el diario de noah

4t d’ESO
3r trimestre
EL DIARIO DE NOAH
CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT, TEMA I/O
FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ
Resiliència...tutoria
Demència senil i Alzheimer. Victòria de l’amor sobre la malaltia. Empatia...ètica
Presa de decissions. Amb el cor o amb la raó? ....tutoria
Qüestion els meus pensaments. Segones oportunitats per a les persones...ètica
Perseverància. Superació d’obstacles i barreres. Constància i esforç...tutoria
Esperança...ètica
Superar una emoció dolorosa....tutoria
Reflexionar sobre la interpretació que fem dels fets. Ser conscients de les
percepcions i judicis erronis. Responsabilitat ....català
Autoconeixement ...castellà
Escolta activa...tutoria
DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN
ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE
INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA:
Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:
 Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que
s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per
obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què
serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.
 Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions
i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil
en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per
exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una
classe.
 Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu,
expressió...) pot determinar la seva efectivitat.
 Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una
altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha
tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs
intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran
servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més
reflexius.
ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA
PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:
 S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i
observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.
 Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la
pel·lícula. Per a altres no és imprescindible
 Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb
alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.
RESILÈNCIA (1)
Sessió de tutoria
Primera part:
Explicam què és la resilència:
La Resiliència és quan un ésser viu, planta, animal o ésser humà
• Resisteix una pressió tan forta i 'es recupera!
• Rep cops, ofenses i maltractaments i 'es recupera!
• No se sent derrotat pel lleig, el difícil o el molest que li passi a la vida, encara
caigui i s'embruti.
perquè
• La Resiliència et permet recuperar-te.
• La Resiliència et permet lluitar.
• La Resiliència et permet treure de la teva vida el dolent i brut.
• La Resiliència et permet suportar qualsevol pressió.
• La Resiliència et permet tornar a posar-te de peu.
• La Resiliència et permet recuperar l'humor.
• La Resiliència et permet aprendre alguna cosa de cada moment.
• La Resiliència et permet aguantar seriosos problemes.
• La Resiliència et permet estar tranquil, encara que el teu cos estigui inundat de
tristesa.
• La Resiliència et permet utilitzar les teves habilitats per fer front a qualsevol
situació dolenta.
• La Resiliència et permet aprofitar una mala experiència per treure alguna cosa
positiva d'ella.
• La Resiliència et permet absorbir el bo de casa vivència.
• La Resiliència et permet esprémer les emocions negatives.
• La Resiliència et permet créixer tenint en tot moment els peus a terra.
• La Resiliència et permet millorar i ser millor malgrat tots els cops que reps a la
vida.
Segona part:
Visionam el següent vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=iVnzcHPVki8#t=139
Feim aquest comentari:
Gràcies a la resiliència es pot transformar el sofriment en una oportunitat per treure
el millor d'un mateix. Segur que coneixes l'expressió "el que no et mata et fa
més fort". Doncs bé, el que fa la resiliència és, precisament, fer-te més fort
davant totes les adversitats que vagin sorgint en la vida. I el més important és
que de cada situació adversa viscuda cal saber extreure un conclusió positiva,
és a dir, es tracta d'absorbir el dolent per treure del dolent el bo com, per
exemple, un ensenyament, una experiència, una vivència que et permeti seguir
endavant, que et permeti seguir de peu.
Tercera part:
Els comentam que practicar la bondat és una forma d’aprendre a tenir més
resiliència.
Els parlam de la diferència entre favor i acte de bondat.
La Reial Acadèmia de la Llengua en la seva primera accepció defineix el terme
favor com 'Ajuda, socors que es concedeix a algú', mentre que defineix bondad
en la seva segona accepció com a 'natural inclinació a fer el bé'.
Hi ha una diferència considerable entre fer un favor i realitzar un acte de bondat.
En moltes ocasions les persones fan un favor a altres perquè ho han demanat, és
a dir, no ha sortit de nosaltres mateixos, mentre que l'acte de bondat es
distingeix precisament per ser una acció natural, espontània i que nosaltres fem
per pròpia iniciativa i, és clar, sense esperar res a canvi.
Els proposam un acte de bondat:
Necessitarem: Fulls de colors i una caixa tancada amb una ranura a la part superior
(urna).
Explicam als alumnes que repartirem per sorteig un paper en què figurarà el nom
d'un company de classe. Serà a aquest company al que haurà de realitzar
l'alumne un acte de bondat o aquells que cregui necessaris. Per dur a terme un
acte de bondat tendrà tota la setmana.
