Igualadi, L`

Anuncio
Vilanova del (ami 24 de î^o^lembre de 1912.
î.
Sstnami RaiÉicá ¿Émista
Suscripció:
. 14.
üalala I sa comarca.
Redacció y Administració: C a r r e r Major, 49, Vilanova del Camí.
Vilanova y Igualada, un trimestre.
1'50 Ptas.
En Provincias, t r e s mesos.
.
. 2'
U l t r a m a r y e x t r a n g e r , sis mesos.
5'
N ú m e r o solt, 15 cèntims.
Anuncis
y comunicats à preus convencionals.
No 's r e t o r n a n els originals.
Correspondencia y encárregs:
El pago se farà. per a d e l a n t a t .
De cada article surt responsable '1 seu autor.
Rambla Nova núm. 41.—IGUALADA.
fl
i
L
Tornillos de t o d a s clases. — Puntas de París. — Bisagras. — Goznes. -¬
Cerraduras.>— Candados. — Poleas. — Horcas. — Palas. — Cubos. — Baños.
— Bañeras. — Maquinas y Pulverizadores p a r a Sulfatar. —Cubiertos de Peltre y Alpaca — Cuchillos. — Navajas. — Máquinas Afeitar. — Surtido completo de Batería de cocina en Aluminio, Esmaltes ú Hierros.
C o G Í n c i s e G o n ó m i c a s patta
Gas, C a r b ó n y ü e ñ a .
lañioa mm
OBSERVACIONS
Qualsevol que ignorés la composició del
nostre Ajuntament creuria que M forman abogáis, procuradors y rentistes. La gent de la
ploma y del cupó ignora les angunies que
passan els industrials pera defensar degudament els seus interessos, y creu que 1' industria es la vaca lletera que ba d' alimentarho tot.
Habenthi una pila de superfluitats sobre
les quals, sense altre protesta que la dels que
les usen, podrían imposarse arbitris municipals, els nostres regidors han agafat la o b sessió de treure de la .industria igualadina
les cantitats necessàries pera la nivellació
dels pressupostos comunals. Fracassat el
propòsit de cobrar un impost sobre els cuiros y els paquets de cotó^ s ' h a n flxat en la
forsa motriu, necessària avuy a totes les industries, y han posat, per sorpresa, un arbitri
sobre cada máquina de vapor, motor a gas o
electro-motor que s^instali.
No sabem quin alcans donarà l'Ajuntament a n' aquet rescent impost, que agrava
el creat sobre les noves instalacions elèctriques 0 de gas. Creyem que no tenint cap
aza Constitució
Lley nova efectes retroactius, no s ' a p l i c a r á
el nou impost als cambis de motor.
Si 1' arbitrí es gi-adual y han de tributareis
motors segons la seva potencia, un cambi de
motor tindria de pagar la diferencia de caballs, en el cas de que 's cambies P antic per
un de major forsa; pero si la sustitución obligada per un cambi de corrent o per una averia g r e u , fos per un dMgual potencia, no
deuria en bona Ilógica aplicárseli l'impost,
perquè 1*^ industrial tenia ja autorisada o
consentida 1' existencia del seu motor y 1'
aplicarli 1'. arbitrí sobre instaiació de nous
motors fora donar efectes retroactius a una
disposició municipal.
Als Ajuntaments que tenen massa els ulls
a l a política y poc el cap a 1' administració,
se "^Is engan.xan els i T i a t e í x o s vicis y les mateixes dèries que als que gobernan P Estat:
molta generositat pera donar prebendes a la
gent inútil y molt rigor pera escorrer la butxaca de la gent que traballa; molts alts e m pleats als Ministeris y poques consideracions
als contribuyents. Sempre mes atents a les
c/íes consideracions de la política, que a les
/^rosc/ç-wes necessitats de la riquesa nacional.
Que *1 nostre Ajuntament segueix les petjades dels polítics madrilenys, ho demostra
cada dia. Si no 's vejés clar en les seves
orientacions econòmiques, ho hauria probat
derrerainent ab P I seu acort, tan fàcilment
près, de posar el nom del infortunat Canalejas a un dels nostres carrers. L' honor que
va regatejarse al gran Guimerà y al excels
poeta Mossèn Cinto, dugues glories de Catalunya, s' ha concedit de la manera mes planera a un dels molts homens que han figurat en la política espanyola, sense altre m é ritespecia! sobre Ms altres homens igualment
llustres, que '1 de haber sigut villanamenl
assessinat.
Y es que la nostra Corporació municipal te
mes el cap y el cor en les menudencies de la 'j^
política que en els interessos morals y mate¬
rials de Igualada y dels seus pacífics h a - ^
bitants.
-is
JOAN DEL NOYA.
to
re
.
:
X
I
progecte pràctic
j
0^
P a r l à r e m la setmana passada, d' un p r o g e c t e por- f
tat a 1' interior del Ajuntament, p e r a iniciar la cons¬
trucció de les cloaques; una de les millores m e s ne- .JH
cessaries p e r a sanejar la ciutat y q u e l' experiencia
ha cuidat de d e m o s t r a r , la feblesa dels a r g u m e n t s b
exposats pels pocs enemics que tingué en u n p r i n c i - ^ ^
I C S - X T j A . L à
po, el progecte plantejat per un A j u n t a m e n t popular
y executat tècnicament pels arquitectes s e n y o r s
-Salvat y Gili.
