Bloc 1. Catalunya i Espanya, a Europa i al món Correspondència amb el llibre: Tema 14. Espanya a Europa i al món. 1. Els orígens de la globalització: la fi del keynesianisme als 70’s • Keynesianisme: – És la doctrina econòmica de Keynes i del New Deal de F. D. Roosevelt dels anys 30’s. – En contra dels teòrics del liberalisme clàssic com Adam Smith (laissez-faire, la mà invisible del mercat), defensava el paper actiu de l’estat en economia: l’estat havia de recaptar molts impostos i invertir-los tant en l’economia productiva com en l’estat del benestar. – L’estat també havia d’intervenir en les relacions laborals, fixació de salaris, proteccionisme... – Fou hegemònic des de II GM fins als 70’s, i la responsable de l’auge de les classes mitjanes • Neoliberalisme. – És la doctrina econòmica impulsada per M. Friedman des dels 50’s, i que comença a dominar el món des dels 80’s, quan s’implanta amb Reagan i Thatcher. – Defensa que el Mercat ha de distribuir els recursos en totes les esferes de la vida perquè és més eficient que l’Estat, i aquest per tant s’ha de reduir a la mínima expressió. • Aquest canvi de model està provocant uns canvis molt profunds en el nostre món. – Privatització d’empreses públiques i reducció del paper de l’estat – Lent desmantellament de l’Estat del Benestar – Revolució Conservadora: d’un model de classes mitjanes a una societat en 3 terços. • Dumping social, destrucció sindicats, precarietat i flexibilització laboral... – En el Tercer Món, efectes desiguals. • Tigres Asiàtics, Xina, Indonèsia, Malàisia, Vietnam... reben inversió estrangera per indústries simples a canvi de treballs mal pagats, contaminació i règims autoritaris. • Llatinoamèrica, bona part d’Àfrica... les seves naixents indústries no poden competir en costos i 2 no poden retornar els crèdits. Deute Extern(pàgina següent) Keynesianisme Neoliberalisme L’Estat intervé activament en l’economia per a controlar les forces del mercat. El mercat regula l’economia; es limiten les funcions de l’estat. Impostos elevats de tipus progressiu (els que més guanyen, paguen percentualment més). Reducció general dels impostos, i tenen un caràcter regressiu (els que més guanyen, paguen percentualment menys) L’estat controla sectors estratègics de l’economia (infrastructures, electricitat, tren, aigua, carreteres, telecomunicacions, aviació, energia…) L’estat privatitza les empreses estatals. Paràmetres tecnològics de la Segona Revolució Industrial. Paràmetres tecnològics de la Tercera Revolució Industrial. L’Estat regula les relacions laborals entre empreses i sindicats. La relació entre empreses i treballadors es deixa en mans del mercat. L’Estat regula el funcionament bancari per evitar bombolles especulatives. Desregulació bancària per alliberar recursos financers. Lent desmantellament de l’estat del benestar: foment de la Societat de la Participació. Davant una crisi, l’estat acomiada treballadors i gasta menys per evitar el dèficit pressupostari. Darwinisme social Salaris baixos Sindicats desprestigiats. Erosió dels drets laborals: contractes temporals, a temps 3 parcial, en precari, sense contracte, amb contracte de Crea i manté l’estat del Benestar: salut, educació, transport públic, habitatge social, atur, pensions de jubilació, de viduïtat, d’invalidesa, de malaltia, ajudes econòmiques a famílies monoparentals, a famílies nombroses, escoles bressol publiques. Davant una crisi, l’estat contracta treballadors i fa inversions per activar l’economia. Estat protector Salaris elevats. Sindicats forts. Drets laborals generalitzen vacances pagades, contractes indefinits, a temps complert 2. Globalització • • Procés de creixent interrelació mundial en economia, política, cultura, informació o pautes socials a través d’un intercanvi de fluxos tant