Cal explicar-los que l'acte de bondat ha de ser una acció molt senzilla, espontània,
fàcil de realitzar, sense cap cost i, si és possible, sense que l'altre company se
n'adoni.
Exemples d'actes de bondat:
• Aixecar un full o un llapis de terra.
• Deixar passar primer al company.
• Saludar pel seu nom al company
• Felicitar al company per alguna cosa que hagi fet bé.
• Preguntar com se sent avui
• Oferir-se per recollir el material de la taula.
• Prestar un bolígraf durant uns dies.
• Apuntar els deures a l'agenda del company.
• Envia un WhatsApp desitjant un bon dia o donant la bona nit.
• Proposar alguna pel·lícula, videojoc o llibre que ens hagi agradat.
• Xocar la mà quan el nostre company hagi fet alguna cosa bé.
Quan l'alumne hagi realitzat un acte de bondat, en un altre paper que li haurà donat
el tutor, escriurà el seu nom i el nom del company a qui ha de realitzar l'acte de
bondat. A més, en aquest paper escriurà en què ha consistit l'acte de bondat en
qüestió. Un cop ho hagi escrit, el ficarà dins la caixa tancada (urna). El profesor
també participarà de l'activitat com una forma d'empatitzar amb un alumne.
Al cap d'una setmana i en la sessió lectiva de tutoria, els alumnes es col·locaran en
cercle i es col·locarà la caixa tancada al centre i a sobre d'una taula. El tutor
l'obrirà i anirà llegint cada acte de bondat i l'hi lliurarà a la persona que l'ha
rebut. Aquesta persona s'aixecarà de la seva cadira, anirà al company que li ha
fet l'acte de bondat que també s'aixecarà, l'hi agrairà de paraula i s'abraçarà amb
ell. En aquest sentit és fonamental verbalitzar l'acte de bondat, fer-lo visible
mitjançant la paraula i l'agraïment. Perquè aquesta verbalització serà a la qual
ens acollirem quan es produeixi una situació adversa.
Finalitzada la lectura de cada acte de bondat, es col·locaran de forma visible a les
parets o cartelleres de l'aula.
DEMÈNCIA SENIL I ALZHEIMER. VICTÒRIA DE L’AMOR SOBRE LA
MALALTIA. EMPATIA (2)
Sessió d’Ètica
Primera part:
Us proposem alguns exercicis:
“Saluda’m”
Objectiu: la salutació és una de les primeres representacions teatrals que fem al llarg
del dia: quan arribem a la feina, a l’escola, a casa, quan entrem a una botiga…
Saludem a la família, els nostre veïns a l’ascensor, els companys, els dependents, el
conductor de l’autobús. De fet, és una de les expressions més freqüents de les rutines
quotidianes.
Per a començar ens saludarem amb l’altra persona com si acabéssim d’arribar. Per
exemple, com es saluden els veïns, o una nena i un nen, com nosaltres saludem a
la nostra mare, o a una persona que no coneixem, a un vell amic…
Després anem introduint variables:
-saludem com si fóssim una persona molt tímida, molt efusiva, molt seriosa…
-salutacions des de diferents estats d’ànim: enfadat, preocupat, alegre, cansat…
-salutació formal, informal, salutacions variant el receptor (un nadó, un policia, un
metge…)
“Jo camino, tu camines, ell camina…”
Objectiu: si observem la manera de caminar d’una persona podem saber les
intencions que porta, l’actitud amb la qual va iniciar una conversa, l’estat d’ànim, les
presses amb les quals parla després. Això pot servir-nos per a saber amb quina actitud
afrontar el diàleg amb determinades persones, i fins i tot per a veure si un nen o adult
tendeix més a l’exploració o a la introversió.
La idea és que busquem diferents maneres de caminar. Per exemple:
-La nostra forma de caminar expressa part de la nostra identitat. Proveu a
caminar com ho faria algú introvertit, extravertit, poruc, alegre, etc.
-Ara variant alguns dels nostres rols o papers a la vida: no caminem igual en el
nostre rol de treballador, que d’alumne, de parella, d’amic…
-Canviant les nostres inquietuds o motivacions: el caminar de les presses, de qui
busca alguna cosa, de qui camina gaudint, de qui persegueix, de qui desconfia…
-Modificant les nostres emocions: camina de forma diferent qui està alegre, enfadat,
preocupat…
Variant: “originals i copies”.
Qui va devant nostre inventa un estil de caminat i els altres el copien. Després es va
canviant i imitant a l’últim que ha passat. Després podem intentar endevinar l’estat
emocional de cada forma de caminar.
