Subido por mordhekhai cincuentayseis

ETNOLOGIA DE PROXIMITAT

Anuncio
UNA ETNOLOGIA DE PROXIMITAT
Comentari a l’estudi d’una tribu barcelonina
UNA ETNOLOGIA DE PROXIMITAT:
Comentari a l’estudi d’una tribu barcelonina
McDonogh, G. W. (1989): Las buenas familias de Barcelona. Historia social del poder
en la era industrial. Barcelona: Ediciones Omega
Aquesta ressenya és el meu primer contacte amb un treball de camp d’un antropòleg i
suposa per a mí l’oportunitat de veure, comprovar i identificar els conceptes teòrics
vistos en el marc de l’assignatura ‘Antropologia i història’.
Entre aquests conceptes teòrics, també els referits a la metodología per a l’elaboració
d’una etnografia. Com una fase més d’aquesta metodologia, la inicial i la final, identificar
la hipòtesi de partida i la conclusió o resultat final obtingut amb el treball etnogràfic.
Per explicar tot això em proposo seguir aquest esquema:
1. Breu definició del marc conceptual de la matèria i de la praxis que es presenta.
2. Esquema dels conceptes que l’autor considera significatius per centrar l’àmbit i
abast del seu estudi i la seva hipòtesi de partida.
3. Esquema del marc en que ha desenvolupat el seu treball: la orientació teòrica i
pràctica de la seva metodologia.
4. Les conclusions i propostes que l’autor planteja a partir dels resultats obtinguts
de la seva recerca.
5. Valoració personal de l’experiència de l’estudi i anàlisi d’aquesta etnografia des
d’una perspectiva formal (anàlisi i comprensió) i de contingut (coneixements i
idees).
(1) Marc conceptual
L’obra “Las buenas familias…” és un treball que s’enmarca dins la disciplina de
coneixement de l’antroplogia, en la seva branca de l’antropologia social, que s’ocupa de
l’estudi de les cultures a partir d’institucions que han perdurat al llarg del temps en una
societat.
La plasmació pràctica de les actuacions d’aquesta disciplina sobre el terreny son les
etnografies o descripcions locals d’una cultura, les seves manifestacions, i que pretenen
comprendre-la dins un àmbit determinat. Naturalment, aquestes descripcions sempre
reflecteixen el punt de vista de l’observador. Una etnografia pot ser diacrònica quan
1
l’observador es remonta a la història de la cultura que explica o bé sincrònica quan
l’explica i interpreta tal i com es manifesta en el moment present.
Van ser B. Malinovski i F. Boas els qui van defensar que la metodología més adequada
era la investigació de camp, enfront de la practicada pels ‘antropòlegs de silló’ que
rebien els informes elaborats a partir de les observacions i actuacions sobre el terreny
d’un tercer, tot propugnant la pràctica concreta de l’observació participant que coloca
l’investigador al bell mig de la comunitat que vol estudiar.
(2) Conceptes clau
Tot treball científic s’enmarca i defineix dins uns límits d’espai i temps, també d’un marc
conceptual, per centrar l’objecte d’estudi i evitar ambiguitats. L’autor centra el seu
estudi al voltant de les idees de :



Poder: l’entén com la capacitat d’executar i imposar sobre altres la pròpia
voluntat, no tant com una actuació concreta des d’institucions de caire
administratiu o polític, sino molt més àmplia.
Èlit: grup generalitzat dirigent del poder dins una societat. En aquest cas,
focalitzat en l’àmbit financer i industrial, lo qual justifica la certa preponderància
donada de la vessant econòmica d’aquest poder. Tot i això, també té en
consideració aquesta élit en l’àmbit rural, polític i social en general. El grup de
persones que formen aquesta élit té unes característiques peculiars: és una
comunitat relacionada per parentiu, aliances i un domini sobre aspectes clau de
la societat.
