iii liceo ab iv liceo - Istituto Italiano Statale Comprensivo Di Barcellona

Anuncio
ISTITUTO ITALIANO STATALE COMPRENSIVO DI BARCELLONA
CURSO ACADÉMICO 2013-2014
BACHILLERATO ( 1º-2º )
III LICEO A-B
IV LICEO A-B
PROGRAMACIÓN DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA
PROGRAMACIÓN DE LENGUA CATALANA Y LITERATURA
PRORAMACIÓN DE HISTORIA DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA
Profesoras:
III LA:
Lengua castellana y literatura: Paula Massot
Cultura española y catalana: Ana Tortorici
Lengua catalana y literatura: Ana Tortorici
III LB:
Lengua castellana y literatura: Paula Massot
Cultura española y catalana: Ana Tortorici
Lengua catalana y literatura: Ana Tortorici
IV LA:
Lengua castellana y literatura: Eulalia Totorici
Cultura española y catalana: Ana Tortorici
Lengua catalana y literatura: Ana Tortorici
IV LB:
Lengua castellana y literatura: Paula Massot
Cultura española y catalana: Ana Tortorici
Lengua catalana y literatura: Ana Tortorici
1
INTRODUCCIÓN
El Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, aprobado por el Ministerio de Educación y Ciencia
(MEC) y que establece la estructura y las enseñanzas mínimas de Bachillerato como consecuencia de la
implantación de la Ley Orgánica de Educación (LOE), ha sido desarrollado en Cataluña por el Decreto
142/2008, de 15 de julio, por el que se establece la ordenación del Bachillerato para esta comunidad
autónoma.
Según la LOE (artículo 32), esta etapa ha de cumplir diferentes finalidades educativas, que no son otras
que proporcionar a los alumnos formación, madurez intelectual y humana, conocimientos y habilidades
que les permitan desarrollar funciones sociales e incorporarse a la vida activa con responsabilidad y
competencia, así como para acceder a la educación superior (estudios universitarios y de formación
profesional de grado superior, entre otros). De acuerdo con estos objetivos, el Bachillerato se organiza
bajo los principios de unidad y diversidad, es decir, le dota al alumno de una formación intelectual
general y de una preparación específica en la modalidad que esté cursando (a través de las materias
comunes —como esta—, de modalidad y optativas), y en las que la labor orientadora es fundamental para
lograr esos objetivos. En consecuencia, la educación en conocimientos específicos de esta materia ha de
incorporar también la enseñanza en los valores de una sociedad democrática, libre, tolerante, plural, etc.,
una de las finalidades expresas del sistema educativo, tal y como se pone de manifiesto en los objetivos
de esta etapa educativa y en los específicos de esta materia (según el artículo 33 de la LOE, "ejercer la
ciudadanía democrática, desde una perspectiva global, y adquirir una conciencia cívica responsable,
inspirada por los valores de la Constitución española así como por los derechos humanos, que fomente la
corresponsabilidad en la construcción de una sociedad justa y equitativa"). En esta línea, y por lo que
concierne a esta materia, se debe valorar y respetar el rico patrimonio que suponen todas las lenguas del
Estado español (máxime en una comunidad como esta, con dos lenguas oficiales), además de evitar
situaciones discriminatorias hacia quienes no manifiesten el mismo dominio del lenguaje.
La materia de Lengua castellana y Literatura adquiere en este contexto una importancia decisiva para la
formación de los alumnos, en el sentido de que consolidar y ampliar la competencia comunicativa y
literaria y la capacidad lingüística del estudiante de Bachillerato es condición imprescindible para el logro
de los fines formativos y propedéuticos de la etapa. El hecho de que el alumno inicie en este curso una
formación mucho más específica y especializada en una modalidad determinada de Bachillerato implica,
entre otros aspectos, que debe dotarse de unas capacidades y destrezas que le permitan comprender los
discursos (científicos y técnicos) que ha de trabajar en el ámbito académico. Además, no debe olvidarse
que el alumno ha de atender también a los discursos culturales y literarios, por lo que se han de tener en
cuenta los medios de comunicación y el ámbito literario (en esta etapa de su formación debe ser capaz de
crear y de comprender cualquier tipo de discurso).
Cada uno de estos tres tipos de discursos y ámbitos le proporcionan al alumno unas capacidades y
destrezas distintas pero complementarias —los procedimientos son el eje del proceso de enseñanzaaprendizaje—, que no son sino reflejo de los diferentes tipos de formación que requiere en su vida: en el
ámbito académico, textos que le proporcionan información y conocimiento, de marcado carácter formal,
en los que destacan el rigor y la precisión; en el de los medios de comunicación, textos que le
proporcionan información sobre la realidad del mundo actual y una formación cultural; y en el literario,
textos que le permiten, mediante su lectura y comentario, ampliar la competencia comunicativa, dada la
variedad de contextos, contenidos, géneros y registros. Por ello, el objetivo final de esta materia es que el
alumno adquiera los conocimientos necesarios que le permitan intervenir de forma adecuada (comprender
y expresarse, de forma oral y escrita) en la interacción verbal en diferentes ámbitos sociales (a modo de
distintos niveles de uso).
