Untitled

Vè CONGRÉS D’ART, PAISATGE VITIVINÍCOLA I ENOTURISME
PRESENTACIÓ
Aquesta Va edició del Congrés Art i Paisatge Vitivinícola promoguda pel Centre d'Estudis del Paisatge
Vitivinícola, CEPvi i emmarcada dins la Capital Cultural de Vilafranca del Penedès 2015, recull les
aportacions de les edicions anteriors i, en una línia d'utilitat i enllaç entre problemes i inquietuds locals i saber
universal, pretén apuntalar el salt cap endavant que en el món del vi i el cava sembla començar a clarejar.
Articulat en 4 blocs específics (Economia, Territori, Paisatge i Art ) pensats segons sectors i sensibilitat) se
situa com el punt d'arrencada del Pla de Gestió de la Identitat Vitivinícola i Desenvolupament 2015-20,
l'objectiu del qual és defensar de manera clara i compromesa, però dialogant, la identitat del paisatge
vitivinícola com a valor cultural i actiu econòmic excepcional, tot des del vessant relacionat amb els estudis,
projectes i plans pluridisciplinars incidents en el paisatge vitivinícola.
PRESENTACIÓN
Esta Vª edición del Congreso Arte y Paisaje Vitivinícola, promovida por el Centre d’Estudis del Paisatge
Vitivinícola, CEPvi y enmarcada en la Capital Cultural de Vilafranca del Penedès, 2015, recoge las
aportaciones de las ediciones anteriores y, en una línea de utilidad y enlace entre problemas e inquietudes
locales y saber universal, pretende apuntalar el salto hacia adelante que en el mundo del vino y el cava
parece amanecer.
Articulado en 4 bloques específicos (Economía, Territorio, Paisaje y Arte) pensados según sectores y
sensibilidades, se sitúa como punto de arranque del Plan de Gestión de la Identidad Vitivinícola y
Desarrollo 2015-20, cuyo objetivo es defender de forma clara y comprometida, pero dialogante la identidad
del paisaje vitivinícola como valor cultural y activo económico excepcional, desde el punto de vista de los
estudios, proyectos y planes pluridisciplinares sobre el paisaje vitivinícola.
PRESENTATION
The 5th edition of the Art and Wine Landscape Congress, promoted by the Centre d’Estudis del Paisatge
Vitivinicola, CEPvi (Center for Wine Landscape Studies) as part of the Vilafranca del Penedès Capital of
Catalan Culture 2015 program, brings together the contributions of previous editions. In keeping with its utility
and in connection with local issues and concerns and universal knowledge, it aims to underpin the forward
leap of the world of wine and cava.
The congress is structured around four discussion topics -Economy, Territory, Landscape and Art - organized
according sector and sensitivity. It is the starting point for the Wine Identity and Development Management
Plan 2015-2020 whose aim is to use studies, projects , and pluridisciplinary planning to clearly defend the
identity of the wine landscape as a cultural and economic asset of exceptional value, while remaining open to
discussion.
2
CONGRES PROMOGUT PEL CENTRE D’ESTUDIS DEL PAISATGE VITIVINÍCOLA
CEP vi
QUÈ ÉS EL CEPVI.
El Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola és una associació inscrita en el Registre d’Associacions de la
Generalitat de Catalunya i amb seu a l’estació de RENFE de Subirats s/n. Subirats.
PERFIL I COMPOSICIÓ.
L’estructura organitzativa actual consta d’un president, secretari, tresorer i set vocals, pertanyents al món
empresarial, universitari i de l’art, locals i externs.
Està vinculat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, Facultat
de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus de la
Universitat Rovira i Virgili, Institut d’Estudis Catalans, Institució d’Estudis Agraris. Té així mateix el suport de
l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
El CEPvi, és una entitat de lliure pensament que es proposa lligar saber i problemàtiques locals amb el
coneixement universal.
QUIN ÉS EL SEU OBJECTIU.
EL CEPvi té com a objectiu en tots els àmbits econòmics, polítics, administratius i d’infraestructura, la ferma i
a l’hora dialogant i oberta defensa de la identitat vitivinícola com a motor del desenvolupament cultural i
econòmic, mitjançant articular les problemàtiques i sensibilitats locals amb el coneixement universal actual, a
través de les universitats i institucions que hi participen.
QUINA ÉS LA SEVA METODOLOGIA.
Promoure activitats de sensibilització envers el valor del paisatge vitivinícola com a element cultural, però
també com a motor de desenvolupament econòmic, durant el període inter-congresual vetllant per l’aplicació
de les conclusions del congrés.
Des de la seva fundació al juny de 2014, el CEPvi ha projectat i construït juntament amb el Consorci per la
Promoció Turística de l’Alt Penedès: el mirador Cercells a les Gunyoles a Avinyonet del Penedès; ha
col·laborat amb l’Escola Sant Jordi de Subirats en el projecte la Vinya dels Nens; s’han desenvolupat
conjuntament amb la U.P.C. estudis per inserir els cellers harmònicament en els paisatges vitivinícoles,
prenent com a marc-àmbit teòric Subirats; ha participat en els debats del Pla Estratègic i les sessions de
treball del Pla Territorial Parcial del Penedès atenent a la invitació del Sr. Josep Armengol, Subdirector
General de Planificació Territorial i Paisatge de la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme.
A Vilafranca del Penedès, el Congres ha desenvolupat també conjuntament amb el Consorci per la Promoció
Turística de l’Alt Penedès, el mirador Postals de Vilafranca al Turo de Sant Pau; ha realitzat estudis i
projectes per a la reutilització temporal dels solars de la muralla i de l’antic cinema, al carrer Hermenegil
Clascar, recollits en el llibre “El Retorno de la viña”. Actualment el CEPvi Vé Congres està duent a terme
estudis alternatius per a la vora del balcó de les Clotes a Vilafranca. Així mateix el CEPvi V é Congres ha
participat en el projecte del Llibre Verd de la Vinya promogut per el Consell Regulador del Cava.
Durant el bienni 2015 l’objectiu central del CEPvi ha sigut l’elaboració del Pla per a la Gestió de la Identitat
Vitivinícola i Desenvolupament. Cas d’estudi: El Penedès, un document bàsic d’utilitat per tots els
territoris vitivinícoles d’arreu amb la corresponent aplicació al Penedès; que permeti a partir d’una rigorosa
valoració de l’estat de la qüestió, una gestió progressista i culta de la identitat vitivinícola com a motor de
3
desenvolupament amb i enfront dels múltiples agents actius en els territoris vitivinícoles, segons les seves
identitats i especificitat.
COM S’INCARDINA EN ELS TEIXITS ADMINISTRATIUS, SOCIALS I CULTURALS PREEXISTENTS.
Aportant la identitat vitivinícola, com a factor important en les seves activitats i produccions
ORÍGENS.
En forma general la necessitat d’instruments i ens que prioritzin la identitat vitivinícola enfront de les diverses
demandes que puguin concorre en el territori.
En el cas del Penedès cal considerar: 1). El compromís de la Carta del Paisatge subscrita per tots els
ajuntaments, en la que es contempla la creació d’un òrgan que vetlli per la integritat de la identitat vitivinícola,
generant les eines adequades i 2). La demanda del Congres Art i Paisatge Vitivinícola formulada en la seva
primera edició i reiterada en les edicions posteriors.
PERQUÈ EL CEPVI
DESENVOLUPAMENT.
PROMOU
L’ESTUDI
DE
LA
IDENTITAT
VITIVINÍCOLA
I
EL
SEU
Perquè desprès de les 4 edicions del Congrés Art i Paisatge Vitivinícola, Enoturisme, es constata l’absència
d’un rumb clar de la identitat vitivinícola enfront tant de les propostes d’ordenació territorial com de les
demandes d’us dels seus territoris. Circumstància que provoca la reiterada mecànica de canvi – resposta
puntual a remolc i sense un marc global que l’Estudi vol definir.
És norma tant del CEPvi com del Congrés Art i Paisatge Vitivinicola i Enoturisme, la equidistància i la
independència, la voluntat de ser un Congrés “lliurepensador”, però per mantenir-ho es necessari el suport
de tots aquells que per una o altra motiu estimen el paisatge de la vinya siguin grans o petits, tothom és
important per fer el salt endavant.
4
CONGRESO PROMOVIDO
VITIVINÍCOLA – CEP vi
POR
EL
CENTRE
D’ESTUDIS
DEL
PAISATGE
QUÉ ES EL CEPVI.
El Centro de Estudios del Paisaje Vitivinícola es una asociación inscrita en el Registro de Asociaciones de la
Generalitat de Cataluña y con sede a la estación de RENFE de Subirats s/n. Subirats.
PERFIL Y COMPOSICIÓN.
La estructura organizativa actual consta de un presidente, secretario, tesorero y siete vocales,
pertenecientes al mundo empresarial, universitario y del arte, locales y externos.
Está vinculado a la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya,
Facultad de Bellas Artes de la Universitat de Barcelona, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Reus
de la Universitat Rovira i Virgili, Institut d’Estudios Catalans, Institució d’Estudis Agraris. Tiene así mismo el
apoyo del Observatori del Paisatge de Catalunya.
El CEPvi, es una entidad de “librepensamiento” que se propone ligar saber y problemáticas locales con el
conocimiento universal.
CUÁL ES SU OBJETIVO.
EL CEPvi tiene como objetivo en todos los ámbitos económicos, políticos, administrativos y de
infraestructura, la firme y a la hora dialogante y abierta defensa de la identidad vitivinícola como motor del
desarrollo cultural y económico, mediante articular las problemáticas y sensibilidades locales con el
conocimiento universal actual, a través de las universidades e instituciones que participan.
CUÁL ES SU METODOLOGÍA.
Promover actividades de sensibilización hacia el valor del paisaje vitivinícola como elemento cultural, pero
también como motor de desarrollo económico, durante el periodo inter-congresual velando por la aplicación
de las conclusiones del congreso.
Desde su fundación en junio de 2014, el CEPvi ha proyectado y construido junto con el Consorci per la
Promoció Turística de l’Alt Penedès: el mirador Cercells a las Gunyoles en Avinyonet del Penedès; ha
colaborado con la Escuela Sant Jordi de Subirats en el proyecto la Viña de los Niños; se han desarrollado
conjuntamente con la U.P.C. estudios para insertar las bodegas armónicamente en los paisajes vitivinícolas,
tomando como marco-ámbito teórico Subirats; ha participado en los debates del Plan Estratégico y las
sesiones de trabajo del Plan Territorial Parcial del Penedès atendiendo a la invitación del Sr. Josep
Armengol, Subdirector General de Planificación Territorial y Paisaje de la Dirección general de Ordenación
del Territorio y Urbanismo.
En Vilafranca del Penedès, el Congreso ha desarrollado también conjuntamente con el Consorci per la
Promoció Turística de l’Alt Penedès, el mirador Postals de Vilafranca en el Turo de Sant Pau; ha realizado
estudios y proyectos para la reutilización temporal de los solares de la muralla y del antiguo cine, en la calle
Hermenegil Clascar, recogidos en el libro “El regreso de la viña”. Actualmente el CEPvi Vº Congreso lleva a
cabo estudios alternativos para el lateral del balcón de las Clotes en Vilafranca. Así mismo el CEPvi Vº
Congreso ha participado en el proyecto del Libro Verde de la Viña promovido por el Consell Regulador del
Cava.
Durante el bienio 2015 el objetivo central del CEPvi ha sido la elaboración del Plan para la Gestión de la
Identidad Vitivinícola y Desarrollo. Caso de estudio: El Penedès, un documento básico de utilidad porara
todos los territorios vitivinícolas de otras partes con la correspondiente aplicación en el Penedès; que
permita, a partir de una rigurosa valoración del estado de la cuestión, una gestión progresista y culta de la
identidad vitivinícola como motor de desarrollo con y frente a los múltiples agentes activos en los territorios
vitivinícolas, según sus identidades y especificidad.
5
CÓMO SE INCARDINA EN LOS TEJIDOS ADMINISTRATIVOS, SOCIALES Y CULTURALES
PREEXISTENTES.
Aportando la identidad vitivinícola, como factor importante en sus actividades y producciones.
ORÍGENES.
En forma general la necesidad de instrumentos y entes que prioricen la identidad vitivinícola frente a las
diversas demandas que puedan concurre en el territorio.
En el caso del Penedès hay que considerar: 1). El compromiso de la Carta del Paisaje subscrita por todos
los ayuntamientos, en la que se contempla la creación de un órgano que vele por la integridad de la
identidad vitivinícola, generando las herramientas adecuadas y 2). La demanda del Congres Arte y Paisaje
Vitivinícola formulada en su primera edición y reiterada en las ediciones posteriores.
PORQUE EL CEPVI PROMUEVE El ESTUDIO DE LA IDENTIDAD VITIVINÍCOLA Y SU DESARROLLO.
Porque después de las 4 ediciones del Congreso Arte y Paisaje Vitivinícola y Enoturisme, se constata la
ausencia de un rumbo claro de la identidad vitivinícola enfrente, tanto de las propuestas de ordenación
territorial como de las demandas de uso de sus territorios. Circunstancia que provoca la reiterada mecánica
de cambio – respondida puntual a remolque y sin un marco global que el Estudio quiere definir.
Es norma tanto del CEPvi cómo del Congreso Arte y Paisaje Vitivinicola y Enoturisme, la equidistancia y la
independencia, la voluntad de ser un Congreso “librepensador”, pero para mantenerlo se necesario el apoyo
de todos aquellos que por un u otro motivo estiman el paisaje de la viña sean grandes o pequeños, todo el
mundo es importante para hacer el salto adelante.
6
THIS CONFERENCE IS PROMOTED BY THE CENTRE D’ESTUDIS DEL PAISATGE
VITIVINÍCOLA - CEPVI - (WINE LANDSCAPE STUDIES CENTER)
WHAT ABOUT CEPVI.
The Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola – CEPvi, is an association entered in the Register of
Associations of Catalonia Government and headquartered in the railway station of Subirats.
PROFILE AND CONSTITUENTS.
The current organizational structure consists of a president, a secretary, a treasurer and seven additional
members belonging to the business, academia and art world, both local and external.
CEPvi is linked to the School of Architecture at Technical University of Catalonia, Faculty of Fine Arts at
University of Barcelona, School of Architecture of Reus at Rovira i Virgili University, Institute of Catalan
Studies and Institute of Agricultural Studies. It has also supported by the Landscape Observatory of
Catalonia.
CEPvi promotes critical and free thinking linking local knowledge and issues with universal knowledge.
ITS MAIN PURPOSE
CEPvi aims to defend the wine identity, in all areas of economic, political, administrative, infrastructure, etc., a
spirit of open dialogue, as cultural and economic motor of development by articulating the problems and
sensitivities local universal knowledge current through universities and institutions involved.
WHAT IS ITS STRATEGY
To promote awareness of the value of wine landscape as cultural but also motor of economic development
during the inter-conference period, to ensure the implementation of the conclusions of the biannual
conferences.
Since its foundation in June 2014, CEPvi planned and built together with the Consortium for the Tourism
Promotion of Alt Penedès the Cercells viewpoint (Gunyoles, Avinyonet del Penedès), it collaborated with St.
