Materials per a la preparació de C1 i de C2 de valencià Expressió escrita De mica en mica s’ompli la pica Aina Monferrer Palmer, 2019 Article d’opinió Enunciat de la tasca Sou una persona interessada per les coses que passen al vostre entorn i moltes persones us escolten quan expresseu la vostra opinió. Un diari comarcal ha pensat que podríeu col·laborar-hi amb un article d’opinió setmanal i aquesta setmana us ha demanat que l’escrigueu sobre la situació política actual al vostre país (entre 210 i 240 mots). Heu d'incloure-hi: - Descripció dels principals problemes - Comparació amb altres països - Propostes de solució o d’actuació L’article d’opinió és un gènere argumentatiu d’àmbit d’ús periodístic. Tradicionalment, ha estat un gènere textual habitual en les expressions escrites dels nivells més elevats dels exàmens de llengües perquè l’argumentació és la seqüència textual (vegeu el tema 1) que més costa dominar en una altra llengua. Per tant, amb un article d’opinió ben fet, demostrem que sabem argumentar correctament en un escrit. Tot seguit, teniu un exemple de text argumentatiu: Article d’opinió de la revista El Temps (adaptació per a fins didàctics) https://www.eltemps.cat/opinio/2973/lesperit-de-diana-quer-visita-alcasser que no mire els informatius de les cadenes generalistes espanyoles. Menys encara els programes sensacionalistes. Em fan fàstic. Títol Investigue una mica. El suficient per concloure que canviem d’any rebolcats en la merda, Autor aspirant el sofre de l’inframón informatiu. Els precedents sobre com s’ha tractat la Cos desaparició de la xicota són pitjors. I algunes de Introducció les coses que llegeixes a les xarxes, la relativització de la tragèdia, els atacs estúpids i malèvols al feminisme, provoquen malestar físic. El nou episodi Cristina Pedroche, la presentadora que augmenta l’audiència de les dotze campanades del seu canal a còpia de vestits Desenvolup a. suggerents, afegeix un punt de surrealisme. Argument 1. Exemple i valoració Alguna gent es queixa que s’ha posat més L’esperit de Diana Quer visita atenció i èmfasi al vestit que al discurs de Alcàsser Pedroche contra la violència masclista. S’ha de ser ingenus. A qui li importava això? Com no llegir Xavier Aliaga el discurs, segurament benintencionat per part seua, com a coartada per poder continuar El revifament del cas de Diana Quer m’agafa fora de joc. El nom em sona, vagament: fa anys organitzant un espectacle per a babaus i 1 Materials per a la preparació de C1 i de C2 de valencià Expressió escrita De mica en mica s’ompli la pica Aina Monferrer Palmer, 2019 Argument 2. Valoració del tractament mediàtic Argument 4. Exposició de fets, referent popular i situació hipòtètica Argument 3. Exemple i experiència personal Argument 5. Argument d’autoritat (testimoni) i reflexió Argument 6. Experiència personal Tancament Remarques bavosos? A mi em resulta difícil. Maten una xica que sembla haver comès el pecat de ser desimbolta i tenir un cos preciós. Alguns mitjans, a més, fan lectures de pel·lícula dolenta de sobretaula: l’assassí va cometre no sé quina errada amb el mòbil de la víctima. Una errada? És aquest l’enfocament adequat? L’esbudellament mediàtic del cas fins als detalls més escabrosos és un horror. I em ve a la ment, de manera immediata, el detritus d’Alcàsser. El laboral de la meua vida. En identificarme com a periodista em rebien amb cara de pomes agres. Poca gent volia parlar. Eren hostils. Tractaven de sobreposarse a una exposició mediàtica salvatge, insana. Volien passar pàgina, d’una puta vegada. I ja els podia explicar que no pretenia airejar les ferides, sinó parlar de la ferida creada per mitjans poc (gens, més bé) que hem après. irresponsables. L'any 2012, coincidint amb el 20 aniversari de La massacre de dones continua però als espais l’assassinat de Toñi, Míriam i Desirée, el suplement televisius no es pregunten per les raons profundes «Domingo» del diari El País em va encarregar un de la violència. Tenim una societat reportatge a fons sobre el l’impacte social del hipersexualitzada i profundament cínica. crim. Vaig voler fer un text assenyat i responsable. S’explota sexualment la imatge de la dona, a tot Però havia de parlar amb la gent d’Alcàsser. Fou arreu, però el problema és la promiscuïtat de les una experiència horrible. La pitjor setmana víctimes. «Dale a tu cuerpo alegria Macarena / que tu cuerpo es pa darle alegría y cosas Quer, la família de la qual proporcionava buenas», cantaven Los del Río. Però si Macarena elements de telenovel·la barata. I tot és apareixia algun dia flotant pel Guadalquivir, irrellevant, banal i fatu perquè es posa l’èmfasi en el lloc equivocat, en la bellesa o els hàbits de la perquè el paio que jurava bandera i a qui la xicota posava les banyes en la cançó decidia fer víctima, que si fumava i bevia o anava