Totes aquestes dinàmiques ens poden ajudar a observar la gent i entendre com se
senten en cada moment, hi ha molts recursos per a treballar l’empatia.
Segona part:
Visionam els següents vídeos
Alzheimer (la sensació d'estar sol)
https://www.youtube.com/watch?v=5xjVeBN79MI
Oyakudachi · La Senyora (Un conte sobre Alzheimer)
https://www.youtube.com/watch?v=KHgELUdCpWY
Tercera part:
Debat sobre com es de sentir un malalt d’Alzheimer, la seva família i els seus
cuidadors
EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ
Sessió EF
PRESA DE DECISSIONS. AMB EL COR O AMB LA RAÓ? (3)
Sessió de tutoria:
El Consell de Savis opina...
1. Demanam als alumnes que pensin en un conflicte que els hagi passat i que ho
descriguin amb claredat.
2. S’estudia el problema i pensen en un consell per donar a la persona que s’ha
trobat en aquesta situació. Les escriuen a una tarjeta
3. Agrupam els consells similars, retiram els que es repeteixen i ens quedam amb
les targetes imprescindibles perque la persona amb problemes les pugui utilitzar
com ajuda per afrontar aquestes situacions problemàtiques.
QÜESTION ELS MEUS PENSAMENTS. SEGONES OPORTUNITATS PER
A LES PERSONES (4)
Sessió d’ètica
Qüestion els meus pensaments...
1.
Cada alumne pensa un aconteixement negatiu o dolorós que li estigui
passant en aquest moment i, per escrit, va completant el següent qüestionari:
 Escriure l’aconteixement o el problema al que m’enfront (per exemple:
fa tres dies que el meu amic no me xerra)
 Identificar qualsevol creença negativa que me susciti aquesta situació
(per exemple: segur que ja no me torna xerrar..)
 Escriure la conseqüència del problema, com te fa sentir i com actues
(per exemple: me sent fatal, me sent tot sol, no sé conservar els meus
amics...)
 Qüestionar la creença negativa, posant-la en dubte i intentant
substituir-la per altres possibles raons (per exemple: potser està ocupat
i preocupat per l’examen, potser està trist també i vol que jo li xerri...)
 Prendre consciència de que cercar explicacions més positives i
optimistes davant aquestes situacions, pot millorar el nostre estat
d’ànim, i afrontar amb més realisme i valentia situacions de dificultat o
dolor.
2.
En acabar, cada alumne podria expressar de forma oral el seu grau de
satisfacció amb aquesta activitat, que li aporta aquesta fórmula...
PERSEVERÀNCIA. SUPERACIÓ D’OBSTACLES I BARRERES.
CONSTÀNCIA I ESFORÇ (5)
Sessió de tutoria
Primera part:
Les presentam un vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=M97vR2V4vTs
Comentam el vídeo
Segona part:
Les proposam un acte de perseverància:
1. Cada alumne elegeix una activitat senzilla que exigeixi un esforç i es
compromet a dedicar-hi uns minuts cada dia durant una setmana. Per exemple:
pujar les escales en lloc d’anar amb ascensor, fer algunes flexions, anar a
comprar el pa, ajudar a posar sa taula, practicar un exercici de meditació basada
en la respiració....
2. Proposam als alumnes que després d’haver realitzat l’activitat diària que han
escollit, meditin durant un minut sobre la importància de ser diligent i haver
complit u objectiu. Pot ser útil el següent exercici de meditació basada en la
respiració, utilitzant la respiració combinada amb frases o paraules clau....per
exemple:

Quan inspir, me sent perseverant

Quan espir, somric feliç
ESPERANÇA (6)
Sessió d’Ètica
Esperança:
Mètode ACCRR: detectar i rebatre els pensaments pessimistes.
1. Explicam el mètode:
- Adversitat: prenem consciència de la situació adversa i en què consisteix
exactament
- Creences: idees prèvies que sorgeixen espontàniament: identificar els
pensaments negatius que sorgeixen davant l’adversitat
- Conseqüències habituals d’aquestes creences: analitzam les conseqüències
que poden tenir els nostres pensaments negatius i prenem consciència dels
possibles efectes adversos
- Rebatre les creences habituals
- Revitalització que es produeix quan les creences es rebaten amb èxit: donarse compte del que passa quan les creences negatives són refutades
satisfactòriament, i se’ns obri un panorama més objectiu per jutjar la realitat
i actuar sobre ella.