En lo que se refiere a los distintos bloques en que se organiza el currículo, en el primero de ellos (La
variedad de los discursos y el tratamiento de la información) se recogen diferentes tipos de contenidos,
unos directamente relacionados con las habilidades lingüísticas (comprender y expresarse en los
diferentes ámbitos del discurso y, sobre todo, en los ámbitos académico y periodístico), otros con el
análisis de los géneros textuales más representativos de cada ámbito y con el reconocimiento de sus
características, sin olvidar los procedimientos de tratamiento de la información, transversal a todos ellos.
El estudio de la literatura (El discurso literario) a través de los textos cumple tanto una función de
enriquecimiento histórico-cultural como de estímulo hacia la creación personal y el uso excelente del
idioma, a través del ejemplo de nuestros modelos lingüísticos. Por la primera de ellas, se pone además al
2
alumno en contacto con las obras más relevantes de la tradición literaria, además de ayudarle a valorar la
variedad de registros y estilos en períodos históricos diversos, lo que contribuye al desarrollo de su
capacidad analítico-crítica y estimula en gran medida su maduración personal. En tal sentido, y también
con el fin de consolidar el hábito lector, se insiste especialmente en la lectura y análisis de textos y obras
concretos, a los que se subordinan los contenidos propiamente conceptuales.
En lo que atañe específicamente a la enseñanza de la lengua (Conocimiento de la lengua) se mantiene un
equilibrio entre los conocimientos lingüísticos y la aplicación concreta del idioma, al igual que respecto al
doble proceso analítico y creativo al que el alumno se enfrenta en esta materia —su enseñanza debe
hacerse a partir de su uso en situaciones comunicativas diversas, normalmente las que proporcionan la
literatura y los medios de comunicación—. Si, por un lado, se insiste en el tratamiento de los principios
gramaticales básicos, al igual que en el conocimiento de las relaciones entre lengua y sociedad
(especialmente en referencia al carácter plurilingüe de España y a la extensión del español en otros
países), por otro no se descuidan las normas gráficas, gramaticales y léxicas del uso culto, todo ello con
un enfoque práctico y prestando la debida atención a las nuevas tecnologías de la información y la
comunicación.
Los libros de texto elegidos para el desarrollo del currículo de esta materia son los de Lengua
castellana y Literatura 1 º y 2º Bachillerato (Proyecto Tesela, de la Editorial Oxford Educación)
LAS COMPETENCIAS EN LA MATERIA DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA
En esta etapa educativa, y como continuación del modelo de currículo establecido en etapas previas, el
alumno debe alcanzar competencias —definidas en el artículo 7 del citado Decreto 142/2008 que
establece la ordenación del Bachillerato como la capacidad de aplicar los conocimientos y las habilidades,
de manera transversal e interactiva, en contextos y situaciones que requieren la intervención de
conocimientos vinculados a diferentes saberes, lo que implica la comprensión, la reflexión y el
discernimiento teniendo en cuenta la dimensión social de cada situación—, que son generales y comunes
(comunicativa, en investigación, en la gestión y el tratamiento de la información, digital, personal e
interpersonal y en el conocimiento y la interacción con el mundo), competencias de carácter transversal
que preparan para la vida activa y para estudios superiores, y específicas para cada materia (en esta,
comunicativa, estética y literaria, plurilingüe e intercultural y en la búsqueda y el tratamiento de la
información).
De todas ellas, es la competencia comunicativa la de mayor presencia en el currículo de la materia de
Lengua castellana y Literatura, no en vano sus elementos característicos y definidores entroncan
directamente con sus conceptos, procedimientos y actitudes, tal y como se pone de manifiesto en cada una
de las unidades didácticas, tanto en su faceta expresamente comunicativa (las ligadas al lengu je oral —
escuchar, hablar, conversar— y las ligadas al lenguaje escrito — leer y escribir—) como en la puesta en
práctica de diferentes estrategias de aprendizaje, ya que su objetivo es que el alumno utilice sus recursos
lingüísticos (orales y escritos) para aplicarlos en distintas situaciones sociales y académicas. Una de las
características fundamentales de esta competencia es ser común a todas las materias, ya que en todas ellas
se transmite información y se pretende convertir la información en conocimientos, y en todas ellas se
describe, se explica, se justifica, se interpreta, se argumenta, etc., aspectos que entroncan muy
especialmente con los contenidos de las distintas unidades de esta materia y curso, como puede
comprobarse en la programación de cada unidad
Otra de las competencias generales es la de gestión y tratamiento de la información, mediante la que la
simple búsqueda de la información se convierte en el análisis sobre ella para convertirla en conocimiento
(la investigación como método de aprendizaje es muy importante de la formación académica del alumno).
