Trabajos de Final de Carrera (TFC)

Anuncio
JUNIO 2003
JUNY
A
AS O CIA CI Ó N DE Q U ÍM ICO S E IN G E NI EROS DEL INSTITUTO QUÍMIC O DE S A R R I À
B U T L L E T Í I N F O R M AT I U D E L ’ A I Q S
news
36
B O L E T Í N I N F O R M AT I V O D E L A A I Q S
Trabajos de Final de
Carrera (TFC)
EXPERIENCIA DE JOSÉ MOSQUERA CON
EL GRUPO DE EXPERTOS
XAVIER TRIAS, CONCEJAL DEL
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA,
PARTICIPÓ EN LAS TARDES ASSOCIACIÓ
ENTREVISTA A LOS DELEGADOS
DE LA PROMOCIÓN 2003
36
SUMARI
SUMARIO
3.
Editorial / Editorial
4.
Eleccions de càrrecs de la Junta Directiva de l’A-IQS /
Elecciones de cargos de la Junta Directiva de la A-IQS
6.
Treballs de Final de Carrera. Entrevista al degà Lluís
6
Comellas / Trabajos de Final de Carrera.
Entrevista al decano Lluís Comellas
14.
Grups Professionals / Grupos Profesionales
20.
Tardes Associació / Tardes Asociación
33.
Futures Promocions / Futuras Promociones
45.
Federació Espanyola d’Enginyers Químics
20
(FEIQ)/
14
Federación Española de Ingenieros Químicos (FEIQ)
47.
Grup d’Experts / Grupo de Expertos
50.
Notícies A-IQS / Noticies A-IQS
55.
Premis P. Salvador Gil, S. I. /
50
Premios P. Salvador Gil, S. I.
58.
Aniversaris Promocions / Aniversarios Promociones
JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ
President: Lluís Seguí i Garriga
Vicepresident: Jaume Árboles i Muntadas
Secretari: Josep Beumala i Griño
Via Augusta, 390
08017 Barcelona
Sots-secretari: Máximo Hidalgo i Villarroya
Tel. 93 267 20 12 / 93 267 20 00
Tresorer: Íñigo Babot i Gutiérrez
Tel. i fax directe 93 280 42 76
Sotstresorer: Jordi Martí i Gascón
Web: http://www.aiqs.es
Vocals: Magda Faijes i Simona, Borja Gibert i
E-mail: [email protected]
Lasaosa, Núria Guix i Galceran, Albert Palomer i
Benet, Alexis Pey i Torruella, Jesús Santamaría i
Serna i Rafael Queralt i Teixidó
2
A-IQS
Secretari General Tècnic: Anton M. Sitjes
Coordinació editorial i disseny: BPMO Edigrup
Dipòsit legal: B-37419-97
A-IQS es
miembro de
la EUROPEAN
FEDERATION
OF CHEMICAL
ENGINEERING
desde 1974
Presiden
EDITORIAL
EDITORIAL
Benvolguts tots,
Apreciados todos:
En aquest editorial no vull parEn este editorial no quiero hablar
lar de l’A-IQS. M’agradaria, però
de la A-IQS. Me gustaría, pero no
no puc.
puedo. Yo tenía un amigo. Un amigo
Jo tenia un amic. Un amic
desde el colegio, en los Salesianos
des de l’escola, als Salesians
de Horta. Un amigo del IQS. Un amid’Hor ta. Un amic de l’IQS. Un
go desde que teníamos ocho años.
amic des que teníem vuit anys.
Y no sé por qué ya no está. No sé
I no sé per què ja no hi és. No
por qué toda una familia tendrá que
sé per què tota una família haurà
seguir sin él.
de seguir sense ell.
Un atentado estúpido (en realidad
Un atemptat estúpid (en realitodos lo son) se lo llevó.
tat tots ho són) se’l va endur.
Manuel había hecho de MarrueEn Manuel havia fet del Marroc
cos su segundo país. Vivía allí
el seu segon país. Hi vivia molmuchos días de la semana. Había
ts dies de la setmana. Hi havia
creado allí su negocio.
creat el seu negoci.
Estaba en la Casa de España de
Era a la Casa d’Espanya de
Casablanca, un lugar habitual para
Casablanca, un lloc habitual per
él, y una tremenda explosión termia ell, i una tremenda explosió
nó de repente con todos sus planes
va acabar de sobte amb tots els
de futuro. De centrarse nuevamente
seus plans de futur. De centraren Tarragona, de disfrutar más de
se novament a Tarragona, de
su familia.
Manuel Albiac
gaudir més de la
Me gustaría enconseva família.
trar palabras para
M’agradaria trobar
definir lo que siento,
paraules per definir
lo que sentimos todos
el que sento, el que
los miembros de la
sentim tots els memAsociación y, en espebres de l’Associació
cial, sus compañeros
i, en especial, els
de la Promoción de
seus companys de la
1969.
Promoció de 1969.
Palabras que no fueSopar de la Promoció 1969 (Barcelona 1974)
Paraules que no fossen
las típicas de los
Cena de la Promoción 1969 (Barcelona 1974)
sin les típiques dels
políticos, que quedan
polítics, que queden bé i després s’obliden.
bien y luego se olvidan.
Només puc dir que estic emprenyat, que tinc ràbia
Solamente puedo decir que estoy muy molesto, que
i que això és una injustícia més d’aquest món que
tengo rabia y que eso es una injusticia más de este munno ha sabut trobar la manera de solucionar els prodo que no ha sabido encontrar la manera de solucionar
blemes que ell mateix ha creat. Un cop més queda
los problemas que él mismo ha creado. Una vez más
demostrat que la guerra, qualsevol guerra, no té cap
queda demostrado que la guerra, cualquier guerra, no
justificació i, a més, no arregla res, i que sacrificis
tiene justificación alguna y, además, no arregla nada, y
com el d’en Manuel, tampoc.
que sacrificios como el de Manuel, tampoco.
Manuel, dir que no t’oblidarem sona tòpic però és
Manuel, decir que no te olvidaremos suena tópico pero
veritat.
es verdad.
M’agradaria pensar que el que t’ha passat servirà
Me gustaría pensar que lo que te ha pasado servirá de
d’alguna cosa. Però no n’estic segur.
algo. Pero no estoy seguro.
Deixa’m només dir-te una cosa. T’estimo.
Déjame solamente decirte una cosa. Te quiero. Te
T’estimem.
queremos.
Lluís Seguí
Promoció 1969
President de l’A-IQS
Lluís Seguí
Promoción 1969
Presidente de la A-IQS
3
36
ELECCIONS AIQS
NOVA JUNTA DIRECTIVA DE L’A-IQS
E L 18 DE JUNY PASSAT VA TENIR LLOC , A L ’I NSTITUT
Q UÍMIC DE S AR RIÀ (IQS), L ’ ELECCIÓ DE CÀR RECS PER A LA
NOVA J UNTA D IRECTIVA DE L ’A-IQS. D ESPRÉS D ’ OBTENIR
ELS RESULTATS , L LUÍS S EGUÍ I G AR RIGA CONTINUA COM A
PRESIDENT I S ’ INCORPOREN A LA J UNTA SIS NOUS VOCALS
I UN NOU VICETRESORER.
Els
membres
que s’estrenen a
la Junta són Borja
Giber t i Lasaosa
(Promoció 2000),
Núria Guix i Galceran
(Promoció
2002),
Alber t
Palomer i Benet
(Promoció 1983),
Alexis Pey i Torruella (Promoció 1998)
i Jesús Santamaría
i Serna (Promoció
1990); així com un
nou vicetresorer,
Jordi Mar tí i Gascón (Promoció 1988). La novetat
és que hi ha una ampliació en dos membres de la
Junta per tal que les noves titulacions tècniques
de l’IQS hi tinguin una bona representació.
La nova Junta Directiva de l’A-IQS reflecteix el
desig de Lluís Seguí, president de l’Associació,
“que els nous membres de la Junta siguin joves
i que cobreixin tots els aspectes dels nostres
estudis”. Així doncs, dos dels nous membres,
Borja Giber t i Alexis Pey, estan fent el doctorat,
i Núria Guix forma par t de la primera promoció
d’enginyers industrials que es van llicenciar l’any
passat. De fet, Borja Giber t serà l’encarregat
de la Comissió de Joves perquè Magda Faijes,
la responsable fins ara, se’n va un any fora
d’Espanya.
El cas de l’altre nou vocal de Junta, també
estudiant de doctorat, Alexis Pey i Torruella, és
semblant i s’encarregarà de l’apar tat de noves
tecnologies. La seva relació amb l’Associació va
començar ara fa uns tres anys per iniciativa pròpia, proposant millores en el camp d’internet i de
ser veis i, des d’aleshores, ha estat treballant en
aquest sentit. El seu objectiu és continuar impulsant els canvis que ja s’han fet, com per exemple
“correu per a tots els associats, un e-mail per
4
ELECCIONES AIQS
NUEVA JUNTA DIRECTIVA DE LA A-IQS
E L PASADO 18 DE JUNIO TUVO LUGAR, EN EL I NSTITUTO
Q UÍMICO DE S AR RIÀ (IQS), LA ELECCIÓN DE CAR GOS PARA
LA NUEVA J UNTA D IRECTIVA DE LA A-IQS. TRAS LA OBTEN CIÓN DE RESULTADOS , L LUÍS S EGUÍ I G AR RIGA CONTINÚA
COMO PRESIDENTE Y SE INCORPORAN A LA J UNTA SEIS
NUEVOS VOCALES Y UN NUEVO VICETESORERO .
Los
miembros
que se estrenan
en la Junta son
Borja Giber t i Lasaosa (Promoción
2000), Núria Guix
i Galceran (Promoción 2002), Alber t
Palomer i Benet
(Promoción 1983),
Alexis Pey i Torruella
(Promoción 1998) y
Jesús Santamaría
i Serna (Promoción
1990); así como un
nuevo vicetesorero,
Jordi Martí i Gascón (Promoción 1988). La novedad
es que hay una ampliación en dos miembros de la
Junta para que las nuevas titulaciones técnicas del
IQS tengan una buena representación.
La nueva Junta Directiva de la A-IQS refleja el
deseo de Lluís Seguí, presidente de la Asociación,
“de que los nuevos miembros de la Junta sean jóvenes y que cubran todos los aspectos de nuestros
estudios”. Así, dos de los nuevos miembros, Borja
Gibert y Alexis Pey, están realizando el doctorado,
y Núria Guix forma parte de la primera promoción
de ingenieros industriales que se licenciaron el año
pasado. De hecho, Borja Gibert será el encargado
de la Comisión de Jóvenes porque Magda Faijes,
la responsable hasta ahora, se va un año fuera de
España.
El caso del otro nuevo vocal de la Junta, también
estudiante de doctorado, Alexis Pey i Torruella, es
parecido y se encargará del apartado de nuevas tecnologías. Su relación con la Asociación empezó hace unos tres años por iniciativa propia, proponiendo
mejoras en el campo de internet y de ser vicios y,
desde entonces, ha estado trabajando en ese sentido. Su objetivo es seguir impulsando los cambios
que ya se han realizado, como por ejemplo “correo
para todos los asociados, un e-mail por cada promo-
ELECCIONS AIQS
cada promoció, i un e-mail
per grups professionals que
millorin la facilitat i la velocitat amb què es poden comunicar els associats, així
com l’Associació amb ells”.
D’altra banda, Núria Guix i
Galceran comenta que, com
a membre de la Junta, li interessa “reforçar la relació
dels enginyers del Químic
amb el Col·legi d’Enginyers
de Catalunya”.
Jesús Santamaría i Jordi Mar tí apor taran, com a
membres de la nova Junta,
la seva experiència i contactes amb el camp professional. Jordi Mar tí afirma que
vol “transmetre el seu entusiasme pel Químic a gent
que ja fa 10, 15 o 20 anys
que van acabar i que no saben el que són les Tardes Associació, els grups professionals, etc.”.
L’altre nou membre de la Junta, Alber t Palomer
i Benet, és un veterà de l’A-IQS i la seva funció
se centrarà, bàsicament, en els grups professionals, consolidant els que ja hi ha i fomentant-ne
de nous. També s’encarregarà d’organitzar noves
jornades.
Per tal de poder gaudir d’aquestes noves cares,
però, és necessari dir adéu a d’altres d’antigues.
És el cas de la Teresa Vidal, en Ramon Escamilla,
en Germán Fañanás i en Xavier Tomàs que deixen
la Junta. Per la seva banda, el pare Queralt representarà l’IQS com a vocal de la Junta. 
Membres de la Junta Directiva de l’A-IQS
President: Lluís Seguí i Garriga
Vicepresident: Jaume Árboles i Muntadas
Secretari: Josep Beumala i Griñó
Vicesecretari: Máximo Hidalgo i Villarroya
Tresorer: Iñigo Babot i Gutiérrez
Vicetresorer: Jordi Martí i Gascón
Vocals:Magda Faijes i Simona
Borja Gibert i Lasaosa
Núria Guix i Galceran
Albert Palomer i Benet
Alexis Pey i Torruella
Jesús Santamaría i Serna
Rafael Queralt i Teixidó
ELECCIONES AIQS
36
Nova Junta Directiva de l’A-IQS
Nueva Junta Directiva de la A-IQS
ción, y un e-mail por grupos profesionales que mejoren la facilidad y la velocidad con la que se pueden
comunicar los asociados, así como la Asociación
con ellos”. Por otra parte, Núria Guix i Galceran comenta que, como miembro de la Junta, le interesa
“reforzar la relación de los ingenieros del Químico
con el Colegio de Ingenieros de Catalunya”.
Jesús Santamaría y Jordi Mar tí apor tarán, como
miembros de la nueva Junta, su experiencia y contactos en el campo profesional. Jordi Martí afirma
que quiere “transmitir su entusiasmo por el Químico
a gente que ya hace 10, 15 o 20 años que acabaron
y que no saben lo que son las Tardes Asociación, los
grupos profesionales, etc.”.
El otro nuevo miembro de la Junta, Albert Palomer
i Benet, es un veterano de la A-IQS y su función se
centrará, básicamente, en los grupos profesionales,
consolidando los que ya hay y fomentando otros
nuevos. También se encargará de organizar nuevas
jornadas.
Pero, para poder disfrutar de estas nuevas caras,
es necesario decir adiós a otras antiguas. Es el caso
de Teresa Vidal, Ramon Escamilla, Germán Fañanás
y Xavier Tomàs que dejan la Junta. Por su parte, el
padre Queralt representará al IQS como vocal de la
Junta. 
5
36
TFC
ENTREVISTA AMB LLUÍS COMELLAS, DEGÀ DE
L’ÀREA TÈCNICA DE L’IQS
“Totes les facultats haurien de tenir treballs
finals de carrera”
En què consisteixen
els treballs finals de
carrera?
És un treball que
fan els alumnes quan
acaben el cinquè curs,
és a dir, quan ja tenen
la par t docent de la
carrera acabada. És
un treball d’iniciació
a la recerca que fa
l’estudiant sempre sota la direcció d’un professor: un veritable treball de
recerca, limitat en el temps, però que cobreix tots
els seus aspectes: des de la recerca bibliogràfica
dels antecedents a la redacció del propi llibre i, en
molts casos, d’articles en revistes especialitzades.
Però també podem dir que és un primer apropament
al que serà la vida professional de l’alumne, pel que
fa a la seva última especialització. Ara, l’alumne, dedicarà totes les seves capacitats a un tema concret
que, en molts casos, no haurà estat més que una
línia en alguns dels llibres de text de la carrera.
I qui el pot fer, aquest treball?
És una activitat adreçada als alumnes que han
acabat el cinquè curs i que volen optar al títol de
l’IQS, més enllà del títol oficial de la Universitat
d’Enginyer o Llicenciat.
Com es trien els temes i els mètodes?
Doncs bé, cada any cap al mes d’abril, per als
alumnes de cinquè, es fa una presentació orientativa en la qual cada professor o cada equip de recerca
de l’Institut exposa quines seran les línies de treball
que s’ofereixen per a l’any següent. Els alumnes hi
són presents i aleshores pregunten, s’interessen i
finalment trien el professor o equip de recerca que més
l’interessa, sempre amb total llibertat.
Els TFC signifiquen un any més de feina a la
facultat?
Així ho marca la normativa, però la realitat de vegades és diferent. Entre l’estudi bibliogràfic previ, la
realització de la par t experimental, l’escriptura de
6
TFC
ENTREVISTA CON LLUÍS COMELLAS, DECANO
DEL ÁREA TÉCNICA DEL IQS
“Todas las facultades deberían tener trabajos
finales de carrera”
¿En qué consisten
los trabajos finales de
carrera?
Es un trabajo que hacen los alumnos cuando
terminan el quinto curso, es decir, cuando ya
tienen la parte docente
de la carrera terminada.
Es un trabajo de iniciación a la investigación
que realiza el estudiante siempre bajo la dirección de un profesor: un verdadero trabajo de investigación, limitado en el tiempo,
pero que cubre todos sus aspectos: desde la búsqueda
bibliográfica de los antecedentes a la redacción del propio libro y, en muchos casos, de artículos en revistas
especializadas. Pero también podemos decir que es un
primer acercamiento a lo que será la vida profesional
del alumno, por lo que respecta a su última especialización. Ahora, el alumno dedicará todas sus capacidades
a un tema concreto que, en muchos casos, no habrá
estado más que una línea en alguno de los libros de
texto de la carrera.
¿Y quién puede hacerlo, este trabajo?
Es una actividad dirigida a los alumnos que han acabado el quinto curso y que quieren optar al título del IQS,
más allá del título oficial de la Universidad de Ingeniería
o Licenciado.
¿Cómo se escogen los temas y los métodos?
Pues bien, cada año hacia el mes de abril, para los
alumnos de quinto, se hace una presentación orientativa
en la que cada profesor o cada equipo de investigación
del Instituto expone cuáles serán las líneas de trabajo
que se ofrecen para el año siguiente. Los alumnos
están presentes y entonces preguntan, se interesan y
finalmente escogen al profesor o equipo de investigación
que le interesa, siempre con total libertad.
¿Los TFC significan un año más de trabajo en la
facultad?
Así lo marca la normativa, pero la realidad a veces es
diferente. Entre el estudio bibliográfico previo, la realiza-
TFC
TFC
la memòria, que normalment té una llargada d’entre
80 i 200 pàgines, i la presentació davant d’un tribunal, l’estudiant hi dedica entre 10 i 14 mesos,
aproximadament.
ción de la parte experimental, la escritura de la memoria,
que normalmente tiene una extensión de entre 80 y 200
páginas, y la presentación ante un tribunal, el estudiante
le dedica entre 10 y 14 meses, aproximadamente.
Seria, doncs, com una petita tesi?
Sí. Crec que és bastant similar a una tesi doctoral.
De fet, alguns TFC s’engloben, en petites parts i convenientment tractades, dins de la futura tesi doctoral
de l’alumne. És bastant freqüent que l’alumne de cinquè que té clar que vol fer tesi doctoral enfoqui el TFC
cap a una línia que li interessa.
¿Entonces sería como una pequeña tesis?
Sí. Creo que es bastante similar a una tesis
doctoral. De hecho, algunos TFC se engloban, en
pequeñas par tes y convenientemente tratadas,
dentro de la futura tesis doctoral del alumno. Es
bastante frecuente que el alumno de quinto que
tiene claro que quiere hacer tesis doctoral enfoque el TFC hacia una línea que le interesa.
Des de quan es fan els treballs de final de carrera?
Els TFC es van implantar el 1960 i eren imprescindibles per tenir el títol de l’IQS. Però des que ens vam
incorporar a la Universitat Ramon Llull els alumnes no
cal que el facin per tenir el títol oficial d’enginyer químic, llicenciat en Química o enginyer industrial. Com
ja he dit, és el camí per obtenir el “clàssic títol de
sempre” de l’IQS. Vull assenyalar que, tot i que no els
és imprescindible, els alumnes continuen fent el TFC.
Actualment hi ha 147 alumnes matriculats, cosa que
equival a una promoció i mitja. És a dir, entre un 80 i
un 90 % dels alumnes de cada promoció fan el TFC.
I es presenta davant de tribunal?
Sí. Es presenta davant d’un tribunal de tres professors. Es fa una exposició oral de mitja hora més un
torn de preguntes. En total dura una hora, aproximadament. Exposar en una hora tot el treball que s’ha
dut a terme durant un any suposa una capacitat de
síntesi important. Els fa molt de respecte i tots els
alumnes ho fan amb una gran seriositat i, diria fins i
tot, amb una gran professionalitat.
El TFC és una porta d’entrada al món laboral?
Molt sovint sí, però no vol dir que sigui el mecanisme més habitual. És lògic donat que, com ja he dit
és una última especialització i inici a la recerca en
els temes més importants i actuals de la química i
l’enginyeria. Cal assenyalar que, en algunes ocasions,
el TFC es fa en una indústria o en un altre centre de
recerca espanyol o, cada cop més, estranger del
màxim prestigi.
Quin consell donaria als alumnes que s’hi enfronten?
Per aquesta doble funció del TFC, iniciació a la
recerca i un primer símil del que serà la seva vida
professional, els aconsello que hi tinguin una dedicació pràcticament exclusiva. Haurien de dedicar-li
36
¿Desde cuándo se hacen los trabajos de final
de carrera?
Los TFC se implantaron en 1960 y eran imprescindibles para tener el título del IQS. Pero desde
que nos incorporamos a la Universidad Ramon
Llull los alumnos no hace falta que lo hagan para
tener el título oficial de ingeniero químico, licenciado en Química o ingeniero industrial. Como ya
he dicho, es el camino para obtener el “clásico
título de siempre” del IQS. Quiero señalar que,
aunque no es imprescindible, los alumnos siguen
haciendo el TFC. Actualmente hay 147 alumnos
matriculados, lo que equivale a una promoción y
media. Es decir, entre un 80 y un 90 % de los
alumnos de cada promoción hacen el TFC.
¿Y se presenta ante un tribunal?
Sí. Se presenta ante un tribunal de tres profesores. Se hace una exposición oral de media
hora más un turno de preguntas. En total dura
una hora, aproximadamente. Exponer en una hora
todo el trabajo que se ha realizado durante un año
supone una capacidad de síntesis impor tante. Le
tienen mucho respeto y todos los alumnos lo hacen con una gran seriedad y, diría hasta con una
gran profesionalidad.
¿El TFC es una puerta de entrada al mundo
laboral?
Muy frecuentemente, pero no significa que sea
el mecanismo más habitual. Es lógico dado que,
como ya he dicho es una última especialización e
inicio a la investigación en los temas más importantes y actuales de la química y de la ingeniería.
Cabe destacar que, en algunas ocasiones, el
TFC se realiza en una industria o en otro centro
español o, cada vez más, extranjero del máximo
prestigio.
7
36
TFC
les hores de qualsevol jornada laboral. També els
diria que aprofitessin per mirar què es fa en el
seu entorn, a par t de la seva línia de treball. Que
es deixessin influir per les altres línies de treball.
També perment fer l’última afinació de l’alumne.
És com posar-los a prova. Han de dominar un
tema i l’han de defensar, amb la qual cosa acaben sent-ne especialistes. No és infreqüent que
alumnes que no han fet una carrera especialment
brillant es posin com a fita fer un TFC magnífic i,
molts cops, ho aconsegueixen a base d’esforç,
il·lusió i treball.
En recorda algun d’especialment interessant?
És difícil de dir. Pràcticament tots ho són.
Tots són temes de recerca molt novedosos.
No m’atreviria a destacar-ne cap en concret.
L’impor tant d’aquests treballs sempre és el procés d’aprenentatge per par t de l’alumne, sovint
tant com la línia de recerca o els propis resultats.
Totes les carreres n’haurien de tenir?
Sí. Per mi és fonamental. Perquè és fer veure
a l’alumne que tots aquells coneixements que
ha adquirit a la carrera, encara que de vegades
n’hagi qüestionat la utilitat, l’han ajudat, l’han
format i l’han informat. Si has acabat una carrera
i has estudiat muntanyes d’assignatures mai no
has sabut res a fons. Sempre has sabut una mica
de moltes coses.
N’hi ha que fracassen?
En cap treball de recerca es pot assegurar
que les fites que es proposen s’assoliran. Des
d’aquest punt de vista, siguin quins siguin els
resultats, mai es pot parlar de fracàs. És a dir,
l’objectiu és el camí: el mecanisme de recerca, la
manera de treballar, la integració en un grup, ser
solidari, ser par ticipatiu,
creatiu, etc. Tot això és el
que es valora. El que sí que
hi ha són abandonaments,
molts d’ells perquè mentre el fan troben feina i la
redacció del treball es va
endarrerint. Però el percentatge és baix. Normalment
als alumnes els fa tanta
il·lusió arribar fins al final
que s’esforcen tot el que
cal.
8
TFC
¿Qué consejo les daría a los alumnos que se enfrentan a él?
Por esa doble función del TFC, iniciación a la investigación y un primer símil de lo que será su vida profesional,
les aconsejo que tengan una dedicación prácticamente
exclusiva. Deberían dedicarle las horas de cualquier jornada laboral. También les diría que aprovechasen para
ver qué se hace en su entorno, aparte de su línea de trabajo. Que se dejasen influenciar por las demás líneas de
trabajo. También permite hacer el último afinamiento del
alumno. Es como ponerlos a prueba. Deben dominar un
tema y defenderlo, con lo cual terminan siendo especialistas. No es infrecuente que alumnos que no han hecho
una carrera especialmente brillante se pongan como meta hacer un TFC magnífico y, muchas veces, lo consiguen
a base de esfuerzo, ilusión y trabajo.
¿Recuerda alguno especialmente interesante?
Es difícil decirlo. Prácticamente todos lo son. Todos son
temas de investigación muy novedosos. No me atrevería
a destacar ninguno en concreto. Lo importante de esos
trabajos siempre es el proceso de aprendizaje por parte
del alumno, a menudo tanto como la línea de investigación o los propios resultados.
¿Todas las carreras deberían tenerlo?
Sí. Para mí es fundamental. Porque hace ver al alumno que todos los conocimientos que ha adquirido en la
carrera, aunque a veces haya cuestionado su utilidad,
le han ayudado, le han formado y le han informado. Si
has terminado una carrera y has estudiado montañas
de asignaturas nunca has sabido nada a fondo. Siempre
has sabido un poco de muchas cosas.
¿Algunos fracasan?
En ningún trabajo de investigación se puede aseguranr
que se conseguirán los objtetivos propuestos. Desde
este punto de vista, sean cuales sean los resultados,
nunca se puede hablar de fracaso. Es decir, el objetivo
es el camino: el mecanismo de investigación, la forma de trabajar, la
integración en un grupo, ser solidario, ser participativo, creativo, etc.
Todo eso es lo que se valora. Lo
que sí hay son abandonos, muchos
de ellos porque mientras lo hacen
encuentran trabajo y la redacción
del trabajo se retrasa. Pero el porcentaje es bajo. Normalmente a
los alumnos les hace tanta ilusión
llegar hasta el final que se esfuerzan todo lo necesario. 