2. Explicar que la clau està en rebatre bé les creences. Quatre estratègies:
- Cercar evidències que demostrin que les nostres idees negatives són
incorrectes
- Analitzar altres causes alternatives que ens hagin duit a la situació adversa
- Evitar el catastrofisme
- Plantejar-se alternatives si les creences negatives estan fonamentades. Per
exemple, demanar-nos quina utilitat té recrear-nos en les nostres creences
negatives
3. Posam un exemple:
Adversitat
La meva amiga no
compareix i no tenc
manera de posarme en contacte
amb ell
Creences
Aquí estic
esperant
mentres ella
ve quan lo
dóna la gana
Conseqüències
Me sent impacient i
estic enfadada per
la falta de
puntualitat de la
meva amiga
Rebatiment
Pot ser ha
tengut
problemes
per arribar
Revitalització
Me sent millor
si no estic
enfadada. Me
puc centrar en
altres
alternatives:
cridar a qualcú
perquè me doni
el seu telèfon,
contemplar el
paisatge
mentres
l’esper..
SUPERAR UNA EMOCIÓ DOLOROSA (7)
Sessió de tutoria
Superar una emoció dolorosa:
1. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a
un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions
profundes
2. Recordar algun fet més o menys recent que ens hagi produït alguna emoció
dolorosa (ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...). També podem elegir alguna
vivència relativament estable (un problema, un obstacle, una dificultat...) que
ens causi algun tipus de dolor.
3. Quan hem elegit l’emoció a observar, tractar d’identificar el motiu que la
causa, i reproduir en el cos i en la ment allò que ens passa (sensacions
corporals i reaccions mentals que experimentam quan ens passa aquesta
vivència)
4. Ara posarem nom a l’emoció: ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...
5. Ara abandonarem la resistència que ens produeix aquesta emoció, tractant
d’acceptar-la tal com és. Això no significa resignació, sinó reconèixer que
aquesta emoció és real i està dins noltros. Només així serem capaços de
transformar-la
6. En aquest punt ens podem començar a distanciar de les nostres emocions. Ens
deim a nosaltres mateixos: jo NO som aquesta emoció; som la persona que
observa aquesta emoció. Jo som molt més que una emoció
7. Per acabar agafam consciència de la nostra respiració, experimentant la calma
que ens produeix estar asseguts respirant tranquil·lament. Pensarem la següent
frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades
procurant sentir intensament l’alegria d’estar vius en el moment present i la
pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta
sensació durant un parell de minutets
REFLEXIONAR SOBRE LA INTERPRETACIÓ QUE FEM DELS FETS.
SER CONSCIENTS DE LES PERCEPCIONS I JUDICIS ERRONIS.
RESPONSABILITAT . (8)
Sessió de català
L’activitat consisteix en omplir un qüestionari sobre la informació que recullen de
la història que escolten.
La persona dinamitzadora llegeix al grup una història, que han d'escoltar atentament.
La lectura es realitza dues vegades.
HISTÒRIA:
"Un home de negocis acaba d'apagar els llums de la botiga, quan un home va
aparèixer i li va demanar diners. El propietari va obrir una caixa registradora. El
contingut de la caixa registradora va ser extret i l'home va sortir corrent. Un
membre de la policia va ser avisat ràpidament. "
En segon lloc els membres del grup emplenen individualment un qüestionari que
se'ls lliura, en aquest apareixen una sèrie d'afirmacions referides a la història de
les que han d'indicar si són veritables, falses o no saben.
Indica si les frases són V, F o ¿
1.- Un home va aparèixer després que l'amo apagués els llums de la seva botiga. ¿?
2.- El lladre era un home ¿?
3.- L'home que va aparèixer no va demanar diners
4.- L'home que va obrir la caixa registradora era l'amo
5.- El propietari de la botiga va extreure el contingut de la caixa registradora i va
sortir corrent ¿?
6.- Algú va obrir una caixa registradora
7.- El lladre va demandar diners a l'amo ¿?
8.- Era a plena llum del dia quan l'home va aparèixer. ¿?
9.- L'home que va aparèixer va obrir la caixa registradora ¿?
10.- Ningú va demandar diners
11.- La història es refereix a una sèrie de fets en els quals únicament s'esmenten
tres persones: l'amo de la botiga, un home que va demandar diners i un policia.
¿?
Finalment, la persona dinamitzadora llegeix en veu alta les afirmacions i els
participants informen sobre les seves respostes a cadascuna d'elles.
