Diari del festival - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de

Divendres 3 d’octubre de 2014 · Número 1
9 Jaume Balagueró
4 The Babadook
6 The Target
7 Japan Madness
w w w. s i t ge s f i l m fe s t iva l . co m
Diari del festival
2
Divendres 3 d’octubre 2014
Informació i venda d’entrades
2
Est
ació
Re
n
fe
Pg. de Vilanova
eP
are
llad
es
s
Cap de la Vila
C.
5
8
oni
C. de Sant Ant
Pg. Marítim
C.
C.
7
Àn
ge
M
ajo
r
sú
de Je
4 6
lV
id
al
Preus (IVA inclós)
C. Rafael Llopart
Av. Sofía
C. d
3
Gumà
n Llopis
1
C. Francesc
sc
nce
Fra
ant
C. S
C. de Joa
Compra les teves entrades a través
del web del Festival:
www.sitgesfilmfestival.com
C. Jo
an M
arag
all
17
Pg. de la Ribera
9
10
La
Fragata
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
rxador
L’Exco
12
11 13 15
14
Platja de
Sant Sebastià
16
Estació
Bus Sitges - Barcelona / Sitges - Vilanova
Cinema Prado
Cinema El Retiro
Cap de la Vila
Jardins d’El Retiro. Taquilles centre
Hort de Can Falç
Carrer Primer de Maig
Passeig de la Ribera
La Fragata
Ajuntament
Fundació Stämpfli - Art Contemporani
Mercat Vell. Casa Bacardí
Palau de Maricel. Exposicions
Edifici Miramar
Platja de Sant Sebastià. Estands
L’Escorxador. Brigadoon. Punt d’informació
Plaç
Dr. R a del
obert
Av. E
m
eren
Port
E
21
sport
iu Aig
uado
lç
20
18 Hotel Meliá. Auditori. Taquilles.
Punt d’informació. Sala Tramuntana
19 Photocall Mirador
20 Port de Sitges - Aiguadolç
21 Photocall del Port
COORDINACIÓ
Violeta Kovacsics
Tren fantàstic!
FOTÒGRAFS
Miguel Ángel Chazo,
Jesús Paris
ntós
19
Informació transports
MAQUETACIÓ
Juan Carlos Gómez,
Fran Valenciano
Rave
18
El diari del festival
REDACCIÓ
Gerard Casau, Toni Junyent,
Alan Salvadó, Pau Teixidor,
Gala Hernández
cià R
oig i
Consulteu tots els horaris, parades
Del 3 al 12 d’octubre (ambdós inclosos) i preus a
Tren directe Sitges – Barcelona Sants www20.gencat.cat/portal/site/
Sortida des de Sitges: 1.30h de la rodalies o bé al 900 41 00 41
matinada
Bus diürn i nocturn
Són vàlids els bitllets i abonaments
de Renfe i ATM, adequat al nombre
de zones del trajecte realitzat.
El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1.30h, sense excepcions.
En cas de retard en les projeccions
nocturnes, la sortida d’aquest tren
no es modificarà.
Monbús
Consulteu horaris i parades
93 893 70 60 / www.monbus.cat
Bus urbà de sitges
Consulteu horaris i parades a:
www.visitsitges.com
IL·LUSTRACIÓ
Guillem Dols
VOLUNTÀRIA
Patricia Salvatierra
El festival no comparteix necessàriament
les opinions expressades pels diferents
autors d’aquesta publicació.
El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests
serveis de transports. Els possibles canvis en les projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports.
maratons del 12 d’octubre, les sessions Despertador, Abonament Matinée,
Abonament Auditori, Butaca VIP i Localitat Numerada
Venda d’entrades
9€: S. O. F. Sitges 47, S. O. F. Òrbita, S. O.
F. Especials, Fantàstic Panorama, Noves
Visions, Seven Chances, Focus Àsia, Midnight X-Treme, Anima’t i Sessions 3D*.
6€: Secció Sitges Clàssics
7€: Sessions Anima’t Curts
11€: Maratons, Programa doble (llevat
d’excepcions)
13€: Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda
14€: Maratons del dia 12 d’octubre
4,50€: Classes magistrals i sessions Despertador (sessions de les 8.30 h. a tots
els cinemes)
*1€: Ulleres 3D, per les sessions 3D de
l’Auditori. De venda al web i a les taquilles del Festival.
De 3 al 12 d’octubre també les podràs
adquirir a les taquilles de l’Auditori situades a la sala Tramuntana de l’Hotel Meliá Sitges (c. Ramon Dalmau, s/
núm) i a les taquilles Jardins del Retiro
situades als jardins d’aquesta societat
(Àngel Vidal, 17).
Abonament 10: Compra 10 entrades
per a 10 sessions diferents i obtindràs un
10% de descompte sobre el preu total.
És vàlid únicament per a les sessions que
tinguin un preu de 9 euros. Podràs gestionar el teu abonament a la teva àrea
personal de la nostra pàgina web.
Abonament 20: Compra 20 entrades
per a 20 sessions diferents i obtindràs un
20% de descompte sobre el preu total.
És vàlid únicament per a les sessions que
tinguin un preu de 9 euros. Podràs gestionar el teu abonament a la teva àrea
personal de la nostra pàgina web.
Abonament 40: Compra 40 entrades o
més i obtindràs un 20% de descompte
sobre el preu total. És vàlid per a totes
les sessions excepte les gales d’Inauguració i Cloenda, maratons del 12 d’octubre, les sessions Despertador i Localitat Numerada. Podràs gestionar el teu
abonament a la teva àrea personal de la
nostra pàgina web.
Taquilles del festival
Abonaments (iva inclós)
Carnets amb descompte*
20% de descompte en la compra d’entrades per als titulars del Carnet de Biblioteques de la Diputació de Barcelona,
Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club
Fnac Oci i Cultura, Club TR3SC (vàlid
per al titular i un acompanyant), RACC
Master, RAKK 4u, Amics JoTMBé i majors de 65 anys.
Els descomptes no són acumulables. El
titular podrà adquirir una entrada amb
descompte per carnet, excepte els titulars del carnet TRESC, que podran adquirir-ne dues.
* Excepcions dels carnets de descompte: els descomptes no són aplicables a
les gales d’Inauguració i de Cloenda,
Recollida d’entrades
Print at home: Imprimeix les teves entrades des del teu espai personal triant
l’opció “print at home” i accedeix amb
elles directament al cinema.
Ticket Mobile: Si tens un smartphone,
descarrega’t les teves entrades des del
teu espai personal al mòbil triant l’opció
“Print Mobile” i accedeix directament al
cinema.
Es podran adquirir entrades per a tots els
cinemes i sessions a:
Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dalmau, s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins
l’inici de l’última sessió de pagament dels
cinemes Auditori o Tramuntana.
Taquilla Jardins del Retiro. Carrer Àngel
Vidal, 17 (també accés pel carrer Jesús).
Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes
Retiro o Prado.
Molt important: Les entrades per a les
sessions que comencin abans de les 9 h.
a qualsevol dels espais s’hauran adquirir/
recollir anticipadament amb el sistema
Print at home o Ticket Mobile.
Observacions: Forma de pagament acceptada en efectiu i targeta. Es donarà
prioritat a la venda d’entrades per a les
sessions immediates. Queda prohibit
l’accés a la sala un cop començada la sessió. Únicament es contemplarà el canvi
o devolució de l’import de l’entrada en el
cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.
Es recomana consultar la descripció de les
pel·lícules abans d’adquirir les entrades.
La informació inclosa en aquest programa és susceptible de canvis. Per a més
informació consulteu el web:
www.sitgesfilmfestival.com
Suport taquilles: Horari d’atenció de dilluns a divendres de 9.30 a 21.30h. Caps
de setmana i festius previs al Fetival
de 10 a 19h del 23 de setembre al 12
d’ocubre. Telèfon: 93 1195828
Correu electrònic:
[email protected]
Diari del festival
3
Divendres 3 d’octubre 2014
Sitges, el teu arlequí dels somnis
A candy-colored clown they call
the sandman
Tiptoes to my room every night
Just to sprinkle stardust and
to whisper:
“Go to sleep, everything is alright”
Sandman, l’home de sorra de la
mitologia nòrdica i anglosaxona,
és el senyor dels somnis. També
conegut com Morfeu, regeix un
món oníric paral·lel al nostre, on
conviuen els nostres anhels més
encesos i les nostres pors més
arrelades.
Al cinema, al còmic o a la literatura més recents, l’home de sorra ha estat representat com una
figura fantasmal amb els cabells
llargs i, en alguns casos, sostenint a la mà un rellotge de sorra.
El 1963, Roy Orbison va tornar al
mite original per descriure’l, com
abans havia fet Hans-Christian
Andersen, amb l’aspecte d’una figura jove i bondadosa que llença
polsim d’estels als ulls dels nens
(o a aquells amb esperit de nen)
per a què tinguin somnis plaents.
