Escola professíonal - Hemeroteca Digital

Anuncio
rara
AÑO
IV
BARCELONA,
1906
NÚM.
3
Escola professíonal
O T S els moviments
que'sprodueixenentre'ls
homes, en els diferents
ordres de l'activitat,
teñen, en son període de formació,
dues grans fases: la impulsiva y la
reflexiva. En tots els casos obser=
vém que la primera empenta, la
gran empenta, la que sotmóu la opi=
nió, la que desperta energíes y obre
nous horitzons ais esperits ensopits
per la rutina o aviciats en Tamane=
rament que tot ho malmet, es de=
guda a una forca impulsiva, de
procedencia difícil d'escatir, perd
positiva, tan positiva que per la
seva virtut trontollen les mes fer*=
mes fortaleses encastellades en la
consagrado* del rutinarisme de di=
ferentesgeneracions. C En aquesta
primera fase toth6m hi cab, tot s'ad=
met, les iniciatives mes descabellas
1906-N.* 3
des troben seguidors, les originan
litats de l'estrany son preses en
considerado, la fatuítat del poseur
se pren seriosament; y es perqué lo
que's cerca es matar lo vell; plana
per l'atmósfera cora un desitj de
cosa nova que s'encomana a tothóm,
grans y xichs, sabis y ignorants.
Es un període revolucionari en el
que tot aquell que fa soroll es ben
rebut, y en el que'ls pochs, sempre
pochs, que hi trevallen ab bona fe
y veuen y ansien les conseqüencies
del nou despertar, queden ofegats
entre la multitut de cridanerssense
tó ni s6. C Pero com totes les coses
sobtadesy issoladament impulsives,
aquest període passa; els que no hi
trevallen ab fe se'n cansen, els que
no obtenen els fácils éxits que ab
llurs fogarades d'encenalls hi bus=
caven, ho abandonen; ygarbellants
46
Revista Ibérica de Exlibris
se per sí meteixa aquesta pila
informe, resten sostenint el foch sa=
grat de la nova orientado, els
pochs, sempre pochs que, ofegats
entre la multitut de cridaners, tre=
vallaven ab bona fe, puig oviraven
les conseqüencies del nou despertar.
C Aquest es el segón període: el
període reflexiu. La forca que sos=
té'l moviment en aquest període, sí
que se sab, la empenta lenta pero
fructífera que fa avencar ara la
nova idea, ja's veu d'hónt ve: una y
altra son portades per aquells pochs
que hi veuen, per aquells pochs que
apronten en bé de la societat la po;
tenta energía vessada a dolls en el
període anterior. Y aquesta energía
l'apliquen fonamentant, sembrant
de la nova llevor els catnps de llur
conreu exaustes de produhir, ab la
meteixa llevor granada de llurs
propries entranyes. C En aquest
segón període's troba avuy el renai=
xement de les nostres Arts del L1U
bre. Després d'un sigle d'ensopi=
ment, sorgeix, per inlluencies que
Tescatirles ens p o r t a r í a massa
lluny, un esperit de regenerado en
aquest art que'l rutinarisme havía
rebaixat a la categoría d'ofici; se
desprecien les lleys y les regles se;
guides fins allavores; se busquen
formes noves, composicions diferens
tes, s'inventen tipos estranys; y en
aquesta anarquía tot s'accepta, y
el mes llech se creu en aptitut pera
dirigir un llibre; ab tal de que ho
faci nou y diferent de lo que's feya,
té la seguretat de que será acceps
tat, y... fins elogiat. <E La nova
orientado semblava trontollar, els
cridaners semblava que ofegaven
ais reflexius, ais vidents qui eren
pochs, com sempre son pochs; pero
passá la primera fase y d'entre
aquella xusma cridanera qui s'ana=
va retirant, sorgí robust y victos
ritís I'"Instituí Cátala de les Arts
del Llibre n que uns quants senyors
d'aquells a qui els comerciants sem=
pre'Is diuen que's Jaran mes sabis
que ricks, fundaren en 1898. Y el
període del renaixement de les Arts
del Llibre entra en la nova fase re=
flexiva. C A116 fou VAcademia;
allí1 s discutíen y's depuraven totes
les qüestions que's referíen a tan
noble art, y en la Revista gráfica,
comencada a publicarse en 1900,
tingueren tribuna tots aquells ais
quals el conreu de les Arts del Lli=
bre'ls havía donat autoritat pera
encaminar l'activitatdelscompanys.
C Pero desde son comencament,
Tlnstitut ja portava la idea de tra=
duhir en obra positiva l'entusiasme
deis associats, y aquesta idea era la
fundació d'una Escola professional,
la que s'ha inaugurat aquest any,
després de llarga y laboriosa ges=
tació. C De tot el moviment, aixó
es lo posítiu; aquesta es la bona lie;
vor sembrada en camp abonat y
propici pera rébrela. C En els es=
payosos locáis que l' u Institut Cátala
de les Arts del Llibre n ha arrendat
al carrer de Claris, s'hi ha instalat
la Escola, y ja avans d'inaugurarse,
la Direcció hagué de dir prou; els
que havíen solicitat matrícula eren
masses, no cabíen en les aules. Sois
uns 175 van poder ésser admesos,
repartits entre les diferentes cías;
ses que sosté l'Institut. Aqüestes
son: la de dibuix, que dirigeix el
notable arquitecte senyor Sans; la
de caixes, que regenta'l distingit
tip&graf senyor Russell; la de má=
quines, encarregada al conegut im=
pressor senyor Giró; la de relligar,
confiada al notable relligador se;
Revista Ibérica de Exlibris
nyor Rovira; y la de litografía, di=
rígida peí distingit litógraf senyor
Pares. C Totes les ensenyancessón
practiques y gratuites, y els proi
fessors, ab un zel que may sera
prou alabat, apliquen continuament
les ensenyances de la teoría a la
técnica de l'art. Allí s'estudía tre=
vallant y's trevalla estudiant, fóra
de l'encarcarament de l'aula y del
rigorisme y presses del taller; y
així's fa feyna profitosa. C Tant les
47
condicions del local, com el mate=
rial están a Taltura de les ensenyan=
ees que allfs practiquen. En la nos;
tra visita a la Escola professional,
mentres silenciosament recorríem
les aules-tallers, aixecavem en els
nostres cors un altar ais dignes pa^
tricis que tan desinteressadament
trevallen pera que les nostres Arts
del Llibre ocupin el lloch que les hi
períoca en el concert deis pobles
moderns.