amb una salvatjada, molts dirien que ella havia pagat males companyies. el preu per ser una descarada. D’unes altres xiques (el cas «Manada») es reprotxa no oposar A l’entrada de l’Estació del Nord em trobe una «suficient resistència». Pausa per perbocar. adolescent raonablement guapa, lluint un top que li realça el pit i mostra generosament el «La culpa que això passe és dels periodistes», em melic. Va molt maquillada. I s’està fent un selfie suggeridor que, a continuació, enviarà al nòvio o diu una persona. Sí, responc, però la responsabilitat de consumir o no la carnassa és penjarà de les xarxes socials. Si algun dia li passa res, aquella fotografia formarà part de individual, personal. Ningú t’obliga. Aquestes l’espectacle mediàtic. coses es fan perquè interessen, perquè tenen audiència. Només cal veure l’atenció que posa la parròquia d’un bar quan s’invoca el cas Diana Mai vam aconseguir eixir d’Alcàsser. - Els títols i els subtítols no porten punt final. - El text ha d’anar distribuït per paràgrafs clarament diferenciats i de mida semblant. Un paràgraf hauria de correspondre a una idea només. - Recordeu que els textos argumentatius es diuen així perquè la part del text en què s’argumenta és especialment important. Però això no vol dir que només s’hi argumente, 2 Materials per a la preparació de C1 i de C2 de valencià Expressió escrita De mica en mica s’ompli la pica Aina Monferrer Palmer, 2019 sinó que també pot haver-hi fragments explicatius, descriptius, narratius o fins i tot instructius. A més a més, el dialogisme, és a dir, la presència d’elements propis del discurs dialogat com ara les preguntes retòriques, és típic en els articles d’opinió. - L’objectiu d’un article d’opinió, i per extensió de qualsevol text argumentatiu, és convéncer el receptor sobre una manera de veure un tema de la realitat. Això es podria resumir en una afirmació, que seria la tesi. Al voltant d’aquesta tesi o idea general sobre el tema, hi haurà també subtesis o idees secundàries que acompanyen la tesi principal i que perfilen el punt de vista que es pretén defensar. Per exemple, en l’article que hem posat de mostra, la tesi principal seria que els mitjans de comunicació espanyols encara tracten de manera preocupantment sensacionalista i escabrosa els assassinats, especialment de dones joves, blanques i atractives. Entre les idees o tesis secundàries, hi hauria que en aquests casos s’hi culpabilitza la víctima, que la societat espanyola encara és molt masclista, que els mitjans de comunicació espanyols no aprenen i continuaran cometent aquest error, que els espais televisius no aprofundeixen en l’anàlisi del tema, etc. - Cal que utilitzem arguments, com més diversos millor, per defensar la tesi i les idees que l’envolten. Poden ser d’autoritat (si citem les paraules d’una altra persona més experta que nosaltres en el tema), de comunitat (basats en proverbis i altres sabers socialment compartits), causals (l’existència d’un esdeveniment en provoca un altre), basats en exemples (per exemple, experiències viscudes per l’emissor) o els arguments deductius (encadenament de causes-conseqüències). Per a més informació sobre els tipus d’argument, consulteu el web Argumenta de la UAB: http://wuster.uab.es/Web_Argumenta_Obert/unit_15/sot_2_06.html - Cal no confondre l’article de divulgació científica amb l’article d’opinió. En el primer, se signa al final i s’acompanya el nom amb un càrrec d’expert (en el nostre cas, inventat però versemblant). En el segon, se signa just davall del títol amb el nom i cognoms, sense necessitat d’apuntar cap càrrec institucional ni investigador. Tot i que si volem legitimar nos per tal de donar autoritat als nostres arguments, ho podem fer afegint us asterisc al costat de l’autoria i descrivint al final de l’article el càrrec que ens legitima en el tema que tractem (Si parlem de temes acadèmics ens podem legitimar com a mestres, professors, catedràtics, directors d’un centre educatiu...) - Si us demanaren d’escriure una columna, podríeu utilitzar el mateix esquema que per a l’article d’opinió. Si el que es demanara fora un editorial, seria la mateixa estructura però no signaríeu amb el vostre nom, sinó amb el nom del periòdic just davall del títol també. Si el que es demanara fora una carta al director, escriuríeu un text argumentatiu igualment i signaríeu, però en aquest cas escriuríeu com a lectors del periòdic, no com a periodistes que hi treballen. L’esquema prototípic de l’article d’opinió és el següent: 3 Materials per a la preparació de C1 i de C2 de valencià Expressió escrita De mica en mica s’ompli la pica Aina Monferrer Palmer, 2019 Títol Subtítol (opcional) Autoria Cos del text - Introducció (10-30% del text) Desenvolupament (40-80% del text) Exposició dels fets Punt de vista sobre els fets - Tancament (10-30% del text) 4
