Jesús, ja que no tan sols es
complien 500 anys del naixement de sant Francesc
Xavier i del beat Pedro Fabro, sinó que també coincidia amb el 450 aniversari de la mort de sant Ignasi
de Loiola.
La celebració es va dividir en tres cites que van
congregar nombrosos membres de la comunitat
Jesuïta, molts d’ells procedents d’Espanya, a més
d’alguns col·laboradors i col·laboradores laics. La
primera va ser una posada en escena de Los Caminos de Javier, en què es recorren, a partir de les
lletres que formen el seu nom, els diferents llocs
evangelitzats per aquest sant, nascut el 7 d’abril
de 1506.
A la segona par t, es va inaugurar la Sala Schurhammer, biògraf reconegut de sant Xavier, que
conté més de 20.000 fitxes elaborades per aquest
Jesuïta alemany en les quals recull les dades que
donen fonament a la seva obra, classificada en
quatre volums. L’última va consistir en una missa presidida per l’arquebisbe de Pamplona i bisbe
de Tudela i concelebrada pel nunci apostòlic, el
president de la Conferència Episcopal Espanyola
i més d’un centenar de sacerdots vinguts d’arreu
del món.
40
C ON
MOTIVO DE LA CELEBRACIÓN DEL QUINTO CENTENARIO
F RANCISCO J AVIER Y DEL BEATO
P EDRO F ABRO , LA CURIA J ESUITA SE REUNIÓ EN LA BASÍLI CA DE S AN P EDRO PARA CELEBRAR UNA EUCARISTÍA PRESI DIDA POR EL CARDENAL A NGELO S ODANO , SECRETARIO DE
E STADO DEL V ATICANO .
DEL NACIMIENTO DE SAN
El pasado 3 de diciembre arrancaban las celebraciones del Año Jubilar Javierano, fecha muy significativa para la Compañía de Jesús, pues no sólo se
cumplían 500 años del nacimiento de san Francisco
Javier y del beato Pedro Fabro, sino que también coincidía con el 450 aniversario de la muerte de san
Ignacio de Loyola.
La celebración se dividió en tres citas que lograron
congregar a numerosos miembros de la comunidad
Jesuita, muchos de ellos procedentes de España,
además de algunos colaboradores y colaboradoras
laicos. La primera fue una puesta en escena de Los
Caminos de Javier, en el que se recorren, a partir
de las letras que forman su nombre, los distintos
lugares evangelizados por este santo, nacido el 7 de
abril de 1506.
En la segunda parte, se inauguró la Sala Schurhammer, biógrafo reconocido de san Javier, que
contiene más de 20.000 fichas elaboradas por este Jesuita alemán en las que recoge los datos que
dan fundamento a su obra, clasificada en cuatro
volúmenes. La última consistió en una misa presidida por el arzobispo de Pamplona y obispo de
Tudela y concelebrada por el nuncio apostólico, el
presidente de la Conferencia Episcopal Española y
más de un centenar de sacerdotes venidos de todo
el mundo.
AAJJ
Eucaristia al Vaticà
La culminació de l’Any Jubileu va tenir lloc a la basílica de sant Pere, el passat 22 d’abril, en una Eucaristia
a la qual van acudir centenars de membres i persones
properes a la Companyia de Jesús. El final de festa no
va poder ser millor, ja que va oferir els discursos del Papa Benet XVI i del Prepòsit Pare General dels Jesuïtes,
el Reverendíssim Pare Peter-Hans Kolvenbach S.I.
A través de les seves paraules, Benet XVI va encoratjar els Jesuïtes a mantenir-se en la fidelitat del seu
carisma apostòlic, especialment en l’àmbit de la cultura, i va donar gràcies al Senyor per haver concedit a la
Companyia el do d’homes “d’extraordinària santedat i
d’excepcional zel apostòlic, com ho són sant Ignasi de
Loiola, sant Francesc Xavier i el beat Pedro Fabro”.
Record a sant Xavier
Benet XVI no es va voler oblidar de sant Francesc
Xavier, al qual també va dedicar unes paraules en
acabar la seva intervenció. Va recordar-ne l’apostolat
a l’Orient durant deu anys, temps suficient perquè la
seva herència s’hagi conservat i reforçat durant els
quatre segles i mig d’història de la Companyia de
Jesús, en què va suscitar entre els joves jesuïtes una
gran quantitat de vocacions missioneres.
També va voler retre homenatge al beat Pedro Fabro,
del qual va destacar que va ser un home modest, sensible, de profunda vida interior i dotat amb el do de fer
amistat amb persones de tot tipus. Per la seva banda,
sant Ignasi de Loiola va ser recordat com tot un home
de Déu que va posar en el primer lloc de la seva vida
Déu, la seva major glòria i el seu major servei. �
A través de les seves paraules, Benet XVI va
encoratjar els Jesuïtes a mantenir-se en la fidelitat del seu carisma apostòlic, especialment en
l’àmbit de la cultura.
AAJJ
Eucaristía en el Vaticano
La culminación del Año Jubileo tuvo lugar en la basílica de san Pedro, el pasado 22 de abril, en una Eucaristía a la que acudieron cientos de miembros y personas
cercanas a la Compañía de Jesús. El fin de fiesta no pudo ser mejor, ya que contó con los discursos del Papa
Benedicto XVI y del Prepósito General de los Jesuitas,
el Reverendísimo Padre Peter-Hans Kolvenbach S.I.
A través de sus palabras, Benedicto XVI alentó a los
Jesuitas a mantenerse en la fidelidad de su propio carisma apostólico, especialmente en el ámbito de la cultura,
y dio gracias al Señor por haber concedido a la Compañía
el don de “hombres de extraordinaria santidad y de excepcional celo apostólico, como lo son san Ignacio de
Loyola, san Francisco Javier y el beato Pedro Fabro”.
Recuerdo a san Javier
Benedicto XVI no quiso olvidarse de san Francisco
Javier, al que también dedicó unas palabras al cerrar su intervención. Recordó su apostolado en Oriente durante diez años, tiempo suficiente para que
su herencia se haya conservado y reforzado durante
los cuatro siglos y medio de historia de la Compañía
de Jesús, suscitando entre los jóvenes jesuitas una
gran cantidad de vocaciones misioneras.
También quiso rendir homenaje al beato Pedro Fabro, del que destacó que fue un hombre modesto,
sensible, de profunda vida interior y dotado con el don
de hacer amistad con personas de todo tipo. Por su
parte, san Ignacio de Loyola fue recordado como todo
un hombre de Dios que puso en el primer lugar de su
vida a Dios, su mayor gloria y su mayor servicio. �
A través de sus palabras, Benedicto XVI alentó
a los Jesuitas a mantenerse en la fidelidad de su
propio carisma apostólico, especialmente en el
ámbito de la cultura.
41
AAJJ
AAJJ
A Lleida
En Lleida
70È ANIVERSARI DEL MARTIRI DEL BEAT
FRANCESC CASTELLÓ
70º ANIVERSARIO DEL MARTIRIO DEL BEATO
FRANCESC CASTELLÓ
EL 29
LLEIDA
1936 MORIA MÀRTIR AL CEMENTIRI DE
FRANCESC CASTELLÓ I ALEU, DESPRÉS D’HAVER
DE SETEMBRE DE
EL JOVE
ESTAT SENTENCIAT A MORT PEL TRIBUNAL POPULAR EN EL JUDICI
CELEBRAT AL
PALAU
DE LA
PAERIA
DE
LLEIDA
I HAVER DONAT
TESTIMONI DE LA SEVA FE.
La pregunta del president del tribunal
popular va ser una: “Ets catòlic?”. “Sí,
sóc catòlic!”, digué Francesc Castelló, beatificat pel Papa Joan Pau II, l’11 de març
del 2001.
Setanta anys després, la diòcesi de
Lleida es disposa a commemorar el 70è
aniversari d’aquest mar tiri, amb un seguit d’actes religiosos organitzats per
la Comissió Diocesana pro Canonització del Beat
Francesc Castelló.
Aquests actes s’iniciaran el 27 de setembre, al
vespre, vigília de la festa litúrgica del beat, amb
una Eucaristia a l’església de Sant Pere de Lleida,
que va ser en vida la seva parròquia, on hi ha l’únic
altar dedicat al beat en tota la diòcesi i una mostra
permanent a manera de memorial, que ens evoca
la seva vida i el seu testimoniatge de fe, a més de
conser var i mostrar records personals de Francesc
Castelló. Aquesta missa de vigília serà presidida
per mossèn Martí Sandiumenge, actual rector de la
Granadella i membre de l’esmentada comissió.
42
E L 29
1936 MURIÓ MÁRTIR EN EL
CEMENTERIO DE L LEIDA EL JOVEN F RANCESC C ASTELLÓ I A LEU ,
DESPUÉS DE HABER SIDO SENTENCIADO A MUERTE POR EL TRI BUNAL POPULAR EN EL JUICIO CELEBRADO EN EL P ALACIO DE LA
PAERIA DE LLEIDA Y DE HABER DADO TESTIMONIO DE SU FE.
DE SEPTIEMBRE DE
La pregunta del presidente del tribunal popular fue tan sólo una: “¿Eres católico?”. “¡Sí, soy católico!”, contestó
Francesc Castelló, beatificado por el Papa
Juan Pablo II el 11 de marzo de 2001.
Setenta años después, la diócesis de
Lleida se dispone a conmemorar el 70º
aniversario de este martirio con una serie de actos religiosos organizados por
la Comisión Diocesana pro Canonización del Beato
Francesc Castelló.
Dichos actos se iniciarán hacia el final de la tarde
del 27 de septiembre, vigilia de la fiesta litúrgica del
Beato, con una Eucaristía en la iglesia de Sant Pere
de Lleida. En vida, esta fue su parroquia, lugar donde
está el único altar dedicado a él y que cuenta con
una muestra permanente a modo de memorial, que
nos evoca su vida y testimonio de fe, además de
conservar y mostrar sus recuerdos personales. Esta
misa de vigilia estará presidida por el mosén Martí
Sandiumenge, actual rector de la Granadella y miembro de la mencionada comisión.
AAJJ
El dijous 28 de setembre, festa litúrgica del beat Francesc Castelló en tota la diòcesi de Lleida,
tindrà lloc una missa primera a la capella del beat,
presidida per Mn. Gerard Soler, vicepostulador de la
Causa. A les 12 h se celebrarà una altra Eucaristia
per cloure a 2/4 de 8 de la tarda amb una Concelebració Eucarística presidida pel bisbe de Lleida
monsenyor Francesc Xavier Ciuraneta.
Repic de les campanes de la Seu Vella en
honor del beat
AAJJ
El jueves 28 de septiembre, fiesta litúrgica del beato Francesc Castelló en toda la diócesis de Lleida,
tendrá lugar una misa primera en la capilla del beato,
presidida por el mosén Gerard Soler, vicepostulador
de la causa. A las 12 h se celebrará otra Eucaristía
para concluir a las 7 y media de la tarde con una
Concelebración Eucarística presidida por el obispo
de Lleida monseñor Francesc Xavier Ciuraneta.
Repique de las campanas de la Seu Vella en
honor del beato
En aquesta jornada i com un acte ben simbòlic
i singular, cal esmentar el repic de campanes de
la Seu Vella de Lleida, a càrrec de la Confraria de
Campaners de Catalunya que tindrà lloc a les 12 del
migdia, l’hora de l’Àngelus i a les 7 de la tarda, en
el moment de l’oració de la tarda i mitja hora abans
de la Concelebració Eucarística a Sant Pere.
Les celebracions en honor del Beat Francesc
Castelló clouran el divendres 29 de setembre, dia
de Sant Miquel i festa local a Lleida, amb la celebració d’una missa en la capella del cementiri, indret
on va morir màrtir, i la posterior ofrena de flors a la
fossa comuna on reposen les seves despulles, tot
celebrant el 70è aniversari del seu martiri.
La Comissió pro Canonització ha editat per aquest
motiu un punt de llibre commemoratiu i ha tret al
carrer un nou butlletí informatiu de la causa. Lleida,
70 anys després, fa memòria del martiri de Francesc
Castelló. �
En esta jornada y como un acto muy simbólico y
singular, cabe mencionar el repique de campanas de
la Seu Vella de Lleida, a cargo de la Confraria de Campaners de Catalunya que tendrá lugar a las 12 del mediodía, la hora del Ángelus, y a las 7 de la tarde, en el
momento de la oración de la tarde y media hora antes
de la Concelebración Eucarística en Sant Pere.
Las celebraciones en honor del Beato Francesc
Castelló acabarán el viernes 29 de septiembre, día
de San Miguel y fiesta local en Lleida, con la celebración de una misa en la capilla del cementerio,
lugar en que murió el már tir, y la posterior ofrenda de flores en la fosa común donde reposan sus
restos.
La Comisión pro Canonización ha editado por este
motivo un punto de libro conmemorativo y ha publicado un nuevo boletín informativo de la causa. Lleida,
70 años después, hace memoria del mar tirio de
Francesc Castelló. �
Jordi Curcó
Jordi Curcó
43
45
N O TÍCIES
N O TICIAS
HOMENATGE AL PROFESSOR
DR. JOAN JULI BONET SUGRAÑES
HOMENAJE AL PROFESOR
DR. JOAN JULI BONET SUGRAÑES
Dissor tadament, i com massa sovint s’esdevé a
la nostra societat, el reconeixement a les persones
que han tingut una influència cabdal en un àmbit
determinat se sol manifestar després del seu traspàs quan, malauradament, la persona interessada no pot gaudir d’aquest. La figura del professor
Joan-Juli Bonet, que tant ha fet per la nostra estimada institució, l’Institut Químic de Sarrià, i que
tant ha contribuït en la formació de molts alumnes
que el recorden amb admiració i estima, n’és un
exemple. Sigui doncs aquest escrit, tot i tard en el
temps, un homenatge i reconeixement a la figura
del professor J.J. Bonet per la tasca realitzada i el
seu tarannà personal durant els gairebé 21 anys
de docència a l’IQS.