Però el 1986, David Lynch va girar
com la pell d’un conill la llegenda
de Sandman a Tercipelo azul, posant els càndids versos d’Orbison
als llavis d’un dels monstres terrenals més cruels de la història
del cinema: Frank Booth (Dennis
Hopper), qui només mostrava la
seva ànima humana quan escoltava aquesta cançó.
I close my eyes then I drift away
Into the magic night, I softly say
A silent prayer like dreamers do Then I fall asleep to dream
my dreams of you
Tot escoltant In Dreams a les oficines del Festival, ens adonem que
Sitges és, de fet, l’home de sorra
del seu fidel públic, tret que la nostra purpurina màgica està feta amb
els centenars de pel·lícules i curts
que omplen la programació. Com
una combinació perfecta entre els
somnis d’Orbison i els malsons de
Lynch, ruixem els films sobre els
vostres ulls per a que comenceu a
surar per un món de cinema, edificat amb el material amb què es fan
els somnis; els bons, però especialment aquells més dolents (ep, que
això és Sitges!).
In dreams I walk with you
In dreams I talk to you
In dreams you’re mine all the time
We’re together in dreams, in dreams
Aquesta edició de 2014 ens porta moltes històries amb un peu
al nostre món i un altre al regne
de Morfeu: A Girl Walks Home
Alone At Night i els seus vampirs
iranians a un poblet industrial del
Oest Mitjà americà n’és un exemple paradigmàtic. Com també ho
és la terrorífica The Babadook,
que des d’Austràlia ens explica la
història més terrorífica de l’home del sac que hem vist en anys.
Les excel·lents It Follows, R100 i
Over Your Dead Body, del sempre transgressor Takashi Miike,
ens mostren personatges dels
qual mai no sabrem si són desperts o víctimes de la purpurina
de l’home de sorra. Fins i tot,
en la magistral pel·lícula danesa
When Animals Dream arribarem
a conèixer què somia la part animal d’una licantropa.
But just before the dawn
I awake and find you gone
I can’t help it, I can’t help it if I cry
I remember that you said goodbye
Too bad it only seems
It only happens in my dreams
Only in dreams
In beautiful dreams
Depèn de vosaltres i de la vostra
destresa navegant per la programació que, en despertar el dia
13 d’Octubre, el viatge proporcionat per la nostra pols d’estels
hagi valgut la pena. Us pot ajudar el magnífic llibre que el Festival publica enguany: Pantalla
rasgada. Quince conversaciones
con cineastas y escritores sobre
cine y sueños, on Rob Zombie,
Jaume Balagueró, J. A. Bayona i
molts altres us traçaran un mapa
de ruta pel mig de la boira de
l’alter-món més enllà de la nostra realitat. Feu-lo servir quan us
trobeu pel camí a personatges
fabricants de somnis, com Roland Emmerich, Antonio Banderas, Joe Dante i Franco Nero, tots
ells part d’aquest gran somni collectiu que serà aquest Sitges de
2014. In Dreams-In Sitges.
Mike Hostench
Sots-director, Sitges-Festival
Internacional de Cinema Fantàstic
de Catalunya
Diari del festival
4
S.O.F. Sitges 47
AUDITORI 15:15
The Quiet
Ones
El “basada en hechos reales” que
abre The Quite Ones puede inducir al error a más de uno. La película de John Pogue, director de
Divendres 3 d’octubre 2014
Cuarentena Terminal y guionista de Barco fantasma y de Sociedad secreta, está muy alejada de
cualquier mirada documental o
realista a los fenómenos sobrenaturales. El punto de partida, un
experimento científico realizado
en los años 70 con el fin de demostrar que los fantasmas nacen
de nuestra psique, es de los pocos hechos verídicos planteados
en el filme. El otro (y el más interesante a nivel visual) es que algunas de las fases de dicho experimento se filmaron como parte
del proceso de investigación.
Como veis, ambas premisas son
de por sí un buen material de
partida para una película. Así lo
entendió John Pogue que inspirándose en este hecho real construye un interesante filme de terror que, más allá de las escenas
en cámara subjetiva modo [REC]
y de un final que esconde más de
un giro inesperado, muestra las
tensas e inquietantes relaciones
entre los distintos integrantes
del heterodoxo equipo de investigación.
Sin embargo, no solo entre ellos
anda el juego sino que la cobaya
del experimento juega un papel
central. Esta no es una inocente
rata de laboratorio sino que se
trata de una atractiva adolescente con brotes psicóticos que
esconde en su interior un secreto. El científico y líder del equipo
(interpretado por un excelente
Jared Harris) establecerá una
relación con ella que trasciende
el ámbito puramente científico. Como el Dr. Frankenstein, el
protagonista convierte su búsqueda científica en obsesión;
pues, a menudo, cuando ciencia
y amor se dan de la mano, emerge el terror; o incluso, a veces,
algo mucho peor.
Inauguració
AUDITORI 11:15, 19:45 / RETIRO 22:30
[REC]4
Tot va començar com un joc.
Un divertimento que havia de
permetre treballar junts a Jaume Balagueró i Paco Plaza, dos
cineastes que aleshores ja posseïen una sòlida trajectòria en
solitari. Els elements no podien ser més simples: en un típic
edifici de l’Eixample, la periodista Ángela Vidal s’enfrontava a un grapat d’individus infectats per una ràbia estranya
i contagiosa.
Com ja sabem, la broma se’ls hi
va escapar de les mans i [REC]
es va convertir en un fenomen
que galvanitzava la platea: ningú que presenciés l’estrena de
la pel·lícula a Sitges haurà oblidat la sensació d’estar compartint l’angoixa amb els centenars d’ànimes que abarrotaven
la sala. A la indubtable perícia
dels seus autors a l’hora de trobar l’esglai, se li sumava un dispositiu formal inoblidable, disfressant l’inici del film com un
reportatge televisiu per després
convertir la càmera digital en
una extensió dels personatges,
que la utilitzaven per guiar-se
en les tenebres.
[REC] no només va cridar l’atenció del mercat anglosaxó, que es
va afanyar a fer-ne un remake,
sinó que va generar una saga
que ampliava l’univers d’aquella idea primigènia: [REC]2 tornava a la mateixa localització,
ampliant els punts de vista i les
dosis de gore espectacular, mentre que [REC]3 Génesis (signada
només per Plaza) es traslladava
a un banquet nupcial per erigir
una tragicomèdia de violència
hiperbòlica.
Totes les coses arriben al seu
final. Ara li toca a Balagueró
acomiadar-se de la franquícia
més aclamada del cinema de
terror espanyol. [REC]4 conté
el clima opressiu del film original, l’acostament a l’acció més
trepidant de la primera seqüela i, fins i tot, els tocs d’humor
esperpèntic de [REC]3. Aquest
últim detall és cortesia del personatge d’una entranyable i
despistada velleta, rescatada
de les noces fatals de la tercera
part i que ara es troba atrapada
en un vaixell en alta mar, juntament amb Ángela i un grup
de militars i de científics disposats a trobar l’origen i la cura
del virus-possessió. No cal dir
que les coses no triguen gaire
a posar-se negres: l’infecció es
descontrola i el buc s’omple de
maníacs assedegats de carn i
hemoglobina, obligant Ángela a buscar inesperades armes
amb què massacrar l’horda que
es multiplica al seu voltant,
mentre el públic manté el dubte de si el seu ventre encara alberga la llavor del mal.
Enguany, la inauguració de Sitges servirà per dir adéu amb
tots els honors a [REC], recordant els bons (i mals) moments que ens ha fet passar.
Ja us podem avançar que la
saga no està disposada a marxar amb un xiuxiueig, sinó que
farà esclatar la pantalla de color vermell sang.
Noves Visions - Ficció
PRADO 20:45
Han Gong-ju
Encara és una adolescent i, tot
i això, Han Gong-Ju ha hagut
de deixar-ho tot enrera, víctima d’una agressió que ha deixat
una forta empremta en ella i en
aquells que la rodegen. Ara viu
amb la mare d’un dels seus professors, quasi no veu els seus pares i passa amb timidesa els primers dies en el seu nou institut.
Carrega un gran pes, el d’un passat esquitxat per un fet horrible,
del que, al principi, quasi no en
sabem res. L’ombra difuminada
del passat s’imposa, per convertir-se en el centre, invisible però
insalvable, de Han Gong-Ju.
Guanyadora de dos premis al
Festival de Busan, Han GongJu s’endinsa al drama de la mà
d’una protagonista que explica
poc, però que, amb cada gest
que fa, revela una mica del seu
sentiment, ferit i esquerdat.
Amb una posada en escena exquisida, constantment propera
al personatge principal, amant
de narrar visualment abans que
amb diàlegs, Han Gong-Ju és la
prova definitiva que menys és
més; també, que la violència no
necessita explicitar-se, sinó que
pot romandre latent. Durant
bona part de la pel·lícula, el debutant Lee Su-jin deixa el passat en
fora de camp, accentuant així un
misteri que agafa violentament
l’espectador i no el deixa anar,
convertint-lo en acompanyant de
la víctima.
