Notícies Gitanes - Ajuntament de Manises

NEVIPENS ROMANÍ
(Notícies gitanes)
Per Josep Mª Català i Gimeno
Manises sempre ha sigut un centre d’atracció d’immigrants. Ja en l’època medieval vingueren terrissers d’Al Andalus que
s’instal.laren al nostre poble i fins i tot ens transmeteren les tècniques per elaborar el reflex metàl·lic aplicat a la ceràmica
i que tanta fama adquirí per tot arreu d’Europa.
Referint-nos a una època més pròxima a nosaltres, la immigració provenia majoritariament de pobles situats més a prop
de nosaltres: Riba-roja, Vila-marxant, Benaguasil, Lliria, Xest, Xiva i d’altres; els qui venien de Quart de Poblet i de
Paterna, en estar tan propers, podien molt bé vindre a treballar a Manises i, en finalitzar la jornada de treball, tornar-se’n
a les seues poblacions de residència. D’estes dues localitats eren molt nombroses les persones que treballaven a les
terrisseries maniseres.
En aquest aspecte del fet migratori vull destacar un cas desacostumat a Manises; és el següent: en l’últim terç del segle
XIX vingué una família que es va domiciliar al nostre poble però no per treballar en la ceràmica sinó per dedicar-se a la
seua ocupació tradicional: la de compra-venda de cavalls, muls i ases.
Esta família era gitana. Aplique aquest qualificatiu amb tot el respecte i sense cap mena de menyspreu ja que esta ètnia
ens mereix la mateixa consideració que qualsevol altra i, a més a més, tinc la satisfacció de tenir bona amistat amb alguns
membres d’ella.
El primer matrimoni que es va establir a Manises fou el format per Francisco Castellón i la seua esposa, de la qual
desconec el nom; eren oriünds de Castelló de la Plana. Francisco era conegut pel sobrenom l’abuelo Francho. Una filla
d’aquest matrimoni, Jesusa, es va casar amb Francisco Bustamante, conegut per Cabanes i que va nàixer en el poble que
porta com a topònim eixa denominació; nasqué accidentalment allí quan els seus pares es trobaven en la fira que hi se
celebrava; allí estant, a la seua mare, li sobrevingué el part. Del matrimoni Bustamante-Castelló nasqueren Paco, Emilio,
Ricardo i José,els quals ja els he conegut jo personalment. Tots quatre han tingut nombrosa descendència.
José Bustamante Catellón i la seua esposa Trinidad Vargas.
Foto Gadea.
Foto propietat de José Bustamante Vargas.
Des del primer Bustamante establert a Manises fins als actuals tots han sigut i són un exemple de ciudatans; se senten
manisers de cor i sense oblidar els seus costums ancestrals participen en els afers de la nostra Ciutat. Prova del que dic és
que hi ha un Bustamante (José) fill de José Bustamante Vargas i de Justa Luna Ariza que és actualment Regidor en
l’Ajuntament de la nostra Ciutat.
Quan el negoci del tracte de cavalleries anà a menys, la major part de la família es va dedicar al conreu agrícola.
Els quatre germans que abans he esmentat freqüentaven el Casino “ARRIBA” (hui totalment enderrocat) i formaven
tertúlia molt freqüentment amb el meu pare i amb Sergio Penadés, el metge D. José Catalá, Jesús José Escobar Folgado,
Vicente Martínez Vilar i altres. Com es pot deduir no hi havia cap discriminació entre ells i la societat manisera.
Homenatge a José Bustamante Vargas dels seus veïns del carrer de Santa
Florentina.
Foto propietat de José Bustamante Vargas.
De tots és sabut que els gitanos senten un gran respecte envers els seus majors i també cap els seus difunts; per tal motiu
cal destacar com a conducta exemplar la seua assistència nombrosa i devota a les Misses del Dia d’Ànimes com així
mateix les visites emotives i respectuoses al Cementeri el Dia de Tots Sants. I que podem dir de les seues bodes? Són
capaços d’estar vint i quatre hores seguides menjant, cantant i ballant sense dormir. Els nuvis, els avis, els pares,
germans, germanes, tios, ties,cosins, cosines, cunyats i amics, adults i nens celebren una boda amb alegria, amb un sarau
impressionant i multitudinari.
En la celebració gitana d’unes noces tot hom és capaç d’imitar Carmen Amaya, Lola Flores, Manuel de Molina, la Niña
de los Peines o Manolo Caracol ballant zapateados o cantant polos, cañas,serranas, tientos, bulerías, peteneras o farrucas,
d’una manera entusiasta, incansable i esgotadora.