/
E l s q u e a v u y ens acusan de combatrer tots els
s e u s progectes per sistema, son els que m e s s e significaren en contra la construcció de les cloaques,
alegant que la seva existencia, s e n S e teiiir abundancia d' a i g u a p e r a netejaries, è r a mes perillosa p e r a
la salut pública, que i s actuals pous morts; y élls
mateixos, son els q U e mes p e r m i s o s han concedit a
particulars, p e r a construir cloaques y ela veguerons,
sense obeir á cap p r o g e c t e premeditat, existintne actualment un g r a p a t de m e t r e s que ni que 's v u l g a no
poden esser netejats.
L a construcció de tantes c l a v a g u e r e s realitzades
per iniciativa dels mateixos propietaris, d e m o s t r a
ben p a l e s a m e n t la necessitat que senten de t r e u r e r
la p o r q u e r i a de dintre 'Is edificis, tirant per t e r r a
tota r a r g u m e n t a c i ó en c o n t r a i ' indicat progecte de
cloaques y .podem assegurar,^ que si fins avuy n o s '
ha intentat portarlo- a la práctica, es degut a la
¿/rr?'a que senten els que 'ns m a l m e n e n la cosa.pública, a tota iniciativa filla dels partits contraris.
'Moltes de les. cloaques c o n s t r u ï d e s pels pafticul a r S j h a u r i e n p o g u t ferse de conformitat am els pianos
a p r o b á i s , si existís la cloaca colectora y si teniem
e m p e n y o en portarla a la p r á c t i c a , era pel convenciment de que t o t e s l e s a l t r e s , s' haurien construit d i n t r e pocs anys a petició déls mateixos propietaris y
sense que r e q u e r i s s i n g r a n s esforsos.
Si e l p r o g e c t e exposat en el d a r r e r n o m b r e se
portés a la realitat, t i n d r í e m de moment í e t el r e m a l
de mes cost y p a g a t proporcionalment p e r tots'els
propietaris, cosa ben justa, t o t a v e g a d a qu' en benef i c i de ses respectives propietats, havia de r e s u l t a r
en ültim-terme l a millora. El pressupost del r e s t e de
cloaques a construir h a u r i a d i S m i n u i t un vinticinc
p e r cent y aquell capitol de mil pessetes que fa una
p i l a d ' a n y s existeix, n o m i n a l m e n t , en els pressupostos municipals, "per lo que 's calcula rendirán
els d r e t s de desaig-ue de a i g ü e s b r u t e s a les cloaques
g e n e r a l s , procedents de les cases a rahó de 20 pessetes p e r m e t r e lineal de fatxada d'edifici o solar
edificable", passaria, del moment que fora feta la
colectora, de nominal a efectiu, obligant a t a p a r
pous m o r t s y a d e s a i g u a r les a i g ü e s b r u t e s de les
cases dels c a r r e r s que te de p a s s a r la colectora, fent
efectiu el canon establert de 20 pessetes p e r m e t r e
de fatxada, d e g u d a m e n t r e b a i x a t en un yiiiticinc per
cent.
•
"
L a cloaca colectora, te de tenir una llargada de
118r5 m e t r e s , calculi el llegidor els m e t r e s d e fatxada afectats per dita zona y r ingrés que podria fer
1' Ajuntament en aqueix capitol avuy consignat a m
mil pessetes, pero que no s ' e n cobra ni un cèntim
p e r la sencilla r a h ó de que 1' Ajuntament no té d e la
seva propietat un sol m e l r e de cloaca.
L ' i n g r è s d ' a q u e s t capitol que fora forsa important, s ' h a u r i a tingut d ' e m p l e a r p e r a construir alt r e s r a m a l s de cloaques y com que cada nova construcció entrarien nous propietaris a p a g a r l ' i n d i c a t
canon, aixis sucsessivament s' anirien construint les
cloaques, t r o v a n t s e dintre pocs anys am la x a r x a de
c l a v a g u e r e s completament construida am les degudes condicions s a n i t à r i e s y. am la ventatje sobre 'Is
actuals c l a v e g u e r o n s , que sense tenir aigua foren
netejades cada vegada q u e plogués, y se estalviaria
l a destrucció del afirmat d' alguns carrers, per 1'
eccés de c o r r e n t d' aigua pluvial y s i algún dia teniem la sert de v e u r e r nostra ciutat a m b abündament d' aigua potable, t i n d r í e m les degudes facilitats
p e r a llensar riu avall les sobrants, després d' usada
pels usos doriíéstics.
L a pràclica d' aquest progecte q u e '1 considerem
molt.íactible y de forsa necessitat pera Igualada, no
g r a v a per res el. pressupost ordinari, res te que veur e r a m b els ingressos actuals y .per consegüent pot^
v e u r e r è l l í e g i d Ó r a m tots a q u e t s detalls y lo dit. la. ..
set'th'ana' passadà,' 'e 1 pòti fÓnaineni d è i e ï . ' a c u s a c r d u s "
fetes per la majoria consistorial en contra' lá minó- .
ria'republicana. .
Tri$ta jornada
L a topada entre 'Is dos exèrcits va esser sagnant.