Jordi School in Subirats in the project Children Vine, it developed studies in conjunction with UPC to insert
wine cellars harmoniously in landscapes, taking as a field-theoretical framework Subirats, participated in
discussions of the Strategic Plan and the working sessions of the Partial Territorial Plan in Penedès in
response to the invitation of Mr. Josep Armengol, Deputy General Director for Land Planning and Landscape
from the Catalan Government.
In Vilafranca, CEPvi also developed together with the Consortium for the Tourism Promotion of Alt Penedès,
the viewpoint Vilafranca Postcards on the Sant Pau hill, conducted studies and projects for the temporary use
of the old wall and the old cinema solars on the Hermenegil Clascar street, included in the book "The Return
of the vine." Currently CEPvi is conducting alternative studies in les Clotes balcony. CEPvi also participated
in the project of Vines Green Book promoted by the Cava Regulatory Board.
During the biennium 2014-15, CEPvi main aim was the development of the “Plan for the Management of
Wine Identity and Development. Case study: Penedès”, a useful basic document for all wine regions with the
example of the Penedès region, with a rigorous assessment of the state of the art, and with cultured and
progressive management indications to preserve the wine identity as motor of development and against
multiple active agents in the wine territories, according to their identity and specificity.
Both CEPvi and Art, Wine Landscape and Enoturism Congress aim to guarantee impartiality and
independence: the Congress wants to be a "freethinker," but it is also necessary to maintain the support of all
those who for one reason or another love the vine landscape. Everyone is important to make the leap.
7
PROGRAMA
18 de juny de 2015
BLOC 1 -ECONOMIA
FORMES DE NEGOCI VINCULABLES AL PAISATGE VITIVINÍCOLA, L’ENOLOGIA I L’ENOTURISME.
09.00-09.10. Presentació del Congrés. Miquel Vidal. Director del Congrés. Dr. Arquitecte. Màster en
Arquitectura del Paisatge, Professor Titular ETSAB, UPC.
09.10-09.20. Benvinguda institucional: Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Ajuntament de Subirats.
09.20-10.00. Conferència Inaugural del Congrés. El desenvolupament d’una marca territorial a
Austràlia: producció de vi i enoturisme en paisatges excepcionals. Fiona Haslam McKenzie. Catedràtica
de l’Escola de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d’Austràlia Occidental, Perth. Doctora
en Geografia. Co-directora del Centre de Desenvolupament Regional.
10.00-10.45. Una anàlisi de paisatge de vinyes periurbanes a Austràlia. Valerià Paül. Geògraf . Professor
del Departament de Geografia de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Doctor en Planificació
Territorial i Desenvolupament Regional.
10.45-11.15. Pausa.
11.15-12.00. La gestió de paisatge i l’enoturisme a La Rioja. Emilio Barco Royo. Economista, Universitat
de la Rioja.
12.00-12.45. Great Wine Capitals Global Network: El Turisme Vitivinícola como a catalitzador de
aliances estratègiques. Ventura Martínez, President de la Comisió de Turisme de la Cambra Oficial de
Comerç, Industria i Serveis de La Rioja. Membre de la red Great Wine Capitals.
12.45-13.15.00.Taula Rodona. Moderadora: Soazig Darnay. Paisatgista. DPLG. PhD Candidate. Geografia
del turisme. EIREST Paris 1 La Sorbonne.
13.15-13.45. Inauguració a la capella de Sant Pelegrí de l’exposició. La Vinya Il·lustrada: nous espais i
cellers. El bon maridatge. Universitat Politècnica de Catalunya.
BLOC 2-TERRITORI
PROBLEMES
I
OPORTUNITATS
EN
LA
GESTIÓ
DEL
TERRITORI
VITIVINÍCOLA:
INFRAESTRUCTURES, PLANEJAMENT I GESTIÓ MUNICIPAL.
15.00-15.45. Més enllà de la vinya. Josep Montasell . Enginyer Tècnic Agrícola. Tècnic del territori de l’Àrea
de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, ex-director del Parc Agrari del Llobregat.
15.45-16.30. Infraestructura viària i sistema territorial. Identitat, natura, economia i participació.
L’exemple del Penedès. Francesc Magrinyà. Professor Titular de l’Escola Técnica Superior d’Enginyers de
Camins Canals i Ports. Universitat Politècnica de Catalunya.
16.30-17.00. Pausa.
17.00-17.45. El Penedès regió autònoma versus regió metropolitana: reptes i oportunitats de futur. Dr.
Antonio Font. Catedràtic d’Urbanística, Professor Emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
17.45-18.30. Paisatge vitivinícola, enoturisme, planejaments i administració local. Il·lustríssim Sr. Pere
Pons. Alcalde de Subirats. Arquitecte.
18.30-19.30. Taula rodona. Moderador: Josep Bertran. Dr. Arquitecte. Director Escola Técnica Superior
d’Arquitectura de Reus. Universitat Rovira i Virgili.
21.00. Presentació del treballs dels artistes Pep Agut, Jordi Cabestany,Xavier Ribas i Xavi Muñoz i
Aperitiu amb tast de vins biodinàmics i Sopar del Congrés amb selecció de vins dels caves i cellers
patrocinadors. Presentació i sopar: Caves Gramona.
8
19 de juny de 2015.
BLOC 3 -PAISATGE
DEFENSA I GESTIÓ OBERTES. COMPATIBILITAT, DESENVOLUPAMENT I IDENTITAT. ACTIU
CULTURAL I ECONÒMIC.
09.00-09.45. Cellers i vinyes, encaix i jerarquia. Filipa Arderius, Arquitecta. Màster en Art. Universitat de
Coimbra.
09.45-10.30. De la Vinya al Vi. L’arquitectura com a Màquina. Carles Sala i Relja Ferusic, Arquitectes.
SALA FERUSIC Architects.
Pausa 10,30-11,00.
11.00-.45. El Celler de Raventós i Blanc i l’Escola de Vinicultura i Enologia d’Espiells, uns referents
pioners. Jaume Bach. Dr. Arquitecte.
11.45-12.30. La nova arquitectura del vi. La integració com a referència. Pep Llinàs. Arquitecte
12.30-13.15. Taula Rodona. Moderador: Miquel Vidal. Dr. Arquitecte. Màster en Arquitectura del Paisatge.
Professor Titular. ETSAB-UPC.
BLOC 4 -ART/CULTURA
COM A POTENCIADORS D’UN ENTORN D’EXCEL·LÈNCIA
14.45-15.30. L’imaginari fotogràfic de la vinya. Blai Carda. Fotògraf. IDEP. Director i co-fundador de
Global Image Projects 2004.
15.30-16.15. Les barraques mestisses, una identitat popular. Projecte Josep Massana. Josep Massana .
Escultor. Director de la Casa Taller Josep Massana.
16.15-16.45. Pausa.
16.45-17.30. Presentació del vídeo. La vinya Pintada. Josep Almirall Llusià. Artista Plàstic. Aina Mercader.
Crítica d’art.
17.30-18.15. La vinya, matèria i identitat per la creació Lesley Yendell. Vídeo. Consuelo Bautista.
Lesley Yendell escultora. European Projects: Arte en Paisaje, varis a França, Bèlgica i Alemanya,
Regenerate, Irlanda del Nord, National Review of Live Art, Glasgow, City of Women Festival Eslovenia.
Presentació: Dr. Josep Roy. Professor Titular d'Escultura del Departament d'Escultura a la Facultat de Belles
Arts, Universitat de Barcelona.
18.15-19.00.Taula Rodona. Moderador: Dr. Miquel Planas. Catedràtic d’Escultura del Departament
d’Escultura, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona.
19.00-19.45. Conclusions del Congrés
e
19.45-20.15. Clausura del V Congrés. Presentació del Llibre El llibre verd de la vinya. Sr. Pere Bonet.
President del Consell Regulador del Cava.
20.15. Copa de comiat. Projecció del vídeo: Vendimiatrix de Sixte Cabiró. Capella de Sant Pelegrí.
Per a més informació i inscripció: www.congresartipaisatge.cat
9
PROGRAMA
18 de junio de 2015
BLOQUE 1 -ECONOMÍA
FORMAS DE NEGOCIO VINCULABLES AL PAISAJE VITIVINÍCOLA Y EN ESPECIAL AL MUNDO DE LA
ENOLOGÍA DE CALIDAD.
09.00-09.10. Presentación del Congreso. Miquel Vidal. Director del Congreso. Dr. Arquitecto. Máster en
Arquitectura del Paisaje. Profesor Titular ETSAB.UPC.
09.10-09.20.Bienvenida institucional: ayuntamiento de Vilafranca del Penedès y ayuntamiento de Subirats.
09.20-10.00. Conferencia Inaugural del Congreso. El desarrollo de una marca territorial en Australia:
producción de vino y enoturismo en paisajes excepcionales. Fiona Haslam McKenzie. Catedrática de la
Escuela de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente de La Universidad de Australia Occidental, Perth.
Doctora en Geografía. Codirectora del Centro de Desarrollo Regional
10.00-10.45. Un análisis de paisajes de viñas periurbanas en Australia. Valerià Paül, Geógrafo. Profesor
del Departamento de Geografía de la Universidad de Santiago de Compostela. Doctor en Planificación
Territorial y Desarrollo Regional
10.45-11.15. Pausa.
11.15-12.00. La gestión de paisaje y el enoturismo en La Rioja. Emilio Barco Royo. Economista.
Universidad de La Rioja.
12.00-12.45. Great Wine Capitals Global Network: El Turismo Vitivinícola como catalizador de alianzas
estratégicas. Ventura Martínez, Presidente de la Comisión de Turismo de la Cámara Oficial de Comercio,
Industria i Servicio de La Rioja, Miembro de la red Great Wine Capitals,
12.15-13.15 Mesa redonda. Moderadora. Soazig Darnay. Paisajista DPLG.PhD Candidate. Geografía del
turismo EIREST Paris 1, La Sorbonne.
13.15-13.45. Inauguración de la exposición. La Viña Ilustrada: nuevos espacios y bodegas. El buen
maridaje. Universidad Politécnica de Cataluña.
BLOQUE 2 -TERRITORIO
PROBLEMAS Y OPORTUNIDADES EN LA GESTIÓN DEL TERRITORIO: INFRAESTRUCTURAS.
PROSPECTIVA Y RETROSPECTIVA.
15.00-15.45. Más allá de la viña. Josep Montasell. Ingeniero Técnico Agrícola. Técnico de Territorio de la
Área de Territorio y Sostenibilidad de la Diputación de Barcelona. ex-director del Parque Agrario del
Llobregat.
15.45-16.30. Infraestructura viaria y sistema territorial. Identidad, naturaleza, economía y
participación. El ejemplo del Penedès. Dr. Francesc Magrinyà. Profesor Titular de la Escuela Técnica
Superior de Ingenieros de Caminos Canales y Puertos. Universidad Politécnica de Cataluña.
16.30-17.00.Pausa
17.00-17.45. El Penedès región autónoma versus región metropolitana: retos y oportunidades de
futuro. Antonio Font. Catedrático de Urbanística. Profesor Emérito. Universitat Politécnica de Catalunya.
UPC.
17.45-18.30. Paisaje vitivinícola, enoturismo, planeamientos y administración local. Excelentísimo Sr.
Pere Pons. Alcalde de Subirats. Arquitecto.
18.30-19.30. Mesa redonda. Moderador: Josep Bertran. Dr. Arquitecto. Director Escuela Técnica Superior
de Arquitectura de Reus. Universitat Rovira i Virgili
21.00. Presentación del trabajo de los artistas Pep Agut, Jordi Cabestany, Xavier Ribas y Xavi Muñoz;
y Aperitivo con degustación de vinos biodinàmicos y Cena del Congreso con selección de vinos de
las cavas y bodegas patrocinadoras. Presentación y cena: Cavas Gramona
10
19 de Junio 2015.
BLOQUE 3 -PAISAJE
DEFENSA Y GESTIÓN ABIERTAS. COMPATIBILIDAD ENTRE DESARROLLO E IDENTIDAD, EL
PAISAJE COMO ACTIVO CULTURAL Y ECONÓMICO.
09.00-09.45. Bodegas y viñas, encajes y jerarquías. Filipa Ardérius. Arquitecta. Master en Arte.
Universidad de Coimbra.
09.45-10.30. De la viña al vino. La arquitectura como Máquina. Carles Sala and Relja Ferusic.
Arquitectos. SALA FERUSIC Architects.
10.30-11.00. Pausa
11.00-11.45. La Bodega de Raventós i Blanc y la Escuela de Vinicultura y Enología de Espiells, unos
referentes pioneros. Dr. Jaume Bach. Dr. Arquitecto.
11.45-12.30. La nueva arquitectura del vino. La integración como referencia. Pep Llinas. Arquitecto.
12.30-13.15. Mesa Redonda. Moderador: Miquel Vidal. Dr. Arquitecto. Máster en Arquitectura del Paisaje.
Profesor Titular. ETSAB-UPC.
BLOQUE 4 -ARTE / CULTURA.
COMO POTENCIADORES DE UN ENTORNO DE EXCELENCIA
14.45-15.30. El imaginario fotográfico de la viña. Blai Carda. Fotógrafo. IDEP .Director y co-fundador de
Global Image Projects. 2004.
15.30-16.15. Las barracas mestizas, una identidad popular. Proyecto Josep Massana. Josep Massana.
Escultor. Director de la Casa Taller Josep Massana.
16.15-16.45. Pausa.
16.45-17.30. Presentación del vídeo. La viña Pintada. Josep Almirall Llusià. Artista Plástico. Aina
Mercader. Crítica de arte.
17.30-18.15. El viñedo materia e identidad para la creación. Lesley Yendell Video de Consuelo
Bautista. Lesley Yendell escultora. European Projects: Arte en Paisaje, varios en Francia, Belgica y
Alemania, Regenerate, Irlanda del Nord, National Review of Live Art, Glasgow, City of Women Festival
Eslovenia. Presentación: Dr. Josep Roy. Profesor Titular de Escultura, Departamento Escultura, Facultad
de Bellas Artes, Universitat de Barcelona.
18.15-19.00. Mesa redonda. Moderador: Dr. Miquel Planas. Catedrático de Escultura, Departamento de
Escultura de la Facultad de Bellas Artes, Universitat de Barcelona
19.00-19.45. Conclusiones del Congreso.
19.45-20.15. Clausura del Vº Congreso. Presentación del Libro El llibre verd de la vinya. Sr. Pere
Bonet. Presidente del Consejo Regulador del Cava.
20.15. Copa de despedida. Proyección del video: Vendimiatrix de Sixte Cabiro.
Para más información e inscripción: www.congresartipaisatge.cat
11
PROGRAM
th
18 June, 2015
BLOCK 1 -ECONOMY
TYPES OF BUSINESS ASSOCIATED WITH THE WINE LANDSCAPE AND SPECIALLY WITH THE
WORLD OF QUALITY WINE
09.00-09.15. Presentation of the Congress. Miquel Vidal. Congress Director. Dr. Architect. Master of
Landscape Architecture. Professor at ETSAB.UPC.
09.10-09.20. Institutional welcome: city hall of Vilafranca del Penedès, city hall of de Subirats.
09.20-10.00. Opening address: Developing a territorial brand in Australia: wine production and wine
tourism in unique landscape. Fiona Halsam Mckenzie. Professor at the School of Earth and Environment at
the University of Western Australia, Perth. PhD.in Geography. Co-director of the Centre for Regional
Development.