Exlibris americanos
LTAMENTE g r a t o los mares. En la tan justamente lla=
para nosotros es el po^ mada la Atenas del Plata, en la
der publicar en nuestra gentil Buenos Aires, el arte del Ex=
REVISTA una manifestar libris ha tomado carne en la per=
ción exlibrística moderna de allende sona del joven y ya notable artista
¡NÍTATIO
HJTVRflEi
[I, n.° 741]
K. Bertrand.-Bucnos Aires
Revista Ibérica de Eilíbris
48
de aquella localidad don Emilio
Bertrand. Es él, solo, el que en el
florecer de esa manifestación ha
emprendido la carrera; sólo él, el
vidente, el artista que se encuentra
estrecho dentro de la grandiosidad
de espacio de la América latina, ha
[I, n.° 742]
que, como otro Tomás, no cree si no
toca, y desgraciadamente toca tan
de. C Pero no en balde ha luchado
el joven artista bonaerense, no se
han disuelto en vanas ilusiones los
esfuerzos empleados en esa lucha de
la que fue general y soldado; Ber=
trand ha sido comprendido por sus
coterráneos, y hoy vemos, desde las
columnas de una de las más princiE
pales publicaciones dedicadas á las
sabido descubrir el atractivo y la
trascendencia social del Exlibris, y
bien municionado, con el fecundo
bagaje de sus estudios en el pasado
y de sus amores con la Naturaleza,
se ha lanzado á la lucha, frente á
frente de la pasividad del pueblo
E. Bertrand .-Buenos Aires
artes gráficas de América, rendir
un tributo á la justicia loando su
obra y dando á la publicidad los
originales de sus exlibris. Más elo=
cuentes que pudieran ser nuestras
palabras, son los grabados que,
acompañando estos renglones,pone=
mos hoy á la consideración del lec=
tor; es un arte sentido, y sentido con
alma de artista, el de los exlibris
de Bertrand, y la orientación de
Revista Ibérica de Exlibris
del Arte de la estampa en Buenos
Aires; el de la gentil señorita doña
María Brusi, la espiritual y culta
mujer; el que márcalos libros de la
biblioteca de don Antonio Menén=
dez, el notable arquitecto y artista;
el de Carmen de la Vega, y, por fin,
el que para sí compuso el distinguí;
do exlibrista americano, bien de:
U, n.u 743]
E . Bertrand.-Buenos Aires
nuestro compañero del Plata está
bien encauzada. Los exlibris del
señor Bertrand reúnen todas las con=
diciones características que hacen
tan interesante y apreciable esta
manifestación del Arte. C El que
compuso para don Antonio Pellicer,
el erudito é inteligente propagador
[I, n.° 745]
E. Bertrand.-Buenos Aires
muestran que no son ilusiones lo que
nos hace afirmar lo consignado. To=
dos ellos traducen elocuentemente
la personalidad, á la vez que de un
artista sólido en el compositor, la
de cada poseedor determinado.
C Cabe, pues, felicitarnos y felici=
tar á nuestros hermanos de Améris
ca, por la conquista que en ese
campo artístico-psicológico del Ex=
libris hemos logrado atrayendo á
él á tan distinguido artista.
U, n.G 744]
K. Bertrand.-Buenos Aires
DR. SCHULZE
50
Revista Ibérica de Exlibris
Exposición Nacional de Bellas Artes
UNQUE muy escasas
las obras de arte decorar
tivo p r e s e n t a d a s en
esta exposición, sin em?
bargo, el aficionado á las Artes del
libro, encuentra entre ellas algunas
dignas de fijar su atención. C Enu=
meraré en pocas palabras los tra=
bajos que en este certamen figuran,
y que, por su destino, se relacionan
con el objeto de esta publicación.
C El señor Labarta, de Barcelona,
aparte de otros trabajos de índole
decorativa, presenta una cabecera
para la revista Catalunya Artísth
ca, y tanto ésta como dos marcas
industriales y un pequeño cartel,
que junto con ellas expone, demues=
tran lo que el señor Labarta pudiera
hacer dibujando exlibris, no dudan=
do que serían trabajos tan hermoi
sos como los expuestos. Nos felici=
taríamos de que el señor Labarta
aprovechase n u e s t r a s insinuación
nes. C Don Alejandro de Riquer,
de Barcelona igualmente, presenta
una numerosa y escogida colección
de trabajos, entre los que sobresal
len varios aguafuertes en colores,
que demuestran el grado de perfecE
cionamiento á que ha llegado este
notable artista en tan difícil género
de grabado. C Muy especialmente
merecen mencionarse las ilustración
nes para su libro en preparación,
Llibre deis Petons, consistentes
en cuatro aguafuertes en colores.
C Exlibris, presenta los siguientes:
Exlibris de S. M. Alfonso XIII, ya
conocido de los lectores de la RE=
VISTA IBÉRICA; Conde de Casa Da=
volos; frontispicio del libro de Ex=
libris de A. de Riquer, Carmen
S. de T.T J. Cabot, Luis M. Febrer,
E, Cabot, Gallardo, V. Oliva y
A. de Riquer, todos los que están
grabados al aguafuerte y se en=
cuentran en la citada obra; también
figuran los exlibris del señor Font
de Rubinat (mujer recostada sobre
un libro) y los de los señores Mi=
quel y Casellas, antes de la letra; se
encuentran, por último, los exlibris
de J. Monsalvatje, M. Flückiger,
uno con el monograma I. R. A. y
el del señor Lliurat, bellísima com=
posición con Santa Cecilia rodeada
de un grupo de ángeles. C El señor
Várela, de Madrid, presenta una
numerosa colección de sus trabajos
para la revista Blanco y Negro,
habiendo entre ellos letras orna=
mentadas, orlas, cabeceras, viñe=
tas, etc., que lo acreditan de nuevo
como uno de los artistas que mejor
comprenden lo que debe ser una
página armoniosamente decorada.
C Terminaremos expresando el de=
seo de que en la próxima exposi=
ción de Bellas Artes, sean las obras
que relacionadas con la ornamental
ción del libro se presenten, algo
más numerosas, ya que á esta clase
de decoración se dedican en otros
países, más afortunados que el nues=
tro, numerosos artistas, cuya fama,
traspasando las fronteras, se ha he=
cho universal, y ya que no carece=
mos, por fortuna, en el nuestro de
maestros meritísimos.
PABLO S. MUÑOZ
Madrid
Revista Ibérica de Exlibris
51
Exlibris catalans a l'estranger
ERA MM. de Haussy, número 746. Es sobri de composíció",
ilustres catalanófils fran= y la intenció hi esta marcada ab
cesos, ha dibuixat el
jove artista En Joaquina
Folch y Torres els dos exlibris qui
publiquém en el present quadern.
C Amants de Catalunya, puig no
en va'l noble matrimoni ostenta en
el seu blasó les barres catalanes,
MM. de Haussy han volgut que'ls
Uibres de la seva biblioteca fossin
segellats ab obra catalana. C Pera
Mme. de Haussy, la gentil escripto=
ra quals publicacions han honorat
les pagines de la nostra prempsa,
En Joaquíra Folch ha composat
l'exlibris que acompanyém ab el
[I, n.D 747]
[lt a.° 746]
J, Folch y Torres.-Barcelona
J. Folch y Torres.-Barcelona
intensitat. ¿Qué hi trobará en el
gran llibre de la vida la culta ess
criptora que ha comencat a fulles
jarlo? Té coses tan peregrines la
vida! C El que senyalém ab el número 747, es el que senyala els llis
bres de la biblioteca de M. Eugéne
de Haussy. Les armes de son nobis
liari: la corona, l'escut y la llegens
da: Virtus fidei omnia vincit que
acompanya al blasó, sdn el peu for=
cat d'aquest exlibris heráldich.
L'artista, potser pecant d'infidel a
Revista Ibérica de Exlíbris
la ciencia heráldica, ha fugit de la
pauta que aquesta li donava arran=
jant aquests elements a la seva ma=
ñera. Y a fe que ho ha fet ab tal
ayre que bé li poden perdonar els
heraldistes, puig ab les formes de
l'art modera ab que ha vestit els
vells pergamins de Taristócrata
francés, aquests han resucitat a la
vida, demostrant que si van néixer
al calor de les batalles, saben viure
en la tebior de la cosa artística.
