Subido por anagarridotorrens

Apunts Prehistòria Recent-Julià maroto

Anuncio
Prehistòria recent de la Península Ibèrica
Professor Julià Maroto
Excursions.30 de novembre- divendres a Montblanc,
11 de gener a Gavà i Barna.
27/9/18
Fauna, clima i cronologia de la Prehistòria recent-- Holocè.
Introducció a l’Holocè:
És la darrera etapa geològica de la terra: el quaternari, comença fa uns 11.700 anys.
El Plistocè consta de tres períodes:
el superior - 126.000 BP i acaba el 11.700
el mitjà
- 781.000 BP dividit en dos períodes el primer comença a 1.800.000 i
acaba al 781.000 Bp.
L’actual polaritat s’inicià a l'època de Brunhes.
En el Plistocè inferior i superior hi ha períodes d’inversió de polaritat amb petites
èpoques de crons (o canvi de polaritat).
L’Holocè no forma part del Plistocè, la temperatura de la terra a fluctuat molt, el
Plistocè és un període fred, l’Holocè es càlid.
Tenen diferents cobertes vegetals, el Plistocè és àrid i l’Holocè té boscos. També
canvia la fauna.
El canvi climàtic de l‘Holocè el pateix el Holocè Superior. Es diferència en que es
passa del Plistocè al Neolític per això es diferència del plistocè.
Temperatures: fluctuen però a l’Oligocè es comença a acumular gel a l’Antàrtida.
Al plistocè comencen les glaciacions (el que es coneix com: Gunz, Mindel-Riss)
.
Wurm serà l’última glaciació abans de l’Holocè. l’últim període fred, està dins d’un
descens de les temperatures.
Fluctuacions climàtiques del Tardiglacial que comença amb un increment de les
temperatures de 20º.
Bolling fins el 14.200, fluctuacions fins 11.500.
L’Holocè comença amb un increment de les temperatures de 12º.
Estudi dels períodes glacials,
Van estudiar les glaceres.
Glaciacions alpines: Wurm, etc. Van fer un anàlisis isotòpics de les capes de gel, van
estudiar el gel de l’Antàrtida > es fa un mostreig per columnes, estratigrafia (per
capes), on queden atrapats els químics de cada època. Els isòtops d’oxigen 18 indica
la temperatura global del mar. Té un pes atòmic + i li costa més evaporar-se. Depèn
de que la quantitat d’Oxigen 18 estigui a la temperatura +0 que la del mar. Van
aparèixer molts fluctuacions dintre un mateix període.
Anàlisi isotòpic del subsòl marí,
Es passa a estudiar els fenòmens geològics, s’analitza el O.18
Estudia els fenòmens de temperatures. Després d’un període fred de sobte aparèix un
càlid però curt. A poc a poc aquests períodes càlids són més llargs fins que de sobte
baixen més del que havien estat abans.
Marc ambiental del Plistocè:
Paisatge,
Al llarg del Plistocè hi ha un element que marca les temperatures: les capes de gel.
Els casquets polars estaven més extensos. El ris més recent i línia discontinua del
wurm. Aquestes capes continentals es diuen Ilansis, i formen part dels casquets.
Els Permafrost (zona immediata després del gel) es troben sempre sota 0º, sempre
estan glaçats. El seu límit està associat a la línia arbòria, on es capaç de créixer un
arbre. Això marca les latituds on trobem els diferents paisatges.
Al màxim glacial, la Tundra quasi ocupa tota Europa, també les estepes, més normals
a l’est → prats que suporten tota mena de temperatures, tan fredes com càlides.
La Tundra està saturada d’aigua, hi ha un paisatge més pantanós. Per sota hi ha la
massa Boreal → boscos de coníferes, les que estan a la zona límit, més al sur el clima
fred no és tan rigorós, aquí hi ha boscos mixtes, la temperatura és més a temperada, hi
ha coníferes i arbres de fulla caduca.
Paisatge tardi-glacial.
Fauna del final del Plistocè,
Està relacionada amb els espais oberts i freds,
Herbívors → associada a la faune del mamut.
Carnívors → PowerPoint.
2/10/18
Temperatura de l’Holocè
El 11.700 bp. Marca l’Holocè, però hi ha un període de transició que s’anomena:
Preboreal. Que dura uns 1.500 anys, després venen els canvis de temperatures, que
són més a temperades: la boreal, després el 1.200 s’inicia un període de fluctuacions,
després l'Atlàntic hi ha diferències de entre 1 i 4º i la darrera etapa el sud-atlàntic.
Paisatge i fauna
Que també determina el paisatge. Mentre no es varen desglaçar les glaceres del nord,
la terra era coberta, mentrestant tota la zona habitable es diu Dogerland
Coberta vegetal
ç Hi ha un canvi paisatgístic, es substitueixen les praderies i espais oberts per espais
tancats amb boscos, est... línia arboreal.
Al mediterrani hi ha bosc mediterrani: alzines, etc... és àrid té poca pluja, l’ambient és
semi obert no hi han boscos tancats.
El premafrost a l’actualitat es a les zones més properes del casquet polar..
Fauna freda de l’Holocè
Desapareix l’estepa i la tundra per tant les gramínies i els herbacis.
Va desapareixen el rinoceront llanut, el mamut, l'ós de les cavernes, la hiena tacada,
el lleó, que es van retirant i s'extingeixen, però resisteixen fins els 23.000 a Galícia, i
al nord els mamuts llanuts. L’ase europea resisteix i s’extingeix sobre el 3000.
Com que apareix l’homo sapiens les espècies van desapareixen o s’extingeixen , o be
per temes antròpics o de temperatures (hi ha debat).
La desaparició o la migració proposa dues alternatives: a mesura que el mar baixa els
Rens migrant.
El bisó es va adaptar
, era típic del paisatge tancat a EU, van desapareixen a la península ibèrica,
actualment es troben al nord de EU.
Fauna de l’Holocè en clima càlid o a temperat
Cabra, daina, cabirol. L’Ur desapareix a Polònia al 1627, només queden els
representants domèstics, el toro.
Carnívors: petits i mitjans→ guilla, llop, ós bru, linx ibèric, porc senglar, conill...
A la muntanya hi ha boscos i espais oberts.
Desaparicions de la P. Ibèrica, powerpoint.
Clima de l’holocè en períodes històrics
Fins a on van influir les fluctuacions climàtiques en l’home del passat?
En temps càlids els Víkings arriben a Groenlàndia,
Al 1300 s'inicia una petita edat de gel que dura fins el 1915, de 3 o 4 º. Els conreus
es malmeten, a l’hivern. V van tenir el període de fam de l’edat mitjana al 1333.
Aquestes fluctuacions s’han volgut associar a les fluctuacions solars. Al 1609 Galileo
Galilei va perfeccionar el telescopi, va observar els fenòmens solars. En diversos
períodes les activitats de plaques solars. Hi ha més determinats de les que produeixen
cicles de taques solars. Els cicles durant 22 anys, durant 11 anys es genera una
inversió del pol magnètic, que fa que hi hagin menys taques solars.
La zona fosca de les taques s’anomenant «UMBRES» i al voltant rep el nom de
Penunbres, on hi ha més lluminositat solar.
Andrew Elliot deia que les fluctuacions del sol condicionaran les temperatures de la
terra.
El Carboni 14.
Les fluctuacions del sol depèn de la lluminositat en que es transforma el carboni 14,
fluctuant les temperatures de la terra, sobretot a l’època medieval 1300 , l’única
activitat solar que coincideix amb la crisi.
Grups prehistòrics durant l’holocè
Transició humana del Plistocè a l’holocè, com es van adaptar als canvis climàtics?
L’humà es va adaptar no com els animals sinó que en tipus culturals.
4/10/18
Epipaleolític- Mesolític Cantàbric
(Pedra vella) (Pedra mitjana)
Cultura material de l’holocè.
L’epipaleolític i mesolític són iguals o no depèn dels autors.
A la UDG. Es fa servir la manera més estesa a EU. Però no serà el mateix
l’epipaleolític aquí a EU que a fora.
Epipaleolític,
cultures de transició paleolítica pobles de caçadors.- recol·lectors però que
cronològicament es troben a l’holocè.
La cronologia des de els 40.000 anys es fa en base al Carboni 14, que ens dona una
edat fiable. Però es una edat radio-carbònica, els últims anys s’ha anat calibrant i
s’ha obtingut una edat calendari = real.
El pas del Paleolític al Epipaleolític fa uns 11.700 anys quan es calibra s’obté una
diferència d’uns 200 anys. L’Epipaleolític comença sal tardiglacial, al final del
Paleolític.
El magdalenià és una cultura posterior al paleolític i el posterior al magdalenià es
l’Epipaleolític, arriba al holocè però no a tots els llocs.
L’Epipaleolític guarda molta similitud amb el paleolític Superior, hi ha, però una
evolució cultural. La Industria lítica està, encara emparentada amb el magdalenià
Mesolític,
període entre el epipaleolític i el neolític. Es un període documentat Ex. al Pròxim
orient, correspon a cultures que s’estan transformant en neolítiques. Son societats que
estan inventant el Neolític, s’estan sedentaritzant, creant poblats, es dedicaran a la
ramaderia, agricultura,...
