ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ OBJECTE D’ESTUDI Formes de comunicació segons la relació entre emissor i receptor: Intrapersonal Interpersonal De grup Organitzacional De masses o social estructura de la comunicació o El receptor és divers o L’emissor no coneix qui és el receptor o Gran extensió territorial o Bidireccional el receptor interactua amb l’emissor o Transmissió selectiva Ara la comunicació és de molts a molts de manera interactiva. Passem d’una comunicació jeràrquica a una horitzontal. L’emissor abans era un i molts receptors ara hi ha molts emissors i molts receptor. Nova manera d’entendre la comunicació de masses. PERSPECTIVA D’ANÀLISI Descriptiva: explica com s’organitzen i funcionen les indústries comunicatives Analítica: marc històric, econòmic, polític... Es pregunta perquè s’organitzen d’aquesta manera i te en compte els contextos en que s’emmarquen. TEORIES SOCIOPOLÍTIQUES DE LA PREMSA Fourt Theories of the Press – Llegir Tesi: La premsa adopta la forma de les estructures socials i polítiques és un reflex Les quatre teories: o Autoritària o Comunista i soviètica o Liberal o De la responsabilitat social Teoria Autoritària Sistema mancat de llibertats No te independència del poder polític La funció del mitjans de comunicació és garantir la seguretat de l’estat No es pot criticar al poder És una teoria que funciona en els estat autoritaris però que també ens podem trobar en estats democràtics en situacions excepcionals (ex. Setge) Formes de control a través de: o Lleis o Controlant els continguts emesos o Codis de conducta de caràcter coercitius o Sancions econòmiques Les forces de control es poden exercir sobre contingut, emissor o receptor Teoria Comunista Va ser molt present durant la Guerra Freda després va evolucionar en caure el mur de Berlin S’utilitza per mobilitzar a les masses Educació col·lectiva molt èmfasi en que l’educació arribi a les classes populars Un cop les classes populars arriben al poder s’acaba amb la discussió burgès proletaria sistema polític de classe única no hi ha lloc a la controvèrsia política ja que tothom a d’estar sota les mateixes bases Propietat estatal Presència de comissaris polítics treballen per l’estat per conformar el sistema de control i vigilància No s’espaera que els mitjants siguin un suport on s’expressin idees vàries sinó que només es comunica les idees de la classe que està al poder (proletariat) Els mitjans de comunicació es posen autolimitacions de l’ideari comunista Teoria liberal Comença a aparèixer en el segle XVII Classe burgesa que vol instaurar noves idees Consideren que el poder ha de residir en el poble parlamentarisme Llibertat entesa de dues maneres diferents o Llibertat de d’opinió (llibertat individual) o Llibertat d’expressió (llibertat pública) Possibilitat de difondre les idees de manera lliure Independència del poder polític Els mitjans privats són els més propis ja que estan més lluny del poder polític (són totalment lliures o estan sotmeses als poders econòmics?) La llibertat s’enten com un exercici on hi ha un seguit de límits que venen marcats per altres límits (dret d’imatges, protecció especial de col·lectius com infants, etc.) S’espera que els mitjans de comunicació controlin l’actuació política, model contrari a la censura d’opinions polítiques (excepcions si han coses que actuen contra la democràcia) Teoria de la responsabilitat social Parteix del principi llibertat Dependència econòmica o Cerca la màxima audiència o Influencia dels interessos dels anunciants a la línia editorial Restriccions de la pluralitat (cas Zuquerberg) Visió de la propietat dels mitjans propera a la gestió d’un servei públic Autoregulació els mitjans tenen mecanismes per establir els seus propis límits i actuar davant de certes accions La funció bàsica és garantir la pluralitat Crítiques de la teoria: o Marc ideològic només occidental o No s’analitza la interacció dels mitjans ACTORS Públics Estat Lògica política Democràcies parlamentàries divisions de poders Privats Empreses L’objectiu és guanyar benefici lògica econòmica Socials Associacions segons les lògiques de col·lectius organitzats (benefici social)** ACTIVITAT Ministeri de Presidència Ministeri de cultura i esport direcció general de cultura i esport Ministeri de indústria, comerç i turisme Ministeri de ciència i innovació Ministeri d’assumptes econòmics i transformació digital secretaria d’estat de comunicacions i infraestructures digitals Ministeri d’educació i formació professional REGULACIÓ AUTORITATS REGULADORES INDEPENDENTS No depenen d’un ministeri i tenen certa dependència jurídica. La creació de les autoritats reguladores intenten evitar que desde la administració pública es beneficiïn sectors més que altres. Es comencen a desenvolupar als anys 80 que és on es comença a desenvolupar la competència del mercat audiovisual. Consell superior de l’audiovisual principal autoritat reguladora SERVEI PÚBLIC tenen interès per la ciutadania en general SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL Prestació directa del servei El la TV passa molt el monopoli de la tele (per exemple tv espanyola) FONTS DE FINANÇAMENT el que marca el model de finançament és la legislació El cànon aquí a Espanya el paguen empreses de telecomunicacions. El cànon és una quantitat fixa. F de Franco MODIFICACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN No és necessari una majoria qualificada 2/3 de govern. Amb majoria absoluta és suficient resum govern parlamentari Llei 17/2006 Més de 100 candidatures agafen miren tot el proj*-ecte i diuen els més idonis són aquests i fan una llista. Hi ha una tradició que s’acosta al model professional el sistema polític fa un pas enrere i deixa no se que la nostra radiotelevisió és de ingerència la llei de 2007 els diferents partits polítics del parlament. Rosa 2. 1. 3 L’IMPACTE ECONÒMIC DELS RECURSOS PÚBLICS SOBRE ELS MITJANS I LES INDÚSTRIES DE LA COMUNICACIÓ LA CRISI DE LA PREMSA No és 1 sinó mínim 3. Hi ha un part que es pot atribuir a la situació general de l’economia. Al haver-hi menys publicitat hi ha més competició entre mitjans per aconseguir-la. Quan els mitjans de comunicació tenen un model de negoci determinat. ACTORS PÚBLICS PUBLICITAT COMERCIAL I FINANÇAMENT DELS MITJANS Endesa greenwashing Davallada publicitat 2014 Autocontrol publicitat actual CONSUMIDORS I USUARIS Katar media empresa que fa la medició d’audiència. Ha rebut crítiques del seu funcionament. Problemes de fiabilitat. Audímetre equipament instal·lat a les llars per analitzar el consum televisiu