TFC
TFC
DEPARTAMENT DE QUÍMICA ORGÀNICA I
BIOQUÍMICA
S EGONS
AFIR MA EL
D R. B OR RELL ,
CAP DE DEPAR TAMENT ,
LA FOR MA DE TR EBALL AL DEPAR TAMENT DE
Q UÍMICA
O R GÀNICA I B IOQUÍMICA VARIA MOLT SEGONS EL TIPUS
DE TFC: SINTÈTIC , COMPUTACIONAL , BIOQUÍMIC O ESTUDIS
FOTOQUÍMICS .
En què consisteix la
feina del seu departament pel que fa als treballs finals de carrera?
Està relacionada amb
les àrees de la química
orgànica (disseny molecular, síntesi de nous
productes, desenvolupament de metodologia
sintètica, química combinatòria), bioquímica
(enzimologia de proteïnes, síntesi quimioenzimàtica) i fotoquímica (fotoreactivitat de molècules i
materials).
Podria definir el procés d’elaboració d’un TFC?
Els TFC s’incorporen a les línies de recerca de
cadascun dels grups del depar tament segons els
interessos particulars. També hi ha alumnes que fan
el TFC a altres departaments de l’IQS o que, fins i tot,
aprofiten les oportunitats dels programes de cooperació internacional per fer el TFC a l’estranger.
Pel que fa a la forma de treball, depèn molt del tipus de TFC. Amb tot, els TFC s’acostumen a integrar
en una tesi doctoral, amb la qual cosa l’alumne forma
part d’un petit equip de treball. Evidentment, es fan
reunions de seguiment del projecte, tant de manera
individual com amb l’equip de treball del projecte.
36
DEPARTAMENTO DE QUÍMICA ORGÁNICA Y
BIOQUÍMICA
S EGÚN
AFIR MA EL
D R. B OR RELL ,
JEFE DE DEPAR TAMENTO ,
Q UÍMICA
O R GÁNICA Y B IOQUÍMICA VARÍA MUCHO SEGÚN EL TIPO DE
TFC: SINTÉTICO , COMPUTACIONAL , BIOQUÍMICO O ESTUDIOS
FOTOQUÍMICOS .
LA FOR MA DE TRABAJO EN EL DEPAR TAMENTO DE
¿En qué consiste el trabajo de su departamento
por lo que refiere a los trabajos finales de carrera?
Está relacionado con las
áreas de la química orgánica
(diseño molecular, síntesis
de nuevos productos, desarrollo de metodología sintética, química combinatoria),
bioquímica (enzimología
de proteínas, síntesis
quimioenzimática) y fotoquímica (fotorreactividad de moléculas y materiales).
¿Podría definir el proceso de elaboración de un TFC?
Los TFC se incorporan a las líneas de investigación de
cada uno de los grupos del departamento según los intereses particulares. También hay alumnos que hacen el
TFC en otros departamentos del IQS o que, incluso, aprovechan las oportunidades de los programas de cooperación internacional para realizar el TFC en el extranjero. Por
lo que refiere a la forma de trabajo, depende mucho del
tipo de TFC. Sin embargo, los TFC acostumbran a integrarse en una tesis doctoral, con lo que el alumno forma
parte de un equipo de trabajo. Evidentemente, se realizan
reuniones de seguimiento del proyecto, tanto de forma
individual como con el equipo de trabajo del proyecto.
Com creu que beneficia un alumne fer el TFC?
És una peça fonamental de la seva formació, perquè li permet enfrontar-se amb problemàtiques semblants a les que trobarà a la indústria formant part
d’un equip de treball.
¿Cómo cree que beneficia a un alumno realizar el
TFC?
Es una pieza fundamental de su formación, porque le
permite enfrentarse con problemáticas parecidas a las
que encontrará en la industria formando parte de un
equipo de trabajo.
Quins criteris es tenen en compte a l’hora de qualificar un TFC?
Els criteris estan establerts per l’IQS i són bàsicament l’opinió del director del treball, la memòria,
la qualitat de l’exposició oral i les respostes a les
preguntes que fa el tribunal. 
¿Qué criterios se tienen en cuenta a la hora de calificar un TFC?
Los criterios están establecidos por el IQS y son básicamente la opinión del director del trabajo, la memoria,
la calidad de la exposición oral y las respuestas a las
preguntas que hace el tribunal. 
9
36
TFC
TFC
DEPARTAMENT DE QUÍMICA ANALÍTICA
AL
DEPAR TAMENT DE
Q UÍMICA A NALÍTICA
ELS
TFC
DEPARTAMENTO DE QUÍMICA ANALÍTICA
ES
EL DEPAR TAMENTO DE
Q UÍMICA A NALÍTICA
LOS
TFC
SE
CONCENTRAN EN PROYECTOS DE INVESTIGACIÓN CONTRATADOS
AMB INDÚSTRIES O AMB PROJECTES NACIONALS O EUROPEUS .
CON INDUSTRIAS O CON PROYECTOS NACIONALES O EUROPEOS .
P ER
P ARA
AL
D R. V ICTORI ,
CAP DEL DEPAR TAMENT , EL
TFC
ÉS
EL
D R. V ICTORI ,
JEFE DEL DEPAR TAMENTO , EL
TFC
ES
UN DELS VALORS AFEGITS DE LA CAR RERA EN COMPARACIÓ
UNO DE LOS VALORES AÑADIDOS DE LA CAR RERA FRENTE A
AMB ALTR ES CENTR ES SUPERIORS .
OTROS CENTROS SUPERIORES .
En què consisteix la feina del
seu departament pel que fa als
treballs finals de carrera?
Consisteix a integrar els alumnes en algun dels grups de recerca, proporcionar-los els mitjans de
treball necessaris per tal de dur a
terme la recerca corresponent.
Podria definir el procés
d’elaboració d’un TFC?
Comença el segon quadrimestre, quan cada professor exposa
les seves línies de recerca. Cal
tenir present que normalment les
línies ofertes són les que el depar tament considera prioritàries
i sovint estan relacionades amb
projectes de recerca contractats amb indústries o amb projectes nacionals o
europeus.
Hi pot haver el cas, també, que un alumne presenti una línia que per diverses raons li resulta molt
interessant.
10
EN
CONCENTR EN EN PR OJECTES DE R ECER CA CONTRACTATS
¿En qué consiste el trabajo de su
departamento por lo que refiere a los
trabajos finales de carrera?
Consiste en integrarlos en alguno
de los grupos de investigación, proporcionar a los alumnos los medios
de trabajo necesarios para realizar la
investigación correspondiente.
¿Podría definir el proceso de elaboración de un TFC?
Empieza en el segundo cuatrimestre, cuando cada profesor expone sus
líneas de investigación. Hay que tener
en cuenta que normalmente las líneas
ofrecidas son las que el departamento considera prioritarias y a menudo
están relacionadas con proyectos de
investigación contratados con industrias o con proyectos nacionales o europeos.
Puede darse el caso, también, de que un alumno
presente una línea que por varias razone le resulta
muy interesante.
Com creu que beneficia un alumne fer el TFC?
El TFC aporta a l’alumne, entre altres coses, consciència de responsabilitat i esperit d’equip, perquè
de la seva feina i dels seus resultats depèn l’èxit de tot
l’equip. Sense oblidar que “fa currículum” en participar
en programes nacionals o internacionals i, sovint, en
figurar com a coautor en articles de revistes amb repercussió mundial.
¿Cómo cree que beneficia a un alumno realizar
el TFC?
El TFC aporta al alumno, entre otras cosas, conciencia de responsabilidad y espíritu de equipo, porque de su trabajo y sus resultados depende el éxito
de todo el equipo. Sin olvidar que “hace currículum”
al participar en programas nacionales o internacionales y, a menudo, al figurar como coautor en artículos
de revistas con repercusión mundial.
Quins criteris es tenen en compte a l’hora de qualificar un TFC?
En el treball realitzat es valora, entre altres coses,
la creativitat, la constància en el treball o l’esperit
d’equip. En la presentació es valora, entre altres
coses, la redacció de la memòria, la claredat del
text, la bibliografia consultada o la qualitat de la
presentació. 
¿Qué criterios se tienen en cuenta a la hora de
calificar un TFC?
En el trabajo realizado se valora, entre otras cosas,
la creatividad, la constancia en el trabajo el espíritu
de equipo. En la presentación se valora, entre otras
cosas, la redacción de la memoria, la claridad del
texto, la bibliografía consultada la calidad de la
presentación. 
TFC
DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA APLICADA
TFC
DEPARTAMENTO DE ESTADÍSTICA APLICADA
EL CARÀCTER INTER FACULTATIU DEL DEPAR TAMENT D’ESTADÍSTICA
APLICADA, FA QUE ELS TFC S’ORIENTIN VERS L’APLICACIÓ DE
L’ESTADÍSTICA A LA QUÍMICA, L’ENGINYERIA I L’ECONOMIA. EL CAP
DEL DEPAR TAMENT, DR. TOMÀS, EXPLICA EN AQUESTA ENTREVISTA
LA PAR TICIPACIÓ DEL SEU DEPAR TAMENT EN L’ELABORACIÓ I LA
PREPARACIÓ DELS TFC.
EL CARÁCTER INTER FACULTATIVO DEL DEPAR TEMENTO DE
ESTADÍSTICA APLICADA, HACE QUE LOS TFC SE ORIENTEN HACIA
LA APLICACIÓN DE LA ESTADÍSTICA EN LA QUÍMICA, LA INGENIERÍA Y
LA ECONOMÍA. EL JEFE DEL DEPAR TAMENTO, DR. TOMÀS, EXPLICA
En què consisteix la feina del
seu departament pel que fa als
treballs finals de carrera?
Com que el depar tament és
interfacultatiu, les línies generals
dels TFC s’orienten vers l’aplicació
de l’estadística a la química,
l’enginyeria i l’economia. Una línia
que desenvolupa el departament,
i que es pot considerar històrica,
és l’aplicació de la informàtica
a l’ensenyament de la química. En aquest camp,
s’ha desenvolupat un laboratori virtual on l’alumne
treballa amb diferents simulacions de pràctiques de
laboratori.
¿En qué consiste el trabajo de su
departamento por lo que refiere a los
trabajos finales de carrera?
Al ser el departamento interfacultativo, las líneas generales de los TFC
se orientan hacia la aplicación de la
estadística en la química, la ingeniería
y la economía. Una línea que desarrolla el departamento, y que puede considerarse histórica, es la aplicación
de la informática a la enseñanza de la
química. En ese campo, se ha desarrollado un laboratorio virtual donde el alumno trabaja con diferentes
simulaciones de prácticas de laboratorio.
Podria definir el procés d’elaboració d’un TFC?
En general, l’inici d’un tema de TFC s’origina en
una demanda del departament o bé respon a suggeriments d’empreses o d’altres departaments de
l’IQS. Així, actualment, estem estudiant diferents
aspectes de la qualitat de l’aire a Catalunya, la resolució qualitativa i quantitativa de mescles, el disseny
òptim de formulacions, la parametrització de característiques sensorials (com és el cas del vi), etc.
36
EN ESTA ENTREVISTA LA PAR TICIPACIÓN DE SU DEPAR TAMENTO EN
LA ELABORACIÓN Y LA PREPARACIÓN DE LOS
TFC.
¿Podría definir el proceso de elaboración de un TFC?
En general, el inicio de un tema de TFC se origina en
una demanda del departamento o bien responde a sugerencias de empresas o de otros departamentos del
IQS. Así, actualmente, estamos estudiando diferentes
aspectos de la calidad del aire en Catalunya, la resolución cualitativa y cuantitativa de mezclas, el diseño
óptimo de formulaciones, la parametrización de características sensoriales (como es el caso el vino), etc.
Com creu que beneficia un alumne fer el TFC?
A més de ser un resum global dels estudis que ha
fet. el TFC inicia l’estudiant en el món de la recerca.
Si, a més, el seu TFC té relació amb una empresa,
aquesta formació esdevé realment important per a
l’estudiant pel que significa de responsabilitat i aplicabilitat del seu treball.
¿Cómo cree que beneficia a un alumno realizar
el TFC?
Además de ser un resumen global de los estudios
que ha realizado TFC inicia al estudiante en el mundo
de la investigación. Si, además, su TFC tiene relación
con una empresa, esa formación se convierte en realmente importante para el estudiante por lo que significa de responsabilidad y aplicabilidad de su trabajo.
Quins criteris es tenen en compte a l’hora de qualificar un TFC?
No és fàcil de simplificar, però al depar tament
pensem que són impor tants els que corresponen
a la valoració dels que poden definir la tasca i la
formació de l’estudiant: dedicació, iniciativa, creativitat, responsabilitat, honestedat, exposició, aplicabilitat, etc. 
¿Qué criterios se tienen en cuenta a la hora de
calificar un TFC?
No es fácil de simplificar, pero en el departamento
pensamos que son importantes los que corresponden a la valoración de los que pueden definir la tarea
y la formación del estudiante: dedicación, iniciativa,
creatividad, responsabilidad, honestidad, exposición,
aplicabilidad, etc. 
11
36
TFC
TFC
DEPARTAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA
AL
DEPAR TAMENT D ’E NGINYERIA
Q UÍMICA
DEPARTAMENTO DE INGENIERÍA QUÍMICA
ES TREBALLA MOLT EN EQUIP I ELS ESTUDIANTS EXPOSEN
EN EL DEPAR TAMENTO DE INGENIERÍA QUÍMICA
TFC SE TRABAJA MUCHO EN EQUIPO, Y LOS
IDEES I APRENEN LA METODOLOGIA DEL TREBALL DE RECERCA ,
EXPONEN IDEAS Y APRENDEN LA METODOLOGÍA DEL TRABAJO DE
TAL COM COMENTA EL SEU CAP , EL
INVESTIGACIÓN, TAL COMO COMENTA SU JEFE, EL
DURANT ELS
TFC
DR. GASSIOT.
En què consisteix la feina del seu departament
pel que fa als treballs
finals de carrera?
El TFC és una iniciació a
la recerca en què l’alumne
té l’opor tunitat de demostrar la seva capacitat de
treball sense la pressió
dels exàmens i, cosa
molt impor tant, de donar a
conèixer la seva capacitat
d’iniciativa.
Podria definir el procés
d’elaboració d’un TFC?
Cada professor ofereix
diversos temes per fer
el TFC als alumnes que
estan acabant el cinquè
curs
parlen amb els
professors per demanarlos més informació i finalment es decideixen
pel tema que els sembla més interessant.
En aquesta decisió té molta impor tància
“l’ambient” que l’estudiant capta en el gr up
de treball.
12
DURANTE LOS
ESTUDIANTES
DR. GASSIOT.
¿En qué consiste el trabajo de su departamento por
lo que refiere a los trabajos
finales de carrera?
El TFC es una iniciación a
la investigación en la que el
alumno tiene la oportunidad
de demostrar su capacidad
de trabajo sin la presión
de los exámenes y, lo que
es muy impor tante, de dar
a conocer su capacidad de
iniciativa.
¿Podría definir el proceso de
elaboración de un TFC?
Cada profesor ofrece varios temas para hacer el TFC
a los alumnos que están terminando el quinto curso. Los
estudiantes hablan con los
profesores para pedirles
más información y finalmente se deciden por el tema
que les parece más interesante. En esa decisión
tiene mucha importancia “el ambiente” que capta el
estudiante en el grupo de trabajo.
Com creu que beneficia un alumne fer el TFC?
Personalment he dirigit més de 80 TFC i en
tots els alumnes han dit que estaven gaudint
del període més feliç de la carrera, perquè ja
se’ls considerava protagonistes i molts també
afirmaven que era el moment en el qual havien
après més.
¿Cómo cree que beneficia a un alumno realizar el
TFC?
Personalmente he dirigido más de 80 TFC y en todos los alumnos han dicho que estaban disfrutando
del periodo más feliz de la carrera, porque ya se les
consideraba protagonistas y muchos también afirmaban que era el momento en el que habían aprendido
más.
Quins criteris es tenen en compte a l’hora de
qualificar un TFC?
L’esperit de treball i la comunicació amb la
resta de l’equip. La capacitat d’enfrontar noves
situacions i d’adaptació. També, la iniciativa
demostrada, la serietat i el rigor en la redacció
de la memòria, sense oblidar la presentació del
treball a la sessió acadèmica de defensa. 
¿Qué criterios se tienen en cuenta a la hora de
calificar un TFC?
El espíritu de trabajo y la comunicación con el
resto del equipo. La capacidad de afrontar nuevas
situaciones y de adaptación. También, la iniciativa
demostrada, la seriedad y el rigor en la redacción de
la memoria, sin olvidar la presentación del trabajo en
la sesión académica de defensa. 
TFC
TFC
DEPARTAMENT D’ENGINYERIA INDUSTRIAL
D INS
DEL JOVE DEPAR TAMENT D ’E NGINYERIA
TFC ES PLANTEJA
L ’ ALUMNE HAURIA
POSSIBILITATS .
I NDUSTRIAL
S R. E MILIO L ÓPEZ , EL
DEPARTAMENTO DE INGENIERÍA INDUSTRIAL
COM UNA ETAPA MOLT CREATIVA DE QUÈ
D ENTR O DEL JOVEN DEPAR TAMENTO DE I NGENIERÍA
I NDUSTRIAL Y COMO NOS EXPLICA SU JEFE , S R. E MILIO
L ÓPEZ , EL TFC SE PLANTEA COMO UNA ETAPA MUY CREA -
DE GAUDIR I EXTREURE EL MÀXIM DE
TIVA DE LA QUE EL ALUMNO DEBERÍA DISFR UTAR Y EXTRAER
I COM ENS EXPLICA EL SEU CAP ,
36
EL MÁXIMO DE POSIBILIDADES .
En què consisteix la
feina del seu departament pel que fa als treballs finals de carrera?
La nostra feina bàsica
se centra en el desenvolupament de nous
materials i processos
per a la modificació de
materials, el disseny
assistit per ordinador,
el tractament de residus
radioactius, l’efecte dels
camps electromagnètics
generats per xarxes elèctriques d’alta tensió, el comportament mecànic dels termoplàstics a fluència i la
simulació mecànica i geomètrica de mecanismes.
¿En qué consiste el trabajo de su departamento
por lo que refiere a los trabajos finales de carrera?
Nuestro trabajo básico
se centra en el desarrollo
de nuevos materiales y
procesos para la modificación de materiales,
el diseño asistido por
ordenador, el tratamiento
de residuos radioactivos,
el efecto de los campos
electromagnéticos generados por redes eléctricas de alta tensión, el comportamiento mecánico de los termoplásticos a fluencia y la
simulación mecánica y geométrica de mecanismos.
Podria definir el procés d’elaboració d’un
TFC?
Tenim dues possibilitats. Incorporar-lo a les línies que tenen els alumnes de doctorat, que són
les més consolidades o d’acord amb l’alumne i
amb alguna entitat externa
¿Podría definir el proceso de elaboración de un
TFC?
Tenemos dos posibilidades. Incorporarlo a las líneas que tienen los alumnos en el doctorado, que
son las más consolidadas o de acuerdo con el alumno y con alguna entidad externa
Com creu que beneficia un alumne fer el TFC?
L’alumne s’acostuma a treballar en equip,
i el professor té l’opor tunitat, amb un treball
més personalitzat, de completar la formació de
l’estudiant. És una etapa molt creativa i l’alumne
n’hauria de gaudir i extreure el màxim de possibilitats. El prepara per tenir capacitat investigadora.
¿Cómo cree que beneficia a un alumno realizar el
TFC?
El alumno se acostumbra a trabajar en equipo, y el
profesor tiene la oportunidad, con un trabajo más personalizado, de completar la formación del estudiante.
Es una etapa muy creativa y el alumno debería disfrutarla y extraer el máximo de posibilidades. Le prepara
para tener capacidad investigadora.
El criteri d’avaluació que es té en compte és:
• Desenvolupament del treball: es fa un seguiment del treball de l’alumne valorant la seva
dedicació, independència, creativitat, capacitat
innovadora i integració en equip.
• Presentació del treball: el tutor revisa
l’informe del treball realitzat i decideix si es
convoca un acte de defensa davant d’un tribunal
(format per tres professors de l’IQS). 
El criterio de evaluación que se tiene en cuenta es:
• Desarrollo del trabajo: se realiza un seguimiento del
trabajo del alumno valorando su dedicación, independencia, creatividad, capacidad innovadora e integración en
equipo.
• Presentación del trabajo: el tutor revisa el informe
del trabajo realizado y decide si se convoca un acto de
defensa ante un tribunal (formado por tres profesores
del IQS). 
13
GRUPS PROFESSIONALS
I JORNADA SOBRE VALORACIÓ I
TRACTAMENT DE LLOTS
E L 30 DE GENER PASSAT ES VA DUR A TER ME LA I
J ORNADA SOBRE VALORACIÓ I TRACTAMENTS DE L LOTS ,
QUE VA INAUGURAR R AMÓN TELLA , GERENT DE LA J UNTA
DE R ESIDUS DE C ATALUNYA .
El 30 de gener passat
es va dur a terme la I
Jornada sobre Valoració
i Tractaments de Llots
a la Sala Multimèdia
de l’IQS, amb una gran
assistència de públic de
dins i fora de Catalunya.
Després de la benvinguda que va fer Alber t
Puyuelo, responsable
del Grup Professional
de Medi Ambient, va
prendre la paraula Ramón Tella, gerent de la Junta
de Residus de Catalunya.
Per tal de centrar el tema va explicar que Catalunya
va generar, el 2001, prop de 6 milions de tones de
residus industrials, “dels quals pràcticament un milió
provenien del llot de les depuradores; això ens dóna
una idea de la importància que té la gestió d’aquest
tipus de residus”. D’aquest milió de tones, aproximadament un 50 % van correspondre a llots generats en processos de depuració d’aigües residuals
urbanes i l’altre 50 % a tractaments de depuració del
sector industrial.
“La política de sanejament del Depar tament de
Medi Ambient amb l’Agència Catalana de l’Aigua
ha suposat una millora en la qualitat de les aigües
de Catalunya, per mitjà dels diversos sistemes implantats”, va indicar Tella. És així com el 2001 el
parc d’estacions públiques de depuració d’aigües
residuals ascendia a 270 instal·lacions, capacitades
per tractar més de dos milions de metre cúbics al
dia, per a una població associada de quatre milions
d’habitants. A aquesta xarxa s’hi
afegiran en el futur grans sistemes
de depuració, com és el cas de la
depuradora del Llobregat, “i faig
aquesta reflexió per arribar al tema
que aquests sistemes porten associada la generació de llots”.
Com a resposta a aquesta problemàtica, Ramón Tella va explicar
14
GRUPOS PROFESIONALES
I JORNADA SOBRE VALORACIÓN Y
TRATAMIENTOS DE LODOS
EL
30 DE ENER O SE R EALIZÓ LA I J OR NADA
VALORACIÓN Y TRATAMIENTOS DE L ODOS , QUE FUE
INAUGURADA POR R AMÓN TELLA , GERENTE DE LA J UNTA DE
R ESIDUOS DE C ATALUÑA .
PASADO
SOBRE
El pasado 30 de enero se realizó la I Jornada sobre Valoración y
Tratamientos de Lodos
en la Sala Multimedia
del IQS, con una gran
asistencia de público
de dentro y fuera de
Cataluña. Tras la bienvenida efectuada por
Alber t Puyuelo, responsable del Grupo
Profesional de Medio
Ambiente, tomó la palabra Ramón Tella, gerente
de la Junta de Residuos de Cataluña.
Para centrar el tema explicó que Cataluña generó
en 2001 cerca de 6 millones de toneladas de residuos industriales, “de los cuales prácticamente
un millón provenían del lodo de las depuradoras;
esto nos da una idea de la importancia que tiene la
gestión de este tipo de residuos”. De este millón de
toneladas, aproximadamente un 50 % correspondieron a lodos generados en procesos de depuración de
aguas residuales urbanas y el otro 50 % a tratamientos de depuración del sector industrial.
“La política de saneamiento del Departamento de
Medio Ambiente ante la Agencia Catalana del Agua
ha supuesto una mejora en la calidad de las aguas
de Cataluña, a través de los distintos sistemas implantados”, señaló Tella. Es así como en 2001 el
parque de estaciones públicas de depuración de
aguas residuales ascendía a 270 instalaciones,
capacitadas para tratar más de dos millones de
metros cúbicos al día, para una población asociada de cuatro millones de habitantes. A esta red se añadirán
en el futuro grandes sistemas de
depuración, como es el caso de
la depuradora del Llobregat, “y
hago esta reflexión para llegar
al tema de que estos sistemas
llevan asociados la generación
de lodos”.
GRUPS PROFESSIONALS
que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat
disposa del Programa de Tractament de Llots de les Depuradores d’Aigües Residuals Urbanes, programa que
ja ha posat en funcionament quatre plantes públiques
de compostatge de llots (la de Teià, Vilaseca, Vilanova i
Manresa), més quatre plantes d’assecat tèrmic (Granollers, Sabadell, Banyoles i Montornès del Vallès), i està
prevista, a més, una planta de compostatge a Tortosa.
“En aquest moment s’estan executant quatre altres
noves instal·lacions d’assecat tèrmic, a Rubí, Besòs,
El Prat de Llobregat i Mataró, i al final del programa
se n’afegiran dues més, amb la qual cosa trobarem
un total de deu instal·lacions d’assecat tèrmic”, va
remarcar.
Totes aquestes plantes públiques se sumen a altres
que treballen de manera mixta i que també estan
tractant aquest producte, ja que Catalunya combina la
gestió privada i la pública.
Ramón Tella va explicar que la Junta de Residus,
òrgan competent en la gestió de residus de Catalunya,
“fa un seguiment minuciós dels productors i els
gestors d’aquests residus i la seva aplicació posterior;
en resum, es vetlla per tal que es compleixi la normativa europea”. Aquest seguiment es fa conjuntament
amb els sindicats agraris.
El programa de gestió, aprovat el 2001 per
al període 2001/2006, dedica als llots una de
les par ts més impor tants i “s’està treballant
per tal d’aconseguir un sistema equilibrat que
garanteixi la qualitat de les aigües i la posterior
gestió dels llots generats en els processos de
depuració”. Sobre aquest tema, Tella va afegir
que Catalunya ha estat pionera en el desenvolupament d’una
legislació
pròpia. Finalment
va comentar que
“aquestes jornades ens han de
permetre de fer
una reflexió dels
aspectes de gestió de llots als
diferents àmbits
territorials, des
de tots els punts
de vista, compar tint experiències que han de
ser vir per unir
esforços i responsabilitat”. 
GRUPOS PROFESIONALES
Como respuesta a
esta
problemática,
Ramón Tella explicó
que el Departamento
de Medio Ambiente
de la Generalitat dispone del Programa de
Tratamiento de Lodos
de las Depuradoras
de Aguas Residuales
Urbanas,
programa
que ya ha puesto en
funciona miento cuatro plantas públicas de
compostaje de lodos
(la de Teià, Vilaseca,
Vilanova y Manresa),
más cuatro plantas de secado térmico (Granollers,
Sabadell, Banyoles y Montornès del Vallès), estando
prevista, además, una planta de compostaje en Tortosa.