Efectivament, M. de Haussy, el pro£
prietari d'aquest exlibris, honora
avuy els pergamins que'ls seus
avantpassats li deixaren posantlos
al servey de la causa de la cultura
en pro de la qual avuy batallen els
pobles grans,
Exlibris d'En Lluís Faraudo
(Plañían. 0 14 [I, n.° 748])
N un deis fulls suplemen=
taris qui acompanyen
aquest quadern, publÍE
quém l'exlibris que pera
la biblioteca del conegut bibliófil
don Lluís Faraudo de Sain-Ber=
mam, ha compost el jove y distin=
git dibuixant En Modest de CasadeE
munt. Aquest artista ha volgut
representarnos un interior de bíblica
teca deis derrers temps del perfode
gótich quan ja'l gloriós Guten=
berg havi'a llencat ais quatre vents
el grandids invent de la imprenta,
cosa que ho fa crere la munió de
volums, verament extraordinaria
pera una biblioteca particular del
temps deis manuscrits. CEI conjunt
es atractiu, y les tintes vermella y
negra en que ha sigut reproduhit
l'original acaben de formar en
l'exemplar aquests ayres de cosa
arcaica que tant peí tema com peí
procediment, ha volgut donarli 1'are
tista.
Bibliografía
SSAI DE RÉPERTOIs
RE DES EXLIBRIS ET
FERS DE RELIURE
DES BIBLIOPHILES
LORRAINS, PAR LE CTE AXTOINE
DE MAHUET & EDMOND DE ROBERT. W
— Si para muchos constituye un
sport exclusivamente la recolec=
ción de antiguas marcas de biblio;
teca, obedeciendo á la necesidad
(1) Un volumen de 384 páginas.—Nancy; Libralrie
Sidot freres, MCMVI.
frecuentemente sentida por el hom=
bre culto de ocupar el espíritu en la
grata tarea de formar un museo ó
colección de obras de arte (pues
tan obra de arte puede ser en su
género una pequeña etiqueta gra=
bada, como en otros géneros lo
sean un cuadro o* una escultura) es
para unos pocos serio motivo de
estudio y fuente de útilísimas inves=
tigaciones históricas y arqueología
cas esa misma reunión de ejemplar
llttfef araníú
Exlibris d'En Lluis raraudo de Sain-Germain
per M0DE5T DE
Cstampacló Tipográfica
l e la Imprenta nzevlrlana
Barcelona 1906
REVISTA IBÉRICA DC CXLIBRIS
Piarwa n.° 14
Revista Ibérica de Exlibris
res, conseguida tras largos esfuerzos
y pacientes pesquisas. C Obra de
verdadero mérito como fruto de la
colaboración inteligente de dos co=
leccionistas de exlibris, es el libro
que tenemos á la vista y cuyo título
encabeza estas lineas. Sus autores,
el Conde Antoine de Mahuet y el
señor Edmond des Robert, han dado
con la publicación del mismo una
nueva prueba de lo útiles que para
las ciencias históricas pueden resuls
tar las investigaciones realizadas
sobre los exlibris antiguos: de la
vieja Lorena hablan muchos de los
documentos aportados en su obra
por los señores de Mahuet y des ROH
bert; y aun para los que desconoces
mos cual sea en la actualidad el
espíritu de la región lorenesa, re=
sulta evidente la significación pro=
pia de aquel interesante país á tra=
vés de los diversos acontecimientos
políticos porque ha debido pasar,
gracias á su situación en la con=
fluencia de dos razas y dos culturas,
opuestas por muchos conceptos.
C Estos antecedentes nos han pare=
cido oportunos aquí para precaver
la extrañeza con que alguien podría
considerar la aparición de un libro
de tal importancia, sin el pie de im=
prenta de París, y circunscrito por
su asunto á una provincia de esa
Francia gloriosamente centralista;
extrañeza parecida á la que podrá
causar en muchos extranjeros cual=
quier manifestación de la cultura
hispánica, por ejemplo, que no les
llegue de Madrid directamente, y re=
frendada con las armas oficiales del
Estado español. Aunque los motivos
no tienen nada de común segura=
mente, el hecho es que la descentran
lización en el orden de la actividad
intelectual podrá ser un hecho, en
1906-N. 0 8
53
Francia como en España, mucho
antes de que en el orden político
surta efecto en cada país. Y que nos
perdonen los ilustrados autores del
libro que nos ocupa si hemos queri=
do por un momento considerar su
obra desde un punto de vista en que
tal vez ellos no pensaron jamás co=
locarse. C Entrando de lleno en la
parte doctrinal de la obra, hemos
de hacer notar el espíritu profundas
mente analítico de toda ella: el dato,
la noticia, la afirmación documentas
da constituyen sus materiales; su
plan, es el más científico y el que
mejor hade prestarse á la consulta.
Con referencia á éste parece por
demás innecesario decir que se ha
seguido el orden alfabético de los
nombres de los poseedores ó titula=
res de las marcas. De este modo la
consulta en el cuerpo del libro habrá
de ser facilísima cuando sea conocis
do el nombre de la persona para
quien fue compuesto un exlibris, ó
grabado un hierro para la encua=
dernación; y para cuando ese dato
falte, existen al final del volumen
una tabla heráldica y otra de mo=
nogramas y divisas, amen de un
completísimo índice de nombres
propios. C V en fin, para que el
Ensayo de repertorio de los Exlis
bris y Hierros para encuadernan
ción de los bibliófilos ¿oreneses
acabe de resultar una obra intere=
sante, los editores la han publicado
con verdadero lujo tipográfico y con
esplendidez en la ilustración. Más
de cien reproducciones de antiguos
ejemplares exlibrísticos figuran in=
tercalados en el texto, además de
quince hermosas láminas aparte en
que se reproducen encuademación
nes y exlibris artísticos modernos.
C Debemos felicitar calurosamente
Revista Ibérica de Exlibris
desde la REVISTA IBÉRICA DE EXLI=
BRIS á los señores Conde de Mahuet
y E. des Robert por la aparición de
su notable obra, la cual les hace
verdadero honor, como igualmente
al país que ha visto producirla;
aparte de contribuir con ella á que
los exlibris y sus colecciones sean
cada vez más apreciados como fuen^
te inagotable de estudios.
R. MIQUEL Y PLANAS
I B L I O T H E Q U E IN=
TERNATIONALE DES
E X L I B R I S ; BENJAMÍN
LINNIG: BIBLIOTHEQUES
& E X L I B R I S D'AMATEURS BELGES
AUX XVIIE , XVIIIE ET XIXE SIECLES (1).
— Acertar en la dosis de amenidad
que puede añadirse aun libro,sin pe=
ligro para la ciencia de que trata,
es ya cosa difícil, y si en esta ciencia
concurren todas las arideces que la
bibliología posee, el vencer aquel
peligro resulta un mérito que los
lectores nunca agradecerán bastare
te. C El señor Linnig es autor del
estudio sobre bibliofilía belga cuyo
título encabeza estas líneas, y, sin
pretensiones de apurar la materia,
ni de hacer un tratado, ha llegado
á reunir en un libro agradable una
porción de datos que atraen al lec=
tor, ilustrándolos con setenta y siete
reproducciones, tres planchas apar=
te en aguafuerte y una reproduce
ción, en los colores del original, del
primer exlibris belga, en el cual por
cierto, luce el blasón español sus
cuarteles, junto con los de Hungría,
Bohemia y Silesia, por haber pertes
necido á la dama varonil Doña Ma=
ría de Austria, gobernadora de los
|1) Un volumen de 190 páginas.- H. Daragón, Editor.
