Vilanova del (ami 24 de î^o^lembre de 1912. î. Sstnami RaiÉicá ¿Émista Suscripció: . 14. üalala I sa comarca. Redacció y Administració: C a r r e r Major, 49, Vilanova del Camí. Vilanova y Igualada, un trimestre. 1'50 Ptas. En Provincias, t r e s mesos. . . 2' U l t r a m a r y e x t r a n g e r , sis mesos. 5' N ú m e r o solt, 15 cèntims. Anuncis y comunicats à preus convencionals. No 's r e t o r n a n els originals. Correspondencia y encárregs: El pago se farà. per a d e l a n t a t . De cada article surt responsable '1 seu autor. Rambla Nova núm. 41.—IGUALADA. fl i L Tornillos de t o d a s clases. — Puntas de París. — Bisagras. — Goznes. -¬ Cerraduras.>— Candados. — Poleas. — Horcas. — Palas. — Cubos. — Baños. — Bañeras. — Maquinas y Pulverizadores p a r a Sulfatar. —Cubiertos de Peltre y Alpaca — Cuchillos. — Navajas. — Máquinas Afeitar. — Surtido completo de Batería de cocina en Aluminio, Esmaltes ú Hierros. C o G Í n c i s e G o n ó m i c a s patta Gas, C a r b ó n y ü e ñ a . lañioa mm OBSERVACIONS Qualsevol que ignorés la composició del nostre Ajuntament creuria que M forman abogáis, procuradors y rentistes. La gent de la ploma y del cupó ignora les angunies que passan els industrials pera defensar degudament els seus interessos, y creu que 1' industria es la vaca lletera que ba d' alimentarho tot. Habenthi una pila de superfluitats sobre les quals, sense altre protesta que la dels que les usen, podrían imposarse arbitris municipals, els nostres regidors han agafat la o b sessió de treure de la .industria igualadina les cantitats necessàries pera la nivellació dels pressupostos comunals. Fracassat el propòsit de cobrar un impost sobre els cuiros y els paquets de cotó^ s ' h a n flxat en la forsa motriu, necessària avuy a totes les industries, y han posat, per sorpresa, un arbitri sobre cada máquina de vapor, motor a gas o electro-motor que s^instali. No sabem quin alcans donarà l'Ajuntament a n' aquet rescent impost, que agrava el creat sobre les noves instalacions elèctriques 0 de gas. Creyem que no tenint cap aza Constitució Lley nova efectes retroactius, no s ' a p l i c a r á el nou impost als cambis de motor. Si 1' arbitrí es gi-adual y han de tributareis motors segons la seva potencia, un cambi de motor tindria de pagar la diferencia de caballs, en el cas de que 's cambies P antic per un de major forsa; pero si la sustitución obligada per un cambi de corrent o per una averia g r e u , fos per un dMgual potencia, no deuria en bona Ilógica aplicárseli l'impost, perquè 1*^ industrial tenia ja autorisada o consentida 1' existencia del seu motor y 1' aplicarli 1'. arbitrí sobre instaiació de nous motors fora donar efectes retroactius a una disposició municipal. Als Ajuntaments que tenen massa els ulls a l a política y poc el cap a 1' administració, se "^Is engan.xan els i T i a t e í x o s vicis y les mateixes dèries que als que gobernan P Estat: molta generositat pera donar prebendes a la gent inútil y molt rigor pera escorrer la butxaca de la gent que traballa; molts alts e m pleats als Ministeris y poques consideracions als contribuyents. Sempre mes atents a les c/íes consideracions de la política, que a les /^rosc/ç-wes necessitats de la riquesa nacional. Que *1 nostre Ajuntament segueix les petjades dels polítics madrilenys, ho demostra cada dia. Si no 's vejés clar en les seves orientacions econòmiques, ho hauria probat derrerainent ab P I seu acort, tan fàcilment près, de posar el nom del infortunat Canalejas a un dels nostres carrers. L' honor que va regatejarse al gran Guimerà y al excels poeta Mossèn Cinto, dugues glories de Catalunya, s' ha concedit de la manera mes planera a un dels molts homens que han figurat en la política espanyola, sense altre m é ritespecia! sobre Ms altres homens igualment llustres, que '1 de haber sigut villanamenl assessinat. Y es que la nostra Corporació municipal te mes el cap y el cor en les menudencies de la 'j^ política que en els interessos morals y mate¬ rials de Igualada y dels seus pacífics h a - ^ bitants. -is JOAN DEL NOYA. to re . : X I progecte pràctic j 0^ P a r l à r e m la setmana passada, d' un p r o g e c t e por- f tat a 1' interior del Ajuntament, p e r a iniciar la cons¬ trucció de les cloaques; una de les millores m e s ne- .JH cessaries p e r a sanejar la ciutat y q u e l' experiencia ha cuidat de d e m o s t r a r , la feblesa dels a r g u m e n t s b exposats pels pocs enemics que tingué en u n p r i n c i - ^ ^ I C S - X T j A . L à po, el progecte plantejat per un A j u n t a m e n t popular y executat tècnicament pels arquitectes s e n y o r s -Salvat y Gili. / E l s q u e a v u y ens acusan de