Esta competencia no solo está presente en las distintas unidades didácticas en que se han organizado los
contenidos de esta materia en este curso, sino que es una garantía de que el alumno podrá mantener una
actitud crítica y reflexiva ante las distintas informaciones y mensajes a los que permanentemente se
enfrentará, y de los que los digitales cada vez alcanzarán mayor importancia. Pero por su importancia, el
alumno deberá aprender que su consecución requiere de un método, el que supone la identificación y
localización de la información, su selección, su evaluación, su aplicación, en suma, su adecuación a las
finalidades sociales, académicas, etc., para las que se ha necesitado esa información.
Estrechamente ligada con ella aparece la competencia digital, centrada en la utilización de las tecnologías
de la información y la comunicación, básica en la actualidad en todo tipo de ámbitos, y tanto en lo que se
3
refiere a la adquisición de información como a la forma de transmitirla. Con ella se da un paso adelante
en las posibilidades educativas que permiten esas tecnologías, y que en esta materia tendrá una presencia
permanente tanto en la búsqueda de información (como ocurría también en la competencia de gestión y
tratamiento de la información) como en su presentación (trabajos académicos fundamentalmente), lo que
garantiza su aplicación en las distintas unidades didácticas del curso.
Ligada estrechamente a estas dos últimas competencias generales nos encontramos con la competencia en
investigación, que persigue la aplicación de métodos y recursos adecuados y lógicos en la resolución de
los problemas que se puedan plantear en la materia objeto de estudio, pero desde una perspectiva
creadora, innovadora, autónoma, lo que en esta materia puede tener una de sus mayores aplicaciones en la
elaboración de trabajos e informes y en el acercamiento a la creación literaria por parte del alumno.
Si hay una competencia que muestre el carácter social de la educación es la competencia personal e
interpersonal, mediante la cual el alumno debe acostumbrarse a trabajar en equipo, a poner en práctica
habilidades sociales, a autorregular sus emociones, en suma, a conocerse a uno mismo en sus
interrelaciones con los demás. Las actividades de enseñanza-aprendizaje de esta materia, que requieren
constantemente de la empatía profesor-alumnos y de estos entre sí, permiten su aplicación en cada
momento de las actividades educativas formales, no formales e informales.
La última de las competencias generales es la del conocimiento e interacción con el mundo, que es la
que está estrechamente relacionada con los contenidos propios de la materia, entendidos estos en triple
tipología de conceptos, procedimientos y actitudes, en suma, a su capacidad para conocer el mundo en
que se vive y para analizarlo críticamente. En su relación con esta materia, muchas son las posibilidades
de adquisición, sobre todo en lo que se refiere a las formas de uso del lenguaje (variedades diatópicas,
diastráticas, diafásicas, e incluso a la coexistencia de distintas lenguas cooficiales en su comunidad), a la
creación de la obra literaria en diferentes contextos históricos, sociales y culturales, etc. Obviamente,
estos ejemplos, presentes en diferentes unidades de esta materia, exigen la activación de muy distintos
conocimientos, tanto de los conceptuales, como de los procedimentales y actitudinales, es decir, del
modelo de conocimiento que subyace en el aprendizaje competencial.
Entre las competencias específicas para esta materia volvemos a encontrarnos con la comunicativa, que
reafirma lo expresado anteriormente, pero a lo que habría que añadir tanto la importancia que adquieren
los lenguajes audiovisuales como el trabajo común que debe establecerse con otras materias lingüísticas,
todo ello tomando como referencia el Marco común europeo de referencia de las lenguas.
Expresamente ligada a esta materia es la competencia estética y literaria, presente, al menos, en todas las
unidades didácticas en que se desarrollan detenidamente contenidos de literatura.
Asimismo, la competencia plurilingüe e intercultural no hace sino recoger algunos de los elementos
característicos de otras competencias, es decir, la posibilidad de transferir aprendizajes de unas lenguas a
otras (algunos de Lengua castellana y Literatura a Lengua catalana y Literatura, y viceversa, dado que
ambas son lenguas romances) y la necesidad de desarrollar actitudes positivas hacia otras lenguas y
variedades lingüísticas, aspectos todos ellos que subyacen en los contenidos de los materiales
curriculares.
La última de las competencias específicas presentes en esta materia es la de búsqueda y tratamiento de la
información, que no hace más que integrar las comunes de investigación, digital y gestión y tratamiento
de la información, es decir, la necesidad, tal y como se hace en las distintas unidades de los materiales
curriculares utilizados, de establecer estrategias de búsqueda y tratamiento de la información y de su uso
para los trabajos, informes, etc. que deba elaborar el alumno a lo largo del curso escolar (estrategias que si
se consolidan podrá utilizar a lo largo de su posterior actividad académica y/o profesional).
En definitiva, la adquisición progresiva de todas estas competencias en esta etapa educativa (iniciada en
las precedentes) se convierte en la finalidad última de la actividad educativa dado tanto su carácter
instrumental (necesarias para el aprendizaje en otras materias) como funcional (para su aplicación en
contextos y situaciones diferentes al ámbito escolar).
4
CRITERIOS DE EVALUACIÓN
•
Caracterizar diferentes clases de textos orales y escritos, pertenecientes a diversos ámbitos de
uso, en relación con los factores de la situación comunicativa, poniendo de relieve los rasgos
más significativos del género al que pertenecen, analizando los rasgos de su registro y valorando
su adecuación al contexto.