Por desgracia, y como muy a menudo sucede en
nuestra sociedad, el reconocimiento a las personas
que han tenido una influencia crucial en un ámbito determinado se suele manifestar después de su
deceso cuando, desafortunadamente, la persona interesada ya no podrá disfrutar de éste. La figura del
profesor Joan-Juli Bonet, quien tanto ha hecho por
nuestra querida institución, el Instituto Químico de
Sarrià, y quien tanto ha contribuido en la formación
de muchos alumnos que le recuerdan con admiración y estima, es un ejemplo de ello. Sea, entonces,
este escrito, aunque tarde, un homenaje y reconocimiento al profesor J.J. Bonet por la labor realizada
y su carácter personal durante los casi 21 años de
docencia en el IQS.
Investidura de Doctor Honoris Causa del l’IQS als professors Oscar Jeger (director
de tesi del Dr. J. J. Bonet) i Ramón Margalef amb els seus padrins doctors,
Joan Juli Bonet i Josep Obiols, el 25 de maig del 1985
Investidura de Doctor Honoris Causa del IQS a los profesores Oscar Jeger (director
de tesis del Dr. J. J. Bonet) y Ramón Margalef con sus padrinos doctores,
Joan Juli Bonet y Josep Obiols, el 25 de mayo de 1985
El Dr. Bonet ens va deixar el 20 d’abril d’enguany
als 66 anys, en un moment ple d’energia i productivitat i amb molts projectes de futur sota el braç.
Un recorregut a vol d’ocell de la seva trajectòria
professional comença quan va iniciar els seus estudis a l’IQS l’any 1956. En acabar-los el 1961, va
marxar al prestigiós ETH de Zuric on va realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció del professor Oscar
Jeger, becat per la Fundació Juan March. Ja doctor,
va incorporar-se a l’IQS el 1965 i, amb 25 anys, va
començar la seva carrera docent, amb l’assignatura
44
El Dr. Bonet nos dejó el 20 de abril de 2006, a los
66 años, y en un momento lleno de energía y productividad y con muchos proyectos de futuro bajo el brazo.
Un recorrido a vista de pájaro de su trayectoria
profesional empieza cuando inició sus estudios en
el IQS en el año 1956. Al finalizarlos, en 1961, se
marchó al prestigioso ETH de Zurich, donde realizó
su tesis doctoral bajo la dirección del profesor Oscar
Jeger, siendo becado por la Fundación Juan March.
Ya como doctor, se incorporó al IQS en 1965 y con
sólo 25 años dio comienzo a su carrera docente,
N O TÍCIES
N O TICIAS
de Productes Naturals, i va fundar el Laboratori d’Esteroides i, més tard, el 1973 va iniciar l’assignatura
d’Introducció a la Fotoquímica Orgànica, activitats
que va mantenir fins que va deixar la institució al
març de 1986.
Amb tan sols 27 anys, va ser secretari de l’IQS
(1967-76) i després director del depar tament de
Química Orgànica (1977-86) i sotsdirector del centre
des de 1983.
Durant els més de 20 anys al front del Laboratori
d’Esteroides va dirigir 17 tesis doctorals, 143 TFCs
i 2 tesis de màster. Cal remarcar que va ser pioner
en acollir en el seu laboratori (1978-1980) el primer
Postdoc que va venir a l’IQS, que, encara més sorprenent per l’època, era de nacionalitat anglesa, i un
professor xilè (1981). Cal remarcar també els contractes de recerca per a la indústria i que, a les darreries dels anys 60 i començaments dels 70, eren
45
iniciando la asignatura de Productos Naturales, fundando el Laboratorio de Esteroides y, más tarde, en
1973, iniciando la asignatura de Introducción a la Fotoquímica Orgánica, actividades que mantuvo hasta
que dejó la institución en marzo de 1986.
Con tan sólo 27 años, fue secretario del IQS (196776) y después director del departamento de Química
Orgánica (1977-86) y subdirector del centro desde
1983.
Durante los más de 20 años al frente del Laboratorio
de Esteroides dirigió 17 tesis doctorales, 143 TFCs y 2
tesis de máster. Cabe resaltar que fue pionero en acoger en su laboratorio (1978-1980) al primer Postdoc
que vino al IQS y, lo que es todavía más sorprendente
para la época, de nacionalidad inglesa, y un profesor
chileno (1981). También son de remarcar los contratos
de investigación para la industria y que, a finales de los
años 60 y principios de los 70, eran apoyados experi-
Visita del Dr. Hansueli Weherli al Laboratori d’Esteroides l’any 1972.
D’esquerra a dreta: l’aleshores doctorand José Repollés, Dr. Hansueli Weherli
i Dr. Joan Juli Bonet
Visita del Dr. Hansueli Weherli al Laboratorio de Esteroides el año 1972.
De izquierda a derecha: el entonces doctorando José Repollés, Dr. Hansueli Weherli
y Dr. Joan Juli Bonet
recolzats experimentalment per Araceli Ciria, tècnica
qualificada contractada per ell mateix amb els fons
dels contractes, cas insòlit en l’IQS en aquella època. Globalment, doncs, va dirigir la recerca d’una mitjana de 12 persones/any, tota una proesa.
No voldria, però, que el lector es quedés només
amb aquestes dades que, si bé són rellevants considerant el context del moment, els medis etc., no
deixen de ser dades fredes que no reflecteixen la
qualitat humana, l’empenta i el savoir faire del professor J.J. Bonet.
mentalmente por Araceli Ciria, técnica cualificada contratada por él mismo con los fondos de los contratos,
caso insólito en el IQS en aquella época. Globalmente,
entonces, dirigió la investigación de un promedio de 12
personas/año, un grupo de tamaño realmente notorio.
No quisiera, sin embargo, que el lector se quedase
únicamente con estos datos que, si bien son relevantes considerando el contexto del momento, los
medios, etc., no dejan de ser fríos datos que no reflejan la calidad humana, el empuje y el savoir faire
del profesor J.J. Bonet.
45
45
N O TÍCIES
N O TICIAS
Voldria, doncs, remarcar fets més intangibles i que
han estat pilars clau en el mestratge dels seus alumnes i en la progressió de l’IQS.
Referent a les seves classes, a més de la seva meticulositat característica a l’hora d’explicar la matèria
i omplir ordenadament la pissarra de fórmules ben
estranyes quan les vèiem per primera vegada, voldria
destacar que ens feia veure que el que explicava no
era una cosa freda, extreta d’un llibre, sinó, ben al
contrari, que al darrere de qualsevol descobriment o
avenç, hi havia un ésser humà amb una personalitat
i unes vivències pròpies. I així, ens anàvem familiaritzant amb els noms dels científics més prestigiosos de la química i fotoquímica orgànica. Recordo en
Quisiera, pues, remarcar hechos más intangibles
y que han sido pilares clave en la maestría de sus
alumnos y en la progresión del IQS.
Por lo que se refiere a sus clases, además de su meticulosidad característica a la hora de explicar la materia y llenar ordenadamente la pizarra de fórmulas bien
extrañas cuando las veíamos por primera vez, quisiera
destacar que nos hacía ver que aquello que explicaba
no era una cosa fría, extraída de un libro, sino, muy
al contrario, que detrás de cualquier descubrimiento
o avance había un ser humano con personalidad y vivencias propias. Y así, nos íbamos familiarizando con
los nombres de los científicos más prestigiosos de
la química y fotoquímica orgánica. Recuerdo en este
Visita del Dr. Kurt Shaffner al Laboratori d’Esteroides l’any 1973. D’esquerra a
dreta: Dr. Kurt Shaffner, Dr. Joan Juli Bonet i l’aleshores doctorand, Josep Gómez
Visita del Dr. Kurt Shaffner al Laboratorio de Esteroides en el año 1973. De izquierda a
derecha: Dr. Kurt Shaffner, Dr. Joan Juli Bonet y el entonces doctorando, Josep Gómez
aquest sentit que, quan explicava la síntesi total de
la quinina de R. B. Woodward, o la de la vitamina B12
de A. Eschenmoser, no era el Dr. Bonet qui ens l’explicava, sinó que sentíem la pròpia veu dels científics
a través d’una casset que havia aconseguit gràcies
als seus contactes internacionals que n’eren molts,
i seguíem l’estratègia sintètica mitjançant les transparències que tenia de les pròpies conferències. Ja
en aquell temps, i parlo de l’any 70, ho escoltàvem
en anglès. No deixa d’estar carent, doncs, d’una certa ironia, que als nostres dies es faci bandera de
tot allò que no sempre bé anomenem “noves eines
docents”.
46
sentido que, cuando explicaba la síntesis total de la
quinina de R. B. Woodward, o la de la vitamina B12 de
A. Eschenmoser, no era el Dr. Bonet quien nos la explicaba, si no que escuchábamos la propia voz de los
científicos a través de un casete que había conseguido gracias a sus contactos internacionales, que eran
muchos, y seguíamos la estrategia sintética mediante
las transparencias que tenía de las propias conferencias. Ya en aquel tiempo, y estoy hablando del año
70, lo escuchábamos en inglés. En cierta manera,
pues, resulta irónico que en nuestros días se haga
publicidad de las no siempre bien llamadas “nuevas
herramientas docentes”.
N O TÍCIES
També en l’àmbit de recerca era humil, cosa
que he admirat i valorat sempre. El seu objectiu prioritari era transmetre als seus deixebles
metodologia i rigor científic, deixant en segon
terme l’ambició de la glòria de treballar en un tema punter, i ho va aconseguir amb escreix. Va
saber trobar l’equilibri entre ensenyar metodologia i emprar-la sobre un tema de recerca digne i
adient als mitjans de què disposava. Tampoc va
escatimar mai esforços perquè els seus alumnes
disposessin d’eines prou avançades per fer recerca no disponibles a l’IQS i s’iniciessin en noves
tecnologies emergents. Què n’érem de privilegiats els seus alumnes d’Esteroides! A finals dels
60 i inicis dels 70 jo diria que érem els únics a
Barcelona que disposàvem d’espectres de RMN
de 100 MHz de les mostres dels nous productes
que anàvem sintetitzant. El primer aparell de RMN
va arribar a Barcelona el 1965 i a l’IQS el 1972
i tan sols de 60 MHz. Les mostres per registrar
l’espectroscòpia (RMN, EM i AE) dels nostres productes eren enviades als professor H. Wehrli i K.
Shaf fner (Doctor Honoris Causa per l’IQS, 1991)
de l’ETH de Zuric, ambdós companys i molt bons
amics d’ell, amistat que ha mantingut fins ara, o
al Dr. C. Pascual de la Universitat de Basilea. Això
sí, el Dr. Bonet no ens donava el vist i plau per
enviar les mostres dels pocs mil·ligrams de què
disposàvem, a causa del cost de l’esteroide de
par tida, fins arribar a punt de fusió constant després de força recristal·litzacions i fent la darrera
amb una tècnica molt acurada “lliure de fases”,
un exemple de la meticulositat en què ens feia
treballar i ens va formar.
Tenia raó: per formar persones no impor ta tant
el tema de recerca com la metodologia apresa.
El sarró que s’enduu l’alumne en acabar els estudis és més valuós si està ple de metodologia i
coneixement per ser aplicat en el seu futur professional.
Crec que, en aquest sentit, no dubtava a arriscar-se amb un nou tema de recerca si el contingut
metodològic era elevat i encer tat per al moment,
acollint sovint la iniciativa de l’alumne. Recordem,
entre d’altres, el disseny d’una estratègia de síntesi total de l’esquelet azaesteroide, o l’intent d’aillar la toxina del fibló de l’aranya de mar amb el
disseny i muntatge d’un sistema espectacular de
tubs de vidre, balons, etc. que ocupava tota una
postada del Laboratori d’Esteroides, o fins i tot
“l’agosarat” estudi de la fotoquímica d’esteroides
en medi sulfúric.
N O TICIAS
45
También en el ámbito de la investigación era humilde, cosa que he admirado y valorado siempre. Su
objetivo prioritario era transmitir a sus discípulos metodología y rigor científico, dejando en segundo término la ambición de la gloria de trabajar en un tema
puntero, y lo consiguió con creces. Supo encontrar el
equilibrio entre enseñar metodología utilizándola sobre un tema de investigación digno y adecuado a los
medios de que disponía. De la misma manera, nunca
escatimó esfuerzos para que sus alumnos dispusieran de herramientas lo suficientemente avanzadas
para investigar que no estaban disponibles en el IQS,
y para que se iniciaran en nuevas tecnologías emergentes. ¡Qué privilegiados éramos sus alumnos de
Esteroides! A finales de los 60 y principios de los 70,
yo diría que éramos los únicos en Barcelona que disponíamos de espectros de RMN de 100 MHz de las
muestras de los nuevos productos que íbamos sintetizando. El primer aparato de RMN llegó a Barcelona
en 1965, y al IQS en 1972, y tan sólo de 60 MHz. Las
muestras para registrar la espectroscopia (RMN, EM y
AE) de nuestros productos se enviaban a los profesores H. Wehrli y K. Shaffner (Doctor Honoris Causa por
el IQS, 1991) del ETH de Zurich, ambos compañeros y
muy buenos amigos de él, amistad que ha mantenido
hasta ahora, o al Dr. C. Pascual de la Universidad de
Basilea. Eso sí, el Dr. Bonet no nos daba el visto bueno para enviar las muestras de los pocos miligramos
de los que disponíamos, dado el coste del esteroide
de partida, hasta haber llegado a un punto de fusión
constante después de muchas recristalizaciones y habiendo hecho la última con una técnica muy precisa
“libre de fases”, un ejemplo de la meticulosidad con
la que nos hacía trabajar y en la que nos formó.
Tenía razón: para formar personas no impor ta
tanto el tema de investigación como la metodología aprendida. El zurrón que se lleva el alumno al
acabar los estudios es más valioso si está lleno de
metodología y conocimiento para ser aplicado en su
futuro profesional.