combatrer tots els s e u s progectes per sistema, son els que m e s s e significaren en contra la construcció de les cloaques, alegant que la seva existencia, s e n S e teiiir abundancia d' a i g u a p e r a netejaries, è r a mes perillosa p e r a la salut pública, que i s actuals pous morts; y élls mateixos, son els q U e mes p e r m i s o s han concedit a particulars, p e r a construir cloaques y ela veguerons, sense obeir á cap p r o g e c t e premeditat, existintne actualment un g r a p a t de m e t r e s que ni que 's v u l g a no poden esser netejats. L a construcció de tantes c l a v a g u e r e s realitzades per iniciativa dels mateixos propietaris, d e m o s t r a ben p a l e s a m e n t la necessitat que senten de t r e u r e r la p o r q u e r i a de dintre 'Is edificis, tirant per t e r r a tota r a r g u m e n t a c i ó en c o n t r a i ' indicat progecte de cloaques y .podem assegurar,^ que si fins avuy n o s ' ha intentat portarlo- a la práctica, es degut a la ¿/rr?'a que senten els que 'ns m a l m e n e n la cosa.pública, a tota iniciativa filla dels partits contraris. 'Moltes de les. cloaques c o n s t r u ï d e s pels pafticul a r S j h a u r i e n p o g u t ferse de conformitat am els pianos a p r o b á i s , si existís la cloaca colectora y si teniem e m p e n y o en portarla a la p r á c t i c a , era pel convenciment de que t o t e s l e s a l t r e s , s' haurien construit d i n t r e pocs anys a petició déls mateixos propietaris y sense que r e q u e r i s s i n g r a n s esforsos. Si e l p r o g e c t e exposat en el d a r r e r n o m b r e se portés a la realitat, t i n d r í e m de moment í e t el r e m a l de mes cost y p a g a t proporcionalment p e r tots'els propietaris, cosa ben justa, t o t a v e g a d a qu' en benef i c i de ses respectives propietats, havia de r e s u l t a r en ültim-terme l a millora. El pressupost del r e s t e de cloaques a construir h a u r i a d i S m i n u i t un vinticinc p e r cent y aquell capitol de mil pessetes que fa una p i l a d ' a n y s existeix, n o m i n a l m e n t , en els pressupostos municipals, "per lo que 's calcula rendirán els d r e t s de desaig-ue de a i g ü e s b r u t e s a les cloaques g e n e r a l s , procedents de les cases a rahó de 20 pessetes p e r m e t r e lineal de fatxada d'edifici o solar edificable", passaria, del moment que fora feta la colectora, de nominal a efectiu, obligant a t a p a r pous m o r t s y a d e s a i g u a r les a i g ü e s b r u t e s de les cases dels c a r r e r s que te de p a s s a r la colectora, fent efectiu el canon establert de 20 pessetes p e r m e t r e de fatxada, d e g u d a m e n t r e b a i x a t en un yiiiticinc per cent. • " L a cloaca colectora, te de tenir una llargada de 118r5 m e t r e s , calculi el llegidor els m e t r e s d e fatxada afectats per dita zona y r ingrés que podria fer 1' Ajuntament en aqueix capitol avuy consignat a m mil pessetes, pero que no s ' e n cobra ni un cèntim p e r la sencilla r a h ó de que 1' Ajuntament no té d e la seva propietat un sol m e l r e de cloaca. L ' i n g r è s d ' a q u e s t capitol que fora forsa important, s ' h a u r i a tingut d ' e m p l e a r p e r a construir alt r e s r a m a l s de cloaques y com que cada nova construcció entrarien nous propietaris a p a g a r l ' i n d i c a t canon, aixis sucsessivament s' anirien construint les cloaques, t r o v a n t s e dintre pocs anys am la x a r x a de c l a v a g u e r e s completament construida am les degudes condicions s a n i t à r i e s y. am la ventatje sobre 'Is actuals c l a v e g u e r o n s , que sense tenir aigua foren netejades cada vegada q u e plogués, y se estalviaria l a destrucció del afirmat d' alguns carrers, per 1' eccés de c o r r e n t d' aigua pluvial y s i algún dia teniem la sert de v e u r e r nostra ciutat a m b abündament d' aigua potable, t i n d r í e m les degudes facilitats p e r a llensar riu avall les sobrants, després d' usada pels usos doriíéstics. L a pràclica d' aquest progecte q u e '1 considerem molt.íactible y de forsa necessitat pera Igualada, no g r a v a per res el. pressupost ordinari, res te que veur e r a m b els ingressos actuals y .per consegüent pot^ v e u r e r è l l í e g i d Ó r a m tots a q u e t s detalls y lo dit. la. .. set'th'ana' passadà,' 'e 1 pòti fÓnaineni d è i e ï . ' a c u s a c r d u s " fetes per la majoria consistorial en contra' lá minó- . ria'republicana. . Tri$ta jornada L a topada entre 'Is dos exèrcits va esser sagnant. Els m o r t s en el camp de batalla hi eren a mils. Si algún tingué la dissort de c a u r e mal ferit, prou sos c o m p a n y s mateixos cuida ven d' acabarlo de m a i a r , al passar am sos cavalls y bateries. P e r aixó '1 quad r o era molt mes horripilant; allí 's veia un cap aixafat a m b els ulls g a i r e b é fora de les conques, la cara b r u t a de sang, una s a n g q u ' e n t r e n e g r a y roja co- r)± m e n s a v a a afetgegars.