A Europa: els bem rebre, no s’inventa aquí. El mesolític a la península ibèrica són
societats caçadores – recol·lectores que viuen a l’holocè i que la seva cultura material
ja està allunyada del magdalenià, ja no està emparentada amb ella. Les societats són
moderadament nòmades.
Península ibèrica - (Epipaleolític-Mesolític)
Hi ha tres grans àrees geogràfiques:
Cantàbric.- Molt bé amb coves, va de la mitat d’Astúries fins als Pirineus. Hi ha
moltes roques calcàries, és humit i plou.
Àrea Mediterrània.- hi ha força humitat. Els assentaments estan força dispersos.
Catalunya, àrea Valenciana i sur est.
Les cultures són més complexes en el mediterrani que en el cantàbric.
Àrea Atlàntica.- problemàtica semblant a la mediterrània, els assentaments també són
dispersos, hi ha menys cultura que al cantàbric, tot i que hi ha alguns jaciments
importants a la desembocadura del Tajo.
També hi ha jaciments a l’interior però és més difícil sintetitzar-ho ( en farem poc).
La depressió de l’Ebre depenent de la proximitat ho associarem al cantàbric o al
mediterrani.
Cantàbric,
La 1a cultura és l’Azilià (Azeliense).
En el pirineus centrals hi ha el jaciment d’Azil, que és una gran cova. És aquest
jaciment que va donar nom a aquesta cultura.
L’azilià cantàbric té punts amb comú amb el del pirineus, però també té diferències
per tant s’anomena : Azilià Cantàbric.
Està repartit per quasi tota la cornisa cantàbrica fins a la mitat d’Astúries, això es deu
a la geologia, aquí és on s’acaben les calcàries, per tant s’acaben les coves. Després
venen pedres metamòrfiques, per tant hi ha punt arqueològic.
El Magdalenià cantàbric evoluciona en l’Azilià cantàbric.
Registre de jaciments: cova i abric.
La serralada cantàbrica era una barrera entre el mar i la Meseta, a l’àrea oriental és
més difusa ja que hi ha la depressió de l’Ebre.
Estem al final del Plistocè i a principis de l’holocè, el paisatge no és igual que ara, la
línia de la costa estava més retirada. Hi ha molts jaciments que estan sota l’aigua. Hi
havia un corredor més ampli. Hi havia una activitat litoral i una activitat cultural, i un
altre activitat nord-sur a traves de les valls dels rius. En les àrees locals.
Indústria epipaleolítica- Azilià
són macro-lítiques. Les eines són micròlits. És una característica de l’epipaleolític.
Estan fetes a partir de làminetes . Se’n diu també Micro-laminar, perquè els suports
de les eines són làmines com ascles, làmines, laminetes...
Del nucli es treuen els suports: ascles, etc, de les que es treuen les laminetesmicròliques – que és la làmina de petites dimensions que permet una talla més
senzilla. Té una longitud inferior a 5cm.
Indústria microlaminar,
És d’una talla especial destinada a produir laminetes, amb aquestes es fabriquen dors
Dors: retoc abrupte longitudinal. Perpendicular a les cares de la lamineta, no es tallan
serveis per donar forma a la peça (nou útil), hi haurà gran diversitat de puntes de
dors.
9/10/18
L’Epipaleolític cantàbric començaria sobre el 13.800 – 9.800 calibrat BP ( Allerod,
pre-boreal, boreal), i acaba amb l’holocè.
Durant l’època boreal hi hauria hagut el pas de l’Epipaleolític al Mesolític del 9.800
– 6.800 calibrat BP que agafaria el període de l’Atlàntic i l’inici del subboreal.
Epipaleolític i mesolític cantàbric
Indústria – microlitització, talla microlaminar per obtenir laminetes, es fa servir el
Sílex, les laminetes sovint es transformen en útils sobre dors,
puntes de dors apuntades -> típica de l'Azilià es la punta de dors convexa=punta
aziliana
-> laminetes amb toc transversal = truncada
N’hi ha de moltes classes de dors
- rectilinis, curvades...
- lamineta de dors – sense punta
- lamineta escalena.
Quan un retoc abrupte (dors) es transversal rep el nom de truncadura.
Utilitat d’aquestes eines
Seran elements de projectil que aniran emmanegats per la cacera o la pesca.
Poden haver-hi micròlits per altres tasques -> com a eina domèstica, però
majoritàriament eren per la caça.
Com a eina domèstica -> elements clàssics de les indústries : el Raspador i el Burí.
Diapa -3.
Raspador: ascla sobre làmina que té un front convex al cantó transversal típic del
paleolític azilià que és una continuació del magdalenià, serveixen per raspar i curtir
les pells.
Segona fila.- nuclis de laminetes, després bisels raspadors -> burí -> típic del
Paleolític Superior i Magdalenià i Azilià però menys.
Burí -> pesa gruixuda en que se'n fet per tallar a la part de dalt.
En la indústria aziliana també hi ha laminetes i nuclis amb que es fabriquen les
laminetes abruptes -> dors, són fetes sobre sílex.. Al Cantàbric n’hi ha molt però és
de molt bona qualitat.
Però això importaven Sílex de més qualitat d’altres bandes del Cantàbric.
Indústria òssia – Azilià Cantàbric.
Es pressent i abundant. En destaca l’arpó o arpó azilià. Està fabricat sobre banya de
cérvol. Característiques: l’arpó es ample, comparat amb els magdalenians, i
lleugerament corbat, pla, no té moltes dents, majoritàriament només en té una filera
de dents i a més a més té una perforació aprop de la base es ha dir a la part inferior de
l’arpó, és una perforació ovalada. Aquestes característiques els aparten del
magdalenià on els arpons eren més estrets.
Es fabrica amb burins. La banya del cérvol té una part externa dura però a dins és
més tova, on si arriba amb els burins, es fa saltar el suport que es va retallant una
mica i es van fent les dents i la perforació -> arpo azilià.
Serveix per pescar peixos, la perforació és per poder-lo recuperar, es pot llençar amb
una javelina, etc.
Dins l'Azilià hi ha alguns elements d’art moble, però només elements decoratius, és
un art senzill = còdols pintats, habitualment amb ocre vermell feien ratlles i punts.
També hi ha arpons més llargs entre el azilià i el magdalenià, hi ha una transició : se
semblant als azilians en quan a la curvatura però són més llargs i estilitzats.
També hi ha elements d’indústria òssia amb decoració.
Ritual funerari
Es coneixen alguns exemples a la cova de «Los Azules»
Hi ha una fosa excavada en el subsol , on hi ha un individuu- un home de mitjana
edat. Tenien la voluntat d’enterrar-lo acompanyat d’objectes (aixovar funerari) com
arpons, carbons, cendres, taques d’ocre i algun còdol pintat i alguna eina de sílex.
Economia
Cacera -> cérvols i en llocs abruptes cabres, senglars i cabirols (=per ordre
d’importància).
Pesca -> té certa importància en l’azilià, tot i que costa de documentar, però es pot dir
que pescant peixos grossos com el lluç i el bacallà.
Són importants els mol·luscos marins -> bivalves, pellarides, cargols, garotes de mar,
crustacis, aquest també difícil de documentar.
Sobre la recol·lecció vegetal no hi han dades. Hi ha boscos.
Mesolític Cantàbric – 9.800 -> 6.500 calibrat BP
Hi ha dues àrees: l’occidental i l’oriental
Occidental: és mesolític asturià, es una cultura molt ben detallada, està a la zona
occidental de Cantàbria i oriental d’Astúries.
Agafa part del Boreal- Atlàntic- augmenten els boscos de coníferes, de roures, olms,
avellanes.
Els jaciments: són abrics i entrades de coves properes al mar. Durant aquest període
entre l’Atlàntic i Boreal el mar adquireix l’alçada actual, també hi haurà un moviment
nord – sur de les persones.
L’economia: encara hi ha una explotació més intensa del litoral marítim.
Característiques:
Hi ha molts jaciments que reben el nom de «Concheros» per l’acumulació important
de closques de mol·luscs menjats. Són tant importants que quan s’excava es troben
els sediments plens de closques.
Es troben en diferents cultures mesolítiques com al Atlàntic i a l’est del cantàbric, no
és exclusiu de l’asturià. S’anomena «Cultura de Concheros».
11/10/18
El pic asturià és l’eina més abundant durant l’Asturià mesolític. Aquests fets sobre
còdols, unifacials (talla Unifacial), són pics petits de talles homogènies, és talla
macro-lítica al no tractar-se d’una talla laminar.
L’eina sobre còdol s’assimila a la tecnologia del paleolític inferior, i el fet de trobar
un jaciment amb molts còdols tallats va suscitar un debat sobre l¡assignació de que
era acheulia, que era l’Asturià i el mesolític. Es va defensar que no tenia res a veure
amb l’acheulia i també es va defensar que era paleolític inferior. Finalment es va
arribar a la conclusió que l’Asturià era una cultura mesolítica independent de
l’acheulia. Aquests pics serveixen per obrir pallerides.