•
Identificar el tema y la estructura de textos orales y escritos, pertenecientes a diversos ámbitos de
uso, con especial atención a los expositivos y argumentativos de los ámbitos periodístico y
académico, y resumirlos de modo que se recojan las ideas que los articulan.
•
Presentar textos orales de carácter expositivo y argumentativo sobre temas del ámbito académico
o de la actualidad, siguiendo un esquema preparado previamente, usando recursos audiovisuales
y de las tecnologías de la información y la comunicación, exponiendo, en su caso, las diversas
opiniones que se sostienen y evaluando los diferentes argumentos que se aducen.
•
Interpretar el contenido de obras literarias y fragmentos significativos de la literatura
contemporánea utilizando los conocimientos sobre las formas literarias (géneros, figuras y tropos
más usuales, versificación) y los distintos movimientos y autores.
•
Realizar, al menos, un trabajo crítico sobre la lectura de obras significativas interpretándolas en
relación con su contexto histórico y literario, obteniendo la información bibliográfica necesaria y
efectuando una valoración personal.
•
Utilizar sistemáticamente los conocimientos sobre la lengua y su uso en la comprensión y el
análisis de textos de distintos ámbitos sociales y en la composición y la revisión de los propios,
empleando la terminología adecuada.
•
Conocer y usar una terminología lingüística adecuada en la reflexión sobre el uso.
.
Conocer las características generales del español de América y algunas de sus variedades, así
como las coincidencias y diferencias de la norma en diferentes manifestaciones orales y escritas,
literarias y de los medios de comunicación.
•
La evaluación adoptará un carácter procesal y continuo, de este modo estará presente en todo tipo de
actividades, y no sólo en momentos concretos ; exámenes escritos, interrogaciones orales, atendiendo
globalmente a todos los ámbitos de la persona además de los puramente cognitivos.
1º BACHILLERATO. III LICEO
LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA
CONTENIDOS
• La comunicación
La comunicación humana. El lenguaje humano. Funciones del lenguaje. Actos de habla. Los signos.
Unidad y variedad en la lengua. Lengua histórica y lengua funcional. Variedades diatópicas: dialectos.
Variedades diastráticas: dialectos sociales o sociolectos. Variedades difásicas: estilos o registros de
lengua. La comunicación oral y escrita.
• La realidad plurilingüe de España
España, estado plurilingüe. Causas del plurilingüismo. Origen de las lenguas románicas. La lengua del
Imperio. El estado moderno. El siglo XX. El castellano: origen y evolución; variedades dialectales del
castellano. Los dialectos históricos. El bilingüismo. La diglosia. Normalización lingüística. Lenguas en
contacto.
• Fonética y fonología
El nivel fónico. Producción del sonido lingüístico. Fonemas y sonidos. Los fonemas consonánticos. Los
rasgos suprasegmentales.
•
Morfología
5
Unidades morfológicas: Morfología flexiva. Morfología léxica
•
Sintaxis (I). La oración simple. Unidades de la sintaxis. El sujeto. El predicado. Sintaxis (II). Clases
de oraciones. La coordinación. Clases de oraciones según la actitud del hablante. Modalidades y
actos de habla. Clases de oraciones según su estructura sintáctica.
• Semántica y léxico
Semántica y significado. Análisis del significado. Denotación y connotación. Significado y sentido.
Contexto y situación. Relaciones entre significantes y significados. Campos semánticos. Campos
morfológicos. Campos asociativos. El léxico y su formación. Palabras patrimoniales y cultismos.
Préstamos léxicos. Neologismos. El cambio semántico. Causas históricas, psicológicas, sociales y
lingüísticas. La terminología. Características del léxico especializado.
• El texto.
Coherencia. Cohesión. Adecuación. Las modalidades textuales
La narración. La descripción. La exposición o explicación. La argumentación. La literatura y los textos
literarios. La literatura y el lenguaje literario. La lírica. La narrativa. El drama.
• La lírica medieval
Marco histórico y cultural. Lírica primitiva culta. Lírica primitiva popular. La poesía cancioneril. Poesía
amorosa. Poesía moral. Poesía religiosa. Grandes poetas del siglo XV. El marqués de Santillana. Juan de
Mena. Jorge Manrique. Coplas a la muerte de su padre.
• La narrativa medieval
La poesía épica. Los cantares de gesta. El mester de clerecía. Obras anónimas del siglo XIII. Gonzalo de
Berceo .Los romances. La narrativa medieval en prosa. Alfonso X el Sabio. Don Juan Manuel. La novela
en el siglo XV. La novela de caballerías. La novela sentimental. La Celestina.
• La lírica renacentista
Marco histórico y cultural. La lírica renacentista. Garcilaso de la Vega. Fray Luis de León. San Juan de
la Cruz.
• La narrativa renacentista
La novela bizantina. La novela pastoril. Otros modelos narrativos. La novela celestinesca. La novela
sentimental. La novela de caballerías. La novela morisca. Lazarillo de Tormes. Obra narrativa de
Cervantes. Don Quijote de La Mancha.