S.O.F. Sitges 47
AUDITORI 13:15
The
Babadook
Pocos hubieran podido imaginar
que sería una cinta australiana
la que descorcharía con todos
los honores la botella del terror
clásico en la sección oficial de
este año. Elegante hasta decir
basta y con un insultante dominio de la atmósfera, The Baba-
dook se ha convertido por derecho propio en una de las películas
más importantes del año.
Jennifer Kent parece no despeinarse a la hora de jugar a su
antojo con un buen puñado de
lugares comunes que pondrían nervioso hasta al más veterano. La directora es capaz de
proponer como nuevos algunos elementos aparentemente
agotados a través de un planteamiento formal exquisito: un
montaje que no da tregua, un
ambiente sonoro expresivo –el
trabajo sobre el sonido es excelente– y un descaro en el manejo
del fuera de campo más propio
de un maestro que de una debutante –esta es la primera película de Kent, que empezó como
actriz en series de televisión–.
Como colofón, Kent se permite
el lujo de incluir toda una retahíla de referentes que acaban con
un majestuoso homenaje al cine
mudo en general y a nuestro
querido Méliès en particular.
S.O.F. Sitges 47
RETIRO 12:45 / AUDITORI 01:00
Cub
En un momento de La piel que
brilla, la película de culto de Philip
Ridley, el personaje interpretado
por Viggo Mortensen se encontraba a un niño y le preguntaba
por qué no estaba jugando con
sus amigos. El niño, lacónico, le
contestaba: “Todos mis amigos
están muertos”. Y esto es lo que
podría ocurrirle a Sam, el protagonista del debut de Jonas Govaerts, con el agravante de que
sus compañeros del campamento ni siquiera son sus amigos, sino
que se burlan cruelmente de él
cuando intenta avisarles de que
hay algo oculto en el bosque.
Govaerts, que ganó el Méliès de
Oro en Sitges en 2008, regresa
al festival con su primer largo,
en el que demuestra no sólo una
gran fuerza visual sino también
un profundo amor y conocimiento del género. Cub es de
esas películas que no esconde su
intención de asustar y divertir,
pero no a costa de la originalidad y del carácter. Imaginad un
cruce entre La presa de Walter
Hill, Viernes 13 y la reivindicación de una infancia despierta e
insolente presente en los libros
de Mark Twain. Imaginad, para
hacerlo más sencillo, un slasher
juvenil retorcido y aterrador
que desafía sin rubor toda convención habida y por haber. O,
mejor, dejad de imaginar, dejad
de leer. Venid a verla y luego nos
contáis. El baño de sangre final
merece la pena.
Diari del festival
5
Divendres 3 d’octubre 2014
Noves Visions - Experimenta
PRADO 18:15
The Pinkie
No sabem si Lisa Takeba i Noboru Iguchi es coneixen, però un
cop portem uns minuts d’aquesta
delirant pel·lícula no podrem evitar pensar que els seus universos
es toquen. El primer llarg de Lisa
Takeba, The Pinkie, podria ben
bé ser el pilot d’una esbojarrada
sèrie d’animació o d’imatge real,
d’aquestes que veiem espatarrats
al sofà o al llit, desconnectant la
part lògica del cervell i somrient
sense esforç. La de Takeba és una
pel·lícula del tot imprevisible, en
la que els personatges mai fan
allò que creiem que van a fer o
haurien de fer, i és que la narració està dominada per un deliciós
i lleugerament infantil sentit de la
meravella.
Un estrany miracle diví fa que el
dit petit d’un noi que està rebent
una pallissa de la màfia vagi a
parar a les mans de la noia que
porta assetjant-lo des de temps
immemorials. Aquesta, a partir
del dit petit, aconsegueix clonar
el seu estimat, fet que inicia una
sèrie d’esdeveniments del tot
imprevisibles. Recordeu quan, a
Buffy, la cazavampiros, Spike estava boig perdut per Buffy i es
feia construir un robot idèntic a
ella? Ah, que no heu vist la sèrie?
Doncs ja us val. El cas és que The
Pinkie, d’entrada, és una cosa
així. Però amb el colorista sentit
visual de Takeba, que ens recorda que els primers amors són els
que fan més mal al llarg d’una
hora farcida de surrealisme, humor brut i una colla de mafiosos
de pa sucat amb oli que acabaran
rebent el seu merescut.
Noves Visions - Ficció
PRADO 10:00, 23:00
Child of God
Hablar de James Franco como
director puede resultar sorprendente, pero lo cierto es que el
actor estadounidense se ha labrado una trayectoria muy personal y ambiciosa, que no ha pasado desapercibida a los grandes
festivales. Prueba de ello son
sus dos adaptaciones del universo literario de William Faulkner:
As I Lay Dying y la reciente The
Sound and the Fury.
Child of God, la propuesta que
ahora llega a Sitges, también
parte del dueto cine y literatura. Basada en una novela de
Cormac McCarthy, la película
de Franco no rehuye algunos de
los planteamientos formales de
su referente literario, como una
estructura capitular o el coro
de voces en off anónimas que
nos relatan pasajes del pasado
del protagonista, Lester Ballard.
Ahonda también en el retrato
de la soledad y el proceso de
aislamiento social, conviertiéndolos en el centro de la película.
Y es que Ballard (un magnífico
Scott Haze), es un personaje inoblidable; quizá uno de los más
deleznables y asquerosos que
hemos visto en la gran pantalla,
por su comportamiento inmoral
y actitud salvaje. Es, a su vez, el
más digno de nuestra compasión, por exactamente las mismas razones. Sobre esta contradicción contínua se construye
un film que da que pensar, ya
que, si seguimos los dictados de
esta película, todos somos hijos
de Dios y, por lo tanto, hermanos de esta criatura.
S.O.F. Especials
RETIRO 14:30 / AUDITORI 22:45
Under the Skin
Tot i que no en sabem els motius reals, ens resulta difícil catalogar l’absència durant 10
anys de Jonathan Glazer, un
dels autors més importants del
cinema contemporani. Més enllà de la dècada de buit, siguem
positius, perquè la tercera pel·lícula del director de Birth (aquella obra de culte), s’ha convertit en un retorn tan sorprenent
com enigmàtic.
Under the Skin s’endinsa de ple
en la ciència-ficció de present
immediat per explicar-nos en
forma de conte moral el viatge
d’uns extraterrestres a la Terra
per tal d’aconseguir l’apreciada
carn humana. Sota aquesta premissa, d’alienígenes que adopten l’aparença d’éssers humans,
Glazer troba l’excusa perfecta
per a construir una història hipnòtica i sensual que és a la vegada un desolador retrat de la condició humana.
Farcida d’imatges poderoses
que ens transporten a un univers
decadent i buit de tota esperan-
ça, Under the Skin basa la força del seu inaudit i crepuscular
plantejament estètic en el xoc
de dos tipus d’imatges: les que
remeten a l’univers propi dels
extraterrestres (magnètiques,
narcòtiques) i les d’ambivalent
naturalesa realista, amb una desorientada Scarlett Johansson
passejant per una Escòcia perillosa i amenaçant. La valentia
de Glazer a l’hora d’afrontar un
tractament formal precís i insubornable (els temps morts, la repetició com a motor narratiu, la
voluntària decisió de no il·luminar el rostre de l’actriu en molts
moments), dóna com a resultat la creació d’un univers propi
i únic que converteix el film en
un viatge d’una estranya bellesa
i d’una poètica lletjor.
Esment a part mereix la presència de Scarlett Johansson, al capdavant d’un projecte d’aquestes característiques, no només
per la memorable interpretació
d’una alienígena capaç de transmetre des del silenci i la inex-
pressió d’un rostre seré una de
les actuacions més emotives de
la seva carrera, sinó perquè escollint papers com aquest, confirma la coherència amb què
aquesta actriu colossal pretén
reorientar el futur de la seva esplèndida trajectòria.
Johansson ha pres una decisió
arriscada: conviure en una pellícula amb actors no professionals, amb el component d’inestabilitat que això comporta.
D’aquesta tensió entre la realitat
(els actors amateurs) i l’artifici
(el rostre conegut de l’actriu)
neix precisament l’atmosfera
enrarida de la pel·lícula.
Under the Skin està molt més a
prop de ser una pel·lícula visionària que no pas críptica, i assumint en tot moment el risc amb
el qual les pel·lícules importants
s’avancen a la seva pròpia època corrent el perill de quedar
injustament oblidades. Només
desitgem no haver d’esperar 10
anys més per gaudir del talent
de Glazer.
