Consell Superior d’Investigacions Científiques RESIDÈNCIA D’INVESTIGADORS Institució Milà i Fontanals En el 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola i de l’inici de la Segona Guerra Mundial ETHOS HUMANITARI I GUERRA: RAONS I PASSIONS, IDEOLOGIES I CREENCES SEMINARI INTERNACIONAL Dilluns 19 i 26 de maig, i 2 de juny de 2014 L’ auge de l’internacionalisme humanitarista durant les darreres dècades ha propiciat un renovat interès per la realitat present i passada de les intervencions urgents de socors a coŀlectius humans afectats per catàstrofes de tot ordre, o en defensa dels drets humans allà on grans atropellaments són comesos. La commemoració enguany del 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola i de l’esclat de la Segona Guerra Mundial sembla una ocasió propícia per explorar el mòbils del comportament humanitari en ambdues guerres com també en diversos conflictes violents de la segona meitat del segle xix. Més enllà de les visions habituals que han circumscrit les idees humanitaristes a l’àmbit transcendent de l’elecció moral i/o les han considerades un mer resultat dels processos de secularització de l’Occident contemporani, Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, carrer Hospital 64, Barcelona. Tel. 93 443 27 59 | www.residencia-investigadors.es ENTRADA LLIURE en aquest seminari ens proposem preguntar-nos sobre les motivacions racionals i no racionals, i sobre las creences de tot ordre que van impulsar cap aquest comportament els actors humanitaris, tant individuals com col· lectius, en diverses circumstàncies històriques. Ho farem al llarg de tres sessions temàtiques centrades, successivament, en els discursos i estratè­ gies de l’humanitarisme de guerra, la intervenció dels voluntaris humanitaris en el front de batalla, i l’acció humanitària a la rereguarda i l’exili. Coordinador: Jon Arrizabalaga | IMF-CSIC, Barcelona • Dilluns 19 maig 2014, 17-20 hores Discursos i estratègies L’acció humanitària en les guerres civils del Sexenni Democràtic (1868-1873): motius i propòsits del metge militar Nicasio Landa Jon Arrizabalaga | IMF-CSIC, Barcelona Nicasio Landa (Pamplona, 1830-1891) fou un actiu membre d’una generació reformista de metges militars preocupats per la millora en les condicions de salut i vida dels soldats, i l’únic participant espanyol en la Con­ ferència internacional de societats de socors als militars ferits en campanya celebrada a Ginebra l’octubre de 1863, que donà lloc al sorgiment de la Creu Roja. En el decurs dels vint-i-cinc anys següents, Landa fou un incansable propagandista de la causa del moviment internacional de la Creu Roja a Espanya com també un destacat promotor de l’humanitarisme de guerra en fòrums mèdics i jurídics nacionals i internacionals. La decidida intervenció d’aquest metge militar i primer inspector general de la Creu Roja espanyola, a la Segona Guerra Carlina (1872-1876) i la Cantonal (1873), ha quedat reflectida en nombrosos escrits seus, on es posen particularment de manifest les motivacions i propòsits de la seva acció humanitària. El compromís humanitari del fisiòleg Walter B. Cannon davant la Guerra Civil espanyola i l’exili republicà Àlvar Martínez Vidal | IHMCLP, Universitat de València-CSIC Professor de la Harvard Medical School durant gairebé quaranta anys, el fisiòleg Walter B. Cannon (1871-1945) encarna el compromís, primordialment religiós, d’un home de ciència en la lluita per la llibertat, la democrà- cia i la solidaritat internacional en uns temps marcats pels totalitarismes i els conflictes bèl·lics a escala mundial. Durant la Guerra Civil espanyola, Cannon va presidir el Medical Bureau to Aid Spanish Democracy, l’organització humanitària nord-americana que donava suport als metges i infermeres de la Brigada Lincoln. Més tard, aca­bada la guerra, ajudà els científics espanyols refugiats a França, tot promovent accions diplomàtiques, per part dels EUA, amb la finalitat d’alliberar-los i de portar-los cap a Amèrica. Mort al setembre de 1945, el petit hospital creat per, i per a, la comunitat espanyola resident a Tolosa de Llenguadoc adoptà, a manera d’homenatge, la denominació dual d’“Hospital Varsovia - Walter B. Cannon Memorial”. Cannon fou un membre prominent de l’Unitarian Service Committee (USC) i del Joint Anti-Fascist Refugee Committee (JAFRC), organitza­ cions filantròpiques nord-americanes que van recollir, a les acaballes de la II Guerra Mundial, diners i tot tipus de material per ajudar la comunitat espanyola exiliada a França, que, amb la consolidació del règim militar de Franco, havia quedat sense possibilitats de retorn. Poc després, totes dues organitzacions, sobretot la segona, patirien les conseqüències de la Guerra Freda, en concret la cacera de bruixes duta a terme pel tristament famós Committee on Un-American Activities. Videoprojecció: Spain in Exile (VOS, 1946; 20 min.). Produït per Paul Falkenberg i dirigit per Guillermo Zúñiga per a l’Unitarian Service Com­ mittee i el Joint Anti-Fascist Refugee Committee. • Dilluns 26 maig 2014, 16-20 hores Intervenció humanitària en el front de guerra El càlcul de la compassió: raons i passions del compromís humanitari de les pioneres en la infermeria en la segona meitat del segle XIX Dolores Martín-Moruno | Université de Genève, IEH2 Quan Henry Dunant apeŀlava a la urgència de crear «un cos d’infermeres voluntàries, diligents, preparades i iniciades en aquesta tasca [...] que havien de ser reconegudes i aprovades pels caps de campanya» no sols estava plasmant les seves impressions sobre la feina desenvolupada per les valentes dones de Castiglione durant la batalla de Solferino (1859), sinó que també s’estava fent ressò de diferents iniciatives posades en marxa per dones de procedència molt diversa. Des de contextos molt heterogenis, les protagonistes que destacaren en la configuració històrica de la iden- titat professional de la infermeria —Florence Nightingale, Mary Seacole, Hélene Pavlovna, Valérie de Gasparin, Dorothea Dix o Clara Barton— estigueren lligades directament o indirectament a la pràctica humanitària. Aquest compromís de les pioneres revela una inteŀligent combinació de raons i passions: de coneixement científic i negociació política, de vocació quasi divina i d’exaltació de certes virtuts femenines com ara l’abnegació, la paciència, la dolcesa i la discreció. La posada en marxa d’aquests incipients cossos d’infermeres necessità no només l’entusiasme de Dunant, sinó també un metòdic càlcul de la compassió que, gràcies a aquestes líders femenines, va transformar les cures en una característica central de l’ethos humanitari. Norman Bethune (1890-1939): humanitat, humanitarisme Natalia Fernández Díaz-Cabal | Barcelona L’ethos invoca l’essència més humana. Implica la literalitat de posar-se en el lloc de l’altre, un moviment que, des de la comprensió i el compromís, ens ha permès avançar com a espècie. L’elecció de Norman Bethune per a aquesta ocasió no té més objectiu que el d’aprofundir en la seva rebeŀlia com a primer pas de la seva carrera humanitària. És a dir, enfront de la religiositat dels seus pares, presbiterians ortodoxos i practicants, el Dr. Bethune va elegir els desheretats, perquè era el gest més contestatari que va acudir-se-li davant la imposició de Déu: descendir als inferns dels homes. Ho féu, de molt jove, alfabetitzant obrers europeus fa­mèlics que arribaven a les duríssimes feines de la indústria fustera als boscos canadencs. I ho féu en tres guerres (la primera d’elles com a portalliteres, ni tant sols com a metge): Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Xino-Japonesa. Abraçar el comunisme no fou sinó una excusa per exercir de metge en la convicció que combatre la malaltia era lluitar també contra la injustícia i tots aquells que les propiciaven, tot fent-ne un estil de vida. Videoprojecció: Bethune (VO anglesa i francesa, 1964; 58 min.). Dirigit per Donald Brittain. Sessió coorganitzada per Natalia Fernández Díaz-Cabal, en coŀlaboració amb la Fundació Canadà i l’Ambaixada de Canadà. • Dilluns 2 juny 2014, 16-20 hores Acció humanitària a la rereguarda i l’exili L’ethos més enllà del logos: Elisabeth Eidenbenz, l’Associació d’Ajuda als Nens de la Guerra i la Maternitat d’Elna (1939-1944) Gabriela Rodríguez Fernández | OSPDH-Universitat de Barcelona Tradicionalment s’ha definit el dret com l’eina per protegir les persones i els grups contra els abusos de poder. Tot i així, a la primera meitat del segle xx es va estendre la idea que existeix un dret subjectiu dels estats que pot ser utilitzat contra les persones: és l’anomenat dret de l’ex­cep­cionalitat, que es basa en la necessitat de preservació de l’Estat, i que fins i tot ha do­nat lloc al que avui dia es coneix com a Dret Penal de l’Enemic. Aquesta posició xoca de ple amb el Dret Humanitari, i en molts casos aquest xoc es resol dictant normes que, pretesament fonamentades en el segon, només donen lloc a formes reglamentàries del primer. La Maternitat d’Elna, al Rosselló, que va acollir les dones embarassades i els nens nascuts als camps de concentració francesos després de la Guerra Civil, és un cas que ens mostra què fan les dones i els homes que decideixen fer possibles unes pràcti­ques humanitàries basades en l’ètica, i que acaben situant-se més enllà del dret. El consolat de Mèxic a Marsella, centre neuràlgic de l’ajuda als republicans espanyols (juliol de 1940 - novembre de 1942) Gérard Malgat | París Després de la desfeta de la República espanyola, Mèxic, governat pel pre­ sident Lázaro Cárdenas, va seguir ajudant activament els milers i milers de republicans espanyols que havien cercat refugi a França. Nomenat cònsol general de Mèxic al país gal al principi de 1939, Gilberto Bosques (18921995) fou un dels principals artífexs d’aquella solidaritat activa. Quan va haver de fugir de París a causa de la invasió alemanya el juny de 1940, Gilberto Bosques instal·là el consolat a Marsella, capital marítima cap a on convergien tots els qui intentaven escapar de les forces de l’Eix. Al llarg de dos anys i mig, Bosques i els seus coŀlaboradors organitzaren una enorme activitat d’ajuda i suport en favor dels refugiats espanyols. Aquella ajuda fou tant material i econòmica com sanitària i jurídica. El consolat va posar en marxa diversos dispositius d’allotjament dels refugi- ats, sigui finançant el lloguer d’habitacions a hotels o cases particulars de la ciutat, sigui llogant dos châteaux que foren un recés de pau, llibertat i crea­tivitat cultural, essencials enmig de la situació viscuda pels exiliats. A més, Gilberto Bosques va intervenir amb molta eficàcia en el camp jurídic per tal d’impedir les extradicions reclamades per les autoritats franquistes. Videoprojecció: Visa al Paraíso (Versió castellana, 2010; 108 min.). Pro­duït i dirigit per Lillian Liberman. Sessió coorganitzada per Gabriela Rodríguez Fernández, en coŀlaboració amb l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH-UB). • Seminari internacional organitzat pel Grup de Recerca «Cultura mèdica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis» de la IMF-CSIC, en el marc del projecte d’investigació finançat per la Dirección General de Investigación, «Sanidad militar, medicina de guerra y humanitarismo en la España del siglo xix» (HAR2011-24134).