Feim un debat sobre les possibilitats d’interpretar uns fets de manera errònia
AUTOCONEIXEMENT (9)
Sessió de castellà
Conèixer-nos una miqueta més ens ajudarà a saber millor què és el que volem i el que
podem fer amb les nostres vides. Avui els proposarem una pregunta senzilla:
Què fas a l'escola?
Una pregunta molt clara que no necessitarà de cap explicació més. Cadascuna i
cadascun haurà d'intentar interpretar i donar resposta per escrit a aquesta pregunta
durant uns 5 o 10 minuts.
Quan tothom ha reflexionat una mica i ha escrit alguna cosa els llegim la següent
història:
LA CANTERA
Una dona va passar per una pedrera on un grup d'homes colpejaven amb els seus becs
sobre la roca. En veure tant esforç els va preguntar què feien.
El primer va respondre que picar pedra. El segon va dir que així es guanyava la vida.
El tercer va afirmar: - "Construeixo una catedral".
Tres respostes diferents a la mateixa pregunta. Moltes més seran les que els nois i
noies del nostre institut ens donaran com resposta al que els hem preguntat. Obrirem
un petit debat per comentar les respostes de l'ecol i les de la cantera.
Segur que el debat ens ha suggerit noves idees per respondre a la pregunta amb la que
vam iniciar aquesta dinàmica. Bé en classe o com a treball personal a casa podem
demanar-los que afegeixin alguna cosa al seu escrit.
No cal que llegim en públic el que han escrit però sí podem recollir-lo, llegir-lo
detingudament i potser escriure'ls algun comentari personal que els pugui animar. Si
ens sembla apropiat podem llegir algun dels escrits de forma anònima.
ECOLTA ACTIVA (10)
Sessió de tutoria
1. Proposam la dramatització d’una situació per prendre una decisió hipotètica,
per exemple elegir un llibre per llegir a classe.
2. Part dels alumnes acturan com a observadors i altres com a actors.
3. Preparam vàries targetes en les que anotarem cada una de les possibilitats; per
exemple llibre d’aventures, de ciència ficció, còmic, teatre, poesia. Cada actor
defensarà l’opció que li hagi tocat intentant convèncer a la resta de que és la
millor.
4. Al final es demanarà a cada un dels actors :
Us heu sentit acollits i escoltats?
Heu pogut exposar la vostra opció amb el temps i l’atenció suficient?
Com us heu sentit?
Com creis que s’ha sentit l’altra quan ha escoltat la vostra opinió?
5. Els observadors també han d’expressar com han vist que es desenvolupava el
debat: si tots estaven còmodes, si han argumentat bé, quina opció elegirien en
funció dels arguments
6. Per acabar destacarem el paper del diàleg i de l’escolta. Intentarem arribar a la
conclussió de que per comunciar-se ens hem de posar a la pell de l’altra i que
les bones relacions són aquelles en les que es pot dir el que es pensa sense
ofendre ningú i comprenent els sentiments que es poden provocar en els altres.
ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM:
ASSIGNATU
RA O
COMPETÈNC
IA BÀSICA
ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN
Anglès
Sinopsi de la pel·lícul
Castellà
Descripció de la personalitat de cada
personatge.
Socials
La Segona Guerra Mundial. Conseqüències
emocionals
Biologia
Plàstica
Estudi sobre l’Alzheimer
Fer un collage amb fotogrames de la
pel·lícula
Català
Cada alumne s’escriurà una carta a si mateix
que cregui que li pugui servir de
motivació/record si la llegeix quan sigui
major
Informàtica
Fer un vídeo amb diferents fotogrames de la
pel·lícula i frases de la mateixa que els hagin
cridat l’atenció.
Moment
que es
suggereix
per a la
seva
aplicació
PROFESSOR
IMPLICAT
LECTURES QUE ES PROPOSEN
Les propostes es podrien fer a una sessió de castellà
Es podria fer un resum d’aquest text afegint un comentari personal
La Vanguardia. Es (3 de gener de 2015) http://www.lavanguardia.com/estilos-devida/20130510/54373872100/existe-aun-el-amor-verdadero.html
¿Existe aún el amor verdadero?
Soñamos con los cuentos de hadas, con la media naranja impuesta por la industria cultural.
Buscamos sin parar ese amor romántico, pero en la era capitalista nos hemos vuelto
inconformistas, hasta el punto de consumir (y no construir) relaciones. De ahí que nos
preguntemos...