“En este momento están en ejecución otras cuatro
nuevas instalaciones de secado térmico, en Rubí,
Besòs, El Prat de Llobregat y Mataró, y al final del
programa se añadirán dos más, con lo que nos encontraremos con un total de diez instalaciones de secado
térmico”, señaló.
Todas estas plantas públicas se suman a otras que
trabajan de forma mixta y que también están tratando
este producto, ya que Cataluña combina la gestión
privada y la pública.
Ramón Tella explicó que la Junta de Residuos, órgano competente en la gestión de residuos de Cataluña,
“hace un seguimiento minucioso de los productores y
gestores de estos residuos y su aplicación posterior;
en resumen, se vela para que se cumpla la normativa
europea”. Este seguimiento se hace conjuntamente
con los sindicatos agrarios.
El programa de gestión, aprobado en 2001 para el
periodo 2001/2006, dedica a los lodos una de las
partes más importantes y “se está trabajando para
conseguir un sistema equilibrado que garantice la calidad de las aguas y la posterior gestión de los lodos
generados en los procesos de depuración”. Sobre
este tema, Tella agregó que Cataluña ha sido pionera
en el desarrollo de una legislación propia.
Para finalizar señaló que “estas jornadas nos tienen
que permitir hacer una reflexión sobre los aspectos
de gestión de lodos en los diferentes ámbitos territoriales, desde todos los puntos de vista, compartiendo
experiencias que han de servir para unir esfuerzos y
responsabilidad.” 
15
36
MOTIVACIÓ I REMUNERACIÓ DELS EQUIPS DE
VENDA
MOTIVACIÓN Y REMUNERACIÓN DE LOS EQUIPOS DE VENTA
L’1 D ’ ABRIL PASSAT ES VA DUR A TER ME UNA NOVA REUNIÓ
DEL G R UP P ROFESSIONAL DE M ÀRQUETING . L A SESSIÓ ES
EL
VA DEDICAR A LA MOTIVACIÓ I LA R EMUNERACIÓ DELS
VO DEDICADA A LA MOTIVACIÓN Y LA REMUNERACIÓN DE
P ABLO M AELLA
L LETRES , MBA IESE), PRO -
EQUIPS DE VENDA I VA SER DIRIGIDA PER
( LLICENCIAT EN F ILOSOFIA I
FESSOR D ’ESADE I CONSULTOR
RECURSOS HUMANS .
EXPER T EN TEMES DE
Maella va introduir els temes centrals de la
reunió, que va ser molt dinàmica: motivació i
sistemes de retribució, de manera que tots els
presents poguessin apor tar els seus punts de
vista de com afecten aquestes variables a la
millora de resultats en una organització. A partir de les idees que anaven sorgint, es van anar
acotant els límits dins dels quals la direcció pot
i ha de coordinar aquests recursos per tal de
gestionar el factor humà a l’empresa, optimitzar
l’eficàcia en la consecució dels objectius i alhora
respondre a les necessitats de les persones que
cooperen en una organització.
16
GRUPOS PROFESIONALES
GRUPS PROFESSIONALS
DEL
1 DE ABRIL SE CELEBRÓ UNA NUEVA REUNIÓN
G R UPO P ROFESIONAL DE M ARKETING . L A SESIÓN ESTU -
PASADO
P ABLO M AELLA
( LICENCIADO EN F ILOSOFÍA Y L ETRAS , MBA IESE), PRO FESOR DE ESADE Y CONSULTOR EXPER TO EN TEMAS DE
RECURSOS HUMANOS .
LOS EQUIPOS DE VENTA Y FUE DIRIGIDA POR
Maella introdujo los temas centrales de la
reunión, que fue muy dinámica: motivación y
sistemas de retribución, de modo que todos los
presentes pudieran apor tar sus puntos de vista
sobre cómo afectan estas variables a la mejora
de resultados en una organización. A par tir de las
ideas que iban surgiendo, se fueron acotando los
límites dentro de los cuales la dirección puede y
debe manejar estos recursos para gestionar el factor humano en la empresa, optimizar la eficacia en
la consecución de los objetivos y al mismo tiempo
responder a las necesidades de las personas que
cooperan en una organización.
GRUPOS PROFESIONALES
GRUPS PROFESSIONALS
Motivació
La va definir com el conjunt d’actituds personals
a la feina de les quals resulta un esforç individual
més gran. Aquestes actituds es presenten sota
la influència de factors interns de la persona
(recerca de realització personal, il·lusió, entusiasme,
etc.) i externs (diners, reconeixement del grup, poder,
etc.).
Per tal que l’efecte de motivar proporcioni un
resultat més bo per a l’empresa, cal que coincideixin dos factors: l’aptitud de la persona (la seva
capacitat professional per desenvolupar la tasca
encarregada) i el factor organitzatiu (el major esforç generat treballa en la direcció dels objectius i
en concordança amb l’estratègia de l’empresa). No
sempre és convenient motivar: si l’esforç addicional
generat no es veu recompensat (reconegut, valorat,
etc.) pot generar frustració.
Remuneració
Maella va presentar exemples de com la remuneració pot ser un factor motivador i les condicions
que hi ha d’haver:
• Quantitat ($) proporcionada amb el major
esforç.
• Equitat (vigilar els greuges comparatius).
• Correspondència amb les expectatives de
l’individu.
• Tangibilitat de la relació més salari-resultat de
més esforç.
A la pregunta de si la retribució fixa motiva, ens
va parlar de les teories de les Efficiency Wages i
La gàbia d’or: pagar més que el mercat atrau els
millors, reté les persones (por de perdre una bona
feina) i motiva un esforç més gran (guanyar-se el
sou).
Sobre si la retribució variable motiva i en quines
circumstàncies, va concloure que s’orienta a valorar el sobreesforç, retenir els millors, desanimar
els pitjors (autoselecció) i atraure els bons professionals. La retribució variable té més sentit quan
la millora del resultat es pot mesurar i relacionar
amb el major esforç de la persona. Si l’individu
no té cap control sobre el resultat possible (quan
depèn totalment de factors externs), no té sentit la
remuneració variable.
També es va comentar quines preguntes s’ha de
fer un executiu abans d’introduir la remuneració
variable com a sistema de retribució del seu equip:
què es vol obtenir, si és adequat (tangibilitat de
36
Motivación
La definió como el conjunto de actitudes personales en el trabajo de las que resulta un mayor
esfuerzo individual. Dichas actitudes se presentan
bajo la influencia de factores internos de la persona
(búsqueda de realización personal, ilusión, entusiasmo, etc.) y externos (dinero, reconocimiento del grupo,
poder, etc.).
Para que el efecto de motivar proporcione un mejor
resultado para la empresa, deben darse dos factores
coincidentes: la aptitud de la persona (su capacidad
profesional para desempeñar la tarea encomendada)
y el factor organizativo (el mayor esfuerzo generado
trabaja en la dirección de los objetivos y en concordancia con la estrategia de la empresa). No siempre
es conveniente motivar: si el esfuerzo adicional
generado no se ve recompensado (reconocido, valorado, etc.) puede generar frustración.
Remuneración
Maella presentó ejemplos de cómo la remuneración puede ser un factor motivador y las condiciones que deben darse:
• Cantidad ($) proporcionada con el mayor
esfuer zo.
• Equidad (vigilar los agravios comparativos).
• Correspondencia con las expectativas del
individuo.
• Tangibilidad de la relación mayor salario-resultado del mayor esfuerzo.
A la pregunta sobre si la retribución fija motiva,
nos habló de las teorías de las Efficiency Wages y
La jaula de oro: pagar más que el mercado atrae a
los mejores, retiene a las personas (miedo a perder un buen empleo) y motiva a un mayor esfuerzo
(ganarse el sueldo).
Sobre si la retribución variable motiva y en qué
circunstancias se concluyó que se orienta a valorar el sobreesfuerzo, retener a los mejores, desalentar a los peores (autoselección) y atraer a los
buenos profesionales. La retribución variable tiene
mayor sentido cuando la mejora en el resultado se
puede medir y relacionar con el mayor esfuerzo de
la persona. Si el individuo no tiene ningún control
sobre el resultado posible (cuando depende totalmente de factores externos), no tiene sentido la
remuneración variable.
También se comentó qué preguntas debe hacerse un ejecutivo antes de introducir la remuneración
variable como sistema de retribución de su equipo:
17
36
18
GRUPS PROFESSIONALS
GRUPOS PROFESIONALES
resultats i més esforç de les persones) i si hi ha
altres alternatives possibles de remuneració.
En resum, la retribució variable motiva quan
concorre la següent concatenació de factors:
Esforç individual
Resultat individual
Retribució
Objectius personals
De vegades els objectius personals condueixen
a altres possibilitats de remuneració, cosa que
avui es coneix com a retribució a la car ta.
Com a conclusió, a l’hora de plantejar-se una
política retributiva cal tenir presents aquestes
idees: que es mantingui l’equitat interna (sou
fix igual per al mateix lloc de treball) i que la
remuneració variable, si n’hi ha, valori més el sobreesforç que interessa a l’empresa. Sense oblidar la referència externa, és a dir, com retribuïm
nosaltres en comparació amb el que fa el nostre
sector. A més, qualsevol política de remuneració
ha de ser consistent en el temps, ja que sinó
pot ocasionar desmotivació (posar la pastanaga i
després retirar-la). 
qué es lo que se quiere obtener, si es adecuado
(tangibilidad de resultados y mayor esfuerzo de
las personas) y si existen otras alternativas posibles de remuneración.
En resumen, la retribución variable motiva cuando se
da la siguiente concatenación de factores:
Esfuerzo individual
Resultado individual
Retribución
Objetivos personales
A veces los objetivos personales dan pie a otras posibilidades de remuneración, lo que hoy se conoce como
retribución a la carta.
Como conclusión, a la hora de plantearse una política
retributiva deben tenerse presentes estas ideas: que se
mantenga la equidad interna (sueldo fijo igual para el
mismo puesto) y que la remuneración variable, si la hay,
prime el sobreesfuerzo que interesa a la empresa. Sin
olvidar la referencia externa, es decir, cómo retribuimos
nosotros frente a lo que hace nuestro sector. Además,
cualquier política de remuneración debe ser consistente
en el tiempo, ya que sino puede ocasionar desmotivación
(poner la zanahoria para después retirarla). 
Ramon J. Viñas (Promoció 1984)
Ramon J. Viñas (Promoción 1984)
NOTICIAS A-IQS
NOTÍCIES A-IQS
NOUS SOCIS DES DEL
24/02/03 FINS AL 25/06/03
Carlos Ávila Montesó (52)
Marta Bachs Foix (87)
Augusto Bagase Rejón (02)
Gemma Barberá Serret (96)
Núria Bonet Roca (99)
Sandra Cirera Antich (01)
Carles Crespo Bachero (96)
Robert Celades Filella (90)
Noemí Enguita Albet (01)
Ferran Font Soriano (01
Fanny Galimany Rovira (01)
Fco. de Borja Gibert Lasaosa (00)
Carlos Herrero Agustín (97)
Laura Liébana Yeste (02)
Rafael Loste Madoz (90)
Ana Meire Hernández (00)
Mónica Mont Martí (98)
Jordi Parés Puig (75)
Xavier Romero Cardona (02)
Ana Belén Salas Puyuelo (96)
36
Núria Sàrries Bosch (93)
Joan Suades Soler (01)
Cristina Ventayol Cortés (01)
Jordi Virolés Suñer (01)
DEFUNCIONS
Mariano Soriano Regás (Prom. 1954),
el dia 26/04/03
Francisco Magrinyà Baltà (Prom. 1955),
el dia 03/05/03
Pere Baucells Pujol (Prom. 1951),
el dia 10/05/03
Manuel Albiac Tutusaus (Prom. 1969),
el dia 17/05/03
Manuel Ortiz-Tallo y García (Prom. 1945),
el dia 21/05/03
TROBADES DE PROMOCIONS
Promoció 1965, sor tida de cap de setmana
del 6 al 9 de juny.
Promoció 1969, sopar el dia 12 de juny.
MARIANO SORIANO REGÁS (PROMOCIÓN 1954)
IN MEMORIAM
Aprendí el arte de la Química a lo largo de los años que colaboré con Mariano en Lucta,
trabajando en el campo de la Química fina aromática. Su personal forma de dirigir,
insistiendo en todos los detalles, transformaron en un continuo desarrollo la elaboración de los proyectos industriales a partir de los conocimientos teóricos de Ingeniería
Química. Pero siempre había algo más que profesionalidad en su persona, y era que en
el trato con sus colaboradores siempre demostró un especial respeto hacia las opiniones contrarias a su criterio, lo que le mereció la estima de los que tuvimos la suerte de
tratarle durante muchos años. Sirvan estas líneas para expresar mi recuerdo sereno y
mi reconocimiento a su inestimable ayuda. Descansa en paz, querido Mariano.
Josep Gelpí Vintró (Promoción 1958)
X JORNADAS
DE APLICACIONES INDUSTRIALES DE LAS ENZIMAS
Barcelona, 26 y 27 de noviembre de 2003
El contenido de las jornadas incluye presentaciones de los más importantes
fabricantes de enzimas europeos, centrándose en el sector de la panificación,
así como en las nuevas tendencias en la aplicación de enzimas.
Durante las jornadas se entregará el VII Premio Europeo A-IQS sobre
Tecnología Enzimática
19
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
“ENS FALTEN ENGINYERS EN QUÍMICA I EN
TECNOLOGIA”
A NNA B IR ULÉS , EXMINISTRA DE C IÈNCIA I TECNOLOGIA , VA
PAR TICIPAR EL 16 DE GENER PASSAT A LES TARDES A-IQS
I VA ANALITZAR, EN AQUESTA ENTREVISTA , LA FUNCIÓ QUE
COR RESPON A C ATALUNYA COM A CENTRE D ’ INNOVACIÓ
TECNOLÒGICA EN EL PANORAMA INTERNACIONAL .
20
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
“NOS FALTAN INGENIEROS EN QUÍMICA Y EN
TECNOLOGÍA”
A NNA B IR ULÉS ,
EX MINISTRA DE
PAR TICIPÓ EL PASADO
IQS
16
C IENCIA
Y
TECNOLOGÍA ,
TARDES A-
DE ENERO EN LAS
Y ANALIZÓ , EN ESTA ENTREVISTA , LA FUNCIÓN QUE LE
COR RESPONDE A
C ATALUÑA
COMO CENTRO DE INNOVACIÓN
TECNOLÓGICA DENTRO DEL PANORAMA INTERNACIONAL .
Quins són els punts forts que pot
oferir Barcelona per assegurar-se el
futur com a ciutat pionera?
Barcelona
té
una
ubicació
excel·lent, no tan sols geogràfica (al
Mediterrani, al sud d’Europa, en un
bon lloc per a les comunicacions),
sinó també des del punt de vista
de l’entorn empresarial i acadèmic,
i amb un bon nivell d’iniciatives innovadores, algunes des de les universitats i els centres científics, altres
des del món empresarial i els centres tècnics. És a
dir, que té l’oportunitat, el que passa és que necessita una mica més d’ambició i ganes d’actuar.
¿Cuáles son los puntos fuertes que
puede ofrecer Barcelona para asegurarse el futuro como ciudad pionera?
Barcelona tiene una excelente ubicación, no sólo geográfica (en el Mediterráneo, al sur de Europa, en un buen
lugar para las comunicaciones), sino
también desde el punto de vista del entorno empresarial y académico, y con
un buen nivel de iniciativas innovadoras, algunas desde las universidades
y los centros científicos, otras desde
el mundo empresarial y los centros técnicos. Es decir,
que tiene la oportunidad, lo que pasa es que necesita
un poco más de ambición y ganas de actuar.
Quina funció ha desenvolupat la indústria catalana a l’hora de fer front a l’adhesió dels països de
l’Est de la Unió Europea?
Hi ha una qüestió clara: molts dels països de l’Europa
de l’Est tenen un nivell tecnològic, de formació i de
coneixements suficient. I estan fent inversions per tal
de millorar les infraestructures, i tenen, a més, costos laborals més baixos. Per tant la competència
d’aquests països és seriosa. No és només el cost
laboral baix, sinó també l’alt nivell de qualificació de
mà d’obra, tècnics i especialistes. Això significa que
hi haurà activitats que no podrem mantenir ni a Catalunya ni a Espanya, com ha passat amb alguna activitat fabril que s’ha desplaçat al Marroc o a països
asiàtics. L’empresa catalana només podrà competir
si té clara la seva funció des del punt de vista del
que aporta, per què és competitiva, no només amb
costos baixos, sinó en capacitat d’innovació, de diferenciació i tecnologia. Per tant és molt important
invertir en investigació de nous productes.
¿Qué función ha desarrollado la industria catalana
a la hora de hacer frente a la adhesión de los países
del Este de la Unión Europea?
Hay una cuestión clara: muchos de los países de la
Europa del Este tienen suficiente nivel tecnológico, de
formación y de conocimientos. Y están haciendo inversiones para mejorar las infraestructuras, y tienen, además,
costes laborales más bajos. Por lo tanto la competencia
de estos países es seria. No es solamente el coste laboral bajo, sino también el alto nivel de cualificación de
mano de obra, técnicos y especialistas. Esto significa
que habrá actividades que no podremos mantener ni en
Cataluña ni en España, como ha sucedido con alguna
actividad fabril que ha sido desplazada a Marruecos o a
países de Asia. La empresa catalana sólo podrá competir
si tiene claro cuál es su función desde el punto de vista
de lo que aporta, por qué es competitiva, no solamente
con costes bajos, sino en capacidad de innovación, de diferenciación y tecnología. Por lo tanto es muy importante
invertir en investigación de nuevos productos.
A grans trets creu que la política d’infraestructures
a Espanya és adequada per al desenvolupament de
Catalunya?
Crec que és adequada i que s’han fet grans
esforços d’inversió en infraestructures físiques,
A grandes rasgos ¿cree que la política de infraestructuras en España es adecuada para el desarrollo
de Cataluña?
Creo que es adecuada y que se han hecho grandes
esfuerzos de inversión en infraestructuras físicas,
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
carreteres, aeropor ts, però
s’han de continuar fent.
Aquest és un dels temes
pendents. Tenim com a
exemple l’AVE i l’acord
recent, crec que molt raonable, del que és una bona
cober tura, no tan sols fins
a la frontera, sinó cobrint
també el mateix aeropor t,
però cal continuar fent polítiques d’infraestructura.
I em refereixo a les de telecomunicació i comunicació en general, on incloc el tema d’infraestructures
científiques i tecnològiques, tant per al sector
acadèmic científic com per al sector empresarial. Aquestes mateixes infraestructures són un
element d’atracció per als científics i els tècnics
d’altres països.
carreteras, aeropuertos, pero
deben continuarse haciendo.
Éste es uno de los temas
pendientes. Tenemos como
ejemplo el AVE y el reciente
acuerdo, creo que muy razonable, de lo que es una buena
cobertura, no sólo hasta la
frontera, sino cubriendo también el propio aeropuerto,
pero deben continuarse haciendo políticas de infraestructura. Y me refiero a las de telecomunicación y
comunicación en general, donde incluyo el tema de
infraestructuras científicas y tecnológicas, tanto para el
sector académico científico como para el sector empresarial. Estas mismas infraestructuras son un elemento
de atracción para los científicos y los técnicos de otros
países.
Segons la seva opinió què haurien de fer els
estudiants i les universitats per adoptar totes
les noves tecnologies per tal que siguin útils, per
treure’ls el màxim rendiment?
Des del punt de vista acadèmic la clau és no
aprendre només a utilitzar les tecnologies, sinó
també a utilitzar-les per aprendre, per estudiar,
per impar tir classes, per investigar. En la mesura que sigui possible, s’hauria d’accelerar al
màxim, sobretot des del principi, des de l’escola,
no només tenint els ordinadors i la connexió a internet, sinó també proporcionant als professors
els mitjans acadèmics i pedagògics per impar tir
les classes. De la mateixa manera que es fa servir un paper i un llapis, o una pissarra i un guix,
s’haurien de fer ser vir internet i els ordinadors.
Això permetria més familiaritat amb les noves
tecnologies.
Según su opinión ¿qué deberían hacer los estudiantes y las universidades para adoptar todas
las nuevas tecnologías para que sean útiles, para
sacarles el máximo rendimiento?
Desde el punto de vista académico la clave es
no aprender sólo a utilizar las tecnologías, sino
también a utilizarlas para aprender, para estudiar, para dar clases, para investigar. En la medida de lo posible, debería acelerarse al máximo,
sobre todo desde el principio, desde la escuela,
no sólo teniendo los ordenadores y la conexión a
internet, sino también proporcionando a los profesores los medios académicos y pedagógicos
para dar las clases. De la misma manera que se
utiliza un papel y un lápiz, o una pizarra y una tiza, debería utilizarse internet y los ordenadores.
Esto permitiría más familiaridad con las nuevas
tecnologías.
Quina posició ocupa en aquest moment Catalunya
en relació amb el desenvolupament de tecnologies
aplicades a l’enginyeria química?
La posició és força bona. Però el que passa
és que la competència entre el sector privat i el
públic, i quan parlo de sector públic em refereixo
a universitats i centres d’investigació que es
financien amb recursos públics, és una competència nul·la. És a dir, que tot i que ens sembli
mentida, encara ens falten enginyers i ens falten
precisament en química i en tecnologia. I en necessitaríem encara més per tenir for talesa i per
tal que el nivell d’impacte en el pla internacional
pogués créixer. 
¿Cuál es la posición que ocupa en este momento
Cataluña en cuanto a desarrollo de tecnologías
aplicadas a la ingeniería química?
La posición es bastante buena. Pero está ocurriendo que la competencia entre el sector privado
y el público, y cuando hablo de sector público me
refiero a universidades y centros de investigación
que se financian con recursos públicos, es una
competencia nula. Es decir, que aunque nos parezca mentira, nos faltan aún ingenieros y nos
faltan precisamente en química y en tecnología.
Y necesitaríamos aún más para tener for taleza y
para que el nivel de impacto en el plano internacional pudiera ser mayor. 
21
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
NOVES TECNOLOGIES: VALOR REAL DESPRÉS
DE LA TEMPESTA
E L 16 DE GENER PASSAT , DINS DEL C ICLE C AR R ERA
P ROFESSIONAL , LES TARDES A-IQS VAN COMPTAR AMB
LA PRESÈNCIA D ’A NNA B IR ULÉS , EXMINISTRA DE C IÈNCIA I
TECNOLOGIA , PER ABORDAR EL TEMA DE LES NOVES TECNO LOGIES I LA SEVA SITUACIÓ ACTUAL .
Les noves tecnologies, anys
enrere, van viure una època
frenètica de canvis, i actualment han donat pas a una
realitat que afecta tant els
ciutadans i les empreses com
l’Administració i les diferents
estructures organitzatives;
això va provocar, a més, que
es generés un nou sector,
tant en l’àmbit industrial com
en l’empresarial.
Per tal d’aclarir aquesta problemàtica, les Tardes
A-IQS van comptar amb la participació d’Anna Birulés, exministra de Ciència i Tecnologia. Després de
destacar la gran rellevància de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació en la societat actual, també va subratllar la influència que han tingut
al mercat, sobre l’ofer ta i la demanda, “i sobre
la mateixa estructura del sector: apareixen noves
empreses i infraestructures, desapareixen determinats intermediaris i n’apareixen altres, com ara
proveïdors de ser veis i proveïdors d’internet, que
abans no existien”.
Birulés també va recordar que va ser als 90 quan
es va consolidar el concepte d’autopistes de la informació per tal de descriure aquest nou escenari
tecnològic, “i pocs es podien imaginar que en menys
d’una dècada aquesta tecnologia canviaria fins i tot
els hàbits de comportament”, canviant fins a la concepció que els estats tenien de la informació, “que
abans estava vinculada a conceptes de sobirania i
fins i tot de seguretat nacional; d’aquesta manera
es va donar pas a un nou concepte i es van veure
les comunicacions com a motor de productivitat i de
desenvolupament econòmic, cosa que va permetre,
a més, canviar l’estructura del sector amb mesures
de liberalització”.
Per tal de dur a terme aquest procés de liberalització a Europa es van desenvolupar tres fases: una primera en què es van crear les regles del joc per obrir
22
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
NUEVAS TECNOLOGÍAS: VALOR REAL TRAS LA
TORMENTA
E L PASADO 16 DE ENERO , DENTRO DEL C ICLO C AR RERA
P R OFESIONAL , LAS TAR DES A-IQS CONTAR ON CON LA
PRESENCIA DE A NNA B IR ULÉS , EX MINISTRA DE C IENCIA
Y TECNOLOGÍA , PARA ABORDAR EL TEMA DE LAS NUEVAS
TECNOLOGÍAS Y SU SITUACIÓN ACTUAL .
Las nuevas tecnologías vivieron años atrás una época frenética de cambios, dando paso
en la actualidad a una realidad
que afecta tanto a ciudadanos
y a empresas como a la Administración y a las diferentes
estructuras organizativas; esto
provocó, además, que se generara un nuevo sector, tanto en
el ámbito industrial como en el
empresarial.
Para echar luz sobre esta problemática, las Tardes
A-IQS contaron con la participación de Anna Birulés,
ex ministra de Ciencia y Tecnología.
Tras destacar la gran relevancia de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la
sociedad actual, subrayó también la influencia que
han tenido en el mercado, sobre la oferta y la demanda, “y sobre la propia estructura del sector: aparecen
nuevas empresas e infraestructuras, desaparecen
determinados intermediarios y aparecen otros, como
proveedores de servicios y proveedores de internet,
que antes no existían”.
Birulés recordó también que fue en los 90 cuando
se acuñó el concepto de autopistas de la información para describir este nuevo escenario tecnológico,
“y pocos podían imaginarse que en menos de una
década esta tecnología cambiaría hasta los hábitos
de comportamiento”, cambiando incluso la concepción que los estados tenían sobre la información,
“que antes estaba ligada a conceptos de soberanía
e incluso de seguridad nacional; se dio paso de esta
manera a un nuevo concepto y se vio a las comunicaciones como motor de productividad y de desarrollo
económico, lo que permitió, además, cambiar la estructura del sector con medidas de liberalización”.
Para llevar a cabo este proceso de liberalización en
Europa se cumplieron tres fases: una primera donde
se crearon las reglas del juego para la apertura del
mercado, una segunda fase con la Ley General de
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
el mercat, una segona fase amb la Llei
General de Telecomunicacions, “amb un
plantejament per part d’Espanya en què
es va renunciar a una moratòria que ens
permetia realitzar la liberalització quatre
anys més tard”, i una tercera fase que va
consistir a liberalitzar la telefonia local.
