tema 11. Dret penal

TEMA 11.- L’AUTORIA I LA PARTICIPACIÓ
11.1 Els Conceptes Doctrinals d’Autor i Definicions Legals
El CP no defineix el concepte d’autor. La primera condició per se autor és haver portat a terme
un acte de manera conscient. Hi ha diferents conceptes doctrinals d’autor, els quals són:
-
Concepte Unitari d’Actor: estableix que l’actor d’un delicte és tota aquella persona que hagi
contribuït en la realització del delicte, independentment de la forma com hagi intervingut.
Amb aquesta definició no es pot diferenciar entre els autors i els partícips, raó per la qual
és el concepte menys acceptat per la doctrina.
-
Concepte que Distingeix entre Autor i Partícip : estableix que l’autor és aquella persona que
realitza un delicte que està descrit en la llei, mentre que el partícip no. És possible
l’existència de l’autor sense el partícip, però no és possible l’existència del partícip sense
l’autor.
-
Concepte Subjectiu d’Actor: estableix que l’autor és aquella persona que ha portat a terme
un delicte i que es sent l’autor del delicte, la qual cosa el diferència dels partícip, ja que el
partícip és la persona que ha col·laborat alhora de portar a terme un delicte, el qual és un
fet aliè per al partícip. En aquest tipus de concepte no es té en compte els fets que ha portat
a terme cada persona, sinó que només es té en compte el sentiment que té la persona de
ser l’autor del delicte.
-
Conceptes Objectius d’Actor: aquests conceptes tenen en compte els fets que ha portat a
terme cada persona. Hi ha diferents conceptes:
 Concepte Objectiu-Formal: estableix que l’autor és aquella persona que ha portat a terme
un acte típic, mentre que el partícip serà aquella persona que ha participat en portar a
terme l’acte típic que ha portat a terme l’autor mitjançant una acció no típica.
 Concepte Objectiu-Material: estableix que l’autor és aquella persona que ha tingut una
participació més important alhora de portar a terme l’acte típic, mentre que el partícip
és aquella persona que ha tingut una participació menys important alhora de portar a
terme l’acte típic. Aquest concepte té el problema de que és possible que la intervenció
del partícip hagi estat igual de important que la de l’autor alhora de portar a terme el
delicte, per aquesta raó el CP espanyol castiga com si fossin autors als còmplices
necessaris, els quals són aquells còmplices sense els quals no hagués estat possible la
producció del delicte.
-
La Teoria del Domini de Fet: estableix que l’autor és aquella persona que de manera
conscient i dolosa controla el desenvolupament del delicte, la qual pot interrompre el
desenvolupament del mateix quan ella vulgui. Aquest concepte té alguns problemes, ja que
amb aquest concepte és impossible identificar als autors d’un delicte imprudent. A més, el
domini de fet el poden tenir diferents subjectes, sense que tots puguin ser considerats
autors del delicte.
Concepte d’Autor en el Dret Penal Espanyol
Podríem afirmar que el dret penal espanyol segueix el concepte objectiu-formal d’autor, ja que
considera que l’autor és aquella persona que porta a terme una acció típica. L’autor és aquella
persona a la qual se li pot imputar el tipus objectivament i normativament.
Alhora d’analitzar el concepte d’autor en el dret penal espanyol, s’ha de tenir en compte la
Teoria de l’Acord Previ, segons la qual els autors són tots aquells partícips que conjuntament
van planejat l’execució d’un delicte, independentment de quina hagi estat la participació
posterior de cada partícip en l’execució del delicte.
11.3 Formes de l’Autoria Principal: Immediata, Coexecutiva i Mediata
L’autor principal és aquella persona que ha portat a terme el fet tipificat com a delicte.
Existeixen 3 tipus d’autors:
-
Autor Immediat: és aquella persona que realitza el delicte per sí mateix, és a dir, que la
seva conducta física es correspon amb el tipus legal. Pot haver portat a terme el delicte ell
sol.