ES | 10/05/2013 - 07:34h | Última actualización: 10/05/2013 - 20:22h
Yaiza Saiz
Si los amantes más famosos de la historia, Romeo y Julieta, vivieran en el siglo XXI puede
que nunca jamás hubieran decidido quitarse la vida por amor. Hubieran tenido libertad para
casarse o para vivir una relación liberal o para crear un proyecto de vida común. Quizás no es
descabellado pensar que hubieran acabado aburridos el uno del otro, como muchas parejas
posmodernas, dando fin a la relación con un divorcio exprés. La Julieta actual, motivada por los
valores de autonomía y libertad vigentes, seguramente se lo hubiera pensado dos veces y hubiera
buscado un nuevo Romeo antes de clavarse la daga en el pecho.
Hoy en día, “tenemos más oportunidades afectivas que nuestros antepasados y hemos
multiplicado por mil la creencia en la posibilidad de poder encontrar siempre a alguien mejor”,
explica Francesc Núñez, sociólogo y director del programa de humanidades de la UOC
(Universitat Oberta de Catalunya). Vivimos en otros tiempos, ya no creemos en el matrimonio
de conveniencia y los cambios sociales nos han vuelto cada vez más inconformistas. “Ha
cambiado la mentalidad con la que elegimos de quien nos enamoramos, ahora somos bastante
más racionales”, añade el sociólogo. Eso nos lleva a andar buscando continuamente el amor
verdadero, ese ideal romántico que nos muestran las películas y los libros de la industria
cultural, adaptándonos durante ese proceso de búsqueda a las políticas de consumo marcadas por
el capitalismo.
Tratamos de encontrar a nuestra alma gemela bajo la premisa del “busque, compare y, si
encuentra algo mejor, compre”, desechando todo aquello que no nos llegue a convencer, aunque
sea sólo por un mínimo detalle. “Como consumidores deseamos una cosa, pero cuando ya la
tenemos nos olvidamos – asegura Núñez –; algo parecido pasa ahora con el amor”.
AMORES DE USAR Y TIRAR
Dice Zygmunt Bauman, sociólogo polaco ganador del premio Príncipe de Asturias de
Comunicación y Humanidades en el 2010, que consumimos relaciones igual
que consumimos productos. Para el sociólogo, la idea del matrimonio, del “hasta que la muerte
nos separe”, deviene inasumible en una sociedad marcada por el eterno presente y por la
costumbre del usar y tirar a la que nos ha arrastrado el capitalismo. “Ahora el amor es líquido,
las relaciones son fluidas y es más difícil crear lazos duraderos, se cambia más de pareja y las
personas se comprometen menos”, explica Francesc Núñez para definir el concepto de amor
líquido acuñado por Bauman. Las relaciones interpersonales del siglo XXI están marcadas por
la fugacidad, la superficialidad y por la fragilidad de los vínculos afectivos.
Es fácil creer que el amor acaba en el momento en el que aparecen nuevos ingredientes en la
relación o surgen cambios novedosos, pero en realidad lo que nos cuesta es asumir que la pareja
se transforma. “La pareja es un organismo vivo en continua evolución, es imposible que el
enamoramiento inicial dure eternamente”, afirma la psicóloga y sexóloga Pilar Sampedro,
especialista en terapia de pareja y mediación familiar. El proceso de cristalización (ese periodo
que vivimos cuando nos enamoramos, y en el que idealizamos al otro proyectandoen él
nuestros deseos y necesidades), acaba tarde o temprano. “Al principio no nos enamoramos de lo
que el otro es, sino de lo que nosotros creemos e imaginamos que es –añade la psicóloga–; pero
pronto la realidad nos revela datos y es ahí cuando hay que decidir si el balance entre lo
imaginado y lo real es positivo, si sale a cuenta estar con esa persona”.
EL IDEAL ROMÁNTICO
Hacer este balance, en la era posmoderna, es difícil porque nuestras expectativas sobre “lo que el
otro debería ser” suelen ser demasiado altas. “Son unas expectativas
demasiado hollywoodienses –afirma Nuñez–; tanta es la exigencia a la hora de seleccionar y
elegir que ya nos aboca a una decepción previa o prematura”.Pero ¿cómo y por qué construimos
esas expectativas que hasta nosotros mismos juzgamos inalcanzables? “El romance y el
romanticismo se han convertido en mercancía. El capitalismo es quien está dictando lo que uno
tiene que sentir cuando está enamorado de otra persona e, incluso también, lo que tiene que
hacer”, explica Sampedro.