materials com immaterials accentuat des dels anys 80’s del segle XX. Globalització Econòmica: – Disminució dels proteccionismes estatals; augment del lliurecanvi. – Deslocalització industrial per avantatges salarials, ambientals o fiscals. – L’economia financera creix exponencialment (reducció de la productiva) • • S’inverteix en borsa: crea feina i riquesa perquè afavoreix les empreses, però A la pràctica, crea bombolles especulatives que posen en risc tot el sistema. – Concentració empresarial a escala mundial, i aparició d’empreses gegantines en les noves tecnologies (Microsoft, Apple, Google, Facebook, Amazon, Netflix). • Generen inversió i llocs de treball, tant elles com les indústries auxiliars, però els beneficis es repatrien. – Competència internacional: tendència a l’especialització de les empreses – Abaratiment del transport global: els contenidors. – Presa de decisions des de ciutats globals o grans centres polítics. Organitzacions econòmiques de Bretton Woods (1944) • Fons Monetari Internacional (FMI): concedeix préstecs als països que tenen dificultats econòmiques, però amb la condició de que tals països adoptin polítiques econòmiques neoliberals favorables al capital. • Banc Mundial (BM): concedeix crèdits als països per a finançar grans infraestructures: ports, aeroports, embassaments, complexos industrials... que també afavoreixen a grans empreses internacionals. • OMC (antic GATT): negociacions multilaterals per a reduir les duanes dels països i afavorir el lliurecanvi Altres organitzacions econòmiques • OCDE, organisme de cooperació entre els països desenvolupats. • Blocs Comercials (UE, TLC, Mercosur, Asean), que promouen el lliurecanvi regional: • A més, hi ha lobbies com el Forum de Davos, el Club Bilderberg, Comissió Trilateral... 4 • Globalització Política: – Decreixent poder de decisió dels polítics nacionals. – Creixent poder de les instàncies internacionals: FMI, BM, BCE, grans Bancs, grans multinacionals,UE. Institucions polítiques • • • • G-7, G-7+1 o G-8: gran lobby de les grans potències als anys 90’s i inicis segle XXI G-20, institució que agrupa a les potències del G-8 més les emergents o regionals. UE, OEA, Lliga Àrab...Organitzacions supraestatals que coordinen postures comunes: Organitzacions militars: OTAN, OSCE • ONU: Objectius segons la Carta de Sant Francisco (1944). – Mantenir la pau internacional. – Fomentar la cooperació entre països – Rebuig de la força per resoldre els conflictes – No-ingerència en els afers interns de les nacions (excepte crims contra la humanitat) – Dret d’autodeterminació. • Funcionament – Secretari General: és la principal icona pública de l’organisme. – Assemblea General: tots els estats hi tenen un vot, però només emet recomanacions. – El Consell de Seguretat: 5 membres permanents (EUA, Rússia, Xina, França i RU) + 10 de rotatoris. • • • Pot emetre sancions internacionals o autoritzar l’ús de la força contra un país sobirà. Els membres permanents poden vetar qualsevol resolució del Consell de Seguretat. Organismes que en formen part: – – – – – ACNUR: Unicef: OMS: FAO Cascos Blaus: 5 • Globalització Social: – – – – – Alliberament de la dona. Mercat Laboral Globalitzat (per les classes mitjanes i altes) Dúmping Salarial global: pèrdua de poder i d’autoestima de la classe obrera. Difusió Ideal Consumista individual: pis, cotxe, productes tecnològics. Polarització social internacional • Globalització Cultural: – En ciència: col·laboracions internacionals – Esport, música, cinema, sèries es globalitzen. – Resistència cultural de les identitats nacionals o ètniques. • Globalització de la Informació: – Internet, Xarxes Socials, Agències Globals d’informació. • Globalització dels perills: – – – – – – Canvi Climàtic. Terrorisme Internacional. Regressió degut a la crisi: drets i llibertats civils, paper de la dona, nacionalismes Crisis financeres internacionals. Ciutats Duals. Migracions internacionals il·legals creixents. 