TEMA 7: APRENDRE I RECORDAR CONCEPTES D’APRENENTATGE. TIPUS DE CONDUCTA 2 sentits de la paraula aprenentatge: 1. Fixació de la informació sobre l’ambient que envolta un ésser viu. (percepció i memòria). 2. Canvi permanent del comportament → resultat de l’experiència pràctica. (conducta apresa). Tipus de conducta: 1. CONDUCTA INNATA → Tota forma que vingui determinada per la informació genètica. Un estímul desencadena sempre la mateixa resposta. - EX: ● Reflexos ● Instints: - Sèries complexes de moviments estereotipats idèntics a tots els membres d’una determinada espècie. - Motius primaris de les espècies, impulsos essencials. (instint sexual/ maternal/ agressiu). 2. CONDUCTA ADQUIRIDA → Un determinat estímul pot desencadenar una resposta variable. (ens trobem en un problema) → cal adaptar-se a les circumstàncies del medi. - 2 tipus de conducta adquirida: ● APRESA: s’obté amb l’experiència. (EX: caminar) ● INTEL·LIGENT: s’obté amb la reflexió analítica. (EX: Resolució d’un problema). - Abans d’aprendre hem de comprendre. - Comprensió → intel·ligència i pensament conceptual. TIPUS D’APRENENTATGE Els models d’aprenentatge permet que ens adaptem als nostres ambients. Distingim entre: 1. APRENENTATGE PER CONDICIONAMENT CLÀSSIC Adquisició de reflexos → resposta espontània en front d’un estímul determinat. Ivan P. Pavlov → va descobrir el condicionament clàssic. → estudia el sistema digestiu dels gossos. (quantitat de saliva). EXPERIMENT DE LA SALIVACIÓ DELS GOSSOS DE PAVLOV Mesura la quantitat de saliva dels gossos. Quan els gossos el veien ja començaven a salivar, perquè s’havien que portava menjar. Per eliminar la influència d'estímuls estranys, va aïllar a cada gos en una petita cambra. Feia sonar una campaneta i el so era un estímul neutre, ja que el gos no mostrava cap efecte davant el so de la campana. En canvi, si mostrava un tall de carn, el gos salivava, a la carn la va anomenar estímul incondicionat, i de la salivació resposta incondicionada. Desprès, el so de la campaneta va passar a ser un estímul condicionat, ja que quan tocava la campaneta els hi donava un tall de carn. Considerem el so de la campana com resposta condicionada . So de la campaneta → estímul neutre (no salivava) Carn → estímul incondicionat (el gos salivava) Campaneta i després carn → estímul condicionat (si salivava) Campaneta → resposta condicionada (si salivava) UTILITAT DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC Aprenentatge per condicionament clàssic → útil en l’adaptació biològica (ajuda als organismes a preparar-se per a un fet positiu o negatiu imminent). Per als homes → utilitat terapèutica al condicionament → associació d’estímuls i respostes. Quan el condicionament clàssic s’aplica a éssers humans, cal tenir en compte que la intel·ligència i el pensament dificultaran inculcar una associació d’estímul-resposta de forma arbitrària. EXTINCIÓ I RECUPERACIÓ ESPONTÀNIA Recuperació espontània → reaparició d’una resposta condicionada (debilitada) després d’una pausa. L’extinció consisteix a “contenir” la resposta condicionada, més que no a eliminar-la. DISCRIMINACIÓ (invers de generalització) La discriminació és important per a la supervivència → És important que un nen aprengui a diferenciar entre els gossos perillosos i els que no ho són. GENERALITZACIÓ DE L’ESTÍMUL (invers de discriminació) Una resposta condicionada a un estímul X tendeix a reaparèixer en estímuls semblants a X. Watson i Rayner → experiment de l’Albert i la rata → Fer que un nen tingués por a les rates: Quan l’Albert vol tocar la rata fan picar un martell, cosa que provoca que el nen plori. Alguns psicòlegs creuen que som un dipòsit ambulant d’emocions condicionades. Podem intentar controlar les emocions dels pacients per sistemes de condicionaments. Podríem intentar manipular la societat. 