-
Coexecució: consisteix en l’actuació conjunta de diferents autors immediats alhora de
realitzar un delicte. Per poder considerar que hi ha hagut una actuació conjunta de
diferents autors immediats alhora de portar a terme un delicte, és necessari que tots hagin
participat físicament en la producció del delicte, és a dir, no és suficient amb la voluntat
dels subjectes. En els casos en els quals es permet la coexecució es considera que tots els
subjectes que han participat en la producció del delicte són els autors.
-
Autor Mediat: és aquella persona que porta a terme un delicte utilitzant com a instrument
a una altra persona, la qual porta a terme el delicte sense saber la transcendència penal
que tenen els fets que està portant a terme. L’autor mediat por utilitzar a una persona com
a instrument de 3 maneres diferents:
 Pot aprofitar-se d’una persona que és víctima d’un error (ex: una cambrera que serveix
un aliment enverinat sense saber que estava enverinat).
 Pot obligar a la persona ha portar a terme el delicte exercint una pressió psicològica
sobre ella.
 Pot utilitzar a una persona inimputable per portar a terme el delicte.
En aquestos casos s’ha de distingir quan la persona que ha estat utilitzada com a
instrument ha actuat amb dol o no, ja que en el cas de que hagi actuat amb dol no es podrà
considerar que ha estat utilitzat com un instrument, de tal manera que no es pot
considerar que hi ha hagut una autoria mediata, sinó que es considera que és la persona
autora dels fets. Perquè es consideri que la persona utilitzada com a instrument ha actuat
amb dol, aquesta persona ha d’haver actuat amb coneixement i voluntat, tot i que hi ha
casos en els quals la coacció que porta a terme l’autor mediat sobre la persona instrument
és tan gran que anul·la la voluntat de la persona instrument; en aquests casos la persona
instrument no haurà de fer front a cap responsabilitat penal, sinó que es considerarà a la
persona que ha induït a l’altra a portar a terme el delicte com a l’autora dels fets.
11.4 L’Accessorietat de la Participació i Classes de Participació al Dret Penal Espanyol
La participació en un delicte és una forma de responsabilitat penal que sorgeix com a
conseqüència d’haver participat en la producció d’un delicte, la qual està derivada de la
distinció entre l’autor d’un delicte i els seus partícips. Els partícips no poden existir sense
l’existència d’un autor del delicte.
Quan es parla de l’accessorietat de la participació es fa referència a la dependència que té la
conducta del partícip respecte a la de l’autor. Hi ha 3 tipus d’accessorietat:
-
Accessorietat Màxima: aquesta accessorietat només pot ser castigada en el cas de que
l’autor hagi actuat de forma típica, antijurídica i culpablement. Aquesta accessorietat
només pot ser exculpada en el cas de que l’autor sigui exculpat mitjançant una excusa
absolutòria.
-
Accessorietat Mitja: aquesta accessorietat pot ser castigada en el cas de que l’autor hagi
actuat de forma típica i antijurídica.
-
Accessorietat Mínima: aquesta accessorietat pot ser castigada en el cas de que l’autor hagi
actuat de forma típica. Aquesta accessorietat continua sent punible fins i tot en el cas de
que l’autor hagi actuat amb una causa de justificació (ex: que una persona li doni una arma
a algú perquè aquest es defensi)
El partícip pot actuar de diverses maneres:
-
Participació Culposa: consisteix en que una persona és conscient (coneixement) de que si
porta a terme una determinada acció estarà participant en la realització d’un delicte dolós
i, tot i així porta a terme l’acció (voluntarietat). En el cas de que la persona no sabés que
amb l’acció que estava portant a terme estava participant en la producció d’un delicte
dolós, no es considerarà que ha tingut una participació dolosa, ja que el partícip ha actuat
amb error.
-
Participació Dolosa en Delicte Culpós: en els delictes imprudents és impossible que hi hagi
un partícip dolós, ja perquè el partícip sigui dolós ha d’intervenir en un delicte dolós.