6 3. Aspectes associats a la globalització • Comerç desigual: – Alguns països tenen monocultiu (cafè, cacau, sucre o cotó) dedicat a l’exportació. – Però els preus els fixen les multinacionals en les borses de Xicago, NY, Londres... • Comerç just o solidari: – Es compra directament als pagesos a un preu raonable que permet pagar-los-hi un salari digne. • El problema del Deute Extern. – – – – Països descolonitzats creen indústries pròpies als 50’s i 60’s (tèxtil, electrodomèstics, cotxes...) amb crèdits del FMI i BM per competir amb la Triada. Amb la crisi del petroli dels 70’s cau la demanda industrial, i després no poden competir amb les empreses occidentals deslocalitzades. Atur, Deute Extern, crisi social, dictadures i el FMI/BM els obliguen a Plans d’Austeritat (PAE) per reduir despeses: fi de la inversió en educació, sanitat o habitatge, privatitzacions... Resultats: • • En general, s’atura el Desenvolupament d’aquests països durant dècades. Molts segueixen endeutats, destinant bona part dels ingressos a pagar-ne els interessos. – Des de Colòmbia o Equador, fins a bona part de l’Àfrica Subsahariana. • Alguns es converteixen en Estats Fallits enmig de guerres civils i intervencions estrangeres: – Afganistan, Somàlia, Rep. Centreafricana, Líbia, Iraq, Síria, part de Mèxic i Paquistan... • Altres han millorat (Brasil, Xile, Turquia...), però mantenen una estructura social en 3 terços. 7 4. La construcció de Europa – Precedents: • • • Segle XIX: ho pensen i recomanen intel·lectuals, alguns polítics, però res més Després I GM: Unió Paneuropea, fomentada per empresaris preocupats per l’auge dels EUA 1949, Consell d’Europa, amb grans líders com Churchill, Adenauer o Russell. – • • 1951, CECA: mercat únic per al carbó i l’acer, els dos grans productes de la indústria d’aleshores. La CEE neix amb el Tractat de Roma 1957: • – – – • Encara existeix avui amb uns objectius genèrics: promoure la unificació, defensar els principis europeus... En formen part 6 països (Alemanya, França, Itàlia, Benelux); objectius: Evitar noves guerres fratricides i ser algú en el panorama internacional. Euratom: per tal de gestionar i evitar rivalitats en Energia Atòmica Política econòmica basada en la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones. L’ampliació: – 1973: Irlanda, Regne Unit i Dinamarca • – – 1981: Grècia 1986: Espanya i Portugal • – Després d’una transició més o menys traumàtica cap al capitalisme i la democràcia dels països de l’est, s’incorporen 10 països: 2004: Països Bàltics, Polònia, Rep. Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Malta i Xipre • – – – A mitjans 90’s, 3 països rics: 1995: Àustria, Suècia i Finlàndia • – Resultat de la caiguda del mur de Berlín i de la reunificació: 1990: República Democràtica d’Alemanya • – Altres països del sud van haver de superar les dictadures per a negociar-ne l’entrada: Els països més pobres van haver d’esperar: 2007: Romania i Bulgària 2013: Croàcia. 2020: Brexit • I estan en negociacions països com Sèrbia, Turquia, Macedònia... Però el seu futur és incert. 