Crisis de la Restauració (resum)

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ
INTRODUCCIÓ
La crisi de la Restauració (1898-1931)
●
A les primeres dècades del segle XX, la Restauració va entrar en la seva crisi
definitiva. El 1923, el general Primo de Rivera va promoure una dictadura.
●
La crisi de la dictadura va conduir al derrocament de la monarquia i el 1931 es va
proclamar la República.
1. LA CRISI DEL TORN DINÀSTIC (1898-1917)
1.1. El reformisme dinàstic
●
Amb el desastre del 98 es va estendre la necessitat de regenerar la vida política
espanyola per acabar amb el caciquisme i la corrupció.
●
El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat i va inaugurar el regnat
amb la intenció de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola.
●
Conservadors primer i liberals després van intentar dur a terme reformes, que van
fracassar:
○
El líder conservador Antonio Maura va impulsar la reforma de la Hisenda, de
l’Administració local, de la llei electoral i una regulació del dret de vaga. Però
l’aixecament de la Setmana Tràgica (1909) contra el reclutament per a la
Guerra del Marroc (amb el fi de fer front a les tribus rifenyes) va generar una
repressió desmesurada del govern conservador.
○
A partir de 1910 es va formar un govern liberal, liderat per Canalejas, que va
iniciar un reforçament del poder civil de l’Estat davant la influència de
l’Església Catòlica i una certa descentralització de l’Estat (Mancomunitat de
Catalunya).
●
Però l’assassinat del president Canalejas pels anarquistes (1912) va obrir un període
d’inestabilitat que va conduir a la crisi de 1917.
●
Els partits dinàstics van anar perdent pes i les forces al marge del sistema
(republicans, catalanistes, socialistes i anarquistes) es van enfortir.
2. CATALUNYA ALS INICIS DEL SEGLE XX
2.1. L'obrerisme
●
La població catalana va créixer durant el primer terç del segle XX, gràcies a la
davallada de la mortalitat i a l’arribada d’immigrants.
●
Durant aquest període a Catalunya es va viure una forta conflictivitat social i es va
consolidar l’obrerisme. EL 1907 es creà Solidaritat Obrera, que el 1910 va
esdevenir la CNT.
●
També va guanyar pes el republicanisme, liderat per Lerroux, que el 1908 va
fundar un nou grup d’ideologia republicana, el Partit Republicà Radical.
●
Aquesta organització presentava un discurs obrerista, revolucionari i anticlerical. A
més, tenia un fort component espanyolista i pretenia ser el contrapès de la influència
catalanista.
●
De totes maneres, l’anarquisme va consolidar-se com la força hegemònica dins
l’obrerisme català i el 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball, el
sindicat anarcosindicalista amb més influència.
2.2. El catalanisme i Solidaritat Catalana
●
El 1905, un acudit a la revista satírica "Cu-Cut!" va desfermar la ira de l'exèrcit
espanyol, que va exigir al govern la Llei de Jurisdiccions (1906).
●
La Lliga Regionalista, que s’havia afermat com el partit hegemònic dins el
catalanisme, va aconseguir d’agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat
dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una coalició electoral, la Solidaritat
Catalana (1906), que demanava la descentralització de l’Estat.
●
La coalició va aconseguir de guanyar les eleccions del 1907 i el dirigent de la Lliga,
Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona.
2.3. La Setmana Tràgica
●
L’any 1909 es va produir un deteriorament profund de la vida política amb motiu de
la revolta popular a Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica.
●
La guspira que va iniciar el conflicte va ser l’oposició al reclutament de soldats per a
la Guerra del Marroc.
●
L’aixecament va ser reprimit i la repressió fou desproporcionada. Una de les víctimes
fou el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat al castell de Montjuïc.
●
Aquests fets van provocar la repulsa de l’opinió pública i la dimissió del president del
govern, Antonio Maura.
2.4. La Mancomunitat de Catalunya
●
A partir de 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l’inici d’un procés
de descentralització de l’Estat.
●
El 1914 es va crear la Mancomunitat, una institució de govern per a Catalunya.
Agrupava les quatre diputacions catalanes i va ser presidida per Prat de la Riba,
substituït l’any 1917 per Puig i Cadafalch.
●
La Mancomunitat va impulsar noves infraestructures i serveis públics i va endegar
un nou projecte cultural i educatiu, destinat a promoure la llengua i la cultura
catalanes.
3. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917-1923)
3.1. La crisi del 1917
●
El 1917 va esclatar el descontentament polític i social amb els governs dinàstics. La
conjuntura econòmica creada a Espanya per la Gran Guerra va originar un gran
moviment de protesta de sectors polítics, militars i classes treballadores.
○
Les forces polítiques d’oposició a Catalunya es van aplegar en l’anomenada
Assemblea de Parlamentaris i van exigir al govern una convocatòria de
Corts constituents.
○
Grups de militars van organitzar juntes de defensa i s’enfrontaren a la
política del govern.
○
Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària
amb l’objectiu d’enderrocar-lo.
3.2. L'època dels governs de concentració (1917-1923)
●
Entre 1917 i 1923 el sistema monàrquic va entrar en una situació crítica des de tres
àmbits diferents:
○
La inestabilitat parlamentària: per tal de fer front a aquesta situació es van
crear successius governs de concentració (liberals, conservadors i
nacionalistes catalans), que també es van mostrar incapaços d’estabilitzar el
sistema polític.