-
Participació Culposa en Delicte Culpós : en aquest tipus de participació es veu reflectida la
dificultat de diferenciar entre l’autor del delicte i els partícips del delicte en els delictes
imprudents. Aquesta participació consisteix en que diverses persones actuen
imprudentment, la qual cosa dona com a resultat un mateix delicte imprudent.
El CP espanyol distingeix 2 classes de participació:
-
La Inducció: consisteix en que una persona utilitza a una altra persona de manera
conscient i intencionada per cometre un delicte, però sense participar en la seva execució.
En aquests casos l’inductor és castigat amb la mateixa pena que l’autor, excepte en aquells
casos en els quals l’inductor hagi induït a l’altra persona mitjançant l’amenaça física o
moral, ja que en aquest cas l’induït pot ser eximit de responsabilitat penal completament o
incompletament. Perquè es pugui considerar que hi ha hagut inducció s’han de complir
una sèrie de requisits:
 L’inductor ha d’haver portat a terme la inducció sobre una persona determinada.
 La inducció s’ha d’haver portat a terme amb la finalitat de que l’induït portés a terme el
delicte concret que finalment a acabat portant a terme, ja que no es considerarà que hi
ha hagut inducció quan una persona hagi induït a una altra a delinquir en general.
 La inducció ha de ser determinant perquè l’induït hagi portat a terme el delicte, és a dir,
que l’induït porta a terme la decisió de portar a terme el delicte com a conseqüència de
la inducció i no per voluntat pròpia.
 La inducció ha de ser dolosa, és a dir, que la persona que porta a terme la inducció ha de
ser conscient dels efectes que es produiran si la persona induïda porta a terme el delicte
al qual li està induint i, tot i així l’indueix.
-
La Complicitat: la complicitat és aquella ajuda a l’autor del delicte que porta a terme una
altra persona en el moment en el qual porta a terme el delicte o en un moment anterior.
Aquesta ajuda que porta a terme el còmplice li ha de ser útil a l’autor alhora d’executar el
seu pla. Perquè la complicitat pugui ser castigada ha de ser dolosa. Els requisits que s’han
de complir perquè es produeixi la complicitat són:
 L’acte que porta a terme el còmplice no pot ser part de l’acte típic que porta a terme
l’autor, ja que en aquest cas el còmplice seria un coautor.
 L’ajuda que porta a terme el còmplice li ha de ser útil a l’autor alhora d’executar el seu
pla.
Hi ha 2 tipus de complicitat:
 Complicitat Necessària: són aquelles accions que porten a terme els còmplices sense les
quals l’autor no hauria pogut portar a terme el delicte (ex: que una persona li hagi donat
a l’autor de delicte el ganivet amb el qual va assassinar a la seva dona a ganivetades). En
aquests casos els còmplices són castigats amb la mateixa pena que l’autor del delicte.
aquesta complicitat té 2 límits:
 Cronològic: l’acte que porta a terme el còmplice ha de ser anterior o simultani a la
producció del delicte, ja que en cap cas podrà ser posterior.
 Substancial: l’ajuda que porta a terme el còmplice ha de ser material o moral, però no
han de formar part de l’acció tipificada com a delicte portada a terme per part de
l’autor.
 Complicitat No Necessària: són aquelles accions que porten a terme els còmplices sense
les quals l’autor també hauria pogut portar a terme el delicte (ex: que una persona li hagi
donat a l’autor de delicte un ganivet per assassinar a la seva dona a ganivetades, però
l’autor dels fets ja tenia un ganivet a la mà, de tal manera que amb el que li va donar
l’altra persona ja en tenia 2). En aquests casos els còmplices són castigats amb una pena
inferior a la de l’autor del delicte.