8 5. Tractats més importants • 1957: Tractat de Roma (ja l’hem vist) • 1986: Acta Única – Fusiona els tractats anteriors, i suma competències en Defensa, Medi Ambient i Innovació tecnològica. – 1985, espai Schengen: permet la lliure circulació de persones (en vigor 1995) • 1992: Tractat de Maastricht (Neix la UE, amb caràcter polític i no només econòmic) – – – – Des d’aleshores, el 80% de la legislació que afecta als ciutadans prové d’Europa. Competències en política exterior i seguretat, justícia i política interior. Posa les bases de la Unió Econòmica, establint uns criteris d’austeritat per entrar a l’Euro. Aclareix els requisits per entrar a la UE (criteris de Copenhagen): • Democràcia • Estat de Dret • Drets Humans • Economia de Mercat: competitivitat i economia estable (deute públic, dèficit pressupostari, inflació…) • Protecció Minories • 2002: l’Euro, sense el Regne Unit, Suècia i Dinamarca (volen el control de la política eco.) • 2005: FRACASAT projecte de Constitució, un gran pas cap a la Unificació Política – Era molt neoliberal, impedint keynesianisme, i França i Holanda van votar NO en referèndum. • 2007: Tractat de Lisboa. – El contingut econòmic és molt similar al de la frustrada Constitució Europea. – És aprovat pels caps de govern europeus, sense participació ciutadana. – Es creen dues noves figures per donar més presència a la UE: • El president del Consell Europeu permanent (Charles Michel). • El Ministeri d’Exteriors permanent (Josep Borrell). 9 6. Institucions Europees – La UE no és [ni es preveu que sigui mai] democràtica • Consell Europeu: – Compost pels caps d’estat i de govern, i pel president de la Comissió. – Defineix les orientacions polítiques i les prioritats generals de la UE. – Té un president permanent (Charles Michel) • Parlament Europeu: – Escollit per sufragi universal, amb 785 parlamentaris (proporcional a població de cada país) – Competències: • Codecisió en l'elaboració de normes i lleis (juntament amb el Consell de la Unió Europea) • Aprova el pressupost • Control de la resta d’institucions • Comissió Europea: – És la institució executiva de la UE, com el govern comunitari – Compost per 28 persones, un de cada país. • Les escull el president de la Comissió (Ursula von der Leyen), que és nomenat pel Parlament després de l’acord entre governs. – Competències: • • • • Proposa la legislació al Parlament i al Consell de la Unió Europea. Gestiona el pressupost i les polítiques de la UE Fa complir la legislació Representa la UE a l’exterior. 10 • Consell de la Unió Europea: – Agrupa els representants de rang ministerial dels estats membres. Ex: Ecofin – Poder legislatiu: elabora i aprova lleis juntament amb el Parlament (Codecisió) • Els estats més forts tenen més pes en les decisions. http://ca.wikipedia.org/wiki/Consell_de_la_Uni%C3%B3_Europea – Coordina polítiques econòmiques, signa acords internacionals, desenvolupa PESC • Banc Central Europeu: – S’encarrega de fixar els Tipus d’Interès i de crear moneda. Gran importància per definir la política econòmica (debat entre combatre inflació o foment del creixement). – És escollit per consens entre els països membres (Christine Lagarde) • Altres: – Tribunal de Justícia: per a fer complir la legislació comuna – Tribunal de Comptes: que controla la despesa de la comissió – Defensor del poble: per a que l’administració respecti els ciutadans. • Debat dèficit democràtic. – Els estats manen més que els ciutadans. – Alemanya mana més que els altres estats – Els lobbies i grans empreses guien les grans decisions. 11 7. L’economia de la UE Procedència dels diners del pressupost • 67 %, quota del PIB: cada estat aporta uns diners en funció del seu PIB. • 16 %, quota sobre l’IVA: cada estat aporta la mateixa part sobre l’IVA que recapta. • 16 %, drets de Duanes: l’aranzel comú sobre l’arribada de mercaderies de l’estranger. En què es gasten • Agricultura (PAC): – Als anys 60’s era el 90% del pressupost; des dels 80’s s’ha reduït fins l’actual 38%. • Fons Estructurals i de Cohesió. – Destinats als països més pobres de la UE per fomentar la convergència econòmica. • Infraestructures i xarxes de transport (sovint transeuropees). • Desenvolupament de les àrees rurals i projectes mediambientals – És la partida que més ha crescut des del 85, i va beneficiar sobretot a Grècia, Irlanda, Itàlia, Espanya