Familia: entesa com a agent des d’on es distribueixen els drets i privilegis i es
permet l’accés, control i manteniment en el poder, com a unitat bàsica des de la
qual es gestionen els conflictes i les competències i des de la qual es projecta
tota una simbologia de manipulació i dominació (Liceu i Cementiri Vell, com a
exemples)
A partir d’ells elabora la seva hipòtesi: estudiar l’antroplogia del poder, les seves
manifestacions culturals a partir no pas de l’individu que ocupa els llocs a les institucions
que exerceixen el poder, sino des del conjunt del seu entorn familiar entés aquest com
un ‘continuum’ de passat, present i futur més enllà del propi individu
(3) Marc metodològic
La metodologia emprada és l’observació participant. L’autor es relaciona amb els
membres de la comunitat que estudia. Els entrevista, hi conversa, conviu assistint a
actes i esdeveniments que li permeten observar i interactuar en el seu dia a dia. En la
2
pràctica vé a suposar una immersió dins el món del subjecte objecte de l’estudi: les
families de la burgesia industrial i l’aristocràcia catalana.
L’accés dins l’entorn del seu objecte d’estudi, es produeix a partir de dues vessants:
gràcies als seus contactes personals i als contactes fruit de la seva activitat com a
professional dins el món acadèmic. Pel que fa a l’aproximació al context històric, aquest
es veu afavorit pel gran volum de documentació escrita i fàcilment accessible: estudis
històrics, registres oficials, publicacions de l’época, … També pel fet de tractar-se d’un
periode cronològic relativament proper (150 anys) encara viu en els relats i la memòria
personals dels seus membres. També s’afegeix a aquesta amplitud de fonts externes a
la pròpia élit dels companys acadèmics, els diferents medis de comunicació i els
contactes amb altres integrants de classes socials mitjanes o baixes que es mouen i
relacionen al seu entorn. Tot això permet a l’investigador aplicar el métode inductiu:
ampliar, contrastar i equilibrar les dades i informacions a mesura que les va recopilant
tot revisant i ajustant el conjunt de la seva recerca
Les interrelacions directes amb els membres del grup es produeixen en diferents
contextes segons la persona amb qui s’interactua i el grau de confiança mútua
entrevistat-entrevistador: així es podien produir dins un àmbir ‘oficial’ (el despatx de
l’empresa), un àmbit ‘social’ (les estances del Cercle del Liceu) o un àmbit més particular
(entrevistes als domicilis, amb membres de més edat o les dones de les famílies).
Les informacions que recopila d’aquestes élits fan referència doncs, tant al present com
al passat, en una constant interrelació i mútua autorreferència. Una important font
d’informació és la que anomena ‘història domèstica no documentada’ facilitada
principalment pels membres femenins de més edat de les famílies i que li subministren
dades sobre comportaments no reglats formalment però presents en les conductes.
El procés explicatiu que seguiex l’investigador és delimitar primerament el concepte de
família dins un entorn que inclou àmbits com el legal, el cultural i el social i també un
aspecte conceptual molt especial: el de la casa familiar (reminiscència de la ‘casa pairal’
del món rural). A partir d’aquí, estudia l’evolució de l’empresa familiar tant des del
vessant domèstic com de l’estrictament econòmic i el seu creixement que, a partir de
dos estudis de cas, li serveixen per mostrar l’evolució del procés de cohesió i fusió
d’aquesta nova èlit.
A continuació mostra la progressiva absorció-fusió amb l’élit aristocràtica mitjançant els
enllaços matrimonials entre les famílies que es reflecteix, paral·lelament, en
l’organització dels seus interessos econòmics. Tot i l’eficàcia d’aquesta política, l’autor
identifica les limitacions d’aquesta opció per la progressiva limitació de les opcions
d’aliances dins el grup d’élit. Alguns altres grups col·laterals, com el de l’àmbit mercantil
per exemple, es mantenen normalment fora de les opcions d’aliança a considerar. El
grup social format pels administradors-gerents de les societats de la élit burgesa mai es
van considerar com una opció per establir relacions de parentiu.