ÈSi.encastantseli a filets y grómullons per la c a r a y çoU; mes ençà un altre geia, e n r a m p a t , dessota un feix de c a d a v r e s a m la gorja a t r a v e s s a d a y un bras trencat s e n s e altre consol qu' a n a r esperant la propera mort y la batalla finia y a m b ella '1 jorn. ILa m a r i n a d a 's comensá a d e i x a r sentir, mes no e r a pas 1', airet fresc d' altres dies„era b o i r o s a y a r d e n t a , c a r r e g a d a amb un tuf de carn 'fresca y p ó l v o r a qUe t a p a v a 'Is esperits. A t r e t s per là fetor, ben p r o m p t e ' s e deixaren sentir els udols dels llops y xisçlets de les aus, que famolenques se apropaven. , ' ' Natura, dels crims comesos aquell jorn ne t i n g u é un g r a n h o r r o r y de v e r g o n y a se tornà tota roja en la posta de sol; y volguent a m a g a r als ulls del mon tantes iniquitats, 'méntí-e"es nit, e x t e n g u é . Un blanc rñáñteirde neu dà í&a nr ; ta in u n ió de^ • c a dá vres, q úe t r o v a r e n en ella 1' a m o r o s a m a r e qui 'Is acotxá am la flonja mortalla pera 1' e t e r n a dormida. .. '•• • • Povi. R A P I D A A m motiu del a t e n t a t c o n t r a e l P r e s i d e n t del Consell d e M i n i s t r e s , la p r e m p s a reaccionaria ha repetit la cansó de s e m p r e . R e c o r d e m que quan les bombes esclataven pels c a r r e r s de Barcelona s e m b r a n t el t e r r o r y la ccnsternacióy. a q u e s t a p r e m p s a reaccion a r i a p r o c u r a v a a p r o n t a r s e de les tristes circunstancies, pera t r e u r e n ventatjes polítiques. A v u y repeteix èl fet'devant del crimen realitzat en contra del s e n y o r Canalejas. Periòdic hi ha, que s' atreveix a dir q u ' e n Canalejas hf mort víctima de les marteixes llibertats, de les q u e . e l l s e m o s t r a b a p a r t i d a r i . R e s he vist tant desapietat com aquesta prenipsa q u e 's titula piadosa y católica, L a prempsa lliberal, sigui quina sigui la víctima, sab p r o t e s t a r del fet odiós y a la v e g a d a sent conmiseraciò per l'infelis a n o r m a l que ha a i x e c a t l ' a r m a homicida. Tenim fe e n el p r o g r é s humà, s a b e m que 'Is poblés a p e s a r dels tirans avansen, soni enemics de les violències y mes quan aqueixes porten taques de s a n g . Odiem el delicte pero compadim el delinqüent. P r o t e s t e m del a c t e c r i m i n a l comès contra el President d e M i n i s tres; p r o c u r e m e d u c a r àl poble, fentli sentir a m o r a la vida; d e s t e r r e m de nostres costums la criminal persecució de nobles ideals y fem que desapareixin dels códics les lleis inícues de repressió, implantant el predomini d ' u n a g e r m a n o r ben h u m a n a y d ' u n respecte s a g r a t a 1' existencia del pròxim, N..ISI. 5icnt]ire lo mismo P o r desgracia, siempre s e r e m o s los mismos, el p a r t i d o republicano español no tiene sentido práctico; e n l o d a s las luchas sostenidas frente a los partidos monárquicos, tanto si hemos triunfado como Si hemos sido vencidosvnp.s.distinguimos s i e m p r e por la poca unión y la'poca,confianza que nos h a n inspir a d o nuestros dir.ectore.s. Todo lo c o n t r a r i o d é l o s ;monárquicos, en ellos, la disciplina,reina siempre, W hay^dtsXusi'onTs de niaiido, .no h a y a m b i c i o n è s ' q ü é solyeniar cuando se .trata de combatirnos. Muy unidos y compactos, y s.ienapre confiando en el triunfo. ¿Porqué e l p a r t i d o r e p u b l i c a n o con tantos ejemplos prácticos, no ha tomado la iniciativa de imitarlos en la lucha y d a r la batalla, difinitiva? No puede ser por desconfianza en el pueblo, p o r q u e éste, jamás ha sido llamado, sin que. respondiera con su l e a l t a d a c o s t u m b r a d a ; cuantas^ veces se h a puesto á p r u e b a el pueblo republicano, .siempre ha cumplido como bueno, ¿A que obedece, pues, que siendo más los buenos gobiernan los malos? Si se llamara á los españoles a u n plebiscito, de s e g u r o que t e n d r í a m o s una m a y o r í a inmensa c o n t r a í a m o n a r q u i a , y si el partido republicano quiere h a c e r la p r u e b a , en sus roanos está, acatemos todos pojr u n a n i m i d a d una sola dirección de sea quien sea, mientras sus hechos hasta hoy no desdigan de la representación q u e se le otorga, qne forme un censo rej^ublicano español, que o r g a nice distritos p r e p a r a d o s para aceptar la