BENEFICIS DE L’ALL Aquest petit però poderós bulb, omnipresent a la cuina mediterrània, se li atribueixen tota mena de propietats, entre altres es considera que és cardiotònic, antitrombòtic i desinfectant, i fins i tot se’l considera l’equivalent de la viagra. Procedent de l’Àsia central, va arribar al Pròxim Orient fa uns quatre mil anys i els antics egipcis hi eren molt aficionats, ja que no només l’utilitzaven com a condiment, sinó també com a aliment i per les seves virtuts medicinals. I no era un aliment destinat exclusivament als obrers, sinó que tenia una gran importància en els costums egipcis, com ho indiquen els grans d’all trobats entre les riqueses de la tomba de Tutankamon cap al 1500 abans de Crist. L’all va ser introduït a Europa pels romans i va ser molt utilitzat durant l’Edat Mitjana com un remei per lluitar contra la pesta i altres malalties contagioses, i després, durant els segles XVIII i XIX, contra malalties com l’escorbut i l’asma. El 1858, Louis Pasteur va confirmar les seves propietats antibacterianes. Des del punt de vista nutricional l’all té una gran quantitat de nutrients, ja que ens aporta fibres, pectines, mucílegs, hidrats de carboni, proteïnes, greixos i vitamines A, B1, B2 i C. I tampoc li falten minerals, ja que conté ferro, calci, fòsfor, potassi, sodi, iode, zinc i magnesi, entre altres. Però les virtuts de l’all no li vénen d’aquests components sinó d’una substància anomenada al·licina que només es forma quan l’all es trenca, es trinxa o es talla. L’all conté al·liïna, un aminoàcid ensofrat, i quan el trinxem, per exemple, s’allibera un enzim que converteix aquesta al·liïna en la valuosa alicina. Les propietats d’aquesta meravellosa substància es perden si l’all s’escalfa per sobre dels 60 graus. La llista de les propietats de l’all és llarguíssima, com ho són també el seu centenar de components actius que actuen com a vermífugs (contra els cucs), com a fungicides (contra els fongs), com a antibiòtics, com a expectorants, com a diürètics, com a hipotensors (fan baixar la pressió arterial), com a estimulants o com a antipirètics (fan baixar la febre). Entre totes les propietats de l’all s’ha de destacar el seu paper en la salut cardiovascular, ja que redueix els nivells de colesterol LDL o colesterol dolent en sang, augmenta els nivells del colesterol bo i dilata els vasos sanguinis, efecte que, a més de millorar la circulació, també prevé l’aparició d’arterioesclerosi. Qui en vulgui provar els beneficis, pot prendre una infusió al dia elaborada amb dos o tres grans d’all durant una temporada. Amb l’all podem atenuar mals de cap comuns i dolors musculars ja que té propietats analgèsiques i antiinflamatòries, però per sobre de tot és molt efectiu a l’hora d’eliminar tota mena de bacteris, fongs, paràsits o cucs del budell. Per fer una cura de neteja interna, podem triturar alls crus amb oli d’oliva i prendre’ls en dejú alguns dies. El poder desinfectant de l’al·licina supera el de l’alcohol i el de la llimona i s’estudia la possibilitat d’utilitzar-la als centres hospitalaris per posar fi a les perilloses infeccions per Staphylococcus aureus i altres estafilococs i estreptococs. Els darrers estudis disponibles sobre l’all suggereixen que té un paper molt important en la prevenció del càncer d’esòfag, d’estómac i de còlon. Segons estudis realitzats a la Xina, un escàs consum d’all i ceba augmenta tres vegades el risc de patir càncer d’estómac. L’all també es mostra eficaç per prevenir el càncer de pròstata, segons un estudi realitzat a Xangai, però és especialment útil per evitar el desenvolupament dels càncers causats per nitrosamines, uns compostos de gran potencial cancerigen que es formen al budell a partir dels nitrits utilitzats en conserves i embotits. L’all actuaria evitant la formació de nitrosamines i evitaria les mutacions que aquestes produeixen en l’ADN. I a més de l’actuació directa sobre les substàncies cancerígenes, els compostos de l’all també podrien atacar directament les cèl·lules dels tumors i provocar-ne la destrucció pel procés d’apoptosi o suïcidi de la cèl·lula. Una virtut més que se li atribueix a l’all és la de donar solució als problemes d’erecció, com si fos una viagra, però malgrat que no tindria un efecte tan immediat i intens com la pastilla, sembla que podria arreglar aquests problemes masculins d’una forma permanent. Moltes cultures antigues ja li van atribuir un efecte afrodisíac, i no anaven desencaminades. Molts problemes masculins estan relacionats amb problemes de circulació, que l’all pot resoldre, ja que millora la circulació de la sang. Per tot el que hem vist, l’all no només es mereix un lloc d’honor a la nostra cuina, on dóna gust a innombrables plats, sinó també a la nostra farmaciola i en les nostres activitats més íntimes. Amb totes aquestes virtuts només es pot dir que l’all és gairebé un aliment miraculós.