2. APRENENTATGE PER CONDICIONAMENT OPERANT (instrumental) Adquirir un hàbit/ habilitat que serveix com a mitjà per aconseguir una finalitat (moviments voluntaris). Miller i Konorski → descobreixen aquesta modalitat B.F. Skinner → el sistematitza i experimenta LA CAIXA D’SKINNER Skinner dissenya una caixa insonoritzada en la que hi ha una palanca que quan la prems cau pinso (hi ha un artefacte que registra el nombre de vegades que l’animal prem la palanca). Si hi posem una rata, al cap d’una hora tindrà gana i començarà a tenir gana i donarà voltes a la caixa fins que aprengui a prémer la palanca per obtenir menjar. Si ho analitzem en termes d’estímul-resposta condicionat-incondicionat tenim: ● ● ● ● EI: gana RI: donar voltes per la caixa EC: gana RC: prémer la palanca En aquest condicionament no hi ha estímul neutre, la resposta incondicionada i la condicionada són diferents i els estímuls són iguals. Reforç → recompensa que estimula l’aprenentatge. MODELAMENT Procés gradual en el qual les recompenses guien progressivament la conducta de l’animal cap a la conducta desitjada. - Skinner diu que l’educació dels nens s’ha de regir per aquest sistema i cal recompensar les aproximacions a la conducta desitjada/ progressos. PRINCIPIS DE REFORÇ - Reforçadors positius: Consoliden una resposta presentant un estímul positiu després de la resposta. - Reforçadors negatius: Consoliden una resposta presentant un estímul negatiu després de la resposta. Motivació intrínseca → desig espontani de realitzar una conducta. Efecte de la justificació excessiva → recompensar una conducta que de per si ja resulta agradable al subjecte pot ser contraproduent. Reforç immediat → Voler una recompensa al moment encara que sigui pitjor que una retardada. Reforç retardat → sous, notes de final de curs, etc. (recompensa que es fa esperar). PROGRAMES DE REFORÇAMENT Reforçament parcial (o intermitent) → A la vida no es produeixen reforçaments continus, els comportaments a vegades obtenen recompensa i a vegades no. L’aprenentatge inicial és més lent que el reforçament parcial, però persisteix més. → el millor modelament és començar amb un reforçament continu i continuar amb un reforçament parcial. Skinner defineix quatre programes de reforçament parcial: - PROGRAMES DE RAÓ FIXA: Es reforça el comportament d’un nombre establert de respostes. ex: pagar a un treballador per 30 dies. - PROGRAMES DE RAÓ VARIABLE: Es reforça el comportament després d’un nombre imprescindible de respostes. ex: quan jugues a una màquina en la que no saps quan et tocarà premi. - PROGRAMES D’INTERVAL FIX: Reforcen la primera resposta després d’un temps fixat. ex: esperem un autobús que sabem que ve a una hora determinada i fins que no arriba la hora no mirem si ve. - PROGRAMES D’INTERVAL VARIABLE: Reforcen la primera resposta després d’un temps impredictible. ex: quan esperem un bus que no sabem quan arriba, no parem de mirar si ja ve. EL CÀSTIG Efecte contrari al reforç→ disminueix la freqüència d’una conducta. Inconvenients: - Augmenta l’aprenentatge de l'agressivitat Efectes secundaris: emocions negatives, sentiment de culpa i vergonya. - La conducta castigada es reprimeix, el comportament no desitjat pot reaparèixer en ambients segurs (ex: el dir paraulotes) APRENENTATGE LATENT Es posa de manifest quan apareix la recompensa. 3. APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ Albert Bandura→ Aprenem observant la conducta dels altres → paper model. Individu més modelable quan és més jove → Aprèn models de comportament que observa en el seu entorn (prosocials i antisocials). Els nens aprenen el que veuen, més que no el que els pares volen que fagin. EX: Si els pares fumen, és més probable que el fill també ho fagi en un futur. Tot i així no sempre segueixen els models dels pares, (també poden ser “models a rebutjar” per autoafirmació de la pròpia individualitat del nen) ja que quan els nens es fan grans la capacitat d’analitzar intel·ligentment les situacions per els mateixos creix. Hi ha altres models que rep el nen com el barri, l’escola, etc. ELS MITJANS AUDIOVISUALS COM A GENERADORS DE MODELS Preocupa l’entrada de models indesitjables a través de la televisió, ja que molts models televisius no fan cap bé. Uns pares que miren davant la televisió tot el dia, no els poden dir als seus fills que no ho facin. Hi ha estudis (antics) que correlacionen el temps que els joves passen mirant la tele amb l’índex de