— París, 19Ü6. — ¿0 francos.
Países Bajos á nombre de su señor
hermano Don Carlos, á la sazón
Emperador romano y Rey de Espa=
ña. C Otras bibliotecas importantes
r e s e ñ a d a s pertenecieron á J u a n
Bautista Verdussen, impresor de
libros españoles y sobre todo del
Quijote;á Alberto de Lique d'Areim
bergh, poderoso gobernador y ca=
ballero del Toisón de oro; á Felipe
de Mérode, Príncipe de Rubempré,
las armas de esta familia llaman la
atención á nuestros compatriotas si
las ven en algún monumento al vi=
sitar los Países Bajos por ser idéntis
cas á los rojos palos catalanes, pero
en el exlibris del noble Don Felipe
sólo figuran las armas de Rubem;
pré. <E Pero sin duda el bibliófilo
más interesante es Lauwers, que fue
bibliotecario municipal de Amberes
afines del siglo xix, reuniendo ade=
más una biblioteca propia de libros
raros y preciosos, con encuaderna:
ciones espléndidas, escogiendo ade=
más las tiradas con los mejores
papeles y de mayores márgenes.
Después de 16 años de ocupar su
cargo, fue desposeído en virtud de
una orden de la Regencia y care=
ciendo de fortuna propia, llevó des=
de entonces una vida miserable, al
lado de aquellos inmensos tesoros
bibliográficos, que le hubieran va=
lido buenos florines de haber sido
puestos en venta. C Pasó mucho
tiempo en la dura dieta inquisitorial
del pan y del agua, hasta que, por
fin, la inanición devoró sus carnes
y sus energías y vino á quedar á tal
extremo débil y postrado que un es=
fuerzo que hizo (para abrir la puer;
ta á los vecinos alarmados de verla
tanto tiempo cerrada) le puso á las
puertas de la muerte. Entonces se
quiso acudir con toda suerte de res
Revista Ibérica de Exlibris
medios y alimentos, pero era dema?
siado tarde y el pobre bibliómano
murió, víctima de su manía. Su es=
casa fortuna le había impedido con?
feccionarse un exlibris, pero el señor
Van Hultem, de menos exageradas
manías, suplió esta deficiencia post
mortetn. Ahí tiene el amigo Boaelli
argumento para otra novela de un
exlibris. <E El libro del señor Lins
nig, bien provisto de índices y de re^
ferencias heráldicas y bibliografía
cas, tiene además una notita sobre
los grabadores belgas de exlibris,
entre los cuales citaremos á Harrea
wyr hijo, á quien se deben varios
exlibris portugueses y que visitó la
nación lusitana. C Esperamos ha;
ber llamado la atención, como me=
rece, sobre la interesante obrita del
señor Linnig, que ha venido á enri=
quecer la bibliología exlibrística.
VICTOR OLIVA
55
ÍBLIOGRAFIE DES
E X L I B R I S (1). — El
Comte Emile deBudan es
mes que un coleccionista,
es un íilosop de l'art de l'exlibris;
el senyor deBudan estudia la mani=
f estació actual baix tots els ordres de
vista que admet la seva naturalesa,
y aixó li ha permés poder aplegar
una extensa bibliografía de exlibris,
extensa per6 no lo nodrida que pos
dría ésser, ja que a cop de vista
n'hi hem trobat en manca. C Per
altra part, el llibre está ben presen;
tat, si bé per la seva naturalesa
hauría calgut donar altres mostres
d'aquest art que, en quan a bellesa,
res té d'envejar a les altres bran=
ques de l'art.
LL. F.
(1) Un volumen de 68 páginas, — L elpzlg. Karl W
Hiersemann.— 1906.
Necrología
Joseph Miquel y Planas
(1876-1906)
EMANÉM a la imbécil primers díes, un trevallador de sem;
vacuitat delsmots la ex= pre, a elí se degué, en les presses
pressió d'un sentiment iniciáis, la organisació y l'ordre;
d'indefinible engunia. En ab vigilancia y paciencia incansas
la nostra colla, entre'ls companys bles dirigí, ignorat, aquelles feynes
d'afició, entréis amichs mes íntims, de montatge, entrega y repartido",
la mort s'ha endut a En Joseph Mis obstacles insuperables ab que's tro;
quel y aquesta mort ens ha deixat ben els intelectuals després que les
corpresos perqué sembla una mena; llurs tasques han sigut coronades
ca y una advertencia, es un avís de ab el triomf de l'éxit. Lo que la R E ;
que no devém oblidar a la negra VISTA li déu sois pot pagarse ab
segadora. C La R E V I S T A plora'l aquell agrahíment coral que vene
buyt insustituhible en la seva múlti= a lamort y's converteix en afectuosa
pie paternitat. En Miquel fou un recordanca. C En la nostra colla,
deis fundadors, un entusiasta deis en el grupet que forma y sosté la
56
Revista Ibérica de Eilibris
identitat de maníes y gustos, en Mis
quel havía produhit mes d'un coup
de foudre de
Vamitiéy frase
íntraduhible
qui expressa
perfectament
la manera com
ens hem anat
coneixent y
fent a m i c h s
quasitotselsexT
Hbristes. C La
malaltía de cor
que va acabar
ab ell després
de ferio sofrir
quasi tota la
vida, lídeixáen
els últims mo=
ments tota la
claretatdelseu
cap. Ab plena conciencia del mo=
ment que s'apropava, ana despea
dintse de tots, prodigant els con=
cells sobre la feyna y, donant exem=
pie de virilitat,
morí serena:
ment. C Al seu
germá en Ra=
món, n o s t r e
amich de cor,
! qui trobava en
ell la millor
doublure, a la
seva bona ma=
re, a la esposa
desgraciada y
ais fillets enea;
ra en la infan=
tesa, enviém la
expressió" de
nostre mes viu
y síncer con=
dol y demaném
un pensament
afectuós deis qui no tingueren la
sórt de tractarlo.
LA REDACCIÓ
EL ARTE EN EL LIBRO
(i)
El "Primer Llibre d'Exlibris d'En Triado" (2)
S un volúm de f ormat exí
travagant: 35 sobre 18
centímetres que si per tal
circumstancia desperta
en la memoria la mida deis "dietaris"
del comer?, el seu toch y el primer
cop d'ull mostren tot seguit la dis=
tinció" y exquisitat d'un llibre amoi
(1) En etca sección nos ocuparemos de todas aquellas
publicaciones que, llegando á nuestro conocimiento
con facilidades para su estudio, sean dignas por sus
condiciones especiales de edición, de ser tratadas desde el punto de vista artístico.
