Veure arxiu - Fundació Jaume Casademont

Projecte Educar menjant a les Biblioteques
1
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
SUMARI
2
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
1. INTRODUCCIÓ i
JUSTIFICACIÓ
El projecte Biblio-TECA: Projecte Educar menjant a les biblioteques neix amb la
motivació promoguda per la Fundació Jaume Casademont i la inquietud d'un grup de
professionals heterogeni composat per una dietista, i dues bibliotecàries. Compartint els
nostres coneixements i experiències hem volgut donar forma a un projecte
engrescador: Educar a nens i nenes en les matèries bàsiques de l'alimentació a través
d'activitats interactives i des d'una institució que coneixem de prop com són les
Biblioteques Públiques. De la combinació dels següents mots sorgeix el títol del projecte:
Biblio (Forma prefixada del mot grec biblíon, „llibre‟) i TECA (Menjar).
Actualment l‟obesitat infantil i juvenil s'ha convertit en un dels problemes de salut
pública més importants de la societat occidental. Majoritàriament les organitzacions de
salut o societats científiques consideren la obesitat com una malaltia i cada cop més
són els nens i adolescents que la pateixen. Segons la Organització Mundial de la Salut
(OMS), els nens espanyols de 6-9 anys són els que presenten les majors taxes de
sobrepès.
Davant aquesta problemàtica es va dur a terme l'Estudi EnKID a l'Estat Espanyol,
dissenyat per avaluar els hàbits alimentaris i l'estat nutricional de la població infantil i
juvenil espanyola (1998-2000). Els resultats d'aquest estudi varen indicar que la
prevalença d'obesitat a Espanya és del 13.9 %, i la de sobrepès i obesitat del 26.3%
(només de sobrepès, 12.24%) i que per edats els joves de 6 a 13 anys presenten valors
més elevats d'obesitat.
A Espanya l‟estrategia NAOS pretén promoure una nutrició saludable i impulsar
la pràctica regular de l‟activitat física entre tots els ciutadans, però posant especial
interès en la població infantil i juvenil. A Catalunya, en coordinació amb l‟estratègia
NAOS, el departament de salut va elaborar el Pla Integral per a la promoció de la salut
mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable (PAAS). La proposta es va dur a
terme al mateix temps que l‟estratègia NAOS.
El govern de Canàries va portar a terme el Proyecto Delta que té també com
objectiu captar a la població canària, però especialment la infantil a la manera
d‟alimentar-se correctament i practicar hàbits de vida saludables, amb una sèrie de
materials didàctics, tallers i activitats per desenvolupar en centres educatius, zones
lúdiques, etc.
3
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
També coneixem que les funcions del personal sanitari en l‟etapa en la que els
nens i nenes tenen de 4 a 12 anys passen per: promoure l‟educació alimentaria
motivant el consum de dieta saludable; afavorir la consolidació del creixement i
desenvolupament evitant la sobrecàrrega; i prevenir trastorns del comportament
alimentari.
Analitzant totes aquestes dades veiem molt adient dirigir el nostre projecte als
nens i nenes que actualment són població de risc de patir obesitat. És per això que
escollim la franja d‟edats d‟entre 7 i 10 anys.
Perquè a la Biblioteca?
“La biblioteca pública –porta local d‟accés al coneixement– constitueix una condició
bàsica per a l‟aprenentatge al llarg de la vida, per a l‟autonomia a l‟hora de prendre
decisions i per al desenvolupament cultural de les persones i grups socials.”
[Manifest de la Biblioteca Pública de l’IFLA/UNESCO, 1994]
A nivell internacional la International Federation of Library Association (IFLA)
defineix la biblioteca pública com “una biblioteca fundada i sostinguda per un