És vertaderament admirable i sorprenent contemplar tanta activitat, tanta energia, tanta unió i tant de moviment en unes
noces gitanes. Carmen, Adelina, Amalia, Amparo, Trinidad i moltes dones gitanes més de les quals lamente no recordar
els noms i cognoms, també són dignes de ser citades pel seu comportament, la seua dignitat, la seua gràcia i la seua
bellesa física.
Uns anys després d’acabada la Guerra Civil Espanyola, vingueren altres famílies gitanes: els Velasco, els Ferreruela, els
Santiago i altres dels quals no tinc constància dels seus noms. Tal com feren els Bustamante aquests nouvinguts prompte
s’adaptaren a la vida social manisera.
Sent rector de la parròquia de Sant Joan Baptista Bernardo Bañuls Fontana
i qui us escriu estes línies Director de Càritas Parroquial fundàrem el
“SECRETARIADO PROGITANOS”.
La data d'esta fundació va ser la del 23 d'abril de 1972, segons consta en
"ALELUYA" del 7 de maig del mateix any .
Ramón Velasco Velasco (e. p. d.) es va fer càrrec de la Presidència; Emilio
Ferreruela Motos, Antonio Salazar Cortés i altres formaren la Junta
Directiva d’esta Institució que, encara que depenia de la Parròquia, era
completament autònoma. Treballàrem amb entusiasme atenent els aspectes
pròpiament caritatius però aquells problemes relacionats amb la integració
escolar dels xiquets i xiquetes gitanos, la immersió social dels més
desafortunats, la tramitació de documents administratius i una llarga sèrie
d’activitats assistencials, també foren atesos amb cura i diligència. En un
altre ordre de coses direm que els Ferreruela (oriünds de Medina del
Campo) han guanyat, usant un llenguatge esportiu, els Bustamante tocant
la qüestió de la descendència familiar. Emilio Ferreruela Motos i la seua
esposa Dolores Santiago Cano tenen vuit fills, vint-i-dos néts i quatre
besnéts: total trentaquatre descendents directes i encara amb l’expectativa
de tenir-ne més.
Emilio Ferreruela Motos i la seua esposa Un dels néts, Emilio, és campió d’Espanya per tres vegades de
Taekwon-do i també ha guanyat campionats a Egipte, Bèlgica i Portugal.
Dolores Santiago Cano.
L'any 1999 fou distingit per l'Ajuntament de Manises amb el guardó
Foto propietat de Emilio Ferreruela.
PREMI 9 D'OCTUBRE CIUTAT DE MANISES. Un altre net és membre
de la Policia Local de la nostra ciutat.
Emilio Ferreruela, natural de Zamora,ha sigut representant de
la rama tèxtil i més endavant marxant d’art: pintures, mobles i
objectes antics. Actualment ha reduït la seua activitat però
encara es manté en plenes facultats físiques i intelectuals.
Vull deixar constància de la meua amistat i estima amb Paco
Bustamante; som de la mateixa quinta i esta circumstància
sembla que ens unix més afectivament.
Podria relatar més detalls i anécdotes de la vida dels gitanos
de Manises però la meua intenció sols ha sigut la de
reivindicar la bona fama, el bon capteniment i la bonhomia
d’aquestos veïns nostres.
Emilio Ferreruela Premi 9'0CTUBRE CIUTAT DE
MANISES 1999 , amb l'Alcalde de Manises Enrique
Crespo.
Ara que el fenomen de l’emigració ha adquirit un relleu de
caire mundial cal que tots estiguem disposats a ser receptius i Foto Juan Gasó. Col.lecció Arxiu Municipal.
demanar als nostres governants un esperit de justícia però més
encara de comprensió i de magnanimitat. La integració dels emigrants és difícil, costosa i lenta però possible. Si més no,
els gitanos de Manises ho han demostrat. Acabe amb aquestos versos que vaig escriure ja fa temps, inspirant-me en un
poema de Rubén Darío, i que pense venen a propòsit per finalitzar aquest article:
¡Oh fills d’esta raça tan vella i amiga del sol:
Veniu amb nosaltres, veniu;
donem-nos les mans;
trenquem les barreres que tant ens separen;
i anem, ben units, pelegrins en la vida,
puix que tots som germans.
Texte publicat en el llibre de Festes Patronals de Manises 2003
Recuerda que todos los textos e imágenes están sujetos a la Ley de Propiedad Intelectual y especialmente sus autores y propietarios,
merecen el respeto de ser citados convenientemente.