(2) Test d'En Ramún Miquel y Planas. Tirada de
SOOexemplars d'un sol paper, editada p«r lapretcnt
RHVISTA. — Preu, 16 ptes. 16 fr, -Barcelona, 1906,
rosament concebut y portat a bon
terme, y al instant d'ésser obert, la
disposició" de ses planes justifica la
mida, la qual d<5na motiua fer un con=
junt original, sense rebuscaments y
pie de solta.—La coberta es de grois
xut paper de fil, tintat de la cara
externa, y unicament té'l títul y un
motiu ornamental al peu estampats
en tinta roja-bruna, formant un tot
serids y harmonich que inclina bé
Tesperit a fullejar el volum, les
planes del qual tirades a dues tintes,
son principalment decoratives.
Revista Ibérica de Exlibris
C La factura del llibre,
de sabor gerrnanich
mes que no pas llatí, es
característica y tota
personal; encara que'l
colofó calles que per
En Triado era estat
compost, seguint son
plan decoratiu y com
ccpció bibliográfica,
prou ho endavinaríen
els qui hagin parat
ment en els trevalls de
l'autor. Es unmodel en
la puresa d'istil; puig
esta exempte de negü=
gencies y dfincorrec=
cions, obehint al criteri
del nostre temps, qual
gust t r a n s p o r t a r á a
l'esdevenir. C Dos son
els components de la
obra: text y gravats;
haventse atemperat
abdós autors, Triado y
Miquel y Planas, alsen=
tit d'equilibrar eixos
elements, logrant que
l'exlibris reproduhit
tingues sempre igual
importancia, escayente
seenunmeteix lloch, el
mes preferent, o sía en
la meytat superior de
les planes senas, ocu=
pant el text l'espay just
de la pauta senyalada
per I1 artista, conduhent
a bastir les planes, por=
tant Tatenció envers
l'exlibris respectiu.
C Després de la portas
da, soperba y sedosa,
model de domini epi=
gráfich — com no'n ve=
yém may en les obres Motiu ornamental del Primer
liibre d'Exlibñs d'En Triado
deis dibuixants, — se=
gueix al darrera la juss
tincado" del tiratge; en
la tercera plana hi ha
una salutació, encap=
sada ab un exlibris uni=
versal y derrera d'ella,
en dues planespariones
d'un notable efecte
visual, lograt sense
recursos estrafalaris,
s'hi llegeix una amoro=
sa, sentida y oportuna
dedicatoria, a conti=
nuació de la qual, en
girant full, sorprén la
vista una hermosa foto;
tipia de la figura d'En
Triado, que prou valía
la pena d'ésser firmada
per la casa Samsot y
Missé, ahont s'es estam=
padat a fí d'evitar que
algún malpensat la
prengui per obra es=
t r a n g e r a . Les dues
planes següents porten:
la primera'l repertori
de lo contengut en el
llibre, y en la segona,
sots la rúbrica de
Rahons previes, ses
gueix el pr61eg, OCIÜ
pant tres planes, y co=
mencaU eos del llibre,
format peí cataleg
deis primers vinticinch
exlibris dibuixats per
Tartista, y son els de la
"Compañía de Tabacos
de Filipinas", el d ^ n
Victorí Bisbal, de don
Armengol Míralles, de
don JuliáValon,dedon
Antoni García Llansó,
d'En Jaume Pahissa, de
Revista Ibérica de Exlibris
la Biblioteca-Museu B a l a g u e r ,
d'En Pere Mayol Torné, d'En Marc
J e s ú s B e r t r á n , de don Climent
.Miralles de Imperial, de N'IIde^
fons Suñol, d'En Manuel Rodríguez
Codolá, de don Adolf Ruiz, de don
Manuel Conrotte, d'En Joseph Pella
y Forgas, de don Isidro Bonsoms,
d'En Pau Font de Rubinat, d'En
Joseph Triado, d'En Gustau Gili,
de Na " V í c t o r C á t a l a " , y de
N'Agustina Triado Mayol, el qual
tanca la serie; haventhi d'alguns
d'ells variants de composició o bé
models distints.—Les planes 62 a 71
porten la tradúcelo francesa deis
comentaris o text ilustratiu, y en la
plana 72, qu'es la derrera, hi ha'l
colofó", ates també, com tot lo
altre. C El llibre d'En Triado pre=
senta resolt tracudament el probles
madecaracterisarunconjuntformat
per composicions distintes de forma,
de mida, d'intenció" y gayrebé en
Uur istil; puig un acoblament tal que
porta en sí meteix tanta de varietat,
corre'l perill de resultar un catálegí
mostruari, de jayent c o m e r c i a l ,
molt mes que no pas un llibre artís=
tich. Empero En Triado ha conse=
guida la unitat agermanant totes les
composicions dintre un meteix patró"
de planes de format llonch, en les
quals s'hi troba bellament contras
pesada la importancia de tots els
seus elements que's fusionen en un
de sol: el dibuix de I1 exlibris, el
text explicatiu, la ornamentado que
ho enquadra; ab la particularitat de
trobarshilatipografía—Iamád'obra
del caixista, que sol estar en discors
danca ab la del dibuixant, — ager=
manada com si l'hagués composta'l
meteix Triado, la voluntat del qual,
empero, ha sigut la impulsora y dU
rectora in totum. C La decorado
característica del llibre, que harmo=
nisa y Higa1! conjunt heterogeni deis
exlibris, está formada ab sobrietat,
composta tota ella per un sol motiu
que's repeteix, orlant d'extrém a
extrém el marge qu'enquadra totes
les planes y també omple l'espay so=
brer ahont hi campejen les iniciáis;
motiu floral, ímprés en tinta de color
roig esblaymat. Les cap-lletres, de
pur istil y manera tipográfichs, son
de dos ordres: capitals les unes y
secundarles les altres. Les primeres,
molt grans, teñen el pal déla lletra
pie y en negre; y en les segones, mes
petites, es blanch, contornejat no
mes, ressaltant damunt de 1' atapahis
ment de les flors rojes. C Ab tan
pochs elements y ab una pauta rigo=
rista com la esmentada, se f a estrany
que no hi hagi pobresa artística en
cap indret del llibre, ni monotonía en
son conjunt. Pera sortirne ayrós, es
precís possehir solidesa de coneixes
ments y ben fermes conviccions en
la estética de les arts del llibre.
C Obrint el volúm per qualsevol
indret, sempre resulten planes que's
confronten y completen en lo visual
y en Uur objecte, essent totes virils,
macisses, totes distintes, encisant
algunes per la delicadesa y novetat,
sense ésser may capritxoses o d'ori=
gínalitat rebuscada. Véginse, per
exemple, les de text sol en el cornenc
y al final del llibre, senzilles, noves;
dignes d'ésser preses per model.
C Ara correspondría tractar de les
composicions artístiques o sía del
dibuix deis exlibris, y ho creyém
sobrer, gayrebé impertinent, pera
estamparse en la REVISTA IBÉRICA
DE EXLIBRIS, quals soscríptors eos
neixen bé prou la traca y la obra
de Tactual director de la meteixa.