Per Birulés el problema va ser que “hi
va haver una clara sobrevaloració dels
mercats, de les expectatives, i ningú no
volia perdre el tren. Es va fer el procés de portar a
temps present aquestes expectatives tan exagerades
i així es van anar prenent una sèrie de decisions equivocades.” Sobre aquest punt la referència
obligada és a les subhastes de la tecnologia mòbil d’última generació, “en què es
van pagar uns preus desorbitats, i aquest
esclat va formar part de la crisi de les
punt com, acompanyat d’un menor creixement internacional i la desacceleració de
la liberalització. Hi ha hagut problemes
amb el calendari de desenvolupament
entre molts països, però de tota manera
el mercat ha crescut”, va afegir, “i el valor
real de les noves tecnologies és un valor que existeix.” En relació amb aquest aspecte va assenyalar
que als Estats Units el 20 % de la població està interconnectada amb xarxes de banda ampla, mentre que
a Europa aquesta xifra és d’entre 9 % i 10 %. “El valor
real es conjuga, a més, pels importants
increments de productivitat, cosa que beneficia clarament el consumidor, donant-li
més poder.”
També va remarcar que, això que sembla un avantatge, per a algunes empreses
és un inconvenient, ja que les obliga a innovar per tal d’oferir al consumidor més
valor afegit.
“Això ha fet que apareguessin nous
tipus de negoci. Per exemple, les
companyies abans se les valorava pels quilòmetres d’infraestructura i avui veiem com han fet
outsourcing; les companyies, a més,
han estat comprades per altres que no
eren del sector, com una manera de
tenir economies d’escapament”.
Per acabar va afegir que “la demanda
encara ha d’aflorar; encara hi ha països
que es pregunten si internet és necessari
o no. El valor real del mercat existeix,
però són molts els reptes que encara cal
superar.” 
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
Telecomunicaciones, “con un planteamiento por parte de España en el que
se renunció a una moratoria que nos
permitía realizar la liberalización cuatro
años más tarde”, y una tercera fase que
consistió en la liberalización de la telefonía local.
Para Birulés el problema radicó en que
“hubo una clara sobrevaloración de los
mercados, de las expectativas, y nadie
quería perder el tren. Se hizo el proceso de llevar a
tiempo presente esas expectativas tan exageradas
y se fueron tomando así una serie de decisiones
equivocadas.” Sobre este punto la referencia obligada es a las subastas de la
tecnología móvil de última generación,
“en las que se pagaron unos precios desorbitados, estallido que formó parte de
la crisis de las punto com, acompañado
de un menor crecimiento internacional
y la desaceleración de la liberalización.
Ha habido problemas con el calendario
de desarrollo tecnológico entre muchos
países, pero de todos modos el mercado
ha crecido”, agregó, “y el valor real de las nuevas tecnologías es un valor que existe.”
Al respecto señaló que en Estados Unidos el 20 % de
la población está interconectada con redes de banda
ancha, mientras que en Europa esta cifra es de entre 9
% y 10 %. “El valor real se conjuga además
por los importantes incrementos de productividad, lo que beneficia claramente al
consumidor, dándole más poder.”
También señaló que, esto que parece
una ventaja, para algunas empresas es
un inconveniente, ya que les obliga a innovar para ofrecer al consumidor mayor
valor añadido.
“Esto ha hecho que aparecieran nuevos tipos de negocio. Por ejemplo, a las
compañías antes se las valoraba por los kilómetros
de cable y hoy vemos cómo han hecho outsourcing;
las compañías, además, han sido compradas por otras que no eran del sector,
como forma de tener economías de escape”.
Para finalizar agregó que “la demanda
aún está por aflorar; todavía hay países
que se preguntan si internet es necesario o no. El valor real de mercado existe,
pero son muchos los retos que aún quedan por superar.” 
23
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
DE LA POLÍTICA HIDRÀULICA A LA
DE LA POLÍTICA HIDRÁULICA A
POLÍTICA DE L’AIGUA
LA POLÍTICA DEL AGUA
LA
PROBLEMÀTICA DE L ’ AIGUA ÉS UN TEMA VIGENT PERQUÈ
LA
PROBLEMÁTICA DEL AGUA ES UN TEMA VIGENTE POR
ES TRACTA D ’ UN BÉ ESCÀS , QUE EXIGEIX UNES POLÍTIQUES
SER UN BIEN ESCASO , QUE R EQUIER E UNAS POLÍTICAS
PRECISES QUE SIGUIN EFICIENTS EN LA SEVA UTILITZACIÓ I
PR ECISAS QUE SEAN EFICIENTES EN SU UTILIZACIÓN Y
APROFITAMENT .
APROVECHAMIENTO .
P ER
TAL D ’ EXPLICAR LA SITUACIÓ ACTUAL
C ATALUNYA I ELS CRITERIS POLÍTICS APLICATS EN LA
SEVA GESTIÓ , L ’A-IQS VA COMPTAR EL 4 DE FEBRER PAS SAT AMB LA PRESÈNCIA DE R AMON E SPADALER, CONSELLER
DE M EDI A MBIENT DE LA G ENERALITAT DE C ATALUNYA .
DE
El 4 de febrer passat,
Ramon Espadaler va participar a les Tardes A-IQS
per tal d’explicar política
hidràulica
actual
que
s’aplica a Catalunya, en
una conferència titulada
De la política hidràulica a
la política de l’aigua, dins
del Cicle Medi Ambient.
El mateix conseller va
triar aquest tema “perquè
és un dels eixos d’acció
importants del govern de la Generalitat. L’aigua és
un bé escàs que exigeix criteris de gestió, i la nostra
política de l’aigua és molt més que una política hidràulica, perquè exigeix un acord parlamentari.”
Després d’explicar les propostes de la Comissió de
Recursos Hídrics del Parlament, va remarcar la importància cabdal de les mesures d’estalvi de l’aigua i
la seva fiscalitat, perquè és el primer impost ecològic
que s’aplica i que ha permès desenvolupar infraestructures. Per això actualment s’estan fent campanyes de sensibilització de manera conjunta amb ONG
a Barcelona i Torredembarra. “A Barcelona estem en
unes xifres de consum per persona i dia importants:
238 litres per persona; pensem que es pot ser més
eficient en l’àmbit de l’estalvi del consum domèstic
a Catalunya. Juntament amb aquestes campanyes
el Parlament s’ocupa d’altres qüestions importants,
com arbitrar les mesures que permetin gestionar la
sostenibilitat d’explotació. Ara tenim un problema de
sobreexplotació i hem de prendre mesures serioses,
i definir una cosa tan senzilla com que no podem consumir més aigua de la que tenim. Aquest és el segon
eix d’acció que ha exigit una decisió, per part del Govern, de prendre unes mesures concretes. Aquestes
mesures signifiquen ser eficients mitjançant una xar24
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
P ARA EXPLICAR LA SITUACIÓN ACTUAL
C ATALUNYA Y LOS CRITERIOS POLÍTICOS APLICADOS EN
SU GESTIÓN , LA A-IQS CONTÓ EL PASADO 4 DE FEBRERO
CON LA PRESENCIA DE R AMON E SPADALER, CONSELLER DE
M EDIO A MBIENTE DE LA G ENERALITAT DE C ATALUNYA .
DE
El pasado 4 de febrero,
Ramon Espadaler par ticipó en las Tardes A-IQS
para explicar la actual
política hidráulica que se
aplica en Catalunya, en
una conferencia titulada
De la política hidráulica a
la política del agua, dentro
del Ciclo Medio Ambiente.
El mismo conseller eligió
este tema “porque es
uno de los ejes de acción
importantes del gobierno de la Generalitat. El agua
es un bien escaso que requiere criterios de gestión,
y nuestra política del agua es mucho más que una
política hidráulica, ya que requiere un acuerdo parlamentario.”
Tras explicar las propuestas de la Comisión de Recursos Hídricos del Parlamento, subrayó la especial
importancia de las medidas de ahorro del agua y su
fiscalidad, puesto que es el primer impuesto ecológico que se aplica y que ha permitido el desarrollo de
infraestructuras. A tal efecto se están desarrollando
en la actualidad campañas de sensibilización de
manera conjunta con ONG en Barcelona y Torredembarra. “En Barcelona estamos en unas cifras de consumo por persona y día importantes: 238 litros por
persona; pensamos que se puede ser más eficiente
en el ámbito del ahorro del consumo doméstico en
Cataluña. Junto a estas campañas el Parlamento
se ocupa de otras cuestiones impor tantes, como
arbitrar las medidas que permitan gestionar la sostenibilidad de explotación. Ahora tenemos un problema de sobreexplotación y hemos de tomar medidas
serias, y definir algo tan sencillo como que no podemos consumir más agua de la que tenemos. Éste
es el segundo eje de acción que ha requerido una
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
xa”, va puntualitzar
Espadaler.
Per fer-ho han calgut
esforços importants
en el camp de la reutilització de l’aigua,
creant processos de
depuració. Segons
dades de gener de
2003, funcionen 54
plantes depuradores
i en un futur se’n podrà comptar amb 34
més, “cosa que ens
permetrà ser capaços
de reutilitzar prop del 24 % de l’aigua”. A això se sumen les dessaladores, com la que funciona a l’àrea de
Tordera i a la qual aviat se n’afegiran dues més, que
podrien estar en funcionament cap a 2004.
“Se’ns demana, però, una cosa més, que de fet
s’està fent i que és central, perquè és el que marca
la diferència del que és una simple política hidràulica
i una política de l’aigua entesa en un sentit més ampli: la definició de quins són els cabdals mínims que
han de circular els diferents mesos de l’any. Hem de
posar un límit que no respongui a interessos o capritxos, sinó tenint plena consciència que els criteris
pluviomètrics i de cabdal són diferents segons cada
riu o cada pantà. Es tracta de parlar de cabdals de
manteniment”, va explicar Espadaler, que va afegir
que per tal de guanyar eficiència s’està construint un
país en xarxa. “Quan es parla d’un país en xarxa en
el camp de la telefonia, internet, gas o electricitat
es parla, a més, d’un altre punt important, i és que
aquesta xarxa estigui connectada a Europa, i amb
l’aigua no hem de ser diferents. Tanmateix, quan es
parla de l’aigua es tracta el país com un compartiment estanc, però les xarxes s’han d’aplicar des de
totes les perspectives, ja que això permetrà guanyar
eficiència.” És així com Catalunya ja compta amb 245
municipis connectats en xarxa, cosa que garanteix
subministrament en qualitat i quantitat, i hi ha més
projectes per vertebrar i estructurar més regions. “Si
ho hem fet amb les carreteres, també ho hem de fer
des de la perspectiva de l’aigua”, va remarcar.
Com a conclusió a aquesta problemàtica, Espadaler
va explicar que des de la Generalitat s’ha decidit que
falta una aportació externa, cosa que obre la porta a
possiblestransvasamentss. Aquest és el cas del riu
Roine, en què s’aplicaran les regles que marca el Pla
Hidrològic Nacional i algunes mesures de l’any 98 del
Parlament Europeu, marc legal que s’utilitzarà tenint
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
decisión, por parte del Govern, tomar unas medidas
concretas. Estas medidas
significan ser eficientes
mediante una red”, puntualizó Espadaler.
Para ello se han necesitado esfuerzos importantes en el campo de
la reutilización del agua,
creando procesos de depuración. Según datos de
enero de 2003, están en
funcionamiento 54 plantas
depuradoras y en un futuro
se podrá contar con 34 más, “lo que nos permitirá
ser capaces de reutilizar cerca del 24 % del agua”.
A esto se le suman las desaladoras, como la que
funciona en el área de Tordera y a la que pronto se
sumarán dos plantas más, que podrían estar en funcionamiento hacia 2004.
“Pero se nos pide una cosa más, que de hecho
se está haciendo y que es central, porque es lo que
marca la diferencia de lo que es una simple política
hidráulica y una política del agua entendida en un
sentido más amplio: la definición de cuáles son los
caudales mínimos que deben circular en los diferentes meses del año. Debemos poner un límite que
no responda a intereses o caprichos, sino teniendo
plena conciencia de que los criterios pluviométricos
y de caudal son diferentes según cada río o cada
pantano. Se trata de hablar de caudales de mantenimiento”, explicó Espadaler, quien agregó que para
ganar eficiencia se está construyendo un país en red.
“Cuando se habla de un país en red en el campo de
la telefonía, internet, gas o electricidad se habla, además, de otro punto importante, y es que esta red esté conectada a Europa, y con el agua no debemos ser
diferentes. Sin embargo, cuando se habla del agua
se trata al país como un compartimiento estanco,
pero las redes deben aplicarse desde todas las perspectivas, ya que esto permitirá ganar en eficiencia.”
Es así cómo Catalunya cuenta ya con 245 municipios
conectados en red, lo que brinda garantía de suministro en calidad y cantidad, y existen más proyectos para vertebrar y estructurar más regiones. “Si lo hemos
hecho con las carreteras, lo hemos de hacer también
desde la perspectiva del agua”, señaló.
Como conclusión a esta problemática, Espadaler
explicó que desde la Generalitat se ha decidido que
falta una aportación externa, lo que abre la puerta a
posibles trasvases. Éste es el caso del río Ródano,
25
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
en el que se utilizarán las reglas que marca el Plan
Hidrológico Nacional y algunas medidas del año 98
del Parlamento Europeo, marco legal que se utilizará
teniendo siempre en cuenta un desarrollo sostenible
del mismo. En términos de valor añadido, el Ródano
aportará mayor caudal con respecto al río Ebro y un
comportamiento más estable con un régimen pluviométrico mayor. “Esto es esencial, no solamente va
a sostener el plan del Ebro, sino que además nos
da garantías de suministro desde una perspectiva
cuantitativa. Por ello apostamos por una política del
agua, más global, que tiene aspectos fundamentales: se reglamenta con las reglas del juego del Plan
sempre en compte un desenvolupament sostenible. En termes de valor afegit, el Roine apor tarà
més cabdal respecte el riu Ebre i un compor tament
més estable amb un règim pluviomètric major.
“Això és essencial, no noméssostindràà el pla de
l’Ebre, sinó que a més ens garanteix subministrament des d’una perspectiva quantitativa. Per això
apostem per una política de l’aigua, més global,
que té aspectes fonamentals: es reglamenta amb
les regles del joc del Pla Hidrològic Nacional; és coherent amb la legislació europea; és una proposta
sostenible des del punt de vista econòmic, social i
ambiental; és una proposta que busca el consens
polític apor tant garanties a la resta de territoris;
garanteix el subministrament nou de cada deu
anys; i garanteix el manteniment de l’Ebre: cada
gota que vingui del Roine l’estalviarem de l’Ebre,
amb la qual cosa farem l’Ebre més sostenible”, va
puntualitzar Espadaler, que va acabar dient que “si
entenem l’aigua com el que és, un bé escàs, amb
aquest pla l’emmarquem en una visió global, imprescindible per al desenvolupament”. 
26
Hidrológico Nacional; es coherente con la legislación
europea; es una propuesta sostenible desde el punto de vista económico, social y ambiental; es una
propuesta que busca el consenso político aportando
garantías a los demás territorios; garantiza el suministro nueve de cada diez años; y garantiza el mantenimiento del Ebro: cada gota que venga del Ródano
la ahorraremos del Ebro, con lo que haremos el Ebro
más sostenible”, puntualizó Espadaler, quien finalizó
diciendo que “si entendemos el agua como lo que es,
un bien escaso, con este plan lo enmarcamos en una
visión global, imprescindible para el desarrollo”. 
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
Cicle Cultural
Ciclo Cultural
XAVIER TRIAS A LES TARDES A-IQS
XAVIER TRIAS EN LAS TARDES A-IQS
D INS DEL C ICLE C ULTURAL DE LES TARDES A-IQS, EL
20 DE FEBRER PASSAT ES VA COMPTAR AMB LA PRESÈN CIA DE X AVIER TRIAS , EN AQUELL MOMENT CANDIDAT DE
C ONVER GÈNCIA I U NIÓ A L ’ ALCALDIA DE LA CIUTAT DE
B ARCELONA , ON VA EXPLICAR EL MODEL DE CIUTAT QUE
PROPOSA PER AL FUTUR.
El 20 de febrer passat, Xavier Trias va participar a
les Tardes A-IQS. Després d’explicar com va arribar
a prendre la decisió de dedicar els propers anys de
la seva vida a la ciutat de Barcelona, va fer una passejada detallada pels aspectes que podrien millorar
a la ciutat.
“Barcelona és una ciutat especial, que necessita lideratge, però en la qual, tot i que s’estan fent coses,
s’està perdent la capacitat d’imaginació; crec que
és possible que Barcelona evolucioni d’una manera
millor”, va comentar Trias, i va subratllar el concepte
que “Barcelona no ha de tenir complexos de ser la
capital de Catalunya, ja que les qualitats que té per
ser capital no les té per si soles, sinó per Catalunya
en el seu conjunt.” Per això Trias creu necessari un
D ENTRO
C ICLO C ULTURAL DE LAS TARDES A-IQS,
20 DE FEBRERO SE CONTÓ CON LA PRESEN CIA DE X AVIER TRIAS , EN ESE MOMENTO CANDIDATO DE
C ONVER GÈNCIA I U NIÓ A LA ALCALDÍA DE LA CIUDAD DE
B ARCELONA , DONDE EXPLICÓ EL MODELO DE CIUDAD QUE
PROPONE PARA EL FUTURO .
DEL
EL PASADO
El pasado 20 de febrero, Xavier Trias participó en las
Tardes A-IQS. Después de explicar cómo llegó a tomar
la decisión de dedicar los próximos años de su vida a la
ciudad de Barcelona, realizó un paseo detallado por los
aspectos que podrían mejorar en la ciudad.
“Barcelona es una ciudad especial, que necesita liderato, pero en la que, a pesar de que se están haciendo
cosas, se está perdiendo capacidad de imaginación;
creo que es posible que Barcelona evolucione de una
manera mejor”, señaló Trias, subrayando el concepto
de que “Barcelona no debe tener complejos de ser la
capital de Catalunya, ya que las cualidades que tiene
para ser capital no las tiene por sí solas, sino por Catalunya en su conjunto.” Por ello Trias cree necesario un
nuevo estatuto para dotar a la ciudad de mayor poder.
27
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
nou estatut per tal de dotar la ciutat de més poder. De
la mateixa manera creu en la necessitat de crear un
Consorci de l’Àrea Metropolitana, del qual es declara entusiasta, “ja que Barcelona no seria res sense
l’àrea metropolitana”.
“Hem d’aconseguir ser un referent a Europa i a
l’àrea mediterrània, i per això ens hem de recolzar en
la riquesa d’infraestructures; hem de ‘vendre’ Barcelona com a ciutat universitària, amb universitats competitives”, va apuntar Trias. A continuació es va referir a
la llei d’universitats de Catalunya i va afegir que “tenim
les eines i les hem de saber fer servir, donar-los els
pressupostos necessaris; això serà fonamental per a
la recerca i el desenvolupament”.
Continuant amb el camp de desenvolupament
d’infraestructures, es va referir a l’actual ampliació del
port i a la seva gestió, així com a les obres de l’AVE,
del qual va comentar que “serà bàsic per al futur”, i la
construcció de la Línia 9 del metro, que va qualificar
de “gran revolució, ja que amb els seus 42 quilòmetres de recorregut canviarà el funcionament de tot el
metro de Barcelona”.
A continuació, Xavier Trias es va referir a la Fira com
“una aposta important per a la ciutat, que hem de posar al dia. Els empresaris, la mateixa Fira i la societat
ho han captat i han apostat per una renovació important, que generarà més inversió: espero que sigui un
gran èxit”.
Un altre punt d’especial interès és el que es refereix a
la societat de la informació,
de la qual Trias pensa que
“tenir una ciutat en xarxa
ha de ser una aposta global
i potent; hem de fer un gran
esforç d’informatització de
tota la ciutat i els seus
organismes”.
28
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
De la misma manera cree en la necesidad de crear un
Consorcio del Área Metropolitana, del que se declara
entusiasta, “ya que Barcelona no sería nada sin el
área metropolitana”.
“Hemos de lograr ser un referente en Europa y en el
área mediterránea, y para ello debemos apoyarnos en
la riqueza de infraestructuras; debemos ‘vender’ a Barcelona como ciudad universitaria, con universidades
competitivas”, apuntó Trias. A continuación se refirió
a la ley de universidades de Catalunya para agregar
que “tenemos las herramientas y debemos saberlas
utilizar, darles los presupuestos necesarios; esto será
fundamental para la investigación y el desarrollo”.
Siguiendo con el campo de desarrollo de infraestructuras, se refirió a la actual ampliación del puerto
y a su gestión, así como a las obras del AVE, del que
señaló que “será básico para el futuro”, y la construcción de la Línea 9 del metro, a la que calificó como
“una gran revolución, ya que con sus 42 kilómetros
de recorrido cambiará el funcionamiento de todo el
metro de Barcelona”.
A continuación, Xavier Trias se refirió a la Fira como
“una apuesta importante para la ciudad, que debemos poner al día. Los empresarios, la misma Fira y
la sociedad han captado esto y han apostado por una
renovación importante, lo que generará mayor inversión: espero que sea un
gran éxito”.
Otro punto de especial
interés es el que se refiere
a la sociedad de la información, de la que Trias
piensa que “tener una ciudad en red debe ser una
apuesta global y potente;
debemos hacer un gran
esfuerzo de informatización de toda la ciudad y
sus organismos”.
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
Trias també va explicar la situació actual de la ciutat en diversos camps, des del comerç a la cultura.
En aquest últim cas es va referir especialment a la
necessitat de “trencar barreres i donar més recursos
als nous talents, per tal que puguin accedir a estar
en primera línia. També calen nous espais per donar
oportunitats a la gent jove, per ajudar que hi hagi una
explosió en la societat civil. Una ciutat de progrés és
aquella en què la gent avança sense que quedi gent
fora d’aquest procés”, va afegir.
Un tema important com l’accés a l’habitatge per
part de la gent jove exigeix, per a Trias, una política
adequada a aquesta necessitat, així com també desenvolupar infraestructures coherents amb el canvi
demogràfic. “Els índexs d’envelliment són molt alts
i això necessita una resposta per part de la ciutat
(atenció domiciliària, habitatges assistits, etc.), i la
nostra ciutat no la té. Hem de ser capaços de donar
una resposta.”
Dins del canvi demogràfic de Barcelona, Trias es
va referir al tema de la immigració, que va qualificar de “necessària: és el resultat d’un èxit, però és
fonamental la integració”. En referència amb això
va comentar que la primera mesura bàsica seria
prendre les decisions necessàries per tal d’acabar
amb l’abús, les situacions injustes i les màfies. Va
apuntar que “en aquesta ciutat hi ha barraquisme
intern, es lloga un pis de 60 m2 a grups de 10 o més
persones i això passa amb una gran permissivitat,
perquè no es veu”, i va afegir que “el fet que en una
ciutat d’èxit hi hagi aquestes injustícies fa pensar
que l’èxit no és tant”. 
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
Trias también explicó la actual situación de la ciudad
en diversos campos, desde el comercio a la cultura.
En este último caso se refirió especialmente a la necesidad de “romper barreras y darles mayores recursos
a las nuevos talentos, para que puedan acceder a
estar en primera línea. También son necesarios nuevos espacios para dar oportunidades a la gente joven,
para ayudar a que haya una explosión en la sociedad
civil. Una ciudad de progreso es aquélla en la que la
gente avanza sin que quede gente fuera de este proceso”, agregó.
Un tema importante como el acceso a la vivienda
por parte de la gente joven requiere, para Trias, una
política adecuada a esta necesidad, así como también
el desarrollo de infraestructuras acordes al cambio
demográfico. “Los índices de envejecimiento son muy
altos y esto necesita una respuesta por parte de la ciudad (atención domiciliaria, viviendas asistidas, etc.), y
nuestra ciudad no la tiene. Hemos de ser capaces de
dar una respuesta.”
Dentro del cambio demográfico de Barcelona, Trias
se refirió al tema de la inmigración, a la que calificó
de “necesaria: es el resultado de un éxito, pero es
fundamental la integración”. Al respecto señaló que
la primera medida básica sería tomar las decisiones
necesarias para acabar con el abuso, las situaciones
injustas y las mafias. Apuntó que “en esta ciudad existe el barraquismo interno, se alquila un piso de 60 m2
a grupos de 10 o más personas y esto sucede con una
gran permisividad, porque no se ve”, y agregó que “el
hecho de que en una ciudad de éxito sucedan estas
injusticias hace pensar que el éxito no es tanto”. 
29
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
ESPORT D’ELIT: GLÒRIA I SOFRIMENT
LA
VIDA DE L ’ ESPOR TISTA PROFESSIONAL COMPOR TA , A
LA
VIDA DEL DEPOR TISTA PROFESIONAL CONLLEVA , ADEMÁS
MÉS DEL SEU MOMENT DE GLÒRIA I FAMA , UN MUNT DE
DE SU MOMENTO DE GLORIA Y FAMA , UN SINNÚMERO DE
SACRIFICIS DES D ’ UNA EDAT MOLT TENDRA .
SACRIFICIOS DESDE EDADES MUY TEMPRANAS .
A-IQS
VAN ABORDAR AQUEST TEMA EL
27
L ES TARDES
DE FEBRER
PASSAT , PER A LA QUAL COSA ES VA COMPTAR AMB LA
PAR TICIPACIÓ D ’E MILIO
S ÁNCHEZ V ICARIO I S ER GI C ASAL ,
J OSEP F USTÉ , TÈCNIC I EXJU F.C. B ARCELONA .
TENNISTES PROFESSIONALS , I
GADOR DEL
Dedicar-se a la pràctica d’un esport de manera professional per a molts és sinònim de triomf i una vida
relaxada en l’aspecte econòmic. Tanmateix, els sacrificis que s’han de fer per arribar a la meta són molts.
Emilio Sánchez Vicario afirma que “quan triomfes
tothom se t’acosta i et diu: quina vida més bonica
la del tennista professional! Sí, els que hi hem pogut
arribar tenim una vida força bona, però hi ha moltes
coses que es queden pel camí i molts jugadors que
no arriben a ser professionals. Quan triomfes hi ha
moltes coses al voltant, com els diners, que és un
dels elements que atrau més de la vida del tennista
professional, a més del reconeixement, la fama, una
arma de doble tall, perquè és molt bonica però comporta força sacrificis.”
Coincidint amb aquesta idea, Sergi Casal afegeix
que “el tennis també t’apor ta poder viatjar molt,
cada setmana estàs jugant en un lloc diferent, i
t’aporta haver d’aprendre idiomes, sobretot l’anglès.
A més ets en un ambient sa. El tennis també et pro30
DEPORTE DE ELITE: GLORIA Y SUFRIMIENTO
L AS TARDES
A-IQS ABORDARON ESTE TEMA EL PASADO 27 DE FEBRERO ,
PARA LO QUE SE CONTÓ CON LA PAR TICIPACIÓN DE E MILIO
S ÁNCHEZ V ICARIO Y S ER GI C ASAL , TENISTAS PROFESIO NALES , Y J OSEP F USTÉ , TÉCNICO Y EX JUGADOR DEL F.C.
B ARCELONA .
Dedicarse a la práctica de un deporte de manera
profesional es para muchos sinónimo de triunfo
y una vida relajada en el aspecto económico. Sin
embargo, los sacrificios que deben realizarse para
llegar a la meta son muchos.
