Cerca Bibliogràfica Article 1: Physical exercise as an add-on treatment to cognitive behavioural therapy for anxiety: a systematic review Títol: Utilitzar l'exercici físic com a un tractament afegit a la teràpia cognitiva-conductual per intervenir davant l'ansietat. Una revisió sistemàtica. Resum article: La majoria de terapeutes, en moltes situacions utilitzen la teràpia cognitiva-conductual davant dels trastorns d'ansietat. No obstant això, s'ha pogut observar que moltes persones no aconsegueixen una recuperació del tot completa. Per aquesta raó, s'han estudiat diferents alternatives per tal de poder millorar l'eficàcia del tractament. Així doncs, s'ha observat que l'exercici físic ajuda a augmentar els efectes de la teràpia psicològica davant els trastorns d'ansietat, ja que ajuda a reduir els símptomes a través d'altres mecanismes. La recerca de l'article rau en una cerca sistemàtica de la literatura en diverses bases de dades, per tal d'estudiar si existeixen efectes favorables a l'hora de combinar l'exercici físic amb la teràpia. Conclusió: L'estudi ens mostra que la majoria d'estudis ens indiquen que l'exercici físic és favorable a l'hora de complementar la teràpia cognitiva-conductual. No obstant això, una minoria presenten que no han pogut cercar beneficis en la combinació de la teràpia-exercici físic. A més, s'ha mostrat que l'exercici físic presenta major èxit en els resultats, quan es manté una activitat regulada durant diversos cops a la setmana, i de forma persistent. Bibliografia: Base de dades: Psycinfo Frederiksen, K. P., Frederiksen, K. P., Venemyr, S. K., Sirevåg, K., & Hovland, A. (2021). Physical exercise as an add-on treatment to cognitive behavioural therapy for anxiety: A systematic review. Behavioural and Cognitive Psychotherapy, 49(5). Article 2: Practitioner review: Anxiety disorders in children and young people Assessment and treatment. Títol: Revisió d'un professional: Trastorns d'ansietat en adults i joves: avaluació i tractament. Resum article: Els trastorns d'ansietat tenen una gran prevalença en la població infantil i juvenil i causen un gran impacte negatiu en el funcionament educatiu, social i sanitari. Cal destacar que no tots els nens que presenten símptomes d'ansietat tenen accés a tractaments basats en l'evidència empírica, per aquest motiu, existeix una gran necessitat d'implementar intervencions eficaces per aquest col·lectiu. L'article parla dels últims avanços en la investigació del desenvolupament i manteniment dels trastorns d'ansietat en infants i joves. Conclusió: Els trastorns d'ansietat cada vegada augmenten més en infants i joves, i les conseqüències es veuen reflectides en la seva vida quotidiana. És important desenvolupar una major comprensió dels factors cognitius, conductuals i ambientals que influeixen en els trastorns d'ansietat i en l'efecte de les intervencions. També és important abordar a l'accessibilitat que tenen les famílies i els infants els tractaments amb evidència empírica. Cal destacar, que les noves tecnologies, ofereixen un gran potencial per tal de desenvolupar les intervencions per preservar la integritat de l'individu. Per exemple: la realitat virtual o bé les intervencions en línia. Finalment, també és important tenir en compte la prevenció dels trastorns d'ansietat, d'aquesta manera, podem intervenir abans que els patrons de resposta siguin integrats i com a conseqüència, la situació sigui més difícil de revertir. Bibliografía: Base de dades: Psycinfo Creswell, Cathy, Waite, Polly, Hudson, & Jennie. (2020). Practitioner Review: Anxiety disorders in children and young people – assessment and treatment. Journal of Child Psychology and Psychiatry and Allied Disciplines, 61(6). Article 3: Internet-delivered cognitive behavior therapy with minimal therapist support for anxious children and adolescents: predictors of response. Títol: Teràpia Cognitiu Conductual a través d'Internet, en nens i adolescents que presenten ansietat. Resum article: S'ha demostrat que la teràpia cognitiva-conductual a través d'Internet, mostra efectes favorables en l'ansietat en nens i adolescents. No obstant això, alguns infants continuen presentant grans nivells d'ansietat després del tractament. L'article ens parla sobre un estudi on van participar 175 infants i joves que presentaven un trastorn d'ansietat. MLM examinà predictors de resposta a la teràpia cognitiva-conductual, que foren mesurades pels canvis en les mesures de resultats