Diari del festival
6
Divendres 3 d’octubre 2014
Noves Visions - Experimenta
PRADO 18:15
Seventh
Code
Como si, por un momento, Antonioni, Jarmusch y Hartley se hubieran enzarzado en una pelea en
los resbalosos pliegues del cerebro de Kiyoshi Kurosawa. Como
si una mala resaca de vodka le hubiera dado las claves de una críptica odisea internacional, la que
lleva a Akiko de Tokio a Vladivostok para encontrar a un tío con
el que cenó una vez. Ni ella sabe
lo que va a pasar allí, ni siquiera
tiene claro lo que quiere decirle.
Esto no es una historia de amor.
No sabemos exactamente lo que
es esto, pero tendría más que ver
con la obsesión, la incomunicación y con la única certeza que
tenemos estos días: el suelo ha
empezado a agitarse bajo nuestros pies y ese temblor ya no se
detendrá. Escóndete y tiembla.
Agárrate a lo que sea.
Conocimos a Kiyoshi hace un millón de años. En realidad, serían
unos trece. Con Pulse, recién estrenado el nuevo siglo. Luego ha
vuelto unas cuantas veces por
aquí. En 2006 le dimos la Máquina del Tiempo. Pero todo eso ya
deberíais saberlo. Seventh Code
es una road movie, aunque suceda en una única ciudad. Es una
road movie espiritual contagiada
por un humor amargo, como de
fin de los tiempos, como si sus
personajes se supieran prisioneros de una tormenta incesante
pero aun así insistieran en seguir
adelante con su plan mientras no
se los lleven por delante.
Estas torpes palabras apenas
sirven para describir esta pieza
de apenas una hora que se llevó
el premio al mejor director en
el pasado Festival de Roma, un
premio a la suavidad melodiosa
con la que la cámara de Kurosawa nos mece y nos desliza de
la mano de la estrella del pop
juvenil Atsuko Maeda en esta
extraña aventura protagonizada
por una slacker nipona, un cocinero con delirios de grandeza,
una misteriosa banda mafiosa y
una mujer que dice que quiere
salvar el mundo.
Midnight X-Treme
RETIRO 00:30
La nit + freak
Nightsatan and the Loops of Doom +
Wolfcop + Nymph + Premature +
Knights of Badassdom
S.O.F. Especials
PRADO 14:15
The
Afterglow
Oliver és un madur escriptor
d’èxit que viu marcat per un record d’infància: la seva trobada amb el fantasma d’una bella
jove. Un dia, rep la notícia de la
defunció del seu germà David,
mort en circumstàncies tèrboles. En tornar al seu poble natal per preparar l’enterrament,
l’escriptor descobreix que el seu
germà vivia amb una noia, Laura, completament amnèsica després d’un intent de suïcidi.
Fascinat per Laura, Oliver comença a fer indagacions sobre
el passat d’aquesta. Esbrina que
la mare de Laura es troba ingressada en un hospital psiquiàtric
i que assegura haver estat seduïda per un espectre abans de
donar a llum a la noia. Aquesta estranya ressonància amb el
passat d’Oliver farà que la relació entre ell i Laura adquireixi un
caire complex i ombrívol.
L’intrigant relat que ens proposa The Afterglow és fruit de la
imaginació dels alumnes d’Afilm
International Films Workshop,
escola de cinema amb seu a Sitges. Després de Dancing Dogs i
Leaving Hotel Romantic, aquesta
és la tercera producció d’Afilm
que es presenta en el Festival;
una mostra de suport al seu projecte i a l’encomiable esforç que
suposa aixecar, any rere any, un
llargmetratge realitzat íntegrament per alumnes i professors
de l’escola.
S.O.F. Òrbita
AUDITORI 17:15
The Target
La mitologia del cine ens
ha llegat un ampli imaginari d’anècdotes sobre el naixement d’un film. D’entre
aquestes, trobem la clàssica:
el director versus el productor, és a dir, el talent versus els
diners. Tots hem imaginat (o
no) l’escena del jove director
de cine, rebel i transgressor,
entrant al despatx del productor, dèspota i encabronat, per
vendre-li una idea. En tots els
casos, la llegenda ens ha ensenyat com la creença en les idees d’un mateix poden arribar a
convèncer qualsevol.
Malgrat aquesta escena sigui
més fictícia que real, quan veieu els films que us presentem
aquesta nit, us preguntareu:
“què c... hauria pensat el productor encorbatat de torn”
quan un director li vengués
el projecte d’un home meitat
llop i meitat policia (Wolfcop)?
O l’aventura de dues guiris
americanes que de festa pel
vell continent es troben una
sirena terrorífica que els espatllarà les seves vacances (Nymph)? O el clàssic teenager d’institut americà que viu atrapat
eternament en el dia de la seva
vida en el que pateix una ejaculació precoç amb la noia dels
seus somnis (Premature)? O
la història d’uns geeks amants
dels jocs de rol que, en una
trobada multitudinària, acaben
convocant al diable per error i
el joc esdevé real (Knights of
Badassdom)? O la simple història de tres guerrers que toquen els sintetitzadors enmig
del desert (Nightsatan and the
Loops of Doom)?
Totes elles són pel·lícules desenfrenades però que exposen una mateixa idea: el gènere del fantàstic i l’amor per
aquest són inesgotables. Les
combinacions de còctels que
se’n deriven són infinites; així
doncs, emborratxeu-vos (de
cine) i aprofiteu que Sitges no
us proposa 1 happy hour sinó
6. Allò més freak que us pugueu imaginar us tindrà lligats
a la butaca.
Ja està, amics. A Sitges, portem anys dient-vos-ho, però
sembla que no ens preneu seriosament. La festa, d’alguna
manera, continua. El món s’ha
acabat i el cinema també. Ara
estem, diguem-ne, en el temps
afegit. Viure al límit ja no és
una manera de viure, és que el
límit és el lloc on vivim, amb els
nostres dobles i les nostres rèpliques, que consumeixen rèpliques i dobles de coses (i de
persones).
The Target no és, realment, una
pel·lícula nova. És un remake de
Cuenta atrás, un notable thriller d’acció de l’especialista
Fred Cavayé.
Està rodat amb nervi i sentit
de l’espectacle, imprescindible
quan es tracta d’una pel·lícula
que és, essencialment, una persecució de 90 minuts. Ja sabeu
com són els coreans. D’això, en
saben. La sinopsi, tant se val,
llegiu-la al programa. La mateixa somera descripció que us en
fem aquí serveix. Benvinguts,
doncs, a The Target, el segon
llargmetratge d’un artista visual a qui anomenen Chang, com
el personatge de Ken Jeong a la
sèrie Community (perdó per la
referència gratuïta). Provarem
de no fer-ne gaires.
I benvinguts, ja que hi som, a
Sitges. Com deien a no sé quina
pel·lícula de Bond, que comenci l’hecatombe.
S.O.F. Órbita
RETIRO 10:45, 20:30
The Stranger
En sus inicios, Eli Roth contó
con el apoyo de David Lynch y
de Quentin Tarantino. Una década más tarde, Roth ha pasado
al otro lado, apadrinando nuevos talentos y estableciendo
una fructífera colaboración con
la productora chilena Sobras.
En 2012, Sitges estrenó Aftershock, giro hacia el gore del especialista en comedia Nicolás
López, y que Roth producía, coescribía y protagonizaba. Ahora le llega el turno a Guillermo
Amoedo, coguionista de Roth
en The Green Inferno y que consolida su trayectoria como director con The Stranger.
El filme nos presenta a un hombre que quiere localizar a su
esposa y asesinarla con tal de
acabar con la maldición que
arrastra la pareja. Cocinada a
fuego lento, The Stranger parte
del horror para erigirse en un
drama, adhiriéndose a la magullada piel de sus personajes:
criaturas en ocasiones violentas
y mezquinas, que acaban por
desdibujar la frontera entre el
bien y el mal; dos conceptos que
pierden su sentido ante el peso
de una familia que se añora, o
que se quiere proteger a toda
costa. La sangre siempre será
más espesa que el agua, y aquí
la veremos brotar a mares.
Diari del festival
7
Divendres 3 d’octubre 2014
Anima’t
PRADO 16:15
S.O.F. Sitges 47
AUDITORI 01:00
Tante Hilda! Home
Midnight X-Treme
PRADO 01:00
Japan Madness
Live + Gun Woman + Torture Club
¿Cómo explorar cuestiones morales complejas en un filme de
animación sin renunciar a un público universal y al sentido del
humor? Esta fue la pregunta que
debieron plantearse los realizadores de Tante Hilda! hace ya
más de 7 años, cuando nació la
semilla de este arriesgado y costoso proyecto que llega al Festival tras su paso por la Berlinale.
Tante Hilda! cuenta la relación
entre dos mujeres que ven el
mundo desde perspectivas diametralmente opuestas: Hilda,
una ecologista amante de las
plantas y comprometida con el
medio ambiente, y su hermana
Dolores, la directora de un gigante multinacional de la industria
agroalimentaria que comercializa
Attilem, un nuevo cereal transgénico que promete aportarle grandes beneficios. Ambas representan dos posturas éticas, en torno
a las posibilidades y los límites
del sistema económico capitalista, tremendamente diferentes.
