ERC es reivindica com l`esquerra liberal a Madrid Marc Andreu El

Anuncio
ERC es reivindica com l'esquerra liberal a Madrid
Marc Andreu
El Periódico de Catalunya, 31/01/2008
Amb "orgull de la feina feta" i ignorància de qui va llançar el 2004 els vuit
diputats republicans a Madrid, ERC es va reivindicar ahir com l'esquerra liberal i
possibilista que, sense renunciar als seus principis independentistes, és capaç
d'influir en el PSOE, defensar els interessos econòmics catalans i servir-se de
la tribuna del Congrés per guanyar adeptes sobiranistes a Catalunya. Sense
renunciar a ser "partit de combat i de Govern", com va citar Joan Tardà, al
"pragmatisme" hi van apel•lar Joan Puigcercós i Joan Ridao al presentar el
llibre que repassa la història de l'actual grup d'ERC a Madrid.
El vicepresident del Govern i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira,
artífex del gran resultat republicà del 2004 com a cap de llista al Congrés
després de l'entrevista amb ETA a Perpinyà, va assistir en primera fila a un
acte que va deixar petita la Casa del Llibre. Però Carod no va parlar. Ni va ser
citat. Tot el protagonisme va ser per als 10 diputats –entre el 2004 i el 2007 hi
va haver dos relleus– que sí que van exercir.
CAVALL I ASE
D'una legislatura que, segons Tardà i Ridao, "va arrencar a cavall" per després
patir una "parada d'ase", Puigcercós va ser l'encarregat de glossar, un per un,
la feina dels que el van rescatar de la soledat del Grup Mixt. Abans, Tardà va
introduir la desenfadada obra El més calent... al front de Madrid sense renegar
que n'hi ha que titllen d'"estrafolaris" els republicans per "actuar sense
complexos" en pro, per exemple, de la llengua catalana.
Puigcercós va admetre que "cal trencar ous per fer truita", però el número dos
del 2004 i el cap de llista del 2008 van aclarir que la seva tasca va més enllà de
"gestos".
SINTONIA AMB SOLBES
Després de reconèixer Tardà haver influït en el PSOE en polítiques d'esquerres
"gràcies també a IU", Puigcercós va sortir "en defensa del lliure mercat". Va
explicar la seva sintonia amb Pedro Solbes i va relatar la "sorpresa" que ERC
es va guanyar al revelar-se a Madrid, a més d'independentista, com "una
esquerra de la llibertat que no ho vol socialitzar tot". Una Esquerra que vol
repetir grup el 9-M per defensar, per exemple, els interessos "del sector
farmacèutic català sense cobrar res a canvi".
ERC presume de hacer pedagogía desde Madrid
F. Bracero
La Vanguardia, 31/01/2008
Los diputados del grupo parlamentario de Esquerra en el Congreso de los
Diputados presentaron ayer el libro El més calent… al front de Madrid
(Meteora), en el que describen la legislatura que acaba de terminar a través de
su visión de los acontecimientos políticos en la capital de España. La
presentación, que corrió a cargo del secretario general de ERC, Joan
Puigcercós; el candidato a las generales, Joan Ridao; y el diputado Joan Tardà,
tuvo como elemento común la justificación de las acciones reivindicativas más
llamativas de los republicanos. Junto a éstas, los parlamentarios de ERC
explicaron el trabajo llevado a cabo y se apuntaron haber conseguido medidas
como la derogación del plan hidrológico nacional, la devolución parcial de los
papeles de Salamanca o la ley de igualdad.
Puigcercós aseguró que su grupo, en ocasiones, ha tenido que “forzar la
máquina” y montar acciones reivindicativas que a menudo no han sido
entendidas ni siquiera en Catalunya. “Nuestro objetivo –se justificó– es hacer
pedagogía en casa”.
El presidente de ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, asistió a la presentación y,
aunque lideró la lista que logró ocho diputados en Madrid, no intervino.
La legislatura más caliente de ERC en el frente de Madrid
EFE
ADN, 29/01/2008
Los ocho diputados que han integrado el grupo de ERC en el Congreso en la
pasada legislatura explican en un libro conjunto que presentan el miércoles sus
vivencias personales en la cámara, y en el que denuncian, también, un caso
concreto de "tráfico de influencias".
El libro, titulado El més calent... al front de Madrid (Lo más caliente... en el
frente de Madrid) –Editorial Meteora, 2008–, está prologado por el primer
presidente del grupo y actual conseller de Gobernación, Joan Puigcercós, y
cuenta también con un epílogo del nuevo cabeza de lista por Barcelona, Joan
Ridao.
La obra escrita por los diputados republicanos adopta la primera parte del título
de la conocida anécdota protagonizada por el portavoz, Joan Tardà, cuando en
un pleno del Congreso intentó traducir sobre la marcha la expresión catalana
"el més calent és a l'aigüera" (estar la pelota en el tejado) y dijo "lo más caliente
está en el... en l'aigüera", ante la incomprensión generalizada de los diputados
no catalanes.