lucha en la forma que se presente, y al momento se t o c a r á n las consecuencias, demostrando prácticamente que el pueblo està ansioso de r e g e n e r a r s e , que p a r a ello està ya organizado y que solo le falta dirección y punto de partida para obrar, que su m a y o r deseo es ir a la lucha y salir vencedor, en fin, que ya está cansado d e q u e sus derechos sean pisoteados, de que acuda infinidad de veces á los poderes públicos en d e m a n d a de justicia, y esta le sea negada arbitrariamente; que al a m p a r o de la ley, p r o m u e v a n una huelga p a r a mejorar su modo de vivir, y se les h a g a desistir con promesas vanas que nunca llegan a t e n e r efectividad, como les ha ocurrido fdiimamente á los compañeros ferroviarios, que creyendo en la palabra dé un hombre, d e p u s i e r o n s u actitud en la confianza de que, sino todo, algo de lo mucho à q u e t i e • nen derecho se les concedería, y lo único que h a s t a la fecha tienen s e g u r o de conseguir es que les priven hasta del derecho d e la huelga. La clase o b r e r a de E s p a ñ a , sabe por experiencia, : que los partidos monárquicos que nosígobiernan, so->. . lo pueden vivir m i e n t r a s p r o m e t a n y no cumplan; el dia que h a y a u n Gobierno q u e atendiendo las j u s t a s d e m a n d a s de la clase o b r e r a quiera atender en lo posible á sus necesidades, vendrá el desmoronamiento monárqnico p o r q u e los mismos que sostienen la actual m o n a r q u i a , por las ventajas que puede rep o r t a r l e s á su p a r t i c u l a r patrimonio, s e r á n los primeros en abandonarla demostrando p r á c t i c a m e n t e que su ideal no tiene otro obgetivo que m e d r a r en el privilegio a c o s t a de la explotación injusta del proletariado. El partido que en E s p a ñ a puede llegar á solventar el pleito entre la Monarquia y República, es el partido socialista, y no diré que todos los socialistas sean republicanos, però diré sin miedo á ser desmentido, que todos los republicanos somos sociafistas, d é m a n e r a , que si cada uno de nosotros, republicanos y socialistas, ponemos de nuestra parte la fe y la creencia en n u e s t r o ideal, el triunfo es nuestro, el . pleito desde hace m u c h o tiempo que está fallado, es la ley natural, uno que m u e r e , otro que n a c e . CLAUDIO. Camandules T o r n e m a les antigues costumsi Á Capellades h a n sigut processats 1' arcalde y un regidor que, segons sembla, tenian la t a r a d' esser anticaciquistes. S' han cubert les v a c a n t s y un Uoc que faltaba ab regidors iuterins y a r r e g l a d a aixís una majoria, ha elegit arcalde a ¡Don P a u Vichi, distingit Iliberal m o n à r q u i c de Capellades. F e l i c i t e m coralment al amic Caveto *** . A nosaltres lo que passa a Capellades ens te sense fret ni calor. Que m a n i el Pau Mónich o el Moro Muza, de la gent que bull en aquella deliciosa vila els que no son de la Casa es p e r q u é la Casa no'ls vol Les febleses s e m p r e t á r t o d' hora s' acostumen a p a g a r cares. Afortunadament queda a Capellades un estol de joves a r d i t s que a b constancia y fé a r r i b a r á n a conv e n c e r al bon poble d e Capellades q u e i a salvació está en els sincers y els a b n e g a t s y no en els saltavins y els ambiciosos. y que 'ns perdonin els llegidors si parlant de Capellades ens hem p o s a t s e r i o s . - E l ^ e r o ' v a alsarse fiero per fer un discurso entero de padre y muy señor mio, p r o al r o m p r e a p a r l a r el Mero, el YI/ÉTO va ferse un ¿¿o. Un "dia que '1 Mero's creix s' embolica ab tant g r o s feix que pel llegir pert 1' e s c r i u r e r . ¡Fina el juanito mateix no va pogué a g u a n t à el r i u r e r ! Mi((ttes ignaladincs S ' <u •o X (0 c OQ (U '^ (0 +J E n la present s e t m a n a nostre Ajuntament celebrà la sessió r e g l a m e n t a r i a a mitjes. S' aprobà 1' acta de la sessió a n t e r i o r y tot seguit el senyor Llopis llegí una circular inserta en el ButUati Oficial en la qual e l s e n y o r G o v e r n a d o r Civil de la província, dona compte de r assessinat del P r e s i d e n t del Consell de Ministres, El i/e7'o, a m b aquella carrincloneria que '1 caractérisa, feu un. derrotje d'eloqüència. L ' home, s ' e n t r e b a n c à am les paraules de mala m a n e r a , p a r l à del cor, de 1' ánima, del be, del mal, de la religió.y del,,., cfl/^ àm llet, y al final, proposà r e m e t r e u n t e l e g r a m a de condol a la Viuda d' en Canalejas y un.altre. al actual President del Consell. T a m b é proposà que 's dongui el n o m d' en Canalejas a n' el c a r r e r N o u d ' a q u e s t a ciutat. EnLl.adó fa constar que e n c a r e que p e r t e n e i x a diferent partit polític (qué guasón) troba molt b e l a proposició d e l s e u tocayo (en godonisme), y proposa s'.aixequí la,sessió en senyal de dol. En Guitart diu que la minoria republicana s' associa al dol que 1' Espanya lliberal sent per la m o r t d ' e n G a n a l e j a s y t r o b a be que '.s d o n g u i el.seu noEKe .aíaniearrenííi'" -•«l·· ^"--.