A partir de estos dos personajes,
surge una cuestión tan fundamental como de actualidad: ¿se
puede hacer cualquier cosa con
los organismos vivientes?
Tante Hilda! se sirve de una animación tradicional, a partir de
más de 10.000 dibujos hechos
a mano, en bolígrafo negro y
acuarelas, con un estilo especialmente expresivo y colorido y
con un trazo ligero. Tante Hilda!
combina un mensaje necesario
con una forma poética y sensible y con una historia tremendamente divertida.
Según cuenta la leyenda, el genio del blues Robert Johnson
vendió su alma al diablo en el
cruce de una autopista, a cambio
de maestría en el arte de la voz
y de la guitarra. Nicholas McCarthy parece haberse inspirado en
esta historia para su segunda película, aunque en Home no encontramos ningún músico sediento de reconocimiento, sino a
una adolescente que quiere ganar un poco de dinero fácil: solo
tiene que participar en un ritual
oficiado por el tío de su ligue.
“Ve al cruce de la carretera y di
tu nombre; cuando Él te necesite
irá a buscarte”, le indica el hombre, sellando la perdición de la
joven. A partir de ese momento,
Home cruza la historia de esta
chica con la de Vera y Leigh, dos
hermanas de carácter opuesto:
la primera es una artista alérgica a cualquier compromiso. La
segunda, en cambio, se lamenta de su condición estéril, que le
impide formar una familia, y trabaja como vendedora inmobiliaria. Su último encargo es, precisamente, poner en el mercado la
casa donde vivía la “desalmada”
adolescente.
Como ya sucedía en The Pact,
Nicholas McCarthy reniega del
susto fácil, creando el desasosiego a partir de la puesta en
escena. Su elegante uso de los
desenfoques y de la profundidad
de campo hace de lo maligno
una presencia borrosa pero tangible, que se infiltra letalmente
en la cotidianidad de estas tres
mujeres.
Que los japoneses son la especie más chalada del planeta nos parece algo tan evidente como afirmar que la Tierra
es redonda o que todo lo que
sube, baja; pero por si acaso
queda algún rezagado que no
acaba de entender muy bien el
porqué de esta obviedad, aquí
llega la sesión Japan Madness
puntualmente a su cita para
recordarnos los motivos.
Arranca la fiesta el loco de
Noboru Iguchi, un habitual del
Festival y uno de los cineastas más excéntricos de Japón,
cuya última visita al Garraf
fue en 2012 con Dead Sushi. Iguchi vuelve con Live, en
la que un joven deberá superar una serie de estrambóticas
pruebas para liberar a su madre secuestrada. Una gincana
sangrienta en clave de comedia donde el desmadre cogerá forma gracias a chicas con
brazos con sierras mecánicas,
entre muchos otros desvaríos.
El desbarre continúa con Gun
Woman, en la que un médico brillante y sádico utilizará a una joven y drogadicta
prostituta y la entrenará para
convertirla en la máquina de
matar más perfecta que el
hombre haya conocido. Con
un look ochentero y un estilo
directo y sin concesiones, la
cinta coge la directa y combina una historia de brutalidad
con una estilizada violencia en
la que cabrán todo tipo de tor-
turas, sexo y peleas a muerte
cuerpo a cuerpo. Gun Woman
supone la consagración de Kurando Mitsutake como el nuevo rey nipón del exploit más
trash.
Para los que no hayáis tenido
suficiente con tal nivel de descalabro, cerraremos la sesión
con una peli cuyo título nos lo
pone más bien fácil para intuir
su argumento: Torture Club.
Se trata de trasladar al universo japonés la clásica historia de novatadas de instituto,
pero aquí en un contexto mucho más cafre y con un montón de adolescentes salidas (y
reprimidas) que someterán a
nuestra protagonista a torturas imposibles.
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Diari del festival
9
Divendres 3 d’octubre 2014
Entrevista: Jaume Balagueró
que puc confirmar que la nostra
decisió de tancar aquest capítol
és inamovible.
Què creu que han aportat les seqüeles a la idea original de [REC]?
Des del nostre punt de vista, és
com si en cada seqüela l’univers
de [REC] es veiés envaït per un
gènere diferent, que el transforma i crea una experiència nova.
Evidentment, sempre hi ha uns
signes d’identitat que es mantenen. Un d’ells implica situar l’acció en un espai únic i tancat. En
aquesta ocasió he volgut sortir
de l’edifici de les dues primeres
parts i portar la narració a un altre escenari: un vaixell.
©Xavier Torres- Bacchetta
“Se m’ocorren moltes idees per
a una nova entrega de [REC],
però no seré jo qui la faci”
Vostè i Paco Plaza sempre han
declarat que [REC] va ser una
idea molt petita que se’ls hi va
anar de les mans. Quan es van
adonar d’això?
Sempre vam tenir la sensació
d’estar realitzant un experiment,
alguna cosa molt boja i sense
massa pretensions. Però a mesura que avançàvem en el rodatge
i en la postproducció, vam veure
que la pel·lícula era alguna cosa
més del que havíem planejat.
Ho vam confirmar en la primera projecció amb públic, al festival de Venècia. Estàvem asseguts
en una llotja, i teníem una visió
global del que ocorria a la platea.
Això ens permetia veure la reac-
ció física de la gent: com cridaven i xisclaven. D’aquí va sorgir
la idea de gravar amb càmeres de
visió nocturna al següent passi,
que va ser a Sitges.
Quan va decidir que calia posar
fi a la saga?
La veritat és que en el rodatge
de la primera part no imaginàvem que allò pogués donar més
de sí. Després, fent [REC]2 estàvem convençuts que aquella seria
la definitiva. Finalment, va sorgir
la idea de què en Paco i jo féssim
la tercera i quarta entrega cadascú per separat, perquè ni ell ni jo
volíem passar 7 anys dedicats en
exclusiva a la franquícia. Ara sí
La tira de Guillem Dols
Per què va triar aquest espai?
D’entrada, narrativament, el fet
que els personatges fossin traslladats allí per mantenir-los en quarantena resultava lògic. El vaixell
també transmet una sensació de
claustrofòbia única. Estàs enmig
de l’oceà, un espai obert del qual,
paradoxalment, no et pots escapar. Vam rodar en un vaixell pesquer industrial, gegantí i realment
aterridor. Va ser un repte ficar un
equip de rodatge allí, sobretot per
tal de fer una pel·lícula tan boja
com [REC]4. Alguns passadissos
resultaven excessivament estrets
i tenien el sostre molt baix, així
que els vam replicar en plató, però
pràcticament tot el que veiem
succeeix al vaixell real.
Tenia algun referent a l’hora de
concebre la posada en escena?
Pensava molt en El submarí, de
Wolfgang Petersen, tot i que no
la vaig revisar. Es pot dir que la
meva inspiració era abstracta, ja
que es basava en el record de la
sensació de claustrofòbia que em
va deixar en el seu moment.
Tant Paco Plaza a [REC]3 com
vostè ara han prescindit de la
càmera subjectiva de les dues
primeres entregues. Per què ha
trencat amb aquest dispositiu?
En el seu moment vam usar
aquesta tècnica perquè tenia lògica dins del relat: es tractava
d’un equip de televisió que es veia
implicat en una situació d’horror.
En la segona part també quedava
justificat, ja que les unitats d’operacions especials graven les seves missions amb mini-càmeres.
Però ara, qualsevol excusa que
inventéssim semblaria forçada,
així que era millor descartar-ho.
Malgrat això, les imatges registrades en els primers films tenen
un gran pes a [REC]4 i fan avançar la trama.
Amb aquesta pel·lícula volíem
confeccionar una joguina que donés una mica de lògica a totes les
peces que, de manera una mica
improvisada, havien anat apareixent en els anteriors [REC]. Per
exemple, a la segona vam incloure
un cuc enorme. Va ser una decisió
impulsiva, poc racionalitzada. Ara
el repte era que tot encaixés, i per
aconseguir això he volgut remetre’m a imatges que ja coneixíem.
La pel·lícula recupera a Manuela
Velasco com a protagonista. Ha
notat algun canvi en la seva manera de treballar?
A [REC], ella no tenia tant bagatge com a actriu, així que jugava la carta de l’espontaneïtat,
incorporant al film la seva experiència com a presentadora de
televisió. Ara està molt més experimentada i a més el seu personatge ha canviat: ja no està
perduda en una situació que se li
escapa, sinó que agafa una arma
i lluita per la seva vida.
En el seu moment, [REC] es va
veure com un ens que funcionava al marge de la seva filmografia en solitari, que tenia un caràcter més formal.
La idea és que fos un revulsiu.