La forma de pic es la dominant però amb la talla de còdols poden sortir altres formes
no tan estandarditzats.
= Còdol tallat transversalment, denticulat i unifacial,
semblants als choppers del neolític.
També trobem petits utillatges sobre ascles i sobre làmines molt poc estandarditzades,
algun denticulat, osques, rascadores, etc. Aquests són elements comuns de la
península ibèrica i semblant tenir elements en comú amb d’altres com la mosteriana.
Són eines de baix esforç – tot el contrari de la talla laminar de l’azilià.
També hi ha elements d’indústria òssia: punxons apuntats en els dos extrems.
Tipològicament s’han referit a ells com eines per la pesca.
Mesolítics d’osques i denticulats – jaciments post-azilians cantàbrics.
Cronologia: 9.800 – 6.800 calibrat BP
Osques denticulat / postazilià.
Els jaciments que estan en el besant cantàbric i altres a la depressió de l’Ebre, són en
coves, en abrics i també n’hi ha a l’aire lliure.
Eines típiques del mesolític
Denticulats, osques, amb dues osques adjacents, denticulats a la cara inversa, algunes
retocades com dues puntes.
És típic: làmines en osques i denticulats, caracteritza el moviment cultural.
Hi ha més contacta amb les regions veïnes que no pas amb l’asturià, més contacttes
amb més paral·lelismes amb la depressió de l’Ebre i el mediterrani.
Ritual funerari
A la Cove de los Canes: hi ha tres fosses excavades. En un espai reduït hi ha tres
foses diferents amb tres enterraments. Abans hi havia foses aïllades ara hi ha
agrupacions.
Tomba-1- el cap està aixecat, el braç esquerra recolzat sobre la panxa, el dret estirat,
els peus aprop de la pelvis, cames fortament doblegades.
Els braços estan en posició natural, les cames probablement van ser lligades. Aquesta
fosa té una posició particular: braços naturals, cap forçat mirant les cames i cames
doblegades.
Tomba – 2L’esquelet està complert: està posat de cantó. Té les dues cames doblegades i
recolzades sobre el costat esquerra. El braç dret estirat sobre el seu cantó, però
l’esquerra estirat cap a munt i el crani aixecat amb una posició forçada.
També hi ha elements no humans -> ornaments de cérvols, hi ha aixovar funerari.
Tomba- 3crani forçat, cames molt flexionades i braços estirats.
Té paral·lelismes amb els rituals funeraris de la zona atlàntica.
Economia
No hi hauria una explotació important de les pallerides, però si de la costa. Continua
la trajectòria de l’azilià.
Dins el Plistocè l’azilià Cantàbric, seria l’Epipaleolític . Azilià Cantàbric passa del
Plitocè al Holocè i es passaria de l’Epipaleolític al Mesolític. Al Cantàbric hi ha dos
parts, el cantàbric occidental i el cantàbric oriental que quedava més allunyat, per tant
els contactes amb Astúries era més escàs. L’oriental desenvolupa el mesolític, té més
contacte amb els altres habitants del sur i dels Pirineus.
16/10/18
Epipaleolític – Mesolític a Catalunya i façana litoral
Estructuració
L’Epipaleolític està representat en dos moviments,
1- Microlaminar
2- Geomètric amb triangles.
1- Microlaminar,
Ocupa l’espai al Cantàbric l’azilià, sur de França i els Pirineus
Evoluciona del Magdalenià mediterrani.
Característiques,
Talla de laminetes (Microlaminar), el suport són laminetes. Dins les laminetes estan
configurades, el més abundant es el Dors – (útil sobre dors)
Jaciments, Margineda es a Andorra, Parco al Segrià a Os de Balaguer, Font Vollada i
Guineu a les depressions litorals, Sant Gregori al Montsant.
Està repartit per tot el territori.
Els nuclis són de petites dimensions per la producció de laminetes i fer els dors, n’hi
ha algunes que tenen forma de Segment de Cercle.
La punta de dors es «esquelena» el punt de trencadura. El Dors té molt de
protagonisme.
Raspadors no són massa típics.
Datacions del 10.800 al 11.500 calibrat BP.
2-Epipaleolític Geomètric de triangles.
Origen: epipaleolític microlaminar.
Diferències: Hi ha una talla microlaminar important amb producció de laminetes, es
configuren en abruptes, es fan dors i trencadures. Però n’hi ha que tenen formes
geomètriques, com els triangles segments de cercles. Si aquest el fem més triangular
tenim un triangle.
El mes abundant es el que té forma escalena, té retoc abrupte.
Tenen forma geomètrica.
S’utilitza la tècnica de micro-burins per fabricar aquests geomètrics.
Perquè no es trenqui la lamineta (3cm) s’utilitza la tècnica de micro-burins, es
eliminar la zona proximal es fa una osca, un cop es té es flexibilitza i trenquen la
lamineta. Ens quedarà:
El micro-burí no serveix es un rebuig de talla, es fabrica bé la talla geomètrica.
Ja ha començat la línia per fer abruptes, fem un altre osca i fem un altre ruptura.
Si es trenca serà un trapezi si es fet més avall hagués quedat
un triangle
És poden fer, depèn, amb una lamineta 2 geomètrics.
El geomètric no està tant repartit, n’hi ha al nord: Margineda a Andorra, a Parco a Os
de Balaguer, centre i nord a l’interior, a Abrics del Filador, al Montsant al sur.
Datacions més recents: entre 10332 i els 11115 calibrat.
Els raspadors i Burins també es fabriquen, que es fan sobre ascles gruixudes.
També hi ha còdols pintats, polidors per polir alguns elements.
D’art moble hi ha plaquetes gravades, còdols pintats.
Mesolítics o macro-lític, són més grans no són de talla micro-laminar. Venen a
continuació del Epipaleolític geomètric, hi ha una ruptura tecnològica. Es tallen
matèries primeres d’àmbit local que el no ser de qualitat canvia la talla.
El Mesolític està caracteritzat per eines de pedra de baix cost, com l’azilià Cantàbric.
Sembla que hi dedicant poc temps a produir-los. Las datacions radio-carbòniques
s’han situat al voltant del novè mil·lenni amb datació convencional, calibrada seria
més antic.
Es troba arreu del territori: A Andorra al Pirineu de Lleida, a Campdevànol, a Berga,
per la serra del Cadí, tot força muntanyós, El serrat del Pont a Tortellà, entre l’alta
Garrotxa i la depressió del Fluvià, La Rodona es a Olot a la serralada transversal.
Al sur,
Abric Agut a Capellades aprop de l’Abric Romaní, Abric del Molí de salt que també
té Magdalenià a prop de Poblet.
També n’hi ha al País Basc a la depressió de l’Ebre, al centre i al País Valencià.
Has passa a talla d’Ascles amb tècniques senzilles. Part d’aquestes ascles es
configuren per fabricar osques, denticulats, raspadors.
Algun punt del sur de Catalunya hi ha un mesolític geomètric , el més característic
serà el trapezi. Que està ben caracteritzat al País Valencià, a la depressió de l’Ebre.
A Catalunya no hi es, al País Valencià es possible que sigui posterior a osques i
denticulats.
Datacions: del 11.000 al 11.500 calibrat.
18/10/18
Economia i l’ambient del Mesolític a Catalunya
Pel que fa a l’economia a Cat. : hi ha diferència entre la Fauna mediterrània i
cantàbrica.
Època:
Epipaleolític Microlaminar: Hi ha presses petites: conill, els ossos tenen marques de
descarnador fets amb ganivets de sílex. Cuinaven els conills.
De tot el que es troba, de 100 peces 990 són de conill, la resta poden ser d’algun
cérvol, cabra, isard, senglar i d’altres petites presses com l’ariçó.
En menor mesura es troba: el linx ibèric i la guilla, possiblement per aprofitar les
pells, també se’ls menjaven.
La cacera d’animals més grossos dependrà del medi, cérvol o porc senglar – isard o
cabra.
Malacologia de riu: recol·lecció de cargols, té bastanta importància, també
mol·luscos d’aigua dolça: musclo de riu (naiade auriculada).
De mar: hi ha una explotació culinària a més d’una ornamental.
Ex. petxina de Sant Jaume, dent de mar (=dentalium vulgare)
La recol·lecció de plantes és més difícil de quantificar i qualificar.
Hi havia: prunes, pins silvestres, que és feien servir per cremar.
Epipaleolític Geomètric
al onzè o desè mil·lenni. Les peces eren semblants, l’animal més caçat era el conill, i
dels grans angulats la cabra salvatge i el cérvol.
El mol·lusc a l’interior més recol·lectat era el cargol bover. Hi ha un registre més
pobre.
Escolleixen a l’hora de caçar, hi ha preferència per les cabres joves a la primavera i a
l’estiu, no cacen femelles.