10:00-10.45. Wine landscapes in Australia. Valeria Paül. Geographer. Lecturer at the Department of
Geography at the University of Santiago de Compostela. PhD. in Spatial Planning and Regional
Development.
10.45-11.15. Break.
10.15-12.00. Managing wine landscape and tourism in La Rioja. Emilio Barco Royo. Economist at the
University of La Rioja.
12.00-12.45. Great Wine Capitals Global Network: Wine tourism as a catalyst for strategic alliances.
Ventura Martinez, President of the Tourism Commission of the Chamber of Commerce, Industry and Services
of La Rioja, Member of the Network of Wine Capitals and Vineyards, Great Wine Capitals.
12.45-13.15. Roundtable. Moderator: Soazig Darnay. Landscaping. ENSP. Versailles Member of
International Council of Monuments and Sites. PhD Candidate. EIREST. Paris 1 La Sorbonne.
13.15-13.45. Inauguration of the exhibition- Illustrated Vineyard: New Spaces and Wineries. A Good
Pairing. Polytechnic University of Catalonia. Sant Pelegri chapel.
BLOCK 2 -TERRITORY
STUDY OF THE PROBLEMS AND OPPORTUNITIES IN LAND MANAGEMENT: INFRASTRUCTURE.
PLANNING AND LOCAL MANEGMENT.
15.00-15.45. Beyond the vineyard. Josep Montasell. Agricultural engineer. Territorial Technician for the
department of Territory and Sustainability of the Diputacio of Barcelona, ex-Director of the Llobregat
Agricultural Park.
15.45- 16.30. Road infrastructure and territorial system. Identity, nature, economy and participation.
The Penedès example. Francesc Magrinya, Professor at the School of Civil Engineering, Polytechnic
University of Catalonia.
16.30-17.00 Break
17.00-17.45 The Penedès autonomous region vs the metropolitan region: challenges and
opportunities for the future. Antonio Font. Professor of Urban Planning. Professor Emeritus. Polytechnic
University of Catalonia.
17.45-18.30. Wine landscape, wine tourism, planning and local administration. Pere Pons. Architect.
Mayor of Lavern-Subirats.
18.30-19.30. Roundtable. Moderator Josep Bertran. Dr. Architect. Director School of Architecture of Reus.
Rovira i Virgili University
21.00. Presentation of artists work Pep Agut, Jordi Cabestany, Xavier Ribas y Xavi Muñoz; and aperitif
with biodynamic wines tasting and Gala Dinner accompanied by a selection of wines from the
sponsoring wineries. Presentation and dinner: At Cavas Gramona.
12
June 19th 2015
BLOCK 3 -LANDSCAPE
DEFENDING AND OPEN MANAGEMENT OF THE LANDSCAPE. COMPATIBILITY BETWEEN
DEVELOPMENT AND IDENTITY. LANDSCAPE AS A CULTURAL AND ECONOMIC ASSET
09.00- 09.45. Wineries and vineyards, links and hierarchies. Filipa Arderius. Architect. Master in Art.
Coimbra University.
09.45-10.30. From Vine to Wine. Architecture as a machine. Carles Sala and Relja Ferusic, Architects.
SALA FERUSIC Architects.
10.30-11.00. Break
11.00 -11.45. The Raventos i Blanc Winery and the Espiells School of Viticulture and Enology, two
pioneer projects. Jaume Bach. Dr.Architect.
11.45-12.30. New architecture of the wine. Integration as a reference. Josep Llinas Architect
12.30-13.15. Roundtable. Moderator: Miquel Vidal. Dr. Architect. Master of Landscape Architecture.
Professor. ETSAB-UPC.
BLOCK 4 -ART / CULTURE
ENHANCING AN ENVIRONMENT OF EXCELLENCE
14.45- 15.30. The photographic imagery of the vineyard. Blai Carda. Photographer. IDEP. Director and
co-founder of Global Image Projects, 2004.
15.30-16.15. The mestizo barracks, a popular identity. Josep Massana Project. Sculptor . Director of the
Josep Massana Studio.
16.15-16.45. Break.
16.45- 17.30. Video presentation. The Painted Vineyard .Josep Almirall Llusia..Plastic Artist Presentation
by Aina Mercader, crític of art.
17.30-18.15. Creations using the material and identity of the vineyard, Lesley Yendell Video by
Consuelo Bautista. Lesley Yendell sculptor. European Projects: Art and Landscape, at France, Belgium
and Deutschland, Regenerate, Nord of Ireland, National Review of Live Art, Glasgow, City of Women Festival
Slovenia. Presentation by Dr. Josep Roy. Professor of Sculpture at the Department of Sculpture. Faculty of
Fine Arts, University of Barcelona.
18.15-19.00. Roundtable. Moderator: Dr. Miquel Planas. Professor of Sculpture Department of Sculpture at
the Faculty of Fine Arts, University of Barcelona.
19.00-19.45. Conclusions.
19.45-20.15. Closing of the V Congress. Presentation of the book El Llibre Verd de la Vinya. Sr. Pere
Bonet. President of the Cava Regulatory Board.
20.15. Farewell drink. Projection of the Video: Vendimiatrix by Sixte Cabiro Sant Pelegri, chapel.
For more information and congress registration: www.congresartipaisatge.cat
13
Ponent: FIONA HASLAM MCKENZIE.
La Catedràtica Fiona Haslam McKenzie va estudiar a Austràlia i als Estats Units i té una trajectòria
acadèmica dilatada en què sobresurt el seu títol de Doctora en Geografia per la University of Western
Australia (2003). Els seus àmbits de recerca principals són el desenvolupament regional, la demografia,
l’habitatge i l’anàlisi d’indicadors socioeconòmics de regions rurals remotes i d’àrees urbanes i
metropolitanes. Ha publicat extensament, amb 700 cites dels seus treballs, 22 dels quals més de 10 vegades
(segons Google Scholar). Ha desenvolupat recerca i consultoria per a empreses a escala nacional i
internacional, així com per als tres nivells de govern existents a Austràlia (federal, estatal i local). Va ser
directora per a Austràlia Occidental de l’Australian Housing and Urban Research Institute (AHURI).
Posteriorment, va assumir el projecte Regions in Transition al si de la iniciativa Minerals Down Under del
CSIRO, l’agència nacional australiana per a la ciència. El 2012 va ser nomenada investigadora principal del
programa Regional Economies - Enduring Community Value from Mining per al Remote Ecoonomic
Participation Co-operative Research Centre, finançat per grans empreses mineres, feina que va deixar a
començaments de 2015 per esdevenir codirectora del Centre for Regional Development de la University of
Western Australia. Actualment, compagina aquest rol amb la docència en geografia i ordenació territorial a
l’School of Earth and Environment de la mateixa universitat.
Abstract: EL DESENVOLUPAMENT DE LA MARCA TERRITORIAL DEL MARGARET RIVER
D’AUSTRÀLIA OCCIDENTAL: PRODUCCIÓ DE VI I ENOTURISME EN UN PAISATGE EXCEPCIONAL
Des dels anys 1970, l’àrea coneguda com a Margaret River, denominació que s’aplica a la vall del riu
homònim a l’extrem sud-oest del continent, però també a sectors adjacents, ha transitat d’un model agrari
marginal basat en producció de llet a especialitzar-se en el conreu del raïm i l’elaboració de vins de renom i
prestigi. Bona part del vi produït a la regió es ven internacionalment a clients coneixedors del sector i d’alt
poder adquisitiu, cosa que fa maximitzar-ne els ingressos.
L’àrea del Margaret River es reconeix internacionalment per la bellesa del seu paisatge costaner i el surf.
Aquests recursos, junt amb el vi, atrauen un flux turístic creixent. L’enoturisme és, de fet, una activitat recent.
Alhora, nous residents s’hi han dirigit i han invertit en la creació de nous cellers i també en el
desenvolupament d’empreses dedicades a la restauració, l’artesania, les galeries d’exhibició, la gastronomia
i la producció d’aliments delicatessen que es venen en boutiques exclusives. Les empreses dedicades al vi
i/o al turisme han d’innovar constantment per tal de garantir el nivell adquirit i la competitivitat en el mercat
nacional i megaregional (Àsia-Pacífic). Un període particularment difícil en aquest sentit van ser els anys en
què el dòlar australià va mantenir-se molt fort en relació amb les altres divises. Els cellers del Margaret River
han aconseguit premis internacionals pels seus vins i, en el marc d’edificis dissenyats per arquitectes
prestigiosos i d’emplaçaments paisatgísticament espectaculars, organitzen concerts i festivals de cinema
amb la presència d’artistes de renom internacional. Pel que fa a l’enoturisme, molts cellers han ampliat la
seva oferta més enllà dels tasts, amb el desenvolupament, per exemple, d’allotjament de qualitat i menús de
menjar produït localment que és servit en jardins o al bosc.
Aquesta presentació analitzarà el desenvolupament de la marca territorial del Margaret River. En particular,
s’ocuparà de les estratègies dissenyades i implantades pels productors de vi i els altres actors rellevants de
la comunitat civil i empresarial del Margaret River per mantenir la regió com a líder a nivell mundial en els
sectors vitivinícola i enoturístic.
Ponent: VALERI
PA L CARRIL
Valerià Paül Carril és Professor del Departamento de Xeografía de la Universidade de Santiago de
Compostela (USC). Llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona (2002) i Doctor en Geografia per
la mateixa universitat (2006), amb la tesi L’ordenació dels espais agraris metropolitans. Plans, gestió i
conflictes territorials a la regió de Barcelona, va obtenir els Premis Extraordinaris de Llicenciatura i de
Doctorat, així com el primer Premi Nacional Fi de Carrera del Ministeri d’Educació. Després de la seva tesi,
va treballar com a investigador post doctoral a l’Institut d’Estudis Territorials el 2007 i 2008, tasca que va
compaginar amb la docència en turisme a la Universidade de Vigo. De 2009 a 2013 va ser investigador post
doctoral i docent a la USC, mitjançant dos contractes guanyats en processos competitius (programes
Ángeles Alvariño i Isidro Parga Pondal de la Xunta), durant els quals va ser Project Manager del projecte
ESPON-SIESTA, finançat per la Unió Europea. El 2014 va ser Ass/Professor a la University of Western
14
Australia, feina que va interrompre el 2015 per tornar a la USC. Té més de 30 articles en revistes amb índex
de qualitat (10 en l’índex JCR/SSCI), més de 20 articles en revistes científiques no indexades, més de 25
capítols de llibre, 8 llibres com autor, 7 llibres com a editor i més de 40 articles en llibres d’actes de
congressos nacionals i internacionals, la major part dels quals avaluats. Ha realitzat estades de recerca en
diverses universitats a Espanya, França, Sud-àfrica i Austràlia.
Abstract: EL SWAN VALLEY D’AUSTRÀLIA OCCIDENTAL: ANÀLISI D’UN PAISATGE AUSTRALIÀ DE
VINYES PERIURBANES
El Swan Valley (“vall del Swan”) és una àrea planera, principalment agrícola, situada al samontà de la
serralada Darling, que actua de barrera interior de l’expansió de l’àrea metropolitana de Perth cap a l’est. El
paisatge s’hi estructura al voltant dels meandres del riu Swan, que en aquest sector perd el seu caràcter
fluvial i esdevé un estuari. Els sòls són al·luvials, d’alta qualitat agronòmica, excepcionals en unes planes
costaneres molt sorrenques com les del sud-oest d’Austràlia. Des de la Llei del Swan Valley de 1995, aquest
s’identifica amb el recinte de planificació de 7.000 hectàrees que n’impedeix la urbanització. Hom estima que
unes 1.000 de les 7.000 hectàrees són vinyes (2011).
Tot seguint la proposta d’Anderson (2000) per modelitzar la construcció nacional australiana, podem
interpretar el paisatge de l’àrea a través de tres grans forces i lectures culturals: la matriu predominant
anglosaxona; les poblacions immigrants no angleses; i els pobles indígenes. El Swan Valley emergeix com a
canemàs per a tots tres nivells, sovint en conflicte, que l’han modelat i dotat de significats potents. Pel que fa
al desenvolupament dels vinyars, és molt rellevant el segon component.
El Swan Valley és l’únic espai agrari significatiu que roman a l’àrea metropolitana de Perth. La Llei de 1995 hi
implementa un règim d’ordenació particular. Tanmateix, els darrers anys el desenvolupament intensiu
d’activitats turístiques està comprometent el manteniment de les activitats agrícoles. Tradicionalment, les
vinyes hi eren cultivades per a l’elaboració de vi i de raïm de taula, però només el vi és competitiu ara per
ara, tot i que molts cellers de la zona en venen de produït amb raïm de fora del Swan Valley. De fet, bona
part dels cellers han esdevingut propietats luxoses de moda en mans d’inversors que no són del sector
agrari. Tot plegat fa plantejar-se la idoneïtat de la denominació d’agricultura periurbana aplicada al Swan
Valley, malgrat la marca territorial desenvolupada els darrers anys: Perth’s Valley of Taste, “la vall dels
sabors de Perth”.
Ponent: BARCO ROYO, EMILIO.
Nació en Alcanadre (La Rioja) en el año 1956. Cursó estudios superiores de Ciencias Matemáticas en la
especialidad de Estadística y probabilidad en la Universidad de Ciencias de Zaragoza. Doctor en Economía
por la Universidad de La Rioja. Su preocupación por los temas agrarios le llevó al estudio de la economía
agraria, participando en numerosos cursos y seminarios. Ha desarrollado su trabajo profesional en la Unión
de Agricultores y Ganaderos de La Rioja (1980 -1982) y en la Consejería de Agricultura y Alimentación del
Gobierno de La Rioja (1983 -1985), estableciéndose como profesional libre desde el año 1986. Fue Director
del programa de temas agrarios emitido semanalmente por el Centro Territorial de Televisión Española en La
Rioja en el período 1988–1991, director del programa de contenido agrario emitido semanalmente por la
cadena SER en La Rioja entre 1994 y 1995. Dirigió entre los años 1994 y 2011 el suplemento agrario del
diario “La Rioja”. Es profesor de Economía Aplicada en la Facultad de Economía de la Universidad de La
Rioja. Ha participado en numerosos estudios de contenido agrario por encargo de la iniciativa pública y
privada y es autor de varias publicaciones sobre el sector agrario en general y sobre el sector vitivinícola en
particular. Entre sus publicaciones recientes se encuentran los libros: Análisis de un sector: el Rioja 19912000 (2002), Requerimientos de empleo en el sector agrario riojano (2002), Reforma de la PAC. Qué es,
cómo se aplica (2005) y recientemente Análisis de un sector: El Rioja entre dos siglos (septiembre 2008),
obra que obtuvo el año 2009 el premio a la mejor publicación en Economía vitivinícola otorgado por la OIV.
Abstract: LA GESTIÓN DEL PAISAJE Y EL ENOTURISMO EN LA RIOJA
El paisaje de viñedo se contempla con mirada productiva y con mirada ociosa. Desde hace algunos años y
sin duda animado por el negocio enoturístico, ha aumentado considerablemente el número de miradas
ociosas hasta el punto de llegar a ser mayoritarias en algunas regiones vitivinícolas. Es frecuente que estas
15
dos miradas manifiesten visiones encontradas, especialmente en aquellos lugares en los que la
modernización ha alterado considerablemente el paisaje tradicional.