Han pasado tan sólo unos 60 años desde que descubrimos que disfrutar de un viaje a París,
pasar el fin de semana en una casa rural, salir a cenar a uno de los mejores restaurantes de la
ciudad o regalar flores son gestos románticos que de vez en cuando debemos compartir con la
pareja. “El capitalismo ofrece rituales para todos los presupuestos, y eso permite que las parejas
con menos recursos también puedan vivir los rituales románticos”, afirma Sérgio Costa, profesor
de Sociología de la Universidad Libre de Berlín y autor del estudio ¿Amores fáciles?
Romanticismo y consumo en la modernidad tardía. Para Costa, “el amor es la última
utopía capitalista, pero a la vez es la utopía que alimenta el consumo y la acumulación de
capital”. Ya no son el cine, la literatura o el arte quienes imitan al amor, sino que hoy en día son
las parejas quienes imitan al arte, al cine o a la literatura. “Tomamos ejemplo de la industria
cultural, de esa utopía romántica que nos ofrecen las artes, al punto de que vivimos soñando con
cosas que en la vida cotidiana nunca podremos cumplir”, explica el sociólogo.
La industria cultural, y sobre todo el cine hollywoodiense, nos ofrece constantemente historias
de amor exitosas, cargadas de personajes idealizados y tramas mitificadas que nos hacen creer
que sólo a través del amor verdadero es posible alcanzar la felicidad plena, la armonía y la
abundancia. “Ahora que vivimos en la era del vacío, como dice el filósofo francés Gilles
Lipovetsky, es fácil aferrarnos a estas promesas. Buscamos emociones fuertes y estamos
hambrientos de sensaciones rápidas e intensas, de sentimientos que nos llenen el vacío”, asegura
Coral Herrera, consultora de género y autora del libro La construcción sociocultural del amor
romántico (Fundamentos). “La frustración llega cuando nos damos cuenta de que ese amor
verdadero, eterno y maravilloso, que nos hacen creer que existe en realidad., es tan sólo un
ideal”, añade Herrera.
FRUSTRACIÓN Y REALIDAD
Pocos cuentos acaban con un final como el de Cenicienta o Blancanieves, pero aunque seamos
conscientes de que el “fueron felices y comieron perdices” sólo está reservado para un
pequeño porcentaje de historias, la idea de tener que afrontar la realidad tal como es no suele
atraernos demasiado. “Somos generaciones poco preparadas para la frustración y tener pareja
es naturalmente frustrante”, afirma Pilar Sampedro. ¿Por qué? Siempre existirán intereses y
necesidades individuales que se impongan a las colectivas y que abran un pequeño abismo entre
la pareja.
Nuestros abuelos sabían, de mejor o peor manera, sobrellevar las diferencias; “pero ahora
nosotros queremos todo en el mismo lote, encontrar a alguien con quien configurar un proyecto
de vida, sentirnos siempre enamorados y que el deseo sexual nunca se agote –explica la
psicóloga–; y hay que tener claro que la pareja no puede cubrir todas nuestras necesidades, ni
que siempre va a ser todo tan maravilloso como nos muestra la ficción”. En la realidad, el otro
es un simple ser humano, con las mismas imperfecciones y defectos que nosotros mismos
podemos tener.
“Es muy fácil anhelar la tierra prometida, pero la tierra prometida hay que caminarla”, afirma
Joan Garriga, psicólogo gestálsico y autor de El buen amor en la pareja (Destino). “La pareja no
está pensada para que por sí misma nos dé la felicidad, sino que hay que trabajar la relación
constantemente –añade Garriga–; lo que pasa es que en este siglo parece que todo tiene que
servir sólo al yo”.
¿INDIVIDUALISMO Y AMOR?
La ecuación es simple: a más libertad y mayor posibilidad de elección, más individualismo.
“Vivimos en tiempos muy nuevos, en menos de 100 o 50 años el yo se ha convertido en el
epicentro del vivir”, explica Garriga. Ahora somos más egocéntricos e inconformistas de lo que
fueron nuestros antepasados. “El ego está muy ligado a la libertad, y ahora al tener más libertad
tenemos mucha más incertidumbre”, continua el psicólogo. Un siglo atrás pocas opciones
existían, “o te casabas pronto, o te metías a monje, o te desesperabas mucho hasta asumir tu
soltería o optabas por la opción de la prostitución y de la vida ligera –añade Garriga–; ahora
puedes estar soltero sin que nadie te mire mal, ser prostituta estando casada, tener hijos por aquí
y por allá… hay mil opciones de vida”.