A l’interior: conill i restes de cabres, però d’aquestes no tantes perquè el terreny no és
abrupte.
Mesolític, registres fòssils,
La Cativera: es conserven restes de conill i de cérvol.
A la costa: els mol·luscos marins són força abundants. Entre 15, 20 desenes de
classes diferents.
A l’interior: L’Abric Agut a Capellades, pel que fa a l'anàlisi dels carbons es troben
diferents arbres i arbustos per la consumició, no hi ha pi però hi ha prunes.
Fauna a l’Abric Agut,
domina el conill, poder no tant aclaparador com en el laminar. El cérvol es l’angulat
més caçat després del conill. També es cacen petites preses com tortugues i cabres, i
ocells i gralles.
Es pot veure l’aprofitament del conill: les diàfisi del conill, es xuclava el moll de l’os,
les húmers de la cabre pel mateix. Hi ha marques de tall molt abundants.
El Mesolític de Catalunya es situa sobretot al Boreal agafant una mica de l’Atlàntic i
del Preboreal.
Els jaciments dels Pirineus al mesolític tenen: el conill (però no tant abundant com a
les planes), el cérvol, el cabirol, el senglar, la cabra salvatge i es recuperant, tot i que
tenen una davallada al Epipaleolític, el cavall salvatge i l'ur salvatge, però ja estan en
vies d’extinció.
A principis del Neolític ja no hi ha a Catalunya cavalls salvatges.
El cargol és molt abundant en alguns jaciments del nord – sur de França – També
truites de riu.
Hi ha presencia del cargol marí als Pirineus que s’utilitzen com a ornaments.
S’interpreta com la captura dels elements de subsistència, hi ha una explotació dels
recursos locals, pot ser variable, a l’Abric Agut hi ha sílex, la varietat de recursos es
moderat si no hi ha massa sílex.
No hi ha importació o transport sistemàtic de la matèria primera- el sílex.
Les comunitats humanes utilitzen les matèries locals. Es pot interpretar que tenen
territoris d’explotació reduïts, aleshores no es molestant a anar a altres llocs a buscar
el sílex.
Hi ha un canvi cultural amb la producció d’eines – és un canvi molt notori hi ha un
trencament.
Les talles són més simples, de baix esforç, intentant obtenir una rendibilitat més
amplia.
Hi ha eines sobre ascles – són útils senzills: rascadores, denticulats i osques.
Jaciments: Font del Pas a Berga,
La Rodona a Olot, només té indústria lítica, és un jaciment amb una gran
extensió de terreny.
Solà Palou a Campdevànol.
Hi ha certs útils sobre còdol, es pot pensar que les tècniques de supervivència podrien
tenir quelcom d’expeditives, es a dir aprofitar al màxim els recursos que es troben
allà on estiguin.
Aquí a Catalunya no hi ha la presencia d’una 4 fase del mesolític geomètric, es
contemporani i a on n’hi ha és més recent.
Mesolític – La Cocina – al país Valencià. És una cova en una serralada abrupte a
l’interior. Envoltada d’un paisatge de muntanya . És un ambient adequat per la cabra.
Calibrat +- 8.000 B.P.
La talla continua se’n laminar i microlaminar. Aquestes làmines es transformen en
útils : denticulats i osques.
Geomètrics: l’Epipaleolític geomètric però està allunyat del magdalenià , són
abundants els trapezis i els triangles.
Economia: cacera de la cabra salvatge, a diferents nivells el conill. La cabra es per la
cacera especialitzada, sistemàticament escullen les cabres que volen caçar, són les
que tenen més o menys la mateixa edat, també tenen predomini pel gènera, cacen
juvenils i mascles.
Després amb el neolític canvia tot.
13/11/18
Mesolític Atlàntic - Concheiros de Muge
Jaciments de la desembocadura del riu Muge (afluent del Tajo), a tocar del estuari del
riu Tajo.
Primer hi ha una etapa epipaleolítica. Els jaciments mesolítics de la façana atlàntica
estan propers de la costa o dels grans valls propers als rius.
N’hi ha a la zona del Duero i del Miño , és una concentració i predominen les eines
macro-lítiques com els denticulats.
L’altre zona important és la del riu Tajo, en particular a la desembocadura del riu
Muge que és la zona més important al igual que la del riu Sado, són zones de molts
jaciments Concheiros.
També en trobarem a l’àrea sur de Portugal.
Jaciments
Els de la desembocadura del riu Muge s’anomenen: jaciments de borde de riu,
aquesta zona es important per les marees: les aigües dolces es barregen amb les
salades, això dona lloc a que els recursos del litoral siguin abundants, era una zona de
recol·lecció molt important: tenien accés a mol·luscos, peixos, boscos i cacera. Es
una zona on els pobladors si van assentar de manera molt continuada, el nomadisme
per tant disminueix.
Hi ha presencia de necròpolis: són petites, perquè es gent que volta per tot el territori,
no tenen un lloc concret.
Les grans necròpolis apareixen en el Neolític, però a la zona de la Muge apareix en el
Mesolític, ja que els seus jaciments són de llarga durada.
Aquesta zona en el Holocè es molt rica.
Tipus de jaciments que domina en aquesta zona:
El Conxeiro, se’n diuen així per la gran varietat de Mol·luscos que es troben, la
cronologia ve entre els 8.000 i 6.000 BP, calibrats 8.800 – 6.800.
Són jaciments a l’aire lliure amb acumulació de sediments de 2. metres a 5 m.
Hi ha gran acumulació de petxines, mol·luscos i d’altres activitats, formarien part de
campaments on s’establirien anys i anys, , on hi tornarien any rere any o potser eren
d’ocupació continuada durant anys i després hi tornarien.
Seran campaments a base de cabanes, se’n trobat pals de cabanes i forats de pals,
també se’n trobat els forats que delimiten les cabanes i també a l’interior, les cabanes
estarien cobertes per branques hi aquestes reforçades amb fang. Se’n identificat al
jaciment de Molta do Sebastiao.
Cultura material
Eines lítiques: tant macro-lítiques com microlítiques.
Còdols tallats de quarsita, talla microlítica amb sílex i talla laminar: làmines i
laminetes, es fabriquen geomètrics, que serien els més abundants, però al final del
període els més abundants seran els Trapecis i també els triangles.
Indústria òssia: hi han punxons i espàtules, ossos treballats: banyes de cérvols.
Economia:
Recol·lecció de mol·luscos marins, crustacis, peixos salobres i de riu, també
recol·lecció de cargols terrestres. Cacera d’angulats salvatges (que encara n’hi ha),
cavalls i urs, del mesolític atlàntic, i captura d’ocells. Feien servir arcs i fletxes.
A prop dels campaments hi havia les necròpolis en aquesta zona – Muga a la Molla
de Sebastiao són les més interessants, aquest conjunt de necròpolis han donat una
mostra de més de 300 individus humans, és la més quantiosa de tot EU.
Està feta a base d'inhumacions, molts fragments.
Es caracteritza perquè els individus estan posats del cantó dret – tot sovint – i
d’espatlles. Les cames estan flexionades – molt forçades – sovint lligades, els braços
allargats i el cap també amb una posició forçada, aquest és un punt amb comú amb
Los Canes, els peus allargats junts o creuats. Són inhumacions individuals però estan
tots junts.
Van acompanyats d’aixovar funerari: petxines perforades, útils, ocres minerals o
restes de menjar, que s’identifiquen per restes esquelètiques.
Neolític
Quan es parla de Neolític implica l’arribada d’humans de fora.
Aquesta arribada de gent comença pel mediterrani i s’anirà expandint per la península
ibèrica.
Hi ha tres fases,
1.- Mediterrània – Cantàbric
2. Sur Península encara mesolític canvi de la mediterrània a Neolític
3. costa oest.
El Neolític arriba per la mediterrània que es on se situa primer i absorbeixen el
mesolític – o aquests es retiren a l’interior.
Es colonitza la península Ibèrica d’est a oest. L’última part del mesolític deixa
d’existir al arribar el Neolític a tota la costa i al Cantàbric.
A prop del 6.000 i 4.500 ja no hi ha mesolític.
La maditerràn8ia és on hi ha els jaciments més antics de la P. Ibèrica. L’inici del
neolític es el pròxim orient, d’aquí passa a Grècia i d’aquí passa a la mediterrània i a
la Vall del Danubi.
Àrea mediterrània
El Neolític arriba per dues bandes: una per terra i una altre per mar. Els agricultors
neolítics van incorporant terres salvatges pels correus i per la domesticació.
Quan les terres deixen de ser productives van avançant pel litoral i van desforestant.
Com que també arribant per mar, necessiten un mínim d’infraestructures marítima.
Xipre ens mostra que hi ha una navegació des de el principi del Neolític. A les balears
hi arriben cap a el final del neolític.
La neolitizació marítima complementa a la terrestre.
Jaciments més antics,
La Draga, però les cronologies més antigues estan al sur de la península a València i
Alacant.