En el caso de La Rioja esta alteración del paisaje de viñedo, que se ha producido en el último medio siglo, se
debe principalmente a: rejuvenecimiento del viñedo, cambio varietal, adaptación del cultivo para su
mecanización, desplazamiento hacia fondos de valle e introducción del riego, son los principales factores en
los que se ha apoyado este cambio.
La pérdida del viñedo viejo junto a la merma de la diversidad varietal por la tendencia a la especialización en
una sola variedad, tempranillo, es uno de los impactos más significativos pero quizás de menos impacto
visual que el que ha supuesto la transformación del cultivo desde el vaso hasta la espaldera y su conducción
adaptada a la mecanización y los desmontes para facilitarla.
Estos cambios coinciden en el tiempo con el auge del turismo enológico y su extensión desde la visita a la
bodega hasta la visita a los viñedos.
Si en la última década del siglo XX la visita a la bodega constituyó el principal avance en la “exposición” al
público del sector, siendo necesario vencer fuertes resistencias entre quienes se resistían a enseñar “su
casa” a “extraños”, en la primera década del nuevo siglo está costando vincular la visita a la bodega con el
paseo por el campo y las labores en el viñedo.
Es un objetivo estratégico para el sector en la DOCa Rioja desarrollar las actividades enoturisticas en las que
el paisaje desempeñe un papel principal y por ello es motivo de preocupación el impacto que están teniendo
en el paisaje de viñedo los cambios anteriormente comentados, especialmente cuando algunos de estos
cambios son animados por la propia política agraria en general y en particular por la política vitivinícola a
través, por ejemplo, de los programas para la reestructuración y reconversión del viñedo incluidos en el
Programa Nacional de apoyo al sector.
En una región como la DOC a Rioja en la que el valor de una hectárea de viñedo ha alcanzado valores altos
exclusivamente por el valor en el mercado de su vino, es una asignatura pendiente valorar el paisaje de
viñedo desde una perspectiva no exclusivamente ligada a la producción de vino.
Conjugar la modernización del sector tal y como la entienden los agentes económicos, con el mantenimiento
y conservación del paisaje para el uso y disfrute de cuantas personas quieran participar en actividades
enoturísticas es el reto que el sector tiene por delante y que hasta ahora no ha sabido, no ha podido o no ha
querido afrontar.
Ponent: VENTURA MARTÍNEZ
Cargo en la empresa: Director General y Jefe de cocina Buenaventura Martínez Martínez
Cursó sus estudios en el Colegio San Agustín de Calahorra hasta 3º de B.U.P. Cursó C.O.U en Irlanda.
Cursó Empresariales en la Universidad de Zaragoza, especializándose en dirección Financiera, banca y
bolsa.
Sigue su formación con diferentes cursos sobre Dirección de Empresas Turísticas
Desde 1975 sus padres abren al público el Restaurante Chef Nino, y Ventura en 1986 comienza a ayudar a
su padre en la cocina y comienza a apasionarse por esta actividad. En el año 1999 se hace cargo del
negocio familiar.
Hasta el 2001, Ventura, continúa con la cocina tradicional de Chef Nino. A partir de esa fecha, Ventura, una
persona inquieta y enamorada de su trabajo, comienza a dar un giro Paülatino a la cocina realizada hasta
entonces en su negocio, introduciendo nuevos platos a su carta, innovando y utilizando la materia prima
privilegiada de la zona (hablamos de las verduras de la huerta calagurritana). No deja nunca de investigar en
la elaboración de nuevas recetas, con lo cual, resulta, que la cocina actual que realiza Ventura, ha dotado a
su restaurante de idiosincrasia e identidad propias, teniendo en cuenta que, encerrado en sus fogones, no
ha podido moverse a congresos o cualquier otro tipo de eventos relacionados con su actividad.
Sus aficiones, la lectura, la investigación y sobre todo disfrutar de los suyos. Participa en las Jornadas de la
Verdura 2003 de Tudela (Navarra), ofreciendo una conferencia sobre la alcachofa dentro de la dieta.
A mitad de 2004, aparece en el canal 4 de televisión en un programa semanal de cocina de gran audiencia.
En la II Feria de la Golmajería (2004) obtuvo el primer premio “La almendra de oro” por la presentación del
postre “Torrija de aceite de oliva del trujal con ensalada de frutas y sal de ajo y garnacha natural”
En el 2004, viaja a Nueva York para cocinar en las Naciones Unidas junto con otros cinco cocineros riojanos.
16
Desde 2004, es la imagen de la pera de Rincón de Soto D.O. En 1995 es nombrado presidente de la
asociación de desarrollo turístico CALAGURRIS para la dinamización del sector turístico en Calahorra,
abriendo la primera oficina de turismo y Las Jornadas Gastronómicas de la verdura.
En Septiembe de 2005, ha recibido un accésit, por su participación en los premios Best Of del Turismo
vitivinícola Bilbao-Rioja en la categoría de Cultura internacional del vino en el Restaurante.
A lo largo del mes de Marzo/05 durante la Feria Salical/2005, colabora con Ayuntamientos, patrocinadores y
promotores de productos de calidad Rioja, realizando ponencias, charlas, degustaciones y coloquios, sobre
productos como el champiñón, la pera D.O. Rincón de Soto…etc.
El 14 de Marzo de 2005 y paralelo a Salical/2005, ofrece una charla-coloquio con demostración de alguno de
los platos expuestos, sobre “Las verduras, su ayer y su hoy” en el salón cultural de Ibercaja en Logroño.
En Mayo de 2005, viaja a Miami junto con otro cinco cocineros riojanos para participar en la Feria
Agroalimentaria “Fispal Latino” para promocionar la gastronomía Riojana acompañando a otras 15 empresas
riojanas del sector agroalimentario, realizando un almuerzo para profesionales de la prensa especializada y
una cena ofrecida para los miembros de la misión comercial e importadores agroalimentarios. Ofrece una
conferencia sobre el Pret a porter de la conserva vegetal. El mundo de la verdura, su ayer y su hoy, nuevas
técnicas en la realización.
A lo largo del 2005, ha seguido dando conferencias, destacando las ofrecidas en FNAC en Madrid con Sergi
Arola y Andrés Madrigal y las ofrecidas en los cursos de verano de la Universidad Carlos III de Madrid.
En Enero de 2007, viaja a Italia junto con tres cocineros riojanos representando a España en el concurso
internacional “Gelato in tavolá” quedando ganadores del primer premio.
En 2009 es nombrado presidente de la comisión de turismo de la cámara de comercio, industria y
navegación de La Rioja, siendo actualmente miembro del comité ejecutivo y del pleno de la cámara. Desde
entonces sigue desempañando las labores propias del cargo así como la dirección de la empresa familiar
dedicada a la restauración, con cuatro establecimientos, con más de 8400 m2 de instalaciones
Trabaja en TVR (televisión de la Rioja) del grupo Vocento, llevando el programa de cocina Degusta La Rioja.
Colabora con el BCC (Basque Culinary Center) en diversos cursos en la universidad
Colabora con el gobierno de la Rioja en la promoción de las marcas de calidad de productos riojanos con
diferentes acciones como show cookings, conferencias y demostraciones.
Abstract: GREAT WINE CAPITALS GLOBAL NETWORK: EL TURISMO VITIVINÍCOLA COMO
CATALIZADOR DE ALIANZAS ESTRATÉGICAS.
La Red de Capitales y Grandes Viñedos es un ejemplo internacional de cómo el Turismo Vitivinícola puede
actuar como motor de alianzas que generen sinergias. Los Premios Best Of Wine Tourism, la International
Research Grant, el Market Survey y la Travel Network son iniciativas que han surgido en el marco de esta
Red Internacional trascendiendo el ámbito del Wine Tourism y alcanzando otros como el educativo, el
cultural y el económico”.
Ponent: FRANCESC MAGRINYÀ
Ingeniero de Caminos por la UPC (1988) y Doctor en Urbanismo por l’ENPC y Paris I. La Sorbonne (2002).
Es profesor de la UPC en urbanismo y en diversos Másteres (Metabolismo urbano y urbanismo ecológico;
Metabolismo territorial e Infraestructuras: Desarrollo Urbano y Territorial) y Doctorados de Sostenibilidad y de
Infraestructuras del Transporte de la UPC. Es Coordinador del Grupo de Investigación EXIT-UPC (Ingeniería,
Redes, Infraestructuras y Transporte), así como Coordinador del Colectivo Intrascapelab.
Es autor entre otras de las siguientes publicaciones: La evolución de la ingeniería en la urbanística (Edicions
UPC, 2002), Construcción de ciudad y redes de infraestructuras (Edicions UPC, 2004); El espacio urbano de
la movilidad (Edicions UPC, 2007); Cerdà, 150 años de modernidad (Ed Actar, 2010); Reforma de la
Diagonal de Barcelona: espacio público + transporte colectivo (Escola d'Arquitectura del Vallès, 2010);
Planificar el Área Metropolitana de Barcelona desde una lectura cerdaniana, de urbanismo de redes y de
ecologia urbana, In: Agenda Cerdà. Construyendo la Barcelona Metropolitana (Ed Lunwerg & Ajuntament de
Barcelona, 2010); Infraestructuras habitadas: plaza de las Glorias, una centralidad urbana? (Quaderns
d'arquitectura i urbanisme, 2011, nº261), Infraestructura viària i sistema territorial. Identitat, natura, economia
i participació La variant d’Olot i l’encaix a les Preses i la Vall d’en Bas, Barcelona (Edicions UPC, 2015).
[email protected] - www.intrascapelab.wordpress.com
17
Abstract: INFRAESTRUCTURA VIÀRIA I SISTEMA TERRITORIAL. IDENTITAT, NATURA, ECONOMIA I
PARTICIPACIÓ. L’EXEMPLE DEL PENEDÈS
La mirada vitivinícola del Penedès es constitueix en l’element estructurador de l’apropiació d’aquest territori.
Una lectura des de la teoria de xarxes ens pot permetre una millor gestió d’aquest territori: de les seves
infraestructures planejament i de la gestió municipal.
La lectura adequada d’un territori és la seva escala funcional que depassa el municipi i que es troba més
enllà de les àrees ambientals. De fet, la millor escala és la definida pels límits de la denominació d’origen
vitícola del Penedès.
Sobre aquesta base es proposa en primer lloc una lectura del patrimoni històric d’aquest territori on el fil
conductor ha de ser la lectura infraestructural que articula el patrimoni arquitectònic. Una segona lectura és
la del patrimoni natural, estructurada sobre la base de l’antropització vitícola. Aquestes dues lectures són les
que ens aportaran la identitat del territori i els seus potencials principals. Sobre aquesta base i des d’una
perspectiva de gestió es proposa una lectura del viari inter mig que és el que dona una estructura
d’accessibilitat al territori i que permet, en definitiva, una apropiació adequada al territori. En aquest sentit es
proposa una nova mirada des de la mobilitat sostenible en que es dona prioritat i per aquest ordre: al vianant
la bicicleta, el transport públic i en darrer lloc el vehicle privat. Sobre la base del patrimoni viari i arquitectònic,
i des d’una lectura antròpica, es a dir dels usos associats al vi, es proposa una relectura de les ordenances
municipals a una escala comarcal delimitada per l’àmbit de la denominació d’origen, i de les polítiques d’un
turisme vitivinícola.
Ponent: JOSEP MONTASELL I DORDA.
Enginyer tècnic agrícola. Escola superior d’agricultura de Barcelona (1980), Màster en gestió ambiental al
món rural. UPC (1991).
Postgrau en govern local. UB- ICPS-UAB (2003). Màster en Competències directives. Programa de
desenvolupament directiu de la Diputació de Barcelona i la UAB (2008).
Tècnic del territori de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat - Àmbit d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona
i Director del Parc Agrari del Baix Llobregat fins l’any 2013.
Membre de la Institució Catalana d’Estudis Agraris de l’Institut d’Estudis Catalans i de la comissió tècnic
científica de la Fundació Agroterritori.
La dedicació a la preservació, ordenació i gestió d’espais agraris periurbans m’ha portat a formar part
d’equips pluridisciplinars en la redacció de diversos planejaments municipals (Sabadell, Mataró, Arenys de
Munt, etc.), a col·laborar en projectes internacionals a Haití i a la Xina, a ser impulsor de diversos projectes
de preservació, desenvolupament i gestió d’espais agraris periurbans ( Parc Agrari de Sabadell, Parc Agrari
del Baix Llobregat, Parc Natural i Agrari dels Carrissals (Elx), etc.) i a participar, com a professor, en diferents
cursos i màsters sobre ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la UPC.
He participat, en qualitat d’expert del ponent, en la redacció del dictamen del Comitè econòmic i Social
Europeu (CESE) l’agricultura periurbana (2004).
He estat Comissionat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) per a participar, en
qualitat d’expert en temes periurbans, en el Seminari “Agricultura Periurbana en el sur del Área Metropolitana
de Buenos Aires (Argentina)” entre el 9 i el 13 de desembre de 2008.
He impulsat de la redacció de la Carta de l’Agricultura Periurbana amb el suport del Consorci del Parc Agrari
del Baix Llobregat, la Fundació Agroterritori i la Xarxa Agroterritorial en el marc del projecte AGRIPROXI
“L’agricultura de proximitat per re inventar les relacions entre els espais urbans i rurals”, corresponent al
Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013 (POCTEFA). (2010)
Abstract: MÉS ENLLÀ DE LA VINYA
A “Més enllà de la vinya” plantejarem la necessitat del sector en tenir “un ull en el microscopi i un altre en el
telescopi” tal com ha insistit reiteradament el periodista i escriptor Eduardo Galeano (1940-2015) on davant
de qualsevol situació recordava que calia fer l’anàlisi des del que és ‘local’ sense perdre la visió del ‘global’.
El microscopi ens ha d’ajudar a mirar la vinya des del vessant productiu, social, cultural, ambiental i de
paisatge. Una mirada a curta distància que no ha de fer-nos perdre la mirada llunyana, la del món. Una
mirada que ajudi a descobrir les problemàtiques, les tendències, els moviments geoestratègics que
configuren la globalització. Els embargaments comercials són un fet, el tractat de lliure comerç EU-EEUU
18
(TTIP) per uns és una amenaça i per d’altres una oportunitat, la religió islàmica està en plena ebullició i
expansió, els radicalismes en augment, el canvi climàtic conforma un debat permanent, les persones són
substituïdes per robots fins i tot amb aspecte humà, etc. En definitiva, es tracta de qüestions que d’una
manera o altre afecten, o poden afectar, a la mirada curta. Com ho afronta el sector vitivinícola?
En la mirada curta no es pot ignorar el fet que la humanitat es metropolitza i les ciutats volen ser smart, tot
plantejant-se la gestió del seu metabolisme per millorar la seva eficiència i eficàcia. Si el camp s’allunya de la
ciutat, l’agricultura vertical és la solució per a substituir l’agricultura horitzontal? Quins són els arguments per
a defensar la necessitat de fomentar, l’agricultura i producció de proximitat?”