11.5 Autoria i Participació en Delictes Especials
Els delictes especials són aquells delictes que només poden ser portats a terme per una
determinada categoria de persones. En aquest tipus de delictes només podran ser autors del
delicte aquelles persones que compleixin amb les CRCT establertes en el tipus. En aquest tipus
de delictes només serà possible que es produeixi una autoria mediata quan l’autor mediat
compleixi amb les CRCT establertes en el tipus, independentment de si la persona que és
utilitzada com a instrument les compleix o no. En els casos en els quals l’autor mediat no
compleixi amb les CRCT establertes en el tipus no es produirà una autoria mediata,
independentment de que la persona que ha estat utilitzada com a instrument compleixi amb
les CRCT establertes en el tipus. Com a conseqüència d’aquesta situació es pot afirmar que
només podrà ser autor mediat aquella persona que pugui ser autor immediat.
Els delictes especials propis són aquells que estan portats a terme per uns autors que en el cas
de que no complissin amb les CRCT determinades en el tipus no es podrien produir, com a
conseqüència de que les CRCT són tant especials, que en el cas de que una altra persona sense
aquestes CRCT hagués portat a terme el mateix fet, aquest hauria estat considerat un fet no
tipificat com a delicte. Els delictes especials impropis són aquells que estan portats a terme per
uns autors que en el cas de que no complissin amb les CRCT determinades en el tipus no es
podrien produir, tot i que en el cas de que una altra persona sense aquestes CRCT hagués
portat a terme el mateix fet, aquest hauria estat considerat un delicte comú.
Els partícips en els delictes especials no han de complir amb les CRCT especials establertes en
el tipus amb les quals han de complir els autors, de tal manera que una persona que no
compleixi amb aquests requisits també pot ser considerada com un partícip. Tot i això, als
partícips que sí que compleixen amb les CRCT establertes en el tipus amb les quals ha de
complir l’autor, se’ls imposarà una pena superior a la que se’ls imposarà als partícips que no
compleixen amb aquestes CRCT.
Autoria i Participació en els Delictes d’Omissió
Pel que fa als delictes d’omissió, aquests només poden ser portats a terme per la persona que
no porta a terme la conducta jurídicament deguda, per aquesta raó en els delictes d’omissió és
impossible que hi hagin partícips.
11.6 La Responsabilitat Penal per Actuar en Nom d’un Altre
En el cas de que una persona que actua en nom d’una altra persona física o jurídica porti a
terme un delicte o una falta en nom d’aquesta altra persona, qui haurà de fer front a les
responsabilitats penals corresponents serà la persona que actua en nom de l’altra. Aquesta
persona haurà de fer front a la responsabilitat penal corresponent pel delicte o la falta comesa
fins i tot en el cas dels delictes especials en els quals l’autor ha de tenir unes CRCT
determinades i aquesta persona no les compleixi, sempre i quan sí que les compleixi la
persona en nom de la qual actua.
11.7 La Responsabilitat Penal de les Persones Jurídiques
Pel que fa a la responsabilitat penal de les persones jurídiques hi existeix un problema, el qual
consisteix en que quina persona física és la que ha de respondre sobre els fets il·lícits portats a
terme per part d’una persona jurídica, ja que la persona jurídica no pot respondre davant dels
fets il·lícits portats a terme per ella mateixa, ja que és un concepte jurídic (regla general). Tot i
això hi ha alguns casos en els sí que és possible determinar la responsabilitat directa de les
persones jurídiques, la qual és aquella responsabilitat penal a la qual ha de fer front la mateixa
persona jurídica.
La regulació de la responsabilitat penal de les persones físiques en el dret penal espanyol s’ha
començat a regular a partit de la llei 5/2010. El CP parteix de la idea de que la responsabilitat
penal de les persones jurídiques no és autònoma, sinó que és conseqüència de l’actuació que
porten a terme les persones que actuen en nom de la persona jurídica. Com a conseqüència
d’aquesta situació, en el cas de que les persona físiques que han actuat en nom de la persona
jurídica hagin actuat amb dol, es considerarà que la persona jurídica ha actuat amb dol; en
canvi, en el cas de que les persones físiques que han actuat en nom de la persona jurídica
hagin actuat amb imprudència, es considerarà que la persona jurídica ha actuat amb
imprudència.