Interpretació,
Això ens diu que pot haver-hi una colonització marítima, tot i que encara no tenim
prou datacions validades.
El Neolític ens arriba plenament desenvolupat, es troba amb un mesolític però, amb
coses força interessants: cacera especialitzada; en el riu Muge hi ha necròpolis i
poblacions força sedentàries, que mostren un aire de poder-se estabilitzar i d’anar cap
a una domesticació dels animals autòctons.
Hi ha discussió sobre si hi podia haver o no una forma de neolitizació a la península
Ibèrica, ara ja no tant perquè les plantes europees tenen el ADN de les plantes del
pròxim orient. Però això no diu que no hi hagi pas una aportació dels animals
europeus: l’origen de les nostres vaques ve dels urs del pròxim orient. Però
puntualment a Europa els urs salvatges es van creuar amb vaques domèstiques, potser
quan els colons s’anaven movent, o potser aquests colons no tenien prous mascles. O
no en tenien o no els portaven. La genètica també ho diu. Hi ha una aportació
d’Europa però això no vol dir que el Neolític no vingués prou format.
15/11/18
Neolític Mediterrani Ibèric
Les dues vies principals de la neolitizació són : per terra i per la mediterrània.
Difusió: la gent va agafant idees noves, ja que la gent es mou. A Europa predomina
més la difusió que la culturització.
L’aparició del Neolític a Europa es important. Va tindre molta incidència fa 20 anys
→ el paisatge genètic de les poblacions actuals. I aquest paisatge europeu → indica
una gradació genètica. Però no acaba de funcionar, perquè en el transcurs de la
història hi ha hagut moltes onades de migratòries.
Però les proves en els animals domèstics si proven que aquest venen del pròxim
orient.
En l’agricultura passa el mateix, les plantes són les mateixes que troben en el pròxim
orient.
També amb la ceràmica: hi ha artesans que saben fer ceràmica → no hi ha una
transició, aquesta arriba ben formada.
També hi ha un poliment de les pedres més grans, fabricació de molins, caràcter de
vida sedentari → construcció de poblats.
Aquests poblats tindran unes tècniques de construcció, seran específiques, no seran
les mateixes que hi ha al pròxim orient, ja que són modificades per l’ambient, aquí hi
ha més boscos i per tan més fusta i vegetació.
A Grècia són de pedra com en el pròxim orient tal com és el primer neolític a Europa.
Aquí també en trobem de fang – tàpia i turbot-. Al neolític europeu s’utilitza per
reforçar la vegetació.
La Draga – 6.000 a. c.- Neolític antic calibrat.
Aquí es pot veure com vivien, hi ha una part subaquàtica.
Té tres àmbits d'execució:
1- Subaquàtic, l’aigua va pujar de nivell,
2- El de sobre el nivell , que té una saturació d’aigua el sediment,
3- Sediment arqueològic normal.
La part interior del jaciment es conserva bé,
-restes esquelètics,
-la part de dintre del sediment freàtic té una conservació extraordinària – amb el
100% d’humitat les fustes se’n conservat. Es poden treure objectes que en d’altres
àmbits no s’hagessin conservat.
Altres matèries orgàniques: resines, cuirs, granes de cereals.
Per poder excavar cal bombar l’aigua i deixar-ho sec per pode excavar.
Les troballes subaquàtiques en permès suposar com eren les cabanes. Les postes i
l’esquelet de les cabanes eren de roure. L’esquelet era recobert de branques més
petites i vegetació , les taulades cobertes de fang i vegetació.
Altres cabanes eren alçades per la humitat. No hi ha cp mena d’urbanisme, la
construcció es totalment anàrquica.
Els arqueòlegs pensen que la cronologia de les cabanes no seria molt llarga, aquestes
tindrien una vida acotada entre 30 i 40 anys.
Es poden contar els anells del arbres per saber-ne la vida un anàlisi dendrocronològic.
Però ara nom es pot fe dl roures perquè no n’hi ha, però si es pot fer dels postes. Per
comparació amb els anells dels troncs.
Passats uns anys abandonaven els poblats per les terres, ja qu el tipus d’agricultura
que practicaven, les torna improductives.
Eines → falç de fusta amb un micròlit de sílex incrustat
Els poblats al costat de l’estany són «lacustres o Palafits».
A la mediterrània només n’hi ha tres. On són molt abundants es als Alps, perquè hi ha
molts llacs.
Activitats: conreus, caceres amb nivell moderat d’animals salvatges.
Eines de fusta: pala, estaques, falç de fusta, ganivets de sílex que estaven incrustats.
Dels animals domèstics els més abundants són els bovins. El dimorfisme sexual entre
la vaca i el toro és molt marcat i els bous eren més grans.
La carn més consumida seria aquesta: (per ordre) velles, cabres ( el percentatge real
d’aquestes no es pot saber), porcs.
Un altre element important, en el món faunístic, es la simbologia, per la manera com
estan tallats reben el nom de (Bucranis», tenen valor d’ofrena. Són reproduïts per tot
el Mediterrani.
A vegades hi ha fosses plenes de Bucranis → se’ls dona un caràcter «ritual».
HI ha un aprofitament del medi marí: tortugues mediterrànies, arcs per caçar →
elements com el projectil o llances.
20/11/18
Neolític antic – 6000 – 4700 a.c.
El Neolític a Europa era per difusió. La Draga es paradigmàtic, el seu inici es 6000
a.c.
Periodització del Neolític: hi ha tres períodes: antic, ple i final (Calcolític).
Antic 6000 – 4700 a.c. : bàsicament està constituït pel que s’anomena «Cardial» →
abans del 4000 i del 4000 al 4700 → Neolític-epicardial (=pots-cardial).
Després al final del Neolític antic El nom de Neolític Cardial es per la decoració de
la ceràmica. Aquesta es fa a mà amb argila (no hi ha torns) has treballa prèviament la
pasta i si s’escau es barreja amb palla o sorre grossa, que són elements que li donen
consistència i es posa en el forn- recipient tancat.
Forn: a sobre si posa la ceràmica i a sota el foc i es cou, però prèviament es pot
decorar.
Les ceràmiques que es troben al Neolític inicial estan decorades.
La decoració que hi ha es tipus impresa → es deixa la impremta a la ceràmica.
Ceràmica cardial → porta decoració Cardial i impresa es fa amb una petxina, molt
abundants a les platges de la mediterrània.
S’utilitzaven les bores de les petxines i també l'àpex de la petxina, que dona una sèrie
de punts, es poden dibuixar: franges, línies tant verticals com inclinades, etc.
El nom de cardial ve de la petxina que abans es deia Cardium.
La tipologia es variada: nanses en forma de cintes,, verticals o horitzontals.
Són de forma obertes quan la boca de la gerra es més gran que l’alçada.
A patir del Neolític la ceràmica es el element de la cultura material més abundant.
Després al final del Neolític antic apareix la ceràmica Epicardial (o postcardial),
disminueixen les ceràmiques impreses. S’utilitzen altres objectes per fer les
impressions.
Més del 40% en el Neolític antic, la impressió serà cardial, les altres impressions que
pot haver-hi són més escasses, però no pas la Epicardial: ex. les nanses porten un
apèndix i s’anomenen plàstiques, que es fa un cop acabada la ceràmica.
En la Epicardial les decoracions seran molt repetides: cardial, impreses la decoració
incisa→ feta amb un objecta punxant.
Cardial
Epicardial –
Impresa
Incisa
Plàstica
Neolític antic a Catalunya
L’habitat
Draga – Ca l’Estrada a Canovelles.
A la Draga tot es fusta, no hi ha travertí.
En altres llocs l’enllosat era de pedra, segurament per evitar la humitat.
Estructures negatives: funcions
Emmagatzematge: ex.- gra de cereals, es van fer les primeres sitges senzilles, per fer
foc (fogar) per escalfar l’aigua, etc, amb la pedra calenta.
S’han vist habitats a l’aire lliure però es més abundant en coves, per això els habitats
al aire lliure són més difícils de trobar. Però bàsicament vivien en poblats, les coves
eren més utilitzades pels enterraments.
Cova de Can Sadurní: zona d’enterraments. l’individuu està posat de costat amb les
cames flexionades amb aixovar i també una petita estatueta de fang → antropomorfa,
simplificada, petita probablement de caràcter simbòlic.
Cova dels lladres: a Vacarisses. Es una esquerda, com si fos una zona d’amagatalls,
on hi ha l’enterrament, però el més important es l’aixovar funerari. Hi ha quantitats
de denes fetes d’os, de manera sistemàtica, de petxines, dents de cérvol perforades,
denes minerals, roques minerals polides – de talc, de calcita.
Gerres amb nanses tubulars, horitzontals amb una decoració incisa (Epicardial)
Cova de l’Avellaner, a Cúgols - Garrotxa , es una cova de travertí, petita, utilitzada
com a cova sepulcral. No seria individual sinó col·lectiva. Segurament van ser
enterrats junts i va ser reutilitzada, potser per manca d’espai.