Aunque el libro, de 319 páginas –veinte de fotografías– recoge muchas
anécdotas y está escrito en un tono desenfadado e irónico, incluye un capítulo
titulado "El robar se va a acabar", que recoge una denuncia concreta de un
presunto intento de "tráfico de influencias".
"Socio preferente"
Según los diputados de ERC, pocos meses después del inicio de la legislatura
y cuando el grupo aún era "socio preferente" del gobierno del PSOE,
Puigcercós mantuvo una reunión con "un importante gremio de distribuidores
de productos de consumo masivo", cuyo nombre no se menciona.
Los autores indican que los representantes de este gremio trasladaron a
Puigcercós la opinión de que el sector sufriría mucho si el Gobierno subía
impuestos indirectos, como el IVA, que gravan sus productos, y por esta razón,
pidieron al republicano que intercediese ante el ministro de Economía, Pedro
Solbes.
Puigcercós se comprometió a estudiar con detalle el dossier que le
presentaban antes de dar a conocer cuál iba a ser su forma de proceder, ante
lo cual uno de los representantes le espetó que "estaba muy agradecido y
preguntó qué podían hacer a cambio" por Esquerra Republicana.
Una bolsa de dinero
Según los diputados de este partido, ante los ojos de incredulidad de
Puigcercós, "el personaje en cuestión" le dejó claro que le estaba ofreciendo
dinero, y que "si en el aquel momento hubiese sacado la libreta y hubiese
escrito doce mil euros en esta cuenta y seis mil en esta otra, seguro que no
habrían dicho que no".
En lugar de ello, sin embargo, Puigcercós respondió que "se equivocaban", que
"ERC no era como los otros partidos catalanes que habían sido influyentes en
Madrid en el pasado", y añadió que su grupo se debía a los 650.000 electores y
que iba a Madrid "a hacer política y no negocios".
En el libro se recogen otros episodios, como el de la oposición que mantuvo el
diputado Joan Puig contra la piscina construida en suelo público por el director
de El Mundo, Pedro J. Ramírez, o los enfrentamientos dialécticos que tuvo
Tardà con el presidente de la cámara, Manuel Marín, por utilizar el catalán en
sus intervenciones ante el pleno.
Segur que tomba
Jaume Reixach
El Debat, 31/01/2008
L’exministre i candidat “in pectore” a la presidència del futur Congrés dels
Diputats que surti de les eleccions del 9-M, José Bono, ha deixat clar que no
pensa autoritzar que els parlamentaris emprin les llengües autòctones en
l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo, llevat del castellà. Ara bé, en la seva
conferència al Club Siglo XXI ha afegit que si es canvia la “llei” (sic) que regula
l’ús de les llengües al Congrés dels Diputats, ell acatarà que s’empri el català,
l’euskera o el gallec, tota vegada que considera que també són “llengües
espanyoles”.
José Bono hauria de saber que no és una “llei” el que, ara com ara, impedeix
que, per exemple, els diputats catalans puguin utilitzar el català a Madrid, sinó
el Reglament intern que fixa el funcionament de la Cambra espanyola. El
Reglament vigent data de 1986, en temps de les majories absolutes de Felipe
González, i d’aleshores ençà no ha estat revisat, tot i els intensos esforços que
s’hi han esmerçat durant aquesta legislatura passada. Un cop més, la irracional
oposició del PP i la por reverencial del PSOE als embats de la “Brunete
mediàtica” han fet impossible que es consensués un nou Reglament del
Congrés on es contempli la coexistència pacífica del castellà, el català,
l’euskera i el gallec en el “temple de la democràcia espanyola”, tal i com van
acordar –en la històrica reunió de Sitges de desembre de 2004– els partits
ERC, CiU, PNB, EA, IU-ICV, CC, BNG i CHA.
No és una qüestió anecdòtica. Al Parlament de Bèlgica s’hi empra normalment
el francès i el flamenc; al Parlament suís, l’alemany, el francès, l’italià i el
romanx; al Parlament canadenc, l’anglès i el francès; al Parlament de Finlàndia,
el finès i el suec, tot i que és una llengua molt minoritària al país, etc. Per què a
l’Estat espanyol, el català, l’euskera i el gallec –parlats per un 25% de la
població– resten exclosos a la Carrera de San Jerónimo? Aquesta és una de
les moltes incongruències que hem heretat del “vell ordre centralista” i que
encara resta per resoldre. Però, com diu L’estaca, “segur que tomba, tomba,
tomba”, com, des de 1975, hem “tombat” tantes i tantes barreres.
Hem d’agrair, un cop més, la valentia dels diputats d’Esquerra Republicana a
Madrid a l’hora de posar en evidència la necessitat de visualitzar al Congrés
dels Diputats el pluralisme lingüístic de l’Estat. Això els ha costat reiterats
enfrontaments amb el president Manuel Marín i la seva expulsió, en diverses
ocasions, de l’hemicicle. Recomano, en aquest sentit, el llibre que han escrit, El
més calent... al front de Madrid, on fan un repàs de la seva heroica actuació
durant aquests quatre anys de legislatura. Em dol la frivolitat i sectarisme amb
què sovint s’ataca ERC. La tasca política del partit republicà ha estat, en els
darrers anys, valuosíssima i és imprescindible que, en la pròxima legislatura, la
seva veu ressoni amb força al Congrés dels Diputats.