C Esmentarém solament que'l nos=
m
EXLIBRIS
COMPOST
PERA'LS
VOLUMS
DE LA COLECCIÓ
DEQUE
ES PROPRIETARI
EN MARC
JESÚS BERTRÁN
Y
TINTORER
CRITICH D'ART
Y PUBLICISTA
BARCELONÍ
1
¡á*A's compren que Texlíbrís d'EN
MARC JESÚS BERTRÁN (9) no
aspira á fixar pera l'avenír cap idea
predominant de la nostra época. Precísament el temor relígíós qu'inspírá
m
enl'edat mítjana aquelles tenebroses
fantasíes titolades «Dances de la
Mort» no's manífesta pas, actualment, ab igual íntensítat, ni ab tan
desencoratjadora insistencia. Sois
•*»«
a títul de restauracíó arqueológica y com a fantasía d'artísta
enamorat de les cívílísacions gótíques, pot dírse que's reproduheíx encara en pié segle XX 1'antagónica parella a honor
de la qual ha estat compost el següent comentad poétích:
lom en sortós consorcí qu'un gran amor segella,
la Vida quí somríu, la Mort quí causa espant
arréu van de parella, y en successíó íncessant
del Mon a Uurs petjades la sava's renovella.
Aixi'l cicle complert fatal se descapdella:—la Vida
mustígantse, la Mort treyent florida; —y aíxí com de la Mort
resurt la nova Vida, — la Vida va deixant la Mort darrera
d'ella. — Y'l grá de sorra huma, pagat de sa importancia,
r/
Revista Ibérica de Exlibris
tre artista treupartit fins del no-res,
quan no hi ha tema en qué basar la
composició. Una figura geométrica,
unes iniciáis, l'enquadrament d'un
escut; qualsevulga cosa li dónapeu
o es suficienta pera ferne derivar
una composició fluida, naturaltnent
p o r t a d a , m a g i s t r a l tot sovint;
quan no es possible recorre a em=
preses filosófi ques, simbóliques o
emblemátiques, que sabportar a bon
terme lo propi que quan tracta
motius ornamentáis, sempre ab el
meteix lluhiment en la forma y ab
la meteixa solta de la composició,
així sien els temes d'ordre objectiu
com subjectius; sempre sondesenrots
Uats d'una manera clara y concreta.
C En Triado es qui a Espanya ha
introduhit o ressucitat modernament
el gran art en les marques de pos=
sessió deis llibres, y n'es el propas
gador mes ferm y convencut. Coneix
y domina, com ningú mes aquí, la
epigrafía; branca de l'Art, sempre
preterida deis artistes, ab tot y
ésser la manifestado gráfica mes
divulgada; aqueixa branca de l'Art
no amparada en cap escola ni en cap
cátedra, ab tot y teñir lleys fonas
mentáis conegudes y dignes d'ense?
nyanca. No cal dir, donchs, si domis
nará aquelles altres branques de
l'Art que son de cartell en els cursos
de la ensenyan^a académica. C Mere
tres hi ha artista qui té una facultat
poderosa, ja sía en el conreu de la
figura humana, en el de la fauna, de
la flora, o bé en el coneixement deis
istils —lo qual fa de l'home un es=
pecialista, qui sovint esdevé incoms
plert per la manca d'educació de les
altres facultats, subjugades a la
predominant;—en l'obra d'En Tría;
dó s'hi troven, per lo contrari, totes
les qualitats deis especialistes; em=
59
pero ab l'aventatge de teñir el seu
intelecte polit en mes d'un cayrell.
Així ell, en l'Art, pot empéndres
tota mena de trevall sense por de
mostrar feblesa en el saber ni de
teñir de fer giragonces pera dissU
mular la poquedat d'aptituts menys
desenrotllades; puig domina per un
igual tots els aspectes que fan de
l'home un artista complert y son
necessaris a la expansió de l'art que
practica; donchs li son tant fácils
la decoració geometral y la floral
com la deis éssers animats y el paii
satge, sense que se li nótin descuyts
ni negligencies. A lo qual s'hi suma
una gran varietat de recursos, en
els temes, motius y formes, avalo=
rats per la refíexió y el pie conei=
xement de les coses. C En aquest
punt, lo propi qu'en la sobrietat y
correcció del dibuix podém senyalar
a En Triado com a un mestre, mal=
grat la seva jovenesa; puig pensa y
executa sciensudament y ab coim
plert domini de la técnica; podentse
dir ab tota justicia que ja de bell
principi s'es manifestat ab la traca y
l'enginy propis no mes de l'home
vident quan está bregat per la expe=
riencia. C Altrament, el llibre d'En
Triado interessa pía bé a la Biblio=
grafía, tant com a l'Art. Es una no=
vella serie, la de les obres d'exlibris,
qui ve a posarse frech a frech de la
bio y de la topo-bibliografía;un com=
plement de les meteixes en lo que
pugan teñir d'obra de consulta, mes
interessant cada día que passi per
damunt d'elles. Aqueixa branca,
nascuda suara, ja té manifestades
dues menes d'estudis y son: els de
carácter general o d'aspecte histó=
rich-cronológich, qui cataloguen les
marques de possessió usades en les
coleccions d'altres temps, en un o
Revista Ibérica de Eilibris
mes paisos; y les series monográ=
fiques o d'artistes determinats,
antichs o moderns, comprenent les
produccions similars d'un meteix
home. C Aqueixes etiquetes avuy
son el comprovant de la possessió
respectiva y demá serán ¡'auténtica
de la provinenca deis llibres—ho
serien, sobretot, si's generalisava
la costúm de respectar els exlibris
deis possessors anteriors, cosa con=
veníent y piadosa—ab lo qual sedo;
naría valor a certs exemplars, al
transcurs del temps. Molt hi hauría
a escatir en aquest propósit, y com
aixó'ns desviaría la ploma, ho passa=
rém peralt. Nosenseremarcarabans
l'interés que'ns despertaría avuy
el teñir coneixement de la provú
nenca y curs
de molts lli=
bres esdeviní
guts notables
en la Biblio=
grafía, y de
la importan=
cia que re=
vestiría en
casos deter=
minats el po=
der compros
var alguns
antee edents
de possessió
relacionats
ab estudis de
valor literari
y fins d'im=
portancia
histórica.
C D'aquí's
desprén el
servey o uti=
litat que tins
drán els lli=
bris com a material de consulta
pera Testudiós y pera'I coleccionista
o bibliófil. Sovint ens passa que
volém interpretar un exlibris qual
empresa heráldica, monograma o
simbolisme'ns es inconegut, un su;
perlibro d'enquadernació artística
qual data y país cal averiguar, y la
manca d'aqueix novell element bi=
bliográfich—lescoleccions manuals
o estudis d'exlibris—ens dificulta tal
comprovació. Estém ara, en aqueix
punt, de la meteixa manera que
pera esbrinar els antichs textes y
les edicions primitives devíen tro;
varse'Is estudiosos dues centuries
enrera, quan tot just s'anaven for=
mant les p r i m e r e s bibliografíes.
C Té, per lo tant, dos aspectes dig=
nes d'estima
tota obra
com la d'En
Triado: l'ar=
tístich, que
facilita l'es=
tudi y conei?
xement de la
personalitat
d'un a u t o r ,
y el servey
que pot pres=
tar com obra
de consulta.
C Desitjém,
donchs, que
prompte pu=
gui estarna
p a r s e ' l SES
GÓN LLIBRE,
esperant que
la colecció
duri forca.