[REC]4
Fins llavors, tant en Paco com jo
havíem usat un material narratiu més clàssic. Se’ns va ocórrer
trencar amb això i tractar d’explicar alguna cosa d’una forma
diferent. Això tenia avantatges
i inconvenients: en igualar l’ull
de l’espectador amb la càmera,
aquest s’implicava en la història
d’una forma tremenda. Gravar
una pel·lícula d’aquesta manera, en què les accions succeeixen en temps real, ens obligava
al fet que cada pla estigués perfectament dissenyat. Hi havia
un muntatge intern en cada pla,
que havia de provocar sensacions molt específiques: por, tensió, ensurts... Introduir tot això
sense recórrer a la banda sonora
o al muntatge, sense més recursos que la imatge, resultava molt
complicat.
Va haver-hi algun moment en
què es penedís d’estar tancant la
sèrie? Ha tingut la temptació de
rectificar i imaginar un possible
[REC]5?
La pel·lícula deixa una porta
oberta. Si em poso a pensar en
les possibilitats que això dóna se
m’ocorren un munt d’idees que
em tornen boig... Però no seré jo
qui segueixi aquest camí.
Li suposaria un problema que
una altra persona seguís ampliant la franquícia?
Si algun dia algú vol reprendre la
sèrie i el públic segueix interessat, em semblarà bé. No em sento especialment protector amb
la saga. El valor de les pel·lícules que vam fer el Paco i jo serà
el mateix, independentment del
que pugui venir a partir d’ara.
Diari del festival
10
Divendres 3 d’octubre 2014
Entrevista: Ángel Sala
La edición de este año está dedicada al mundo de los sueños.
Después de 14 años al mando
del festival, ¿le queda alguno
por cumplir?
Siempre quedan sueños por cumplir. Quizás Steven Spielberg sea
la figura que más he querido traer.
No suelo soñar con estrechar la
mano de un director como invitado, pero Spielberg sería la excepción. También sueño con un
festival con más salas y con una
programación mejor dispuesta
en la parrilla; pero esto es un objetivo. Hay diferencia entre sueños y objetivos.
Cuéntenos una pesadilla que le
despierte por las noches.
Más que una pesadilla recurrente, es una figura: la de los zombis. No me los quito de la cabeza
desde que, en 1979, me colé en
una proyección de Dawn of the
Dead de Romero. Cuando se estrenó fue calificada S, pero conseguí burlar los controles. Desde
entonces sigo soñando con los
zombis de Romero. No siento un
terror especial cuando veo sus
películas, pero las pesadillas que
tengo en torno a ellas son las
más angustiantes.
“El cine español
ha sido menospreciado
por las instituciones”
¿Hasta qué punto los recortes
en cultura están afectando al
cine español?
El cine español está viviendo una
paradoja curiosa. Ha sido menospreciado por las instituciones en el momento en que había
un potencial para convertirlo en
una industria con posibilidades
de éxito dentro del propio aparato nacional. Ha sido frenado
por una política de austeridad
que no responde a lo que se está
demandando en el arco industrial. Desgraciadamente, sigue
sin haber una industria como
tal. Hay islas que funcionan más
o menos bien, algunas conectadas entre sí, pero en general se
trata de un océano donde van
flotando a la deriva, unas con el
agua hasta el cuello y otras algo
más holgadas.
¿Ha habido un aumento significativo de cine low cost?
El low cost es una reaparición digital de la vieja serie B, el cine
de muy bajo presupuesto que se
ha hecho toda la vida, pero que
ahora cuenta con un mayor acceso a los medios de producción.
Es el renacimiento de una serie
B diferente, que no está mediatizada por los grandes estudios
para aprovechar las sobras de las
grandes producciones, sino que
surge directamente de la necesidad de los propios autores.
¿Hasta qué punto el Festival de
Sitges ha contribuido a educar
a las nuevas generaciones para
recuperar el respeto por el cine
de género?
Sitges se ha aprovechado de una
ola de opinión que surgió con
la reivindicación del cine que se
hizo en los 70 y los 80, y que
viene de gente como Tarantino
o Raimi, que siempre han de-
fendido un cine puro y explícito
en sus componentes genéricos.
Creo que Sitges ha sabido coger
esa reivindicación y ha podido
dar voz a las intenciones de los
nuevos autores, que no traían
una simple repetición de esquemas sino que articulaban su propio discurso.
¿Qué papel juega la televisión
en este acercamiento al género?
Sitges ha abierto el género a un
público más amplio. A eso ha
contribuido mucho el boom de
las series de televisión. El hecho de que en nuestras casas
hayan entrado en prime time
series como The Walking Dead
o Juego de tronos ha ayudado a
que cierta gente a la que no le
interesaba el género, de repente se acerque a estos relatos de
dragones o muertos vivientes.
Es lo mismo que hacían directores como Peter Jackson, Steven
Spielberg o James Cameron, que
desde hace años han hecho ir al
cine a gente a la que no le interesaban las historias de ciencia
ficción. Conozco gente de 60
años enganchada a The Walking Dead, cuando no se trata
de una serie sutil, sino que tiene un fuerte contenido de violencia y de gore. Está claro que
los festivales hemos contribuido
a esta situación, pero ayudados
también por un público que ha
presionado hacia esa dirección y
por esas generaciones que han
ido convenciendo a otras de que
el género es algo bueno.
Diari del festival
11
Divendres 3 d’octubre 2014
Decoración
LA COLUMNA DEL CRÍTIC
de ensueño
TR3SC
TR3SC és el club de cultura
més gran d’Europa. Tots els
socis que en formen part poden gaudir cada dia de descomptes de fins al 50% per
anar al teatre i a concerts.
Entrades gratuïtes per assistir a les principals preestrenes de cinema, rutes i viatges
culturals exclusius, descomptes en llibres, CDs i, per descomptat, avantatges exclusius
per a tot el Festival de Sitges.
Per fer-te soci del TR3SC només has d’entrar al web www.
tresc.cat i omplir el formulari
corresponent. Pots donar-te
d’alta al Club TR3SC triant la
modalitat que més et convingui: Bàsic, des de només 34€,
o bé modalitat TR3SC, que
per només 53€, a més de tots
els descomptes i avantatges,
t’ofereix un “Regal club” amb
el que recuperaràs la teva quota (entrades de teatre, concerts, packs de llibres o CDs) i
que pots demanar durant l’any
de vigència del carnet. En només 10 dies rebràs el carnet a
casa i podràs començar a gaudir de les més de 1000 propostes que el club TR3SC ha preparat per tu.
Otro año más, PROPside.com se
complace en decorar los espacios
del Auditori del Hotel Meliá Sitges con piezas originales de las
más prestigiosas producciones
del género. Este año, rinde homenaje a los sueños, con piezas tan
emblemáticas como el guante y
el vestuario de Robert Englund
en la saga Pesadilla en Elm Street
o con piezas de producciones en
torno a lo onírico como Matrix,
Sucker Punch o Blade Runner. ¿Y
qué mejor celebración del 30 aniversario de Gremlins que poder
hacerte una foto con el mismisimo Gizmo? ¡No os la perdáis!
Una saga indomable
Del 3 al 12 d’octubre es podrà
viure a Casa Bacardí Sitges l’exposició [REC]: Una saga indomable. Una oportunitat única i irrepetible de veure com va néixer i
com s’ha creat la saga de terror
més famosa del país.
La perseverança amb què el director de [REC] 4 va perseguir el
seu somni de fer cinema de terror
a Espanya, dedicant més de tres
anys a aconseguir finançament
per a la seva primera pel·lícula Els
Sense Nom, sense témer als obstacles i sense rendir-se, li han valgut el reconeixement de BACARDÍ, un rom forjat per la passió
indomable d’una família que durant més de 150 anys ha hagut de
superar nombroses adversitats
–com l’incendi de 1880, els ter-
ratrèmols de 1903, 1906, 1914,
1932..., l’exili, la Llei Seca...– moguts pel desig de crear cada dia el
millor rom.
Organitzada per BACARDÍ i Filmax, la mostra inclourà tota classe de materials (la majoria inèdits
o mai vistos fora de la gran pantalla): cartells, fotografies, atrezzo,
vestuari, guions i story-boards...
un munt de coses que faran les
delícies de l’espectador.
A més, el propi Jaume Balagueró
ha dissenyat una peça audiovisual que només es podrà veure en
aquest espai i que explica la quatrilogia produïda per Filmax des
de que va arrencar l’any 2007.
I perquè el visitant no marxi de
l’exposició amb les mans buides,
els alumnes del Centre Internaci-
onal de Formació CETT han dissenyat una sèrie de còctels amb
BACARDÍ Superior, BACARDÍ 8
años i BACARDÍ Heritage inspirats en les pel·lícules en la que
serà, sens dubte, la primera vegada que algú podrà acabar una exposició dedicada a una saga bevent-se la pròpia saga.