Creo que, en este sentido, no dudaba en arriesgarse con un nuevo tema de investigación si el contenido metodológico era elevado y acertado para el
momento, acogiendo a menudo la iniciativa del alumno. Recordamos, entre otros, el diseño de una estrategia de síntesis total del esqueleto azasteroide, o el
intento de aislar la toxina del aguijón de la araña de
mar con el diseño y montaje de un sistema espectacular de tubos de vidrio, balones, etc., que ocupaba
toda una estantería del Laboratorio de Esteroides,
o incluso el “atrevido” estudio de la fotoquímica de
esteroides en medio sulfúrico.
47
45
N O TÍCIES
Ja als anys 70-72 va ser pioner a l’IQS en moltes
metodologies que ara considerem actuals. Com a
exemples: l’inici de la biotecnologia amb les primeres transformacions microbiològiques sobre esteroides fent ús de l’autoclau del Biològic; la col·laboració
amb el Prof. R. Carbó, el promotor de la actual Química Computacional, en l’intent d’establir ja en aquella
època correlacions estructura-activitat de molècules
força “complexes” de 20 àtoms de carboni, cosa insòlita pels coneixements i les eines informàtiques
de què es disposava aleshores, i el valent disseny
de cel·les electroquímiques per a intentar la reducció
d’enones molt impedides.
En docència també va ser innovador, atès que va
aconseguir incloure en el Pla d’Estudis (1973) l’assignatura de Fotoquímica Aplicada en Química Orgànica, que va perdurar com a tal fins a l’any 2000,
aposta agosarada i en la línia de l’IQS per innovadora en aquella època. Era l’únic lloc d’Espanya on
s’impartia, i ha estat molts i molts anys l’admiració
d’universitats arreu l’Estat.
Un altre aspecte en què va ser pioner a l’IQS, i del
qual n’han pogut gaudir la majoria dels seus doctorands, ha estat el fet d’inculcar-los la necessitat i
l’entusiasme per marxar a fer un postdoctorat fora
d’Espanya (per a ampliar coneixements, accedir a
d’altres formes de treballar, d’altres móns...) recomanant-los mitjançant els seus contactes internacionals. Catorze dels seus doctors han estat a Europa,
els Estats Units i Canadà, nombre al qual no s’ha
arribat en cap cas en la història de l’IQS amb cap
altre professor.
La bona harmonia i bonhomia que han caracteritzat sempre el seu laboratori al llarg de generacions
es deuen, sense cap mena de dubte, a la seva personalitat, la seva senzillesa i el seu caràcter jovial
i molt humà.
Grup d’estudiants amb el Dr. J.J. Bonet sobre l’escala al Laboratori
d’Esteroides amb el cartell de Einstein al fons, l’any 1974.
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Josep Gómez (ara doctor),
Bartolomé Berga, Lía Durà, José Repollés (ara doctor),
Carme Brosa (ara doctora), Esperanza Coll, Vicencs Ferrer i
Dr. Joan Juli Bonet
Grupo de estudiantes con el Dr. J.J. Bonet sobre la escalera en el
Laboratorio de Esteroides con el cartel de Einstein de fondo, en
el año 1974. De arriba a abajo y de izquierda a derecha: Josep
Gómez (ahora doctor), Bartolomé Berga, Lía Durà, José Repollés
(ahora doctor), Carme Brosa (ahora doctora), Esperanza Coll,
Vicencs Ferrer y Dr. Joan Juli Bonet
48
N O TICIAS
Ya en los años 70-72 fue pionero en el IQS en muchas
metodologías que ahora consideramos actuales. Como
ejemplos: el inicio de la biotecnología con las primeras
transformaciones microbiológicas sobre esteroides haciendo uso del autoclave del Biológico; la colaboración
con el Prof. R. Carbó, el promotor de la actual Química
Computacional, en el intento de establecer ya en aquella época correlaciones estructura-actividad de moléculas bastante “complejas” de 20 átomos de carbono,
cosa insólita para los conocimientos y las herramientas
informáticas que existían entonces, y el valiente diseño
de las celdas electroquímicas para intentar la reducción de enonas muy impedidas.
En docencia también fue innovador, puesto que consiguió incluir en el Plan de Estudios (1973) la asignatura
de Fotoquímica Aplicada en Química Orgánica, que perduró como tal hasta el año 2000, una apuesta atrevida
y en la línea del IQS, por haber sido tan innovadora en
aquella época. Era el único lugar de España en el que
se impartía, y ha sido, durante muchos años, objeto de
la admiración de muchas universidades españolas.
Otro aspecto en el que fue pionero en el IQS, y del
que pudieron disfrutar la mayoría de sus doctorandos,
fue el hecho inculcarles la necesidad y el entusiasmo
por viajar al extranjero para realizar posdoctorados pa-
N O TÍCIES
El Laboratori d’Esteroides el presidia un gran cartell amb la imatge d’Einstein i el primer que veia qualsevol persona que visités el laboratori era la frase
“Prohibido jugar a fútbol en estos campos” a la paret d’accés al seu despatx, frase que va emmarcar i
penjar ell l’any 1967 per als seus primers alumnes i
que es manté fins ara, una característica més de la
seva fina ironia per tal que ells dediquessin els seus
esforços a treballar en el laboratori.
Recordem tots afectuosament la seva frase “Com
va?” quan meticulosament ens interrogava l’avenç de
la recerca passejant pels nostres llocs al laboratori.
La nostra resposta podia ser força variada segons
les circumstàncies: “Bé, home...”, “anar fent”, “fatal”. Tot i axí, després de fer els comentaris adients,
la seva paraula final era constant “Estupendu!”, com
volent dir “tira endavant que te’n sortiràs” Qui no diu
que el mag Gandalf, el personatge clau del seu llibre
Viaje al Reino de Saturno, fos el follet trapella que
desplaçava subtilment el degoteig del tub d’assaig
del carro del col·lector de fraccions de les cromatografies de columna, precisament quant sortia el producte d’interès? Iniciava Gandalf ja el seu viatge en
aquella època entre nosaltres per trobar les baules
que ens unien a Lavoisier? Potser sí.
N O TICIAS
45
ra ampliar conocimientos, acceder a otras formas de
trabajo, a otros mundos, recomendándolos mediante
sus contactos internacionales. Catorce de sus doctores han estado en Europa, Estados Unidos y Canadá,
número al que no se ha llegado en ningún caso en la
historia del IQS con ningún otro profesor.
La buena armonía y amabilidad que han caracterizado siempre a su laboratorio a lo largo de generaciones
se debe, sin ningún lugar a dudas, a su personalidad,
su sencillez y su carácter jovial y muy humano.
El Laboratorio de Esteroides estaba presidido por
un gran cartel con la imagen de Einstein y lo primero que leía cualquiera que visitara el laboratorio era
“Prohibido jugar a fútbol en estos campos” en la pared de acceso a su despacho, frase que enmarcó y
colgó en el año 1967 para sus primeros alumnos y
que se conserva hasta hoy, una característica más
de su fina ironía, para que dedicaran sus esfuerzos a
trabajar en el laboratorio.
De manera afectuosa, todos recordamos su frase
“¿Cómo va?”, cuando meticulosamente nos interrogaba sobre el avance de la investigación mientras
paseaba junto a nuestros sitios en el laboratorio.
Nuestra respuesta podía variar mucho según las circunstancias: “bien, hombre...”, “ahí andamos”, “fatal”. Y, a pesar de todo, después de haber hecho los
correspondientes comentarios, su palabra final era
constante: “¡Estupendo!”, como queriendo decir “Sigue adelante, que lo conseguirás”. ¿Quién sabe si el
mago Gandalf, el personaje clave de su libro Viaje al
Reino de Saturno, era el duende travieso que desplazaba sutilmente el goteo del tubo de ensayo del carro del colector de fracciones de las cromatografías
de columna, precisamente cuando salía el producto
de interés? ¿Iniciaba Gandalf ya su viaje en aquella
época entre nosotros para encontrar los eslabones
que nos unían a Lavoisier? Quizá sí.
Foto similar d’un altre grup d’estudiants amb el Dr. J.J. Bonet
sobre l’escala (1978) al Laboratori d’Esteroides.
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Dr. Joan Juli Bonet,
Dr. José Gómez, José Manuel Ferrer, Joan Ribó (ara doctor),
Joan Francesc Piniella (ara doctor), Luis Domes, Antoni Alivert
(ara doctor), Antoni Cànovas (ara doctor), Jordi Estapé,
Mª Jesús Caus, Jesús Fonrodona i Anna Bosch
Foto similar de otro grupo de estudiantes con el Dr. J.J. Bonet
sobre la escalera (1978) en el Laboratorio de Esteroides.
De arriba a abajo y de izquierda a derecha: Dr. Joan Juli Bonet,
Dr. José Gómez, José Manuel Ferrer, Joan Ribó (ahora doctor),
Joan Francesc Piniella (ahora doctor), Luis Domes, Antoni Alivert
(ahora doctor), Antoni Cànovas (ahora doctor), Jordi Estapé,
Mª Jesús Caus, Jesús Fonrodona y Anna Bosch
49
45
N O TÍCIES
N O TICIAS
Sopar amb un grup dels seus doctors l’any 1987. Drets d’esquerra a dreta:
José Repollés, Carme Brosa, Joan Josep Artús, Joan Francesc Piniella.
Asseguts d’esquerra a dreta: Teresa Raventós, Antoni Cánovas, Josep Gómez,
José Alberto Vallet, Dr. Joan Juli Bonet i Josep Boix
Cena con un grupo de sus doctores en el año 1987. De pie y de izquierda a derecha:
José Repollés, Carme Brosa, Joan Josep Artús, Joan Francesc Piniella.
Sentados de izquierda a derecha: Teresa Raventós, Antoni Cánovas, Josep Gómez,
José Alberto Vallet, Dr. Joan Juli Bonet y Josep Boix
Recordem també els entranyables tes de les cinc
dels divendres, quan ens aplegava a tots al seu despatx com per a donar fi a la tasca feta durant la setmana i encoratjava a no parlar de temes de química.
Podia sortir en Paco Servera amb una lliçó magistral
sobre vampirisme o la pesca a alta mar o es comentaven temes d’actualitat.
Era habitual també, una altra senyal de la bonhomia dins del laboratori, fer al final de l’any acadèmic
una fotografia amb tot l’equip d’aquell curs damunt
de l’escala que empràvem per omplir les llargues columnes cromatogràfiques.
Una sèrie de circumstàncies van fer que marxés de
l’IQS, malgrat que la decisió de desconnectar-se del
mon acadèmic i de tot el que havia representat per a
ell no li va ser gens fàcil, com vam poder copsar les
persones que vam conviure amb ell els darrers temps
en el seu laboratori. Tot i el pas dels anys, es podia
detectar la seva enyorança enfront d’un espectre de
RMN o del text d’un TFC mig corregit quan venia a
visitar el seu antic laboratori. Malgrat marxar de l’IQS,
no va perdre mai l’interès i el contacte amb aquesta
institució, col·laborant amb recerca, amb l’A-IQS, a través de col·legues, alumnes, personal, demostrant la
gran estima que sempre ha sentit per l’IQS. Fins i tot
la primera presentació del seu llibre ja esmentat i que
amb tanta il·lusió i esforç havia escrit va voler que es
fes a l’IQS. Potser aleshores i sense programar-ho, el
9 de juny del 2004 va rebre el seu homenatge, l’ho50
Recordamos también los entrañables tés de las cinco de los viernes, cuando nos reunía a todos en su
despacho como para poner fin a la labor hecha durante la semana, en los que nos animaba a no hablar de
temas de química. Podía salir Paco Servera con una
lección magistral sobre vampirismo o la pesca en alta
mar o se comentaban temas de actualidad.
Era habitual también, otra señal de la afabilidad
que reinaba en el laboratorio, hacer al final del año
académico una fotografía con todo el equipo de aquel
curso sobre la escalera que utilizábamos para llenar
las largas columnas cromatográficas.
Una serie de circunstancias hizo que se marchara
del IQS, a pesar de que la decisión de desconectarse
del mundo académico y de todo lo que había representado para él no le resultó nada fácil, como pudimos notar las personas que convivimos con él en los últimos
tiempos en su laboratorio. Aunque pasaran los años,
percibíamos su añoranza frente a un espectro de RMN
o frente al texto de un TFC a medio corregir cuando
venía a visitar su antiguo laboratorio. Pese a haberse
marchado del IQS, no perdió nunca el interés ni el
contacto con esta institución, colaboraba en investigaciones, con el A-IQS, a través de colegas, alumnos,
personal, demostrando la gran estima que siempre ha
sentido por el IQS. Incluso, la primera presentación
de su libro ya citado y que con tanta ilusión y esfuerzo
había escrito, quiso que fuera en el IQS. Quizá entonces, y sin haberlo programado, el 9 de junio de 2004
N O TÍCIES
N O TICIAS
45
Sopar amb un grup d’alumnes l’any 1988. Drets d’esquerra a dreta:
Dr. Francesc Canals, Dr. Agustí Nieto, Dr. Antoni Alivert, Dr. Joan Carles Ferrer,
Dra. Carme Brosa, Dr. Antoni Planas, Dr. Joan Juli Bonet. Asseguts d’esquerra
a dreta: Pere Duran, Dr. Francesc Pubill, Dra. Pilar Lupon i Dr. Pere Dalmases
Cena con un grupo de alumnos del año 1988. De pie y de izquierda a derecha:
Dr. Francesc Canals, Dr. Agustí Nieto, Dr. Antoni Alivert, Dr. Joan Carles Ferrer,
Dra. Carme Brosa, Dr. Antoni Planas, Dr. Joan Juli Bonet. Sentados de izquierda
a derecha: Pere Duran, Dr. Francesc Pubill, Dra. Pilar Lupon y Dr. Pere Dalmases
menatge al mestre, ja que el reconeixement dels seus
alumnes i amics va ser massiu. Crec que s’ha complert amb escreix el que ell va deixar escrit al marxar
de l’IQS: “Em costa un gran esforç prendre aquesta
decisió, però em tindreu sempre amb vosaltres per tot
allò en què pugui ser útil”
Des que va marxar, sovint ens ha aplegat als seus
doctors en un sopar i hem recordat, entranyablement,
les vivències en el laboratori. Es curiós, però sembla com una família que hagi conviscut en el temps
malgrat ens separen disset anys del primer doctor a
l’últim. La darrera trobada es planejava com a sorpresa per a ell precisament per al dia després de la
seva mort, i la vam cancel·lar poc temps abans atès
el progrés de la seva malaltia. Tot i axí, poc després
de la seva mort, la vam fer sense el mestre i va ser
emotiu copsar que es manté el caliu que ens uneix.