Les ciutats afronten aquests reptes des del plantejament d’un urbanisme sostenible. Però, en aquest
plantejament, es té en compte l’activitat agrícola? Si la ciutat intenta incorporar un nou urbanisme des del
concepte de les “superilles” no hauria el camp d’oferir “parcel·les alimentàries” per a reconnectar camp-ciutat
configurant el nou paradigma agrourbà? Un paradigma que necessàriament ha d’anar unit a un nou
paradigma agrosocial.
Intentarem aprofundir en aquestes qüestions fent-nos algunes preguntes i aportant algunes respostes.
Ponent: ANTONIO FONT ARELLANO
Antonio Font Arellano (Palencia, 1944) es Arquitecto (1968) y Doctor Arquitecto (1977) por la Escuela de
Arquitectura de Barcelona, Catedrático de Urbanística en la del Vallès (1983) y Profesor Emérito (2014) de la
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Fue Director del Departament d’Urbanisme i Ordenació del
Territori de esa universidad y director de la Escuela de Arquitectura del Vallès; profesor en la ETSAB y en la
ETSAV, profesor invitado en la Escuela de Arquitectura de Valladolid y de las universidades Carlos III de
Madrid y Autònoma de Barcelona. Ha formado parte de los Comités de Referencia de los Doctorados
“Progetti e politiche urbane” y “Urban Planning, Design and Policy” del Politecnico di Milano. Fue miembro
cofundador del Laboratorio de Urbanismo de Barcelona (LUB), en la ETSAB. Hasta hoy ha dirigido el Equip
de Recerca Càtedra d’Urbanística ETSAV y el Máster en Proyectación Urbanística de la Fundació
Politècnica. Como arquitecto-urbanista ha dirigido algunos Planes Directores Urbanísticos y ha participado
en la redacción de diversos Planes Generales de Ordenación Urbana, así como en numerosos Proyectos
Urbanos, generalmente en el territorio catalán, realizados con colegas del Taller de Arquitectura y Urbanismo
(TAU), del Laboratorio de Urbanismo (LUB) o del propio Equip de Recerca Càtedra d’Urbanística ETSAV.
Fue Premio Nacional de Urbanismo en 1983. Ha dirigido y publicado algunos trabajos de análisis territorial
sobre la Región Metropolitana de Barcelona: La construcció del territori metropolità (1999), La Explosión de
la Ciudad (2004), Transformacions urbanitzadores 1977-2000 (2005), Nuevas geografías de la producción y
el consumo (2000) y Patrons Urbanístics de les Activitats Econòmiques (2012) y ha colaborado en diversas
publicaciones y revistas especializadas nacionales y extranjeras. Es miembro de la Societat Catalana
d’Ordenació del Territori (SCOT), así como de los Comités científicos de l’Observatoire de la Metropolisation
dans l’Espace Mediterraneen, de las revistas italianas Urbanistica y Critica degli Ordinamenti Spaziali
(CRIOS) y de la revista portuguesa Cadernos de Edificios. Es miembro del Comitè Executiu del Consell
Consultiu de l’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2015).
Abstract: EL TERRITORIO DEL PENEDÉS. REGIÓN AUTÓNOMA VS. REGIÓN METROPOLITANA:
RETOS Y OPORTUNIDADES DE FUTURO
La mayor parte de las grandes metrópolis contemporáneas conocen hoy procesos de difusión de sus
estructuras urbanas sobre el territorio. Estos procesos dan lugar a diversas tipologías de crecimiento que, en
el caso de la metrópoli barcelonesa, tienen una notable especificidad. En efecto, la presencia de una potente
estructura territorial previa ha conferido al desarrollo metropolitano barcelonés importantes peculiaridades.
Así Barcelona se ha venido a configurar como una metrópoli discontinua en la cual, junto a la ciudad central
y el área relacionada más directamente con ellas se encuentran otras áreas urbanas notablemente
cohesionadas. Este espacio conoce hoy tendencias de difusión y descentralización muy fuertes que dan
lugar a crecimientos de cuatro grandes tipos: expansión del núcleo central, transformación por sustitución,
emplazamientos sobre ejes viarios y crecimientos dispersos. Estos crecimientos presentan una gran
heterogeneidad morfológica (ambientes urbanos, paisajes de baja densidad y escenarios de redes) cuyas
características y procesos de transformación se analizaran en la ponencia.
Una estructura espacial característica: la metrópoli discontinua
19
La observación de la compleja y heterogénea realidad física metropolitana hace sospechar las relaciones y
nexos que algunos estudios de perfil funcional, como los de la movilidad obligada, confirman después. Nos
encontramos así ante una región metropolitana con una “ciudad central” desarrollada alrededor de
Barcelona, un área metropolitana de extensión variable –entre cuarenta y cincuenta municipios que se
extienden por la primera y la segunda corona y que tienen con Barcelona su relación externa más
importante– y nueve áreas o sectores territoriales alrededor de algunas ciudades maduras (Vilanova, Sitges,
Vilafranca, Sant Sadurní, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Celoni, Mataró), más autónomas,
centralidades de segundo orden en la región metropolitana, submercados de trabajo y con características
similares a los denominados “distritos industriales”. Ello quiere decir que estamos frente a una región
metropolitana jerarquizada y notablemente cohesionada, en la que la distinción entre ciudad central, área
metropolitana funcional y región metropolitana resulta pertinente. Un sistema urbano polinuclear extendido
por el territorio, fragmentado y discontinuo, en el que recientemente la población y una buena parte de la
actividad productiva y de los servicios personales tienden a difundirse por el territorio alterando el modelo
tradicional de aglomerado o ciudad continua con dependencias casi exclusivas del núcleo central, en un
territorio jerarquizado pero más interactivo y autoorganizativo y de gran heterogeneidad morfológica.
Esta estructura espacial está integrada por diferentes elementos para cuya disección precisamos, en una
pretendida orientación como la nuestra, del análisis y de la descripción de la ciudad hacia la proyectación o
intervención territorial. Un intento de descubrimiento de los elementos integrantes del espacio físico, en la
búsqueda de los territorios y de las formas metropolitanas, de los nuevos espacios proyectuales de la
metrópoli discontinua.
Los problemas emergentes y las hipótesis de intervención
Frente a la autonomía y fragmentación en el planeamiento municipal, los análisis realizados nos señalan la
progresiva integración funcional de los territorios de la región urbana de Barcelona en un único espacio
metropolitano, a través del proceso de creciente intensificación de relaciones entre los núcleos iniciales que
la conformaron y las nuevas localizaciones de las actividades urbanas, reflejadas en los flujos de una
acentuada movilidad en todas las direcciones.
La descentralización selectiva de las actividades productivas, el cambio en el modelo de accesibilidad
territorial, el crecimiento urbano discontinuo y disperso, constituyen los rasgos principales del creciente
proceso de nueva metropolización, del que se derivan nuevas conductas sociales y estilos de vida, y la
emergencia de nuevas modalidades de organización espacial.
Al tiempo que se extiende e integra, la región metropolitana avanza hacia el modelo de ciudad discontinua.
Una ciudad diferente, en la que la población, los servicios personales, una parte importante de las
actividades productivas y de los servicios tiende a difundirse por el territorio, rompiendo el viejo esquema
metropolitano.
Una región urbana hacia el modelo policéntrico, disperso, de morfología heterogénea y múltiple, más
débilmente jerarquizada, construida sobre redes espaciales y temporales de geometría variable.
Pero de la propia integración del territorio metropolitano se derivaran tanto las potencialidades y
oportunidades como los problemas funcionales, formales y sociales relevantes.
Al tratar de dar respuesta a los problemas urbanísticos de las regiones metropolitanas (déficit
infraestructural, contaminación medioambiental y despilfarro de los espacios naturales, mercado inmobiliario
como filtro social y como localizador de las actividades, obsolescencia de los tejidos urbanos, ineficiencia de
la organización espacial de las actividades, etc.), desde los instrumentos propios de la planificación territorial,
apuntamos algunas líneas básicas de un proyecto territorial renovado:
a) Frente a la ineficiente disposición espacial de usos y actividades, una reordenación que vertebre y
organice más racionalmente el territorio, reduciendo los desplazamientos innecesarios y aumentando las
sinergias entre las diversas actividades.
b) Frente a la congestión actual de las infraestructuras viarias y del transporte, que resultan insuficientes en
relación a la acentuada movilidad pluridireccional, una mejora de la infraestructura existente (principalmente
la de escala intermedia) y especialmente la del transporte público, que permita una localización racional de
las nuevas actividades (especialmente las de mayor concurrencia pública).
c) Frente a la progresiva degradación ambiental que supone la insularización y destrucción de los "espacios
naturales", la creación de una red medioambiental, infraestructura incluida, con el objetivo de vertebrar y
equilibrar adecuadamente la ocupación territorial.
20
d) Frente a la ausencia de un marco de referencia para el planeamiento territorial, la propuesta de unos
esquemas directores sobre los elementos estructuradores metropolitanos y de unas bases cuantitativas del
crecimiento y de las necesidades derivadas.
Estrategias e instrumentos de intervención que han de generarse tanto desde la autoridad territorial como
desde los propios municipios, en el marco de un necesario pacto de la sociedad civil, para lograr un territorio
más eficiente en lo funcional, más equitativo en lo medioambiental y más justo en lo social.
Ponent: PERE PONS I VENDRELL
Experiència Professional:
1999 - Actual Constitució de la societat PONS - JULIAN, SCP i posteriorment PONS - JULIAN, SLP. Exercici
lliure de la professió.
Director de projectes d'edificació i urbanisme així com col·laborador en assessoraments, projectes i
instruments de planejament en els Ajuntaments de Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Gelida,
Olivella, Castellví de Rosanes, Guardiola de Font-rubí, Sant Llorenç d’Hortons, Avinyonet del Penedès i Les
Cabanyes.
2009 - 2011 Ajuntament de Les Cabanyes (Alt Penedès)
Arquitecte assessor
2008 - Actual Membre de la Comissió de seguiment del P.O.U.M. de Subirats.
2007 - Actual Membre de la Comissió del Patronat de Turisme de Subirats.
2004 - Actual Membre de la Comissió Tècnica del Pla d’Ordenació Urbana de Subirats.
2003 - Actual Membre de la Comissió Tècnica d’Urbanisme del Pla Estratègic de l’Alt Penedès.
2002 - Actual Membre de la Comissió Tècnica del Pla Director de l’Alt Penedès.
1995 - Actual Ajuntament de Gelida (Alt Penedès)
Arquitecte municipal
1995 - Actual Ajuntament de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).
1995 - Actual Ajuntament de Font-rubí (Alt Penedès).
2005 - 2006 Ajuntament de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)
1997 - 2003 Ajuntament d’Olivella (Garraf).
Arquitecte assessor
1994 - 1995 Institut Comarcal d'Assistència Tècnica i Serveis Tècnics del Consell Comarcal de l'Alt Penedès.
Arquitecte
1992 - 1994 Institut Comarcal d'Assistència Tècnica de l'Alt Penedès.
Pràctiques de la professió en conveni UPC.
1991 - 1992 Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Servei de l'habitatge.
Estudis, Cursos I Seminaris:
Arquitecte. Estudis cursats a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. UPC. Títol expedit el 4
d'octubre de 1994.
Postgrau en Dret Local. Universitat Autònoma de Barcelona. 2006
Postgrau en Dret Urbanístic. Universitat Autònoma de Barcelona. 2002
Curs de Gestió i Intervenció en el sòl no urbanitzable en el marc de la nova Llei del Sòl, l’any 1998, cursat a
l’Escola Sert del C.O.A.C.
Curs de Gestió Urbanística, de l'Escola d'Administració Pública, l'any 1995.
Curs "L'arquitecte municipal als petits municipis". Escola de Pràctica Professional del C.O.A.C., l'any 1996.
Curs de CAD, nivell 2, el curs 91-92. Cursat a l' E.T.S.E.I.B.
Jornades “La Nova Llei del Sòl Estatal”. Universitat Autònoma de Barcelona i Associació Catalana de
Municipis i Comarques, l’any 2007.
Jornada sobre Reglament de desplegament parcial de la Llei 2/2002 de 14 de març, d’Urbanisme. Associació
Catalana de Municipis i Comarques, l’any 2004.
Jornades sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Servei de Projectes, Obres i Manteniment de la Diputació de
Barcelona, l’any 2006.
Seminari tècnic local. Escola d’Administració Pública de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de
Barcelona i Federació de Municipis de Catalunya, l’any 2006.
Altres:
21
Actual Representant titular de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques en la Comissió d’Urbanisme
de Catalunya, en el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Actual Representant titular de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques en la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona, en el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Actual Representant de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques en el Consell Assessor del Pla
Territorial Metropolità. (Àmbit Vegueria)
Actual Ponent redactor de la Llei de l’Arquitectura
Abstract: PAISATGE VITIVINÍCOLA, ENOTURISME, PLANEJAMENTS Y ADMINISTRACIÓ LOCAL.
Catalunya té una gran tradició en el planejament del territori, en el planejament de la ciutat, en posar ordre
als creixements partint del concepte de sòl urbà, i sobretot al territori a partir de la llei de 1956, primera Ley
del Suelo, llei franquista que va tenir força acollida al territori, tot i que tenia per finalitat generar habitatges.
Una política clara de la vivenda. Politiques que a altres indrets ja s’havien posat a la practica.
El paisatge en el municipi, no apareix, és residual i si bé hi ha intents a Catalunya com a Nicolau Rubió i
Tudurí amb conceptes més de regional planning, de ciutat jardí, que s’acostaven més al paisatgisme, aquest
desapareix davant la demanda de sòl d’habitatge i sòl industrial del desarrolisme.
Un municipi ho és per la seva gent, per la seva cultura, i d’aquesta combinació feta amb el medi en sorgeix el
paisatge. El paisatge és natura, però un bon paisatge demana actuació humana, que tindríem després d’un
bosc cremat, d’uns terrenys inundats, de catàstrofes naturals.
El paisatge neix de la casualitat molts cops, però gran part del paisatge neix de l’acció de l’home; l’home
modifica el paisatge i l’adapta ales seves condicions, hi disposa infraestructures, en fa assentaments com els
pobles, genera construccions aïllades i sobretot amb les practiques agrícoles i l’explotació dels recursos el
modifica, l’erosiona, el canvia, etc. Així doncs un paisatge sempre serà la naturalesa domesticada.
Enoturisme i paisatge vitivinícola
Subirats ja fa anys que va domesticar la seva natura, que va plantar la vinya i en va fer d’aquest cultiu un
actiu important, avui, aquest actiu s’estén a altres àmbits, i el cultiu de la vinya no només és aquell cultiu que
generava riquesa en la producció de raïm i que s’entenia en els plans i les faldes de les muntanyes, si no
que aporta una forma de treballar el camp, una cultura agrària, unes activitats paral·leles que generen una
un tot, on el raïm dona lloc a cellers, els cellers a una cultura vitivinícola, que s’alimenta d’una gastronomia, i
al inrevés i que tot necessita d’aquest paisatge de la vinya per fer el pack. Per fer-lo veraç.
No podríem parlar d’enoturisme amb la mateixa força si el paisatge vitivinícola fos molt residual, si els boscos
fossin la gran extensió del Penedès, o si el cereal, enlloc de ser aquella taca o excepció de guaret, fos el
cultiu predominat, o si els fruiters ocupessin la plana.
Podríem parlar també d’enoturisme, evidentment, però el caràcter que té Subirats, l’aposta per la vinya seria
un altre, i tipus de paisatge condiciona l’acció humana de la mateixa manera que l’home emmotlla el paisatge
a les seves economies i necessitats.