Si troba una gran gerra d'emmagatzematge → amb decoració incisa i plàstica, nanses
tubulars horitzontals amb un cordó de fang. Els cordons són habituals en les
decoracions ceràmiques, sobretot a la Epicardial. També hi ha cercles anomenats
«Mamellons». Un altre decoració es: els canalets : es fa amb els dits que es passen
quan la paret està feta.
Decoració Epicardial → Neolític ple - 4700 – 3500.
El tema es internacional – no s’utilitza gaire a Catalunya.
Aquí hi ha molts jaciment sepulcrals, i l’aixovar està molt ben conservat.
El nom més popular es: els sepulcres de fosa , només fa referència aquest període,
s’anomena Horitzó de sepulcres de fosa.
A Catalunya s’anomena Neolític mitja al ple (=mitja recent)
Sepulcre de fosa, es una fosa en el terra per enterrar-hi un individuu, acompanyat
d’un aixovar funerari.
Ceràmiques llises, les seves parets no estan depurades, no hi porten decoració ni
impresa ni incisa, però si Plàstica. Són funcionals, porten alguns cordons, rarament, a
més de nanses.
Altres característiques de l’aixovar són: les eines lítiques polimentades, pedres de
molí,nuclis prismàtics de làmines de molta qualitat, làmines paral·leles en forma de
peu angulat (pota de cabre). Nuclis de làmines prismàtiques unipolars → de sílex o de
jaspi, les làmines que surten d’aquests nuclis i trapezis són geomètrics i peces de
projectils. I peces d'ornamentació: venes.
22/11/18
Habitat del Neolític ple
No es conserva la fusta i les estructures estan fetes malbé (erosionades).
Hi ha estructures que se’n utilitzat per cuinar, estructures que ens indiquen el que ha
estat una cabana.
Costa reconstruir l’habitat.
Tenim elements d’habitació, també surten altres estructures diferents: quelcom més
profund: foses, sitges que inicialment servien per emmagatzemar. Construïen sitges
que tenien una vida curta, amb revestiment de fang per la humitat i ben tancades amb
fusta. Quan la sitja ja no encaixa bé s’abandona aleshores la omple de restes
culinàries, es fa servir d’abocador. Es pot deduir els animals que menjaven.
Mines i joies – economia
Es agrícola i ramadera – sense canvis amb el període anterior: xais, cabres, vaques,
bous, el gos com animal de treball i companyia. Els bous també eren utilitzats com
animals de treball, les vaques també a més de produir carn.
Economia agrícola
Al neolític antic ja estava consolidat: el blat, l’ordi, les lleguminoses, en el Neolític
Ple es continua però hi ha més sitges d'emmagatzematge.
El Neolític Ple a Catalunya ens mostra d’altres economies: l’explotació mineral que
comporta un treball artesanal dels minerals.
Les mines de Can Tintorer són galeries excavades al subsol desenes de metres. Són
de roca de pissarra → roca metamòrfica → es aplanada, el pes l’ha compactada →
plana d'esquistositat. Al ser planes permet que si pugui treballar.
Buscaven un mineral: la cal·laïta o variscita (mineral preciós de l’època) es de color
verd, polimentat es molt maco. I també minerals de ferro que servien com a colorants.
Havia gent fent de miners buscant la variscita.
Com excavaven?: No hi ha metalls per tant les eines eren de pedra → la més
abundant es la Corniana a la que donaven forma de pic per picar la pissarra: també: a
més de pics, punxons fets d’os per poder-los apuntar bé, destrals.
Eren mines pica-pedrers d’ofici.
Les excavacions a Gavà han mostrat que no només extreien Variscita sinó que també
la tallaven. Els mines la venien als artesans que la treballaven, si la Variscita era gran
la feien més petita. La pulimentaven utilitzant plaques de gres (o sorrenca), fregant la
Variscita a sobre. Aquestes plaques també les treballaven per donar-li a la Variscita la
forma que volien. Després es feia la perforació amb arques→ dos pals un dintre de
l’altre que es feia girar amb una corda – al final del pal hi ha un sílex ben apuntat,
l’arquet es posa vertical i la Variscita aguantada i el sílex la perforava. En feien
Denes.
Aquestes peces es troben repartides per tota Catalunya en molts enterraments.
A més els anàlisis químics donen un perfil amb el que es poden identificar d’on son.
La Variscita va arribar als Pirineus, al nord i sur de l’Ebre, que indica el comerç
d’aquestes peces, hi ha cert transport.
A EU hi ha poques mines, amb excavacions si ha trobat runa i alguna peça
abandonada, ex.: element ceràmic però amb forma i relleu treballat amb decoració
plàstica amb fang afegit per donar relleu, decorat amb incisions (tècnica incisa) → es
una estatueta antropomorfa femenina, amb les mans sobre la panxa, es esquemàtica –
no realista- els ulls són soleiformes (rodons amb un talle't al seu voltant), el nas es
desproporcionadament llarg , els braços allargats i primets amb decoracions a dalt i
als canells com si portes braçalets.
Hi ha una incisió sota la mà, s’ha interpretat com una espiga de blat o d’ordi, com si
fos una deessa i l’espiga que ens portaria la fertilitat de la terra i ella també com a
fertilitat humana, ja que està embarassada.
27/11/18
Neolític a Catalunya – Practiques rituals. Neolític Ple 4700-3500 a.c.
El Món Funerari. Els sepulcres individuals.
Es caracteritza pel sepulcre individual que formen una necròpolis, també n’hi
d’aïllats.
Posicions dels individus: els caps de costat esquerra, el tronc de canto o d’esquena,
les cames doblegades del costat esquerra.
Ex.: Can Gelats a Aiguaviva, Can Cambus a Sabadell, Plaça de la Gardunya a Barna.
Les fosses són ovalades, senzilles. Excavades al subsol, relativament amples. Hi cap
el cadàver i l’aixovar funerari.
Sepulcres individuals
Sepulcres de fossa o vallesià i de caixa de lloses.
Variants del Sepulcre de Fosa:
--Fosa Simple: excava el subsol i coberta de terra.
--Fosa amb banqueta → amb una llosa sobre.
--Fosa simple amb llosa o no → acompanya d’aixovar funerari.
Altres variants.
-Petit hipogeu sense desnivell entre el nou i la cambra → cavitat artificial es fa una
forat i al costat (lateral) un altre on es deixa el cadàver que es tapa amb una llosa.
Es esporàdic es fa quan hi ha desnivell el pou i la cambra.
-Petit hipogeu amb desnivell entre el pou, l’accés es vertical.
Cistes o caixes de lloses o solsonià
En cada cas hi ha aixovar funerari: ceràmica, eines pulimentades, indústria lítica
òssia, ornamentació. Hi ha molts tipus de cultura material.
Se suposa que l’aixovar trobat són objectes personals de l’individuu. A vegades es pot
sabrr el genera de l’individu depèn també de l’aixovar trobat.
Ex. Ca l’Estrada – Canovelles,
cos de costat, cap mirant a l’esquerra, cames flexionades, es un individu gran que li
falten dents, la seva posició es estàndard.
Hi ha un altre amb una posició totalment forçada, possiblement amb una posició
manipulada, segurament es un enterrament secundari.
Hipogeus de l’Atmella (Terrassa),
el crani i la mandíbula estat separats. Acció tafonòmica natural o manipulació
secundària. Els punxons que hi ha estan fets amb els meta-carpians de les potes de les
cabres laterals (o metatarsians si són de les potes del darrere) i tenen forma apuntada.
O amb els metatarsians centrals (on van els dits).
També ha ha individus que han estat ferits: un amb trapezi que també utilitzaven com
a projectils.
Can Carambus,
Branquetes per posar les lloses, hipogeus -> sepulcres senzills. Hi ha de tot.
Diverses tipologies,
Fosses senzilles – Foses tapades amb lloses (branqueta), lloses acompanyades de
pedra.
Variant d’hipogeus: amb desnivell, vertical, etc.
Aixovar funerari
Destral , nuclis de laminetes, jaspis, ganivets i nuclis de laminetes, destrals
pulimentades, projectil amb peduncle.
Ceràmica: vasos de boca quadrada,
Indústria lítica tallada i polimentada: denes, molins.
Món funerari
inhumacions individuals en fosses simples, a vegades es formen veritables
necròpolis.
Necròpolis de sant Fernando (Cadis) o jaciment de la Gardunya (Barcelona).
Els individus van acompanyats d’aixovar funerari, característica de la cultura material
del moment. El Sepulcre de Fossa és el més habitual, però a les àrees inferiors es
poden trobar sepulcres en Caixes de Llosa. Aquest enterrament canvia l’eix en clavar
més lloses de pedra a terra que després es recobrien amb altres lloses de pedra.
Finalment tenim enterraments oportunistes, ja siguin en obertures naturals o en
galeries de cala.
4/12/18
Inici del Megalitisme – 4700 – 3500 a. c.
Arrenca el Neolític Ple, tot i que se’n troben més al final del Neolític. Són
enterraments col·lectius.