Potser es massa agosarat dir-ho, però el sentiment
de molts de nosaltres que el recordem amb estima
és que hi ha una cosa més que ens uneix que el fet
d’haver estudiat a l’IQS i és el seu mestratge. Realment el professor J.J. Bonet va fer escola.
Per acabar, res més senzill i complex a dir a la vegada
per tot el que conté: el nostre “jefe”, com molts de nosaltres li dèiem, ha estat un bon mestre i un bon amic.
Gràcies, jefe, pel teu mestratge. �
recibió su homenaje, homenaje al maestro, pues el
reconocimiento de sus alumnos y amigos fue masivo.
Creo que se ha cumplido, con creces, lo que él dejó
escrito al irse del IQS: “Supone para mí un gran esfuerzo tomar esta decisión, pero me tendréis siempre
con vosotros para todo aquello que pueda ser útil”.
Desde que se marchó, a menudo nos ha reunido a
todos sus doctores en una cena y hemos recordado, de
manera entrañable, las vivencias en el laboratorio. Es curioso, pero parece como una familia que haya convivido
en el tiempo a pesar de la separación de diecisiete años
entre el primer y el último doctor. El último encuentro estaba preparado, como sorpresa para él, precisamente
para el día después de su muerte, y lo cancelamos poco tiempo antes debido al progreso de su enfermedad.
Aún así, poco después de su muerte, nos reunimos, y
fue emotivo sentir de qué manera perdura el calor que
nos une. Quizá es demasiado atrevido decir esto, pero
el sentimiento de muchos de los que le recordamos con
cariño es que nos une algo más que el simple hecho de
haber estudiado en el IQS, y es su maestría. Realmente,
el profesor J.J. Bonet hizo escuela.
Para terminar, nada más sencillo y a la vez complejo de
decir, por todo lo que contiene: nuestro “jefe”, como muchos de nosotros le llamábamos, ha sido un buen maestro
y un buen amigo. Gracias, jefe, por tu enseñanza. �
Dra. Carme Brosa
(Prom. 1970)
Dra. Carme Brosa
(Prom. 1970)
51
45
52
N O TÍCIES
N O TICIAS
ASPEN TECH, L’EMPRESA DE BARCELONA
AMB MÉS ALUMNES DE L’IQS PER METRE
QUADRAT.
ASPEN TECH, LA EMPRESA DE BARCELONA
CON MÁS ALUMNOS DEL IQS POR METRO
CUADRADO.
“Som una empresa de software i ser veis per a
indústries de procés com petrolieres, químiques
i farmacèutiques. I a més, som líders de la simulació de processos... una mena de microsoft
de la indústria química”, segons defineixen plens
d’orgull enginyers d’Aspen. La curiositat més gran
és que “el 25% som antics alumnes de l’Institut Químic de Sarrià”, explica Miquel Àngel Alòs,
por taveu d’aquest peculiar percentatge humà i
professional. “Aspen és una suma d’adquisicions
que par teix de la fundació inicial l’any 1989 amb
el nom de High Protect”, assenyalen els antics
alumnes del Químic.
I, evidentment, guarden molts records del seu pas
per l’IQS. Tots coincideixen amb un de particular. El
del professor Lluís Victori: “era un molt bon àrbitre
i fins i tot va casar la majoria de nosaltres”, diuen
entre rialles.
També recorden el professor de Química Orgànica,
Pedro Victory i la frase que sempre deia als alumnes:
“mis simpáticos motores térmicos”. I com no, la festivitat de Sant Albert on s’ho havien passat d’allò
més bé en la seva època universitària. Evidentment,
les competicions esportives del Químic tenen un espai important per al record. Tots coincideixen amb
els campionats de futbol i el tennis taula, espai on
havien passat i gaudit hores entre companys i amics
de classe. El més veterà, en Llorenç Domingo, fa 16
anys que hi treballa i el més jove, en Marc Ayala, tan
sols fa un mes i mig. L’equip d’Aspen Tech i antics
alumnes de l’IQS el formen: Miquel Àngel Alòs, Joan
Altès, Marc Ayala, Anna Canal, Llorenç Domingo,
Jordi García, Iban Grau, Laura Liebana, Sergi Sama,
Joan Sanromà, Manel Serra i Jaume Soria. �
“Somos una empresa de software y servicios para
industrias de proceso como petroleras, químicas y farmacéuticas. Y además, somos líderes de la simulación
de procesos... una especie de microsoft de la industria
química”, así definen Aspen, llenos de orgullo, parte de
los ingenieros que forman esta empresa en Barcelona.
La curiosidad mayor es que “el 25% de los que la formamos somos antiguos alumnos del Instituto Químico
de Sarrià”, explica Miquel Àngel Alòs, portavoz de este
peculiar porcentaje humano y profesional. “Aspen es
una suma de adquisiciones que parte de la fundación
inicial en 1989 con el nombre de High Protect”, señalan los antiguos alumnos del Químic.
Y, evidentemente, guardan muchos recuerdos de
su paso por el IQS. Todos coinciden en uno en particular. El del profesor Lluís Victori: “era un muy buen
árbitro e incluso nos casó a la mayoría de nosotros”,
comentan entre risas.
También recuerdan al profesor de Química Orgánica,
Pedro Victory y la frase que siempre les decía a sus
alumnos: “mis simpáticos motores térmicos”. Y cómo
no, la festividad de Sant Albert donde se lo habían pasado tan bien en su época universitaria. Evidentemente,
las competiciones deportivas del Químico ocupan un
espacio importante en el recuerdo. Todos coinciden en
los campeonatos de fútbol y el ping-pong, espacio donde habían disfrutado horas entre compañeros y amigos
de clase. El más veterano, Llorenç Domingo, hace 16
años que trabaja en la empresa y el más joven, Marc
Ayala, tan sólo hace un mes y medio. El equipo de Aspen Tech y antiguos alumnos del IQS lo forman: Miquel
Àngel Alòs, Joan Altès, Marc Ayala, Anna Canal, Llorenç
Domingo, Jordi García, Iban Grau, Laura Liebana, Sergi
Sama, Joan Sanromà, Manel Serra y Jaume Soria. �
Miguel Ángel Alós (Prom.1990)
Miguel Ángel Alós (Prom.1990)
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
45
53
45
54
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
LLISTAT PROMOCIÓ 2006
LISTADO PROMOCIÓN 2006
Leticia Aguilar Huer ta
Isabel Fernández Arganza
David Ocaña Prieto
Silvia Aguilera Murciano
Minerva Fernández Blanco
Miguel Olivares Cano
Marc Alumà López
María Teresa Fernández Muiños
Jorge Olivares Prat
Mireia Álvarez Bosch
Loida Filella Manonelles
Carla Olivé Viñas
María Isabel Álvarez Clemares
Silverí Florenza Ferrer
Agustí Panadès Llorens
Marc Álvarez Davi
Fabio Frassini
Cristian Paños Montané
Sergi Álvarez Forn
María José García Barberena
María del Carmen Parals Sendín
Beatriz Álvarez Rodríguez
Alber t García Colomer
Cristina Pereira Mozota
David Antoñanzas Vicente
José García Miralles
María Gloria Pila Díez
Anna Arnaiz Zuazquita
Amandine Marie Gautier
Lorenzo Pons Moncada
Mar ta Ar tigas Alomá
Jordi Giber t Amat
Elisenda Prada Masramon
Cristina Asensio Barril
Maria Giribets Monteis
Rosa Pujol Pina
Marc Ayala Hernández
Pablo Gómez Díaz
Cristina Purón García-Téllez
María Badia Carrasco
Marc Güell Cargol
Sergi Rabassa Moreno
Rober to del Barrio López
Rocío Guerle Cavero
Glòria Ribalta Gabernet
Jordi Benito Aguilar
Alfredo Guillén Sessler
Maria Riera Velasco
Carles Bernaus Serra
Jordán Gutiérrez Díaz
Jordi Ros Capdevila
Alice Jeanne Mélanie Bonafos
Víctor Imaz Boada
Núria Rubí Vélez
Mar ta Bosque Viver
María Pilar Infiesta Jiménez
María Estrella Ruiz Pérez
Andrés Bultó Carulla
Laura Mylène Jonot
Rafael Ruiz Tabares
Miguel Cachafeiro Bamonde
Gracia Patricia López Chicón
Alexia Ruiz Terradas
María de las Mercedes Calvo
Jordi López Guinar t
Noemí Sabaté Olona
Seisdedos
Laura Lorenzo González
Alber t Sagrera Díaz
Antoni Camí Casals
Xavier Luengo Piqueras
María Salas De Francisco
Anna Canal Ponsico
Alber t Luna González
Mar ta Sánchez Or tega
Jordi Canals Roig
Carles Mallorquí Arellano
Jessica Santacana García
Roser Carmona Alavedra
Sandra Mar tínez Pié
Raül Sentís Zamora
Sergi Carné Vidal
María Isabel Mar tínez Vallcorba
Alber t Serra Aguila
Francisco de Borja Casamitjana
Francesc de Paula Mar tori
Eva Seviné Itoiz
de Ferrater
Adrián
Laia de Solà Bosch
Marina Cazador Casas
Sandra Mendiorroz Vallespín
Claudia Soldevila Sibina
Montserrat Celma Cruset
Aleix Mercadó Casanellas
Meritxell Torrecilla Gumbau
Naiara Coca Usón
Ingrid Meseguer Mar tínez
Jordi Torres Mallol
María del Mar Combarros
Alber t Millán Matamoros
Mariona Vallès Miret
García
Elena Mindán Sanz
Mar ta Ventura Prat
Gabriel-Arnau Coral Vigouroux
Beatriz Miquel Carbonell
Jordi Vidal Baró
Jaume Cot Gores
Xavier Modolell Regués
Alber t Vila Rovira
Cristina Crespo Román
Andreu Monclús Castañeira
Héctor Vintró Mar tí
Alber t Creus Armengol
Juan Monter Solans
Zaira Vives Baudet
Alber t Díaz Pociello
Neus Mora Buyé
Helio Yáñez Por tolés
Elisa Joséphine Dietrich-
Ander Morelló Mentxaka
Sainsaulieu
Celia Nolla Garrido
Luis Duque Arias
Ingrid Nolla Winkel
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
PRESENTACIÓ DE L’A-IQS A LA
PROMOCIÓ 2006
A NY
IQS
RERE ANY , MEMBRES DE LA
J UNTA D IRECTIVA
45
PRESENTACIÓN DE LA A-IQS A LA
PROMOCIÓN 2006
DE L ’A-
PRESENTEN ALS ALUMNES DE CINQUÈ ELS AVANTATGES
A ÑO TRAS
LA A-IQS
AÑO , MIEMBROS DE LA
J UNTA D IRECTIVA
DE
PRESENTAN A LOS ALUMNOS DE QUINTO LAS
I LES GARANTIES QUE TÉ FORMAR PART DE L ’ ASSOCIACIÓ .
VENTAJAS Y LAS GARANTÍAS QUE TIENE FORMAR PARTE DE
A IXÍ
LA ASOCIACIÓN .
DONCS , ELS ALUMNES QUE S ’ HI UNEIXIN SEMPRE
A SÍ
PUES , LOS ALUMNOS QUE SE UNAN
COMPTEN AMB UN PUNT DE SUPORT , DE MANERA QUE
SIEMPRE CUENTAN CON UN PUNTO DE APOYO , DE FORMA
L ’ ASSOCIACIÓ SEMPRE VETLLARÀ PEL SEU FUTUR I ELS
QUE LA ASOCIACIÓN SIEMPRE VELARÁ POR SU FUTURO Y LES
RECOMANARÀ EL MILLOR .
RECOMENDARÁ LO MEJOR .
Jaume Árboles
Jaume Árboles, membre de l’A-IQS, va portar el fil conductor de la xerrada que els membres de l’associació
van oferir als alumnes de cinquè curs de l’IQS. A la conferència, hi van participar altres membres, com Máximo Hidalgo, Jordi Martí i Borja Gibert. Árboles va explicar que
l’A-IQS ronda els 90 anys, ja que el 1921 la van fundar
un grup d’associats. La seva finalitat era la mateixa, ni
més ni menys que la que té avui dia: relacionar-se entre
tots, de manera que es puguin donar suport en un futur,
un cop ja hagin acabat la carrera.
El networking i els grups professionals
L’A-IQS pretén que els exalumnes estiguin en contacte, de manera que es creï una àmplia xarxa de relacions que faciliti la resolució de futurs problemes que
puguin sorgir. Aquest networking, o xarxa de treball,
fa possible que els objectius d’unió de l’associació
siguin possibles. Segons Jaume Árboles, “el networking és l’aspecte més important que podem aportar
des de l’A-IQS”. Ell mateix també va destacar la importància dels grups professionals, és a dir, els grups
de persones que treballen diferents aspectes. Grups
de farmacèutics, de bioquímica, etcètera, que estan
oberts a la creació de nous grups que puguin ajudar
a fer més fàcil aquesta funció. A més de crear vincles, aquest grup de professionals organitza xerrades
orientatives. Árboles va voler fer referència a les tres
publicacions que es fan, que són el News, de caire
Máximo Hidalgo
Jaume Árboles, miembro de la A-IQS, llevó el hilo conductor de la charla que los miembros de la asociación
ofrecieron a los alumnos de quinto curso del IQS. En la
conferencia participaron otros miembros, como Máximo
Hidalgo, Jordi Martí y Borja Gibert. Árboles explicó que la
A-IQS ronda los 90 años, puesto que en 1921 la fundaron un grupo de asociados. Su finalidad era la misma, ni
más ni menos que la que tiene hoy en día: relacionarse
entre todos, de forma que se puedan apoyar en un futuro, una vez hayan terminado la carrera.