Les practiques agrícoles modifiquen el paisatge, i el poden millorar o malmetre, entenent que el paisatge no
és una cosa fixa. Els gustos pel paisatge són canviats en les cultures, però hi ha unes màximes universals.
Hi ha també models a copiar, o que en l’inconscient és copien exportant altres formes de tractar el paisatge,
sobretot els conreus.
Crec sincerament que el paisatge no es valora al municipi fins ben entrada la democràcia, i els primers
planejaments ordenen i planifiquen el territori, però no hi ha un treball paisatgístic clar, tot i que els plànols
d’ordenació del Pla General d’ordenació Urbana de Subirats, tenien més dosis de paisatge que el nou Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal.
El dibuix sobre el vegetal, donava molta més plasticitat, era molt més l’acció de l’home i un treball
d’adaptació que no pas el planejament dibuixat per ordenador. El primer té menys ordre i rigor normatiu, però
el segon té un treball més gran d’adaptació.
El paisatge al municipi de Subirats, agafa gran força de la ma d’un regidor i en un context on tot i que hi ha
uns corrents mediambientals forts, una defensa del medi, alguns aposten per aquest paisatge modelat per
l’home com actiu important, reservant a la natura els seus sistemes específics, i planificant els assentaments.
A partir del patronat de turisme de Subirats neix aquesta aposta pel paisatge vitivinícola i entén que
l’enoturisme serà el futur en els propers anys de l’actiu del municipi. La proposta neix més de la necessitat de
22
protegir la vinya dels sistemes, de les infraestructures i fins i tot de la defensa aferrissada per alguns del
medi, que no pas una aposta clara de l’administració, en la generació de paisatge.
Aquest municipi ha tingut la sort de tenir gent com en Pere Guilera que van liderar aquest defensa de la
vinya, entenen que aquest paisatge tenia un valor molt superior als boscos, o de nous viticultors que van
apostar pel conreu biològic i més tard fins i tot biodinàmic. Tenim natura en estat natural, conreus,
assentaments i construccions històriques que generen el nostre paisatge que té aquesta singularitat
Aquest aposta pel paisatge, ha fet i ha de fer del Penedès el millor parc agrari situat en un context
metropolita, i fer de Subirats un dels màxims exponents.
Un Alcalde estima la seva gent, la seva cultura i el seu paisatge, i jo diria que el paisatge, El paisatge de
Subirats és un paisatge canviant, en la seva geografia i en la seva història, però que en els darrers anys ha
sofert una mena d’estampació, i com si d’un quadre es tractes hi ha gent que l’esta recuperant o re
interpretant, com aquell pintor que el modifica amb encert. El paisatge esta relacionat amb el temps i l’acció
de l’home, aquest apareix amb diferents expressions, però jo crec que tot i que encara hi ha qui en fa grans
planes agrícoles, crec que entre tots i la manca de pressió urbanística, fan que l’encert del pintor en l’elecció
del pinzell sigui dibuixar el just conreu, la proporció de la taca de la plana, i la seva traça no és ni ha de ser
una traç recta, ha de ser neta, però sinuosa, adaptada a la pell i crec que el paisatge guanya cada cop més, i
el traç poc a poc s’imposa a la tècnica.
Si un paisatge és es fruit de la natura i la casualitat, però també i es fruit de l’acció de l’home, que el fa
singular? Per que un paisatge té valor o no? És subjectiu però en el paisatge i afegim una nota històrica i
cultural, crec que valorem el paisatge per un suposat garantisme del passat, però crec que podem re
interpretar el nostre paisatge, i forjar el paisatge del futur.
A Subirats s’esta demostrant que l’aposta pel paisatge ha comportat que l’enoturisme, aquesta paraula tan
mal usada i que ja esta en decadència doni el seu redit, i segurament haurem de parlar amb altres mots si
volem conservar la qualitat del nostre paisatge i els nostres actius, el turisme del paisatge del vi al Penedès i
la seva cultura em sembla a mi molt més escaient, doncs ja tot és enoturístic, i cal sempre actualitzar la
pagina si volem estar al dia. Al nostre municipi el conreu de la vinya, la cultura del vi i la natura domesticada
ens donen uns actius sobre els que podem vendre turisme i producte amb majúscules.
El problema del enoturisme és que és un concepte molt abstracte, i segurament cal di seccionar i treballar
cada vector, serà més fàcil de treballar i donarà un resultat més ampli. La pròpia paraula avui condiciona, i si
bé a les acaballes dels anys 90 aquí al Penedès això era innovació, i als 2000 en plena bogeria del món
immobiliari ens va servir per protegir, avui el mot ja no ven i cal reinventar, amb el terme enoturisme estem al
mon global, i cal parlar de singularitat si volem excel·lir.
Tota la cultura que és pot generar al voltant del vi, no té per que ser enoturística forçosament, i per contra pot
generar moltes més sinèrgies que si nomes parlem d’enoturísme, de ben segur quer un paisatge vitivinícola
pot admetre altres aspectes i donar molta més oferta. Jo estic molt més pel paisatge vitivinícola del Penedès
i la seva cultura, que no pas per enoturisme Penedès.
Els mots no sempre fan la cosa, però la comprensió del mot ajuda a arribar a un públic més extens i amb un
missatge menys equivoc.
Planejament i administració local
El paisatge és mes fruit de la casualitat que de l’estudi, però es cert que les bones practiques agrícoles
ajuden a configurar un ordre i unes simetries que en la seva parametrització conjuntada amb els sistemes
naturals, els assentaments i les excepcions configuren el que entenen com un bon paisatge.
El planejament l’entenem en el sòl urbà, posa un ordre, però el concepte sòl no urbanitzable ja de per si
mateix, la negació de la cosa li treu profit. El Pla director de l’Alt Penedès i desprès el Pla territorial
metropolità ja van protegir el sòl com a sol d’especial protecció de la vinya, però en la seva normativa no
s’aprecien eines per treballar el paisatge.
Treballem el paisatge amb paràmetres de planejament i molts cops amb normatives de sòl urbà adaptades.
Els municipis no poden planificar com ho fan ara, el paisatge no és local, és supramunicipal, cal canviar les
lleis que regulen el sòl, cal abandonar la llei d’urbanisme , que no es altra cosa que una extensió de la llei del
Sòl, totes parteixen del nucli,de les demandes de sòl residencial i industrial, per molt que hi intervingui
l’aspecte mediambiental. Cal anar a una llei de territori.
Una llei de territori, que en la planificació del sòl identifiqui els paisatges, que harmonitzi els municipis en el
sòl del paisatge vitivinícola, que les regulacions siguin adaptades als paisatges i no als termes municipals.
23
Que per exemple la implantació d’un celler sigui igual o molt igual per a cada paisatge identificat i no passi
com ara, que al Penedès hi ha 27 regulacions, una per cada municipi.
Cal que la Generalitat, confií més en el món local i li deixi administrar el gra menut i per contra incideixi amb
més en una regulació general. Tenim POUMS adaptats a la llei i no són cap garantia en el paisatge, hi ha
passat tots els filtres i informes de l’administració, i el més preocupant, tenim competències municipals en
municipis on no hi ha tècnics competents per exercir la competència de forma satisfactòria. En el sòl urbà, en
els assentament hi ha una cultura, en el paisatge no hi ha altre cultura que la proteccionista i en molts casos
el sistema natural, no és la millor opció. Cal la natura domesticada si estem en aquest parc agrari
metropolita, no podem deixar l’atzar de la natura, cal protegir els veritables sistemes, els sistemes naturals i
corredors, però potser aquest sistemes també admeten alguna adaptació en algun punt i generen aquest fet
diferencial. Hem de preparar tècnics pel paisatge de la mateixa manera que hem tingut te`cnics per a fer
ciutats i pobles, amb el mateix rigor i amb un marc normatiu propi, i d’obligat compliment, no si val a fer
normatives de recomanacions, ha d’haver-hi aspectes normatius irrenunciables.
Els ajuntaments aquesta feina no la podem fer sols, i cal que la generalitat trenqui aquest documents tan
complexes que en diem POUM, i en fem uns documents adaptats a l’escala, i el primer document
d’enarcament territorial ha de ser supramunicipal, adaptat als catàlegs de paisatge que inclou i amb cascada
anar passant competències als ajuntaments que acreditin que son competents per gestionar el seu sòl, tant
l’urbà com el de paisatge.
Ponent: FILIPA ARDERIUS
Profesora Asistente en Proyectos de Paisaje II, del Master en Paisajismo. Escola Técnica Superior d’
Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya .ETSAB - UPC.
Profesora Invitada en Elementos de Composición Paisajística, del Master en Paisajismo .ETASAB-UPC.
Coautora y coeditora de “Vilafranca: El Retorno del Viñedo”. Escola Técnica Superior d’Arquitectura de
Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. Editorial Paisatges[Q’tectura]
2014 -Profesora Invitada al Taller Internacional Agualuz/Aiguallum/␣Proyecto Hasekura 2.0. Barcelona Fayon.
Comisaria asistente de la Exposición “1939-2014 Exilis. Portbou, L’estació Utòpica” en Portbou.
Participación al Porto Poètics - Ciclo de Conferencias – Porto.
2013 -Coordinación de la Instalación de Arte Urbano, ”El retorno de la viña” Vilafranca del Penedès.
Participación en el Workshop de Fotografia & Lomography. Porto.
2012 -Conferencia “Architecture, Art and Landscape - The Poetic of the Space”, ETSAB-UPC
Workshop Architecture & Design Emergence Exploring computation as the generative process with
architecture, Porto
Colaboración en Souto Moura Arquitectos S.A.
Colaboración en EMBT | Enric Miralles - Benedetta Tagliabue - Barcelona.
2011 -Participación en el Get Set Festivat.Workshop Architecture & Design Emerget, Porto.
2009 -Colaboración con MBT | Enric Miralles - Benedetta Tagliabue – Barcelona
2008 -1er Prémio en el Concurso “EME3: Colapso”, Exposición en el CCCB, Barcelona 2009
2007 -Exposición “El Mundo en Amarillo”, Facultad de Ciencias y Tecnologías de la Universidad de Coimbra.
Departamento de Arquitectura.
Abstract: BODEGAS Y VIÑAS ENCAJE Y JERARQUIA
Varias bodegas y viñedos han capturado la atención del público en los últimos años gracias a su arquitectura
singular, que enlaza profundamente con el ambiente de su entorno y así mismo refleja la tradición del
enólogo. A través de proyectos seleccionados intentaré trazar un recorrido por paisajes vitivinícolas distintos
y como estos fueron apropiados y reinterpretados a través de los ojos de los arquitectos y los elaboradores
de vino y cavas
1 Bodega Portia – Gumiel de Izán, España [Norman Foster]
La Bodega de Portia, diseñada por Norman Foster, tiene como mayor logro la perfecta funcionalidad de sus
distintas áreas, optimizada por el empleo de materiales nobles y perfectamente ordenada desde el corazón
central de esta estrella surgida de la tierra.
2 Bodega Mayor - Campo Maior, Portugal [Siza Vieira]
24
En el hermoso paisaje virgen de la llanura de Alentejo, de Campo Maior, Siza Vieira levantó un edificio
original, un volumen horizontal, encalado, dividido en dos plantas, la Bodega Mayor. La serenidad que
emana de este único volumen, en contraste con el complejo que alberga en su interior, le permite observar
los viñedos y los olivares de la finca, y disfrutar de una mirada hacia España y la Sierra de Portalegre.
3 Bodega Quinta de Napoles - Santo Adrião, Portugal [Niepoort]
Los viñedos plantados en terrazas sobre el río Tedo, muy cerca de su desembocadura con el gran Duero,
son el espectacular escenario en el que se inserta la bodega portuguesa de Quinta de Nápoles, del grupo
Niepoort, en las cercanías de la localidad de Santo Adrião. El estudio de arquitectura de Andreas Burghardt,
de Viena, se inspiró en los colores y la configuración topográfica de este peculiar paisaje.
4 Bodega Weingut Gantenbein – Fläsch, Switzerland [Gramazio & Kohler + Bearth & Deplazes]
La Bodega Weingut Gantenbein, dibujada por los arquitectos Gramazio & Kohler + Bearth & Deplazes, fue
realizada como una extensión de un pequeño pero notable desarrollo de la viña. Su vision más cercana
contrasta con el efecto pictórico de su imagen a distancia.
5 Bodega del Chianti – San Casciano Val di Pesa, Italia [Archea Associati]
El mundo del vino de Chianti se despliega en una visita a las instalaciones de Antinori, situadas en la
localidad italiana de San Casciano Val di Pesa, al sur de Florencia, un proyecto del estudio de arquitectura
Archea Associati.
6 Bodega de Bazaltbor – Bazaltbor, Hungria [Péter Kis y Bea Molnár]
Sobre las colinas basálticas que rodean el lago Balatón, al suroeste de Hungría, se encuentra esta bodega,
que únicamente produce vino blanco con sus características aromas minerales.
7 Bodega Château Cheval Blanc – Saint-Emilion, Francia [Christian de Portzamparc]
La bodega de Château Cheval Blanc, situada en el municipio francés de Saint-Emilion, del arquitecto
Christian de Portzamparc, parece flotar sobre los viñedos con sus blancas líneas curvas.
8 Bodega Viña Vik – Millahue, Chile [Smiljan Rad ic]
El arquitecto Smiljan Radic ideó un techo de lona tensada para aprovechar la luz natural en la bodega
chilena Viña Vik, cerca de Millahue. La mayor parte del edificio es subterráneo, con lo que se consigue un
menor impacto visual y una temperatura adecuada para el proceso de elaboración del vino.
9 Bodega Medhurst Winery – Yarra Victoria, Australia [Folk Architects]
Basado en los principios fundamentales de estética y sostenilibidad, el estudio australiano Folk Architects
ideó un techo con un sistema que recoge el agua de lluvia. La bodega se sitúa en el valle de Yarra Victoria,
al este de la ciudad australiana de Melbourne.
Ponents: Carles Sala i Relja Ferusic, Arquitectes. SALA FERUSIC Architects.
SALA FERUSIC és un estudi d'arquitectura fundat el 2008 pels arquitectes Carles Sala i Relja Ferusic, que
activa, integra, coordina i dinamitza una estructura multidisciplinar de professionals per tal d'optimitzar la
qualitat de l'arquitectura, l'urbanisme i l'R+D en arquitectura.
L'estudi compta amb una sòlida experiència en el disseny i l'arquitectura del vi, com cellers, magatzems i
edificis d'enoturisme. Entre el seu treball en l'arquitectura del vi cal destacar el celler Mas Rodó, finalista en
el premi del FAD 'Vivir con Madera', així com del celler 'Lagravera', primer premi en els Premis 3M del COAC
i el magatzem 'La gravera' el qual ha estat reconegut amb el Premi a la Sostenibilitat de BASF del COAC.
Actualment estan dissenyant l'ampliació de dos cellers a Espanya i a nivell internacional estan
desenvolupant 'Tramuntana', un centre d'enoturisme a França, així com un nou celler a Eslovènia. A nivell de
recerca i docència dirigeixen, coordinen i tutoritzen l'AA Visiting School Barcelona, 'Bodega - Enological
Metabolism' un taller internacional d'arquitectura organitzat per l'AA School of Architecture en col·laboració
amb l'ETSAB-UPC, que explora les connexions entre disseny i vi en un entorn col·laboratiu de recerca.