-^uu n-rr,,,, .Ea:Baliu:s,' a d h e r e i x a lo.manifestat pel-.seu eom-., pan.,y,.'perQ a l a v e g a d a recorda qu' en altre ocasió, l a minoria feu u n a proposició semblant pera homenatjar els catalans ilustres Àngel G u i m e r à y Mossèn Cinto V e r d a g u e r , y que la proposició fou rebutjada per la majoria, p e r consegüent d e m a n a que s' amplií en aquest sentit 1' actual proposició, L ' A r c a l d e diu, q u e per ara s ' a c o r d i la proposició d e l iMeroy de lo demès j a ' n p a r l a r e m y tot seguit e l públic compost del Llacuneta y el r e p o r t e r , surt a corre-cuita per h a v e r s e a c a b a t la sessió. Í;,,Í Casa central BñRGEüOjSÍA. SUCURSALES: JPALADA, Icrída, jlíanrcsa, palma d? jVialorca y VicH. BANCA y BOLSA. NOTA.—Negociamos el cupón de la Deuda Amortizable 5 por 100, vencimiento 15 Noviembre y el n.° 6 de las Cédulas Hipotecarias Argentinas 6 por 100 vencirnienío 1.° Enero de 1913. . P e r medi d' unes fulles r e p a r t i d e s a domicili, s' ha f e t p ù b l i c que tots els vespres a tan q u a r t de vuit, desde ávuy fins al proper d i u m e n g e , el Jesuíta R. P. Recelons dirigirá, en r Iglesia de S a n t a Maria, la p a r a u l a als homes, "ab carácter familiar, persuassiu, del tot convincent y en forma de conferencia." E n c a r e q u e contraris a les doctrines que solen exposarse en aquesta mena d ' e s t a b l i m e n t s , am gust donem la noticia fent ben concientment la p r o p a g a n , da, puig celebrem els progressos q u e . fan els reaccionaris. Dies e n r e r a , escoltàvem unes beates que enaltien el bon cop d' efecte que feia un altar d' ànimes (pintades) enllumenat elèctricament am bombilles de color, avuy f a n l a p r o p a g a n d a repartint fulles c o m é i s sindicalistes y suprimeixen els s e r m o n s p e r conferencies. Els tenips cambian m e s - d e p r e s a de lo que 'ns sembla y no estem tan lluny com ens p e n s à v e m de cumplirse aquella profecia áeLa Campana fie Gracia d' instalar cines a les iglesies. Sols ens ha fet m a l efecte, alló de q u e les conferencies s e r á n EXCLUSSIVAMEL^T PERA HOMES. Qualsevulga p e n s a r i a que 'Is temes á t r a c t a r s e r á n sicaliptics. L a conferencia sindicalista q u e a n u n c i a r e m pel dissabte, ha sigut aplassada pera avuy d i u m e n g e a les deu del matí, la que t i n d r à lloc en el local social de les Societats o b r e r e s , a c à r r e c - del conegut sindioalista en Bruno Lladó^, A 1' Audiencia de Barcelona, t i n g u é lloc el passat divendVes la vista en judici p e r jurats de la causa qu' instruí el Jutjat d' aquesta ciutat, pel furt dè boles de billar efectuat al Mercantil fa prop d' un any. ,, • El veredicte fou de culpabilitat y el tribunal condemna a sis a n y s y mesos de presiri al jove d'aquesta ciutat conegut pel Baldiri y a q u a t r e m e s o s d e presó correccional a l' altre subgecte foraster q u e a c o m p a n y à al Baldiri en la realització del robo. El d r a p a i r e que comprà les boles fou absolt. El dimecres al mitjdia, a r r i b à el tren a m b una hor a de r e t r à s . L e s m e r c a d e r i e s continúan quedant encatUades a Martorell y t a r d a n t dotze y quinze dies en venir de B a r e e l o n a a n' aquesta ciutat. Se veu que 'l "Central Catalán" es un ferrocarril econòmic de tot, menys del temps. Uns vehins dels encontorrïs del quartel de la Guardia Civil, s' en's queixen dé que m a y senten el p r e g o n e r públic. Tal vegada a n' els propietaris d' aquella b a r r i a d a els farán franca la contribució. Si aixís tos, no hi h a u r i a perqué queixarse. Q U E I X A , — A l g u n s v e h i n s . d ' A r g e n s p l a ens pregan cridem 1' atenció del senyor A d m i n i s t r a d o r de C o r r e u s , r e s p e c t e de l'abús q u e diuhen está cometent el peató e n c a r r e g a t del repartirhent de la correspondencia en aquell poble, queixantse de que reben el correu am t r e s dies de r e t r à s . Sapiüuent lo gelós d e l s e u deber q u ' e s l ' a c t u a l Director de 1' administració d ' I g u a l a d a , ens limitem a cumplir 1' e n c à r r e c dels amics d' Argensola, convensuts de que 1'abús s e r á esmenat. A N I V E R S A R I . - E l prop-vinent dia 29 del corrent mes, farà onze anys que '1 m a l a g u a n y a t m e s t r e del federalisme en Francisco Pi y Margall, deixà d' existir. • En m e m o r i a de tan eminent h o m e públic, en el vinent nombre publicarem algún dels molts trevalls que deixà, plens de bona doctrina y s e m p r e d ' a c tualitat. A C A S A R S E TOCAN.