La Unesco i la filosofia

La Unesco i la filosofia, entre la institució i el ciutadà
Oriol Ponsatí i Murlà (París)
www.terricabras-filosofia.info
La seu de la Unesco (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la
Cultura), a París, va acollir, el dijous 18 de novembre del 2004, la Troisième journée de la
philosophie a la UNESCO. Onze taules rodones, dues jornades, un café-philo, dues
exposicions i la projecció del film Michel Foucault par lui-même omplien del tot un
atapeïdíssim dia dedicat a la reflexió filosòfica.<BR
La Salle des pas perdus acull un bar força postís on es desenvoluparà el café-philo d’havent
dinat. Quan, a mig matí, arribo a la Unesco en aquest espai s'hi reuneixen una setantena de
joves estudiants d’edats compreses entre els 13 i els 17 anys que, asseguts al voltant de les
taules del cafè, discuteixen sobre la naturalesa dels somnis, guiats pel filòsof i pedagog Gilles
Geneviève. Les regles són clares; quan Geneviève cedeix la paraula als joves aquests la
prenen ordenadament per respondre a la qüestió plantejada (en aquest cas: “què és un
somni?”), sempre, però, fent un esforç per argumentar les opinions. Una alumna de les més
grans parla, amb una fluïdesa i una claredat admirables, sobre la relació entre els somnis —
nocturns— i les frustracions —diürnes. Una alumna més jove li demana que expliqui què és
una frustració. Ella ho intenta però a la petita continua sense quedar-li clar. Hi torna, ara
amb un exemple, i se’n surt. El diàleg té lloc dins aquesta paradoxal naturalitat encarcarada
que és tan pròpia de la pedagogia francesa i que dóna tan bons resultats.<BR
El debat s’acaba gairebé a les 12, és a dir, a l’hora de dinar. Faig un cop d’ull a les
exposicions-instal·lacions (irregulars i d’interès discutible) i a les parades de llibres filosòfics
que omplen les sales de la planta baixa. En una de les parades, s’hi lliuren gratuïtament els
11 volumets que contenen totes les ponències, comunicacions i intervencions del primer Dia
de la filosofia, celebrat el 21 de novembre del 2002 (els llibres els trobareu dipositats a la
biblioteca de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona).<BR
Els plats forts del dia es concentren a la tarda. Gianni Vattimo participa en una taula rodona
titulada Conséquences formatrices du dialogue culturel et philosophique entre l’”Orient” et
l’”Occident” pour la formation universitaire, coordinat per Simon O’Li (EUA-Iran) i amb la
intervenció de Geneviève Clancy (França) i Abdolkarim Soroush (Iran). Vattimo predica el
seu singular evangeli del nihilisme caritatiu com a fruit de la desfeta del dogma Occident,
mentre Soroush evidencia la impossibilitat de separar els falsos binomis filosofia-poesia i
orient-occident. Potser la conclusió més constructiva d’aquesta sessió és la del mateix
Vattimo, que proposa crear un seminari permanent —presencial o en línia— per prosseguir el
debat filosòfic intercultural.<BR
Immediatament després, té lloc la taula rodona Quelle Unesco pour l’avenir?, amb la
participació d’Edgar Morin, que actualment és, probablement, el filòsof en actiu amb més
bona reputació a França (al marge, és clar, del maitre nonagenari Paul Ricoeur, a qui es retia
homenatge —mal negoci, això dels homenatges...— a la mateixa hora i a la sala del costat).
Morin insisteix una vegada més en la necessitat de crear càtedres universitàries vinculades a
la Unesco que contribueixin a invertir la fatal tendència a disgregar el coneixement.<BR
La jornada acabarà amb un concert de jazz précédé d’une discussion philosophique (el jazz i
la filosofia, en segons quins cercles, semblen indissociables; un misteri).<BR
La Unesco, que l’any vinent celebrarà el seu seixantè aniversari (Londres, 1945), es planteja
fer coincidir aquestes jornades amb un Dia mundial de la Filosofia, inscrit en el calendari de
l’ONU. Normalment, quan l’ONU decideix dedicar un dia a alguna cosa, acostuma a ser —allò
que dèiem dels homenatges— perquè la cosa té mala peça al teler (els drets humans,
l’aigua, el medi ambient, la dona... etc.). Si tenim present la quantitat de gent que la
filosofia va mobilitzar a París el 18 de novembre, la peça no és tan dolenta. El que cal veure,
potser, és com s’aconseguirà casar la filosofia-institució (universitària bàsicament) amb la
filosofia-ciutadania (que sembla tenir cada cop més altaveus). I aquí, com recordava Morin,
la Unesco (que hauria de ser una institució de i per a ciutadans) segur que hi pot jugar un
paper important.