Megalitisme: consisteix en fer construccions utilitzant lloses grans,. No només són
tombes, també poden haver-hi construccions civils, muralles, menhirs.
Neix a la façana atlàntica de EU. Els testimonis més antics estan a la Bretanya
Francesa i Portugal. Però hi ha un precedent: al Neolític més antic de tots entre
mesolític i Neolític, ja hi ha les primeres manifestacions a Anatòlia (Turquia) on si
troben temples fets amb grans lloses esculpides in tallades. La talla de lloses de pedra
estan des de l’inici del Neolític – neolitizació – Neolític preceràmic.
Hi ha trets en comú amb l’europeu (Dòlmens, cambres funeràries).
Les cambres funeràries són enterraments col·lectius, on la porta s’obre i es tanca per
posar els morts.
Hi ha lloses petites i de més grans, l’arquitectura aquí a Catalunya es molt variable.
Aquesta diversitat del Megalitisme fa que veiem de tot: excavacions al subsol:
Hipogeus més grans, aquest megalitisme serà variable i també cronològicament.
A la EU. Continental es del Neolític al Calcolític. A les illes de la mediterrània te
molta varietat cada conjunt d’illes té el seu propi model, són un lloc on culturalment
agafen la seva pròpia singularitat.
A Catalunya el precedent són les Caixes de Lloses al Neolític Ple que tenen les caixes
funeràries fetes amb lloses.
Cistes i Dòlmens
Diferències: La Cista es un sepulcre individual i el dolmen es col·lectiu.
Entre la Caixa de Llosa i la Cista Megalítica la diferència es:
La caixa té un Túmul petit i la cista megalítica tindrà més lloses clavades al subsol,
una o dues lloses de coberta i un túmul de pedra o pedres que el protegirien i
integrarien en el paisatge.
D’aquestes Cistes n’hi ha que fan un Túmul més complex-> es van fent més grans i
poden haver-hi túmuls constructius que els delimiti, en el túmul si poden posar lloses
clavades verticalment fent semi-cercle : Cromlec. Aquest Cromlec s’ha trobat a
Tavertet amb un diàmetre sobre els 18 m. (entre 11 i 20 m.)
Les cistes tenen una planta quadrangular – 1,80 x 1,60 m. N’hi a l’alt Empordar i a
les Gavarres.
Dolmen
A Catalunya n’hi ha de tres tipus, i tots els trobarem al Neolític final.
El més senzill es el Dolmen Simple (o cambra Primerenca):
- Té una cambra funerària on hi ha els enterraments col·lectius, és una planta
quadrada:
amb lloses que marquen el quadrat, una llosa per coberta i una de
vertical que serveix d’entrada. Aquesta distribució se’n troben més a les zones pre i
pirinenques.
A dintre hi ha acumulació dels diferents cadàvers i a l’exterior el túmul que dona pas
a l’entrada.
Un altre cas: també hi haurà un pou per accedir a la llosa d’entrada. També hi ha
lloses horitzontal d’entrada.
Sepulcre de corredor
Implica que a més de la cambra funerària feta amb lloses, també hi ha un corredor de
lloses per accedir-hi.
El corredor s’excava quan comença el túmul que pot tenir cromlec
o no a més pot estar a dins o a fora del túmul o dos cromlecs, un a
dins del túmul i un altre a fora.
L’important es que les dues unitats són diferents. Les plantes poden
ser Trapezoïdals o diagonal o semicircular.
N’hi ha al Neolític Ple i durant fins el Calcolític i són típics del
Empordar -> la Creu d’en Cobertella (Roses) i el Barranc (Espolla).
-Les Gavarres i a l’interior: Osona, Solsonès i més al sur al Vallés Oriental.
Galeria Coberta
Aquesta seria més tardana cap a el Neolític final – Calcolític.
A Catalunya, el nom més genèric seria: la Galeria Catalana.
Particularitat: hi ha una continuació vers la planta de corredor, però el corredor es
menys alçat.
A fora de Catalunya les galeries cobertes es podien anar ampliant, la porta es va tirant
enrere, perquè el corredor i la planta tenen la mateixa alçada i s’aniria cobrin el
corredor.
Més al sur hi ha poc Megalitisme o cap, tenen coves sepulcrals.
El Megalitisme a Catalunya està relacionat amb el subsol, els més importants:
Empordar i les Gavarres. Aquí no hi ha coves, no hi ha abrics. Doncs construeixen
Dòlmens, les roques són granítiques o metamòrfiques. Al massis del Montgrí que hi
ha roques calcàries hi ha coves = que a Banyoles.
Al Solsonès abunden pissarres, el Megalitisme a Osona hi ha roques sedimentàries no
hi ha masses coves, ni abrics – no gaires. Al Vallés a la plana – no hi ha dòlmens però
si al seu voltant, amb roques metamòrfiques. A Ca l’Estrada a Canovelles hi ha
alienacions de lloses.
Neolític Final – Calcolític 3500 – 2200 a. c.
Hi ha una unitat cultural, la diferència es la introducció del coure i del vas
Campaniforme, important en la cultura material.
Els assentaments al aire lliure són pocs. A Contarella hi ha fosses excavades al subsol
(són negatives) per l'emmagatzematge, d’altres són sepulcres. El poblament es amb
poblats, amb els que no hi ha gaire diferència amb els del Neolític Ple.
Les fosses sepulcrals, ara, poden estar més properes a l’habitat.
Cultura material, Decoració Campaniforme
Es una Gerra amb forma de campana, però avui en dia s'entén per la decoració,
perquè n’hi ha d’altres que no tenen forma de campana però si la decoració.
Es un fenomen cultural que s'estén per tota Europa Occidental. Neix a la part nord
Occidental i s’expandeix al resta.
11/12/18
La decoració pot ser mixta de diferents tècniques.
Decoració Impresa: es fa amb un cordill i es deixa la impremta.
Decoració Incisa, el puntillat que es fa amb una pinta, o amb un punxó també es pot
fer una línia o punts, però si el punxo te dos o més punxons, se’n poden
fer més : el puntillat.
També la decoració Excisa, la contrària de la plàstica, treu fang. Ex. Amb un ganivet
s’arrenca fang, la empremta es més profunda.
La Decoració Campaniforme pot combinar les tres decoracions, per fer bandes
horitzontals, alhora estan decorades geomètricament fent ziga-zaga/I/I/I o /////// o al
reves o IIIIII o horitzontals, combinacions de línies i punts, també poden haver-hi
triangles.
Decoració geomètrica entre bandes horitzontals. Té una amplia expressió geogràfica es considera una moda cultural.
Els objectes de metalls que acompanyant el campaniforme, n’hi han pocs.
N’hi ha de tres tipus:
1--Ornamentació -> fabricació de Denes i en concret són denes d’or. Aquestes denes
són de metall de coure i or, que n’hi ha de dos tipus:
1) plaquetes d’or plegades: es un retall d’or que es doblega, s’aixafa es fan fulles d’or
i es doblegant.
2) Denes esfèriques o cilíndriques amb perforació: petita metal·lúrgia de l’or.
- No són abundants.
2--Eines i armes fetes amb coure
- destrals planes
- punyals
- puntes de projectils.
Són eines senzilles i escasses, es l’arribada de la metal·lúrgia a Catalunya, però
encara tallaven molt amb sílex i torna haver-hi moltes d’aquestes eines de sílex:
-- Puntes foliàcies ( puntes amb forma de fulla) però la característica es el retoc pla
que es paral·lel a les cares de la punta i avança cap a el interior.
Característica: punta de fletxa que es una punta amb dues aletes simètriques i un
peduncle, les aletes cobertes amb un retoc pla i invasor.
Altres: puntes foliàcies, molt primes que recorden al Solutrià.
Continua la lítica polimentada , també es troben plaquetes rectangulars polimentades
primetes, la finalitat es decorativa, en alguns casos estan gravades amb triangles.
3-- La indústria òssia no es abundant, hi ha alguns punxons i l’ornamentació amb
d’altres tipus que no sigui d’or n’hi ha moltes. N’hi ha de diferents tipus de roques:
com la Variscita, d’os, de petxines, de cal·laïta, de talc, de lignit, d'ambre.
-D’os es el més abundant es el que té una doble perforació amb forma de V
L’economia del Neolític Final no varia gaire dels anteriors, només varia en la petita
metal·lúrgia del coure i objectes d’or per l’ornamentació. Amb la Ceràmica hi ha
gerres més grans pròpies del Neolític final.
A Catalunya no hi ha masses mines de coure com en el sur, a Catalunya hi ha comerç
artesanal -> es el Calcolític que es senzill a Catalunya.
Pràctiques rituals
Són molt variades i extenses. Algunes són rituals sense humans, Ex. A la Cantorella a
l’Urgell, en una sitja que inicialment era utilitzada per emmagatzemar gra, un any al
marxar es utilitzat per escombraries o ritual. Aquí hi ha dos cranis de cavall
superposades sense mandíbula; per això se suposa que es un ritual i no escombraries,
ja que no hi ha més restes.