delinqüència futura i amb el comportament violent (no és causa-efecte). → el problema és el que han deixat de fer mentre perden el temps mirant la tele i la insensibilització de les persones de la visió de l’agressivitat i violència (ens hem acostumat a veure imatges que horroritzen). ● ● ● ● Els nens prefereixen l’atenció dels pares i jugar que no pas mirar la tele. El paper dels pares com a model és molt més influent que el dels que surten a la tele. Hi ha programes que ofereixen bons models. Els nens distingeixen la ficció de la realitat. Influencer→ Influir en un determinat target creant la il·lusió que som nosaltres mateixos els que escollim. LES XARXES SOCIALS COM A FONT D’APRENENTATGE A les xarxes som consumidors i productors de models a la vegada. Novetat fonamental: produïm els nostres continguts editant-los i dissenyant-los abans de penjar-los amb la intenció d’aconseguir likes (likes→ reforç). Si no tenim likes, aprenem a aconseguir-ne prenent com a model altres individus que n’aconsegueixen (influencers) → creem una imatge de nosaltres a la xarxa (Som realment qui mostrem a les xarxes?). Com la interacció a les xarxes ens pot portar a comportaments inadaptats i en alguns casos autodestructius o antisocials? Com afecta al desenvolupament d’un trastorn? LA PUBLICITAT Objectiu→ Que un determinat grup social aprengui a preferir un cert producte o comportament. Caire polític → propaganda. Béns de consum→ publicitat. Si som conscients dels mecanismes amb els que funciona l’aprenentatge podem influir en el comportament dels altres i aprendre a evitar que altres influeixin en el nostre. Hem après els mecanismes de la publicitat tradicional, però som vulnerables als nous mecanismes com els que es troben a les xarxes. LA MEMÒRIA Memòria→ qualsevol indici que l’aprenentatge ha persistit en el curs del temps. Ens permet reproduir signes i imatges que hem percebut en el passat i aplicar habilitats que hem après. Sense memòria la intel·ligència seria buida, sense material per analitzar, relacionar i entendre. Alexander Luria→ cas Shereshevskii→ home capaç de recordar llistes de 70 nombres amb una separació de 3 segons i sense sorolls en l’ambient (de final a principi i al inrevés). Va recordar la llista fins almenys 15 anys després. ELS SISTEMES DE MEMÒRIA Conjunt de funcions i tasques molt diferents. EXECUTIU CENTRAL Té el paper de controlador atencional → es correspon a la consciència. Funciona com un sistema d’atenció/ de processament: - Distribueix els seus recursos entre les diferents tasques de processament que es fan en cada moment. Controla la informació entre els diferents sistemes de memòria. Compleix funcions d'emmagatzemament temporal de la informació. Atenció→ mitjà que utiliza l’executiu central per exercir el control voluntari de la informació. Executiu central→ planifica, regula, modifica i verifica les accions per mitjà de l’atenció. Consciència→ resultat de l’evolució del nostre sistema cognitiu i la resposta als problemes cognitius que afronten els humans. Els humans podem travessar la frontera que ens imposen les motivaciones biològiques i l’experiència immediata→ necessitat de tenir un sistema de control (la consciència) que organitzi la nostra activitat d’acord amb les nostres metes. MEMÒRIA A LLARG TERMINI MLT→ Conté informació que podem recuperar al cap d’hores, dies o anys. Ingent de quantitat d’informació que manté la MLT d’una persona adulta→ coneixem el significat de moltes paraules, moltes cares, records de la nostra vida, habilitats que tenim, etc. La MLT no és un sistema unitari, podem distingit-hi diferents subsistemes components: → memòria declarativa/ no declarativa. ● MEMÒRIA DECLARATIVA: Facilitat amb què els continguts es poden expressar amb paraules. - L’accés i recuperació dels continguts de la memòria declarativa està guiat per processos de recerca conscient dirigits per la voluntat del subjecte. Al costat de la informació recuperada, recordem conscientment l’experiència en la que vam aprendre aquesta informació. Quan es planteja la recuperació d’informació, immediatament sabem si en disposem o no. En la memòria