Una persona jurídica haurà de fer front a la responsabilitat penal corresponent dels delictes
comesos per les persones físiques que han actuat en nom de la persona jurídica sempre i quan
els delictes o les faltes comeses per aquestes persones físiques hagin tingut la intenció de
beneficiar a la persona jurídica en nom de la qual han actuat. Es considera que és la persona
jurídica la que ha de respondre sobre aquests delictes o faltes portats a terme per les persones
físiques que actuen en nom d’ella, ja que el dret penal considera que les persones físiques han
portat a terme aquests delictes o faltes perquè li han estat manats per part de la persona
jurídica; o que les han portat a terme perquè la persona jurídica no ha portat a terme el
control que hauria d’haver portat a terme sobre les persones físiques que actuen en el seu
nom.
En el cas de que la persona física ha portat a terme un delicte o una falta en nom d’una
persona jurídica compleixi amb alguna de les causes d’exempció de la pena, ni la persona
física ni la persona jurídica hauran de fer front a la responsabilitat penal corresponent del
delicte o falta que la persona física ha portat a terme en nom de la persona jurídica.
Subjectes Actuants
Les persones físiques que actuen en nom de les persones jurídiques són anomenades
administradors de fet o de dret. Els administradors de fet són els directius de la persona
jurídica; en canvi, els administradors de dret són aquelles persones que ocupen un lloc de
treball del funcionament normal de la persona jurídica, però que per alguna raó determinada
ha estat capacitat per actuar en nom de la persona jurídica.
Les Penes de les Persones Jurídiques
El legislador ha establert un llistat tancat de delictes pels quals és possible declarar la
responsabilitat penal d’una persona jurídica, de tal manera que no serà possible declarar la
responsabilitat penal d’una persona jurídica per algun delicte que no estigui inclòs en aquests
llistat.
Les penes que li són imposades a les persona jurídiques són de caràcter preventiu, és a dir,
que pretenen aconseguir que la persona jurídica no torni a portar a terme el mateix delicte o
falta per la qual ha estat castigada. Les penes que li són imposades a les persones jurídiques
són econòmiques (ex: multa), de suspensió o de prohibició definitiva d’alguna activitat (ex: en
el cas d’una persona jurídica amb diversos establiments, el tancament de l’establiment en el
qual s’ha portat a terme el delicte o falta) o inhabilitacions concretes de les persones físiques
que han portat a terme el delicte o falta en nom de la persona jurídica.
Com a conseqüència de les penes imposades a persones jurídiques es poden veure perjudicats
interessos de terceres persones, com per exemple els dels treballadors de la persona jurídica.
Tot i que es perjudiquin interessos de terceres persones, aquestes penes han de ser imposades
igualment, ja que ha de prevaldre l’interès general de la societat per sobre dels interessos
particulars d’algunes persones (ex: en el cas d’una persona jurídica amb diversos
establiments, el tancament de l’establiment en el qual s’ha portat a terme el delicte o falta
comporta la pèrdua del treball de les persones que estaven treballant en aquest establiment;
tot i que aquest tancament li comporta un benefici a la societat, el qual consisteix en que en
l’establiment tancat no es tornarà a portar a terme el mateix delicte o falta).
El CCE estableix que en el cas de que una persona jurídica hagi de complir amb una
responsabilitat penal determinada, tot i que aquesta persona jurídica es dissolgui, haurà
d’acabar de complir amb la responsabilitat penal determinada (ex: en el cas de que una
persona jurídica sigui condemnada a pagar una multa de 300€/dia durant 6 mesos, tot i que
aquesta persona jurídica es dissolgui als 3 mesos d’estar pagant la multa, haurà d’acabar de
pagar la multa sencera).