primaris de les puntuacions d'ansietat esmentades pels pares i els nens. També ens expliquen tot el procediment i la freqüència dels processos de l'estudi. Conclusió: S'ha observat que l'edat, sexe, edat del progenitor, edat dels pares, estic educatiu, cohesió familiar… No van predir de forma significativa canvis en l'ansietat en les anàlisis múltiples variables. En relació amb l'ansietat mostrada en els infants i joves, es va predir majors reduccions mitjançant un diagnòstic de trastorn d'ansietat per separació i depressió elevada. Investiguen que la mala relació dels pares i l'edat de la mare, són factors de risc per una resposta menys positiva a la teràpia cognitiva-conductual en termes de reducció dels símptomes d'ansietat, tot i que es poden trobar dins un estadi normal. Bibliografia: Base de dades: Medline Spence, Susan H., Prosser, Samantha J., March, Sonja, Donovan & Caroline L. (2020). Internet-delivered cognitive behavior therapy with minimal therapist support for anxious children and adolescents: predictors of response. Journal of Child Psychology and Psychiatry and Allied Disciplines, 61(8). Article 4: Measures of anxiety: State-Trait Anxiety Inventory (STAI), Beck Anxiety Inventory (BAI), and Hospital Anxiety and Depression Scale-Anxiety. Títol: Mesures per l'ansietat: STAI, BAI i HADS-A. Resum article: L'article fa referència a les diferents mesures de l'ansietat que s'utilitzen més freqüentment. S'inclouen la majoria de mesures per tal de fer una àmplia recerca sobre els símptomes generals de l'ansietat i s'expliquen de forma detallada. També inclou subescales que s'han utilitzat amb freqüència en la reumatologia. Cal destacar que les mesures esmentades en l'article, no s'han d'interpretar com a ítems significatius pel diagnòstic d'ansietat, sinó que s'han d'utilitzar per mesurar la presència de símptomes i determinar la seva gravetat, normalment apareixen en malalties reumàtiques. Les mesures que es presenten són: STAI, BAI i HADS-A. S'explica el nombre d'elements presents, opcions de resposta, adaptacions, traduccions...). Conclusió: Actualment s'utilitzen poques mesures independents d'ansietat en reumatologia. S'hauria d'explorar els factors de forma més profunda i determinar si les mesures que s'utilitzen actualment són les adequades per detectar la presència i la gravetat dels símptomes de l'ansietat. No obstant això, hi ha mesures que presenten bones orientacions psicomètriques i una capacitat de resposta adequada a canvis que poden justificar el seu ús en la reumatologia. Bibliografia: Base de dades: Medline Julian, L. J. (2011). Measures of anxiety: State-Trait Anxiety Inventory (STAI), Beck Anxiety Inventory (BAI), and Hospital Anxiety and Depression Scale-Anxiety (HADS-A). Arthritis Care and Research, 63(SUPPL. 11). Artícle 5 Específic: Prevalence of anxiety symptom and depressive symptom among college students during COVID-19 pandemic: A meta-analysis. Títol: Prevalença de símptomes d'ansietat i depressius en estudiants universitaris durant la COVID-19: Metanàlisi. Resum article: L'article ens parla de la COVID-19 i dels grans canvis que ens ha suposat en l'estil de vida de les persones. No obstant això, l'article se centra en els estudiants universitaris, ja que l'evidència ens mostra que aquest col·lectiu també ha experimentat símptomes d'ansietat i de depressió greus. L'estudi fa una recerca bibliogràfica i a continuació una anàlisi de la informació extreta. En l'estudi també es desenvolupen anàlisi de subgrups i de sensibilitat. Conclusió: Els resultats mostren que la prevalença dels símptomes d'ansietat és del 31%. En canvi, la dels símptomes depressius és del 34%. També cal destacar que la prevalença de símptomes d'ansietat i depressius en els estudiants universitaris de diferents països, és diferent. A més, que les dones presenten majors símptomes que els homes, davant la pandèmia de la COVID-19. Podem concloure que els resultats de la prevalença dels símptomes tant d'ansietat com depressió durant la pandèmia, és molt significativa. Així doncs, és rellevant tenir a l'abast els serveis de salut mental per tal de poder disminuir el risc d'ansietat i depressió en els estudiants universitaris. Bibliografia: Base de dades: Psycinfo Chang, Jun Jie, Ji Yan, Li Yong Han, Pan, Hai Feng, Su Pu Yu. (2021). Prevalence of anxiety symptom and depressive symptom among college students during COVID-19 pandemic: A meta-analysis. Journal of Affective Disorders, 292.