Els m o r t s en el camp de batalla hi eren a mils. Si algún tingué la dissort de c a u r e mal ferit, prou sos
c o m p a n y s mateixos cuida ven d' acabarlo de m a i a r ,
al passar am sos cavalls y bateries. P e r aixó '1 quad r o era molt mes horripilant; allí 's veia un cap aixafat a m b els ulls g a i r e b é fora de les conques, la cara
b r u t a de sang, una s a n g q u ' e n t r e n e g r a y roja co-
r)±
m e n s a v a a afetgegars.ÈSi.encastantseli a filets y grómullons per la c a r a y çoU; mes ençà un altre geia,
e n r a m p a t , dessota un feix de c a d a v r e s a m la gorja
a t r a v e s s a d a y un bras trencat s e n s e altre consol qu'
a n a r esperant la propera mort
y la batalla finia y
a m b ella '1 jorn. ILa m a r i n a d a 's comensá a d e i x a r
sentir, mes no e r a pas 1', airet fresc d' altres dies„era
b o i r o s a y a r d e n t a , c a r r e g a d a amb un tuf de carn
'fresca y p ó l v o r a qUe t a p a v a 'Is esperits. A t r e t s per
là fetor, ben p r o m p t e ' s e deixaren sentir els udols
dels llops y xisçlets de les aus, que famolenques se
apropaven.
,
'
' Natura, dels crims comesos aquell jorn ne t i n g u é
un g r a n h o r r o r y de v e r g o n y a se tornà tota roja en
la posta de sol; y volguent a m a g a r als ulls del mon
tantes iniquitats, 'méntí-e"es nit, e x t e n g u é . Un blanc
rñáñteirde neu dà í&a nr ; ta in u n ió de^ • c a dá vres, q úe
t r o v a r e n en ella 1' a m o r o s a m a r e qui 'Is acotxá am
la flonja mortalla pera 1' e t e r n a dormida. ..
'••
•
• Povi.
R A P I D A
A m motiu del a t e n t a t c o n t r a e l P r e s i d e n t del Consell
d e M i n i s t r e s , la p r e m p s a reaccionaria ha repetit la
cansó de s e m p r e . R e c o r d e m que quan les bombes
esclataven pels c a r r e r s de Barcelona s e m b r a n t el
t e r r o r y la ccnsternacióy. a q u e s t a p r e m p s a reaccion a r i a p r o c u r a v a a p r o n t a r s e de les tristes circunstancies, pera t r e u r e n ventatjes polítiques. A v u y repeteix èl fet'devant del crimen realitzat en contra del
s e n y o r Canalejas. Periòdic hi ha, que s' atreveix a
dir q u ' e n Canalejas hf mort víctima de les marteixes llibertats, de les q u e . e l l s e m o s t r a b a p a r t i d a r i .
R e s he vist tant desapietat com aquesta prenipsa
q u e 's titula piadosa y católica, L a prempsa lliberal,
sigui quina sigui la víctima, sab p r o t e s t a r del fet
odiós y a la v e g a d a sent conmiseraciò per l'infelis
a n o r m a l que ha a i x e c a t l ' a r m a homicida. Tenim fe
e n el p r o g r é s humà, s a b e m que 'Is poblés a p e s a r
dels tirans avansen, soni enemics de les violències y
mes quan aqueixes porten taques de s a n g . Odiem el
delicte pero compadim el delinqüent. P r o t e s t e m del
a c t e c r i m i n a l comès contra el President d e M i n i s tres; p r o c u r e m e d u c a r àl poble, fentli sentir a m o r a
la vida; d e s t e r r e m de nostres costums la criminal
persecució de nobles ideals y fem que desapareixin
dels códics les lleis inícues de repressió, implantant
el predomini d ' u n a g e r m a n o r ben h u m a n a y d ' u n
respecte s a g r a t a 1' existencia del pròxim,
N..ISI.
5icnt]ire lo mismo
P o r desgracia, siempre s e r e m o s los mismos, el
p a r t i d o republicano español no tiene sentido práctico; e n l o d a s las luchas sostenidas frente a los partidos monárquicos, tanto si hemos triunfado como Si
hemos sido vencidosvnp.s.distinguimos s i e m p r e por
la poca unión y la'poca,confianza que nos h a n inspir a d o nuestros dir.ectore.s. Todo lo c o n t r a r i o d é l o s
;monárquicos, en ellos, la disciplina,reina siempre,
W hay^dtsXusi'onTs de niaiido, .no h a y a m b i c i o n è s ' q ü é
solyeniar cuando se .trata de combatirnos. Muy unidos y compactos, y s.ienapre confiando en el triunfo.
¿Porqué e l p a r t i d o r e p u b l i c a n o con tantos ejemplos
prácticos, no ha tomado la iniciativa de imitarlos en
la lucha y d a r la batalla, difinitiva? No puede ser por
desconfianza en el pueblo, p o r q u e éste, jamás ha
sido llamado, sin que. respondiera con su l e a l t a d
a c o s t u m b r a d a ; cuantas^ veces se h a puesto á p r u e b a
el pueblo republicano, .siempre ha cumplido como
bueno, ¿A que obedece, pues, que siendo más los buenos gobiernan los malos? Si se llamara á los españoles a u n plebiscito, de s e g u r o que t e n d r í a m o s una
m a y o r í a inmensa c o n t r a í a m o n a r q u i a , y si el partido
republicano quiere h a c e r la p r u e b a , en sus roanos
está, acatemos todos pojr u n a n i m i d a d una sola dirección de sea quien sea, mientras sus hechos hasta hoy
no desdigan de la representación q u e se le otorga,
qne forme un censo rej^ublicano español, que o r g a nice distritos p r e p a r a d o s para aceptar la lucha en la
forma que se presente, y al momento se t o c a r á n las
consecuencias, demostrando prácticamente que el
pueblo està ansioso de r e g e n e r a r s e , que p a r a ello
està ya organizado y que solo le falta dirección y
punto de partida para obrar, que su m a y o r deseo es
ir a la lucha y salir vencedor, en fin, que ya está cansado d e q u e sus derechos sean pisoteados, de que
acuda infinidad de veces á los poderes públicos en
d e m a n d a de justicia, y esta le sea negada arbitrariamente; que al a m p a r o de la ley, p r o m u e v a n una
huelga p a r a mejorar su modo de vivir, y se les h a g a
desistir con promesas vanas que nunca llegan a t e n e r
efectividad, como les ha ocurrido fdiimamente á
los compañeros ferroviarios, que creyendo en la palabra dé un hombre, d e p u s i e r o n s u actitud en la confianza de que, sino todo, algo de lo mucho à q u e t i e • nen derecho se les concedería, y lo único que h a s t a
la fecha tienen s e g u r o de conseguir es que les priven
hasta del derecho d e la huelga.