i Portugal. – Amb la gran ampliació del 2004, però, el panorama ha canviat: • Ara es reparteixen entre molts altres països que són més pobres que Espanya. • I Europa ja no és tant generosa: les polítiques econòmiques dominants són més neoliberals, austeres, i s’ha refredat l’ànim de construcció Europea. – La Convergència fou artificial: aquests països han estat els més afectats per la crisi. • Foment de la Competitivitat. – Lligat a les noves tecnologies, la investigació punta, l’economia del coneixement. – És la que més està creixent des d’inici del segle XXI. 12 13 9. Posició demogràfica, econòmica, social i cultural de la UE al món Demografia • Població i taxes: – – – – 7,4% de la població mundial, més de 500 milions, en augment per la immigració. Densitat alta, prop de 120 h/km² (Holanda, prop dels 500, Finlàndia, 17) Per sexes: 51,19 % de dones i 48,81 % d’homes. Població en procés d’envelliment: • Té una piràmide contractiva (població jove, el 15,7 %; adulta un 67 %; vella, un 17%). • Mitjana d’edat de 40 anys, quan la mitjana mundial és 29. • Esperança de vida de 79,1 anys (la mundial, 67,6), en augment (o no!) – Creixement natural de 1,2 ‰, amb Alemanya, Bulgària, països bàltics... en negatiu. – Baixes taxes de natalitat (10,8 ‰) i de fertilitat (1,5 fills/dona) – Taxa de mort. baixa (9,6‰), amb mort. infantil residual excepte Bulgària o Hongria. • Fluxos migratoris: – Gran importància present i futur per a rejovenir la piràmide europea – Principals zones de procedència: Turquia, Europa de l’Est, Amèrica Llatina, Àfrica del nord i països fallits (Síria, Somàlia, Eritrea, Sudan, Afganistan...) • Població urbana – És el 73 % de la població, quan a nivell mundial és el 52%. – Les grans aglomeracions (Londres i París) són als llocs 24 i 26 del rànquing mundial – Dos xarxes urbanes: la banana blava i la xarxa mediterrània. Economia – Un dels tres pols econòmics, al costat dels EUA i est asiàtic. – Són economies amb creixements madurs (1-3%) mentre els BRICS o NPI superen el 5%. • Sector primari: 5’7 % de la població ocupada i 2’7 % del PIB – Especialització regional: • • • • Mediterrani: trilogia de secà (vinya, olivera, cereal) i regadius intensius hortofrutícoles. Regions oceàniques: ramaderia de carn i llet Interior continental: explotacions extensives de secà i ramaderia de carn. Països nòrdics: explotació de recursos forestals i ramaderia. – Molt mecanitzat i productiu, però: • Explotacions petites (majoria menys 5 hectàrees) i procés d’envelliment: 33% supera els 64 anys. • Indústria i construcció: 25% de la població i 27’8% del PIB, en descens – Sectors principals: metal·lúrgia,maquinària,electrònica,alimentació,química, transport. – Repte: canvi tecnològic i la competència global. • La Comissió Europea actua en els àmbits de la competitivitat, energia, propietat intel·lectual, innovació industrial, i sectors clau com farmacèutiques, defensa i TIC. – La construcció, en clara davallada des del 2008. • Sector serveis: Europa està en procés de terciarització: 70 % del PIB i de l’ocupació. – Comerç i transports: • • • • UE és el 1r. exportador de mercaderies i serveis del món, però hi ha gran dèficit comercial. Transport mercaderies dins UE: 44 % per carretera, 39 % per mar, 10% per ferrocarril i 3% per rius i canals. I de passatgers: 81% carretera, seguit de l’avió (8%) i tren (6%) La política europea del transport fomenta el ferrocarril i el transport marítim, amb la interconnexió de línies o les autopistes del mar. 15 • Trets socials (el Model Social Europeu (vs. Model anglosaxó) – A finals de la II Guerra Mundial a Europa es forma l’Estat del Benestar per a assegurar un bon nivell de vida per la població a canvi d’uns impostos elevats. • Això inclou: feina per tothom, sindicats forts, feines ben pagades, sanitat