EuDALD
b r e s d'exli= Motiu ornamental del Primer ¡libre d'Exlibris d'En Triado
CANIBELL
61
Revista Ibérica de Exlibris
"Los Cuatrocentistas Catalanes
N ímprobo trabajo de
búsqueda documental,
y un trabajo no menor
de clasificación repten
senta ese libro. Se podrá con el
tiempo, á medida que nuevas inves=
U
{1)
tigaciones históricas y nuevos ha=
llazgos de obras permitan ir ilumi=
nando con claridad suficiente, para
d e s v a n e c e r dudas, el vastísimo
campo, aun no trillado por entero,
de nuestra pintura regional, y en el
período á que se ciñe el autor, recE
(1) Historia de la Pintura en Cataluña en el siglo XV, por S. Sanpere y Míquel, — Obra premiada tincar atribuciones y señalar otros
por l¡i Junta Municipal de Bellas Artes de Barcelona.
Dos volúmenes de ~23t< sobre 16U milímetros, de VIII, puntos de vista á la consideración
3lii y i_'84, CIV páginas, con 18U y 2Uoreproducciones en
de eruditos y técnicos; pero lo que
fotograbado.—Tipografía L'Avenf-..—Barcelona, 1906.
Luís Dalmau: Retablo de los Concelleres
1906- N.°
Revista Ibérica de Exlíbris
será imposible negar es la impor= caudal tan nutrido de noticias y el
tancia que reviste el haber reunido haber dado con fuentes de informa=
Cruz procesional de Vich
ción de donde poder extraer mate= que encierra tal libro; el cual ser=
rial engrado suficiente para escribir vira de punto de partida para otras
un estudio de tanto interés como el investigaciones, facilitando, ades
63
Revista Ibérica de Exlibris
más, la depuración para llegar al- trabajos de esa naturaleza — á sen?
gún día — sabido es que con difi; tar en argumentos incontrovertii
cuitad pueden darse por definitivos bles, basados en datos que no dejen
1
-D
c
o
lugar á dudas de ningún género,
la verdadera p a t e r n i d a d de las
pbras, y á marcar de modo justo el
valor estético de las mismas y la
jerarquía entre ellas. C Cierto que
el señor Sanpere y Miquel, siempre
64
Revista Ibérica de Exlíbris
que puede, acumula cuantos pon que apoya las clasificaciones que
menores le ha sido posible propor; hace y el juicio que le merecen los
cionarse en favor del criterio con autores ó sus producciones, muchas
Luis Borrassá: La Virgen de la gloria. (Retablo de Todos los Santos)
Revista Ibérica de Exlibris
de las cuales están minuciosamente
descritas. Por esto á esa obra ha=
brán de acudir en adelante cuan=
tos traten de buscar antecedentes
sobre el estado de la pintura en
Cataluña durante el siglo xv, aunque se disienta respecto de varias
de las afirmaciones del autor, dema=
siado categóricas, tal vez, en extreE
mos no esclarecidos todavía del
Benito Martorell: Jesús platicando con sus discípulos
66
Revista Ibérica de Exlibris
todo, por lo que imponíase en ocas
siones prudente reserva, dejando
que el tiempo fuese el encargado
de poner en claro lo que en el día
Juan Cabrera: Santa Clara y Santa Catalina
aun no lo está debidamente. C Esto
aparte, lo que no puede negarse es
que el señor Sanpere, avezado á la
indagación constante, ha realizado
una labor digna de consideración,
husmeando en donde ha creído podía
Revista Ibérica de Exlibris
dar con rastros pertinentes al tras
bajo que se impuso. V como no
abundan, por desgracia, quienes
con tanto ahinco y entusiasmo se
67
entreguen á estudios del género del
libro que motiva estas líneas, fuer;
za es señalar el mérito contraído
por el autor al desbrozar, tanto
Jaime Huy-uot: San Abdón y San Sunún
como ha podido, gran trecho del
camino para el conocimiento de la
pintura catalana en el siglo xv.
El esfuerzo hecho por el señor
S a n p e r e y el tiempo empleado
en tal estudio bien se comprueban
leyendo el libro, que no es hijo de
una cultura improvisada, sino pro=
68
Revista Ibérica de Exlibris
ducto de quien con tenacidad va re=
volviendo en los archivos y reunien:
do, a través de los años, apuntes y
documentos que le sirvan de base á
Pablo Vergós: La Adoración de los Reyes
sus estudios. CEn el de que se trata,
queda no obstante por justificar ple=
ñámente el cómo y el por qué se
llegó á la hermosa floración de
nuestra pintura indígena en la épo=
ca indicada, con lo cual se demosi
Revista Ibérica de Exlibris
traría su abolengo secular y cómo dentes h u b i e r a n explicado el
venía a q u e l l a preparándose me= desdoble de las personalidades que
diante una labor anterior, de sin= brillaron en el siglo xv, los Borras^
guiar interés. Quizá estos antece= sá, los Vergos. los Dalmau, los
Alfonso: Martirio de San Medir
Martorell, los Cabrera, los Huguet, época con las precedentes, y no se=
y se hubieran, á la par, explicado mejara arte nacido espontáneamen=
enlaces y concordancias que pusie; te, y espontáneamente llegado al
ran de manifiesto el eslabón que adelanto sin preparación anterior,
une á las obras de la susodicha sin tradición justificadora. C Pero
1906-N.° 3
10
70
Revista Ibérica de Exlibris
dejando aparte eso que resulta un
aislamiento en la cima del monte
en que llegó nuestra pintura en el
siglo xv, y sin hablar tampoco de
lo que fijado anteriormente queda
respecto á ciertas afirmaciones del
w
p
o
3
re.
r
P
autor, la obra del señor Sanpere y
Miqucl es un caudal de documentos
gráficos que por sí solo merece la
consideración de cuantos por el
arte de los siglos de oro de Catalu=
ña se preocupan. C El señor San=
Revista Ibérica de Exlibris
pere peregrinando por el poco tris
liado camino de estas investigación
nes, ha recorrido Cataluña entera
71
de una á otra parte de los Pirineos,
para llevar á su obra el testimonio
gráfico que con toda su elocuencia
Bartolomé Bermejo: Santa Faz
declara la importancia del arte ca=
talán. Pero aun más riqueza gráfi=
ca-documental ha llevado el invess
tigador á su obra: ora buscando
influencias ó semblanzas; ora vol=
viendo en espíritu á la patria, las
obras que de ella salieron, ha acom=
panado las reproducciones de las
72
Revista Ibérica de Exlíbris
Jaime Vergas II: Los Angeles confortando á San Vicente
Revista Ibérica de Exlibrís
obras que nos quedan, de las que en
tiempos más desgraciados emigran
73
ron á cambio de unas viles pesetas,
Mas un consuelo nos queda; y es ver
Pablo Vergós: San Antonio Abad
como en el Museo del Louvre de mejo pintó para Villencuve-lesParís, figura y es honrada la tabla Avignon, que publicamos en la pás
de La Piedad que Bartolomé Ber= gina 70, y como entre las hermosas
74
Revista Ibérica de Exlibrís
tablas flamencas del Prado de Ma= página 76 acompañando estas lí=
drid se destaca la que D. M. Dvoei neas. C De lo que queda en territo=
rak atribuye á nuestro pintor Luis rio catalán casi todo figura en el
Dalmau, y que reproducimos en la libro del señor Sanpcrc ilustrando
su texto. Una muestra es lo que pu= azar, diferentes testimonios de otros
blicamos en este cuaderno de la tantos monumentos y variedades de
REVISTA, pero lo cual hemos procu= nuestra pintura en el siglo xv. Para
rado reproducir, aunque fuere al ello, desde la idea que compendia
Revista Ibérica de Exlibris
75
nuestras artes en el siglo xiv, atesti= Catedral de Vich, labrada por el or;
guada por la Crusprocesional de la febre Juan Carbonell en el año 1394,
Pedro Alemany: Santa Tecla y San Sebastián
hasta la modalidad de la pintura al que figuraba en la casa de la "Pía
fresco, representada en la obra que Almoyna" de Barcelona, nuestraRE=
nos ocupa, por la reproducción de la VISTA se avalora hoy con esos testi=
Revista Ibérica de'Exlibris
moni os delartedela Edad Media. Y
así,como una evocación de nuestras
pasadasgloriasartísticas,vemosdesE
filar por esas páginas la sombra de
Iasobrasde losBorrassá,Martorell,
Dalmau, Cabrera, Huguet, Vergós,
Alfonso, Bermejo, Alemany y Guar=
dia, apareciendo entre ellas elfacsí=
Luis Dalmau (según M. Dvoerak): Fuente de la vida; Museo del Prado, Madrid
mil del notable frontal del Abad Vi? fuese para dar motivo á la recopilas
HalbadelaColegiatadeSanJuande ción metódica de tan bellas obras
lasAbadesas,quehoyseconservaen como aun hoy, por fortuna, guarda
el Museo Episcopal de Vich. C Para nuestra tierra, sería meritoria la
terminar lo repetimos, aunque sólo obra del señor Sanpere y Miquel.