La clase o b r e r a de E s p a ñ a , sabe por experiencia,
: que los partidos monárquicos que nosígobiernan, so->.
. lo pueden vivir m i e n t r a s p r o m e t a n y no cumplan; el
dia que h a y a u n Gobierno q u e atendiendo las j u s t a s
d e m a n d a s de la clase o b r e r a quiera atender en lo
posible á sus necesidades, vendrá el desmoronamiento monárqnico p o r q u e los mismos que sostienen
la actual m o n a r q u i a , por las ventajas que puede rep o r t a r l e s á su p a r t i c u l a r patrimonio, s e r á n los primeros en abandonarla demostrando p r á c t i c a m e n t e
que su ideal no tiene otro obgetivo que m e d r a r en el
privilegio a c o s t a de la explotación injusta del proletariado.
El partido que en E s p a ñ a puede llegar á solventar el pleito entre la Monarquia y República, es el
partido socialista, y no diré que todos los socialistas
sean republicanos, però diré sin miedo á ser desmentido, que todos los republicanos somos sociafistas,
d é m a n e r a , que si cada uno de nosotros, republicanos y socialistas, ponemos de nuestra parte la fe y la
creencia en n u e s t r o ideal, el triunfo es nuestro, el
. pleito desde hace m u c h o tiempo que está fallado, es
la ley natural, uno que m u e r e , otro que n a c e .
CLAUDIO.
Camandules
T o r n e m a les antigues costumsi Á Capellades h a n
sigut processats 1' arcalde y un regidor que, segons
sembla, tenian la t a r a d' esser anticaciquistes.
S' han cubert les v a c a n t s y un Uoc que faltaba ab
regidors iuterins y a r r e g l a d a aixís una majoria, ha
elegit arcalde a ¡Don P a u Vichi, distingit Iliberal
m o n à r q u i c de Capellades.
F e l i c i t e m coralment al amic Caveto
***
.
A nosaltres lo que passa a Capellades ens te sense fret ni calor. Que m a n i el Pau Mónich o el Moro
Muza, de la gent que bull en aquella deliciosa vila
els que no son de la Casa es p e r q u é la Casa no'ls vol
Les febleses s e m p r e t á r t o d' hora s' acostumen a
p a g a r cares.
Afortunadament queda a Capellades un estol de
joves a r d i t s que a b constancia y fé a r r i b a r á n a conv e n c e r al bon poble d e Capellades q u e i a salvació
está en els sincers y els a b n e g a t s y no en els saltavins y els ambiciosos.
y que 'ns perdonin els llegidors si parlant de Capellades ens hem p o s a t s e r i o s .
- E l ^ e r o ' v a alsarse fiero
per fer un discurso
entero
de padre y muy señor mio,
p r o al r o m p r e a p a r l a r el Mero,
el YI/ÉTO va ferse un ¿¿o.
Un "dia que '1 Mero's creix
s' embolica ab tant g r o s feix
que pel llegir pert 1' e s c r i u r e r .
¡Fina el juanito
mateix
no va pogué a g u a n t à el r i u r e r !
Mi((ttes ignaladincs
S
' <u
•o
X
(0
c
OQ
(U
'^
(0
+J
E n la present s e t m a n a nostre Ajuntament celebrà
la sessió r e g l a m e n t a r i a a mitjes. S' aprobà 1' acta de
la sessió a n t e r i o r y tot seguit el senyor Llopis llegí
una circular inserta en el ButUati
Oficial en la qual
e l s e n y o r G o v e r n a d o r Civil de la província, dona
compte de r assessinat del P r e s i d e n t del Consell de
Ministres, El i/e7'o, a m b aquella carrincloneria que
'1 caractérisa, feu un. derrotje d'eloqüència. L ' home, s ' e n t r e b a n c à am les paraules de mala m a n e r a ,
p a r l à del cor, de 1' ánima, del be, del mal, de la religió.y del,,., cfl/^ àm llet, y al final, proposà r e m e t r e
u n t e l e g r a m a de condol a la Viuda d' en Canalejas
y un.altre. al actual President del Consell. T a m b é
proposà que 's dongui el n o m d' en Canalejas a n' el
c a r r e r N o u d ' a q u e s t a ciutat.
EnLl.adó fa constar que e n c a r e que p e r t e n e i x a
diferent partit polític (qué guasón) troba molt b e l a
proposició d e l s e u tocayo (en godonisme), y proposa
s'.aixequí la,sessió en senyal de dol.