Hi ha un pessimisme i un masoquisme congènit a la política catalana, que
l’aboca sovint al victimisme i a la frustració. Però sense esperit de combat i
gosadia és impossible fer avançar la història. I cal perseverar, perseverar i
perseverar. Si aconseguim, d’una vegada, que el català, l’euskera i el gallec
entrin amb normalitat al Congrés dels Diputats haurem fet un pas de gegant en
la concreció del “nou ordre ibèric policèntric”.
"Més complicat és que Espanya sigui federal que uns Països Catalans
lliures"
Antoni Mateu
Diari de Balears, 04/02/2008
Anècdotes, experiències i tot allò que no surt als diaris ni als mitjans de
comunicació en general és el que conté el llibre El més calent... al front de
Madrid, que ahir vespres presentaren els diputats al Congrés per ERC, Joan
Puig i Agustí Cerdà, al casal de cultura de Can Alcover de Palma.
Amb un títol que recorda la terminologia bèl•lica de la Guerra Civil, els deu
diputats, per iniciativa d’un d’ells, Joan Tardá, han volgut deixar constància del
que ha significat per Esquerra el pas per Madrid durant aquests quatre anys de
legislatura. “A Madrid n’hem vistes i sentides de tots colors”, digué ahir Joan
Puig fent broma. “Record una ocasió en què la ministra Chacón digué, durant
una comissió del Congrés en què es pensava que no la sentíem, “A estos de
Esquerra..., ni agua!”, afegí el diputat.
“Cadascun dels encapçalaments amb què comença cada capítol és una
autèntica perla! El simple fet de poder llegir-les ja justifica comprar aquest
llibre”, digué Helena Inglada, membre d’ERC i encarregada de presentar l’acte.
Algunes d’aquestes “perles” són: “En mi España plural, os vais a sentir tan
cómodos que incluso tendréis problemas para sentiros independentistas”, que
sortí per boca de Zapatero quan tot just encetava el seu mandat; o “Es ridículo
utilizar la lengua catalana para hacer una pregunta al gobierno español”, que
digué Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu i exministre del PSOE;
o “Quienes planificaron el atentado del 11 de marzo en Madrid no se esconden
en desiertos lejanos, ni en montañas remotas”, dit per José María Aznar durant
la seva compareixença a la comissió d’investigació dels atemptats de l’11-M.
“Els primers mesos després dels atemptats de l’11-M fou una temporada molt
dura per als diputats d’Esquerra”, assegurà Puig. “Basta veure com es tracte el
tema del bilingüisme des de Madrid –explicà Agustí Cerdà. Aquell ambient està
resclosit. Així com estan les coses és més complicat que Espanya esdevingui
un estat federal que no que els Països Catalans siguin lliures”. Així mateix, un
capítol està dedicat a l’afer de la piscina de Pedrojota. “ Allò que va fer Puig,
d’entrar amb el carnet a la boca, és un acte de coherència nacional i territorial”,
diu el llibre.
ERC reivindica la feina feta a Madrid i diu que continuarà “trencant
motlles”
O. A. Etxearte
El Punt, 31/01/2008
El grup parlamentari d’ERC al Congrés va reivindicar ahir la feina feta els últims
quatre anys a Madrid en la presentació d’El més calent… al front de Madrid
(Meteora). El candidat dels republicans a les pròximes eleccions, Joan Ridao,
va constatar que el llibre fa balanç de la legislatura i reivindica la feina feta
davant l’intent d’alguns de “reduir” tot l’assolit. Repassa, de fet, tots els episodis
polèmics que ha protagonitzat ERC a la capital espanyola: des dels
enfrontaments del diputat Joan Tardà amb Manuel Marín per parlar en català a
la cambra baixa, fins a les batalles de Joan Puig per la piscina mallorquina de
Pedro J. Ramírez, passant per l’encadenament de les JERC a la COPE. El
secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, va assegurar que Esquerra
continuarà “trencant motlles” al Congrés i va destacar la feina diària i seriosa
dels diputats, que “és compatible”, va dir, amb l’exhibició de samarretes de la
selecció catalana a l’hemicicle. Tardà va subratllar que ERC combina el seu
caràcter de “combat” amb el de “govern”.
El president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, va presenciar l’acte des de
primera fila, a prop de la resta de diputats d’ERC i de Begoña Lasagabaster,
d’Eusko Alkartasuna, que Puigcercós va nomenar la novena diputada dels
republicans, per la complicitat que ha mantingut amb el grup. Carod no va
intervenir ni va ser citat, tot i que l’ara vicepresident va encapçalar la llista el
2004. Aquesta aposta, poc després de la seva sortida del govern per haver-se
reunit amb ETA a Perpinyà, i el context electoral, van fer multiplicar el nombre
de diputats d’Esquerra fins a vuit.
Descargar