Emilio Sánchez Vicario afirma que “cuando triunfas
todo el mundo se te acerca y te dice: qué vida tan
bonita la del tenista profesional! Sí, los que hemos
podido llegar tenemos una vida bastante buena, pero hay muchas cosas que se quedan en el camino y
muchos jugadores que no llegan a ser profesionales.
Cuando triunfas hay muchas cosas alrededor, como
el dinero, que es uno de los elementos que más
atrae de la vida del tenista profesional, además
del reconocimiento, la fama, un arma de doble
filo, porque es muy bonita pero conlleva bastantes
sacrificios.”
Coincidiendo con esta idea, Sergi Casal agrega
que “el tenis también te aporta el viajar mucho, cada semana estás jugando en un sitio diferente, y te
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
porciona coses molt importants: disciplina i esperit
de lluita, elementals quan ets gran i et dediques a
altres coses; és un esport en què necessites tenir
un ordre des de petit.” Aquest ordre també suposa deixar deixar de fer activitats
típiques de l’adolescència, ja que, segons
Casal, “deixes de costat una mica aquesta etapa, no és que la perdis, però comences a fer una vida diferent de la dels
teus companys de col·legi, no pots anar
al viatge de final de curs o deixes d’anar
a festes, perquè el cap de setmana has
de jugar”.
Si bé els nens comencen en aquest
espor t com un entreteniment, no falten
les ocasions en què la idea es desvirtua
per part dels pares. “Es comença a jugar
a tennis simplement perquè el nen faci un
esport més, perquè tingui equilibri, perquè
estigui ocupat amb altres coses; comparteix, a més, una ambient sa, en què es
relaciona amb altres nois. Però al tennis
hi ha dos problemes que sorgeixen de seguida: si amb 12 o 13 anys el nen ja juga
bé i guanya un torneig, els pares no solen
tenir una visió correcta del que succeeix
i creuen que el seu fill serà un campió.
No passa el mateix si al col·legi s’obté un
excel·lent en alguna matèria, però en el
tennis els pares s’obliden de per què els
seus fills van començar a jugar”, explica
Casal. “I aquestes expectatives ho desvirtuen tot”, afegeix Sánchez Vicario.
Arran d’aquest tipus de situacions, tots
dos van coincidir a remarcar la importància de continuar els estudis escolars i la
formació, tasca a què s’han dedicat des
de la seva escola, ja que “a Espanya
tenim un problema, i és que el sistema
educatiu no està adaptat per compartir-lo
amb l’esport d’alta competició. O bé fas
una cosa, o bé en fas una altra. Nosaltres
som entusiastes del sistema nord-americà. Als Estats Units tots els nois i noies
en edat escolar poden compartir el tennis
amb els estudis, i a la universitat també”,
explica Sánchez Vicario, i afegeix que “si
tots deixen els estudis per jugar, com ha
passat amb companys nostres, i després no hi arriben, no tenen cap camí per seguir. Jugadors que es
guanyen la vida amb el tennis només n’hi ha 100 al
món, contra 5.000 nois que s’hi volen dedicar; el fil-
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
aporta el tener que aprender idiomas, sobre todo el
inglés. Además estás en un ambiente sano. El tenis
te da también dos cosas muy importantes: disciplina y espíritu de lucha, elementales para
cuando eres mayor y te dedicas a otras
cosas; es un deporte en el que necesitas
tener un orden desde pequeño.”
Este orden supone también dejar de
realizar actividades típicas de la adolescencia, ya que, según Casal, “dejas de
lado un poco esa etapa, no es que la
pierdas, pero comienzas a hacer una vida
diferente a la de tus compañeros de colegio, no puedes ir al viaje de fin de curso o
dejas de ir a fiestas, porque los fines de
semana tienes que jugar”.
Si bien los niños comienzan en este
deporte como entretenimiento, no faltan
las ocasiones en que la idea se desvirtúa
por parte de los padres. “Se empieza a
jugar al tenis simplemente para que el niño haga un deporte más, para que tenga
equilibrio, para que esté ocupado de otras
cosas; comparte además un ambiente sano, donde se relaciona con otros chicos.
Pero en el tenis hay unos problemas que
surgen enseguida: si a los 12 o 13 años
el niño ya juega bien y gana un torneo, los
padres no suelen tener una visión correcta de lo que sucede y creen que su hijo
va a ser un campeón. No pasa lo mismo
si en el colegio se saca un sobresaliente
en alguna materia, pero en el tenis los
padres se olvidan de por qué empezaron
a jugar sus hijos”, explica Casal. “Y esas
expectativas lo desvirtúan todo”, agrega
Sánchez Vicario.
A raíz de este tipo de situaciones,
ambos coincidieron en subrayar la importancia de continuar con los estudios
escolares y la formación, tarea a la que
se han dedicado desde su propia escuela,
ya que “en España tenemos un problema,
y es que el sistema educativo no está
adaptado para compartirlo con el deporte
de alta competición. O haces una cosa, o
haces otra. Nosotros somos entusiastas
del sistema norteamericano. En Estados
Unidos todos los chicos en edad escolar pueden compartir el tenis con los estudios, y en la universidad
también”, explica Sánchez Vicario, y añade que “si
todos dejan los estudios para jugar, como ha pasado
31
TA R D E S A S S O C I A C I Ó
tre és tan fort que, si no tenen estudis, no arribaran
a res a la vida i això és culpa dels pares, que moltes
vegades no reben informació adequada dels professionals del seu entorn.”
Després d’explicar el funcionament de l’acadèmia
i la seva experiència com a tennistes professionals,
Sánchez Vicario va puntualitzar que “malgrat tots
els sacrificis personals i emocionals, compensa.
Si ho aconsegueixes, val la pena l’esforç. El tennis
té alguna cosa, i és ser allà tot sol a la pista quan
guanyes un torneig i sents una cosa incomparable;
al tennis passa més, perquè és un esport individual,
estàs sol, és una sensació increïble. I aleshores
l’espor t es torna una
addicció. Nosaltres hem
deixat de jugar i ens
hem ficat en això perquè
crèiem que era donar-li
una continuació, una manera de traspassar totes
aquestes experiències que
hem viscut.”
Per completar el panorama, Josep Fusté va explicar la seva experiència
com a jugador de futbol
professional, espor t del
qual va remarcar que “és
molt bonic practicar, però
no és tan agraït com la
gent pensa. Estic molt
orgullós de la meva carrera, però s’ha de saber
que el futbol té moltes
coses que no són de color de rosa.”
“Vaig ingressar al F.C. Barcelona quan tenia 12
anys i quan en tenia 29 ho vaig deixar, perquè
m’estava avorrint del futbol professional; i és que
era un mal professional, no tenia paciència per als
entrenaments”, va afegir Fusté, que afirma que “mai
no he cregut, ni crec, ni creuré en els entrenadors,
tot el que s’havia d’inventar en el futbol ja s’ha
inventat”.
Després d’explicar que quan un club compra un
jugador és perquè ja té unes qualitats que el fan
especial, es va definir com un rebel que mai no ha
volgut canviar, ni quan era jugador, ni ara, amb 62
anys, i va acabar apuntant que “els entrenadors no
poden canviar una manera de ser; com el cas de
l’Emilio i en Sergi, que han triomfat per les seves
qualitats innates”. 
32
TA R D E S A S O C I A C I Ó N
con compañeros nuestros, y luego no llegan, no tienen un camino que seguir. Jugadores que se ganen
la vida con el tenis hay sólo 100 en el mundo, contra
5.000 chicos que quieren dedicarse a ello; la criba
es tan fuerte que, si no tienen estudios, no llegarán
a nada en la vida y eso es culpa de los padres, que
no reciben muchas veces información adecuada de
los profesionales de su entorno.”
Tras explicar el funcionamiento de la academia y
su experiencia propia como tenistas profesionales,
Sánchez Vicario puntualizó que “a pesar de todos
los sacrificios personales y emocionales, compensa.
Si lo consigues, vale la pena el esfuerzo. El tenis
tiene algo, y es estar allí solo en
la pista cuando ganas un torneo
y sientes algo incomparable; en
el tenis se da más por ser un
depor te individual, estás solo,
es una sensación increíble. Y
el depor te se vuelve luego una
adicción. Nosotros hemos dejado
de jugar y nos hemos metido en
esto porque creíamos que era dar
una continuación, una manera de
traspasar todas esas experiencias que hemos vivido.”
Para completar el panorama,
Josep Fusté explicó su experiencia como jugador de fútbol
profesional, depor te del que
señaló que “es muy bonito practicarlo, pero no es tan agradecido
como la gente piensa. Estoy muy
orgulloso de mi carrera, pero
debe saberse que el fútbol tiene
muchas cosas que no son de color de rosa.”
“Ingresé en el F.C. Barcelona con 12 años y a los
29 lo dejé, porque me estaba aburriendo del fútbol
profesional; y es que era un mal profesional, no tenía
paciencia para los entrenamientos”, agregó Fusté,
que afirma que “nunca he creído, ni creo, ni creeré
en los entrenadores, todo lo que había para inventar
en el fútbol ya está inventado”.
Tras explicar que cuando un club compra a un
jugador es porque éste ya tiene unas cualidades
que lo hacen especial, se definió como un rebelde
que nunca ha querido cambiar, ni cuando era jugador, ni ahora, a sus 62 años, y finalizó apuntando
que “los entrenadores no pueden cambiar una forma
de ser; como en el caso de Emilio y Sergi, quienes
han triunfado por sus cualidades innatas”. 
FUTURAS PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
35
PROMOCIÓN 2003
33
36
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
PROMOCIÓ 2003 / PROMOCIÓN 2003
Álex Adell Arnuelos
Berta Albaigés Gubert
Ignasi Arias Mayoral
Guillermo Bauzá Perelló
Laia Bescós Gellida
Xavier Biarnés Fontal
Francesc Busquets Bueren
Elisabet Buxó Medrano
Empar Callejas Martí
María Teresa Cernuda Castro
José Luis Chesa Rocafort
Vicenç Claramonte Rosa
Elena Cob Puras
Patrícia Contreras Aparicio
Marc Coupin Solà
Alejandro Díaz Capella
Dunia Domingo Abril
Josep Maria Fernández Arró
Iñaki Galve Murillo
Pablo García Espada
Juan José García Madrid
Xavier Garrabou Pi
Diana Gasset Piñón
José Luis Girón Vázquez
Antonio Gómez Navío
Carles González de Tella
David Guillén Tunica
Ana Guitart Batlle
Charlotte Hernández Douglas
María Herrero Eggart
Victoria Izquierdo Bellido
Ana María Jiménez Banzo
Juan Ramón La Parra Martínez
Belén Lafuente Escudero
Sandra Lago Cruells
Júlia Lleal Rovira
Mireia Magdaleno Bermejo
Elisabet Mallén Meral
34
Fernando Martínez Antolín
Jaume Mestres Puyol
Ana Milagro García
Blanca Molins Monteys
Jordi-Martí Montserrat Celma
Georgina Noguera Castro
Carlos Ortiz García
Oriol Padilla Gutiérrez
Ariadna Paz Núñez
Enara Pedroviejo Bonet
Cristina Peinado Verdaguer
Joan Jordi Peirats Masià
Oriol Perearnau García
Isabel Planas Peres
Josefina Pons Calabuig
Anna Pons Català
Jordi Portella Santolaria
Josep Oriol Pou Ibar
Sílvia Pujals Riatós
Irene Puntí Padrós
Daniel Queraltó Gratacós
Lluís Quintana Frigola
Sergi Ragàs Amalrich
Cristina Ramírez Segura
Julio Andrés Ruiz de Alda de la Rosa
Ramon Salsas Escat
Laia Sánchez Torner
Cristina Sans Esplugas
María Luisa Septien Zarza
Irma Soldevilla García
Xènia Soler Bobé
Joan Trenchs Agulló
Berta Vega Sánchez
Ariadna Verdaguer Ferrer
Íngrid Vico Díaz
Sara Villegas Saurí
Diego Jesús Zandío Zorrilla
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
ENTREVISTA ALS DELEGATS DE LA
PROMOCIÓ 2003
L LUÍS Q UINTANA ÉS EL
E LS SEUS PLANS , QUAN
DELEGAT DE
ENTREVISTA A LOS DELEGADOS DE LA
PROMOCIÓN 2003
Q UÍMICA O R GÀNICA .
ACABI LA CAR RERA , SÓN TR OBAR
L LUÍS Q UINTANA ES
S US PLANES , UNA
EL DELEGADO DE
Q UÍMICA O R GÁNICA .
VEZ FINALIZADA LA CAR R ERA , SON
FEINA A LA INDÚSTRIA QUÍMICA , SI POT SER A LA INDÚS -
ENCONTRAR TRABAJO EN LA INDUSTRIA QUÍMICA , A PODER
TRIA FAR MACÈUTICA .
SER EN LA INDUSTRIA FAR MACÉUTICA .
J OSEP O RIOL P OU ÉS EL DELEGAT D ’E NGINYERIA Q UÍMICA .
A ELL LI AGRADARIA CONTINUAR ESTUDIANT EL PR OPER
ANY, PER QUÈ LA FACULTAT OFER EIX L ’ OPOR TUNITAT DE
FER - SE AMB EL TÍTOL D ’ ENGINYER INDUSTRIAL .
X AVIER B IARNÉS , DELEGAT DE Q UÍMICA A NALÍTICA ,
J OSEP O RIOL P OU ES EL DELEGADO DE I NGENIERÍA
Q UÍMICA . A ÉL LE GUSTARÍA CONTINUAR ESTUDIANDO EL
PRÓXIMO AÑO , YA QUE LA FACULTAD OFRECE LA OPOR TUNI DAD DE HACERSE CON EL TÍTULO DE INGENIERO INDUSTRIAL .
X AVIER B IAR NÉS , DELEGADO DE Q UÍMICA A NALÍTICA ,
PENSA
FINALITAT
PIENSA CONTINUAR CON LOS ESTUDIOS CON LA FINALIDAD
D ’ OBTENIR EL DOCTORAT , QUAN HAGI FET EL TR EBALL
DE OBTENER EL DOCTORADO , UNA VEZ ENTREGADO EL TRA -
CONTINUAR
FINAL DE CAR RERA
ELS
ESTUDIS
AMB
LA
36
(TFC).
BAJO FINAL DE CAR RERA
(TFC).
Ara que sou a prop
d’acabar la carrera,
quina idea en teniu, de
l’Associació?
Xavier Biarnés: A mi
m’agrada el fet que
puguis contactar amb
antics alumnes IQS que
tenen experiència al mercat laboral.
Lluís Quintana: Jo crec
que el que és interessant
de l’A-IQS és la possibilitat que et donen de trobar assessors. A més, sempre pots venir i comentar amb la gent de l’Associació
temes relacionats amb la feina.
Ahora que estáis cerca
de finalizar la carrera,
¿qué idea tenéis de la
Asociación?
Xavier Biarnés: A mí
me gusta el hecho de que
puedas contactar con antiguos alumnos AIQS que
tienen experiencia en el
mercado laboral.
Lluís Quintana: Yo creo
que lo que es interesante
de la A-IQS es la posibilidad que te dan de encontrar asesores. Además,
siempre puedes venir y comentar con la gente de la
Asociación temas relacionados con el trabajo.
Des de quan coneixeu l’A-IQS?
Josep Oriol Pou: Quan vam entrar a la facultat ja
sabíem que existia, però no la vam
conèixer a fons fins que van fer alguna conferència explicativa.
Ll. Q.: Realment vam començar a entrar en contacte
amb l’Associació quan ens van
venir a presentar a l’AIQS per tal
d’explicar-nos-en el funcionament.
X. B.: A més, a tercer curs la
Magda Faijes va fer un gran esforç per col·laborar amb la Festa de Sant Alber t i fer conèixer
l’Associació entre els estudiants
de l’IQS.
¿Desde cuándo conocéis la A-IQS?
Josep Oriol Pou: Cuando entramos en la facultad ya sabíamos que existía, pero
no la conocimos a fondo hasta
que hicieron alguna conferencia
explicativa.
Ll. Q.: Realmente empezamos a
entrar en contacto con la Asociación cuando nos vinieron a presentar la AIQS para explicarnos su
funcionamiento.
X. B.: Además, en tercer curso
Magda FaiJes hizo un gran esfuerzo para colaborar con la Fiesta de
San Alber t y conocer la Asociación
entre los estudiantes del IQS.
35
36
FUTURES PROMOCIONS
Com valoreu
els anys d’estudi
a l’IQS? Quines
són les coses
més
positives
que hi heu trobat, aquí?
J. O. P.: Crec
que una de les
coses més positives és que el
tracte és força
personal.
Ll. Q.: Aquí
som pocs alumnes i ens coneixem tots: alumnes i professors, i això
fa que puguem desenvolupar més bé els estudis.
¿Cómo valoráis
los años de estudio en el IQS?
¿Cuáles son las
cosas más positivas que habéis
encontrado aquí?
J. O. P.: Creo
que una de las
cosas más positivas es que el
trato es bastante
personal.
Ll. Q.: Aquí somos pocos alumnos y nos conocemos todos: alumnos y profesores, y eso
hace que podamos desarrollar mejor los estudios.
Com creieu que pot ser el futur, en general, per
a tots els estudiants després d’haver sortit de
l’IQS?
J. O. P.: Sempre ens asseguren que pots trobar
feina on tinguis més responsabilitats, però en qualsevol cas és complicat.
Ll. Q.: I és complicat sobretot ara que els mercats han tingut un descens els últims anys. Però,
tanmateix, esperem que no
haguem de tenir gaires problemes a l’hora d’accedir a
una feina.
¿Cómo creéis que puede ser el futuro, en general, para
todos los estudiantes después de haber salido del IQS?
J. O. P.: Siempre nos aseguran que puedes encontrar
trabajo donde tengas mayores responsabilidades, pero
en cualquier caso es complicado.
Ll. Q.: Y es complicado sobre todo ahora que los mercados han tenido un descenso durante los últimos años.
Pero, no obstante, esperamos que no debamos tener
demasiados problemas a la
hora de acceder a un puesto
de trabajo.
Com creieu que pot incidir
l’experiència que heu acumulat a les classes pràctiques a l’hora de buscar una
feina?
J. O. P.:Crec que molt, només cal mirar una mica les
demandes de feina, sempre
s’exigeix tenir experiència a l’hora d’entrar. Iclús
es demanen doctorands
o persones de la branca
d’investigació de l’IQS directament sense experiència.
Simplement per aquest component pràctic que tenim.
Ll. Q.: En qualsevol cas,
crec que és més senzill que
les empreses es puguin fixar
abans en els enginyers químics de l’IQS. 
36
FUTURAS PROMOCIONES
¿Cómo creéis que puede
incidir la experiencia que
habéis acumulado en las
clases prácticas a la hora
de buscar un trabajo?
J. O. P.: Creo que mucho,
sólo con mirar un poco
las demandas de trabajo,
siempre se exige tener experiencia a la hora de entrar.
Incluso se piden doctorandos o a personas de la rama
de investigación del IQS
directamente sin experiencia. Simplemente por este
componente práctico que
tenemos.
Ll. Q.: En cualquier caso,
creo que es más sencillo que
las empresas se puedan fijar
antes en los ingenieros químicos del IQS. 
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
PRESENTACIÓ DE L’ A-IQS A LA
PRESENTACIÓN DE LA A-IQS A LA
PROMOCIÓ 2003
PROMOCIÓN 2002
E LS
ESTUDIANTS DE CINQUÈ CURS JA CONEIXEN OFICIAL -
MENT L ’A-IQS.
M EMBRES
DE LA
J UNTA
DE L ’ ENTITAT
L OS
ESTUDIANTES DE QUINTO CURSO YA CONOCEN OFICIAL -
MENTE LA
A-IQS. M IEMBROS
DE LA
J UNTA
DE LA ENTIDAD
VAN EXPLICAR - LOS EL FUNCIONAMENT I LA UTILITAT DE
LES EXPLICARON EL FUNCIONAMIENTO Y LA UTILIDAD DE
LES ACTIVITATS QUE OFEREIX L ’A SSOCIACIÓ , QUE TÉ COM
LAS ACTIVIDADES QUE OFRECE LA
A PRINCIPAL OBJECTIU APROPAR ELS ASSOCIATS AL MÓN
COMO PRINCIPAL OBJETIVO ACERCAR A LOS ASOCIADOS AL
PROFESSIONAL I TAMBÉ AL SOCIAL .
MUNDO LABORAL Y TAMBIÉN AL SOCIAL .
Amb l’objectiu d’establir un lligam entre els alumnes, els associats i el món laboral, l’Associació
ofereix diferents activitats que els membres de la
Junta de l’A-IQS van descriure als estudiants de
cinquè. En l’acte de presentació es va destacar la
capacitat històrica d’establir contactes dels IQS, un
valor que consolida l’entitat gràcies a l’activa xarxa
de professionals que la integren. Per una altra part
es va recordar la importància de relacionar-se, ja que
la meitat dels llocs de treball s’aconsegueixen per
contacte directe i, a més, aquests acostumen a ser
els més buscats.
A més es va explicar als assistents el funcionament
dels Grups Professionals, en els quals es reuneixen
36
A SOCIACIÓN ,
QUE TIENE
Con el objetivo de establecer un vínculo entre los
alumnos, los asociados y el mundo laboral, la Asociación ofrece diferentes actividades que los miembros
de la Junta de la A-IQS describieron a los estudiantes
de quinto. En el acto de presentación se destacó la
capacidad histórica de establecer contactos de los
IQS, un valor que consolida a la entidad gracias a la
activa red de profesionales que la integran. Por otra
parte se recordó la importancia de relacionarse, ya
que la mitad de los empleos se consiguen por contacto directo y, además, éstos acostumbran a ser los
más buscados.
Además explicó a los asistentes el funcionamiento
de los Grupos Profesionales, en los que se reúnen
37
36
FUTURES PROMOCIONS
persones interessades en els temes tractats(que no
necessàriament són experts,va matisar), i que es divideixen segons les seves preferències entre el sector alimentari, bioquímic, informàtic, de màrqueting,
medi ambient i seguretat. A més dels Grups Professionals, altres eines que ofereix l’Associació són les
Tardes Associació, el Grup d’Experts, els col.loquis
en anglès i la Borsa de Treball, tal com van recordar
els membres de la Junta.
“Els IQS som, probablement, els únics químics
amb cognom d’Espanya I, a més, amb un cognom brillant”, es va apuntar durant la presentació alhora que
es va destacar la capacitat de l’Associació, que es va
qualificar com “una organització viva de veritat”, per
ajudar els alumnes a contactar amb professionals de
diferents sectors.
Al final de la xerrada es va oferir un aperitiu als
estudiants. 
38
FUTURAS PROMOCIONES
personas interesadas en los temas tratados(que
no necesariamente son exper tas, matizó), y que
se dividen según sus preferencias entre el sector
alimentario, bioquímico, infórmatico, de marketing,
medio ambiente y seguridad. Además de los Grupos
Profesionales, otras herramientas que ofrece la Asociación son las Tardes Asociación, el Grupo de Expertos, los coloquios en inglés y la Bolsa de Trabajo,
como recordaron los miembros de la Junta.
“Los IQS somos, probablemente, los únicos químicos con apellido de España y, además, con un
apellido brillante”, se apuntó en la presentación y se
destacó la capacidad de la Asociación, que se cualificó como “una organización viva de verdad”, para
ayudar a los alumnos a contactar con profesionales
de diferentes sectores.
Al final de la charla se ofreció un aperitivo a los
estudiantes. 
FUTURAS PROMOCIONES
FUTURES PROMOCIONS
SEMINARI PER A ALUMNES DE CINQUÈ CURS
E L 24
DE MARÇ ES VA DUR A TER ME UN SEMINARI DE COM
SEMINARIO PARA ALUMNOS DE QUINTO CURSO
E L 24
DE MAR ZO SE LLEVÓ A CABO UN SEMINARIO ACERCA
FER LA CAR TA DE PRESENTACIÓ I EL CUR RÍCULUM PERSO -
DE CÓMO HACER LA CAR TA DE PRESENTACIÓN Y EL CUR RÍ -
NAL , DESTINAT ALS ALUMNES DE CINQUÈ CURS .
M ONTSE
M ÓNICA
CULUM PERSONAL , DESTINADO A LOS ALUMNOS DE QUINTO
PAUTES
LA MISMA EMPRESA ,
B ELIL , DELEGADA D ’ADC R ECURSOS H UMANS , I
M AR TÍN , DE LA MATEIXA EMPRESA , VAN FIXAR LES
QUE CAL SEGUIR EN LA RECERCA DE LA PRIMERA FEINA .
36
CURSO .
M ONTSE B ELIL , DELEGADA
H UMANOS , Y M ÓNICA M AR TÍN , DE
DE
ADC R ECURSOS
FIJARON LAS PAUTAS QUE HAY QUE SEGUIR EN LA BÚSQUEDA
DEL PRIMER EMPLEO .
Després
d’explicar quines són les
qualitats que
valoren les empreses, com
ara les habilitats de relació
i la feina en
equip, Montse Belil va remarcar que “cal estar alerta a l’entorn per captar les necessitats del mercat”;
i a continuació va detallar els canals recomanats
per buscar feina.
A més dels anuncis que es publiquen a la premsa, va subratllar la impor tància de les webs
d’ocupació, que cada vegada es fan ser vir més i
de manera molt eficient. Les empreses de selecció
són una altra eina que cal tenir en compte.
Belil va explicar als alumnes la impor tància de
donar una bona primera impressió i les pautes que
cal seguir per redactar la car ta de presentació, que
sempre ha d’acompanyar el CV. D’altra banda, i
per tal de completar la presentació, es van detallar
els requisits per confeccionar un CV, l’element que
“ho condensa tot, qui ets, què saps, què has fet i
què pots oferir”, va explicar Montse Belil, i va afegir que “el CV no ha de dir mentides, només ha de
ressaltar els nostres aspectes més interessants”.
Arribat el moment de detallar l’experiència personal, va recomanar incloure totes les feines
que s’hagin fet. Un altre aspecte en què
Belil va posar l’accent van ser les entrevistes de feina, per a les quals va recomanar “enfocar-ho tot de manera positiva,
explicant els punts dèbils tot canviant-los
l’enfocament”. Finalment, Mónica Mar tín
va analitzar les car tes de presentació i
els currículums que els alumnes havien
fet arribar a ADC per tal de comentar-los i
corregir-los. 
Tras explicar cuáles son las cualidades que valoran
las empr esas,
tales como las
habilidades de
r elación y trabajo en equipo, Montse Belil
señaló que “se debe estar aler ta al entorno para
captar las necesidades del mercado”; y a continuación detalló los canales recomendados para buscar
empleo.
Además de los anuncios publicados en la prensa,
subrayó la importancia de las webs de empleo, que se
utilizan cada vez más y de manera muy eficiente. Las
empresas de selección son otra herramienta que hay
que tener en cuenta.
Belil explicó a los alumnos la importancia de dar
una buena primera impresión y las pautas que deben
seguirse para redactar la carta de presentación, que
debe acompañar siempre al CV.
