L'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA AL LLARG DE LA HISTÒRIA 1 AL MÓN ÀNTIC MESOPOTÀMIA: - Codi d'Hammurabi: legislació que protegeix els orfes. Troben registres en els Vedes de l'Índia. LES ANTIGUES SOCIETATS DE GRÈCIA I ROMA: - Valor com a propietat o com a inversió en el futur adult. - La vida era donada dues vegades. - Tolerància de l'abandonament, l'infanticidi, l'esclavitud i el maltractament infantil. 5 INDUSTRIALITZACIÓ I REGLAMENTACIÓ ESTATAL Utilització de menors com a força de treball en tasques molt dures i en condicions de sobreexplotació. Els estats incorporen lleis protectores de la infància i regulació del treball infantil. (Llei Tolosa Latour de 1904, a Espanya). 2 4 3 MEDIEVAL I RENAIXENTISTA (S.II-III) L’HUMANISME I EL COMENÇAMENT DE L’EDUCACIÓ CRISTIANISME: - Matrimoni com a forma prioritària d'unió. MUSULMANS: - Idees que contribueixen a la millora d'atenció Interès més específic per la infància com una etapa diferenciada i que ha de ser objecte d’atenció. Proliferen orfenats. Mestre com a protagonista de l'educació FIGURES RELLEVANTS: J. Comenio, Joan Baptista de la Salle o Vicenç de Paül. a la infància. (Ib-Al-Jazzar). FIGURES DESTACADES: Sant Agustí, Sant Joan Crisóstomo, Ibn Miskawayh, Avicena, Averroes, Ramon Llull, Alfons X el Savi. DE LA IL·LUSTRACIÓ AL SEGLE XX Sorgeixen els primers pedagogs. FIGURES RELLEVANTS: J. J. Rousseau: Reclama el respecte per les emocions i les fases madurativas dels infants. J. H. Pestalozz: Busca integrar socialment els menors d’escassos recursos. F. Fröbel: Introdueix el joc com a principal estratègia pedagògica. J. J ROUSSEAU 6 L’ÈPOCA DAURADA DE LA PEDAGOGIA I LA PSICOLOGIA PEDAGOGIA: - Apareix l'Escola Nova, la qual proposa una renovació dels mètodes pedagògics existents a partir d'una concepció diferent que té sobre la infància. - FIGURES DESTACADES: M.Montessori, O. Decroly, C. Freinet o A. S. Neill. PSICOLOGIA: - S’incideix en l’estudi de la infància. - FIGURES DESTACADES: J. Piaget, L. Vigotski, H. Wallon o S. Freud. 7 CAP AL RECONEIXEMENT MUNDIAL DE LA INFÀNCIA DECLARACIONS CLAU: - Declaració de Ginebra (1924) - Declaració Universal dels Drets Humans (1948) - Declaració Universal dels Drets de l’Infant (1959) - Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989) CONSEQÜÈNCIES DE LES DECLARACIONS: - Els organismes internacionals passen a establir el marc de protecció, atenció i drets de la infància. - Als infants se’ls reconeixen uns drets civils. Annie Romero Alvarez