Los cánones se han resquebrajado configurando una sociedad libre, pero también provocando
un gran estrés. Buscamos desesperadamente sin saber lo que buscamos y eso, en ocasiones, nos
hace infelices. “Antes uno sabía lo que tenía que hacer: casarse, tener hijos, etcétera. Ahora hay
muchas opciones, por lo que muchas personas andan desorientadas”, afirma Garriga.Ese es el
motivo por el que “nos aferramos a paraísos individuales, a utopías emocionales de carácter
individualista que empleamos para evadirnos de un mundo que no podemos cambiar”, explica la
consultora de género Coral Herrera. En definitiva, nos aferramos al amor romántico como si
se tratara de una nueva religión, creyendo que encontrar al amor verdadero es nuestra salvación
y que sólo tropezando con nuestra media naranja podremos dar sentido a nuestras vidas. Pero
como casi siempre, la realidad supera a la ficción.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20130510/54373872100/existe-aun-el-amor-verdadero.html#ixzz3PLwP7KMX
CANÇONS SELECCIONADES
Es podria treballar a castellà
Señora
Joan Manel Serrat
Ese con quien sueña su hija,
ese ladrón que os desvalija
de su amor, soy yo, señora.
Ya sé que no soy un buen yerno.
Soy casi un beso del infierno,
pero un beso, al fin, señora.
Yo soy ese por quien ahora
os preguntáis por qué, señora,
se marchitó vuestra fragancia,
perdiendo la vida, mimando su infancia,
velando su sueño,
llorando su llanto
con tanta abundancia.
Si cuando se abre una flor,
al olor de la flor,
se le olvida la flor.
De nada sirvieron las monjas,
ni los caprichos y lisonjas
que tuvo a granel, señora.
No la educó, ya me hago cargo,
pa' un soñador de pelo largo.
¿Qué le va usted a hacer, señora,
si en su reloj sonó la hora
de olvidar vuestro hogar, señora,
en brazos de un desconocido,
que sólo le ha dado un soplo de Cupido
que no la hizo hermosa
a fuerza de arrugas
y de años perdidos?
Póngase usted un vestido viejo
y, de reojo, en el espejo,
haga marcha atrás, señora.
Recuerde antes de maldecirme,
que tuvo usted la carne firme
y un sueño en la piel,
y un sueño en la piel,
y un sueño en la piel, señora...
Señora, Señora
En el següent vídeo, Serrat comenta la cançó abans de cantar-la
https://www.youtube.com/watch?v=q1WQSPaPvns
Aquí podem escoltar la cançó:
https://www.youtube.com/watch?v=cM_9RrlV-t4
VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS
Es podrien veure i comentar a tutoria
Prendre bones decissions
https://www.youtube.com/watch?v=NoEXbto0OVo (4 min)
https://www.youtube.com/watch?v=nGrBu0w5i5k (5 min)
https://www.youtube.com/watch?v=_3KeOeOml-0 (4 min)
FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11)
Aquestes frases es podrien treballar a tutoria
FRASES DE LA PEL·LÍCULA:
 "No sóc ningú especial. Només sóc un home corrent amb pensaments corrents.
He portat una vida corrent. No m'han fet cap monument i el meu nom aviat
quedarà en l'oblit. Però segons com es miri he tengut molt èxit com moltes
altres persones en la vida. He estimat a una altra persona amb tot el meu cor i
això per a mi sempre ha estat suficient. "
 "Avui és un gran dia? Vostè diu això tots els dies."
FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA
 Mai un home és massa vell per recomençar la seva vida i no hem de cercar que
el que va ser l'impedeixi ser el que és o el que serà. Miguel d'Unamuno
 Envellir és com escalar una gran muntanya; mentre es puja les forces
disminueixen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena.
Ingmar Bergman
PROJECTE
EDUCACIÓ
EMOCIONAL
El cinema com
a eix
vertebrador de
l’educació
emocional i del
treball
interdisciplinari.
CENTRE
GRUP DE TREBALL
AULA
BALEAR
ESPIGARES NAVARRETE, M. ANTONIA
GELABERT FONT, MARIA MAGDALENA
GUIJARRO CAÑELLAS, ROSA
JOVER ARBONA, CATALINA
LLITERES LLITERES, FRANCISCA
PAYERAS GIL, ISABEL
RAMIS CRESPI, MARGALIDA
SASTRE JUAN, ROSA
ALTRES
PROFESSORES QUE
COL·LABOREN
M. BEL OLIVER
SASKIA ROCA
MARGA PAYERAS
MIQUEL RAFEL