77
Revista Ibérica de Exlibris
Istoria de Jacob Xalabín
NA novela catalana prú
mitiva, ab la circumstan;
cia d'ésser rigurosament
histórica, p e r m a n e i x í a
inédita fins molts sigles després
d'haver sigut escrita, y a la Societat
Catalana de Bibliófils li ha escaygut
l'honor de tréurela a llum. C Es una
ingenua narració de les aventures
romántiques del jove príncep turch
Jakub, fill de Murad Bey y germá
del famós Bajazet, terror deis cris=
tians, descrites ab un color de rea?
litat y una precisió geográfica que
demostren haver begut l'autor de
fonts molt directes. Ja en altres
noveles catalanes de l'época cava=
lleresca, com el Curial y Tirant lo
Blanch, s'hi n o t a quelcóm mes
qu'en les d'altres nacions, y aixó es
una major influencia de la realitat,
sens e x a g e r a c i o n s d'imaginació
xavacanao truculenta, pero aquesta
major excelencia es notable sobre
tot en el Xalabín, que ab pochs
retochs se podría publicar ara com
a producció contemporania. C Se
conserva molt temps manuscrita
aquesta obreta en un codi de la Bii
bliotecaColombina, deSevilla, d'allí
fou robat y passa, molt mutilat, a la
Biblioteca Nacional de París, allá
s'ha copiat baix la direcció de
M. R. Foulché-Delbosc, qui s'ha
encarregat també de corretgirne la
primera edició. Aquell manuscrit
contenía ademes la Istoria de la
ñlla del Emperador Contastí, ja
(1) Istoria de Jacob Xalabín: fill del Amoral Senyor
de la Turquía- Un vol. in-16.° de 120 planes, estampar
en lletra gOtica per Joan Oliva y Mila, de Vilano va y
Geltrú.
1906-N.° 3
mésconeguda per haverlapublicada
la revista Romanía en 1901, y per
estar anunciada en el Recull de
textescatalans antichs. C La por;
tada de la Istoria de Jacob Xalabín
es d'aquell istil tan ben batejat de
moro-gótich per En Joseph Font y
Gumá, al descubrirlo en algunes de
les rejoles de sa colecció*. Repre=
senta, en la part superior, una es=
cena de caca, que recorda alguns
nielats d'armes deis alarbs perses,
y, abaix, hi ha, en lletres moresques
vocalisades, molt decoratives, el
noin del protagonista: Jahakub Xa;
labín:
En un deis ánguls del requadro
figura una O, que revela a l'amich
Víctor Oliva com autor d'aquest
pacientissim y a r t í s t i c h trevall,
pera'l que ha begut, ab molt acert,
la inspiració en la portada de la edi=
ció de Tirant lo Blanch feta peí
Spindeíer valencia en 1490. C La
part tipográfica es excelent, es no=
table sobre tot la edició* especial a
grans marges en que les cap-Iletres
negres de la tirada ordinaria han
sigut sustituhides per unes magnífi;
ques monacals en vermell que imiten
les que's pintaven a má en els requa;
dros blanchs deixats a comencament
de capítol en tants llibres del comen=
cament de la imprenta. Suposém
també aquestos dibuixos de má de
Víctor Oliva. C El conjunt fa honor
a l'impressor vilanoví, ¡lástima tant
sois que s'hagi posat la portada desí
prés del próleg.
DR. SCHULZE
11
78
Revista Ibérica de Exlibris
cob £alabín:
Portada de la
"ISTORIA DE JACOB XALABÍN11,
per Víctor Oliva
"Lo Cavaller
ERA'ls qui han acusat
el carácter cátala de se"
dentari, mercantilisat,
plebey y poch amant
d'aventures, es aquest tractat cava=
(1) Recull detexles cataians anitchs. — Volúm III.
200 sobre 137 milímetres, de XIV folis. — Barcelona,
any MCMVI.—ImprÉs en la estampa La Académica,
de Serra germans y Rusell.
lleresch d'En Pone de Menaguerra,
junt ab la Batalla a ultransa d'En
Pere Joan Ferrer y ab el Libre del
orde de Cavayleria de Ramón Lull,
un desmentiment formal. En la nos=
tra térra, "d'hidalguía y de lleals
tat", hi arrelaren les institucions
cavalleresques que veníen a ésser
Revista Ibérica de Exlibris
una protesta contra la banalitat de
la vida, ab tot y son carácter brutal
y sanguinari, y donaren son reflexe
a la literatura, produhint joyetes
com la publicada en el recull.
C Aquesta novíssima edició", la
quarta si no menten els bibliógrafs,
es feta en paper de fil, en carácters
gótichs, a dos colors, y ab les repro=
duccions de gravats de l'época alu=
sius a l'argument, ademes hi ha la
portada de la edició valenciana
de 1532 y l'escut heráldich deis Mes
naguerra. La portada d'aquesta ve
constituhida a base d'una gran L
molt decorada, que recorda les del
llibre francés Le mer des histoy=
79
res. C Esperém veure ben aviat els
demés textes catalans de totes épo^
ques, ínédits o introbables que'ls edi;
tors del "Recnll" teñen anunciáis.
C Y la gran Uargada de la Ilista
d'obres que teñen en cartera'Is dili=
gents editors amateurs,
ens fa
pensar en laconveniencia de qu'exiss
tís una bibliografía complerta d'as
questa classe d'obres a Catalunya,
lo que ajudaría molt ais estudiosos
de l'antiga llengua, que ara han de
fer esforcos titánichs pera trobar
tot lo que'ls falta, y qu'está molt
disseminat.
VÍCTOR OLIVA
Fidel Giró, Impresor. Calle Valencia, 233.-Barcelona
^Barcelona an? .<l>.C*».t).
'RECULL DE TEXTES CATALANS ANTICHS". Portada del volúm III
80
Revista Ibérica de Exlibris
Descargar