3
Finalment, com una peça més de la imatge coral que l’autor vol mostrar d’aquesta élit,
ja de les ‘bones famílies’ un cop consolidada la fusió de l’élit burgesa i l’aristocràtica,
aporta una interpretació de dos símbols que considera social i culturalment emblemàtics
per la seva preponderància i visibilitat: el Liceu i el Cementiri Vell i com la seva
configuració física de distribució dels espais i el seu ús dins un ‘cerimonial’ propi, estricte
i exclusiu es vol contribuir a la difusió d’un missatge i una imatge de poder i dominació
cap a la resta de la societat.
(4) Conclusions i propostes
L’autor considera que els diferents aspectes estudiats a partir de com les famílies
accedeixen, conserven i gestionen el poder fa que es pugui considerar aquesta institució,
la família, com a eina d’estudi vàlida que pot servir de base per a l’estudi d’altres formes
i manifestacions del poder, independentment del marc social en que es produeixin.
L’autor argumenta com les famílies burgeses i les d’origen aristocràtic van trobar en el
matrimoni entre els seus membres la manera de constituir-se en una nova élit, la de les
‘bones families’ i superar els conflictes de competència social i econòmica entre elles
(manca de prestigi i presència social els primers, manca de solvència financera els
segons).
(5) Valoració personal
-
Proximitat cultural a l’objecte d’estudi
Aquest ha estat un aspecte que ha facilitat i a l’hora m’ha obligat a resituar sovint el
‘visor’ des d’un habitual punt de vista històric al punt de vista antropològic: no es tracta
tant de ser conscient dels esdeveniments com a fets si no de veure’ls com a conductes i
comportaments que, inevitablement, es tradueixen en fets.
-
Coneixements previs de l’història de la época i de genealogia
Aquest aspecte m’ha facilitat molt seguir les explicacions i argumentacions de l’autor.
També m’ha estalviat un treball previ de contextualització de l’entorn de l’objecte
d’estudi que si la investigació hagués estat sobre algún grup humà menys proper
culturalment. Els coneixements i l’interés personal per la terminologia genealògica i de
parentiu catalana han estat un factor facilitador més.
-
Primera presa de contacte amb una visió antropològica del tema d’estudi.
En aquest sentit, ha estat tota una descoberta aquesta nova perspectiva des de la qual
veure i explicar la història. La recopilació de la informació ‘domèstica no documentada’
ha estat tota una revelació de com aspectes que mai seran plasmats en documents
4
‘oficials’ també expliquen comportaments, decisions, conseqüències que desconeixent
aquesta font, poden semblar estranyes, il·lògiques, en definitiva, inexplicables.
-
Valoració de la tesi de l’autor de que la familia és una eina vàlida per explicar el
poder d’una èlit
Personalment, des del desconeixement i la encara incipient fase d’assimilació de tota la
riquesa de matisos dels diferents conceptes antropològics, penso que l’argumentació
que l’autor fa de la seva proposta em sembla vàlida per justificar-la.
Fins i tot (agosaradament) extrapolaria la seva proposta de la família com a eina o
continuum en el temps per estudiar l’antropologia del poder, a una equiparació famíliaequip de persones: de gestors d’una societat, de govern, de tècnics de futbol,...
Aconseguir crear i consolidar una estructura de característiques similars a la família
(exclós en aquest cas l’aspecte biològic-reproductiu) capaç de perdurar més enllà de les
limitacions vitals de cadascún dels seus membres pot funcionar com una eina capaç de
perllongar-se per un periode llarg de temps en el manteniment, consolidació i gestió de
la seva idea finalitat inspiradora.
Bibliografia consultada
Angrosino, M. (2012): Etnografia y observación participante en investigación cualitativa.
Madrid: Ediciones Morata
Harris, M. (2001): Antropologia cultural. Madrid: Alianza Editorial
Velasco, H. i Diaz de Rada, A. (1997): La lógica de la investigación etnográfica. Valladolid:
Trotta.
5
Descargar