El networking y los grupos profesionales
La A-IQS pretende que los ex alumnos estén en contacto, de forma que se cree una amplia red de contactos que facilite la resolución de futuros problemas que
puedan surgir. Este networking, o red de trabajo, hace
posible que los objetivos de unión de la asociación
sean posibles. Según Jaume Árboles, “el networking
es el aspecto más importante que podemos aportar
desde la A-IQS”. Él mismo también destacó la importancia de los grupos profesionales, es decir, los grupos
de personas que trabajan diferentes aspectos. Grupos
de farmacéuticos, de bioquímica, etcétera, que están
abiertos a la creación de nuevos grupos que puedan
ayudar a hacer más fácil esta función. Además de crear
vínculos, este grupo de profesionales organiza charlas
orientativas. Árboles quiso hacer referencia a las tres
publicaciones que existen, que son el News, de tipo
55
45
FUTURES PROMOCIONS
Borja Gibert
social, la Revista d’Enginyeria Industrial, adreçada als
enginyers, i Afinidad, que és més especialitzada i està
tenint un gran impacte i una gran rebuda.
A-IQS, generació rere generació
Durant la xerrada es va fer evident que l’associació
perdura al llarg del temps. Des del 1921, ja són molts
els exalumnes que s’hi han afegit i això ha fet que
creixi cada vegada més. Máximo Hidalgo, de la promoció del 69, va remarcar la funció d’ajuda als exalumnes de l’associació i també va voler destacar el grup
humà que s’hi ha creat. “Els de la meva promoció ens
trobem un cop l’any per fer un sopar i, pel que sé, no
som els únics que ho fem”, va explicar Hidalgo. Jordi
Martí, de la promoció de l’any 1988, també va fer referència a les paraules de Máximo Hidalgo i li va donar
la raó. Martí va remarcar l’aspecte lúdic de l’A-IQS.
Juntament amb ADE, es fan unes xerrades a la tarda,
anomenades Tardes Associació. Aquesta activitat és
una manera de no perdre el contacte entre exalumnes
i de poder intercanviar experiències associades amb
la feina o estudis posteriors. Borja Gibert, encarregat
de les activitats joves, va argumentar l’evolució que
existeix en els associats, ja que les seves inquietuds
canvien segons el que facin. Gibert va informar dels
col·loquis gratuïts d’anglès. La seva funció és fer més
fàcil l’expressió per a tot
aquell que hi assisteixi. “Molts entenem a la
per fecció l’anglès però
després no sabem com
expressar-nos, com fer
bromes”, va dir Borja Gibert. Respecte a l’associació, va comentar que és
oberta a noves propostes, a noves idees que
puguin resultar beneficioses per als qui en formin
part. �
56
FUTURAS PROMOCIONES
D’esquerra a dreta: Jordi Gascón i Máximo Hidalgo
De izquierda a derecha: Jordi Gascón y Máximo Hidalgo
social, la Revista de Ingeniería Industrial, dirigida a los
ingenieros, y Afinidad, que es más especializada y está
teniendo un gran impacto y una gran acogida.
A-IQS, generación tras generación
Durante la charla se hizo evidente que la asociación
perdura a lo largo de los tiempos. Desde 1921, ya son
muchos los ex alumnos que se han incorporado y esto
ha hecho que crezca cada vez más. Máximo Hidalgo,
de la promoción del 69, remarcó la función de ayuda a
los ex alumnos de la asociación y también quiso destacar el grupo humano que se ha creado. “Los de mi
promoción nos encontramos una vez al año para cenar
y, por lo que sé, no somos los únicos que lo hacemos”,
explicó Hidalgo. Jordi Martí, de la promoción del año
1988, también hizo referencia a las palabras de Máximo Hidalgo y le dio la razón. Martí remarcó el aspecto
lúdico de la A-IQS. Junto con ADE, se llevan cabo unas
charlas por la tarde, denominadas Tardes Associació.
Esta actividad es una forma de no perder el contacto
entre ex alumnos y de poder intercambiar experiencias
asociadas con el trabajo o estudios posteriores. Borja
Gibert, encargado de las actividades jóvenes, argumentó la evolución que existe en los asociados, puesto que
sus inquietudes cambian según lo que hagan. Gibert
informó de los coloquios gratuitos de inglés. Su función
es mejorar la expresión
para todo aquel que asista. “Muchos entendemos
a la perfección el inglés,
pero después no sabemos cómo expresarnos,
cómo bromear”, dijo Borja Gibert. Respecto a la
asociación, comentó que
está abierta a nuevas propuestas, a nuevas ideas
que puedan resultar beneficiosas para quienes
formen parte de ella. �
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
ENTREVISTA ALS DELEGATS DE LA
PROMOCIÓ 2005
ENTREVISTA A LOS DELEGADOS DE LA
PROMOCIÓN 2005
Antoni Camell
Albert Millán
Quina opinió teniu de l’A-IQS?
Albert Millán: Resulta força interessant de cara al
futur. T’ajuda a fer un primer pas cap al món laboral
i això és molt profitós per a nosaltres.
Leticia Aguilar: Trobo molt positiu que, quan acabem, ja que anem una mica perduts, se’ns ajudi i
tinguem un suport com aquest.
Marc Güell: Aquest tipus d’associacions són positives per definició. Trobes gent amb un vincle comú,
però que a la vegada treballen en camps diferents.
Ho veig positiu en tots els sentits.
Antoni Camell: Jo ja formo par t de l’associació
d’antics alumnes del meu col·legi. A l’IQS, pel fet
de ser un centre reconegut, veig l’opor tunitat de
conèixer gent que ha viscut el mateix que jo i que
ara està ben col·locada en un món laboral on ens
pot ser vir de guia.
¿Qué opinión tenéis de la A-IQS?
Albert Millán: Resulta bastante interesante de cara
al futuro. Te ayuda a dar un primer paso hacia el mundo laboral y esto es muy provechoso para nosotros.
Leticia Aguilar: Encuentro muy positivo que, cuando
acabemos, puesto que vamos algo perdidos, se nos
ayude y tengamos un apoyo como éste.
Marc Güell: Este tipo de asociaciones son positivas por definición. Encuentras gente con un vínculo
común, pero que a la vez trabajan en campos distintos. Lo veo positivo en todos los sentidos.
Antoni Camell: Yo ya formo parte de la asociación
de antiguos alumnos de mi colegio. En el IQS, por el
hecho de ser un centro reconocido, veo la oportunidad de conocer gente que ha vivido lo mismo que yo
y que ahora está bien colocada en un mundo laboral
donde nos puede servir de guía.
Per comparació a altres universitats, què en penseu
de la formació rebuda a l’IQS?
A.M.: Pel que fa als
estudis de química, jo
trobo molt impor tant
que es facin pràctiques
a par tir del segon any.
Tens l’opor tunitat de poder estar durant quatre
anys, tres hores al dia,
practicant i aplicant els
conceptes.
L.A.: És molt encertat que la
universitat inclogui aquestes
pràctiques, ja que t’ajuden
a superar-te i a esforçar-te
més dia a dia.
Leticia Aguilar i Marc Güell
En comparación con otras universidades, ¿qué pensáis de la formación recibida en el IQS?
A.M.: Con respecto a los
estudios de química, yo
encuentro muy importante
que se realicen prácticas
a partir del segundo año.
Tienes la oportunidad de
poder estar durante cuatro años, tres horas al día,
practicando y aplicando
los conceptos.
L.A.: Es muy acertado que
la universidad incluya estas
prácticas, puesto que te
ayudan a superarte y a esforzarte más cada día.
45
57
45
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
M.G.: Que sigui petita fa que sigui molt àgil i eficaç i
això és molt positiu.
A.C.: L’IQS sempre ha tingut un prestigi que crec que
encara continua tenint. És una universitat petita, on
el contacte amb els professors és molt proper. Com
que som tan pocs, l’exigència és més gran que en
altres llocs.
M.G.: Que sea pequeña hace que sea muy ágil y eficaz
y esto es muy positivo.
A.C.: El IQS siempre ha tenido un prestigio que creo
que todavía sigue teniendo. Es una universidad pequeña, donde el contacto con los profesores es muy
próximo. Como somos tan pocos, la exigencia es
mayor que en otros lugares.
I ara que heu acabat, què teniu pensat fer? Continuar estudiant o treballar?
A.M.: La veritat és que un cop acabes sorgeixen alguns dubtes. En principi m’agradaria seguir estudiant,
però si trobés algun lloc de treball que m’interessés,
doncs no em molestaria posar-me a treballar.
L.A.: En principi seguir estudiant.
A.C.: Tinc pensat fer el curs d’adaptació a enginyeria
industrial, que és un any més. Després, suposo que
seguiré estudiant una mica més.
Y ahora que habéis acabado, ¿qué tenéis pensado
hacer? ¿Seguir estudiando o trabajar?
A.M.: La verdad es que una vez terminas surgen algunas dudas. En principio me gustaría seguir estudiando, pero si encontrara algún puesto de trabajo que me
interesara, no me molestaría ponerme a trabajar.
L.A.: En principio seguir estudiando.
A.C.: Tengo pensado hacer el curso de adaptación a
ingeniería industrial, que es un año más. Después,
supongo que seguiré estudiando.
Com està el mercat laboral?
A.M.: Feina sempre n’hi ha, el que s’han de mirar
són les condicions.
L.A.: La veritat és que sempre hi ha feina, el problema és que trobis el que a tu t’agradi.
A.C.: A enginyeria, essent de Barcelona, el que
potser he de plantejar-me és el tema de la mobilitat, ja que actualment, crec que no puc quedarme en un lloc de
treball d’enginyer
que m’agradi aquí,
a Barcelona.
¿Como está el mercado laboral?
A.M.: Trabajo siempre hay, lo que debemos valorar
son las condiciones.
L.A.: La verdad es que siempre hay trabajo, el problema es que encuentres lo que a ti te guste.
A.C.: En ingeniería, siendo de Barcelona, lo que
quizá debo plantearme es el tema de la movilidad,
puesto que actualmente creo que no puedo quedarme en un puesto de
trabajo de ingeniero
que me guste aquí,
en Barcelona.
Havent estudiat a
l’IQS, creieu que
teniu més facilitats
a l’hora de trobar
feina?
A.M.: Home, és
molt impor tant el
contacte que tenen
amb el món laboral, és un contacte
molt actiu. A més,
el fet que l’associació també mantingui contactes és
molt impor tant.
M.G.: La veritat és
que sí, ja que el nom
de l’IQS en alguns
sectors és molt im- D’esquerra a dreta: Antoni Camell, Albert Millán, Marc Güell i Leticia Aguilar
De izquierda a derecha: Antoni Camell, Albert Millán, Marc Güell y Leticia Aguilar
portant. �
58
Habiendo estudiado
en el IQS, ¿creéis
que tenéis más facilidades a la hora de
encontrar trabajo?
A.M.: Hombre, es
muy impor tante el
contacto que tienen
con el mundo laboral, es un contacto
muy activo. Además,
el hecho de que la
asociación también
mantenga contactos
es muy importante.
M.G.: La verdad es
que sí, puesto que
el nombre del IQS en
algunos sectores es
muy importante. �
ANIVERSARIS PROMOCIONS
ISIDRE MASANA GONZÁLEZ
(PROMOCIÓ 1980)
ANIVERSARIOS PROMOCIONES
45
ISIDRE MASANA GONZÁLEZ
(PROMOCIÓN 1980)
El moment històric que millor recorda.
L’època de mitjans dels setanta, amb el final
de la dictadura. Era una època d’elevada revolta estudiantil, bona par t del curs lectiu universitari transcorria entre assemblees i vagues. En
moltes universitats només s’impar tien uns quants
mesos d’activitat docent.
El momento histórico que mejor recuerda.
La época de mediados de los setenta, con el
final de la dictadura. Era una época de elevada revuelta estudiantil, buena parte del curso lectivo
universitario transcurría entre asambleas y huelgas.
En muchas universidades sólo se impartían unos pocos meses de actividad docente.
I a l’IQS?
La mateixa època, va coincidir amb el primer any a
l’IQS; va ser un any diferent a la resta, amb nombroses assemblees i fins i tot una vaga d’una setmana
(si no ho recordo malament). A més, va coincidir
amb un canvi radical en la meva vida d’estudiant:
el salt del col·legi del barri a un centre universitari
que m’exigiria recloure’m bona par t dels caps de
setmana.
¿Y en el IQS?
La misma época, coincidió con el primer año en el
IQS; fue un año distinto al resto, con numerosas
asambleas e incluso una huelga de una semana
(si no recuerdo mal). Además, coincidió con un
radical cambio en mi vida de estudiante: el salto
del colegio del barrio a un centro universitario que
me exigía recluirme buena par te de los fines de
semana.
L’assignatura més difícil.
Càlcul de primer curs.
La asignatura más difícil.
Cálculo de primer curso.
Quina música escoltava?
Cantants i grups com Beatles, Mocedades, Roberto
Carlos, Tina Turner, Bee Gees, Diana Ross, Stevie
Wonder, Barry White, Simon & Garfunkel, Eagles, Mike Oldfield i Earth, Wind & Fire, entre d’altres.
¿Qué música escuchaba?
Cantantes y grupos como: Beatles, Mocedades, Rober to Carlos, Tina Turner, Bee Gees, Diana Ross,
Stevie Wonder, Barry White, Simon & Garfunkel, Eagles, Mike Oldfield y Earth, Wind & Fire, entre otros.