• La poesía y la prosa barrocas
Marco histórico y cultural. La lírica barroca. Luis de Góngora. Lope de Vega. Francisco de Quevedo. La
prosa barroca. La novela picaresca. La prosa didáctica de Quevedo. La prosa didáctica de Gracián
• El teatro: desde los orígenes hasta la comedia nacional
Los orígenes del teatro peninsular. El teatro medieval. El teatro renacentista. El teatro en el siglo XVII.
Los corrales de comedias. El teatro cortesano. Los autos sacramentales. La comedia nacional. Lope de
Vega. Tirso de Molina. Calderón de la Barca. La vida es sueño.
• La literatura del siglo XVIII
Marco histórico y cultural. Tendencias literarias del siglo XVIII. La poesía en el siglo XVIII. El teatro
neoclásico. Leandro Fernández de Moratín. El sí de las niñas .El ensayo en el siglo XVIII. Feijoo. Cadalso
Jovellanos.
Libros de lectura:
Manrique, Coplas a la muerte de mi padre
Cervantes, El Quijote
Antología de la Poesía del Siglo de Oro
Calderón de la Barca, La vida es sueño
Moratín, El sí de las niñas
6
* Desde el curso académico 2012-2013 se imparten los contenidos de Cultura Española
incluidos los de Geografía e Historia de Cataluña en llengua catalana en 1º de Bachillerato (III
Liceo)
PROGRAMA DE CATALÀ PER A LA III LICEO / 1r BATXILLERAT
Correcció deures estiu.Temporització indicativa: setembre
ANÀLISI I COMENTARI DE TEXTOS.
Els textos científics i tècnics. Comentari de text : “La infonamentada base científica del racisme” Luigi
Luca Cavalli-Sforza.
Els textos periodístics. Comentari de text : “La retòrica del llop davant l`anyell” Umberto Eco.
Els textos publicitaris.Comentari de text : “ El preu” Sergi Pàmies.
Els textos humanístics.Comentari de text : “ Què és la política?” Shimon Pere
LA LITERATURA MEDIEVAL
Els orígens de la poesia catalana “(segles XII i XIII)
Els trobadors, joglars i poetes.. La lírica trobadoresca: la primera mostra de poesia culta en
llengua romànica. La poesia lírica culta escrita en occità..Comentari de text: “ Viadeira ”Cerverí de
Girona..La poesia lírica culta escrita en català. Comentari de text : “ Cant de Ramon ” R.Llull. L`èpica
medieval.
Els orígens de la prosa medieval ( segles XII i XIII)
Els primers escrits en català.
Ramon Llull. La vida de Ramon Llull.. L`obra literària de Ramon Llull.. Comentari de text: “ De l`elecció
del rei ” del “ Llibre de meravelles ”. .Comentari de text: versicles del “ Llibre d`Amic e Amat ”de “
Llibre d`Evast i
Blanquerna ”. Les quatre grans cròniques..Les cròniques dels reis..La crònica de
Ramon Muntaner..Comentari de text: “ Els cavallers de la mort i la batalla de Gagliano ” de R.Muntaner.
La poesia dels segles XIV i XV.
Els moviments renovadors de la lírica.
Els grans poetes italians.. Ausiàs March..Comentari de text: “ Poema XXXIII “..Comentari de text: “
Poema XCVI “.
La narrativa dels segles XIV i XV.
La narració en prosa..Els llibres de cavalleries.
Les novel.les cavalleresques. Comentari de text: “Dues pomes de paradís”de “ Tirant lo Blanc”J.
Martorell..Comentari de text: “ Tirant a la cambra de Carmesina” de “ Tirant lo Blanc” J.Martorell..
L`Humanisme: Bernat Metge.. Comentari de text: “Elogi de les dones”fragment de “ Lo somni” Bernat
Metge
La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII.
L`Edat Moderna als territoris de parla catalana.. .La literatura popular durant l`Edat Moderna. Comentari
de text: ” El comte Arnau”..El teatre popular.
SINTAXI
Temporització indicativa: durant tot el curs escolàstic.
Es farà un repàs de la substitució pronominal del complement directe, del complement indirecte, del
complement de règinm verbal, del complement circumstancial, del complemet predicatiu, del subjecte, de
les normes de la. combinació de pronoms febles.
7
NORMATIVA BÀSICA DE LA LLENGUA
Temporització indicativa : durant tot el curs escolàstic
Al llarg de tot el curs escolàstic es repassaran aspectes bàsics de fonètica, ortografia i morfologia
nominal de la llengua.
LLIBRE DE TEXT
“ Llengua catalana i literatura .Matèria comuna.1r Batxillerat. “J. Rosell, LLuís Homs, I.Llompart.
LLIBRES DE LECTURA.
Es llegiran com a mínim dos dels llibres de les lectures prescriptives de batxillerat , un per cada
quadrimestre.