Por otro lado, y para completar la presentación, se
detallaron los requisitos para confeccionar un CV, el
elemento que “condensa todo, quién eres, lo que
sabes, lo que has hecho y lo que puedes ofrecer”,
explicó Montse Belil, y agregó que “el CV no tiene que
mentir, sólo debe resaltar nuestros aspectos más
interesantes”. Llegado el punto de detallar la experiencia personal, recomendó incluir todos
aquellos trabajos realizados.
Otro aspecto sobre el que Belil puso el
acento fueron las entrevistas de trabajo,
para las que recomendó “enfocarlo todo
de manera positiva, explicando los puntos
débiles dándoles la vuelta”.
Para finalizar, Mónica Martín analizó las
cartas de presentación y los currículos que
los alumnos habían hecho llegar a ADC para comentarlos y corregirlos. 
39
36
FUTURES PROMOCIONS
PERFIL PROFESSIONAL D’UN QUÍMIC
PERFIL PROFESIONAL DE UN QUÍMICO
E L 9 D ’ ABRIL PASSAT ES VA FER A LA S ALA B LAVA DE
L ’IQS EL SEMINARI PER A ALUMNES DE 4 T CURS TITULAT
P ER FIL PROFESSIONAL D ’ UN QUÍMIC . E S VA COMPTAR AMB
E L PASADO 9 DE ABRIL SE REALIZÓ EN LA S ALA B LAVA DEL
IQS EL SEMINARIO PARA ALUMNOS DE 4º CURSO TITULA DO P ER FIL PROFESIONAL DE UN QUÍMICO . P ARA ELLO SE
LA PRESÈNCIA DE QUATRE PROFESSIONALS DE DIFERENTS
CONTÓ CON LA PRESENCIA DE CUATRO PROFESIONALES DE
ÀR EES :
DIFERENTES ÁREAS :
G EMMA A RSEQUEL , D ’ INVESTIGACIÓ , C ARLES
B ARCONS , DE PRODUCCIÓ , H ELENA VALLS , DE LABORATORI ,
I P ERE R EGULL , DE GESTIÓ .
Per començar, Gemma Arsequel, que ha desenvolupat
la seva carrera en l’àmbit de la
investigació, va explicar la seva
experiència personal des que
va acabar a l’IQS fins ara. Va
subratllar que “per fer ciència
se n’ha d’estar enamorat” i va
facilitar un llistat de diferents
llocs d’internet per exposar als
futurs llicenciats quins són els perfils que busquen les
empreses.
A continuació Carles Barcons, que prové de l’àrea
de producció, va manifestar que el que aplicaran
més els alumnes de tot el que han après a la carrera
serà “el sentit comú, la maduresa”; va apuntar la
necessitat d’aprendre idiomes. Finalment Barcons va
declarar que és indispensable “tenir clar quins són
els nostres ideals, no hem de trair els nostres valor
personals”.
Va prendre el relleu Helena Valls, de laboratori, que
va acabar els estudis de l’IQS el 1972 i va explicar
que “la formació no s’acaba a l’IQS, s’ha d’aprendre
dia a dia, continuar formant-se.
Pere Regull, per la seva banda, va explicar com és
l’àrea de gestió, on porta a terme la seva carrera
professional.
“La direcció general no serà el lloc que us ofereixin
ara, però potser sí d’aquí a quinze anys; per això cal
preparar-se. Tanmateix, al depar tament comercial,
de màrqueting o de vendes sí que hi podeu treballar
quan
acabeu
la carrera”, va
remarcar Regull,
i va afegir que
“actualment hi
ha químics a
tots els llocs de
la indústria, des
d’auditories fins
a informàtica”. 
40
FUTURAS PROMOCIONES
G EMMA A RSEQUEL , DE INVESTIGACIÓN ,
C ARLES B ARCONS , DE PRODUCCIÓN , H ELENA VALLS , DE
LABORATORIO , Y P ERE R EGULL , DE GESTIÓN .
Para comenzar, Gemma Arsequel, que ha desarrollado
su carrera en el ámbito de
la investigación, explicó su
experiencia personal desde
que acabara en el IQS a la actualidad. Subrayó que “para
hacer ciencia hay que estar
enamorado de ella” y facilitó
un listado de diferentes sitios
de internet para exponer a los futuros licenciados
cuáles son los per files que buscan las empresas.
A continuación Carles Barcons, que proviene del
área de producción, manifestó que lo que más aplicarán los alumnos de todo lo aprendido durante la
carrera será “el sentido común, la madurez”; apuntó
la necesidad del aprendizaje de idiomas. Para finalizar Barcons declaró que es indispensable “tener
claro cuáles son nuestros ideales, no hay que traicionar nuestros valores personales”.
Tomó el relevo Helena Valls, de laboratorio, que
finalizó sus estudios del IQS en 1972 y explicó
que “la formación no se acaba en el IQS, hay que
aprender cada día, seguir formándose.
Pere Regull, por su par te, explicó cómo es el
área de gestión, donde desarrolla su carrera profesional. “La dirección general no será el puesto que
les ofrezcan ahora, pero sí quizás dentro de quince
años; para ello hay que prepararse. Sin embargo,
en el depar tamento comercial, de marketing o de
ventas sí que podéis trabajar al acabar la carrera”,
señaló Regull,
y agregó que
“actualmente
hay químicos
en todos los
puestos de la
industria, desde auditorías
hasta informática”. 
FUTURES PROMOCIONS
FUTURAS PROMOCIONES
Enginyeria Industrial
Ingeniería Industrial
“FELICITO L’IQS PER HAVER INCLÒS AQUESTA
CARRERA I DONAR-LI PRESTIGI”
EL
PASSAT
18 D’ABRIL
VA TENIR LLOC EL SEMINARI QUIN ÉS
“FELICITO AL IQS POR HABER INCLUIDO ESTA
CARRERA Y DARLE PRESTIGIO”
EL
PASADO
18
DE ABRIL SE LLEVÓ A CABO EL SEMINARIO
EL FUTUR PROFESSIONAL D’UN ENGINYER INDUSTRIAL, TEMA QUE
CUÁL ES EL FUTURO PROFESIONAL DE UN INGENIERO INDUS -
VA DESENVOLUPAR FERRAN RAMON, PRESIDENT DEL COL·LEGI
TRIAL , TEMA QUE DESAR ROLLÓ FER RÁN RAMON , PRESIDENTE
D’ENGINYERS
L’ASSOCIACIÓ
DEL COLEGIO DE INGENIEROS INDUSTRIALES DE CATALUÑA Y
D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. PRÈVIAMENT A L’ACTE
LA ASOCIACIÓN DE INGENIEROS INDUSTRIALES DE CATALU -
VAM TENIR L’OPOR TUNITAT DE PARLAR AMB ELL I LLUÍS SEGUÍ,
ÑA .
PRESIDENT DE L’A-IQS.
HABLAR CON ÉL Y LLUÍS SEGUÍ , PRESIDENTE DE LA A - IQS .
INDUSTRIALS
36
DE
CATALUNYA
I
P REVIAMENTE
AL ACTO , TUVIMOS LA OPOR TUNIDAD DE
Aquest any es graduaran nous enginyers industrials.
Lluís Seguí: Sí, fa uns anys es va plantejar una nova situació. Dins del que és la Universitat Ramon
Llull, l’Institut Químic de Sarrià és l’escola tècnica
d’Enginyeria Industrial. I des de fa alguns anys,
l’Associació de Químics, que ara es diu Associació
de Químics i Enginyers, de l’IQS adquireix una relació molt bona i molt cordial al Col·legi d’Enginyers
Industrials de Catalunya i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual Ferran Ramon és el
president. Aquest any presentarem les experiències
de l’Enginyeria Industrial com a titulació de futur,
les sor tides pròpies d’aquests estudis, que és el
que farem aquesta tarda, organitzat per la nostra
Associació. Tenim una experiència molt reduïda, perquè aquest any tot just sortirà la segona promoció
d’enginyers industrials, per tant ells tenen una experiència molt més dilatada i de molta importància, per
això li hem demanat que ens donés un cop de mà
amb els nostres alumnes donant-los el seu punt de
vista i explicant-los la seva experiència.
Este año se graduarán nuevos ingenieros industriales.
Lluís Seguí: Sí, hace unos años se planteó una nueva
situación. Dentro de lo que es la Universidad Ramon
Llull, el Instituto Químico de Sarrià es la escuela técnica de Ingeniería Industrial. Y desde hace algunos
años, la Asociación de Químicos, que ahora se llama
Asociación de Químicos e Ingenieros, del IQS adquiere
una relación muy buena y muy cordial con el Colegio de
Ingenieros Industriales de Cataluña y la Asociación
de Ingenieros Industriales de Cataluña, de la cual
Ferran Ramon es el presidente. Este año presentaremos las experiencias de la Ingeniería Industrial
como titulación de futuro, las salidas propias de estos
estudios, que es lo que vamos a hacer esta tarde,
organizado por nuestra Asociación. Tenemos una experiencia muy reducida, porque este año saldrá recién la
segunda promoción de ingenieros industriales, por lo
tanto ellos tienen una experiencia mucho más dilatada
y de mucha importancia, por ello le hemos pedido que
nos echara una mano con nuestros alumnos dando su
punto de vista y contando su experiencia.
Aquest serà el començament d’una tasca conjunta entre l’Associació de Químics i Enginyers de
l’IQS i el Col·legi d’Enginyers?
Ferran Ramon: En realitat hem col·laborat sempre,
¿Éste será el comienzo de una tarea conjunta entre
la Asociación de Químicos e Ingenieros del IQS y el
Colegio de Ingenieros?
Ferran Ramon: En realidad hemos colaborado siem41
36
FUTURES PROMOCIONS
quan han sorgit temes interessants
hem intercanviat opinions. Aquesta
col·laboració sempre es pot fer créixer,
però de fet ja existeix.
Lluís Seguí: L’IQS, des del moment en
què dóna la titulació d’enginyer industrial, compta amb el Col·legi d’Enginyers
Industrials, ja que és la institució a què
s’ha d’adherir per tal d’exercir la professió. Evidentment
l’Associació actual d’enginyers industrials ha estat sempre
molt unida al Col·legi: els nostres alumnes s’hi col·legien.
Un temps enrere va ser aquí Anna Birulés, exministra de Ciència i Tecnologia, i va comentar que actualment calen més enginyers industrials. Vostès són del
mateix parer?
Ferran Ramon: Els graduats en aquesta carrera
troben feina en una mitjana de dos a tres mesos, i
això demostra que és una carrera apreciada, que té
sortida. L’avantatge d’aquest tipus de carreres és el
seu caràcter polivalent: un enginyer industrial té una
formació força àmplia, per la qual cosa abasta un gran
ventall de possibilitats en llocs de treball.
Aquesta rapidesa a trobar sortida laboral es veu
reflectida en la quantitat d’alumnes que opten per
aquesta carrera?
Lluís Seguí: Bé, nosaltres som molt incipients, els
nostres cursos són molt reduïts perquè, lògicament,
qui té el gran prestigi en l’ensenyament de l’Enginyeria
Industrial és la Universitat Politècnica i la seva Escola
d’Enginyeria Industrial, amb una tradició centenària.
Estem veient que és una carrera d’èxit i que cada any
estem rebent més sol·licituds per cursar-la a l’IQS.
Els agradaria afegir-hi alguna cosa més?
Lluís Seguí: Crec que per a l’IQS el fet d’incorporar
aquests estudis ha estat un tema positiu, i veure que
com a escola tècnica també podíem assolir aquests
estudis, per la qual cosa estem molt satisfets de la
decisió que es va prendre. Necessitarem uns anys
per tenir una tradició i una consolidació, però el nostre entorn i el prestigi que tenim com a institució farà
que avancem en un termini al màxim de curt.
Ferran Ramon: A mi m’agradaria felicitar l’IQS per
haver decidit incloure la
carrera d’Enginyeria Industrial. El prestigi vindrà
perquè l’IQS ha donat
molt bons enginyers, amb
una solera que ja és històrica. 
42
FUTURAS PROMOCIONES
pre, cuando han surgido temas interesantes hemos intercambiado opiniones.
Esta colaboración siempre se puede
acrecentar, pero de hecho ya existe.
Lluís Seguí: El IQS, desde el momento en que da la titulación de ingeniero
industrial, cuenta con el Colegio de Ingenieros Industriales, ya que es la institución a la que hay que adherirse para ejercer la profesión.
Evidentemente la Asociación actual de ingenieros industriales ha estado siempre muy unida al Colegio: nuestros
alumnos se colegian allí.
Un tiempo atrás estuvo aquí Anna Birulés, ex ministra
de Ciencia y Tecnología, y comentó que en la actualidad
hacen falta más ingenieros industriales. ¿Son ustedes
de la misma opinión?
Ferran Ramon: Los graduados en esta carrera encuentran trabajo en una media de dos a tres meses, y
esto demuestra que es una carrera apreciada, que tiene
salida. La ventaja de este tipo de carreras es su carácter
polivalente: un ingeniero industrial tiene una formación
bastante amplia, por lo que abarca un gran abanico de
posibilidades en puestos de trabajo.
Esta rapidez en encontrar salida laboral ¿se ve reflejada en la cantidad de alumnos que optan por esta
carrera?
Lluís Seguí: Bueno, nosotros somos muy incipientes,
nuestros cursos son muy reducidos porque, lógicamente, quien tiene el gran prestigio dentro de la enseñanza
de la Ingeniería Industrial es la Universidad Politécnica
y su Escuela de Ingeniería Industrial, con una tradición
centenaria. Estamos viendo que es una carrera de éxito
y que cada año estamos recibiendo más solicitudes para
cursarla en el IQS.
¿Les gustaría agregar algo más?
Lluís Seguí: Creo que para el IQS incorporar estos estudios
ha sido un tema positivo, y ver que como escuela técnica podíamos alcanzar también estos estudios, por lo cual estamos
muy satisfechos de la decisión que se tomó. Nos llevará unos
años tener una tradición y una consolidación, pero nuestro
entorno y el prestigio que tenemos como institución hará que
avancemos en un plazo lo más corto posible.
Ferran Ramon: A mí me gustaría felicitar al IQS por haber
decidido incluir la carrera de Ingeniería Industrial. El prestigio
vendrá porque el IQS ha dado
muy buenos ingenieros, con
una solera ya histórica. 
FUTURES PROMOCIONS
SEMINARI PER ALS ESTUDIANTS DE
SEGON
EL 7
DE MAIG PASSAT ES VA DUR A TER ME UN SEMINARI
FUTURAS PROMOCIONES
SEMINARIO PARA LOS ESTUDIANTES DE
SEGUNDO
EL
PASADO
7
DE MAYO SE REALIZÓ UN SEMINARIO PARA
PER ALS ALUMNES DE SEGON AMB L ’ OBJECTIU D ’ ORIENTAR -
LOS ALUMNOS DE SEGUNDO CON EL OBJETIVO DE ORIEN -
LOS EN LES SOR TIDES LABORALS QUE OFEREIX EL CAMP
TARLES EN LAS SALIDAS LABORALES QUE OFRECE EL CAMPO
DE LA
Q UÍMICA . A QUESTA
JORNADA VA COMPTAR AMB LA
PRESÈNCIA DEL DEGÀ DE L ’E SCOLA
T ÈCNICA S UPERIOR
IQS, DOCTOR L LUÍS C OMELLAS , DEL CAP DE P RODUCCIÓ
DE LA REFINERIA P ETRÓLEOS DE A SFALTOS E SPAÑOLES ,
V ICENÇ C LARAMONTE , DEL CAP DE G ESTIÓ DE L ’ EMPRESA
H ENKEL , C ARLES M ALET , I DEL SUBSECR ETARI DE
L ’A SSOCIACIÓ , M ÁXIMO H IDALGO .
Van fer la presentació el degà de l’ETS de l’IQS, doctor
Lluís Comellas, i el subsecretari de l’Associació, Máximo
Hidalgo.
La primera intervenció va
ser la de Vicenç Claramonte,
cap de Producció d’ASISA
i treballador en el camp de
l’Enginyeria Química, que va
remarcar, en primer lloc, que
s’han de saber definir bé les
tasques típiques d’un llicenciat i les d’un enginyer, i en segon lloc va afirmar que a
l’hora d’anar a buscar feina compta tota l’experiència
anterior, de qualsevol tipus.
Claramonte també va donar algunes de les claus
que, segons ell, són requisits indispensables per
aconseguir introduir-se més fàcilment en tota mena
d’empreses. A més, va informar els alumnes dels aspectes que les empreses busquen en els aspirants.
Com a primer punt va destacar la capacitat d’assumir
responsabilitats, en segon terme el fet de tenir coneixements tècnics, i finalment, entre altres aspectes, la capacitat de treballar en equip, de comunicació
i d’establir prioritats.
L’altre convidat, Carles Malet, va mostrar l’altra cara
del món laboral al sector de la Química explicant la
seva experiència personal com a llicenciat. Malet va
insistir, sobretot, a meditar molt bé cadascuna de les
decisions que es vagin prenent, i va indicar als alumnes la possibilitat de canviar d’idees professionals en
aquest sector: “La idea que es té d’on es vol treballar
no sempre s’acompleix.” Igual que el seu col·lega,
Malet també va parlar de la importància de tenir presents uns punts bàsics a l’hora d’entrar en contacte
amb el món de l’empresa. 
36
DE LA
Q UÍMICA . L A
JORNADA CONTÓ CON LA PRESENCIA
E SCUELA T ÉCNICA S UPERIOR IQS,
L LUÍS C OMELLAS , DEL JEFE DE P R ODUCCIÓN
DE LA REFINERÍA P ETRÓLEOS DE A SFALTOS E SPAÑOLES ,
V ICENÇ C LARAMONTE , DEL JEFE DE G ESTIÓN DE LA EMPRE SA H ENKEL , C ARLES M ALET , Y SUBSECRETARIO DE LA
A SOCIACIÓN , M ÁXIMO H IDALGO .
DEL DECANO DE LA
DOCTOR
Hicieron la presentación
el decano de la ETS del IQS,
doctor Lluís Comellas, y el
subsecretario de la Asociación, Máximo Hidalgo.
La primera intervención
fue la de Vicenç Claramonte,
jefe de Producción de ASISA
y trabajador en el campo de
la Ingeniería Química, que
subrayó, en primer lugar,
que deben saberse definir
bien las tareas típicas de un
licenciado y las de un ingeniero, y en segundo lugar
afirmó que a la hora de ir a buscar trabajo cuenta toda la experiencia anterior, de cualquier tipo.
Claramonte también dio algunas de las claves
que, según él, son requisitos indispensables para
conseguir introducirse más fácilmente en todo tipo
de empresas. Además, informó a los alumnos sobre
los aspectos que las empresas buscan en los aspirantes. Como primer punto destacó la capacidad de
asumir responsabilidades, en segundo lugar el tener
conocimientos técnicos, y finalmente, entre otros
aspectos, la capacidad de trabajar en equipo, de comunicación y de establecer prioridades.
El otro invitado, Carles Malet, mostró la otra cara
del mundo laboral en el sector de la Química explicando su experiencia personal como licenciado. Malet insistió, sobre todo, en meditar muy bien cada una de
las decisiones que se vayan tomando, e indicó a los
alumnos la posibilidad de cambiar de ideas profesionales en este sector: “La idea que se tiene de dónde
se quiere trabajar no siempre se cumple.” Igual que
su colega, Malet también habló de la importancia de
tener presentes unos puntos básicos a la hora de entrar en contacto con el mundo de la empresa. 
43
36
FUTURES PROMOCIONS
CLAUS PER SUPERAR UNA
ENTREVISTA DE FEINA
S ABER
TRANSMETRE ALS ALUMNES COM HAN D ’ AFRONTAR
CLAVES PARA SUPERAR UNA
ENTREVISTA DE TRABAJO
S ABER
TRANSMITIR A LOS ALUMNOS CÓMO DEBEN AFRON -
ELS PASSOS D ’ UNA ENTREVISTA DE FEINA O UN PROCÉS DE
TAR LOS PASOS DE UNA ENTREVISTA DE TRABAJO O UN
SELECCIÓ VA SER L ’ OBJECTIU PRINCIPAL DEL SEMINARI DEL
PROCESO DE SELECCIÓN FUE EL OBJETIVO PRINCIPAL DEL
14 DE MAIG PASSAT QUE ES VA DUR A TER ME A L ’IQS.
E LS PONENTS , M ÁXIMO H IDALGO I EL RESPONSABLE DEL
DEPAR TAMENT DE M ÀRQUETING I P ROCESSOS DE S ELECCIÓ
DE L ’ EMPRESA R ICARDO M OLINA , J OSEP B EUMALA , VAN
INSISTIR, SOBRETOT , EN LA IMPOR TÀNCIA DE DONAR UNA
SEMINARIO DEL PASADO
BONA IMATGE I DE MIMAR DETALLS RELACIONATS AMB EL
UNA BUENA IMAGEN Y DE MIMAR DETALLES RELACIONADOS
LLENGUATGE CORPORAL , EL TO DE VEU I EL CONTINGUT DE
CON EL LENGUAJE CORPORAL , EL TONO DE VOZ Y EL CONTE -
LES FRASES .
NIDO DE LAS FRASES .
El 14 de maig passat va tenir lloc a l’Institut Químic
de Sarrià un seminari en què es va pretendre analitzar
les diferents fases del procés de contractació i com
s’han de superar. Máximo Hidalgo, ho va comparar
amb una cursa d’obstacles en la qual “per tal d’arribar
a la meta cal passar per totes les fases o es corre el
perill de quedar desqualificat”.
En primer lloc, tots dos ponents van remarcar que un
procés de selecció comença des del moment en què
l’entrevistador truca per sol·licitar una primera cita. Per
tal de superar aquesta primera fase cal concentrar-se,
respirar fons i aleshores parlar, perquè la persona que
és a l’altra banda del telèfon ja comença a valorar.
Al llarg de la sessió es van definir els punts clau
per fer una entrevista amb èxit. Es va aclarir que una
entrevista ha de ser una conversa en què s’ha de cuidar la manera de dir les coses. En una de les seves
intervencions, Hidalgo va assenyalar que cadascú s’ha
d’analitzar a si mateix, trobar-se les deficiències i intentar solucionar-les. Per la seva banda, Josep Beumala va
afegir que és important fer força entrevistes per tal que
quan arribi la que interessa se sàpiga com reaccionar.
Una altra de les qüestions en què es va centrar el discurs va ser la comunicació. Hidalgo va assegurar que
“si anem a una entrevista ens hem de vendre o no ens
compraran. És important saber el que hem de dir, però
no es pot passar per alt el llenguatge corporal o el to de
veu, que ha de ser adequat, respectuós i sincer.”
Al seminari hi va haver temps, fins
i tot, de donar consells. Per exemple: contestar donant respostes
argumentades, no estendre’s gaire,
saber escoltar, anar vestit correctament, seure quan l’entrevistador
ho indiqui i higiene personal, entre
altres. 
44
FUTURAS PROMOCIONES
14 DE MAYO CELEBRADO EN IQS.
M ÁXIMO H IDALGO Y EL RESPONSABLE DEL
DEPAR TAMENTO DE M ARKETING Y P ROCESOS DE S ELECCIÓN
DE LA EMPRESA RICARDO MOLINA, JOSEP BEUMALA,
INSISTIER ON , SOBR E TODO , EN LA IMPOR TANCIA DE DAR
L OS
PONENTES ,
El pasado 14 de mayo tuvo lugar en el Instituto Químico
de Sarrià un seminario en el que se pretendió analizar
las diferentes fases del proceso de contratación y cómo
se deben superar. Máximo Hidalgo lo comparó con una
carrera de obstáculos en la que “para llegar a la meta se
tiene que pasar por todas las fases o se corre el peligro
de quedar descalificado”.
En primer lugar, ambos ponentes señalaron que un
proceso de selección empieza desde el momento en que
el entrevistador llama para solicitar una primera cita. Para
superar esta primera fase uno debe concentrarse, respirar profundamente y entonces hablar, pues la persona
que está al otro lado del teléfono ya empieza a valorar.
A lo largo de la sesión se definieron los puntos clave
para realizar una entrevista con éxito. Se aclaró que una
entrevista debe ser una conversación en la que se tiene
que cuidar la manera de decir las cosas. En una de sus
intervenciones, Hidalgo señaló que cada uno debe analizarse a sí mismo, encontrarse las deficiencias e intentar
solucionarlas. Por su parte, Josep Beumala añadió que
es importante hacer bastantes entrevistas para que
cuando llegue la que interesa se sepa como reaccionar.
Otra de las cuestiones sobre las que se extendió el
discurso fue en la comunicación. Hidalgo aseguró que
”si vamos a una entrevista nos tenemos que vender o no
nos comprarán. Es importante saber lo que tenemos que
decir, pero no se puede pasar por alto el lenguaje corporal o el tono de voz, que debe ser adecuado, respetuoso
y sincero.”
En el seminario hubo tiempo, incluso,
de dar consejos. Por ejemplo: contestar
dando respuestas argumentadas, no
extenderse demasiado, saber escuchar, ir correctamente vestido, sentarse
cuando el entrevistador lo indique e
higiene personal, entre otros.
FEIQ
36
III ASAMBLEA GENERAL DE LA FEIQ
L A F EDERACIÓN E SPAÑOLA DE I NGENIEROS Q UÍMICOS ,
FEIQ, CELEBRÓ EL PASADO SÁBADO 17 DE MAYO SU
III A SAMBLEA G ENERAL EN EL I NSTITUTO C AJAL DE
M ADRID . A NTONIO C UEVAS I GLESIAS , INGENIERO QUÍMICO
POR LA U NIVERSIDAD DE S ANTIAGO , PRESIDENTE DE LA
A SOCIACIÓN G ALEGA DE E NXEÑEIROS Q UÍMICOS , AG A EQ,
ES DESDE LA III A SAMBLEA EL NUEVO PRESIDENTE DE LA
F EDERACIÓN .
En la actualidad, Antonio Cuevas es director del
depar tamento de I+D en la empresa Luis Calvo
Sanz, S.A. La Federación se encuentra en un buen
momento, ya son 21 las asociaciones que la forman
y los encuentros con los diversos departamentos,
universidades y otros estamentos auguran buenas
relaciones dentro de una área de conocimiento común, la Ingeniería Química.
El colectivo de ingenieros químicos no es ajeno
al inminente cambio que se va a producir en torno
al Espacio Europeo de Educación Superior. Por ello,
reunidos en su III Asamblea General han realizado
el siguiente comunicado, en el que muestran su
posicionamiento ante el documento marco presentado por el Ministerio recientemente y los criterios
emprendidos tras la Declaración de Bolonia.