Recorda alguna anècdota curiosa a l’IQS?
Faltaven un parell de setmanes per acabar la part
experimental de la meva TFC. Ja tenia ganes d’acabar les meves llargues hores davant del registrador
de l’HPLC per capturar el màxim dels pics cromatogràfics. Després, amb lupa, regla i calculadora a la
mà, havia de calcular l’àrea de centenars de pics;
en aquella època la cromatografia era “la ciència
de la paciència”. Quan van instal·lar un integrador
a l’HPLC em vaig fer moltes il·lusions, per fi podria
estalviar-me un munt d’hores. La crua realitat: els
resultats d’àrees obtingudes no encaixaven amb la
grandària dels pics. Al cap de pocs dies, vaig tornar
al tediós sistema de registrador i càlcul manual: un
entrenament adequat és clau per treure profit a les
noves tecnologies. �
¿Recuerda alguna anécdota curiosa en el IQS?
Faltaban un par de semanas para terminar la parte
experimental de mi TFC. Tenía ya ganas de terminar
mis largas horas delante del registrador del HPLC
para capturar el máximo de los picos cromatográficos. Después, con lupa, regla y calculadora en ristre,
tenía que calcular el área de centenares de picos; en
esa época la cromatografía era “la ciencia de la paciencia”. Cuando instalaron un integrador en el HPLC
me las prometía muy felices, por fin podría ahorrarme un montón de horas. La cruda realidad: los resultados de áreas obtenidas no encajaban con el
tamaño de los picos. Al cabo de pocos días, volví al
tedioso sistema de registrador y cálculo manual: un
entrenamiento adecuado es clave para sacar partido
a las nuevas tecnologías. �
59
45
60
ANIVERSARI PROMOCIONS
ANIVERSARIO PROMOCIONES
25 ANYS DE LA PROMOCIÓ DE 1980
25 AÑOS DE LA PROMOCIÓN DE 1980
La nostra promoció va ser una
promoció de transició, tant en tot
allò que es refereix a política com
a tecnologia: vam
ser testimonis de
la mort de Franco
i la tornada de la
democràcia i vam
fer el pas de la regla de càlcul i la
taula de logaritmes a la calculadora programable, en
un entorn sense PC ni Internet, en què els ordinadors
treballaven per lots i es programaven per mitjà de
“fitxes perforades”.
En el Químic no vam aprendre només química,
sinó, i més important, uns valors, actituds i mètodes, una recerca de l’excel·lència i esperit de treball
aplicables en qualsevol circumstància. Vam adquirir
l’habilitat per buscar per nosaltres mateixos la informació necessària i l’automatisme de criticar els
nostres resultats.
I a més, vam tenir el privilegi d’estudiar amb un
excel·lent planter de professors i compartir amb els
companys unes vivències, dins i fora de classe, que
van crear sòlides amistats.
Personalment, mirant enrere, comprenc que vaig aprendre, em vaig divertir i em vaig divertir aprenent. Sempre
recordaré amb afecte els anys passats al Químic. �
Nuestra promoción fue de transición, tanto en
lo político como
en lo tecnológico: fuimos testigos de la muer te
de Franco y del
retorno de la democracia y dimos
el paso de la regla de cálculo y
la tabla de logaritmos a la calculadora programable, en un entorno
sin PC ni internet, en el que los ordenadores trabajaban por lotes y se programaban mediante “fichas
per foradas”.
En el Químico aprendimos no sólo química, sino
y más impor tante, valores, actitudes y métodos,
una búsqueda de la excelencia y espíritu de trabajo
aplicables en cualquier circunstancia. Adquirimos la
habilidad para buscar por nosotros mismos la información necesaria y el automatismo de criticar nuestros resultados.
Y además, tuvimos el privilegio de estudiar con un
excelente plantel de profesores y compartir con los
compañeros unas vivencias, dentro y fuera de clase,
que crearon sólidas amistades.
Personalmente, mirando hacia atrás, comprendo que
aprendí, me divertí y me divertí aprendiendo. Siempre
recordaré con cariño mis años en el Químico. �
Luis Ávila
(Promoció 1980)
Luis Ávila
(Promoción 1980)
12 ANYS DE LA PROMOCIÓ DE 1993
12 AÑOS DE LA PROMOCIÓN DE 1993
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
BERTA ALBAIGÉS VA GUANYAR L’ANY 2005
EL PREMI PARE SALVADOR GIL
BERTA ALBAIGÉS GANÓ EN 2005 EL PREMIO
PADRE SALVADOR GIL
De què tracta el teu TFC?
Berta Albaigés: El treball s’emmarca en un projecte europeu on par ticipen universitats, indústries i
investigadors de França, Dinamarca i Catalunya. El
projecte se centra en la posada a punt d’un nou
mètode per acolorir i protegir super fícies de peces de plàstic, mitjançant plasma, que prèviament
han estat metal·litzades, a través de sublimació
de l’alumini.
¿De qué trata tu TFC?
Berta Albaigés: El trabajo se encuentra enmarcado
en un proyecto europeo en el que participan universidades, industrias e investigadores de Francia, Dinamarca y Cataluña. El proyecto se centra en la puesta
a punto de un nuevo método para colorear y proteger
superficies de piezas de plástico, mediante plasma,
que previamente han sido metalizadas, a través de
sublimación del aluminio.
Per què vas utilitzar tècniques de polimerització assistida per plasma?
B. A.: L’objectiu que es volia assolir era acolorir i
protegir les peces en el mateix reactor on es metallitzen. El plasma que es va utilitzar era un plasma a
baixes pressions i que, per tant, s’havia de fer a l’interior d’un reactor amb buit. Això permetia treballar
en un mateix reactor, i que el cost del producte final
fos força més econòmic que les tècniques emprades
actualment.
¿Por qué utilizasteis técnicas de polimerización
asistida por plasma?
B. A.: El objetivo que se quería alcanzar era colorear
y proteger las piezas en el mismo reactor donde se
metalizan. El plasma que se utilizó era un plasma a
bajas presiones y que, por lo tanto, debía realizarse
en el interior de un reactor con vacío. Esto permitía
trabajar en un mismo reactor, y que el coste del producto final fuese bastante más económico que las
técnicas empleadas actualmente.
Quines tècniques s’utilitzen actualment per acolorir
superfícies?
B. A.: La tècnica més utilitzada actualment és el lacatge, però aquesta tècnica presenta força inconvenients: un cost elevat a causa d’un temps elevat de
producció i l’ús de dissolvents, que són perjudicials
per al medi ambient. Les tècniques desenvolupades
al TFC podrien solucionar part d’aquests problemes.
¿Qué técnicas se utilizan actualmente para colorear
superficies?
B. A.: La técnica más utilizada actualmente es el laqueado, pero esta técnica presenta bastantes inconvenientes: un coste elevado debido a un elevado tiempo de
producción y el uso de disolventes, perjudiciales para el
medio ambiente. Las técnicas desarrolladas en el TFC
podrían solucionar parte de estos problemas.
Quin creieu que va ser l’al·licient perquè us donessin aquest projecte?
Salvador Borrós: El projecte era de tipus CRAFT, és
a dir, amb la participació de petites i mitjanes empreses. Hi havia un bon equilibri entre els diferents
¿Cuál creéis que fue el aliciente para que os dieran
este proyecto?
Salvador Borrós: El proyecto era de tipo CRAFT, es decir, con la participación de pequeñas y medianas empresas. Existía un buen equilibrio entre los diferentes
61
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
socis del consorci, tant pel que fa a nacionalitats
com a interessos comercials. Per altra banda, el desenvolupament industrial proposat solucionava tant
problemes de competitivitat de les empreses europees com mediambientals, associats a la reducció de
l’emissió de substàncies orgàniques volàtils.
socios del consorcio, tanto con respecto a nacionalidades como en cuanto a intereses comerciales. Por otra
parte, el desarrollo industrial propuesto solucionaba
tanto problemas de competitividad de las empresas europeas como medioambientales, asociados a la reducción de la emisión de sustancias orgánicas volátiles.
Amb quins problemes us vau trobar durant el
projecte?
B. A.: Més que problemes van ser reptes nous. Durant la carrera havia fet l’especialització de química
orgànica i en el projecte em vaig trobar en un món de
molta més enginyeria i analític, al qual no estava tan
acostumada. S’havia de fer el muntatge d’un reactor
amb les vàlvules, els ràcords, tècniques d’anàlisi de
super fícies, com l’AFM, l’XPS. Però tot això ha fet
que aquest projecte fos molt enriquidor per a mi.
S. B.: Haver de treballar de manera coordinada amb
sis socis diferents que provenien de tres Estats diferents va ser a la vegada un al·licient i una dificultat
afegida al projecte.
¿Con qué problemas os encontrasteis durante el
proyecto?
B. A.: Más que problemas fueron retos nuevos. Durante
la carrera había realizado la especialización de química
orgánica y en el proyecto me encontré con un mundo de
mucha más ingeniería y analítico, al cual no estaba tan
acostumbrada. Debía realizarse el montaje de un reactor
con las válvulas, los racores, técnicas de análisis de superficies, como la AFM, el XPS. Pero todo esto ha hecho
que este proyecto fuera muy enriquecedor para mí.
S. B.: Trabajar de forma coordinada con seis socios
diferentes que provenían de tres Estados diferentes
fue a la vez un aliciente y una dificultad añadida al
proyecto.
Berta Albaigés i el Dr. Salvador Borrós
62
Quin ha estat el resultat del projecte?
B. A.: Crec que el resultat ha estat molt satisfactori
pel que fa a la investigació, ja que vam aconseguir
acolorir peces amb un color daurat fins i tot amb to
blau, i finalment les vam protegir amb HMDSO i O2,
de manera que vam proporcionar duresa i resistència
a la corrosió de les capes formades.
¿Cuál ha sido el resultado del proyecto?
B. A.: Creo que el resultado ha sido muy satisfactorio
con respecto a la investigación, puesto que conseguimos colorear piezas con un color dorado incluso con
tono azul, y finalmente las protegimos con HMDSO y
O2, de forma que proporcionamos dureza y resistencia a la corrosión de las capas formadas.
Creieu que la indústria de metal·lització per alumini estaria interessada a canviar el seu sistema de
producció?
B. A.: Bé, de fet, abans de començar la part experimental del projecte vam fer un estudi de mercat per
¿Creéis que la industria de metalización por aluminio estaría interesada en cambiar su sistema de
producción?
B. A.: Bien, de hecho, antes de empezar la parte experimental del proyecto, hicimos un estudio de mercado
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
veure quines eren les necessitats i els interessos de
les indústries, en l’àmbit europeu, en aquest sector.
La veritat és que les indústries no es van mostrar
gaire interessades a canviar el seu mètode. D’altra
banda, és un fet que esperàvem, ja que això implica
una inversió per part de l’empresa i, tot i que a curt
termini surt rendible, en moltes ocasions no volen
tenir cap risc ni, en definitiva, canviar un sistema que
ja els va bé.
S. B.: Les solucions proposades en el projecte són
industrialitzables amb poca inversió. Sobretot la
d’utilitzar noves fonts generadores de plasma basades en microones. Tanmateix, com comenta la Berta,
l’estudi de mercat realitzat a priori no va ser gaire
encoratjador. És d’esperar que, una vegada el procés
s’hagi implantat en algunes de les empreses que formen el consorci, es vagi introduint en el mercat de
mica en mica.
para ver cuáles eran las necesidades y los intereses
de las industrias, en el ámbito europeo, en este sector. La verdad es que las industrias no se mostraron
demasiado interesadas en cambiar su método. Por
otra parte, es algo que esperábamos, puesto que esto implica una inversión por parte de la empresa y,
aunque a corto plazo salga rentable, en muchas ocasiones no desean asumir ningún riesgo ni, en definitiva, cambiar un sistema que ya les va bien.
S. B.: Las soluciones propuestas en el proyecto son
industrializables con poca inversión. Sobre todo la
de utilizar nuevas fuentes generadoras de plasma
basadas en microondas. Aun así, como comenta
Berta, el estudio de mercado realizado a priori no
fue demasiado alentador. Podemos esperar que, una
vez el proceso se haya implantado en algunas de las
empresas que forman el consorcio, vaya introduciéndose poco a poco en el mercado.
Què és el que més t’ha agradat del TFC?
B. A.: Doncs destacaria dues coses: en primer lloc,
tot el que comporta treballar en un projecte europeu,
conèixer investigadors i gent de la indústria d’altres
universitats i països i treballar-hi. En segon lloc, però
no menys important, l’ambient al laboratori. És un
any en què ja has acabat les classes, entres a un
laboratori on coneixes gent nova... És un any que
recordo amb molt d’afecte; segurament, el millor de
la carrera.
S. B.: Voldria agrair de manera especial la tasca feta
pel Sr. Miquel Galan, de l’empresa Telstar, com a
coordinador del projecte europeu; i a tots els socis
del consorci els dos anys de col·laboració intensa en
el projecte. �
¿Qué es lo que más te ha gustado del TFC?
B. A.: Pues destacaría dos cosas: en primer lugar, todo
lo que conlleva trabajar en un proyecto europeo, conocer a investigadores y gente de la industria de otras
universidades y países y trabajar con ellos. En segundo
lugar, pero no menos importante, el ambiente en el
laboratorio. Es un año en el que ya has terminado las
clases, entras en un laboratorio donde conoces gente
nueva... Es un año que recuerdo con mucho cariño; seguramente, el mejor de mi carrera.
S. B.: Desearía agradecer de forma especial la labor realizada por el Sr. Miquel Galan, de la empresa
Telstar, como coordinador del proyecto europeo; y a
todos los socios del consorcio los dos años de colaboración intensa en el proyecto. �
Berta Albaigés i el Dr. Salvador Borrós
63
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per acord de l’Assemblea General de
Establecidos por acuerdo de la Asamblea General
l’Associació de Químics el dia 12 d’abril
de la Asociación de Químicos el día 12 de abril
de 1959 per enaltir la memòria del P. Gil (Promoció
de 1959 para enaltecer la memoria del P. Gil
1919), director de l’IQS (1934-1957), i concedits
(Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),
als alumnes que hagin realitzat el millor Treball de
y concedidos a los alumnos que hayan realizado
Final de Carrera.
el mejor Trabajo de Fin de Carrera.