En Guitart diu que la minoria republicana s' associa al dol que 1' Espanya lliberal sent per la
m o r t d ' e n G a n a l e j a s y t r o b a be que '.s d o n g u i el.seu
noEKe .aíaniearrenííi'" -•«l·· ^"--.-^uu n-rr,,,,
.Ea:Baliu:s,' a d h e r e i x a lo.manifestat pel-.seu eom-.,
pan.,y,.'perQ a l a v e g a d a recorda qu' en altre ocasió,
l a minoria feu u n a proposició semblant pera homenatjar els catalans ilustres Àngel G u i m e r à y Mossèn
Cinto V e r d a g u e r , y que la proposició fou rebutjada
per la majoria, p e r consegüent d e m a n a que s' amplií en aquest sentit 1' actual proposició,
L ' A r c a l d e diu, q u e per ara s ' a c o r d i la proposició d e l iMeroy de lo demès j a ' n p a r l a r e m y tot seguit e l públic compost del Llacuneta y el r e p o r t e r ,
surt a corre-cuita per h a v e r s e a c a b a t la sessió.
Í;,,Í
Casa central BñRGEüOjSÍA.
SUCURSALES: JPALADA, Icrída, jlíanrcsa, palma d? jVialorca y VicH.
BANCA y BOLSA.
NOTA.—Negociamos el cupón de la Deuda Amortizable 5 por 100,
vencimiento 15 Noviembre y el n.° 6 de las Cédulas Hipotecarias
Argentinas 6 por 100 vencirnienío 1.° Enero de 1913.
.
P e r medi d' unes fulles r e p a r t i d e s a domicili, s'
ha f e t p ù b l i c que tots els vespres a tan q u a r t de vuit,
desde ávuy fins al proper d i u m e n g e , el Jesuíta R.
P. Recelons dirigirá, en r Iglesia de S a n t a Maria, la
p a r a u l a als homes, "ab carácter familiar,
persuassiu, del tot convincent y en forma de
conferencia."
E n c a r e q u e contraris a les doctrines que solen exposarse en aquesta mena d ' e s t a b l i m e n t s , am gust
donem la noticia fent ben concientment la p r o p a g a n ,
da, puig celebrem els progressos q u e . fan els reaccionaris.
Dies e n r e r a , escoltàvem unes beates que enaltien
el bon cop d' efecte que feia un altar d' ànimes (pintades) enllumenat elèctricament am bombilles de color, avuy f a n l a p r o p a g a n d a repartint fulles c o m é i s
sindicalistes y suprimeixen els s e r m o n s p e r conferencies. Els tenips cambian m e s - d e p r e s a de lo que
'ns sembla y no estem tan lluny com ens p e n s à v e m
de cumplirse aquella profecia áeLa Campana fie
Gracia d' instalar cines a les iglesies.
Sols ens ha fet m a l efecte, alló de q u e les conferencies s e r á n EXCLUSSIVAMEL^T PERA HOMES. Qualsevulga p e n s a r i a que 'Is temes á t r a c t a r s e r á n sicaliptics.
L a conferencia sindicalista q u e a n u n c i a r e m pel
dissabte, ha sigut aplassada pera avuy d i u m e n g e a
les deu del matí, la que t i n d r à lloc en el local social
de les Societats o b r e r e s , a c à r r e c - del conegut sindioalista en Bruno Lladó^,
A 1' Audiencia de Barcelona, t i n g u é lloc el passat divendVes la vista en judici p e r jurats de la causa qu' instruí el Jutjat d' aquesta ciutat, pel furt dè
boles de billar efectuat al Mercantil fa prop d' un
any.
,,
•
El veredicte fou de culpabilitat y el tribunal condemna a sis a n y s y mesos de presiri al jove d'aquesta ciutat conegut pel Baldiri y a q u a t r e m e s o s d e
presó correccional a l' altre subgecte foraster q u e
a c o m p a n y à al Baldiri en la realització del robo. El
d r a p a i r e que comprà les boles fou absolt.
El dimecres al mitjdia, a r r i b à el tren a m b una hor a de r e t r à s . L e s m e r c a d e r i e s continúan quedant encatUades a Martorell y t a r d a n t dotze y quinze dies
en venir de B a r e e l o n a a n' aquesta ciutat.
Se veu que 'l "Central Catalán" es un ferrocarril
econòmic de tot, menys del temps.
Uns vehins dels encontorrïs del quartel de la
Guardia Civil, s' en's queixen dé que m a y senten el
p r e g o n e r públic. Tal vegada a n' els propietaris d'
aquella b a r r i a d a els farán franca la contribució. Si
aixís tos, no hi h a u r i a perqué queixarse.
Q U E I X A , — A l g u n s v e h i n s . d ' A r g e n s p l a ens pregan cridem 1' atenció del senyor A d m i n i s t r a d o r de
C o r r e u s , r e s p e c t e de l'abús q u e diuhen está cometent
el peató e n c a r r e g a t del repartirhent de la correspondencia en aquell poble, queixantse de que reben el
correu am t r e s dies de r e t r à s .
Sapiüuent lo gelós d e l s e u deber q u ' e s l ' a c t u a l
Director de 1' administració d ' I g u a l a d a , ens limitem
a cumplir 1' e n c à r r e c dels amics d' Argensola, convensuts de que 1'abús s e r á esmenat.
A N I V E R S A R I . - E l prop-vinent dia 29 del corrent mes, farà onze anys que '1 m a l a g u a n y a t m e s t r e
del federalisme en Francisco Pi y Margall, deixà d'
existir.
•
En m e m o r i a de tan eminent h o m e públic, en el
vinent nombre publicarem algún dels molts trevalls
que deixà, plens de bona doctrina y s e m p r e d ' a c tualitat.