ESTRUCTURES COMUNES
Les unitats de l`anàlisi morfosintàctic són fets en llengua castellana, llevat de les diferències que es fan
simultàniament durant les hores de català. Es traballaran les estructures comunes sobre tot català i
castellà per evitar anticipacions i repeticions de continguts i atendre qüestions específiques de cada
llengua i per unificar didàctica o metodología d´ensenyament- aprenentage de llengües
NOTA
Durant tot el curs es portarà a terme el programa “Parlem-ne; no et tallis” (Itinerari02) de l`Institut
Municipal de la Salut de l`Ajuntament de Barcelona.
CULTURA ESPANYOLA-CATALANA- 1- 2 Batxillerat , III- IV Liceo
Contribució de la matèria a les competències del batxillerat
La història, per la seva pròpia naturalesa, contribueix de manera notòria en les competències
comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes
d’explicació o exposició estructurades constitueixen un element formal tant per les interrelacions com per
a la construcció del coneixement de la disciplina. La història col·labora també en la competència en
recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes,
dimensions comunes de la construcció d’un pensament crític i científic, i pot constituir un marc idoni per
a l’elaboració del treball de recerca del batxillerat, a partir de fonts materials, fonts d’arxiu i fonts orals,
entre d’altres. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d’obtenció de la informació precisen
sovint la utilització de tecnologies d’informació digital i de mitjans audiovisuals per tal d’accedir a un
ventall ampli d’informacions. Finalment, atès que la història implica la descripció i explicació dels
fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d’altres temps i espais, facilita l’assoliment de la
competència en el coneixement i interacció amb el món, que es concreta en l’aproximació empàtica a
altres cultures i èpoques sense pretendre interpretar el passat de forma acrítica des de la pròpia percepció..
Objectius:
0- Reconèixer i valorar els processos històrics més significatius anteriors al segle XVI, ressaltant
especialment la seva transcendència posterior i les empremtes que encara avui són vigents .
Reconèixer i caracteritzar la peculiaritat de la gènesi i desenvolupament de l ´Estat modern a
Espanya, així com el procés d`expansió exterior i les estretes relacions entre Espanya i Amèrica.
1.
Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en l’espai, els esdeveniments i
processos històrics més significatius tant en l’àmbit d’Espanya en general com de Catalunya en
particular al llarg del segle XIX i, sobretot, del segle XX, valorant la seva significació en el procés
històric i les seves repercussions en el present.
2.
Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i sòcio-ideològics així com
alguns dels principals problemes històrics que configuren la història de Catalunya en particular i la
d’Espanya en general, tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visió
respectuosa del caràcter plurinacional de l’estat.
8
3.
Referenciar, en el context de la història europea i del món, els principals processos històrics
esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, tot relacionant-los, quan calgui, amb les
arrels més pròximes del segle XIX.
4.
Seleccionar, analitzar i interpretar informació històrica de fonts directes i indirectes, valorar les
diverses interpretacions historiogràfiques i realitzar algunes activitats d'indagació i síntesi per tal de
treure conclusions raonades sobre alguns aspectes de l'evolució històrica de Catalunya i Espanya,
aplicant la terminologia apropiada.
5.
Conèixer les normes bàsiques que regulen les institucions democràtiques i participar activament,
democràticament i críticament, en la cultura, la societat civil i les institucions democràtiques de
Catalunya i d'Espanya
6.
Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i
emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de forma crítica, tenint
en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis.
7.
Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin informacions
diverses, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el
coneixement històric adquirit a través de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.
8.
Mantenir una actitud solidària davant dels conflictes de la societat actual, tot rebutjant les desigualtats
i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots
els éssers humans.
SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS
0. Les rels històriques de l´ Espanya contemporània. Dels Reis Catòlics als Àustries (segles XV-XVII)
1. El segle XVIII
2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)
4. El sexenni democràtic (1868-1874)
5. Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX
6. Societat i moviments socials al segle XIX
7. L’època de la Restauració borbònica (1875-1898)
8. Orígens i consolidació del catalanisme (1830-1901)
9. Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX
10. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)
11. La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)
12. La Guerra Civil (1936-1939)
13. El franquisme: la construcció d’una dictadura (1939-1959). Creixement econòmic i immobilisme
polític (1959-1975)
14. Transició, democràcia i autonomia
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1.
Conèixer i utilitzar les tècniques bàsiques d’indagació i explicació històrica, seleccionar i contrastar
informacions procedents de diferents fonts, valorar críticament el seu contingut i comunicar els
resultats amb rigor i usant el vocabulari històric adient. Relacionar la dimensió local dels fenòmens
amb contextos més generals.
2.
Reconèixer, situar cronològicament i valorar els processos i esdeveniments rellevants anteriors a
l’època contemporània que permetin l’anàlisi de situacions posteriors i les particularitats de
l’evolució històrica de Catalunya i d’Espanya.
9
3.
Analitzar i caracteritzar la crisi de l’Antic Règim a Catalunya i Espanya, així com el procés de
construcció de l’estat liberal, reconeixent l’abast dels canvis i les seves limitacions, i relacionant les
fases particulars amb el context europeu i hispanoamericà.