Ana M. Jiménez ha guanyat el Premi Pare
Salvador Gil 2006
Ana M.ª Jiménez ha ganado el Premio Pare
Salvador Gil 2006
NONELL: “EL TREBALL DE L’ANA ENS
DIGNIFICA”
NONELL: “EL TRABAJO DE ANA NOS
DIGNIFICA”
A NA M. J IMÉNEZ (26 ANYS ), ENGINYERA QUÍMICA PER
L ’IQS, VA NÉIXER A M ONTSÓ , PERÒ FA VUIT ANYS QUE VIU
A B ARCELONA . É S UNA AMANT DEL BÀSQUET I HA ARRIBAT
A SER PRESELECCIONADA PER LA SELECCIÓ ESPANYOLA .
A MÉS , ÉS UNA FAN DEL GRUP DE POP A MARAL . E L
TÍTOL DE LA RECERCA ÉS : S ÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DEL
2,7,12,17-( O METOXIFENIL )-3,6,13,16- TETRAAZAPORCI FENO I ELS SEUS INTERMEDIS BIIMIDAZÒLICS .
A NA M.ª J IMÉNEZ (26 AÑOS ), INGENIERA QUÍMICA POR EL
IQS, NACIÓ EN M ONZÓN , PERO HACE OCHO AÑOS QUE VIVE
EN B ARCELONA . E S UNA AMANTE DEL BALONCESTO Y HA
LLEGADO A SER PRESELECCIONADA POR LA SELECCIÓN ESPA ÑOLA . A DEMÁS , ES UNA FAN DEL GRUPO DE POP A MARAL .
E L TÍTULO DE SU INVESTIGACIÓN ES : S ÍNTESIS Y CARACTE RIZACIÓN DEL 2,7,12,17-( O METOXIFENIL )-3,6,13,16TETRAAZAPORCIFENO Y SUS PRECURSORES BIIMIDAZÓLICOS .
En què consisteix exactament la teva recerca?
¿En qué consiste exactamente tu investigación?
Ana M. Jiménez: Estic fent una recerca per a teràAna M.ª Jiménez: Estoy llevando a cabo una invespies mèdiques. Exactatigación para terapias mément per a tractaments
dicas. Exactamente para
contra el càncer i també
tratamientos contra el cánper posar el meu granet
cer y también para poner
de sorra als tractaments
mi granito de arena en los
contra les malalties cutratamientos contra las entànies.
fermedades cutáneas.
Santi Nonell: És una línia
Santi Nonell: Es una línea
de recerca que va néixer
de investigación que nació
a par tir de l’època de la
a partir de la época de la
Barcelona olímpica baBarcelona olímpica basasada en una síntesi i un
da en una síntesis y un
estudi de molècules. Per El Dr. Santi Nonell i Ana Mª Jiménez
estudio de moléculas. Por
64
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
tant, és una herència d’estudi científic des de fa més
de 10 anys, que a més està emmarcat en una línia
de recerca que engloba el treball i la investigació de
10 professors i 7 alumnes.
lo tanto, es una herencia de estudio científico desde
hace más de 10 años, que además está enmarcado
en una línea de investigación que abarca el trabajo y
la investigación de 10 profesores y 7 alumnos.
Quines motivacions t’han dut a fer aquest estudi?
A.M.J.: Les motivacions són moltes i són la part essencial per a l’estudi i la tesi. En primer lloc, com a
estudiant, tens ganes de saltar de la carrera al món
real i pensar realment com pots fer la teva aportació
a la societat des del teu punt de vista professional.
Després és molt gratificant formar part d’un equip
amb les qualitats que té la gent que m’envolta i que
m’ajuda. A més, un treball així et permet ser més
independent.
S.N.: S’ha de pensar que en el Treball de Final de
Carrera, els alumnes són totalment responsables.
Com diu l’Ana, aprenen a treballar de forma independent dins un grup de professionals exigents i molt
eficients. El més important és que aprenen a tancar
coses, a fer un treball d’inici a fi, i això és el que
realment s’ha de tenir present.
¿Qué motivaciones te han llevado a hacer este estudio?
A.M.J.: Las motivaciones son muchas y son la parte
esencial para el estudio y la tesis. En primer lugar,
como estudiante, tienes ganas de dar el salto de la
carrera al mundo real y pensar realmente cómo puedes hacer tu aportación a la sociedad desde tu punto
de vista profesional. Después es muy gratificante formar parte de un equipo con las cualidades que tiene
la gente que me rodea y que me ayuda. Además, un
trabajo así te permite ser más independiente.
S.N.: Hay que tener en cuenta que en el Trabajo de Fin
de Carrera, los alumnos son totalmente responsables.
Como dice Ana, aprenden a trabajar de forma independiente dentro de un grupo de profesionales exigentes
y muy eficientes. Lo más importante es que aprenden
a cerrar cosas, a hacer un trabajo de principio a fin, y
esto es lo que realmente hay que tener presente.
Ana Mª Jiménez
Veig que el professor actua com de tutor, però també com a company…
A.M.J.: El professor, més que algú que t’avalua, que
et posa una nota, pren una figura i un rol diferent
al que estem acostumats a veure. En aquest cas,
el professor et fa més de conseller que d’una altra
cosa. És una persona que t’acompanya en el teu estudi, que et dóna suport i que viu el mateix que tu.
Veo que el profesor actúa como tutor, pero también
como compañero…
A.M.J.: El profesor, más que alguien que te evalúa,
que te pone una nota, toma una figura y un rol diferente al que estamos acostumbrados a ver. En este
caso, el profesor ejerce más de consejero que de
otra cosa. Es una persona que te acompaña en tu
estudio, que te apoya y que vive lo mismo que tú.
I què se sent quan et donen un premi com aquest?
A.M.J.: Et fa molta il·lusió i el millor és que, després
de tant de treball, encara et sents motivat.
S.N.: Els comentaris del jurat acadèmic ja feien
pensar que el seu treball tenia un valor diferent
¿Y qué se siente cuando te dan un premio como éste?
A.M.J.: Te hace mucha ilusión y lo mejor es que, después de tanto trabajo, todavía te sientes motivado.
S.N.: Los comentarios del jurado académico ya hacían pensar que su trabajo tenía un valor diferente al
65
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
a la resta. Abans d’avaluar-lo
ja s’havia publicat en revistes
especialitzades. Això fa pensar que és un estudi consolidat del tot.
resto. Antes de evaluarlo ya había salido publicado en revistas
especializadas. Esto hace pensar que es un estudio totalmente consolidado.
Vols continuar en això després
d’estudiar?
A.M.J.: M’agrada la investigació i és un camp en el qual vull
seguir.
S.N.: El seu treball ens dignifica.
Ha aclarit l’efecte dels àtoms
de nitrogen. El més impor tant
és que ha creat molècules que
tenen un potencial fotoprotector
per a la pell.
¿Quieres seguir en esto después
de estudiar?
A.M.J.: Me gusta la investigación
y es un campo en el que quiero
continuar.
S.N.: Su trabajo nos dignifica. Ha
aclarado el efecto de los átomos
de nitrógeno. Lo más importante
es que ha creado moléculas que
tienen un potencial fotoprotector
para la piel.
Heu pensat a comercialitzar-ho?
S.N.: El valor econòmic és el valor menor. La satisfacció perso- Ana Mª Jiménez
nal és la que ens justifica com
a investigadors. Si, a més, l’estudi té un valor social, molt millor. Una sola persona curada ja seria
una recompensa impagable.
¿Habéis pensado comercializarlo?
S.N.: El valor económico es el
menor valor. La satisfacción personal es la que nos justifica como investigadores. Si, además, el estudio tiene un
valor social, mucho mejor. Una sola persona sanada
ya sería una recompensa impagable.
Com és un dia de treball de l’Ana?
A.M.J.: El primer que faig és estabilitzar, després mesurar molècules i finalment faig un diari
de seguiment.
S.N.: Un tema bàsic en ciència és ser precís i objectiu. S’aproven un de cada deu projectes i, entre els
aprovats, hi ha el de l’Ana. Ella és extraordinàriament
capaç i perseverant, per això val molt. �
P: ¿Cómo es un día de trabajo de Ana?
A.M.J.: Lo primero que hago es estabilizar, después
medir moléculas y finalmente hago un diario de seguimiento.
S.N.: Un tema básico en ciencia es ser preciso y objetivo. Se aprueban uno de cada diez proyectos y, entre
los aprobados, está el de Ana. Ella es extraordinariamente capaz y perseverante, por eso vale mucho. �
Ana Mª JIménez i el Dr. Santi Nonell
66
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics
el dia 12 d’abril de 1959
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedits als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
JOSÉ LUIS CHESA HA GUANYAT EL PREMI
SALVADOR GIL
E L TFC DE J OSÉ L UIS C HESA , GRADUAT EN E NGINYERIA
Q UÍMICA (2004), CONSISTEIX EN UN SISTEMA DE COM BUSTIÓ PER ALS NOUS MOTORS HCCI. P ER ACONSEGUIR HO HA UTILITZAT EINES DE PROGRAMACIÓ I SIMULACIÓ
INFORMÀTICA . H A ESTAT SUPERVISAT PEL PROFESSOR J OSÉ
J AVIER M OLINS , TOT I QUE LA MAJOR PART DEL TREBALL DE
J OSÉ L UIS ES VA FER EN EL PRESTIGIÓS M ASSACHUSSETS
I NSTITUTE OF T ECHNOLOGY DE B OSTON .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos
el día 12 de abril de 1959
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919),
director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
JOSÉ LUIS CHESA HA GANADO EL PREMIO
SALVADOR GIL
E L TFC DE J OSÉ L UIS C HESA , GRADUADO EN I NGENIERÍA
Q UÍMICA (2004), CONSISTE EN UN SISTEMA DE COMBUS TIÓN PARA LOS NUEVOS MOTORES HCCI. P ARA LOGRARLO
HA UTILIZADO HERRAMIENTAS DE PROGRAMACIÓN Y SIMU LACIÓN INFORMÁTICA . H A ESTADO SUPERVISADO POR EL
PROFESOR J OSÉ J AVIER M OLINS , AUNQUE LA MAYOR PARTE
DEL TRABAJO DE J OSÉ L UIS SE HIZO EN EL PRESTIGIOSO
M ASSACHUSSETS I NSTITUTE OF T ECHNOLOGY DE B OSTON .
Quin tema tracta el teu TFC?
José Luis Chesa: El treball es basa a localitzar la
millor combinació de temps de tancament de les
vàlvules d’un motor de cotxe mitjançant l’aplicació
de mètodes de programació informàtica. Aquest
sistema s’aplica als nous motors, HCCI, i permet
un millor escalfament de la barreja de combustió.
És un motor sense bugia, com els de gasolina, ni
sistema d’injecció, com els dièsel, funciona amb
reacció química.
Mitjançant tècniques de programació informàtica i
de simulació vaig anar buscant els temps d’obertura
i tancament per retenir els gasos calents que facilitessin la combustió.
¿Qué tema trata tu TFC?
José Luis Chesa: El trabajo se basa en localizar la
mejor combinación de tiempos de cierre de las válvulas de un motor de coche mediante la aplicación de
métodos de programación informática. Este sistema
se aplica a los nuevos motores, HCCI, y permite un
mejor calentamiento de la mezcla de combustión. Es
un motor sin bujía, como los de gasolina, ni sistema
de inyección, como los diésel, funciona con reacción
química.
Mediante técnicas de programación informática y de
simulación fui buscando los tiempos de apertura y
cierre para retener los gases calientes que facilitaran
la combustión.
Com va sorgir la idea d’aquest treball?
José Javier Molins: L’origen d’aquesta idea està en
la doctora Balcells, que des de fa anys fa possible
que alumnes nostres vagin al Massachussets Institute of Technology (MIT). El perfil de José Luis era
adequat per anar als Estats Units, a més estava molt
interessat en el tema de programació i allí va treballar amb el professor William Green.
¿Cómo surgió la idea de este trabajo?
José Javier Molins: El origen de esta idea está en la
doctora Balcells, que desde hace años posibilita que
alumnos nuestros vayan al Massachussets Institute
of Technology (MIT). El perfil de José Luis era adecuado para ir a Estados Unidos, además estaba muy
interesado en el tema de programación y allí trabajó
con el profesor William Green.
67
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
J.L.C.: El profesor Green tenía una línea de investigación centrada en este tipo de motor. Un año antes,
otro alumno estuvo trabajando en las herramientas
que luego utilicé yo para el desarrollo de mi TFC.
Grandes empresas como Ford o General Motors están muy interesadas en este proyecto y apoyan el trabajo que allí se hace. Además, temen la competencia
asiática porque los japoneses están muy avanzados
en el desarrollo del HCCI.
Dr. José Javier Molins
J.L.C.: El professor Green tenia una línia d’investigació centrada en aquest tipus de motor. Un any abans,
un altre alumne va estar treballant en les eines que
després vaig utilitzar jo per al desenvolupament del
meu TFC. Grans empreses com Ford o General Motors estan molt interessades en aquest projecte i
donen suport al treball que allí es fa. A més, temen
la competència asiàtica perquè els japonesos estan
molt avançats en el desenvolupament de l’HCCI.
Com va ser la vostra relació durant el desenvolupament del projecte?
J.J.M.: Va ser a distància, mitjançant correus electrònics o quan José Luis venia de visita. El seu projecte
estava emmarcat dintre de les línies de treball del
MIT, així que la meva tasca era més de suport i assessorament. Quan els alumnes de l’IQS van allà,
sempre un dels professors ponents del químic s’hi
manté en contacte perquè, al cap i a la fi, el TFC es
defensa finalment davant un tribunal a l’IQS.
