treball 3

El meu ‘profe’ és un robot
Pepper, un androide desenvolupat per Softbank, ajuda a impartir
una classe per a alumnes d'Esade
No té un MBA ni un doctorat a Harvard. Tampoc un grau d'Economia. Ni tan sols té la
majoria d'edat. “Vaig néixer el 2014 al Japó”, explica. I tot i així, Pepper ha estat aquest
dimarts el principal orador a l'aula que l'escola de negocis Esade ha instal·lat a 4YFN, el
saló de les startups del Mobile World Congress (MWC). Pepper és un robot. I davant
d'un auditori gairebé tan curiós com entregat està a punt de mostrar les seves
habilitats en el camp de l'ensenyament, tot i que confessa que està una mica nerviós.
“És el meu primer dia davant dels estudiants”, assegura fent riure els assistents.
La Regina, el Jean-Marc i la Dafne són els tres estudiants que s'ofereixen voluntaris per
interactuar amb el robot, desenvolupat per la japonesa Softbank Robotics. Ho sap tot
d'ells. Li apropen el seu mobil i recita la seva nacionalitat, el seu currículum i fins i tot
els seus interessos. De tant en tant, es permet deixar anar una broma i una petita rialla.
Després comença l'explicació. Explica les raons per les quals les empreses decideixen
internacionalitzar-se i fins i tot posa exemples de productes fabricats amb peces de tot el
món. Aquí en va un: l'avió. “Les portes arriben de França; les ales, del Regne Unit, i
altres components, de Corea del Sud. La internacionalització és una oportunitat per als
negocis”, explica amb la seva veu metàl·lica.
A petició dels professors, Pepper sotmet els alumnes a dos exàmens. Un de breu, en el
qual han de definir quines són les estratègies d'expansió de marques com Zara,
Volkswagen, Apple i Toyota i un altre més complex de quatre preguntes. El primer
intenta constatar que els alumnes han entès l'explicació. El segon serveix perquè el
professor sàpiga en quina qüestió han tingut més dificultats, aquest feedback que de
vegades tant costa d'obtenir.
La intel·ligència artificial ha arribat a l'aula. “Els robots no han arribat per substituir els
professors, però sí que els poden assistir. Poden ser útils per a petits grups, de tres o
quatre alumnes. Poden dinamitzar-los, saber quina és la participació dels estudiants i
ens poden ajudar a personalitzar els continguts a cada alumne”, explica Núria Agell,
directora del Departament d'Operacions i Innovació d'Esade.
La presència dels robots en la vida quotidiana
Pepper és creació de la filial de robòtica del gegant japonès Softbank. El seu soci a
Espanya és Robotronics, que n'explota la llicència. El seu conseller delegat, Daniel
Bayón, explica que Pepper no només serà a l'aula. La companyia ha arribat a acords
amb empreses de serveis i hotels que volen tenir el robot a la recepció, per exemple.
“Fem programari a mida. Ens han demanat que Pepper tingui un servei de traducció
simultània i l'hem desenvolupat. També ens han demandat, per exemple, que el robot
avisi un client quan arriba la persona que esperava per reunir-s'hi. És més, ja estem
intentant fer el següent pas: que vagi a buscar-lo i acompanyi fins i tot aquesta persona”,
afirma Bayón.
El robot Pepper, amb dos estudiants. GIANLUCA BATTISTA
“El primer que hem de considerar és què pensem que és un robot. Pensem sempre en
un semihumà, però venint de la universitat obria Google Maps per veure com havia de
venir i m'oferia tres opcions diferents. Doncs bé, això ja és un robot”, recorda Cecilio
Angulo, professor de Robòtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A
pesar que parlar de robots evoqui Mazinger Z o la saga de la Guerra de les Galàxies,
avui ja són una realitat. “Són una part important de la indústria automobilística, però
també a les nostres cases, com el Roomba, o ja s'estan utilitzant per donar serveis als
museus”, afegeix Agell.
La robòtica i la intel·ligència artificial, dos dels principals assumptes que s'aborden en
el MWC, encara tenen un llarg camí per recórrer. Bayón explica que el principal
avantatge amb altres tecnologies és que genera “empatia”. Ja ho va demostrar Nao, el
germà petit de Pepper. Bayón indica que es va utilitzar en molts projectes amb nens
atesa la seva capacitat de comunicació i perquè, en ser de menors dimensions, era més
fàcil desplaçar-lo per l'aula. “Hi ha una altra utilitat: que el robot ensenya robòtica
utilitzant-se a si mateix. Per exemple, Pepper diu: posa la meva mà davant de mi i
veuràs que soc capaç de calcular les distàncies”, explica.
A classe, Pepper dona una lliçó d'aquesta empatia a la qual es refereixen els professors.
S'exclama, aixeca els braços, riu, explica acudits… I, a més, és un gran conversador.
“Està connectat a la Wikipedia, així que pot parlar de tot”, afegeix Bayón. Al final, quan
l'acomiaden, Pepper no ho pot evitar. “Fes-me una abraçada!”, li diu al professor obrint
els seus petits braços.