4.
Descriure i analitzar, a través de les fonts estadístiques i gràfiques, la natura i dimensió dels canvis
socials i econòmics que tenen lloc al llarg del segle XIX, posant un èmfasi especial en les
particularitats del procés industrial i del moviment obrer a Catalunya.
5.
Descriure el sistema polític de la Restauració i identificar algunes de les realitzacions i fracassos de
l’etapa. Caracteritzar els trets bàsics de les formulacions del nacionalisme polític a Catalunya.
6.
Valorar la transcendència històrica de la Segona República, identificant els projectes modernitzadors
i les realitzacions, a partir del contrast de diferents fonts històriques. Caracteritzar i analitzar l’obra
de la Generalitat republicana en el seu context històric.
7.
Resumir les causes, desenvolupament i conseqüències de la guerra civil espanyola, amb especial
èmfasi en l’evolució del conflicte a Catalunya i la situació de la població civil, i identificar les
implicacions internacionals de l’esdeveniment.
8.
Identificar els trets definitoris de la dictadura franquista, les particularitats ideològiques i
institucionals del règim polític i les fases principals de l’evolució social i econòmica. Valorar les
conseqüències de la repressió política, ideològica, social i identitària en el conjunt d’Espanya i en
l’àmbit català en particular, i analitzar les formes d’oposició al règim.
9.
Descriure les característiques i dificultats del procés de transició democràtica i explicar els principis
que regulen l’organització política i territorial de l’estat espanyol. Conèixer el procés de recuperació
de l’autogovern català i les funcions de les institucions que en formen part.
10. Valorar positivament el procés de recuperació de les llibertats i la necessitat de preservar la memòria
de la lluita per la democràcia. Analitzar els problemes socials pendents des d’una visió crítica,
proposant solucions per mitjà del diàleg i la cooperació, superant estereotips i prejudicis.
2º BACHILLERATO. IV LICEO
LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA
CONTENIDOS
Lengua:
• El español y sus variedades. El español de América.
• La oración simple. La oración compuesta. La oración compleja (I.II).
• Los tipos de textos: Textos científicos. Textos jurídicos. Textos humanísticos. Textos
periodísticos. Textos publicitarios. Textos literarios.
Literatura:
• La literatura del romanticismo
Marco histórico y cultural. El romanticismo. Características generales. Temas y estilos de la literatura
romántica. Evolución del romanticismo en España. El drama romántico. La prosa romántica. La novela.
El costumbrismo. La prosa de Larra. La poesía romántica. La poesía narrativa. La poesía lírica. La poesía
de Espronceda. La poesía de Bécquer y de Rosalía de Castro
• La narrativa realista
Marco histórico y cultural. El realismo. Orígenes y evolución. Realismo y naturalismo. Características de
la novela realista. Descripciones minuciosas y documentadas. Lenguaje. Temas, trama y personajes. Obra
narrativa de Pereda. Obra narrativa de Valera. Obra narrativa de Galdós. Obra narrativa de Emilia Pardo
Bazán. Obra narrativa de Vicente Blasco Ibáñez. Obra narrativa de Clarín.
• El simbolismo y la lírica de fin de siglo.
Marco histórico y cultural. Los inicios de la modernidad poética. El parnasianismo. El simbolismo.
El modernismo. Orígenes del modernismo. Características del modernismo literario. El modernismo en
España. Poesía de Rubén Darío. Poesía de Antonio Machado. Otros poetas de fin de siglo. Poesía de
J.R.Jiménez
•
La literatura de vanguardia y la generación del 27.
10
Marco histórico y cultural. Las vanguardias. Ramón Gómez de la Serna. El ultraísmo. El creacionismo.
La poesía surrealista en España. Generación del 27. Razones de su nombre. Lenguaje poético. Pedro
Salinas. Jorge Guillén. Cántico, Gerardo Diego. Federico García Lorca. Vicente Aleixandre. Rafael
Alberti. Luis Cernuda.
• La narrativa anterior a la Guerra Civil.
Marco histórico y cultural .Características de la nueva novela. Pío Baroja. Miguel de Unamuno. Azorín.
Valle-Inclán. Novelistas novecentistas. Novelistas de vanguardia.
Estudio monográfico de M. Unamuno, Niebla
• El teatro hasta la Guerra Civil.
Marco histórico y cultural Panorama general. Teatro comercial. Jacinto Benavente. El teatro cómico.
Intentos de renovación teatral. Valle-Inclán y el teatro en libertad. Lorca y el espectáculo total.
Estudio monográfico de El Público, García Lorca
• La lírica desde la Guerra Civil.
Marco histórico y cultural. Principales orientaciones poéticas desde la Guerra Civil. La poesía de Miguel
Hernández. La poesía en el exilio. Años cuarenta. Poesía neoclásica. Poesía existencialista. Poesía
vanguardista. Años cincuenta: la poesía social. La promoción de los años sesenta. La promoción de los
setenta. La poesía desde 1975 hasta la actualidad: últimas tendencias
• El teatro desde la Guerra Civil.