—A Casarse y a tenir fills. El diputat provincial senyor B a r a t a formula e n l a última sessió celebrada a la Diputació de Bareelona la següent moció: "Primer.-Que 's r e c a b i d e l ' Estat la necessària autorització pera crear un impost d' un 10 per 100 sobre la contribució pera que '1 paguin els que desprès dels t r e s anys de matrimoni no ti.agin tingut fills. Segon. Q u e ' l hiateix impost se fassi p a g a r a i s que als t r e n t a a n y s encara no hagin contret matrimoni. T e r c e r , Que lo recaudat p e r aquest concepte se posi a disposició d' una J u n t a composta p e r 1' arcalde, el rector, alguns majors cohtribuients y dos rep r e s e n t a n t s dels obrers. Quart. Q u e l ' i n d i c a d a iniciativa se comuniqui a les demès Diputacions d'Espanyà'.'" Entre, l e s rialles dels diputats passà la proposició a estudi de la Comissió. D E C Á P E L L A D E S . - L l e g í n t un dia y altre dia en les planes de 1' índe, alabanses y mes alabanses pel Juanito, presentantlo c o m a model d' arcaldes per la g r a n energia que tot sovint desplegava, sospenént sessions a la mitat del seu curs, no permetent q u e 'Is r e g i d o r s explanin interpelacions quan a n ' e l l no li convé y fent tota una pila m e s de coses que 'Is uns ne d i u h e n "actitudes enérgicas" y altres ne diem caciqueríes. De bona fè 1' arcalde de Capellades intenta imitarlo y a m b una mica m e s 1' afusellah aimitj d e l à plassa pública, p e r escarment dels batlles de la rodalia. ' Una pila de dies que sentiem a dir que a Capellades se p r e p a r a v a una batalla tan terrible, que la Creu Roja tindria feina una setmana. Nosaltres que coneixem el c a r á c t e r bonatxó deis capelladins ni tan sois ne feiem cas y fins m e r e i x e r e m censures, per nostre actitut indiferent, del defensor de los intereses de la comarca. \ Mali ' 9 Correspondencia y encárregs HantbU jfoVa, n.° 4 1 . Cuentas corrientes en" moneda del país y extranjera.—Cobro y negociación de letras.—Giros p a r a todos los países.—Cartas de Crédito.—Créditos y préstamos con g a r a n t i a de valores, —Compra y venta de monedas al contado y á término. —Cambio de monedas y billetes extranjeros.—Cobro y negociación de cupones. —Ordenes de bolsa para E s p a ñ a y Extranjero.—Compra y venta al contado de toda clase de valores.—Custodia de valores. • P e r mes q u e sembli molt justa nostra observació feta, fa ja una PILA de setmanes, p e r q u è c r e m é s tota l a nit, en lloc de ferho sols fins a les onze, el fanal existent a la fafx'ada de 1'administració de c o r r e u s , veiem q u e f Ajuntament no fa cas de nosaltres— cosa que ja sabíem - y a u n s e r v e i tan respectable com el d e correus, no li té nostre Municipi cap mena d' atenció, deixant aquell p a r a t g e complétanient a les fosques. Com qu' es un punt q u e casi tots els viatjants visitan a la nit, aixís se farán t a m b é c à r r e c de lo qu' es I g u a l a d a y p o d r á n p r e g o n a r h o p e r tot-arreu. . Banco de préstamos y Descuentos. Número solt, 15 cts. P u n t s de yenda: En les Llibreries- ' de M. J o r d a n a y . J. Gassò, : Al final s' ha aclarit 1' incógnita y la cosa ha quedat solucionada a m b el processament de 1' arcalde y altre regidor, am la corresponent suspensió de càrrecs, n o m b r a m e n t de r e g i d o r s interins pera cubrir les vacants q u e ' n conjunt quedaven y proclamació d' a r c a l d e al cèlebre P a u Vich (a) Pau Mónich, exr e p u b h c á , ex radical y ex quin fàstic, s e g u r a m e n t dirà a 1' e n t e r a r s e de tot aixó, nostre amic J. Costa Pomes, antic company de candidatura d' en P a u y que a la Celular de Barcelona está p u r g a n t 1' eccés de sinceritat y bona fé que poseeix. P r o u se resistia 1' a r c a l d e p e r a no e n t r e g a r la vara, p e r o no hi h a g u é mes r e m e i y no hi h a n valgut Ducs de Solferino ni res. Y en C a r n e r q u e s' esgargamelli a m b interpelacions pera a r r e g l a r lo del Vendrell S ' h a de ser de la canal pera m a n a r contra lley y rahó jy no hi ha m e s cera q u e la q u e crema! J A E R A H O R A . — S ' ens assegura que '1 vinent dilluns disfrutará de llibertat nostre bon amic en J. Costa Pomes. No hi h a que dir lo m o l t q u e celebrem aquesta nova y les ganes que tenim d' entrényerli la m á . En el nombre corresponent al corrent mes de Pequeña Gaceta, publicació