A C A S A R S E TOCAN.—A Casarse y a tenir fills.
El diputat provincial senyor B a r a t a formula e n l a
última sessió celebrada a la Diputació de Bareelona
la següent moció:
"Primer.-Que 's r e c a b i d e l ' Estat la necessària
autorització pera crear un impost d' un 10 per 100 sobre la contribució pera que '1 paguin els que desprès
dels t r e s anys de matrimoni no ti.agin tingut fills.
Segon. Q u e ' l hiateix impost se fassi p a g a r a i s
que als t r e n t a a n y s encara no hagin contret matrimoni.
T e r c e r , Que lo recaudat p e r aquest concepte se
posi a disposició d' una J u n t a composta p e r 1' arcalde, el rector, alguns majors cohtribuients y dos rep r e s e n t a n t s dels obrers.
Quart. Q u e l ' i n d i c a d a iniciativa se comuniqui a
les demès Diputacions d'Espanyà'.'"
Entre, l e s rialles dels diputats passà la proposició
a estudi de la Comissió.
D E C Á P E L L A D E S . - L l e g í n t un dia y altre dia
en les planes de 1' índe, alabanses y mes alabanses
pel Juanito,
presentantlo c o m a model d' arcaldes
per la g r a n energia que tot sovint desplegava, sospenént sessions a la mitat del seu curs, no permetent q u e 'Is r e g i d o r s explanin interpelacions quan a
n ' e l l no li convé y fent tota una pila m e s de coses
que 'Is uns ne d i u h e n "actitudes enérgicas" y altres
ne diem caciqueríes. De bona fè 1' arcalde de Capellades intenta imitarlo y a m b una mica m e s 1' afusellah aimitj d e l à plassa pública, p e r escarment dels
batlles de la rodalia.
'
Una pila de dies que sentiem a dir que a Capellades se p r e p a r a v a una batalla tan terrible, que la
Creu Roja tindria feina una setmana. Nosaltres que
coneixem el c a r á c t e r bonatxó deis capelladins ni tan
sois ne feiem cas y fins m e r e i x e r e m censures, per
nostre actitut indiferent, del defensor
de los intereses de la comarca.
\ Mali
'
9
Correspondencia y encárregs
HantbU jfoVa, n.° 4 1 .
Cuentas corrientes en" moneda del país y extranjera.—Cobro y negociación de letras.—Giros p a r a todos los países.—Cartas de Crédito.—Créditos y
préstamos con g a r a n t i a de valores, —Compra y venta de monedas al contado
y á término. —Cambio de monedas y billetes extranjeros.—Cobro y negociación de cupones. —Ordenes de bolsa para E s p a ñ a y Extranjero.—Compra y
venta al contado de toda clase de valores.—Custodia de valores.
•
P e r mes q u e sembli molt justa nostra observació
feta, fa ja una PILA de setmanes, p e r q u è c r e m é s tota
l a nit, en lloc de ferho sols fins a les onze, el fanal
existent a la fafx'ada de 1'administració de c o r r e u s ,
veiem q u e f Ajuntament no fa cas de nosaltres—
cosa que ja sabíem - y a u n s e r v e i tan respectable com
el d e correus, no li té nostre Municipi cap mena d'
atenció, deixant aquell p a r a t g e complétanient a les
fosques.
Com qu' es un punt q u e casi tots els viatjants visitan a la nit, aixís se farán t a m b é c à r r e c de lo qu'
es I g u a l a d a y p o d r á n p r e g o n a r h o p e r tot-arreu.
.
Banco de préstamos y Descuentos.
Número solt, 15 cts.
P u n t s de yenda:
En les Llibreries- '
de M. J o r d a n a y
. J. Gassò, :
Al final s' ha aclarit 1' incógnita y la cosa ha quedat
solucionada a m b el processament de 1' arcalde y altre regidor, am la corresponent suspensió de càrrecs, n o m b r a m e n t de r e g i d o r s interins pera cubrir
les vacants q u e ' n conjunt quedaven y proclamació
d' a r c a l d e al cèlebre P a u Vich (a) Pau Mónich, exr e p u b h c á , ex radical y ex quin fàstic, s e g u r a m e n t
dirà a 1' e n t e r a r s e de tot aixó, nostre amic J. Costa
Pomes, antic company de candidatura d' en P a u y
que a la Celular de Barcelona está p u r g a n t 1' eccés
de sinceritat y bona fé que poseeix.
P r o u se resistia 1' a r c a l d e p e r a no e n t r e g a r la vara, p e r o no hi h a g u é mes r e m e i y no hi h a n valgut
Ducs de Solferino ni res.
Y en C a r n e r q u e s' esgargamelli a m b interpelacions pera a r r e g l a r lo del Vendrell S ' h a de ser de
la canal pera m a n a r contra lley y rahó jy no hi ha
m e s cera q u e la q u e crema!
J A E R A H O R A . — S ' ens assegura que '1 vinent
dilluns disfrutará de llibertat nostre bon amic en J.
Costa Pomes. No hi h a que dir lo m o l t q u e celebrem
aquesta nova y les ganes que tenim d' entrényerli
la m á .
En el nombre corresponent al corrent mes
de Pequeña Gaceta, publicació que veu la
llum a Barcelona, baix la direcció de nostre
particular amic en Candi Closa, hí trovem
insertat un conte que sembla talment que
son autor hagi buscat 1' inspiració en lo succeit en algún poble de nostre districte, per
quin motiu tenim el gust de reproduirlo.