Carles Sala, Arquitecte MArch - Director i Soci Fundador de SALA FERUSIC Arquitectes
Carles Sala és un arquitecte registrat al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya COAC i es va graduar
amb honors a l'ETSAB, a Barcelona. Després de rebre la beca 'La Caixa', va obtenir el títol de Màster en
Arquitectura i Urbanisme per l'Architectural Association AA School of Architecture a Londres. El 2008, va
fundar SALA FERUSIC Arquitectes a Barcelona, un estudi d'arquitectura internacional que persegueix el
treball multidisciplinari a tots els nivells. La seva obra ha estat exposada al MIT, a la Biennal de Venècia i a la
Bienal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme, així com publicada per '010', 'Arquitectura Viva', 'On Diseño' o
'El País'. Actualment exerceix de Director i Tutor a l'AA Visiting School Barcelona, així com actualment és
25
Professor Visitant a la WSA a la Universitat de Cardiff. Ha estat prèviament ponent en escoles i institucions
d'arquitectura a Madrid i Barcelona com l'ETSAB, l´ETSAM, la UB, La Salle, el COAC o el COAM, així com
convidat a jurats internacionals, com l'AA School of Architecture, la Bartlett-UCL o l'IaaC.
Relja FERUSIC, Arquitecte MSc - Director i Soci Fundador de SALA FERUSIC Arquitectes
Relja FERUSIC és un arquitecte registrat al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya COAC, a l'AABiH a
Bòsnia i REG a Suïssa. Es va graduar amb honors de l'ETSAB, on més tard va obtenir el Màster de Ciència
sobre la hibridació física i digital de l'espai urbà en la Societat Xarxa. Després de treballar com a cap d'oficina
a Domingo-Ferré Arquitectes a Barcelona, va fundar SALA FERUSIC Arquitectes estudi a Barcelona, un
estudi d'arquitectura internacional que persegueix el treball multidisciplinari a tots els nivells. Diversos dels
seus projectes han estat premiats i reconeguts per institucions d'arquitectura com el COAC o l'AABiH, així
com, àmpliament publicada i exhibida. Ha exercit com a Professor Assistent de Projectes Arquitectònics a DArc, ETH Zurich, així com a l'ESARQ-UIC Barcelona. Avui en dia exerceix de Coordinador i Tutor a l'AA
Visiting School Barcelona. A més, ha estat ponent en diverses universitats i institucions com l'ETSAB,
ESARQ, ETH, COAC o AABiH, membre de jurat a escoles com l’IaaC o l’ESARQ, ETH, així com membre de
la Comissió de TIC a l'ETSAB-UPC.
Abstract: FROM VINE TO WINE, ARCHITECTURE AS A MACHINE
El vi és un producte de llarga tradició que, a diferència d’altres, avui estem fent millor que fa cent anys. Això
es deu a la introducció de la ciència i la tecnologia: enòlegs i enginyers recullen l’expertesa dels elaboradors
tradicionals i n’extreuen els paràmetres per a quantificar-los i afinar amb precisió a fi de dissenyar un
producte òptim. L’arquitectura, i en concret, l’arquitectura del vi, ha de perseguir el mateix fi, i per tant cal que
en repliqui la forma integrant d’aquestes disciplines en els processos de disseny.
De la mateixa manera, l’Arquitectura esdevé un aparell dins un engranatge superior: el Territori. L’activitat
vitivinícola és un motor per als sectors primari, secundari i més recentment per al terciari, gràcies al creixent
vector de l’enoturisme. Les relacions a escala local i global entre cellers i infraestructura, poden esdevenir un
potencial catalitzador de desenvolupament sostenible, econòmic i social del Territori.
L’estudi interdisciplinari de la relació entre el comportament social amb certs processos físics o fins i tot
químics, té com a precedent la cibernètica que crea coneixement a partir de fluxos d’informació. Avui ja
estem parlant d’edificis i ciutats intel·ligents, en un món que integra les TIC, on el triumvirat de la informació,
la tecnologia i les xarxes ha esborrat els límits del físic i el digital, i dóna pas a una hibridació dels nostres
ecosistemes. Igual que el món del vi ja fa temps que abraça la ciència i la tecnologia per a empènyer més
enllà el coneixement empíric de la tradició, el disseny dels espais del vi ha de seguir els mateixos passos.
Cal entendre l’Arquitectura com una Màquina, de la Vinya al Vi.
Ponent: JAUME BACH.
Jaume Bach i Núñez. Estudia a la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, es gradua al 1969 i
imparteix classes des de 1970. Obté el títol de Doctor en Arquitectura al 1991, és Professor Titular d’aquesta
escola des de 1998 i Catedràtic acreditat des de 2012.
De 1965 a 1966 treballa com a col·laborador a l’estudi de MBM i entre 1967 i 1968 a l’estudi de Correa i Milà.
Al 1976 funda Bach-Mora arquitectes, i al 1998 Bach arquitectes.
Ha impartit classes de Composició i Projectes i ha estat membre del Tribunal Final de Carrera de l’ETSAB,
així com professor visitant a Urbino, Hannover, Dublín i Bucarest.
La seva obra ha estat exposada i ha impartit nombrosos seminaris i conferències en més de 30 països de tot
el món, i ha estat publicada en més de 600 articles en revistes nacionals i internacionals, incloent 5
monografies específiques sobre la seva obra.
Entre les distincions principals que ha rebut destaquen quatre Premis FAD, quatre Premis FAD de l’opinió,
Finalista als Premis FAD en tretze edicions i Seleccionat en deu ocasions més.
Ha estat nominat als Premis Mies van der Rohe i ha obtingut quatre Brunnel Commendation Awards per les
seves obres d’infraestructures ferroviàries, i entre d´altres distincions, ha estat medalla d´Or de la Biennal
d’Arquitectura de Buenos Aires i membre d’honor del Patronat del Museu d’art Contemporani de Caracas.
Entre les seves obres destaquen el Disseny del nou altar de la Catedral de Parma a Itàlia, la Fàbrica
Lamigraf a Bönen, Alemanya, la Seu Central del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès, el Complex
d’habitatges i multicines Illa Fleming a Barcelona, les Caves Raventós i Blanc a Sant Sadurní d’Anoia,
26
l’escola de Viticultura d´Espiells, l’estadi Olímpic de Hockey de Terrassa o la Central Telefònica de la Vil·la
Olímpica de Barcelona
Abstract: EL CELLER DE RAVENTÓS I BLANC I L’ESCOLA DE VINICULTURA I ENOLOGIA
D’ESPIELLS, UNS REFERENTS PIONERS.
Presentem dos projectes pioners en la consideració cultural del projecte d’arquitectura en el camp
vitivinícola. S’emmarquen en la renovació de l’arquitectura impulsada per la consolidació democràtica als
anys 80 del segle passat i en l’obertura de la societat amb una nova política d’encàrrecs des del sector públic
i també del privat.
Examinem les relacions entre dos projectes similars, coetanis, en un espai proper i d’homogeneïtat cultural al
voltant de l’Anoia: una escola d’enologia i viticultura producte de la cessió d’una part d’una finca centenària
per a us públic, i l’altra la creació de nou d’unes bodegues en una finca familiar del segle XV separada del
seu celler històric.
Analitzarem les diferents estratègies projectuals des del reconeixement del contingut mític de la relació de la
humanitat amb el vi, de la dissociació que la introducció de la labor industrial provoca en els continguts
artesans i tradicionals, de la cohesió de la societat al voltant d’aquests ideals i la seva traducció en contingut
arquitectònic significant, entre altres, aspectes tots ells sostinguts per una pràctica de recolzament i
reconeixement dels diferents contextos en que s’arrela l’arquitectura.
Fem especial atenció a l’aspecte de la consideració del paisatge, que entenem més aviat des del caràcter
estructural (i estructurant) i no tan des de la imatge. I així posem en contrast l’actuació que podríem
anomenar orgànica a Espiells i la més diagramàtica de Raventós.
Acabarem amb la extensió de la reflexió als diversos continguts, materials, constructius, tecnològics i
d’altres, que conformen l’obra d’arquitectura.
Ponent: JOSEP LLINÀS CARMONA
Docència
Professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, al Departament de Projectes des de
l’any 1970 fins el 1989. (Professor adjunt a la Càtedra de Projectes II, durant els cursos 1978-79, 1979-80 i
1980-81).
-Professor Encarregat de Curs a la Càtedra de Projectes V de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del
Vallès des del curs 1983-84 fins el curs 1987-88.
-Professor Encarregat de Curs a l’Escola d’Arquitectura Ramon Llull de Barcelona, 1997-99.
-Professor Visitant de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Pamplona durant el curs 199899 de la Universitat de Navarra.
-Professor convidat al Département d’architecture de l’Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne, durant
l’any acadèmic 1999-2000.
-Professor convidat com a expert exterior en les comissions d’exàmens dels projectes de final de carrera de
l'Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne, 2003.
-Professor Extern en el 4t quadrimestre de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Pamplona
durant el curs 2002-2003 de la Universitat de Navarra.
-Professor a l’Escola d’Arquitectura Ramon Llull de Barcelona, cursos 2003-04, 2004-05.
-Professor convidat a seminaris, cursos o tallers a Almería, Baeza, Barcelona, Bogotà, Medellín, Quito, Graz,
Lausanne, Lisboa, Málaga, Mallorca, París, Santander, Valladolid i Viena.
-Membre Comitè Científic de la Càtedra Internacional d’Arquitectura de la Fundació Antonio Camuñas, 2005.
-Membre de la Fundació Alejandro de la Sota, 2005.
-Membre de l’Arxiu Jujol, 2005.
-Responsable del taller transversal del Màster de Projectes de l’Escola d’Arquitectura “La Salle” , Universitat
Ramón Llull. Semestre de primavera curs 2010-11
-Professor convidat per la Universitat Europea de l’Escola d’Arquitectura de Madrid, curs gener-juliol 2014
-Ponent en el I Congres nacional “Pioneros de la arquitectura moderna española: vigencia de su
pensamiento y de su obra”, 9-10 de maig 2014
Exposicions
-Comissari de l’exposició Josep Mª Jujol, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1991).
27
-
-Comissari de l’exposició 1% cultural, organitzada per la Generalitat de Catalunya i el Institut Català del Sòl.
(2003).
-Comissari de l’exposició La Condició humana, organitzada pel Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona
(2004)
Conferències, membre del jurat de concursos, exposicions sobre obra pròpia, ..
-Conferències, explicant obra pròpia, en Col·legis i Escoles d’ Arquitectura d’Espanya, Portugal, França,
Itàlia, Gran Bretanya, Suïssa, Alemanya i Sud Amèrica.
-Membre del jurat en nombrosos concursos d’arquitectura nacionals i internacionals.
-Obra seleccionada per a participar a exposicions sobre arquitectura, en diverses ciutats o centres
d’arquitectura nacionals i internacionals.
Obra publicada en nombroses revistes, llibres nacionals i internacionals.
Obra publicada en llibres monogràfics:
Josep Llinàs, Obras y Proyectos, 1976-1985, Col.legi Oficial d’Arquitectes de Madrid, 1985.
Documentos de Arquitectura núm. 11, Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andalusia Oriental, delegació Almeria,
1990.
Josep Llinàs, arquitecto, editorial Tanaïs de Sevilla, 1996.
Col·lecció Autores, Direcció General de la Vivenda, l’Arquitectura i el Urbanisme, Ministeri de Foment, 1999.
Recull de textes: Saques de esquina, editorial Pre-textos. Girona, 2002.
Josep Llinàs. Illa Fort Pienc. Barcelona. Editorial Caleidoscópio. Portugal, 2004.
Revista El Croquis núm. 128, Josep Llinàs - dissolving the image, Ed. Croquis, Madrid, 2006.
Difuminando límites # 16. AT Arquitectes de Tarragona # 16. Col·legi d’arquitectes de Catalunya.
Demarcació de Tarragona. Setembre 2007
Revista TC Cuadernos – Tribuna de la Construcción núm. 101, “Josep Llinàs arquitectura 2003-2012”,
cuadernos serie dedalo, Enero 2012
Articles publicats, especialment, sobre les obres de Mies, Josep Mª Jujol, Alejandro de la Sota i José Antonio
Coderch en diverses revistes nacionals i internacionals.
Autor de la monografia sobre Josep Mª Jujol, publicada per l’Editorial Taschen. Alemanya,1992.
Autor de la monografia sobre el Teatre Metropol: Metropol, Teatre del Patronat Obrer, edita: Actar, 1998.
Coautor de la monografia sobre Alejandro de la Sota, editada per Fundación Caja de Arquitectos.
Premis rebuts per obra pròpia
- FAD d’interiorisme 1977.
-Premi d’Arquitectura i Urbanisme de la Villa de Madrid 1990. (Exposició J. Mª Jujol arquitecte)
-Finalista en la III Biennal d’Arquitectura Espanyola, 1994-95.
-Ciutat de Barcelona 1995 (edifici vivendes c/Carme-Roig)
-Premi en la IV Biennal d’Arquitectura Espanyola, 1995-96 (Institut a Torredembarra).
-Rehabitec 1996 (Restauració i reforma Teatre Metropol).
-FAD d’arquitectura 1996 (Restauració i reforma Teatre Metropol)..
-Dragados y Construcciones de Arquitectura Española 1996 (edifici vivendes c/ Carme-Roig)
-FAD de l’opinió 1997 (Institut a Torredembarra)..
-Ciutat de Barcelona 1998 (Reforma Museu de Història de la Ciutat).
-IV Premi Manuel de la Dehesa corresponent a la V Biennal d’Arquitectura Espanyola 1997/98 (Biblioteca
Central de Terrassa)..
-Ciutat de Barcelona 2001 (Centre Educació Infantil i Primària “Pit-Roig”).
-FAD de l’opinió 2003 (Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona).
-Ciutat de Barcelona 2003 (Conjunto equipaments Fort-Pienc).
-Premi Dècada 1995-2005 (edifici vivendes c/Carme-Roig).
-Premi Nacional de Cultura. Arquitectura i Espai Públic. Generalitat de Catalunya. 2006 (Biblioteca Jaume
Fuster)
-Premi FAD d’arquitectura 2006 (Biblioteca Jaume Fuster)
-Premi Arquitectura 2009, atorgat pel jurat dels VI Premis Radio Castellón Cadena Ser.
-Primer premi Trofeu Archizinc de VMZINC 2010 en la categoria d’edificis públics (IMO)
-Finalista per la XI Bienal Española Arquitectura y Urbanismo 2011 (“l’Atlàntida” Centre Arts escèniques Vic)
-Finalista pel Premi Mies van der Rohe d’arquitectura europea 2011 (“l’Atlàntida” Centre Arts escèniques Vic)
28
-Finalista pel el Premi Mies van der Rohe d’arquitectura europea 2011 (Institut de Microcirurgia Ocular
(IMO)de Barcelona)
-Primer premio “Ciutat Antiga de Vic” de la Mostra d’Arquitectura de les comarques centrals del Col·legi
d’Arquitectes de Catalunya. 2012 (L’Atlàntida, Centre d’Arts escèniques de Vic).