que veu la llum a Barcelona, baix la direcció de nostre particular amic en Candi Closa, hí trovem insertat un conte que sembla talment que son autor hagi buscat 1' inspiració en lo succeit en algún poble de nostre districte, per quin motiu tenim el gust de reproduirlo. APERITIVAS L o q u e quiero deciros hoy, lectores míos, m e l ó contaron à mí y estimo que merece s e r contado. E r a s e el pueblo de de reducido vecindario. una pequeña villa de mil habitantes escasamente. Nada diré de principescas leyendas: al fin ya pasaron sus príncipes, sus condes, su g e n t e hidalga. P a s a r o n sin dejar huella de su hidalguía. L a que m e c o n t a r o n no e s principesca; leyenda de m e r c a d e r e s , de judíos, de gitanesca truhanería," que escogiera aquel país como refugio de sus pecados, cuando la persecución de qne fueron objeto en España UH; tiempo. Por transfusión de s a n g r e , los moradores de aquel país, mitad judíos, mitad gitanos, siempre han sido m á s avarientos, charlatanes, embusteros, intrigantes, t r u h a n e s , descreídos, hipócritas, falsarios, impostores; sin dejar de s e r , por eso, laboriosos, activos, v i v a r a c h o s é inteligentes. F o r m ó s e la Municipalidad, y, e n t r e sus vecinos, no hay rtiàs razón de convivencia qüe d e s t r o z a r s e m u t u a m e n t e . Si alguien de b u e n a m o r a l , de dignidad, de firmeza de c a r á c t e r , de creencias, de convicciones, d e ideales y sentimientos elevados, de anímica nobilidad,,,, establece allí su tienda, h á g a s e cuenta de s e r una planta exótica que no e c h a r á j a m á s r a i c e s . O t e n d r á que huir m u y pronto, ó será absorbido. Son aquella gente de una p e r v e r s i d a d r a y a n a à' rufianesca. R a z a de m e r c a d e r e s , p a r a quienes la •O re re X re re •o re moral y el honor son un mito, á nada y á nadie exceptúan d e su comercio innoble. *** Bien, pues. Tenia aquel pueblo un monte, que un día fué de cierta fundación religiosa. Olvidó el Estado de h a c e r s e con él cuando la desamortización, y desde enfonces lo ha poseído el Municipio, sin que los A y u n t a m i e n t o s hayan cuidado nunca de averig u a r con qué derecho. El monte no d a b a m á s que ramaje y l e ñ a . p a i - a aprovecharlos en común los vecinos pobres, Y hubo un t i e m p o - n o lejano—que ejerció la Alcaldía quien e r a , e n t r e lo malo, lo peor. Ruíc, hipócrita, cobarde, farsante, codicioso Concibió y llevó á cabo la idea de a p r o v e c h a r por su cuenta exclusiva los productos del monte. Y cortó leñas y m a d e r a y ramajes; extrajo sendas, c a r r e t a d a s y las llevó á su casa. ¿Dónde mejor? Y, por o t r a p a r te.... ¿Quién podía impedirlo? • • *. • Gozaba el distrito de l a s ventajas que proporciona un g r a n d e y poderoso cacique. Este, á la sazón, dominaba y a m p a r a b a al bando del Alcalde y sus d e m a s í a s . El bando sufrió u n a crisis; las impaciencias d e algunos y las desconfianzas d e los demás, deshicieron el bando, y del Alcalde s e distanciaron muchos amigos. Temió el Alcalde p e r d e r las futuras elecciones; nó había de transigir con los descontentos, y prel irió llamar al bando enemigo. —Y b i e n - Í e s dijo—, perdonemos antiguos agravios; córrase un velo al pasado y unamos, á las v u e s t r a s , mis fuerzas. En las elecciones p a r t i r e m o s el triunfo. —Con u n a condición—observaron, -¿Cual? —El cambio de S e c r e t a r i o es forzoso. —Perfectamente, ¿No hay más? —Nada m á s : hecho. Y la unión se hizo, en efecto. — Busquemos, e n t r e todos, un buen Secretario, activo, inteligente, joven, batallador, que no le tiemble al cacique. Contad que éste no v a á perdon a r m e la jugada y que ha d e ponerlo á p r u e b a todo. Que h a r á lo indecible p o r a n u l a r m e ; yo sé muy bien que no perdona el cacique las deserciones. Busquemos Secretario, cueste lo que cueste. Buscáronlo y lo tuvieron c u a l d e s e a b a n . • ' *** • • • / : Días pasaron, y aún meses. El infeliz S e c r e t a r i o sufrió en aquel pueblo las d e Caín. ¡Qué de recurS0S, denuncias, reclamaciones y acometidas d e l grupo disidente! Defendíase el Secretario y sália airoso siempre, á pesar del cacique, de aquella lucha sórdida, hasta que un día, sigilosamente, misteriosamente, llamóle el Alcalde y le dijo;^ ¿Conocéisme bien? ¿Creeisme capaz, mi buen amigo, de ninguna mala acción? ¿Me juzgáis capaz de a p o d e r a r m e de lo ajeno? ¿A q u é esas preguntas? —¿A qué? ü n hecho así, infamante, m e a t r i b u y e n . —¿Tal hicieron? ¡Habráse visto! ¿Y contra vos? ¿Quiénes fueron? _ . . . ; - A d i v i n a r l o debíais. Canalla vil q u