Solució prova 1 Pregunta 1 a) Indica el tipus de font i el tema que tracta. Es tracta d’una font primària de caràcter jurídic o legislatiu corresponent a un fragment del Reial Decret sobre Mancomunitats aprovat per Alfons XIII l’any 1913. El fragment indica les condicions sota les quals es podien constituir les mancomunitats i les seves competències fonamentals. b) Situa la font en el seu context històric. Cal situar el text l’any 1913 durant el regnat d’Alfons XIII en un moment en què el govern espanyol cercava aliats després del descrèdit que la repressió de la Setmana Tràgica havia provocat al sistema de la Restauració a nivell nacional i internacional. La Setmana Tràgica també havia tocat de mort la Solidaritat Catalana, i la Lliga Regionalista inicià una col· laboració amb els polítics dinàstics més propers al regionalisme per satisfer les seves aspiracions d’incrementar l’autogovern. El resultat d’aquesta col·laboració fou el projecte de mancomunitats. Després d’una tramitació complexa, i atenent a les creixents reclamacions catalanes, el govern d’Eduardo Dato, condicionat per la seva feblesa parlamentària, pactà amb la Lliga un projecte de llei que deixava la porta oberta a les diputacions per mancomunar-se amb finalitats administratives. Aquest decret de mancomunitats, tot i ser d’àmbit estatal, obria la porta a la formació de la primera institució catalana d’autogovern des del 1714. c) Indica les idees principals del text. El text reflecteix alguns fragments del Reial Decret sobre Mancomunitats que tenia com a punt central l’acceptació de la possibilitat que les províncies que ho desitgessin es poguessin mancomunar amb finalitats purament administratives Ara bé, el mateix decret restringia significativament aquesta possibilitat, ja que estipulava que les mancomunitats havien de ser aprovades pel govern i per les corts espanyoles i podien ser dissoltes pel mateix govern si aquest les considerava contràries a l’interès nacional. El decret també s’encarregava de limitar el poder de les mancomunitats, que només podien administrar les competències corresponents a les diputacions provincials o altres competències delegades expressament per l’administració central. Pregunta 2 a) E xplica el procés que va portar a la formació de la Mancomunitat de Catalunya i les forces socials i polítiques que li van donar suport. La Lliga Regionalista pretenia, després del fracàs de la Solidaritat Catalana, aconseguir un òrgan d’autogovern HISTÒRIA 2n BATXILLERAT 917604 _ 0587-0627.indd 613 per portar a terme el seu projecte de país i incrementar el seu poder polític. Al desembre del 1911, i gràcies a l’acord de les quatre diputacions provincials catalanes, la Lliga portà al parlament espanyol un projecte per mancomunar els serveis d’obres públiques, cultura i beneficència de les quatre províncies catalanes. El projecte, malgrat el suport de Canalejas –president de govern del partit liberal– va haver de fer front a l’oposició d’importants sectors dels partits dinàstics. Després d’una llarga tramitació, la Lliga Regionalista aprofità hàbilment un canvi de govern per condicionar el seu suport al gabinet conservador d’Eduardo Dato a l’aprovació del decret de Mancomunitats, que fou promulgat el 18 de desembre de 1913. A partir d’aquest moment s’obrí el camí cap a la redacció dels estatuts de la Mancomunitat de Catalunya, aprovats l’any 1914. La principal força política que donà suport a la Mancomunitat fou la Lliga Regionalista, que obtenia amb ella una de les seves reivindicacions polítiques més importants. La Mancomunitat va ser, doncs, una institució al servei del projecte polític i social de la burgesia catalanista, però aquesta orientació de classe no impedí que la Mancomunitat obtingués el suport de personalitats i grups amb filiacions polítiques molt diverses: des dels conservadors o liberals dinàstics –que es mostraren dividits– fins a diferents grups republicans –a excepció del lerrouxisme– passant, fins i tot, per alguns socialistes. b)Explica l’obra educativa i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i valora’n la importància històrica. La Mancomunitat de Catalunya fou molt activa en els àmbits educatiu i cultural. Una de les seves tasques principals fou la dignificació de la llengua i la cultura catalanes, que tingué en la normalització lingüística encapçalada per Pompeu Fabra un dels seus fets més destacables. Aquesta tasca anà acompanyada de l’impuls d’institucions destinades a la investigació i a la difusió de la llengua i la cultura, com l’Institut d’Estudis Catalans. Al mateix temps, es fundaren la Xarxa de Biblioteques Populars i la Biblioteca de Catalunya amb l’objectiu primordial de la divulgació cultural i renasqué l’interès per preservar el patrimoni cultural català amb la fundació de la Junta de Museus. Pel que fa al camp educatiu es posaren en marxa institucions per formar els mestres i introduir els nous corrents pedagògics, com l’Escola Montessori o el Consell de Pedagogia, i s’inicià una tasca de formació tècnica adaptada a les necessitats de la industrialització amb la creació d’instituts professionals com l’Escola Industrial, l’Escola del Treball o l’Escola de l’Administració Local. L’obra educativa i cultural de la Mancomunitat fou de gran importància i contribuí decisivament no només a la reafirmació de la llengua i cultura catalanes –que fins aleshores havien sobreviscut al marge de tot suport institucional– sinó també a la conscienciació nacional i a la modernització del país. MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. AVALUACIÓ A 613 6/10/09 13:24:14