CASA BACARDÍ SITGES
Mercat Vell de Sitges.
Pl. Ajuntament, 11.
Del 3 al 12 d’octubre.
Excepte el dia 9 d’octubre que
l’exposició romandrà tancada.
Oberta de les 17 h. a las 22 h.
Entrada gratuïta. Els menors de
18 anys hauran d’anar acompanyats d’un adult.
LA CAMISETA DE
ÁNGELA VIDAL
Desde el estreno de [REC] en
2007, el universo de la saga no ha
cesado de expandirse, adoptando de forma modélica las características de toda ficción serial:
la reiteración de personajes, el
desarrollo de tramas paralelas,
el desvelamiento progresivo de
la historia y la continua autorreferencia. Toda saga tiene un
personaje icónico al que el relato vuelve por muchos meandros
o desvíos que tome y en el caso
de [REC] es innegable que quien
ocupa ese lugar es la reportera
Ángela Vidal. Tras el sorprendente paréntesis que supuso [REC]3
Génesis, [REC]4 retoma a Ángela
allí donde [REC]2 la dejó: esperando su rescate en el edificio del
Eixample barcelonés repleto de
poseídos y con algo diabólico creciendo en su interior.
Las ficciones seriales buscan provocar en el fan el placer del reconocimiento: Ángela, sus gritos de
pánico, su obstinado rigor profesional (“¡Grábalo todo, Pablo, por
tu puta madre!”) y su ajustada camiseta blanca son tan consustanciales al universo [REC] como la
Niña Medeiros. Pero no hay placer sin variación y la evolución
de Ángela Vidal, de aterrorizada
final girl a guerrera demoníaca,
condensa esta idea. Solo hay que
echar un vistazo a los carteles de
[REC] y de [REC]4 para constatar
la mutación de la heroína: el rostro desencajado y oculto tras el
cabello desordenado del primero
es sustituido por la exhibición
triunfal del cuerpo heroico femenino del segundo.
En Spectacular Bodies, Yvonne
Tasker afirmaba que la teniente
Ripley de la saga Alien inauguró un nuevo tipo de heroína al
condensar rasgos de los personajes femeninos del terror con
ciertos arquetipos amazónicos
del cine de acción. Frente a la
inexpugnabilidad del cuerpo
masculino de acción, cuyos
músculos conforman una suerte de armadura, el cuerpo femenino siempre se ha caracterizado por su esponjosidad y por su
–según Tasker– penetrabilidad.
Ripley es un caso distinto: su
aparición en ropa interior en
la última escena de Alien, en la
que es acosada por el monstruo,
combina debilidad y fortaleza a
partes iguales. Esa ropa interior
–camiseta y bragas blancas–
deviene, pues en una suerte
de armadura, pegada a la piel,
para una heroína femenina que
en Aliens desplegará sus dotes
como guerrera amazónica.
La saga [REC] condensa en la evolución de su heroína una similar
voluntad de hibridación genérica, pasando del terror al actioner y aderezándolo siempre con
toques de comedia. La camiseta
blanca ajustada que Ángela lleva
en [REC] remite al prototipo de la
final girl del cine de terror, esto
es: un cuerpo vulnerable y exhibicionista. En [REC]2, sin embargo, la misma pieza, debidamente
ensangrentada, deviene uniforme pseudomilitar de la heroína
de acción en la que se ha transformado la reportera. De nuevo, dos imágenes similares pero
contrapuestas ofrecen la prueba
final de la mutación: la última
vez que vemos a Ángela en [REC]
está tumbada en el suelo en posición sumisa; la penúltima escena
de [REC]2, por el contrario, nos
muestra una heroína femenina, diabólica y triunfante, con el
cuerpo erguido sobre un cadáver
masculino. a
María Adell
¿TE MIRAN RARO, RARO, RARO? BIENVENIDO A FANTASCY LIBROS
ECHA UN
VISTAZO
Doce futuros inquietantes
de la mano de los autores
del fantástico español
más destacados.
¿Has tenido alguna vez un
sueño recurrente? Una historia
de terror realmente adulto, del
que echabas de menos.
Una investigación. Una
secta. La historia que pone
en peligro todo lo que nos
habían contado.
Madrid ha dejado de ser una
ciudad segura. Un escenario
apocalíptico que desata
nuestros miedos colectivos.
HAY OTROS MUNDOS, PERO ESTÁN EN FANTASCY
www.fantascy.com
Fantascy
@FantascyLibros
Diari del festival
12
Divendres 3 d’octubre 2014
El marxandatge
del Festival
Com cada any, als estands de
The Original Cha Cha podreu adquirir tot el marxandatge oficial
del Sitges-Festival Internacional
de Cinema Fantàstic de Catalunya: samarretes amb la imatge d’aquesta i d’anteriors edicions, cartells, catàlegs, tasses,
objectes de col·leccionisme amb
l’emblema del festival... El kit de
supervivència necessari per po-
der arribar en plena forma al final
del festival! Tot això ho podeu
trobar a l’exterior de l’Auditori
de l’Hotel Meliá Sitges i a la Platja de Sant Sebastià, en el village
d’estands. I recordeu que a la botiga online de The Original Cha
Cha també hi podreu trobar tots
els seus productes!
www.cha-cha.es
Sitges, en Filmin
Desde una de las primeras películas premiadas en el Festival (El
abominable Dr. Phibes) hasta la
última ganadora (el drama surreal Borgman) pasando por clásicos
que han hecho historia en Sitges
como las sagas [REC], Re-Animator o Scanners, y cult movies
inolvidables como Cube, Europa,
En compañía de lobos o The Navigator y El secreto de Joey, una de
las primeras películas del director homenajeado por el Festival,
Roland Emmerich. En definitiva, más de 200 películas disponibles online en versión original
con subtítulos en castellano o
en versión doblada que resumen
perfectamente la calidad de la
programación de las 46 ediciones
anteriores del Festival. Todo ello
reunido en www.filmin.es/sitges
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Los espectadores que residan en
España podrán disfrutar de este
espacio que Sitges tendrá en la
plataforma Filmin, disponible
desde PC, Mac, móviles, tablets
y smart TV (Samsung y LG). Entre las diferentes secciones del
especial destacan la dedicada a
la productora Troma, con títulos como Combat Shock, El vengador tóxico o esa inclasificable
rareza titulada Sardú.
El precio de las películas oscilará entre 2,95€ y 1,95€. También se podrá adquirir un abono para ver el Festival online por
12€, que dará acceso a todas las
películas del mismo durante 15
días a partir de la compra de
una colección que se pondrá a
disposición del público el día 1
de octubre.
Anima’t Curts
Dins d’una varietat que, com
cada any, intenta reflectir la naturalesa heterogènia i pluridisciplinària de l’animació contemporània, la selecció que Anima’t
ofereix aquest any al seu públic
es veu travessada per dues forces manifestades d’una forma
molt clara. D’una banda, l’espectador detectarà certa tendència
al realisme. Naturalment, la caricatura i l’exageració grotesca
segueixen sent aliades inseparables de l’animació, però qui vegi
els curts de la nostra selecció
detectarà, sens dubte, una inclinació evident a explorar d’alguna manera mecanismes de
representació més realista, en
títols com els “documentals ficticis” Wrapped i The Age of Rust,
el drama de personatges Sale
gueule o, ja en un registre que
entra de ple en el terreny de la
fantasia, Lessons Learned.
L’altra gran força que es detecta a la programació dels curtmetratges d’Anima’t d’enguany
és la reflexió sociopolítica i econòmica. Com a inevitable corrent subterrani, impregna molts
títols de la selecció: es fa evident a Rabbitland, multi premiat curtmetratge croat que
aporta una cavil·lació gens reconfortant sobre els simulacres de democràcia, i a Dinner
for Few, impactant curt de producció nord-americana del grec
Nassos Vakalis, que ens deixa
molt clar que el sistema social,
polític i econòmic actual s’ha
convertit literalment en un “sopar per a uns pocs”.
Altres línies d’indagació temàtica i plàstica dels curts de la
present edició d’Anima’t són el
terror psicològic tremendista i
impactant d’Adam and Eve Raised Cain, l’horror clàssic d’El modelo de Pickman o la ciència-ficció delirant de Tempête sud
anorak, Bendito Machine V - Pull
the Trigger o Bloquejats apilats.
La selecció de curts d’Anima’t ha
intentat contribuir tradicionalment al conjunt de la programació del Festival ajudant a explorar els límits del gènere. Perquè
ens interessa i ens agrada l’animació en general, però quan entra de ple en les aigües del fantàstic... llavors a l’animació ens
l’estimem amb bogeria.
Jordi Sánchez-Navarro
AAFF 260x330mm v2_trz.pdf
1
29/09/14
16:26
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
www.disfruta-de-un-consumo-responsable.com
Todos los derechos reservados © 2013 Casa Bacardí Sitges Bacardí y la figura del murciélago son marcas registradas de Bacardi&company Limited.