Abstract: LA NUEVA ARQUITECTURA DEL VINO. LA INTEGRACION COM A REFERÈNCIA
Así como en otro tipo de edificaciones, el análisis, la organización y la resolución del programa es la base del
proyecto, en el caso particular de una bodega, la forma de cada una de las unidades que la componen así
como los recorridos y relaciones entre todas sus partes, responden a necesidades claras y fáciles pero con
poca capacidad de determinar la forma de la edificación. Tan sólo la enorme diferencia de escala entre las
naves de elaboración, almacenamiento, etc..., de orden industrial y el área administrativa y de
representación, a escala casi doméstica, constituye un problema de orden arquitectónico.
En nuestro caso, mucho más que el cumplimiento del programa ha sido la responsabilidad de situarse sobre
un paisaje extraordinariamente equilibrado, lo que ha determinado la propuesta de arquitectura.
Ponent: BLAI CARDA
Després d’uns inicis de formació autodidacte, del 89 al 91 cursa estudis de fotografia a l’IDEP. El 1993, obre
el seu primer estudi de fotografia compaginant els encàrrecs professionals amb el seu projecte personal.
Actualment dirigeix i coordina l’equip de Global Image Projects, estudi que va fundar el 2004, on la fotografia,
el disseny gràfic i el packaging van agafats de la mà. Al llarg de la seva trajectòria ha realitzat exposicions,
ha impartit cursos i conferències sobre fotografia, i ha publicat, entre d’altres, el llibre “El Penedès. Terra de
sensacions”. Viu i treballa a Sant Sadurní d’Anoia fet que li ha permès documentar durant més d’una dècada
el bast món del vi i el cava.
Abstract: L'IMAGINARI FOTOGRÀFIC DE LA VINYA
Desvetllar-se per l'ull i la passió, i sensibilitzar-se amb el propi entorn per deixar entreveure un paisatge
vitivinícola que s'estén més enllà de la pròpia fotografia. La fotografia és per Blai Carda el reflex d'una
professió vinculada a la cultura del vi i el cava, una eina per viure que ha donat visibilitat a les sensacions
que desperta l'art viu de la vinya.
Ponent: JOSEP ALMIRALL - LLUSSIÀ
Almirall - Llusià neix a La Granada (Alt Penedès) l’any 1963. Als 19 anys s’inicia en el món de la pintura de
manera autodidacta. Entre 1984-1987 estudia pintura a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics del Penedès, i uns
anys després, es forma en joieria i repujat de metalls a la mateixa escola. Entre 1992 i 1994 és membre del
Grup d’Art Bargalló i Membre d’Honor de The San Francisco Museum of Contemporary Hispanic Art (San
Francisco, Califòrnia, EUA).
La seva obra forma part de diverses col·leccions particulars a Eivissa, Girona, i França, així com al Museu
del Barça.
L’any 2004 crea la instal·lació artística La Vinya Pintada, amb el patrocini de Indústries Titan S.A.
Ponent: AINA MERCADER
Inca, Mallorca, 1983. és periodista especialitzada en cultura, crítica d’art i comissària. Ha treballat al Diario
de Mallorca i al diari Avui i ha estat coordinadora de les revistes El Temps d’Art i Bonart, així com
coordinadora editorial a Polígrafa. A més, ha col·laborat amb l’associació Joan Ponç i amb els artistes Antoni
Miralda i Pierre Marquès.
Actualment escriu crítica d’art a Time Out Barcelona i Bonart, i prepara una exposició a la Fundació ArranzBravo de L’Hospitalet de Llobregat que s’inaugurarà a l’octubre.
Abstract: LA VINYA PINTADA
L’artista Josep Almirall-Llusià va convertir, l’any 2004, la seva vinya, situada ran de la C-15, entre la sortida
de Vilafranca del Penedès i la primera entrada a La Granada, en un llenç on hi va desenvolupar un colorista
projecte de land art. En aquesta proposta, el pintor treu a l’exterior la seva paleta de colors vius i formes
29
planes que utilitza per pintar els més de vuit-cents pals d’emparrar que ocupen les prop de dues hectàrees
de vinya.
Aquesta instal·lació, que resulta ser un interessant híbrid entre escultura, pintura i arquitectura del paisatge,
s’arrela i es desenvolupa sobre el territori, exhibint-se a manera d’art públic. L’erosió natural, les
inclemències meteorològiques, el pas del temps i les estacions s’encarreguen de transformar dia a dia
aquesta intervenció d’art terrestre.
El vídeo La Vinya Pintada, que es presenta en première, recull el procés de creació i execució d’aquesta
obra que s’inspira i es projecta, seguint l’esperit dels iniciadors del land art, en el paisatge més proper.
Ponent: JOSEP MASSANA
Viu i treballa a Sant Pau d´Ordal en el taller d'ebenisteria familiar.
Durant els anys 74-75 comença a conèixer el món de la talla, de la mà de l’interiorista i tallista Pere Puig qui
l'introdueix també en el dibuix i l'escultura en fusta. A partir d’aquí investiga de manera autodidacta en
l’escultura clàssica i ben aviat evolucionarà en les formes i volums i arribarà a l’abstracció.
Les primeres influències li vénen de la mà d'escultors com Brancusi, Jean Arp, Henry Moore per qui sent una
admiració que el porta a fer un viatge per Anglaterra i França per tal de conèixer profundament la seva obra.
És l'any 1985.
A final dels anys 80, coneix l’escultor basc Nèstor Basterretxea amb qui comença a intercanviar punts de
vista sobre la seva obra i descobrirà l'escultura de l'escola basca, Oteiza, Mendiburu, Ugarte, Chillida,etc.
A partir d'aquest punt, Massana confiarà plenament en l'opinió i valoració que Basterretxea fa de la seva
obra, i agafa una línia d’evolució clara cap a un llenguatge propi.
Ha fet exposicions individuals de temàtiques diferents com “Orígens” (1998),“Presències” (2002), “ La
Revolució de les Lletres” (2006) “Marques i Signes del Paisatge “2010-2015) a Vilafranca del Penedès,
Barcelona, Madrid, Medinaceli, Sant Cugat del Vallès, Esplugues de Llobregat, etc.
I col·lectives a Vilafranca del Penedès, Barcelona, Girona, Andorra, León, Asturias, Bretanya (França), País
de Gal·les (Regne Unit), Bèlgica etc.
Participa en diferents simpòsiums d’escultura com: Les Monumentailles a Concarneau - Bretanya (França)
(2002), Escultura Embrionària a ParcArt de Cassà de la Selva, Girona (2005), Escultura en Norte 4 a Salas,
Asturias (2007)
Organitza i dirigeix el Simpòsium d’Escultura de l’Alt Penedès a Vilafranca del Penedès (2003, 2004, 2005)
amb la intenció d’obrir els tallers al carrer.
Participa en tallers i debats d’Escultura a Barcelona, Girona, Asturias, França….
Ha treballat i treballa en galeries de Barcelona, Girona, Lleida, Sabadell, Olot, Sant Sebastià, Madrid,
Astúries, etc.
Ha exposat en Fires d’Art nacionals i internacionals a Suïssa, Mònaco, Itàlia, Xangai, etc.
És membre i organitzador del “Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola” del Penedès (2007). En el II Congrés de
l’any 2009 hi fa una ponència i presenta un treball escultòric de recerca : “Les invariants morfològiques del
Penedès”.
Té obra pública a Concarneau-Bretanya (França) (2002), Vilafranca del Penedés (2003), Sant Pau d’Ordal
(2007), Salas-Asturias (2007), Sant Quintí de Mediona (2010), Vallgrassa-Parc del Garraf (2010).
www.josepmassana.com - [email protected]
Abstract: BARRAQUES MESTISSES LA BARRACA-CASA: FORMES I TRANSFORMACIÓ
Introducció: Al Penedès, a les vinyes el pagès construïa barraques amb la funció de guardar-hi els estris i
protegir -se de les inclemències del temps.
Hi ha una fascinació per la pedra seca, que és un aspecte del nostre paisatge que ja té el seu reconeixement
amb associacions dedicades a la protecció i catalogació.
Del que avui parlaré és d’unes altres barraques que comparteixen el mateix espai i la mateixa funció de
protecció, però que es diferencien per la construcció amb altres materials i per la situació geogràfica.
Les barraques de pedra seca es construeixen a les parts altes de muntanya aprofitant les pedres al moment
d’aplanar les feixes i les barraques de la plana, que anomenarem mestisses, estan fetes de totxo i paret de
tàpia.
30
Les barraques mestisses: Les referències que tinc són dels volts de 1920. La típica barraca de vinya és la de
4 parets amb una estructura molt simple, sense pretensions arquitectòniques. No n’hi cap d’igual però
normalment tenen: 4 obertures - una porta i tres escletxes com a punt de mira cap a l'exterior; la teulada, que
pot ser d’una aigua o de dues aigües, feta del mateix totxo o amb teules i amb el suport de bigues de fusta o
de ciment.
Aquestes barraques es van fer quan es treballava amb animals i l’home passava el dia a la vinya, de sol a
sol. Encara s'hi conserva la menjadora i el foc a terra. L'animal i l'home convivien en el moment de màxima
calor o de pluja. La barraca complia aquesta funció d'aixopluc.
Detalls: Constructivament, destaca la intervenció en el portal d'entrada que acostuma a ser l'únic element
ornamental. Sorprenen els dintells i les columnes que de vegades recorden l’entrada d’una casa pairal, per
els acabats en forma d’arc o altres formes esglaonades. El toc personal, en una construcció per altra banda
tan funcional, demostra la creativitat de qui la construeix: el mateix pagès.
El pagès era un home amb una formació molt completa en les habilitats constructives, tant amb la pedra com
amb la tàpia i el maó. Com a constructor està acostumat a treballar sobre la casa, afegint i remodelant
segons les necessitats del moment i del treball, barrejant diferents estils i combinant materials i influències.
Treball sobre les barraques mestisses: Agafant com a referència les barraques de vinya i a partir del
coneixement de l’arquitectura rural popular començo un treball que s’inspira d’aquesta visió i que forma part
de Marques i signes del paisatge.
Les escultures que componen aquest treball són barraques al·legòriques d’unes formes de vida i d’un espai
de protecció que ja no existeixen però el més important és la presència i l’espai que ocupen en el paisatge.
Han tingut vida i tenen vida a l’entorn.
Són de fusta i acabades amb un tint gastat que recorda l’emblaquinat de les cases amb el punt de
decadència que tenen. Els elements que incorporo donen sentit als espais que formen la barraca, des dels
arcs fins a les ornamentacions interiors. S’hi barregen els elements del paisatge de l’entorn, símbols que
conformen la mística del lloc, d’una vida que ja no hi és.
És una interpretació que barreja diferents elements i formes i va del dibuix cap a les tres dimensions, en un
joc d’investigació plàstica que reinterpreta les visualitzacions de la casa primera i la barraca. A través d’això
intento transmetre les essències del territori i tot el que es contempla a l’entorn. Amb tot, pretenc donar a
formes funcionals que passarien desapercebudes la solemnitat que mereixen.
Conclusions: De la mateixa manera que considerem important conservar el patrimoni històric i monumental
ens hem de plantejar de fer el mateix amb el patrimoni d’arquitectures rurals i intentar conservar intactes els
seus valors. Aquestes barraques formen part del l’entorn històric comarcal i es podrien convertir en un
reclam turístic de bellesa.
La utilitat que les va fer néixer ja no existeix de la mateixa manera. L’estat de degradació de les barraques, el
poc manteniment que s’hi fa i el vandalisme reclamen una reflexió sobre si caldria fer una proposta als seus
propietaris per restaurar aquest patrimoni arquitectònic rural, que repercutiria en la riquesa comarcal.
Ponent: LESLEY YENDELL
2015 -Residency, Bemis Centre for Contemporary Art, Omaha, Nebraska
2015 -‘Habitat’, Artist in School Project, Sant Pere Molanta, Penedés.
2015 -‘Art Jaén’ and “FACBA’ Granada.
2014 -‘Summa Contemporánea’ Miradas de Mujeres, Festival Nacional MAV, Tudela.
2014 -‘Birds- Ocells al Cap’. recreación of performance para ‘Allen Kaprow. Altres Maneras’, Archive, Tapies
Fundación Barcelona
2014 -‘Corpologia’, Antic Teatro Barcelona.
2013 -‘Daintifyt, esfuerzo y delicadeza’, Miradas de Mujeres, National Festival, MAV, Ca La Dona, Barcelona.
2012 -‘Transposers’, Solo Exposición MCAC Northern Ireland, sorporte Arts Council
2012 -Fem Art, edición 2012, ganadora premio Fem Art.
2012 -FEM 12 Woman Artists Performance Festival, Girona
2011 -Roses, Lace and Lingerie, MCAC, Northern Ireland.
2011 -ARTFAD finalist exhibition, Barcelona,ganadora premio plata.
2010 -‘Take a Walk Down Memory Lane’, Regenerate project, Northern Ireland.
2009 -International Artists Residency, Valparaiso Foundation, Spain
31
2009 -Performance ‘Buscandose el Pan’ NRLA, Glasgow.
2009 -Daintifyt Revisited Exhibition, Cookstown, Northern Ireland
2009 -Performance ‘Buscándose el Pan’, City of Women Festival, Slovenia.
2008 -‘Infusion’ Project Regenerate, Northern Ireland
2007 -Art Mar, 2ª biennial de la Mediterrània,
2007 -IV Josep Amat International Drawing Biannual, finalist.
2007 -Pasewalk Project,Germany
2006 -‘T42’, Project Regenerate, Northern Ireland
2006 -"4eme Festival de Jardins Métissés", Wesserling, Francia
2006 -'Arte en la Tierra' La Rioja, Spain.
2005 -'Saperlipopette Festival', Montpelier, France
2004 -'Cos a-Cos', Sala Can Felipa, Barcelona.
2004 -'Imprévus au jardin' Monts d'Orb, Francia.
2004 -'Le Fête de Mai' Mozet- Gesves,Belgium.
2003 -Seventh Symposium of Le Vent Des Forêts, Francia,
2002 -'Home Contexts',Aunkan Gallery, Barcelona.
2002 -"Útiles Cotidianos", Pamplona, comisario Fernando Francés
2002 -"Panem et Circenses" La Casa del Cactus, Mallorca.
2002 -"Premi Centelles" concurso, seleccionada
2002 -II Biennal d'art Riudebitlles, accésit,
2000 “Nou Art P”,'Viatge Domestic' Can Felipa, Barcelona.
2000 -Co fundadora del Parque de Esculturas Lomos de Oro, Villaslada de Cameros, la Rioja
Abstract -EL VIÑEDO MATERIA E IDENTIDAD PARA LA CREACIÓN
La obra de Lesley Yendell consigue unir de una manera poco común y muy lograda una singular reflexión
entre naturaleza y tecnología. Materiales naturales, como ramas o harina, transformados en objetos de uso
cotidiano y descontextualizados del ámbito doméstico son magnificados mediante una puesta en escena en
la que éstos irradian una nueva y sugerente vida. Sus dibujos, esculturas y performance revelan una
inesperada manera de mostrar los nervios de una materia mutada con sensibilidad e inteligencia. Su obra
crea un universo radicalmente reflexivo y lleno de una rara energía. (Bruno Montané Krebs).
32
33