Però en aquesta època ja no hi ha cavalls salvatges, potser si a la depressió de l’Ebre
encara n’hi hauria.
Megalitisme - Dòlmens i Menhirs
Menhir: llosa de roca treballada i transportada pels humans i clavada verticalment a
terra.
En alguns casos són rituals, en d’altres (no se sap) potser poder fer-se per separar
territoris., o per l’aproximació d’alguna població, etc.
N’hi ha que estan gravats, aleshores s’anomenen estàtues menhirs, també d’altres no
n’estan de gravades. Altres estan agrupats: alguns en forma d’Estela i en forma
fal·liforme i d’altres en forma antropomorfa com el Pla de les Pruneres a Mollet.
Mas Bonet a Vilafant hi ha Esteles i un petit Menhir.
Algunes Esteles tenen forma de banyes i es poden lligar a la figura del Brau, que han
estat objecta, en alguns llocs, de ritual.
Amb les Esteles decorades i les estàtues Menhirs ha ha paral·lelisme amb d’altres
llocs de Europa a partir del 3000 a. c.
A l’Estany de la Jonquera hi ha un Recinte Ritual amb Cromlec, es una construcció
no sepulcral es més aviat ritual.
A Barna, a la Sagrera està plena de restes humanes, en tres fases.
8/01/19
L’edat del Bronze antic i mitjà a Catalunya. - 2200-1200 calibrat. a. c.
Aquesta divisió és internacional. A Catalunya no hi ha massa diferència entre antic i
mitjà, i tot i que hi ha dues cronologies.
La cronologia No calibrada és: 1800 – 1500 per Bronze antic
i 1500 - 1100/ 1050 per bronze mitjà.
Per fer referència a Antic i Mitjà hi ha dues formules:
1- Bronze ple per referir-se a Antic – Mitjà
2- i Bronze inicial però ha provocat confusió per tant l’anomenarem Bronze anticMitjà.
Característiques d’aquest període,
Metal·lúrgia,
La seva arribada en les diferents regions d’Eu és un canvi per la introducció del
Bronze, ja que te més impacte que l’entrada del coure.
Catalunya no és una regió on sigui massa típic, aquí és més madurat. Al igual que no
era productor de coure, tampoc ho és del bronze, ja que no el produeix amb
abundància. Per tant no hi ha gaire impacte.
La vida no difereix del Neolític, l’habitat continua se’n amb poblats de construcció
senzilla, no hi ha urbanisme com passa en d’altres àrees. Els poblats del bronze són
semblants als del Neolític.
Les activitats centrals seran l’agricultura i la ramaderia.
Això, però no vol dir que no hi hagués cert impacte, les eines de pedra seran
substituïdes per eines i armes de bronze al llarg d’aquests mil anys.
Hi haurà eines de bronze fetes de qualitat i el seu ús ja estarà consolidat – la
diferència es que aquí no ni hauran tantes com en d’altres llocs.
L’impacte és més tecnològic que no pas econòmic, ja que no és centre productor.
El primer bronze el van produir amb arsènic, però era perillós i aleshores el van
produir amb estany, cosa que es va difondre ràpidament.
Els objectes es feien amb motlles; si posava el liquid i es tancava i quan el bronze era
sec s’obrien.
El bronze es rovella i com anava emmanegat amb fusta, això a permès conservar-ne
petits fragments. I l’anàlisi químic del metall ha donat informació sobre la seva
qualitat.
L’Agricultura
és la mateixa economia del Neolític. S’utilitzen sitges com a llocs per emmagatzemar.
Hi ha verdaders camps de sitges, la producció de cereals era molt important.
Amb la ramaderia,
no hi ha canvis, està basada en 4 espècies: Ovella, Cabra, Vaca, Porc acompanyantlos el Gos.
Si hi ha algun canvi ve donat pels Bovins i per la producció d’aquests, no només és
destinat a la carn sinó també a la producció de làctics: formatges, etc.
Si bevien o no la llet no ho sabem, no tenim indicis, però a la península s’ha
conservat ADN que indica que aquests humans encara eren intolerables a la lactosa.
Aquests anàlisis, al Neolític europeu avançat indiquen que aleshores ja es comença a
tolerar la lactosa.
L’altre canvi en els bovins es que ara el bou s’utilitza com animal de treball.
L’ARTESANIA
Tindrà un paper molt important. La ceràmica és prioritària, que és l’element de la
cultura material més abundant en els àmbits dels poblats.
L'ornamentació és molt variada, No tenim urnes documentades però hi ha Denes
d’os i minerals diversos i també de petxines.
Al bronze antic, però, encara hi ha producció d’eines fetes de sílex de molt bona
fractura.
L’Habitat,
En el bronze antic i mitjà no hi ha canvis. Els poblats són senzills a l’aire lliure però
no estan urbanitzats. És un habitats on es barrejant les diferents àrees: Treball, Sitges,
etc i activitats artesanals → són poblats multifuncionals, on també enterrant, les
zones funeràries són molt properes.
Els elements constructius continuen se’n els mateixos: fang, fusta i vegetació, encara
no hi ha ni turbot ni tàpies de fang; el fang es associat als elements vegetals. Potser
hi hagués algun basal de pedra.
L’art esquemàtic al inici continua igual que en el Neolític final.
Ritual Funerari
És molt ric. Són enterraments múltiples amb ofrenes animals i materials.
Són a l’aire lliure associats als poblats, però hi ha d’altres manifestacions en coves i
abrics.
A Can Rabella: enterrament múltiples amb ofrenes i animals, Poden ser de dos
individus o més.
Les ofrenes són molt abundants amb cultura material del període i animals.
Animals trobats: sobretot domèstics ( vaca, cabra, ovella, porc) i també el gos.
L’ofrena principal és l’animal, que es sacrifica, i de manera més reduïda si troben
animals salvatges. No tots els animals enterrats estan complerts.
També hi ha estructures fetes pel humans i molt sovint les sitges són reaprofitades
com a sepulcres, però algunes se’n trobat modificades amb excavacions de cambres:
Hipogeus
I pot haver enterraments en el mateix lloc però en moments diferents.
El gos en el ritual funerari
Es diu que és un acompanyant en el més enllà. Pot venir de la prehistòria → el gos
server era el que feia de porter i el acompanyava en el més enllà.
A Pinell (Solsonès) hi ha una possible vedella acompanyant un humà en una fosa.
Els animals i collites són elements bàsics de subsistència i creació de recursos. Són
símbols de pertinència i prestigi.
La Hipòtesi es que l’ofrena animal correspon a les pertinences del difunt o del seu
clan.
Els enterraments amb animals poden ser de tres tipus: poden estar,
1- sencers, 2- una part 3- elements aïllats (simbòlics)
Món funerari en coves,
Montanisell (Alt Urgell): enterrament de 8 individus, de diferents edats i sexes.
Les inhumacions són enterraments primaris i tenen perquè ser enterrats al mateix
temps.
Peces materials: dos polseres en espiral de bronze (prestigi), una diadema i làmines
de bronze.
Cultura Material del Bronze antic i mitjà,
El coneixem pels enterraments,
Ornamentació, es molt variada: elements de bronze (el de més prestigi), petxines de
mar: bivalves, cargols i dentàlids. Les Denes són fetes de petxines treballades, d’os i
de pedra com el talc, la esteatita, calcària, lignit.
Eines de pedra treballada, que seran importants en el bronze antic però no tan en el
mitjà perquè ja hi haurà més bronze.
Eines amb forma de :Foliacis com les puntes de sílex fetes amb retoc pla i invasor
(perquè tenen molta profunditat). Els retocs són paral·lels és un retoc per pressió
Poden ser unifacials o polí-facials depèn si estan treballats per una o dues cares.
Ceràmica: és l’element més abundant, ni ha de múltiples tipus,
Vas de forma tronco-cònica de peu estret i boca ample, té una mica de bora amb
decoració discreta INCISA
Hi ha ceràmiques llises, decorades i carenades. Però hi ha un element que sobresurt
de la Ceràmica: l’Apèndix de Botó, està col·locat a la nansa sobresurtin per dalt. És
típic de l’edat del bronze, tot i que encara hi ha alguna influència del campaniforme-.
Hi ha decoracions encises i excises i només està decorada la mitat del vas.
Hi ha alguns vasos amb peus: Polípedes,
Els vasos geminats.
Al bronze mitjà hi ha un augment de les eines i denes de bronze
Artefactes: destrals de bronze i altres artefactes com: braçalets... es troben en els
anomenats Dipòsits de bronze, això fa pensar que hi havia comerç i intercanvi.
L’habitat,
Descargar
Fichas aleatorios
Prueba

4 Tarjetas Arthas Quinzel

test cards set

10 Tarjetas Антон piter

tarjeta del programa pfizer norvasc

0 Tarjetas joseyepezsumino

notas de enfermeria

0 Tarjetas Karen LCHB

“DIDÁCTICA PASADO Y PRESENTE

4 Tarjetas BENILDA RINCON PEÑA

Crear fichas