Marco histórico y cultural. Panorama general. La comedia burguesa. El teatro de humor. Los realistas.
Los vanguardistas. Los simbolistas. Los herederos de la comedia burguesa. El teatro independiente. El
teatro desde 1975.
• La narrativa desde la Guerra Civil.
Marco histórico y cultural. Panorama general. Orientaciones narrativas principales. La narrativa del exilio
.La narrativa de los años cuarenta. El realismo tradicional. La década de los cincuenta. El realismo crítico.
El neorrealismo y la novela social. La década de los sesenta: renovación de la narrativa. La novela desde
1975 a la actualidad.
Estudio monográfico de Carmen Laforet, Nada.
• La poesía y la narrativa hispanoamericanas en el siglo XX.
Las vanguardias en Hispanoamérica. La poesía en la segunda mitad del siglo XX. La narrativa
hispanoamericana en el siglo XX. Panorama general. Rasgos de la nueva narrativa. El realismo mágico.
Desarrollo de la nueva narrativa.
• El periodismo y el ensayo.
El periodismo y el ensayo en el siglo XIX El periodismo y el ensayo en el siglo XX La evolución del
ensayo a lo largo del siglo XX. Los escritores de fin de siglo. Ensayos de Miguel de Unamuno. Ensayos
de Azorín. Los novecentistas o la generación de 1914. El ensayo desde la posguerra hasta la actualidad.
Lecturas:
Unamuno, Niebla
García Lorca, La casa de Bernarda Alba, El público
Laforet, Nada
PROGRAMA DE CATALÀ PER TERME A LA IV LICEO / 2n BATXILLERAT
Correcció deures estiu.Temporització indicativa: setembre
UNITAT 1
ANÀLISI I COMENTARI DE TEXTOS
Guia per a l´anàlisi i el comentari de text..Comentari de text: “U n món que s`abandona”. E. Sòria
Els textos jurídics i administratius..Comentari de text:” Noltros no hem tengut sort amb sos homos” C.
Riera.Els textos lilteraris..Comentari de text: “ L`economia de les idees”X. Sala i Martín.
UNITAT 2
FONÈTICA
Temporització indicativa: setembre,octubre.
11
El procés fisiològic de producció de sons.Sons vocàlics i sons consonàntics. So i fonema. Al.lòfon.
Alfabet Fonètic Internacional. Classificació dels sons vocàlics.Neutralitzacions vocàliques.
fo
Temporització indicativa: abril, maig
Classsificació dels sons consonàntics.Model d`atrticulació.So oclusiu. So fricatiu.So africat. Punt
d`articulació: bilabial, labiodental ,dental, alveolar, palatal,velar. So vibrant. Neutralització de
sons.Variant combinatòria d`un so. Ensordiment d`un so. Sonorització d`un so. Emmudiment d`un so.
Sensibilització d`un so. Assimilació i geminació de sons.
UNITAT 3
LES VARIETATS DIALECTALS DE LA LLENGUA CATALANA
Temporització indicativa:novembre, desembre
Els dialectes del català. el dialecte nord-occidental. El dialecte valencià. El dialecte septentrional o
rossellonès. El dialecte central. El dialecte balear. El dialecte alguerès.
UNITAT 4
Història de la llengua catalana
Temporització indicativa: febrer, març
La romanització. La llengua llatina. El naixement de la llengua catalana. La configuració de la llengua
catalana. L`evolució del llatí al català. La conformació de l`espai lingüístic català. El català escrit. La
llengua de la Cancelleria Reial. La situació lingüística a finals de l´època medieval. El llegat de l´època
medieval. La situació lingüística durant els segles XVI i XVII. La situació lingüística durant el segle
XVIII. La situació lingüística durant el segle XIX.La codificació de llengua.La lluita per l`autonomia de
Catalunya(1901-1939). El franquisme: un intent de lngüicidi. La resistència de la societat civil.
LLIBRE DE TEXT
“Llengua catalana i literatura. Matèria comuna.2n BATXILLERAT”Josep
Rosell, Lluís Homs,Ignasi Llompart. Ed. Barcanova
LLIBRE DE LECTURA
“Homenatge a Catalunya” G.Orwell
ESTRUCTURES COMUNES DE LLENGUA.
Les unitats de l´anàlisi morfosintàctic són fets en llengua castellana, llevat de les diferències que es fan ,
simultàniament, durant les hores de català. Es traballaran les estructures comunes sobre tot català i
castellà per evitar anticipacions i repeticions de continguts i atendre qüestions específiques de cada
llengua i per unificar didàctica o metodología d´ensenyament- aprenentage de llengües
NOTA: Durant el curs es portarà a terme el programa “Parlem-ne; no et tallis” ( Itinerari 01) de
l`Institut Municipal de Salut de Barcelona.
HISTÒRIA DE CATALUNYA
Aquest curs 2013-2014 s´inicia a impartir els ensenyaments de Cultura Espanyola inclosa
Geografia i Història de Catalunya en llengua catalana a 2n de Batxillerat .IV Liceo
12
13
Descargar