declarativa solem distingir dos subsistemes components: la memòria episòdica i la memòria semàntica. - MEMÒRIA EPISÒDICA Record d’objectes, persones, situacions o episodis que hem experimentat al llarg de la nostra vida. Aquesta informació pot estar lligada a etiquetes espai-temporals. És un sistema on s’afegeix fàcilment nova informació i la informació es torna irrecuperable amb gran facilitat. (ho recordem gràcies a una ocurrència que ens ve el cap sobre alguna cosa que va succeir). - MEMÒRIA SEMÀNTICA Es relacionen amb el coneixement. Inclou el significat de les paraules, els conceptes de les coses, les relacions entre conceptes i el coneixement de les situacions de la vida. També és en part memòria no declarativa, degut a que son coses que aprenem sense prendre’n consciència, sinó que es fa de manera automàtica. (EX: Gramàtica). ● MEMÒRIA NO DECLARATIVA (implícita o procedimental). Elements crítics→ El que s’ha après, com s'aprèn, els processos de recuperació i l’expressió de la informació apresa escapen al control voluntari i conscient de la persona. Això ocorre amb les destreses motrius (anar en bici, aprendre a caminar, etc) i les destreses cognitives (ús de les regles gramaticals del català, mecanismes de resolució de problemes, etc). L’aprenentatge per condicionament està relacionat amb la memòria declarativa. L’aprenentatge es produeix de manera diferent a l’aprenentatge de la informació declarativa: ● ● ● Necessitem assajos d’aprenentatge. No tenim consciència de què ha canviat en el nostre sistema cognitiu d’un assaig al següent. No sabem què aprenem, simplement notem l’evolució amb la pràctica. Més que aprendre el què, aprenem el com fer unes coses determinades. Els sistemes de memòria d’aquest tipus s’anomenen memòria procedimental. Aprenentatge de destreses→ més durador. FIXACIÓ DELS RECORDS Fixar un record→ processar informació (codificació de la informació). Hi ha records que ens costa més fixar-los que d’altres. Cal diferenciar entre processament automàtic i processament esforçat. Hi ha coses que les codifiquem sense esforç, com per exemple els esdeveniments del dia anterior però n’hi ha que ens cal esforç (recordar el temari d’història). Hermann Ebbinghaus (filòsof)→ repetir el que volem recordar ajuda a la fixació del record. Per complementar l’efecte de repetició es pot utilitzar l’efecte espaiament→ aporta una millor fixació a llarg termini. El processament de la informació es realitza de 3 maneres fonamentals: 1. codificació semàntica 2. codificació per la imatge 3. codificació per organització 1. CODIFICACIÓ SEMÀNTICA Solem processar millor la informació si li atribuïm significat. I si aquest significat és important per a nosaltres es queda més ben fixat. És el tipus de codificació més efectiva. 2. CODIFICACIÓ PER LA IMATGE Tenim la capacitat de recordar imatges percebudes. És una bona idea per a codificar la informació associar una imatge a la idea que volem recordar. (el record d’un exemple ens pot portar al record de la idea). Quan ens donen paraules sueltes, un bon recurs per recordar-les totes associant la llista de paraules a una història. 3. CODIFICACIÓ PER ORGANITZACIÓ Agrupació en grans fragments→ és més fàcil recordar idees agrupades que aïllades. Jerarquia (important)→ Si les agrupacions segueixen un ordre d’importància relativa resulta més senzill. EX: Esquemes per a preparar exàmens. HIPÒTESI DELS NIVELLS DE CONEIXEMENT Craik i Tulvin→ model de nivells de processament: com més profund, millor es recorda. Experiment sobre com es posen de manifest la influència de tres nivells de processament de diferent profunditat: processament gràfic (-efectiu), processament fonètic(+efectiu que el gràfic), processament semàntic(el +efectiu). LA CONSERVACIÓ DELS RECORDS Memòria a ll/t es conserva per la formació de connexions específiques en les sinapsis neuronals. Records→ comencen com impulsos que recorren circuits cerebrals, però després s’unifiquen en canvis permanents de les connexions sinàptiques. Un nou impuls nerviós→ esborra els records que no hagin quedat consolidats. Quant més ens esforcem en recordar alguna cosa, més fàcil