i educació gratuïta i universal, prestacions d’atur, pensions de jubilació, malaltia, invalidesa, viduïtat, ajudes a la maternitat, dones solteres... – Amb la UE, s’han desenvolupat altres polítiques comunes en aquests àmbits: Pla Bolonya (convalida els graus universitaris), Targeta Sanitària Europea (atenció gratuïta en tots els països), llibertat de circulació i de treball. – Però des dels 90’s, assistim a un clar gir cap al model anglosaxó neoliberal: • Retallades en l’estat del benestar: més escoles i hospitals privats, menys ajudes públiques... – Amb les últimes adhesions ha augmentat la diversitat social interna (més pobresa, menys atur, delinqüència i màfies...). • Trets culturals – Rica història de particularitats regionals. – Indústria cultural potent però fragmentada (cinema, editorials, música...), que genera 7 milions de llocs de treball (fortes subvencions). – Base cultural cristiana, però amb un secular laïcisme i respecte a les minories religioses. – 23 llengües oficials (moltes més de minoritàries) oficialment respectades i protegides. 16 9. Avantatges i inconvenients integració Fortaleses de la UE: • • • • Sistema Democràtic estable: impedeix les temptatives dictatorials. Sistema de garanties dels drets individuals de les persones. Cohesió social impulsat per l’estat del benestar redueix la delinqüència i la violència. Polítiques d’equilibri territorial: els països rics financen els pobres afavorint la convergència. Amenaces i aspectes negatius: • A nivell global: – Infrarepresentació en les relacions internacionals: seguidisme militar respecte els EUA – Creixent crisi energètica i canvi climàtic – Envelliment de la població i immigració mal gestionada • A nivell polític: – Creixent dèficit democràtic: lobbys tenen més poder que els ciutadans – Necessari passar de la verticalitat a l’horitzontalitat en la presa de decisions • A nivell econòmic: – Des dels 90’s s’imposa un model neoliberal: la part dels beneficis destinats als salaris s’estanca mentre creixen les rendes del capital. – Foment del discurs en favor de la desregulació i de l’economia especulativa per a fomentar la productivitat, mentre es redueixen les despeses dels estats. – Crisi de valors: falta cultura de l’esforç, pocs emprenedors, dependència de les ajudes socials. 17 10. Futur i desafiaments • Discurs hegemònic, les doctrines neoliberals: – Els països han de reduir el dèficit a través de retallades socials – Han d’augmentar la productivitat de les seves economies reduint el salari dels treballadors. • És el que fa Alemanya, per exportar més arreu del món. – Errors d’aquestes polítiques: • S’escampa la pobresa i les societats europees s’afebleixen (pèrdua en nivell educatiu i de cohesió social). • L’èxit depèn d’un poder exportador que haurà de competir amb les economies emergents de salaris escombraries. • Discurs alternatiu, reforçar les societats: – – – – – – Incrementar la inversió estatal en educació Recolzar la pujada salarial dels treballadors Invertir en coneixement i noves tecnologies Fomentar l’emprenedoria i el teixit de PIMES, i no l’IBEX-35 Potenciar el consum intern enlloc de l’exportació. Empoderament de la població: gestió de xarxes socials, autonomia personal, educació integral... 18 10. Conceptes a recordar • • • • • • • • • • • • • Països de la Triada Països emergents Països oblidats o empobrits. G-7, G-7+1 i G-8 G-20 Globalització Comerç desigual Comerç Just Deute Extern Tractat de Roma Acta Única Tractat de Maastricht CEE i UE • Constitució Europea • Fons Estructurals i de Cohesió • • • • Institucions: – Consell Europeu – Comissió Europea – Consell de la Unió Europea – Parlament Europeu – Banc Central Europeu Estat Social Europeu vs. Estat liberal Anglosaxó Polítiques neoliberals Polítiques keynesianes 19