○
La conflictivitat social: hi va haver mobilitzacions al camp andalús; a les
zones industrials, les propostes dels treballadors van ser contrarestades pel
govern i les organitzacions patronals amb la creació de sindicats més dòcils
(Sindicats Lliures) i de grups armats (pistolerisme). Entre els treballadors
industrials la lluita obrera va ser més intensa.
○
La Guerra del Marroc: la derrota de l’exèrcit espanyol a Annual (Marroc), el
1921, va ser el fracàs evident de la política colonial. Es van demanar
responsabilitats de la derrota. Sectors de l’exèrcit van propiciar un cop
d’Estat.
4. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
●
La presumpta responsabilitat d’alts rangs militars i del monarca en el desastre militar
van propiciar el cop d’Estat del general Primo de Rivera el 1923, amb el
consentiment d'Alfons XIII. Així es va instaurar una dictadura militar inspirada en el
feixisme italià.
●
La Dictadura presenta dues etapes:
○
Durant el Directori Militar (1923-1925) es va instaurar una forta repressió
contra les llibertats, el moviment obrer i els nacionalismes. El nou règim va
acabar amb el règim democràtic: va suspendre la Constitució, va dissoldre
el Parlament i va prohibir els partits polítics i els sindicats. També va suprimir
la Mancomunitat de Catalunya.
○
○
En el Directori Civil (1925-1930) es va organitzar un partit únic, la Unió
Patriòtica, i es va dur a terme una economia dirigida.
●
Durant la dictadura, va augmentar l'oposició des de diferents àmbits.
●
La dictadura es va mantenir fins al 1930, quan Primo de Rivera, faltat de suports, va
dimitir, i Alfons XIII va nomenar cap de govern el general Berenguer.
5. LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA (1930-1931)
De la monarquia a la República
●
Després de la dimissió de Primo de Rivera, el rei Alfons XIII va nomenar cap de
govern el general Berenguer (dictatova), que havia de reinstaurar la legalitat
constitucional.
●
Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre
monarquia o república.
●
La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions
industrials.
●
El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de
ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República.
●
Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va
abandonar el país cap a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República.
6. LA GUERRA DEL MARROC
Volen captar vots de les classes que no estaven acostumades a votar i els hi donava el
mateix, però també beneficiaven als antics votants prioritzant els productes amb mesures
proteccionistes.
El grup social que va creixent i que creix mitjançant la violència (en molts casos) és la
classe obrera. Per a ells, els conservadors faran un seguit de reformes pels treballadors,
dones... "Escolten el seu pesar"
Amb aquestes reformes volen captar suport i que l'estructura de l'estat sigui forta i escolti a
tothom, reduint el malestar que hi havia hagut per les situacions anteriors.
Els cacics, encara que han intentat frenar la seva importància amb reformes, encara tenen
importància en aquest context.
Els liberals no han de fer aquest esforç extra perquè sempre han estat de part de les
classes obreres.
Prohibeixen els ordes religiosos per a limitar les maneres "d'entendre-ho".
Militarment, es busca que tothom amb l'edat d'anar a l'exèrcit vagi, sense excepcions a la
gent de classes socials més altes.
Econòmicament, els liberals li volen facilitar la vida a les classes populars, els conservadors,
a les classes benestants.
La llei de mancomunitats és un primer pas cap a l'autonomia.
Aquest és el regeneracionisme que plantegen, el que volen és treure Espanya d'aquesta
decadència, però no es pot aplicar del tot. És el marc teòric, perquè en un govern de dos
anys no es poden fer unes reformes així.
Punts d'inflexió: La guerra del Marroc, la Setmana Tràgica i la Primera Guerra Mundial.
L'oposició tindrà coses a dir:
●
Republicanisme: buscarà unir-se, presentar una opció comuna anomenada Unió
Republicana, té els valors d'un model republicà estàndard, el problema que es
troben és que han perdut suport, protagonisme, tot i això, encara tenen importància
però no la mateixa que abans. Té protagonisme a l'entorn urbà, on les llibertats eren
més àmplies.
El republicanisme radical de Lerroux tenia uns interessos molt clars: anticatalanisme,
anticlericalisme... (tot i això, s'uneixen a la Unió Republicana). El seu discurs és
dolent perquè diu el que volen escoltar, però a la pràctica fan el que els hi dona la
gana.
●
Carlisme: no desapareix perquè es va adaptant als moments, continua sent un partit
tradicionalista.És la branca més de la dreta dels sectors de l'arc parlamentari.
●
Moviment obrer: el partit socialista va in crescendo, cada cop té més protagonisme,
per a tenir més vots s'alien amb els republicans (republicanosocialista). Per primera
vegada, el moviment obrer lluita des del govern per a defensar els drets dels
treballadors.
A Catalunya hi ha una partició entre el partit socialista i el partit socialista català.
Les idees comunistes s'internacionalitzen, arriben a Espanya també.
●
Anarquisme: no desapareix, el punt en el qual consolida la seva difusió és amb la
creació de la CNT, que del 1910 en endavant té un protagonista agitador de la lluita
obrera, no volen que sucumbeixin als "cantos de sirena" dels socialistes, volen que
siguin apolítics perquè no aconseguiran res sense l'acció directa.
Van aprovar una llei que permetia disparar a qualsevol persona que intentes escapar, això
va desencadenar en el pistolerisme, en aquest context augmenta molt la violència als
carrers de Barcelona, això acaba amb la dictadura de Primo de Rivera.
mirar video sobre la guerra del marroc + crisis de la restauració