Declaración en defensa de la formación de los
ingenieros químicos
Reunidos en Asamblea General Ordinaria y Extraordinaria de la Federación Española de Ingenieros Químicos, FEIQ, celebrada en Madrid, el día 17 de mayo de
2003, los representantes de las distintas asociaciones
de ingenieros químicos que la forman estudian la integración del sistema universitario español en el Espacio
Europeo de Enseñanza Superior y exponen:
• El título de ingeniero químico, cuyas directrices quedan definidas en el RD 923/1992, establece una área
específica de conocimiento en el campo de las ingenierías, tal como se propone llevar a cabo en las ingenierías
actuales para su proceso de convergencia a los criterios
emprendidos tras la Declaración de Bolonia.
• Su estructura de créditos, encontrándose la media
en 350, puede establecerse fácilmente en la estructura
grado + master, teniendo el grado un total de 240 ECTS.
Éste se correspondería con los créditos de carácter
obligatorio/troncal y el master con los créditos de carác-
ter optativo/libre elección. Además, al tener la titulación
un porcentaje muy alto de créditos prácticos, el traslado
a créditos ECTS sería sencillo.
• Según las directrices de Bolonia, el grado debe conferir la habilitación profesional. El título de ingeniero químico, en su carácter de 240 ECTS, otorga plena capacidad
para el desarrollo profesional, fundamentalmente en la
industria química. El resto de créditos que se recogen en
el master daría una visión más concreta de un sector o
de un tipo de actividad específica.
• El perfil actual del ingeniero químico se encuentra
totalmente asentado, siendo una titulación de éxito entre
los estudiantes de nuevo ingreso y una de las más demandadas, con más de una treintena de universidades
en España impartiendo dicha carrera, y manteniendo
altos índices de empleo dentro y fuera de nuestras fronteras.
• Es de gran importancia que el Ministerio haya elaborado un documento que permita la integración de la
formación superior española en el Espacio Europeo de
Educación Superior, iniciado con la Declaración de La
Sorbona (1998) y Bolonia (1999).
• En el ámbito internacional, tanto titulados como estudiantes de Ingeniería Química gozan de un claro y amplio
reconocimiento, siendo la industria química uno de los
sectores más importantes para el desarrollo de un país.
• La titulación de ingeniero químico viene impartiéndose en Europa desde 1885 en el Imperial College of
London, en EE.UU. desde 1888 en el Massachussets
Institute of Technology y en España desde 1960 en el
Instituto Químico de Sarrià, como título propio. Actualmente en EE.UU. se gradúan entre 4.000 y 5.000 ingenieros químicos al año y sólo en Alemania existen más
45
36
FEIQ
de 28 universidades impartiendo el perfil del ingeniero
químico.
Por ello los abajo firmantes han decidido hacer públicas las siguientes conclusiones:
• La profesión de ingeniero químico existente en la
actualidad continuará existiendo con las correspondientes atribuciones a la homologación de su título
configurado, de acuerdo con el Espacio Europeo de
Educación Superior.
• Considerar que dentro del nuevo Catálogo de Títulos Oficiales debe mantenerse el título de ingeniero
químico.
• La formación del ingeniero químico tiene, en los primeros cursos, un carácter eminentemente científico-técnico, permitiendo de esa manera una sólida formación
básica para la posterior especialización en los últimos
cursos. De este modo se garantiza una formación permanente y su versatilidad, imprescindible para cualquier tipo
de industria. Por ello, el nuevo título de ingeniero químico
debe tener 240 créditos ECTS, pudiendo complementarse con un segundo nivel formativo, master o postgrado,
como especialización. Para acceder al segundo nivel,
deberán tenerse en cuenta los ECTS acreditados por el
aspirante, así como el carácter y el contenido de su perfil
curricular.
• Los actuales ingenieros serán asimilables al nivel
grado + master configurado de acuerdo con el Espacio
Europeo de Educación Superior. Por otro lado, los actuales ingenieros técnicos y peritos serán asimilables al
nivel de ingeniero configurado de acuerdo con el Espacio
Europeo de Educación Superior mediante un sistema
de acceso y reconocimiento de los estudios de estos
titulados a los nuevos títulos de grado facilitado por el
Gobierno.
• La adaptación de los titulados en ingeniero químico
al ingeniero del nuevo esquema del Espacio Europeo de
Enseñanza Superior requerirá la homologación previa de
dichas titulaciones, otorgándose en dicha homologación
las competencias profesionales del nuevo título al ya
existente.
• Son de vital importancia los cambios realizados para
evaluar la calidad y la acreditación de los estudios universitarios, así como la implementación del suplemento
europeo al título.
• Al facilitar el sistema de ECTS el reconocimiento de
nivel, calidad y relevancia del trabajo académico desarrollado por el alumno, la operativa de convalidación también se facilita y se simplifica el proceso conducente a la
consecución de más de un título de grado, ahorrando los
créditos correspondientes para evitar duplicidades.
46
Antonio Cuevas Iglesias
Próximos eventos relacionados con la Ingeniería Química
organizados por asociaciones de FEIQ.
STUDENT PROGRAM – 4TH EUROPEAN CONGRESS IN
CHEMICAL ENGINEERING
Fecha y horario: 25 de septiembre, de 9 a 10:30 h.
Dentro del programa del 4-ECCE.
Lugar de celebración: Palacio de Exposiciones y
Congresos de Granada
Contacto: http://www.anque.es/ecce4/
Se desarrollarán diferentes temas de gran interés para
el colectivo de ingenieros químicos.
VI CONGRESO NACIONAL DE INGENIERÍA QUÍMICA
FECHAS: del 23 al 25 de octubre de 2003
LUGAR DE CELEBRACIÓN: Paraninfo de la
Universidad de Castilla-La Mancha
Facultad de Derecho y Ciencias Sociales
Ronda de Toledo, s/n
Ciudad Real
PERIODO DE INSCRIPCIÓN: del 1 al 30 de
septiembre de 2003
ORGANIZADOR: Asociación Castellano-Manchega de
Ingenieros Químicos (ACMIQ)
Facultad de Ciencias Químicas
Avda. Camilo José Cela, s/n
13004 - Ciudad Real
Teléfono: 926 29 53 00 Extensión 3417
Fax: 926 29 53 18
E-mail: [email protected] .
GRUP EXPERTS
“HE REBUT MÉS DEL QUE ESPERAVA”
GRUPOS EXPERTOS
36
“HE RECIBIDO MÁS DE LO QUE ESPERABA”
J OSEP M OSQUERA (P ROMOCIÓ 1984) ACTUALMENT POR TA
A TER ME A LA MULTINACIONAL R OHM AND H AAS LA SEVA
FEINA COM A DIRECTOR DE M ÀRQUETING A LA SECCIÓ DE
BIOCIDES I ADDITIUS INDUSTRIALS . C OM A INTEGRANT DE
L ’A-IQS VA RECÓR RER AL G R UP D ’E XPER TS , EXPERIÈNCIA
DE LA QUAL SE SENT MOLT SATISFET .
J OSEP M OSQUERA (P ROMOCIÓN 1984) EN LA ACTUALIDAD
DESAR ROLLA EN LA MULTINACIONAL R OHM AND H AAS SU
TRABAJO COMO DIRECTOR DE M ARKETING EN LA SECCIÓN DE
BIOCIDAS Y ADITIVOS INDUSTRIALES . C OMO INTEGRANTE DE
LA A-IQS RECUR RIÓ AL G R UPO DE E XPER TOS , EXPERIENCIA
DE LA QUE SE SIENTE MUY SATISFECHO .
Quin va ser el motiu de la seva consulta al Grup
d’Experts?
Com a feina en el camp del màrqueting, és molt
impor tant per mi conèixer els meus clients (i els
clients dels meus clients) i saber quines són les
motivacions que mouen el mercat de fons. Els
nostres clients són indústries químiques que per
la seva banda venen grans quantitats a la indústria del paper, però a la secció en què jo treballo
no toquem aquesta indústria. Així que tenia curiositat per saber-ne més, com funcionava, quines motivacions tenia, com pensava i cap a on
anava. Per aquest motiu vaig pensar en el Grup
d’Exper ts, vaig enviar un e-mail anònim (això
¿Cuál fue el motivo de su consulta al Grupo de
Expertos?
Como trabajo en el campo del marketing, es muy
impor tante para mí conocer a mis clientes (y a los
clientes de mis clientes) y saber cuáles son las
motivaciones que mueven al mercado de fondo.
Nuestros clientes son industrias químicas que a
su vez venden grandes cantidades a la industria
del papel, pero en la sección en que yo trabajo no
tocamos esa industria. Así que tenía curiosidad
por saber más sobre ella, cómo se desenvolvía,
qué motivaciones tenía, cómo pensaba y hacia
dónde iba. Por este motivo pensé en el Grupo de
Exper tos, envié un e-mail anónimo (¡esto es un po47
36
GRUP EXPERTS
és una mica com l’amic
invisible!) i em van proposar d’exper t un senyor
que ja està jubilat, tot i
que continua relacionat
amb el negoci, que havia
estat director general de
Torras Papel, el Sr. Jaume Mir Teixidó.
co como el amigo invisible!) y me propusieron de
exper to a un señor que
ya está jubilado, aunque
sigue relacionado con el
negocio, que había sido
director general de Torras Papel, el Sr. Jaume
Mir Teixidó.
Com va ser el sistema
de treball?
Vam
començar
els
contactes per telèfon i
després vam quedar per
dinar, i em va solucionar
una quantitat impor tant
de dubtes. A més em
va proposar que, si volia
saber més coses, em
por taria a la fàbrica de
Torras per presentar-me
gent que en aquest moment hi està treballant.
La meva motivació no era
vendre, ni tenir Torras
com a client, sinó saber
com es mou aquesta
indústria i quin tipus de
productes demanen als
seus proveïdors, ja que
molts d’ells són clients
nostres. I això m’ha ajudat molt a conèixer els
meus clients.
¿Cómo fue el sistema
de trabajo?
Comenzamos los contactos por teléfono y
luego quedamos para
comer, y me solucionó
una cantidad impor tante
de dudas. Además me
propuso que, si quería
saber más, me llevaría a
la fábrica de Torras para
presentarme a gente que
está en estos momentos
trabajando allí. Mi motivación no era vender,
ni tener a Torras como
cliente, sino saber cómo
se mueve esta industria
y qué tipos de productos
piden a sus proveedores,
ya que muchos de ellos
son clientes nuestros.
Y esto me ha ayudado
mucho a conocer a mis
clientes.
A la pràctica també li
ha servit?
Exacte, perquè descobreixes per què els
teus clients et demanen
el que et demanen; i és
una cadena: ells ens ho
demanen perquè alhora
els ho demanen els seus
clients.
¿En la práctica también le ha servido?
Exacto, porque descubres por qué tus clientes
te piden lo que te piden;
y es una cadena: ellos
nos lo piden porque a
su vez se lo piden sus
clientes.
Aleshores recomanaria
recórrer al Grup d’Experts
a altres persones…
És clar. Ho recomanaria, a més, perquè és el
48
GRUPOS EXPERTOS
Recomendaría entonces
recurrir al Grupo de Expertos a otras personas...
Claro. Lo recomendaría, además, porque es
el nexo que va más allá
GRUP EXPERTS
GRUPOS EXPERTOS
nexe que va més enllà dels interessos personals:
el fet d’haver estudiat al Químic de Sarrià crea un
nexe que no té res a veure amb el factor comercial. I crec que això ocorre simplement perquè
tots dos som d’aquí i ens uneix aquest edifici,
els records, etcètera.
de los intereses personales: el hecho de haber
estudiado en el Químico de Sarrià crea un nexo
que no tiene que ver con lo comercial. Y creo que
esto sucede simplemente porque los dos somos
de aquí y nos une este edificio, los recuerdos,
etcétera.
Recomanaria a altres professionals no relacionats amb l’IQS recórrer al Grup d’Experts?
Totalment, animaria tothom perquè ho fes. Vaig
ser en un fòrum de màrqueting on ho vaig proposar i van estar encantats. És una associació que
es diu Chemical Marketing Assotiation i els va
semblar una idea molt bona, a nivell europeu és
totalment innovador. Hi pot haver la barrera que
no saps com et respondran, perquè les empreses en aquesta indústria sempre tenen por de
desvetllar secrets, però això ho has de gestionar.
Per mi ha estat molt valuós i estic molt content
del resultat.
¿Recomendaría a otros profesionales no relacionados con el IQS acudir al Grupo de Expertos?
Totalmente, animaría a todos a que lo hicieran.
Estuve en un foro de marketing donde lo propuse
y estuvieron encantados. Es una asociación que
se llama Chemical Marketing Assotiation y les pareció una idea muy buena, a nivel europeo es algo
totalmente innovador. Puede existir la barrera de
que no sabes cómo te van a responder, porque las
empresas en esta industria siempre tienen miedo
de desvelar secretos, pero esto es algo que tienes
que gestionar. Para mí ha sido muy valioso y estoy
muy contento del resultado.
A més, és una manera de recolzament a tots
els professionals que s’han format a l’IQS.
Per descomptat. I suposo que jo, com a exper t,
reaccionaria igual si vingués algú d’aquí demanant-me consell. En el meu cas he rebut més del
que m’esperava.
Además, es una manera de respaldo a todos los
profesionales que se han formado en el IQS.
Por supuesto. Y supongo que yo, como exper to,
reaccionaría igual si viniera alguien de aquí pidiéndome consejo. En mi caso he recibido más de lo
que me esperaba.
36
49
36
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
“ESTAMOS OBTENIENDO RESULTADOS
ESPERANZADORES”
“ESTEM OBTENINT RESULTATS
ESPERANÇADORS”
G REGORI VALÈNCIA , G EMMA A RSEQUELL
I
A NTONI P LANAS
Y
A NTONI P LANAS
ESTÁN REALIZANDO UNA INVESTIGACIÓN SOBRE NUEVOS FÁR -
FÀR MACS PER COMBATRE LA POLINEUROPATIA AMILOIDÒTI -
MACOS PARA COMBATIR LA POLINEUROPATÍA AMILOIDÓTICA
CA FAMILIAR
(PAF). A QUESTA
ÉS UNA DE LES MALALTIES
(PAF). É STA
ES UNA DE LAS ENFER MEDADES NEURODEGE -
NEURODEGENERATIVES MENYS CONEGUDES QUE AFECTEN EL
NERATIVAS MENOS CONOCIDAS QUE AFECTAN AL SISTEMA
SISTEMA NER VIÓS PERIFÈRIC DE LES PERSONES .
NER VIOSO PERIFÉRICO DE LAS PERSONAS .
En quines malalties
se centra la vostra
investigació?
Antoni Planas. El
marc del nostre estudi
podríem dir que és el
conjunt de malalties
neurodegeneratives,
causades per la formació de plaques
amiloides. Són uns
agregats d’origen proteic que es dipositen
en diferents parts de
l’organisme (cer vell,
cor, fetge, etc.) i que en algun moment de la seva
formació, sense que en sapiguem la raó, desencadenen malalties com l’Alzheimer o el Parkinson. Doncs
bé, dins d’aquest paquet de malalties neurodegeneratives n’hi ha dues en què la proteïna causant de
la disfunció és la mateixa, i rep el nom de transtirretina. Aquestes malalties, que són les que nosaltres
estudiem, són la polineuropatia amiloidòtica familiar
(PAF) i l’amiloidosi cistèmica senil (ACS).
Quin tipus de malalties són?
Gemma Arsequell. Totes dues són malalties neurodegeneratives no infeccioses causades per una
de les proteïnes implicades en el transport de les
hormones tiroidees. Però hi ha diferències: mentre
que la polineuropatia amiloidòtica familiar es desenvolupa en la gent jove, entre els 25 i els 40 anys,
l’amiloidosi sistèmica senil apareix a partir dels 80
anys.
A. P. A més, cal dir que hi ha una altra diferència. A
l’ASS la proteïna que pateix la disfunció i s’acumula
en plaques, la transtirretina, és la normal, la mateixa
que tenim tots. En canvi, en el cas de la PAF hi ha altres proteïnes que no són la normal, sinó el producte
de mutacions genèticament produïdes pel malalt.
Per això, la PAF pot ser una malaltia hereditària.
50
G REGORI VALENCIA , G EMMA A RSEQUELL
ESTAN DUENT A TER ME UNA INVESTIGACIÓ SOBRE NOUS
¿En qué enfermedades se centra vuestra
investigación?
Antoni Planas. El
marco de nuestro estudio podríamos decir
que es el conjunto de
enfermedades neurodegenerativas, causadas por la formación
de placas amiloides.
Son unos agregados
de origen proteico
que se depositan en
diferentes par tes del
organismo (cerebro, corazón, hígado, etc.) y que en
algún momento de su formación, sin que sepamos
la razón, desencadenan enfermedades como el Alzheimer o el Parkinson. Pues dentro de este paquete de enfermedades neurodegenerativas hay dos en
las que la proteína causante de la disfunción es la
misma, y recibe el nombre de transtirretina. Estas
enfermedades, que son las que nosotros estudiamos, son la polineuropatía amiloidótica familiar
(PAF) y la amiloidosis sistémica senil (ACS).
¿Qué tipo de enfermedades son?
Gemma Arsequell. Las dos son enfermedades
neurodegenerativas no infecciosas causadas por
una de las proteínas implicadas en el transpor te
de las hormonas tiroideas. Pero hay diferencias:
mientras la polineuropatía amiloidótica familiar se
desarrolla en la gente joven, entre los 25 y los
40 años, la amiloidosis sistémica senil aparece a
par tir de los 80 años.
A.P. Además, hay que decir que hay otra diferencia. En la ASS la proteína que sufre la disfunción y
se acumula en placas, la transtirretina, es la normal, la misma que tenemos todos. En cambio, en
el caso de la PAF hay otras proteínas que no son
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
36
la normal sino el producto de mutaciones genéticamente producidas por el enfermo. Por eso, la PAF
puede ser una enfermedad hereditaria.
¿Cómo se manifiestan?
Gregori València. Estos depósitos se acumulan
no en el cerebro (como por ejemplo pasa con el
Alzheimer), sino en órganos vitales como el hígado
y el corazón, y entonces esta acumulación hace
que esos órganos dejen de funcionar, con lo cual
el enfermo se muere. En estos momentos, el único
remedio es el transplante del órgano afectado.
Com es manifesten?
Gregori València. Aquests dipòsits s’acumulen no
al cervell (com per exemple passa amb l’Alzheimer),
sinó en òrgans vitals com el fetge i el cor, i aleshores
aquesta acumulació fa que aquests òrgans deixin de
funcionar, amb la qual cosa el malalt mor. Ara mateix,
l’únic remei és el trasplantament de l’òrgan afectat.
En què se centra la vostra investigació?
A. P. Sabem que, sota determinades circumstàncies que podem reproduir en un tub d’assaig amb
la proteïna aïllada al laboratori, les quatre parts o
monòmers de la transtirretina es comencen a separar, canvien de forma, és a dir, es despleguen, i finalment es troben i s’agreguen amb altres monòmers
també desplegats. En les persones aquests agregats
es van fent cada vegada més grans i insolubles i
acaben forrmant fibres que donen lloc a les plaques.
Com i quan es desencadena aquest procès no és
conegut encara.
G. A. Aleshores, per evitar la malaltia hem d’evitar
que passi això. Hem d’evitar que la proteïna es pugui
dissociar, desplegar i formar plaques, és a dir, estabilitzar la unió de les quatre parts o monòmers de la proteïna i garantir la seva funció de transport d’hormones
tiroidees. I això com es fa? Buscant fàrmacs potencials
¿En qué se centra vuestra investigación?
A.P. Sabemos que, bajo determinadas circunstancias que podemos reproducir en un tubo de
ensayo con la proteína aislada en el laboratorio,
las cuatro par tes o monómeros de la transtirretina empiezan a separarse, cambian de forma, es
decir, se despliegan, y finalmente se encuentran
y se agregan con otros monómeros también desplegados. En las personas estos agregados se van
haciendo cada vez más grandes e insolubles y acaban formando fibras que dan lugar a las placas.
Como y cuando se desencaden este proceso son
cosas que aún se desconocen.
G. A. Por consiguiente, para evitar la enfermedad
debemos evitar que pase esto. Debemos evitar que
la proteína se pueda disociar, desplegar y formar
placas, es decir, estabilizar la unión,de las cuatro
par tes o monómeros de la proteína y garantizar su
función de transpor te de hormonas tiroideas. ¿Y
eso cómo se hace? Buscando fármacos potenciales que se parezcan a las hormonas, pero que no
tengan sus efectos hormonales, que se unan a la
transtirretina y establezcan sus forma tetramérica,
de forma que sean inhibidores del proceso de amiloidosis, o formación de placas.
51
36
NOTÍCIES A-IQS
que s’assemblin a les
hormones, però que no
tinguin els seus efectes hormonals, que
s’uneixin a la transtirretina i n’estableixin
la forma tetramèrica,
de manera que siguin
inhibidors del procés
d’amiloïdosi, o formació de plaques.
Com us organitzeu
com a grup de treball?
G. V. El projecte està finançat per la Fundació “la
Caixa” i la feina la portem a terme quatre grups de
recerca coordinats pel professor José Barluenga, que
també dirigeix la feina de síntesi d’inhibidors que es
fa a la Universitat d’Oviedo. El grup de l’IQS que participa en el projecte és el del Laboratori de Bioqúimica.
El Dr. Antoni Planas ha posat a punt un assaig bioquímic que li permet identificar de forma molt eficient
i ràpida candidats potencials a fàrmacs entre els
compostos que anem sintetitzant, tant a Oviedo com
en el nostre laboratori de l’Institut d’Investigacions
Químiques i Ambientals del CSIC, que dirigim la Gemma Arsequell i jo. El quart grup de recerca oficialment
involucrat en el projecte és el del Dr. Juan Jesús Pérez, del departament d’Enginyeria Química de l’UPC.
La seva tasca és buscar explicacions a nivell molecular de per què uns i no altres compostos estabilitzen
la transtiretina fent servir eines computacionals de
disseny racional de fàrmacs i de moldelització molecular. De forma altruista mantenim una col·laboració
molt estreta amb la unitat amiloide de la Universitat
d’Oporto, que dirigeix la professora Maira Joao Saraiva, que ens ha permès fer amb èxit els primers
assajos dels millors inhibidors amb models animals
d’aquestes malalties.
Esteu satisfets amb els resultats assolits fins
ara?
A. P. De moment, sí. Estem obtenint resultats esperançadors. Per ara hi ha una molècula que en les
proves preliminars funciona. Vull dir que ja tenim una
molècula de referència, una cap de sèrie. Pensa que
de cada 10.000 molècules, aproximadament, només
una s’acaba desenvolupant com a fàrmac. I de moment la nostra investigació encara es troba en la fase
de descobriment...
52
NOTICIAS A-IQS
¿Cómo os organizáis como grupo de
trabajo?
G. V. El proyecto
está financiado por
la Fundación “la
Caixa” y el trabajo
lo llevamos a cabo
cuatro grupos de
investigación coordinados por el profesor José Barluenga,
que también dirige
el trabajo de síntesi
de inhibidores que se realiza en la Universidad de
Oviedo. El grupo del IQS que par ticipa en el proyecto es el del Laboratorio de Bioquímica. El Dr. Antoni Planas ha puesto a punto un ensayo bioquímico
que le permite identificar de manera muy eficiente
y rápida candidatos potenciales a fármacos entre
los compuestos que vamos sintetizando, tanto en
Oviedo como en nuestro laboratorio del Instituto
de Investigaciones Químicas y Ambientales del
CSIC, que dirigimos Gemma Arsequell y yo. El cuarto grupo de investigación oficialmente involucrado
en el proyecto es el del Dr. Juan Jesús Pérez, del
depar tamento de Ingeniería Química de la UPC. Su
trabajo es buscar explicaciones a nivel molecular
de por qué unos y no otros compuestos estabilizan la transtirretina utilizando herramientas computacionales de diseño racional de fármacos y de
modelización molecular. De forma altruista mantenemos una colaboración muy estrecha con la
unidad amiloide de la Universidad de Opor to, que
dirige la profesora Maria Joao Saraiva, que nos ha
permitido realizar con éxito los primeros ensayos
de los mejores inhibidores con modelos animales
de estas enfermedades.
¿Estáis satisfechos con los resultados conseguidos hasta ahora?
A. P. De momento, sí. Estamos obteniendo resultados esperanzadores. Por ahora hay una molécula
que en las pruebas preliminares funciona. Me refiero
a que ya tenemos una molécula de referencia, un
jefe de serie. Piensa que de cada 10.000 moléculas, aproximadamente, sólo una termina desarrollándose como fármaco. Y de momento nuestra
investigación todavía se encuentra en la fase de
descubrimiento…
NOTÍCIES A-IQS
TRENTA ANYS D’EDUCACIÓ PER A LA JUSTÍCIA
L’A SSEMBLEA G ENERAL DE LA F EDERACIÓ E SPANYOLA
D’ASSOCIACIONS D’A.A. DE JESUÏTES QUE ES VA DUR A TERME
A VALÈNCIA EL MES D’ABRIL PASSAT VA SER VIR PER RECORDAR EL
DISCURS DE PEDRO ARRUPE AL X CONGRÉS D’ANTICS ALUMNES.
NOTICIAS A-IQS
36
TREINTA AÑOS DE EDUCACIÓN PARA LA JUSTICIA
L A A SAMBLEA G ENERAL DE LA F EDERACIÓN E SPAÑOLA DE
A.A. DE J ESUITAS CELEBRADA EN VALENCIA EL PASADO MES
DE ABRIL SIR VIÓ PARA RECORDAR EL DISCURSO DE P EDRO
A R R UPE EN EL X C ONGRESO DE A NTIGUOS A LUMNOS .
Asistentes al Congreso de Asociaciones de AA de Jesuitas celebrado el pasado octubre de 2002 en Asturias
El 1973 el pare Pedro Arrupe es va dirigir al X Congrés de la Confederació Europea d’Antics Alumnes
amb un missatge trencador. Trenta anys després,
l’Assemblea General Ordinària de 2003 ha servit per
recordar aquell discurs.
Es va dur a terme al centre que porta el seu nom,
i es van fer sessions ordinàries de l’assemblea,
com la presentació de les activitats per a l’any, la
memòria de les activitats de la Federació el 2002
o les eleccions per renovar la Junta Directiva de la
Federació Espanyola.
A més d’aquestes activitats, sens dubte importants per al funcionament de la Federació, el discurs
humanista pronunciat per Pedro Arrupe ara fa 30
anys va servir de fil conductor d’aquesta assemblea.
L’educació per a la justícia que promulgava Pedro
Arrupe recollia conceptes tan actuals com la formació permanent, entesa dins el cristianisme com una
conversió contínua. 
En 1973 el padre Pedro Arrupe se dirigió al X
Congreso de la Confederación Europea de Antiguos
Alumnos con un mensaje rompedor. Treinta años
después, la Asamblea General Ordinaria de 2003 ha
servido para recordar aquel discurso.
Celebrada en el centro que lleva su nombre, se
realizaron sesiones ordinarias de la asamblea, como la presentación de las actividades para el año,
la memoria de las actividades de la Federación en
2002 o las elecciones para la renovación de la Junta
Directiva de la Federación Española.