e se h a n propuesto p e r d e r m e . Ya en este punto explicó el Alcalde lo del monte y sus leñas y ramajes. T r a m ó una novela, que al Secretario se le antojó v e r í s i m a h i s t o r i a ; creyóla à ojos ciegos, y así dijo: —Calmaos. Es v u e s t r a lá razón y v e n c e r e m o s . Fiad en mí. El probo funcionario no creyó j a m á s en la v e r d a d de la denuncia; juzgó siempre falsa imputación, como otras mil, de los contrarios, con ánimo de arribar al,poder. - Luchó como un.váíiente, con esfuerzo, con denuedo, y esta vez contra todos, contra la mismísima verdad, salvó al Alcalde de un presidio cierto. — L a d e n u n c i a , entonces.. . —Fué cierta, querido lector. Y el robo d e leñas estaba probado de sobras en el sumario. F a l t a b a una diligencia t a n sólo; el r e g i s t r o , la inspección ocular. El procesamiento y la suspensión del Alcalde i n e v i t a b l e m e n t e ; el presidio después. Y a a s í se pregonaba en la t a b e r n a del pueblo. P a r a que así no fuera estaba el S e c r e t a r i o activo, probo, batallador. E l m o n t e fué declarado de a p r o v e c h a m i e n t o comuna!; el A y u n t a m i e n t o había e n c a r g a d o al Alcalde l a c o r t a y e x t r a c c i o n . d e la leña, m a d e r a y ramajes p a r a cederla á los pobres t r a n s e ú n t e s d u r a n t e el invierno; el A y u n t a m i e n t o había obrado dentro dej círculo de atribuciones que le están conferidas; el Alcalde no hizo m á s que llevar a c a b o la ejecución de un acuerdo municipal; contra tal acuerdo y providencia no cabia la denuncia criminal al J u e z ; e r a previa la cuestión administrativa y cabia e n t a b l a r la cuestión de competencia que se interpuso y prosperó, de tal modo, que el Gobernador requirió lá inhibición al Juez, y este se dio por inhibido, y remitió los autos al G o b e r n a d o r que, á su vez, los enviaba k la Alcaldia..... Lloró de emoción el Alcalde y juró g r a t i t u d eterna a l S e c r e t a r i o . Este sentíase satisfecho; sus esfuerzos habían vencido. C r e y ó una vez en la sinceridad del Alcalde, en la emoción, en sus lágrimas y en sus palabras de gratitid. . ..Tres meses,después.el .Alcalde.decretabada .s.eparación del S e c r e t a r i o . T a l fué su sorpresa, q u e le cayó la verida entonces; vio claro y pudo convencerse de h a b e r salvado a l m á s rufián de los h o m b r e s . Ni quito ni pongo r e y ; como me lo Cuentan yo lo cuento. • GRÉFLIER. AVÍS D' ADMINISTRACIÓ—Recomanem als suscriptors de fora que no tingan saldades les seves suscripcións, que cubreixin sos deutes antes de fi d' any, si no volen que 'Is siga interrumput l'envio del periòdic. I g u a l a d a . - T i p . V d a . de M Abadal. jstaurant Casanovas y X o c o l a t e r i a d e l Liceo. Bones habitacions ab balcons á la Rambla. Llum elèctrica. Sala de banys. Esmerat servey ai cubert y á la carta. RAMBLA DEL MITJ N." 3.—BARCELONA. Telefono número 2340. de m V DL Él R a m b l a d e S. I s i d r e , n ú m . 55.—IGUALADA. GRAN É X I T de la nova novela " C O N D E N A B A A M U E R T E Ó L O S MISTERIOS D E Ü N A D I N A S T I A " Emocionant novela d' éxit mundial. Publicació de les, més barates. — Quaderns setmanals de 48 pàgines, 20 cèntims. Deposit de postals y efectes d' escriptori. —Llibres ratllats. Encuadernacións.:—Sellos Coutchouch y plaques esmaltàd'es. Suscripcións a revistes espanyoles y estranjeres.' Suscripcións á noveles per quaderns setmanals. Es tenyeix y es rentan tota mena de robes usades, negres y de. tots colors en qualsevol d.' altre. Es tenyeixen y rentan els vestits sense desfer. Es renten tota classe de boas, pells, estors, sombrilles, g u a n t s de pell y altres objectes similars. S' arreglan cortinatjes, mantellines, mocadors, etzètéra. - Es planxa tota classe de roba rentada. Es blanqueja y renta llana de matalassos, En deu hores se renta, tenyeix y planxa la roba que s' entrega a n ' aquesta casa. — N o ' equivocarse--pér altr-e;55 - Hainbla 5- ^siire, 55, al costal de la ponda Corrons. PREUS ECONÒMICS. P R O M P T I T Ü T EN EL SERVEY •a CENTRE D E .SUSCRIPCIONS de ——- - m X de Rafel y G o m p a n y i a . ——— Còmodes y confortables habitacions il-luminades am llum eléctrica.—Servey al cubert y à la c a r t a . — E s aquest estabhment dels millors entre 'Is de ía seva classe, y está situat en el punt més cèntric de la Capital.—Preus sumament econòmics. P u n t d e reunió dels igualadíns. Carrer del }{05pital, 11.° 25. — S a , r c e i o n . a , . Llibreria, Magatzem de mtisica y pianos, Encuadernacións,,^ Postals, Objectes d' Escriptori^ Papelería, Sellos de goma^ y Llibres ratllats. là Odena, 1. - Iffualada.