J.L.C.: A mesura que anava redactant el projecte en
si, l’hi anava enviant perquè em guiés. Com que era
un tema molt vinculat amb la informàtica de càlcul
de processos vaig escollir el professor José Javier
Molins perquè era qui tractava aquestes qüestions
aquí, a la carrera.
Com definiries l’experiència de treballar en una institució tan prestigiosa com el MIT?
J.L.C.: M’ha ajudat molt a l’hora de trobar feina aquí.
L’experiència allà va ser molt bona. A més de servir per
millorar l’anglès, coneixes molta gent en el MIT amb la
qual intercanvies coneixements. Una de les coses que
cal agrair de la formació que t’ofereix l’IQS és la versatilitat que et dóna per treballar en diversos àmbits. Una
altra companya de la meva promoció també va anar al
MIT, però va treballar en l’àmbit de la biotecnologia,
que no té res a veure amb el que vaig fer jo.
68
¿Cómo fue vuestra relación durante el desarrollo del
proyecto?
J.J.M.: Fue a distancia, mediante correos electrónicos o cuando José Luis venía de visita. Su proyecto
estaba enmarcado dentro de las líneas de trabajo
del MIT, así que mi labor era más de apoyo y asesoramiento. Cuando los alumnos del IQS van allí, uno
de los profesores ponentes del químico siempre se
mantiene en contacto porque, al fin y al cabo, el TFC
se defiende finalmente ante un tribunal en el IQS.
J.L.C.: A medida que iba redactando el proyecto en sí,
se lo iba enviando para que me guiara. Como era un
tema muy vinculado con la informática de cálculo de
procesos escogí al profesor José Javier Molins porque
era quien trataba estas cuestiones aquí, en la carrera.
¿Cómo definirías la experiencia de trabajar en una institución tan prestigiosa como el MIT?
J.L.C.: Me ha ayudado mucho a la hora de encontrar trabajo aquí. La experiencia allí fue muy buena.
Además de servir para mejorar el inglés, conoces a
mucha gente en el MIT con la que intercambias conocimientos. Una de las cosas que hay que agradecer
de la formación que te ofrece el IQS es la versatilidad que te da para trabajar en varios ámbitos. Otra
compañera de mi promoción también fue al MIT, pero
trabajó en el ámbito de la biotecnología, que no tiene
nada que ver con lo que hice yo.
José Luis Chesa
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
Un altre punt positiu de la meva estada als Estats
Units ha estat que m’ha ser vit per descobrir els
meus interessos professionals. Pel fet d’estar allà
en contacte amb motors em vaig interessar per
aquest camp i en tornar vaig fer el curs d’adaptació
d’enginyeria industrial.
J.J.M.: José Luis va demostrar una àmplia capacitat
d’adaptació, ja no tan sols per la qüestió d’anar-se’n
a viure a un altre país, sinó perquè allà va haver de
treballar amb unes eines que aquí no havia vist i a
les quals es va adaptar ràpidament.
Otro punto positivo de mi estancia en los Estados
Unidos ha sido que me ha ser vido para descubrir
mis intereses profesionales. Al estar allí en contacto con motores me interesé por este campo y
al volver hice el curso de adaptación de ingeniería
industrial.
J.J.M.: José Luis demostró una amplia capacidad de
adaptación, ya no sólo por la cuestión de irse a vivir
a otro país, sino porque allí tuvo que trabajar con
unas herramientas que aquí no había visto y a las
que rápidamente se adaptó.
Els moments més agradables del projecte?
J.L.C.: Doncs quan obtens resultats. Quan un treballa amb programes de simulació que triguen hores a
donar-te un resultat arribes a estar fart de la màquina, però quan et dóna el resultat respires tranquil i
et sents molt satisfet.
¿Los momentos más agradables del proyecto?
J.L.C.: Pues cuando obtienes resultados. Cuando
uno trabaja con programas de simulación que tardan
horas en darte un resultado llegas a estar harto de
la máquina, pero cuando te da el resultado respiras
tranquilo y te sientes muy satisfecho.
I els moments més difícils?
J.L.C.: Va ser partir de zero, perquè al principi vas
perdut, prens camins que després t’adones que no
tenen sortida i has de tornar enrere. De vegades et
senties una mica decebut i semblava que la cosa
no sortiria. Però quan obtens els resultats que vols
i veus que les coses comencen a funcionar, llavors
t’animes i segueixes endavant. �
¿Y los momentos más difíciles?
J.L.C.: Fue partir de cero, porque al principio vas dando bandazos, tomas caminos que luego te das cuenta
de que no tienen salida y tienes que volver hacia atrás.
A veces te sentías un poco decepcionado y parecía
que la cosa no iba a salir. Pero cuando obtienes los
resultados que quieres y ves que las cosas empiezan
a funcionar, entonces te animas y sigues adelante. �
José Luis Chesa i el Dr. José Javier Molins
69
45
PREMI ESPECIAL
Entrevista a Noemí Rubio, Premi Extraordinari de
Doctorat
Entrevista a Noemí Rubio, Premio Extraordinario
de Doctorado
“EL PREMI ÉS EL RECONEIXEMENT A LA
FEINA D’ANYS”
“EL PREMIO ES EL RECONOCIMIENTO AL
TRABAJO DE MUCHOS AÑOS”
N OEMÍ R UBIO (B ARCELONA , 1975) HA REBUT AQUEST ANY
EL P REMI E XTRAORDINARI DE D OCTORAT DEL PROGRAMA DE
Q UÍMICA I E NGINYERIA Q UÍMICA DE LA URL. A QUESTA JOVE
CIENTÍFICA , QUE ARA CONTINUARÀ LA SEVA TASCA POSTDOC TORAL A B OSTON SOTA LA DIRECCIÓ DE R OBERT R EDMOND ,
EXPLICA EN AQUESTA ENTREVISTA QUINES HAN ESTAT LES
PRINCIPALS LÍNIES DE LA SEVA INVESTIGACIÓ .
70
PREMIO ESPECIAL
N OEMÍ R UBIO (B ARCELONA , 1975) HA RECIBIDO ESTE
AÑO EL P REMIO E XTRAORDINARIO DE D OCTORADO DEL PRO GRAMA DE Q UÍMICA E I NGENIERÍA Q UÍMICA DE LA URL.
E STA JOVEN CIENTÍFICA , QUE AHORA CONTINUARÁ SU TAREA
POSDOCTORAL EN B OSTON BAJO LA DIRECCIÓN DE R OBERT
R EDMOND , CUENTA EN ESTA ENTREVISTA CUÁLES HAN SIDO
LAS PRINCIPALES LÍNEAS DE SU INVESTIGACIÓN .
Quan vas tenir clar que volies fer el doctorat?
Vaig començar la llicenciatura de Química l’any 1993
i em vaig especialitzar en Química Orgànica. Però per
fer el Treball de Final de Carrera (TFC) vaig passarme al departament de Química Física, a la secció
de Fotoquímica, amb el Santi Nonell. El 1999 vaig
defensar el TFC i després vaig continuar amb la tesi,
que ja tenia molt clar què volia fer.
¿Cuándo tuviste claro que querías realizar el doctorado?
Empecé la licenciatura de Química en 1993 y me especialicé en Química Orgánica. Pero para elaborar
el Trabajo de Fin de Carrera (TFC) me pasé al departamento de Química Física, a la sección de Fotoquímica, con Santi Nonell. En 1999 defendí el TFC
y después continué con la tesis, que ya tenía muy
claro qué quería hacer.
En què va consistir la teva recerca?
La tesi la vaig fer en anglès per obtenir el títol de doctora europea i porta per títol On the trail of the Type-I
mechanism in photodynamic therapy using porphycenes and other porphyrin-like photosensitisers. L’àmbit
de la recerca era l’acció fotodinàmica, en concret el
mecanisme Tipus I, en què el sensibilitzador absorbeix
la llum, reacciona amb la biomolècula i comença una
reacció radicalària. La meva tesi es va dividir en tres
blocs: el primer va servir per estudiar les propietats
fotofísiques de diferents sensibilitzadors; el segon va
consistir a caracteritzar l’espectre d’absorció i la cinètica dels ions radicals d’aquests sensibilitzadors en
dissolvents orgànics, i finalment, durant una estada
de gairebé vuit mesos a l’Imperial College de Londres,
vaig comprovar que els sensibilitzadors seleccionats
fotoinactivaven bactèries gram(+) i gram(−) i vaig mirar
si podia recuperar l’espectre del radical anió que havia obtingut prèviament. I sí, així va ser, i em va quedar
una tesi molt rodona.
¿En qué consistió tu investigación?
La tesis la hice en inglés para obtener el título de
doctora europea y se titula On the trail of the Type-I
mechanism in photodynamic therapy using porphycenes and other porphyrin-like photosensitisers. El campo
de la investigación era la acción fotodinámica, en concreto el mecanismo Tipo I, en el que el sensibilizador
absorbe la luz, reacciona con la biomolécula y empieza
una reacción radicalaria. Mi tesis se dividió en tres bloques: el primero sirvió para estudiar las propiedades
fotofísicas de diferentes sensibilizadores; el segundo
consistió en caracterizar al espectro de absorción y la
cinética de los iones radicales de estos sensibilizadores en disolventes orgánicos, y finalmente, durante
una estancia de casi ocho meses en el Imperial College de Londres, comprobé que los sensibilizadores
seleccionados fotoinactivaban bacterias gramo(+) y
gramo(−) y comprobé si podía recuperar el espectro
del radical anión que había obtenido previamente. Y sí,
así fue, y me quedó una tesis muy redonda.
De quina part et sents més orgullosa?
De tot, però sobretot de la recerca final a Londres
amb els bacteris. Durant la tesi doctoral pateixes
molt, et trobes amb molts entrebancs, tot és molt
lent i són experiments molt llargs. Per això, quan vaig
veure la tesi enquadernada i acabada em va fer molta il·lusió.
¿De qué parte te sientes más orgullosa?
De todo, pero sobre todo de la investigación final
en Londres con las bacterias. Durante la tesis doctoral sufres mucho, te encuentras con muchos obstáculos, todo es muy lento y son experimentos muy
largos. Por eso cuando vi la tesis encuadernada y
acabada me hizo mucha ilusión.
PREMI ESPECIAL
PREMIO ESPECIAL
Quines aplicacions pràctiques té la teva investigació?
Per exemple, en la teràpia fotodinàmica de càncers
superficials, que s’està provant des de fa poc a Espanya. Es tracta d’una teràpia en què t’apliquen el
fàrmac inactiu i llavors, per mitjà d’una sèrie de mecanismes i a través de la irradiació de llum, s’eliminen de forma selectiva les cèl·lules dolentes. És una
teràpia molt menys agressiva que la quimioteràpia o
la radioteràpia: els únics efectes secundaris són que
no pots prendre el sol durant unes setmanes. També té aplicacions en la fotoinactivació de bacteris, ja
que avui cada vegada fem més ús dels antibiòtics i
aquests perden efectivitat.
¿Qué aplicaciones prácticas tiene tu investigación?
Por ejemplo, en la terapia fotodinámica de cánceres
superficiales, que se está probando desde hace poco
en España. Se trata de una terapia en la que te aplican
el fármaco inactivo y entonces, por medio de una serie
de mecanismos y a través de la irradiación de luz, se
eliminan de forma selectiva las células dañinas. Es una
terapia mucho menos agresiva que la quimioterapia o
la radioterapia: los únicos efectos secundarios son que
no puedes tomar el sol durante unas semanas. También tiene aplicaciones en la fotoinactivación de bacterias, puesto que hoy en día cada vez hacemos más uso
de los antibióticos y éstos pierden efectividad.
I ha tingut difusió, la teva
tesi?
He tingut la sort que el meu
director de tesi, en Santi
Nonell, m’ha ajudat a difondre el meu treball. Fins
ara he publicat vuit articles
en revistes científiques i en
tinc dos més en preparació.
També he tingut la possibilitat de presentar els resultats en congressos. La
veritat és que aquest suport és d’agrair.
¿Y ha tenido difusión, tu
tesis?
He tenido la suerte de que
mi director de tesis, Santi
Nonell, me ha ayudado a
difundir mi trabajo. Hasta
ahora he publicado ocho
artículos en revistas científicas y dos más en preparación. También he tenido
la posibilidad de presentar
los resultados en congresos. La verdad es que este
apoyo se agradece.
Què significa per a tu el
Premi Extraordinari de
Doctorat?
Un reconeixement a la feina feta tots aquests anys,
perquè hi ha moments en
què et desanimes o no trobes els resultats que busques. La feina dels becaris
és dura, es treballa moltíssimes hores i no sempre
obtens resultats. N’estic
molt contenta.
¿Qué significa para ti el
Premio Extraordinario de
Doctorado?
Un reconocimiento al trabajo hecho todos estos años,
porque hay momentos en
los que te desanimas o no
encuentras los resultados
que buscas. El trabajo de
los becarios es duro, se trabaja muchísimas horas y no
siempre obtienes resultados. Estoy muy contenta.
Dra. Noemí Rubio
Quins són ara els teus objectius?
De moment, me’n vaig a Boston durant un any per a
una estada postdoctoral. Em vull dedicar a la investigació, ho tinc clar. Crec, a més, que a l’estranger puc
agafar molta experiència. Però aniré a poc a poc, perquè en el món de la ciència s’ha d’anar de mica en
mica, sense fixar-te objectius molt concrets, perquè
de vegades les coses no surten com et penses. La
ciència és així. �
45
¿Cuáles son ahora tus objetivos?
Por el momento, me voy a Boston durante un año
para una estancia posdoctoral. Me quiero dedicar a la
investigación, lo tengo claro. Creo, además, que en el
extranjero puedo adquirir mucha experiencia. Pero iré
despacio, porque en el mundo de la ciencia hay que
ir poco a poco, sin fijarte objetivos muy concretos,
porque a veces las cosas no salen como esperas. La
ciencia es así. �
71
Descargar