APERITIVAS
L o q u e quiero deciros hoy, lectores míos, m e l ó
contaron à mí y estimo que merece s e r contado.
E r a s e el pueblo de
de reducido vecindario.
una pequeña villa de mil habitantes escasamente.
Nada diré de principescas leyendas: al fin ya pasaron sus príncipes, sus condes, su g e n t e hidalga.
P a s a r o n sin dejar huella de su hidalguía.
L a que m e c o n t a r o n no e s principesca; leyenda
de m e r c a d e r e s , de judíos, de gitanesca truhanería,"
que escogiera aquel país como refugio de sus pecados, cuando la persecución de qne fueron objeto en
España UH; tiempo.
Por transfusión de s a n g r e , los moradores de aquel
país, mitad judíos, mitad gitanos, siempre han sido
m á s avarientos, charlatanes, embusteros, intrigantes, t r u h a n e s , descreídos, hipócritas, falsarios, impostores; sin dejar de s e r , por eso, laboriosos, activos, v i v a r a c h o s é inteligentes. F o r m ó s e la Municipalidad, y, e n t r e sus vecinos, no hay rtiàs razón de
convivencia qüe d e s t r o z a r s e m u t u a m e n t e .
Si alguien de b u e n a m o r a l , de dignidad, de firmeza de c a r á c t e r , de creencias, de convicciones, d e
ideales y sentimientos elevados, de anímica nobilidad,,,, establece allí su tienda, h á g a s e cuenta de s e r
una planta exótica que no e c h a r á j a m á s r a i c e s . O
t e n d r á que huir m u y pronto, ó será absorbido.
Son aquella gente de una p e r v e r s i d a d r a y a n a à'
rufianesca. R a z a de m e r c a d e r e s , p a r a quienes la
•O
re
re
X
re
re
•o
re
moral y el honor son un mito, á nada y á nadie exceptúan d e su comercio innoble.
***
Bien, pues. Tenia aquel pueblo un monte, que un
día fué de cierta fundación religiosa. Olvidó el Estado de h a c e r s e con él cuando la desamortización, y
desde enfonces lo ha poseído el Municipio, sin que
los A y u n t a m i e n t o s hayan cuidado nunca de averig u a r con qué derecho.
El monte no d a b a m á s que ramaje y l e ñ a . p a i - a
aprovecharlos en común los vecinos pobres,
Y hubo un t i e m p o - n o lejano—que ejerció la Alcaldía quien e r a , e n t r e lo malo, lo peor. Ruíc, hipócrita, cobarde, farsante, codicioso
Concibió y llevó á cabo la idea de a p r o v e c h a r por
su cuenta exclusiva los productos del monte. Y cortó
leñas y m a d e r a y ramajes; extrajo sendas, c a r r e t a d a s
y las llevó á su casa. ¿Dónde mejor? Y, por o t r a p a r
te.... ¿Quién podía impedirlo?
•
•
*.
•
Gozaba el distrito de l a s ventajas que proporciona un g r a n d e y poderoso cacique. Este, á la sazón,
dominaba y a m p a r a b a al bando del Alcalde y sus
d e m a s í a s . El bando sufrió u n a crisis; las impaciencias d e algunos y las desconfianzas d e los demás,
deshicieron el bando, y del Alcalde s e distanciaron
muchos amigos.
Temió el Alcalde p e r d e r las futuras elecciones;
nó había de transigir con los descontentos, y prel irió llamar al bando enemigo.
—Y b i e n - Í e s dijo—, perdonemos antiguos agravios; córrase un velo al pasado y unamos, á las
v u e s t r a s , mis fuerzas. En las elecciones p a r t i r e m o s
el triunfo.
—Con u n a condición—observaron,
-¿Cual?
—El cambio de S e c r e t a r i o es forzoso.
—Perfectamente, ¿No hay más?
—Nada m á s : hecho.
Y la unión se hizo, en efecto.
— Busquemos, e n t r e todos, un buen Secretario,
activo, inteligente, joven, batallador, que no le
tiemble al cacique. Contad que éste no v a á perdon a r m e la jugada y que ha d e ponerlo á p r u e b a todo.
Que h a r á lo indecible p o r a n u l a r m e ; yo sé muy bien
que no perdona el cacique las deserciones. Busquemos Secretario, cueste lo que cueste.
Buscáronlo y lo tuvieron c u a l d e s e a b a n .
•
'
*** • • • /
:
Días pasaron, y aún meses. El infeliz S e c r e t a r i o
sufrió en aquel pueblo las d e Caín. ¡Qué de recurS0S, denuncias, reclamaciones y acometidas d e l grupo disidente!
Defendíase el Secretario y sália airoso siempre,
á pesar del cacique, de aquella lucha sórdida, hasta
que un día, sigilosamente, misteriosamente, llamóle
el Alcalde y le dijo;^
¿Conocéisme bien? ¿Creeisme capaz, mi buen amigo, de ninguna mala acción? ¿Me juzgáis capaz de
a p o d e r a r m e de lo ajeno?
¿A q u é esas preguntas?
—¿A qué? ü n hecho así, infamante, m e a t r i b u y e n .
—¿Tal hicieron? ¡Habráse visto! ¿Y contra vos?
¿Quiénes fueron?
_
. . .
;
- A d i v i n a r l o debíais. Canalla vil q u e se h a n propuesto p e r d e r m e .
Ya en este punto explicó el Alcalde lo del monte
y sus leñas y ramajes. T r a m ó una novela, que al Secretario se le antojó v e r í s i m a h i s t o r i a ; creyóla à ojos
ciegos, y así dijo:
—Calmaos. Es v u e s t r a lá razón y v e n c e r e m o s .