Diari del festival
14
Divendres 3 d’octubre 2014
Programació avui divendres 3
Creep
Tante Hilda!
Under the Skin
22:45 AUDITORI
Brigadoon
P. Brice. EUA, 2014. 80’
J. Girerd, B. Chieux. França,
Luxemburg, 2013. 89’
J. Glazer. Regne Unit, 2013. 108’
14:00 HOMENATGE A CRAIG HILL
09:00 RETIRO
16:15 PRADO
10:00 PRADO
Child of God
16:45 RETIRO
J. Franco. EUA, 2013. 104’
Predestination
10:45 RETIRO
M. Spierig, P. Spierig. Austràlia,
2013. 97’
G. Amodeo. Xile, 2014. 92’
J. Plotnick. EUA, 2014. 95’
11:15 AUDITORI
17:15 AUDITORI
The Stranger
[REC]4 *
Space Station 76
The Target
J. Balagueró. Espanya, 2014. 85’
Chang. Corea del Sud, 2014. 101’
12:00 PRADO
ANIMA’T CURTMETRATGES I
18:15 PRADO
The Pinkie
L. Takeba. Japó, 2014. 63’
12:45 RETIRO
Cub
Seventh Code
The Babadook
J. Kent. Austràlia, 2013. 95’
Consigna: Matar
al comandante en jefe
J. Franco. EUA, 2013. 104’
16:00 CICLE DICK MILLER
00:30 RETIRO
LA NIT + FREAK
18:00 ESTRENA BRIGADOON
Child of God
Nightsatan and the Loops
Of Doom 24’
WolfCop
Evil Toons
Los olvidados
20:00 ESTRENA BRIGADOON
L. Dean. Canadà, 2014. 79’
Starve
M. Todorovic. Sèrbia, 2014. 90’
22:00 CINEASIA
Nymph
Premature
Nightmare Detective
D. Beers. EUA, 2014. 93’
Knights of Badassdom
J. Lynch. EUA, 2013. 85’
00:00 ESTRENA BRIGADOON
Megamuerte
K. Kurosawa. Japó, 2013. 60’
01:00 AUDITORI
J. Govaerts. Bèlgica, 2014. 84’
13:15 AUDITORI
23:00 PRADO
19:45 AUDITORI
GALA INAUGURACIÓ
1:58 11’
[REC]4 *
Cub
J. Govaerts. Bèlgica, 2014. 84’
Home
N. McCarthy. EUA, 2014. 93’
Sala Tramuntana
22:30 SERIAL SITGES
The Big Bang Theory
J. Balagueró. Espanya, 2014. 85’
The Afterglow
20:30 RETIRO
J. Álvarez, Y. Torres. Espanya,
2014. 98’
The Stranger
01:00 PRADO
JAPAN MADNESS
G. Amodeo. Xile, 2014. 92’
N. Iguchi. Japó, 2014. 106’
14:30 RETIRO
20:45 PRADO
K. Mitsutake. Japó, 2013. 86’
J. Glazer. Regne Unit, 2013. 108’
Lee Su-jin. Corea del Sud, 2013. 112’
K. Yoshida. Japó, 2014. 97’
15:15 AUDITORI
22:30 RETIRO
J. Pogue. Regne Unit, 2014. 98’
J. Balagueró. Espanya, 2014. 85’
14:15 PRADO
Under the Skin
The Quiet Ones
Han Gong-Ju
Live
Gun Woman
Torture Club
[REC]4 *
Última projecció
* Pel·lícules habilitades per Artaccés
Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades
Diari del festival
15
Divendres 3 d’octubre 2014
Programació demà dissabte 4
08:30 AUDITORI
Young Ones
J. Paltrow. EUA, 2014. 100’
08:30 RETIRO
20:45 PRADO
01:00 PRADO
14:15 PRADO
OFICIAL NOVES VISIONS - SGAE
NOVA AUTORIA
Lawless
Pierrot Lunaire
J. Hillcoat. EUA, 2012. 116’
B. LaBruce. Alemanya, Canadà, 2013. 56’
14:30 RETIRO
21:00 RETIRO
T. Kleinert. Alemanya, 2014. 79’
In Order of
Disappearance
Young Detective Dee:
Rise Of the Sea Dragon
H. P. Moland. Noruega, 2014. 115’
Tsui Hark. Xina, 2013. 134’
The Babadook
J. Kent. Austràlia, 2013. 95’
Der Samurai
Remington and the Curse
of the Zombadings
14:45 AUDITORI
Pang Ho-cheung. Hong Kong,
Xina, 2014. 96’
Sam. Espanya, 2014. 79’
Aberdeen
10:30 AUDITORI
Musarañas
Pos eso
Musarañas
J. Andrés, E. Roel. Espanya, 2014. 91’
Brigadoon
23:00 PRADO
11:00 ESTRENA DOCUMENTAL
16:30 AUDITORI
Aberdeen
T. Wirkola. Noruega, Islàndia, 2014. 100’
Pang Ho-cheung. Hong Kong,
Xina, 2014. 96’
17:00 RETIRO
23:00 RETIRO
Gli incubi di Dario Argento
15:30 ELS ALTRES FANTÀSTICS
Dead Snow 2: Red vs. Dead
12:00 MÀSTER CLASS:
ROLAND EMMERICH
15:00 SERIAL SITGES: ROBOT
CHICKEN. ESPECIAL STAR WARS
J. Castro. Filipines, 2011. 96’
22:45 AUDITORI
08:30 PRADO
Sala Tramuntana
J. Andrés, E. Roel. Espanya, 2014. 91’
Yellow Fever: The Rise
and Fall of the Giallo
15:45 SERIAL SITGES:
RICK AND MORTY
17:00 #LITTLE SECRET FILMS:
NEUROWORLD, CÍRCULO INTERNO
22:00 #CINEBASURA AMB CANAL +
EXTRA: ZOMBIE 3
13:00 SESSIÓ ESPECIAL
Creep
P. Brice. EUA, 2014. 80’
J. Govaerts. Bèlgica, 2014. 84’
10:45 RETIRO
17:00 PRADO
01:00 AUDITORI
LA NIT + ZOMBI
Los ojos siniestros
11:00 PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
[REC] EL LIBRO OFICIAL
del doctor Orloff
Diario íntimo de una actriz
18:30 AUDITORI
B. Rocher, T. Poiraud. França, 2014. 138’
17:30 PREMI NOSFERATU:
MARÍA KOSTY
J. Rubin. EUA, 2014. 85’
K. Roache-Turner. Austràlia, 2012. 92’
18:45 RETIRO
Under the Skin
In Order of
Disappearance
Jeff Baena. EUA, 2014. 91’
J. Glazer. Regne Unit, 2013. 108’
H. P. Moland. Noruega, 2014. 115’
01:00 RETIRO
LA NIT + KILLER
12:45 PRADO
18:45 PRADO
M. Forés. Espanya, 2014. 69’
O. Tukel. EUA, 2013. 88’
Minuscule - La vallée
des fourmis perdues 3D
Doc of the Dead
A. O. Philippe. EUA, 2014. 81’
H. Giraud, T. Szabo. França 2013. 88’
12:30 AUDITORI
Kiki’s Delivery Service
Zombeavers
T. Shimizu. Japó, 2014. 108’
12:30 RETIRO
Amor eterno
Summer of Blood
Cub
Espai FNAC
10:30 PRADO
ANIMA’T CURTMETRATGES II
The Best of Hollybrut 19’
Goal of the Dead
Wyrmwood
Life after Beth
La casa de las chivas
19:30 PREMI BRIGADOON PAUL
NASCHY
CURTMETRATGES I
Dark Awakening
The Mo Brothers. Japó, Indonèsia,
2014. 137’
00:30 ESTRENA BRIGADOON
Bombshell Bloodbath
J. Sable. EUA, 2014. 89’
20:30 AUDITORI
Young Ones
Última projecció
The Houses October Built ESTAND DE SD DISTRIBUCIONES
B. Roe. EUA, 2014. 92’
J. Paltrow. EUA, 2014. 100’
16:00 PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
MANUAL DE SUPERVIVENCIA
PARA CINÉFAGOS
17:00 TAULA RODONA:
SUBCULTURA ZOMBIE
22:30 ESTRENA BRIGADOON
Killers
Stage Fright
13:00 TROBADA AMB L’EQUIP
DEL FILM THE STRANGER
18:00 PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
SUBWAY PLACEBO
19:00 SITGES FÒRUM:
COLECCIONANDO
EL SÉPTIMO ARTE
17:30 Sessió de firmes dels llibres
Cara de muerto i El puente del diablo
Programació subjecta a canvis. Es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades
AF_CINESA_SITGES_2014 250x159.indd 1
02/09/14 17:53
7
4
SI PUEDES SOÑARLO, PUEDES VIVIRLO
melia.com