serà conservar-lo. I si el fem servir, el reactualitzem cada vegada. Rosenzweig, Krech i Bennet→ primers experiments que presentaven evidència sobre que la memòria implica canvis en les connexions sinàptiques. (demostració de que les connexions en les rates que havien crescut en un ambient i aprenentatge més intens i més variat tenen ramificacions més abundants i més pes al cervell). Certes drogues alteren les funcions sinàptiques i deixen de produir-se neurotransmissors i per tant dificulten la fixació de records→ ex: alcohol. Alzheimer→ la memòria es desorganitza en veure’s afectat el teixit cerebral que segrega neurotransmissors. Proteïnes per a construir connexions sinàptiques→ fàrmacs que puguin ajudar al cervell a sintetitzar les proteïnes. Hormones excitants→ consoliden els records, es produeixen quan estem emocionats o estressats. Quan més estrés, més energia gastes. L’hormona envia un senyal al cervell informant de què ha succeït, i l’amígdala impulsa l’activitat d’on es forma el record. Estrés prolongat→ corromp les connexions neurals i aprofita l’hipocamp. Quan les hormones de l'estrès se segreguen els anteriors records es bloquegen i ens quedem en blanc. Amnèsia→ problemes per recordar certs moments. Amnèsia retrògrada→ no recordar certes coses del passat Amnèsia anterògrada→ conservació dels records previs a un determinat moment però incapacitat de recordar res nou. Sacks→ client amb lesió cerebral als 19 anys, tota la vida es va pensar que seguia tenint 19 anys quan en realitat no. Memòria implícita/procedimental→ conté habilitats adquirides que recordem però sense la necessitat de ser-ne conscients. Memòria explícita/declarativa→ és allò que sabem que recordem i que permet presentar imatges del passat. Els clients amnèsics solen patir lesions a l’hipocamp o a les amígdales, del sistema límbic. Les amígdales tenen un procés fonamental en el processament gradual dels records representacionals. Hipocamp/amígdales→ funció intercanviable (pot lesionar-se només una part) Sistema límbic→ estació de pas que subministra informació nova a altres circuits cerebrals que la fixaran explícitament. Si aquest falla, només es poden seguir formant records de memòria implícita. Aquest sistema tarda molt en madurar. Processament de memòria implícita→ cerebel. LA RECUPERACIÓ DELS RECORDS Per recuperar un record és necessari trobar la clau (indici que ens porti cap a ell i desencadena el record). Aquestes claus poden estar a l’abast o necessitar ajuda per trobar-les. El més important per a nosaltres ho associem amb altres coses i és més fàcil recordar-ho. Clau per a recordar-los→ El context (reconstruir la situació i ambient)/ L’estat psicològic en el que ens trobem (mal humor→ coses dolentes). L’OBLIT I LES SEVES CAUSES Oblit→ impossibilitat de recordar percepcions i idees passades que van ser fixades a la memòria. Percepcions→ majoritàriament no queden fixades o bé perden el seu valor. Oblidem coses que voldriem recordar. Causes de l’oblit: 1. FIXACIÓ DEFICIENT: ús del record→ consolida el record. Sinó s’afebleix el record. 2. INTERFERÈNCIA: l’aprenentatge de quelcom pot interferir en un altre aprenentatge si aquest no està ben consolidat. EX: estudiar català i castellà gairebé al mateix temps. 3. REPRESSIÓ: tendim a oblidar allò que ens desagrada, per això tendim a recordar lo positiu i no lo negatiu. Freud→ l’home ha de reprimir els seus instints naturals per tal de ser civilitzats. Remprimim records i els soterrem a l’inconscient, però no desapareixen. 4. ELABORACIÓ: (no es presenta com a oblit) records deformats que no s’assemblen a l’original. Es deformen sense que l’individu en sigui conscient. Factors que afecten el procés d’elaboració: - Transformació d’un record desagradable en un de no tant. - Completar records amb elements coherents encara que no hagin passat. - Creure que ha passat una cosa perquè ens l’expliquen sovint. - Elaboració dels records en funció del que se’ns demana que recordem. - Efecte de la transformació errònia→ explicar quelcom erroni respecte a una situació viscuda, llavors no sabem què va passar realment. 5. MALALTIA: Alzheimer.