Fiad en mí.
El probo funcionario no creyó j a m á s en la v e r d a d
de la denuncia; juzgó siempre falsa imputación, como otras mil, de los contrarios, con ánimo de arribar al,poder.
- Luchó como un.váíiente, con esfuerzo, con denuedo, y esta vez contra todos, contra la mismísima
verdad, salvó al Alcalde de un presidio cierto.
— L a d e n u n c i a , entonces.. .
—Fué cierta, querido lector. Y el robo d e leñas
estaba probado de sobras en el sumario. F a l t a b a
una diligencia t a n sólo; el r e g i s t r o , la inspección
ocular. El procesamiento y la suspensión del Alcalde
i n e v i t a b l e m e n t e ; el presidio después. Y a a s í se pregonaba en la t a b e r n a del pueblo.
P a r a que así no fuera estaba el S e c r e t a r i o activo,
probo, batallador.
E l m o n t e fué declarado de a p r o v e c h a m i e n t o comuna!; el A y u n t a m i e n t o había e n c a r g a d o al Alcalde
l a c o r t a y e x t r a c c i o n . d e la leña, m a d e r a y ramajes
p a r a cederla á los pobres t r a n s e ú n t e s d u r a n t e el invierno; el A y u n t a m i e n t o había obrado dentro dej
círculo de atribuciones que le están conferidas; el
Alcalde no hizo m á s que llevar a c a b o la ejecución
de un acuerdo municipal; contra tal acuerdo y providencia no cabia la denuncia criminal al J u e z ; e r a
previa la cuestión administrativa y cabia e n t a b l a r la
cuestión de competencia que se interpuso y prosperó, de tal modo, que el Gobernador requirió lá inhibición al Juez, y este se dio por inhibido, y remitió
los autos al G o b e r n a d o r que, á su vez, los enviaba k
la Alcaldia.....
Lloró de emoción el Alcalde y juró g r a t i t u d eterna a l S e c r e t a r i o . Este sentíase satisfecho; sus esfuerzos habían vencido. C r e y ó una vez en la sinceridad del Alcalde, en la emoción, en sus lágrimas y
en sus palabras de gratitid.
. ..Tres meses,después.el .Alcalde.decretabada .s.eparación del S e c r e t a r i o . T a l fué su sorpresa, q u e le cayó la verida entonces; vio claro y pudo convencerse
de h a b e r salvado a l m á s rufián de los h o m b r e s .
Ni quito ni pongo r e y ; como me lo Cuentan yo lo
cuento.
•
GRÉFLIER.
AVÍS D' ADMINISTRACIÓ—Recomanem als
suscriptors de fora que no tingan saldades les
seves suscripcións, que cubreixin sos deutes
antes de fi d' any, si no volen que 'Is siga
interrumput l'envio del periòdic.
I g u a l a d a . - T i p . V d a . de M
Abadal.
jstaurant Casanovas
y X o c o l a t e r i a d e l Liceo.
Bones habitacions ab balcons á la Rambla.
Llum elèctrica.
Sala de banys.
Esmerat servey ai cubert y á la carta.
RAMBLA DEL MITJ N." 3.—BARCELONA.
Telefono número 2340.
de
m V
DL
Él
R a m b l a d e S. I s i d r e , n ú m . 55.—IGUALADA.
GRAN É X I T de la nova novela
" C O N D E N A B A A M U E R T E Ó L O S MISTERIOS D E Ü N A D I N A S T I A "
Emocionant novela d' éxit mundial. Publicació de les, més
barates. — Quaderns setmanals de 48 pàgines, 20 cèntims.
Deposit de postals y efectes d' escriptori. —Llibres ratllats.
Encuadernacións.:—Sellos Coutchouch y plaques esmaltàd'es.
Suscripcións a revistes espanyoles y estranjeres.'
Suscripcións á noveles per quaderns setmanals.
Es tenyeix y es rentan tota mena de robes usades, negres
y de. tots colors en qualsevol d.' altre.
Es tenyeixen y rentan els vestits sense desfer.
Es renten tota classe de boas, pells, estors, sombrilles,
g u a n t s de pell y altres objectes similars.
S' arreglan cortinatjes, mantellines, mocadors, etzètéra.
- Es planxa tota classe de roba rentada.
Es blanqueja y renta llana de matalassos,
En deu hores se renta, tenyeix y planxa la roba que s' entrega a n ' aquesta casa. — N o ' equivocarse--pér altr-e;55 - Hainbla 5- ^siire, 55, al costal de la ponda Corrons.
PREUS ECONÒMICS.
P R O M P T I T Ü T EN EL SERVEY
•a
CENTRE
D E .SUSCRIPCIONS
de
——-
-
m
X
de Rafel y G o m p a n y i a . ———
Còmodes y confortables habitacions il-luminades am llum
eléctrica.—Servey al cubert y à la c a r t a . — E s aquest estabhment dels millors entre 'Is de ía seva classe, y está situat en el
punt més cèntric de la Capital.—Preus sumament econòmics.
P u n t d e reunió dels igualadíns.
Carrer del }{05pital, 11.° 25. — S a , r c e i o n . a , .
Llibreria, Magatzem de mtisica y pianos, Encuadernacións,,^
Postals, Objectes d' Escriptori^ Papelería, Sellos de goma^
y Llibres ratllats.
là
Odena, 1. - Iffualada.
Descargar