Además de estas actividades, sin duda importantes para el funcionamiento de la Federación, el
discurso humanista realizado por Pedro Arrupe hace
ahora 30 años sirvió como hilo conductor de esta
asamblea. La educación para la justicia que promulgaba Pedro Arrupe recogía conceptos tan actuales
como la formación permanente, entendida dentro del
cristianismo como una conversión continua. 
53
36
NOTÍCIES A-IQS
TROBADA A GIRONA
L A C OMISSIÓ DE J OVES DE L ’A-IQS VA OR GANITZAR EL
31 MAIG PASSAT UNA SOR TIDA A G IRONA , QUE OFERIA
L ’ OPOR TUNITAT DE FER UNA VISITA GUIADA PEL CENTRE
HISTÒRIC D ’ AQUESTA CIUTAT TAN INTERESSANT .
Els participants van sortir amb
autocar des de l’Institut Químic de
Sarrià per trobar-se a les escales
de la catedral gironina amb els que
hi van anar pel seu compte, en
total unes 35 persones. A partir
d’aquí, van visitar amb una guia
especialitzada els principals llocs
d’interès de la ciutat. Així, van recórrer la nau, el claustre i el museu
de la catedral, els banys àrabs, el
centre Bonastruç sa Porta, antiga
sinagoga, i alguns dels carrers
més representatius del barri jueu.
Amb motiu de la visita a Girona,
l’A-IQS va aprofitar l’ocasió per fer
una trobada amb els associats
d’aquesta zona. Es va acabar
dinant junts al restaurant Fornells
Park, als afores de la ciutat, que
l’Albert Vancells (Promoció 1970)
va tenir l’amabilitat de reservar.
Des d’aquestes línies, es felicita al Marc Saura (promoció 1999) per l’organització de l’activitat i també a
en Lluís Viñas (promoció 1961) que es va encarregar
de proporcionar el cava que va posar el punt final a una
agradable jornada.
La Comissió de Joves té en agenda dues activitats
més per a després de l’estiu. D’una banda, a l’octubre,
“Preguntes a l’home del temps” i al novembre, “La cuina de la xocolata”. 
54
NOTICIAS A-IQS
ENCUENTRO EN GIRONA
L A C OMISIÓN
DE
J ÓVENES DE LA A-IQS OR GANIZÓ EL 31
G IRONA , QUE OFRECÍA LA OPOR -
DE MAYO UNA SALIDA A
TUNIDAD DE REALIZAR UNA VISITA GUIADA POR EL CENTRO
HISTÓRICO DE ESTA INTERESANTE CIUDAD .
Los participantes salieron en autocar desde el Instituto Químico de
Sarrià para encontrarse en las escalinatas de la catedral gerundense con los que acudieron por su
cuenta, en total unas 35 personas.
A partir de ahí, visitaron con una
guía especializada los principales
lugares de interés de la ciudad.
Así, recorrieron la nave, el claustro
y el museo de la catedral, los baños árabes, el centro Bonastruç sa
Porta, antigua sinagoga, y algunas
de las calles más representativas
del barrio judío.
Con motivo de la visita a Girona, la A-IQS aprovechó la ocasión
para realizar un encuentro con los
asociados de esa zona. Se acabó
comiendo juntos en el restaurante
Fornells Park, a las afueras de la
ciudad, que Albert Vancells (Promoción 1970) tuvo la amabilidad de reservar. Desde estas
líneas, se felicita a Marc Saura (promoción 1999) por
la organitzación de la actividad y también a Lluís Viñas
(promoción 1961) que se encargó de proporcionar el
cava que puso el punto final a una agradable jornada.
La Comisión de Jóvenes tiene en agenda dos actividades más para después de verano. Por una parte,
en octubre, “Preguntas al hombre del tiempo” y en
noviembre, “La cocina del chocolate”. 
NOTÍCIES A-IQS
NOTICIAS A-IQS
36
Joan Fargas Grau (Promoció 1990) va
participar a l’última edició de la marató
que es va fer a Barcelona. El nostre company, amb pantalons vermells, va aconseguir completar la cursa amb un temps
excel·lent: 3 h 43 min. i 1 seg.
Joan Fargas Grau (Promoción 1990) participó en la última edición de la maratón
celebrada en Barcelona. Nuestro compañero, en pantalón rojo, consiguió completar la carrera con un excelente tiempo: 3 h
43 min. y 1 seg.
Kiku Pubill (Promoció 1981) i Toni Cerdà
(Promoció 1990), membres de l’A-IQS i
companys de R+D a Lácer, S.A., van participar amb èxit el 30 de març passat a la
Cursa de Bombers de Barcelona. I és que
no n’hi havia per menys…
Kiku Pubill (Promoción 1981) y Toni Cerdà
(Promoción 1990), miembros de la A-IQS y
compañeros de I+D en Lácer, S.A., participaron con éxito el pasado 30 de marzo en
la Cursa de Bombers de Barcelona. Y es
que el que tuvo retuvo…
Diversos integrants de les promocions IQS
1988, 1989 i 1990 es van reunir no fa
gaire per celebrar junts el 15è aniversari
de graduació d’alguns d’ells
Varios integrantes de las promociones IQS
1988, 1989 y 1990 se reunieron recientemente para celebrar juntos el 15º aniversario de graduación de algunos de ellos
55
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de l’Assemblea General de
Establecidos por acuerdo de la Asamblea General
l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril
de la Asociación de Químicos, el día 12 de abril
de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil
de 1959, para enaltecer la memoria del P. Gil
(Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i
(Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),
concedit als alumnes que hagin realitzat el millor
y concedidos a los alumnos que hayan realizado
Treball de Final de Carrera.
el mejor Trabajo de Fin de Carrera.
MERITXELL VENTURA, MONTSERRAT AGUT I LLUIS COMELLAS
56
Meritxell Ventura, llicenciada en química per la
URL i enginyera química de l’IQS. Guardonada
amb el premi P. Salvador Gil del Depar tament de
Química Analítica per un treball sobre la producció
d’ocratoxina per fongs.
Meritxell Ventura, licenciada en el IQS en el
Depar tamento de Química Analítica. Galardonada
con el premio P. Salvador Gil del Depar tamento de
Química Analítica por un trabajo sobre la producción de ocratoxina por los hongos.
Montserrat Agut, doctora en Ciències per la UAB.
Màster en Microbiologia Bàsica. Llicenciada en
Montserrat Agut, doctora en Ciencias por la UAB.
Master en Microbiología Básica. Licenciada en
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
Veterinària. És coordinadora del programa Màster
en Química i Enginyeria Alimentària. Actualment
impar teix les assignatures de Microbiologia i
Microbiologia i higiene a la indústria alimentària.
Veterinaria. Es coordinadora del programa Master
en Química e Ingeniería Alimentaria. Actualmente
impar te las asignaturas de Microbiología y
Microbiología e higiene en la industria alimenticia.
Lluís Comellas, doctor en Enginyeria Química per
l’IQS. Degà de l’Àrea Tècnica de l’Institut Químic
de Sarrià. Actualment impar teix les assignatures
d’Introducció a l’analítica, Laboratori d’anàlisi instrumental, Determinació estructural, Química analítica avançada i Anàlisi química dels aliments.
Lluís Comellas, doctor en Ingeniería Química por el
IQS. Decano del Área Técnica del Instituto Químico
de Sarrià. Actualmente imparte las asignaturas de
Introducción a la analítica, Laboratorio de análisis instrumental, Determinación estructural, Química analítica avanzada y Análisis Químico de los alimentos.
Em podries explicar el teu treball?
Meritxell Ventura: Vaig estudiar la producció
d’ocratoxina A (OTA) de les soques Aspergillus
ochraceus, Penicillium verrucosum i Penicillium
aurantiogriseum. Després vaig establir la preparació
d’un mètode analític per a la determinació d’OTA en
medi de cultiu mitjançant extracció en fase sòlida i
anàlisi per cromatografia en fase inversa. La detecció
la vaig fer per fluorescència i espectrometria de masses de simple quadrupol. Finalment vaig efectuar una
anàlisi microbiològica de cafè i vaig adaptar el mètode
desenvolupat anteriorment a l’anàlisi d’ocratoxina A
en cafè.
Montserrat Agut: Hi ha fongs que produeixen productes
¿Podrías explicarnos tu trabajo?
Meritxell Ventura: Estudié la producción de ocratoxina
A (OTA) de las cepas Aspergillus ochraceus, Penicillium
verrucosum y Penicillium aurantiogriseum. Luego establecí
la preparación de un método analítico para la determinación de OTA en medio de cultivo a través de extracción en
fase sólida y análisis por cromatografía en fase inversa.
La detección la hice por fluorescencia y espectrometría de
masas de simple cuádruplo. Finalmente efectué un análisis microbiológico de café y adapté el método desarrollado
anteriormente en el análisis de ocratoxina A en café.
Montserrat Agut: Hay hongos que producen productos
tóxicos, uno de los cuales es éste, la ocratoxina A, que es
el que ella ha estudiado. Es un producto que afecta al ri-
57
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
tòxics, un dels quals és aquest, l’ocratoxina A, que és el
que ella ha estudiat. És un producte que afecta el ronyó i
per tant les persones que en prenguin poden desenvolupar una nefropatia.
Quins criteris d’avaluació s’han tingut en compte?
Lluís Comellas: La seva va ser la màxima nota possible.
Es va valorar tot: iniciativa, actualitat del tema, dedicació i
també és important la qualitat de la redacció, la presentació oral i l’encert a les respostes que formula el Tribunal.
On has realitzat la part experimental del teu treball?
M. V.: He treballat amb dues seccions, la de microbiologia per la part dels fongs i la de cromatografia per
analitzar les toxines formades.
Per què vas triar aquest tema?
M. V.: Perquè estava relacionat amb la seguretat
alimentària. És una qüestió actual que sempre m’havia
interessat. A més, perquè és un tema que em permetia
combinar dues tècniques, la cromatografia i la microbiologia.
Què implica per la Meritxell haver guanyat aquest
premi?
M. A.: A banda d’una petita dotació econòmica, sempre
és bo haver guanyat un premi P. Salvador Gil per fer-ho
constar al currículum. Al món de la Química, és molt important haver-lo rebut. Vol dir que has estat dels millors
d’una de les promocions de l’IQS, i això és molt. 
58
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
ñón y por consiguiente las personas que lo tomen pueden
desarrollar una nefropatía.
¿Qué criterios de evaluación se han tenido en cuenta?
Lluís Comellas: La suya fue la máxima nota posible. Se
valoró todo: iniciativa, actualidad del tema, dedicación y
también es importante la cualidad de la redacción, la presentación oral y el acierto a las respuestas que formula
el Tribunal.
¿Dónde realizaste la parte experimental de tu trabajo?
M. V.: He trabajado con dos secciones, la de microbiología para la parte de los hongos y la de cromatografía para
analizar las toxinas formadas.
¿Por qué escogiste este tema?
M. V.: Porque estaba relacionado con la seguridad alimenticia. Es una cuestión actual que siempre me había
interesado. Además, porque es un tema que me permitía
combinar dos técnicas, la cromatografía y la microbiología.
¿Qué implica para Meritxell haber ganado este premio?
M. A.: A parte de una pequeña dotación económica,
siempre es bueno haber ganado un premio P. Salvador
Gil para hacerlo constar en el currículum. En el mundo de
la Química, es muy importante haberlo recibido. Significa
que has sido de los mejores de una de las promociones
del IQS, y eso es mucho. 
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establer ts per l’acord de
l’Assemblea General
de l’Associació de Químics,
el dia 12 d’abril de 1959,
per enaltir la memòria del
P. Gil (Promoció 1919),
director de l’IQS (1934-1957),
i concedit als alumnes
que hagin realitzat el millor
Treball de Final de Carrera.
XAVIER TOMÁS
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.
Establecidos por acuerdo de
la Asamblea General de la
Asociación de Químicos,
el día 12 de abril de 1959,
para enaltecer la memoria
del P. Gil (Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),
y concedidos a los alumnos
que hayan realizado el mejor
Trabajo de Fin de Carrera.
CRISTINA LONGHINI
En què consisteix aquest
TFC?
Cristina
Longhini:
És
l’aplicació del control estadístic de processos (SPC)
a la fabricació del caramel
dur, concretament del Chupa
Chups. Després de l’anàlisi,
es va calcular el límit de
control del que seria l’SPC i
si els paràmetres establer ts
estaven dins de control. Es
van estudiar dos temes, la capacitat i el control del procés,
i les variables de temperatura
i la pressió de buit. Mitjançant
dissenys d’experiments es va
avaluar com afecten aquestes
variables el caramel.
Xavier Tomás: El que es va fer va ser controlar el
procés de fabricació de la massa del caramel dur
per tal de mantenir unes característiques de calitat
constants.
¿En qué consiste este
TFC?
Cristina Longhini: Es la aplicación del control estadístico
de procesos (SPC) a la fabricación del caramelo duro,
concretamente del Chupa
Chups. Después del análisis,
se calculó el límite de control
de lo que sería el SPC y si
los parámetros establecidos
estaban dentro de control.
Se estudiaron dos temas,
la capacidad y el control del
proceso, y las variables de
temperatura y la presión de
vacío. Mediante diseños de
experimentos se evaluó cómo
afectan estas variables al caramelo.
Xavier Tomás: Lo que se hizo fue controlar el proceso de fabricación de la masa del caramelo duro
para mantener unas características de calidad constantes.
Quin ha estat l’objectiu d’aquest TFC?
C. L.: Posar en marxa l’SPC en la producció de
la massa del caramel Chupa Chups per intentar
millorar-ne la qualitat, el principi bàsic de l’SPC és
la qualitat.
X. T.: L’objectiu era controlar el procés de producció per millorar la qualitat, baixar el cost i assegurar
que compleix els requisits que li has marcat.
¿Cuál ha sido el objetivo de este TFC?
C. L.: Poner en marcha el SPC en la producción
de la masa del caramelo Chupa Chups para intentar
mejorar su calidad, el principio básico del SPC es la
calidad.
X. T.: El objetivo era controlar el proceso de producción para mejorar la calidad, bajar el coste y asegurar
que cumple con los requisitos que le has marcado.
59
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
¿Qué destacaríais del proyecto?
C. L.: La experiencia a nivel industrial. Tratar con
la gente, con el equipo, trabajar con todo el departamento de Producción. También el intentar controlar el
proceso, que se cumplan tus especificaciones dentro
de los requerimientos.
X. T.: La ventaja de este TFC es que sales del mundo académico, y en consecuencia muchos esquemas
no te sirven. Es un valor añadido hacer un trabajo
en la fábrica. Trabajar con la gente es una pequeña
lucha.
Què en destacaries, del projecte?
C. L.: L’experiència a nivell industrial. Tractar
amb la gent, amb l’equip, treballar amb tot el depar tament de Producció. També el fet d’intentar
controlar el procés, que es compleixin les teves
especificacions dins dels requeriments.
X. T.: L’avantatge d’aquest TFC és que sur ts del
món acadèmic, i en conseqüència molts esquemes
no et ser veixen. És un valor afegit fer un treball a la
fàbrica. Treballar amb la gent és una petita lluita.
Quina va ser la part més difícil d’aquest TFC?
C. L.: El tracte humà és el que és diferent. Ajustar-te a la manera de treballar de la fàbrica, de la
gent.
X. T.: És un TFC diferent, que es va fer a la fàbrica, així que sur ts del que seria més habitual en
altres TFC, com és la investigació académica. Per
mi el tret distintiu ha estat dirigir-lo una mica a
distància.
Què et va agradar més del TFC?
C. L.: El tema de treballar ja en terreny professional, em vaig prendre amb molta il·lusió l’opor tunitat
i ara continuo treballant allà. Del projecte, el que
60
¿Cuál fue la parte más difícil de este TFC?
C. L.: El trato humano es lo diferente. Ajustarte a la
manera de trabajar de la fábrica, de la gente.
X. T.: Es un TFC diferente, que se realizó en la
fábrica, así que sales de lo que sería más habitual
en otros TFC, como es la investigación “académica”.
Para mí lo distintivo ha sido dirigirlo un poco a distancia.
¿Qué es lo que más te gustó del TFC?
C. L.: El tema del trabajar ya en terreno profesional,
me tomé con mucha ilusión la oportunidad y ahora
sigo trabajando allí. Del proyecto, lo que más me
gustó fue la técnica. Ahora se están estudiando otras
líneas, pero es una técnica que cuesta mucho implantar; implica a mucha gente, dirección, producción, formación a nivel de datos estadísticos, etc.
X. T.: Por mi parte el tener la experiencia para poder incorporarlo en el temario de la materia. Ha sido
un trabajo pionero y ha servido como ejemplo para
poder explicarlo en clase. También el ir resolviendo
los problemas del día a día, el decir “¿Ahora qué hago?”, ir abriendo unas puertas y cerrando otras.
P R E M I S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
P R E M I O S P. S A L VA D O R G I L , S . I .
més em va agradar va ser la tècnica. Ara s’estan
estudiant altres línies, però és una tècnica que
costa molt d’implantar; implica molta gent, direcció, producció, formació a nivell de dades estadístiques, etc.
X. T.: Per par t meva tenir l’experiència per poder
incorporar-ho al temari de la matèria. Ha estat una
feina pionera i ha ser vit com a exemple per poder
explicar-ho a classe. També el fet d’anar resolvent
els problemes del dia a dia, allò de dir “I ara què
faig?”, anar obrint unes por tes i tancant-ne altres.
Us esperàveu el premi?
C. L.: No, no t’ho esperes, quan va arribar el sobre ni m’ho creia. M’ha encantat, ha estat una gran
satisfacció personal.
X. T.: Jo el preveia per les característiques, perquè és una tècnica que en l’àmbit acadèmic no
s’acostumava a explicar. Però com a premi és una
gran satisfacció a tots els nivells.
Cristina Longhini Senpau és llicenciada en
Químiques i Enginyeria Química per l’IQS (URL)
l’any 2000 i 2002, respectivament. Després
d’haver fet el TFC a l’empresa Chupa Chups, ara
treballa al departament de Qualitat de la mateixa
empresa.
Xavier Tomás Morer és llicenciat en Químiques per
la Universitat de Barcelona i doctor enginyer químic per l’IQS. Autor de 102 treballs, actualment és
director del departament d’Estadística Aplicada de
l’IQS. 
¿Os esperabais el premio?
C. L.: No, no te lo esperas, cuando llegó el sobre
ni me lo creía. Me ha encantado, ha sido una gran
satisfacción personal.
X. T.: Yo lo preveía por las características, por ser
una técnica que a nivel académico no se acostumbraba a explicar. Pero como premio es una gran satisfacción a todos los niveles.
Cristina Longhini Senpau es licenciada en Químicas e
Ingeniería Química por el IQS (URL) en el año 2000 y
2002, respectivamente. Tras haber realizado el TFC en
la empresa Chupa Chups, ahora trabaja en el departamento de Calidad de la misma empresa.
Xavier Tomás Morer es licenciado en Químicas por la
Universidad de Barcelona y doctor ingeniero químico
por el IQS. Autor de 102 trabajos, actualmente es
director del departamento de Estadística Aplicada del
IQS. 
61
36
ANIVERSARIS DE PROMOCIONS
DANIEL MESTRE (PROMOCIÓ 1977)
ANIVERSARIOS DE PROMOCIONES
DANIEL MESTRE (PROMOCIÓN 1977)
El moment històric que recordes més bé.
L’atemptat de l’almirall Carrero Blanco, que per la seva
transcendència política va accelerar el final de la dictadura
i amb això la transició cap a la
democràcia.
El momento histórico que
mejor recuerdas.
El atentado al almirante
Carrero Blanco, que por su
transcendencia política aceleró el final de la dictadura y
con ello la transición hacia la
democracia.
I a l’IQS?
Les assemblees generals
que es convocaven davant dels
canvis polítics al nostre país i al
mateix IQS. Tant la direcció com
els estudiants teníem comportaments realment curiosos.
¿Y en el IQS?
Las asambleas generales
que se convocaban ante los
cambios políticos en nuestro
país y en el propio IQS. Tanto la
dirección como los estudiantes
teníamos
compor tamientos
realmente curiosos.
Els professors que recordes
amb més afecte.
En general tinc un bon record
de tots ells, però he de mencionar especialment en Lluís
Victori. Al seu depar tament, a més de la química
tradicional, ens vam iniciar en la química de les
persones. Ell em va ensenyar a fer servir el temps
condicional dels verbs.
L’assignatura més difícil.
Química Orgànica de tercer curs. Crec que la
vaig aprovar més per atzar que pels meus propis
coneixements.
Quina música escoltaves?
The Beatles, Creedence i Paco de Lucía.
Recordes alguna anècdota curiosa a l’IQS?
Després d’un examen de Química Orgància del
qual és millor no comentar la nota, un company i jo
vam decidir anar a parlar amb el professor. Després
d’uns minuts de silenci, mentre revisava els nostres
exàmens i fitxes personals respectives, ens va dir
que, com que tots dos teníem la família en zones
rurals, el millor per a tots era que ens dediquéssim a
l’agricultura. No li vam fer cas i 25 després tots dos
continuem al món de la Química. 
Los profesores que recuerdas con más cariño.
En general tengo un grato
recuerdo de todos ellos, pero
debo mencionar especialmente a Lluís Victori. En su
departamento, además de la química tradicional, nos
iniciamos en la química de las personas. Él me enseñó a utilizar el tiempo condicional de los verbos.
La asignatura más difícil.
Química Orgánica de tercer curso. Creo que la aprobé más por azar que por mis propios conocimientos.
¿Qué música escuchabas?
The Beatles, Creedence y Paco de Lucía.
¿Recuerdas alguna anécdota curiosa en el IQS?
Después de un examen de Química Orgánica
cuya nota es mejor no comentar, un compañero y
yo decidimos ir a hablar con el profesor. Tras unos
minutos de silencio, mientras revisaba nuestros
exámenes y fichas personales respectivas, nos dijo
que, dado que los dos teníamos nuestras familias
en zonas rurales, lo mejor para todos era que nos
dedicásemos a la agricultura. No le hicimos caso y
25 años después los dos seguimos en el mundo de
la Química. 
Fe de errores
En el A-IQS News 35, el nombre correcto del miembro de la promoción 1952 que respondió al
cuestionario es Juan Manuel Romaní Bueno.
62
ANIVERSARIS DE PROMOCIONS
ANIVERSARIOS DE PROMOCIONES
25 ANYS DE LA PROMOCIÓ 1977
25 AÑOS DE LA PROMOCIÓN 1977
Des del novembre passat, en què Montse Lázaro,
de l’Associació, m’anunciava la propera Assemblea
A-IQS 2002, en la qual la nostra promoció rebria la insígnia commemorativa dels 25 anys d’haver acabat la
carrera, no paren de venir-me records d’aquella època.
Aquella trucada telefònica em va traslladar de nou a
l’època d’estudiant al Químic, tot i que amb una altra
perspectiva, la que atorguen els anys: com passa, el
temps!
Recordo el primer curs… Tots vam començar molt
il·lusionats la carrera. Tots havíem estat bons estudiants al batxillerat, però amb les notes del primer
trimestre molts de nosaltres vam rebre el primer revés
de la nostra vida.
Aquell va ser l’inici de la carrera i de l’enfrontament
amb la vida real: d’uns 240 alumnes de primer només
en passarien 60 a segon. No n’hi havia prou amb ser
bo, havies d’estar entre els millors. Aquesta competitivitat simplement era el reflex de la societat.
Ens semblava que el nivell acadèmic era molt alt,
però de seguida vam aprendre a estudiar més i més
bé, i així vam anar superant totes les assignatures,
molt motivats pel reconeixement que la indústria
atorgava a la nostra titulació, sense importar-nos, a la
majoria, la seva validesa oficial.
Quan ens trobem alguns companys i comentem
l’època del Químic tots coincidim que va ser molt bona
i que va passar massa de pressa.
Els professors que vam tenir són presents a la meva
memòria, no els anomeno per no deixar-me’n cap, però
de tots en guardo un bon record, de tots vam aprendre
molt, tant de les assignatures com de la part humana:
sempre tenien temps per a consultes, per xerrar una
estona, i tots ells, amb estils i caràcters diferents, ens
van iniciar en la diversitat, en la tolerància, en el respecte i en treballar bé. Ells ens van marcar les pautes
que havíem de seguir i ens van preparar per poder enfrontar-nos al futur laboral
amb optimisme.
Encara que no tingui cap
fonament científic, sempre
he pensat que el Químic
ens feia especials i que la
nostra promoció era diferent, simplement perquè és
la meva, la del 1977, de la
qual era delegat de curs. 
Desde el pasado noviembre, en que Montse Lázaro,
de la Asociación, me anunciaba la próxima Asamblea
A-IQS 2002, en la que nuestra promoción recibiría la
insignia conmemorativa de los 25 años de haber finalizado la carrera, no paran de venirme recuerdos de
aquella época. Esa llamada telefónica me trasladó de
nuevo a la época de estudiante del Químico, aunque
con otra perspectiva, la que otorgan los años: ¡cómo
pasa el tiempo!
Recuerdo el primer curso… Todos empezamos muy
ilusionados la carrera. Todos habíamos sido buenos
estudiantes durante el bachillerato, pero con las notas del primer trimestre muchos de nosotros recibimos el primer revés de nuestra vida.
Ése fue el inicio de la carrera y del enfrentamiento
con la vida real: de unos 240 alumnos de primero sólo
pasarían 60 a segundo. No era suficiente con ser bueno, había que estar entre los mejores. Esta competitividad simplemente era el reflejo de la sociedad.
Nos parecía que el nivel académico era muy alto,
pero aprendimos enseguida a estudiar más y mejor, y
así fuimos superando todas las asignaturas, muy motivados por el reconocimiento que la industria otorgaba a nuestra titulación, sin importarnos a la mayoría
su validez oficial.
Cuando nos encontramos algunos compañeros y comentamos la época del Químico todos coincidimos en
que fue muy buena y que pasó demasiado deprisa.
Los profesores que tuvimos están presentes en mi
memoria, no los nombro para no dejarme alguno, pero
de todos guardo un grato recuerdo, de todos aprendimos mucho, tanto de las asignaturas como de la
parte humana: siempre tenían tiempo para consultas,
para charlar un poco, y todos ellos, con estilos y caracteres diferentes, nos iniciaron en la diversidad, en
la tolerancia, en el respeto y en el trabajar bien. Ellos
nos marcaron las pautas a seguir y nos prepararon
para poder enfrentarnos al futuro laboral con optimismo.
Aunque no tenga ningún
fundamento científico, siempre he pensado que el Químico nos hacia especiales y que
nuestra promoción era diferente, simplemente porque es
la mía, la del 1977, de la cual
era delegado de curso. 
Manuel Ruiz Bacelis
(Promoció 1977)
36
Manuel Ruiz Bacelis
(Promoción 1977)
63
tecnoprofesional
el equilibrio para su economía personal
A S S O C I AC I Ó D E Q U Í M I C S I E N G I N Y E R S
D E L’ I N S T I T U T Q U Í M I C D E S A R R I À
tecnoCredit
www.tecnocredit.com
BancoSabadell
www.bancsabadell.com
Descargar