organisme de l’administració i que té com objectiu posar a disposició del públic en
general la informació per a satisfer les seves necessitats culturals o educatives,
recreatives o pràctiques”
Per a l‟obtenció dels seus objectius, la biblioteca pública ha d‟oferir tot un seguit
de serveis per a nens i nenes, entre ells ha d‟organitzar activitats que els atregui i els
estimuli el gust per la lectura (narració de contes, treballs manuals, tallers, etc.).
A través de la nostra experiència coneixem que en l‟infant de 7 a 10 anys el joc
és un element fonamental per reforçar l‟aprenentatge. En aquesta edat la capacitat
d‟atenció i de memoritzar cada cop és més gran i això permet el diàleg per raonar i fer
entendre allò que s‟explica.
Degut a les nostres professions treballem molt de prop amb les realitats socials
que descriuen tota aquesta informació citada. Per una banda, la Virna com a dietista, i
per una altra, l‟Elisabeth i la Yolanda com a personal de diferents biblioteques
públiques. Això ens ha facilitat engegar la “pluja de idees” que després hem coordinat i
organitzat per donar forma al nostre projecte.
En conèixer la convocatòria de les Beques Educar menjat varem animar-nos i
varem voler arriscar-nos a crear i redactar tot aquest projecte en el curt termini d‟un
mes.
4
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
A l‟hora de planificar el projecte ens varem posar en contacte amb la directora
de la Biblioteca de l‟Ametlla del Vallès, la Míriam Iglesias, a qui li va semblar un projecte
molt innovador i interessant per dur a terme dintre de la seva programació d‟activitats i
serveis de la biblioteca. Així doncs, comptem amb el seu recolzament i tenim un
escenari real on donar vida a: Biblio-TECA: Projecte Educar menjant a les biblioteques
(Veure el full de compromís signat per la directora a l'Annex 4).
El vessant innovador d‟aquest projecte és vincular dos móns molt diferents però
que alhora es complementen. Per una banda l‟educació nutricional i per l‟altra el plaer
per la lectura. En el nostre cas ens allunyem de l‟escenari educatiu habitual (com són
les escoles, els menjadors escolars, etc.) potenciant l‟adquisició de coneixements i
hàbits alimentaris saludables, integrant l‟educació nutricional en un àmbit social
multicultural com és la biblioteca pública.
Pensem que amb aquest projecte aconseguirem que els nens i nenes s‟apropin
a les biblioteques i se‟ls despertin interessos que ells mateixos puguin resoldre de
manera autònoma aprofitant els recursos de la biblioteca.
5
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
2. META
6
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
3. OBJECTIUS
3.1. OBJECTIU GENERAL
7
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
3. 2. OBJECTIUS ESPECÍFICS
8
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
4. METODOLOGIA
Aquest projecte està pensat per portar-lo a terme dins de l‟àmbit de les activitats
i serveis que pot programar una biblioteca pública. És per això que l‟adaptem a les
necessitats i característiques d‟aquest tipus d‟activitat i les dinàmiques d‟organització
que acostumen a dur a terme.
La difusió del Projecte Biblio - TECA es farà a travès dels mitjans habituals de la
pròpia biblioteca: tríptics, cartells, web... i també a travès de les escoles.
Les session estan dissenyades per a un nombre màxim de 20 persones. S'inscriuen
al començar el curs i està pensat per que tinguin continuitat i els nens i nenes assisteixin
a tots els tallers. Per aquest motiu pensem que és millor concentrar-lo en tres mesos.
Donant així la possibilitat de realitzar-lo més d'una vegada durant el mateix curs.
Les sessions seran de dues hores i tindran la següent estructura:

La teoria
Durant la primera part de cada sessió la dietista farà una xerrada il·lustrant
cada tema amb la projecció de diapositives. Farà participar als nens i
nenes amb preguntes per captar la seva atenció i contrastar la informació
que tenen de base i el que aniran aprenent a mesura que vagin realitzant
les sessions. Un cop acabada la xerrada teòrica, passem a la part més
lúdica.

El conte
Intervindrà la bibliotecària explicant un conte relacionat amb el tema
tractat durant aquella sessió. Un conte que a travès del seu argument i
protagonistes aconsegueixi apropar el coneixement dels aliments i la
manera amb la que aquests formen part de les nostres vides quotidianes.
Tot mostrant d‟altres llibres i materials documentals que la biblioteca
ofereix per conèixer més a fons aquelles matèries que els hagi despertat
interès, tant als infants com als pares i mares.

El taller
A continuació es realitzarà un taller on cada nen i nena haurà de posar
en pràctica el que han après sobre alimentació, tot jugant amb fitxes,
classificant aliments, fent menús, escollint fruites, cistelles, colors, gustos,
etc.
9
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
A més la Biblioteca tindrà un espai amb una mostra de llibres acompanyada de
la Guia bibliogràfica Biblio - TECA(veure annex 3) durant tot el temps que durin les
sessions. Aquesta guia inclourà llibres de coneixements per a pares i mares que estiguin
interessats en obtenir informació sobre nutrició i alimentació als infants, llibres de cuina i
nutrició adaptats al públic infantil i també contes infantils en els quals l'argument o els
personatges principals girin al voltant de l'alimentació.
En acabar el curs cada participant obtindrà un diploma personalitzat d‟Experts
en Biblio-TECA.
10
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
4.1. ÀMBIT
El projecte està pensat per realitzar-lo amb usuaris/àries de 7 a 10 anys a la
Biblioteca Pública de l'Ametlla del Vallès. Aquest municipi actualment té una població
de 7.517 habitants. La biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació
i està ubicada en un edifici amb dues plantes de 500 m2. La biblioteca pròpiament
ocupa uns 500 m2, la resta son despatxos, punt d‟informació, sala d‟actes…etc. Ara el
seu fons és d‟aproximadament 25.000 documents i el nombre d'usuaris que la visiten és
d'unes 130 persones per dia.
A l‟actualitat aquest equipament ja disposa de diversos serveis i activitats
orientats als nens i nenes d‟aquestes edats. Es realitzen hores del conte per potenciar el
plaer per la lectura. A l‟hora amb aquest servei fomenten l‟aprenentatge i la promoció
dels llibres. També disposen de servei de formació per a nens i pares per que aprenguin
a aprofitar els recursos de la biblioteca des de petits i adquireixin les competències per
a utilitzar els materials tant impresos com electrònics. A aquest servei a la Biblioteca de
l‟Ametlla l‟anomenen Servei per a petits lectors. També organitza tallers i activitats
puntuals en relació a altres temàtiques. És en aquest punt on s‟ubicarà el Projecte Biblio
- TECA.
* Biblioteca Josep Badia i Moret. L’Ametlla del Vallès
11
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
* Entrada a la Biblioteca. Porta giratoria i
porta per a persones amb dificultats de
movilitat. Bústia de per retornar els
documents en préstec.
* Vista general de la Biblioteca.
* Taullel de servei de referència i préstec.
12
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
4.2. SESSIONS
1. Importància d’una bona alimentació
La teoria




Per què mengem?
Explicar molt breument i de forma clara i entenedora per a nens/es quines
són les funcions de l'aigua i els aliments a l'organisme.
Tothom ha de menjar el mateix?
o Explicar de forma entendedora mitjançant exemples que depèn de
l'edat, el sexe, l'estat fisiològic, si és té alguna malaltia...
És important tenir una alimentació variada i equilibrada?
o Explicar perquè per la majoria de la població l'alimentació ha de ser el
màxim de variada i equillibrada i com una alimentació adequada és
preventiva de determinades malalties.
Hi ha aliments bons i aliments dolents?
o Explicar que depèn del moment i de la quantitat que se'n prengui. Posar
l'exemple de la xocolata (beneficis i inconvenients)
El conte
Calí, Davide. Me gusta el chocolate. Barcelona: Tuscania, 2004. I* Cal
En aquest conte veurem les múltiples vegades que apareix la deliciosa
xocolata a les notres vides i la quantitat de varietats que n'hi ha...
El taller
13
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Descripció



Creació d‟una piràmide alimentaria a partir dels coneixements dels nens i nenes i
la informació que rebran al principi del taller.
Els nens i nenes rebràn dues fitxes. La primera amb una piràmide buida i, la
segona, amb el dibuix de diversos aliments que hauràn de col·locar on creguin
oportú.
També se‟ls passarà una enquesta sobre coneixements i hàbits alimentaris
(annex 1)
Materials



Fitxa amb la piràmide alimentícia buida (annex 2).
Fitxa amb la il·lustració dels aliments.
Enquesta per valorar els coneixements previs dels nens i nenes (annex 1).
14
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
2. Conèixer els gustos
La Teoria



Quin són els 5 sentits?
o Explicar breument els 5 sentits: la vista, el gust, l'olfacte, el tacte i l'oïda.
Què sabem d’El gust?
o Definir de forma breu i entenedora el concepte de gust. Explicar que no
hi ha un únic gust, sinó que en els aliments podem trobar molts gustos
diferents.
Quins són els 4 gustos bàsics?
o Definir que hi ha 4 gustos bàsics: dolç, amarg, salat i àcid. Posar exemples
d'aliments que tenen aquests gustos i localitzar en quin punt de la llengua
es senten els diferents gustos.
El Conte
Geis, Patricia. Nèstor Tellini. Barcelona: Combel, 2003. I* Gei.
En Nèstor és un nen cuiner que intentarà solucionar amb els seus
coneixements culinaris una sopa que ha quedat massa salada...
El Taller
Descripció
 A partir de les explicacions prèvies a l‟activitat els nens i nenes hauràn de decidir
en quina part de la llengua es percep el gust dels diversos gustos.
 Els nens i nenes faran una cata amb els ulls tapats dels següents aliments: SAL,
SUCRE, LLIMONA i TÒNICA.
 A partir d‟aquesta cata hauràn de decidir separar quin és: dolç, amarg, salat i
àcid.
Material:
 Fitxa amb la il·lustració d‟una llengua.
 Mocadors per tapar els ulls
 Aliments: Sal, sucre, llimona i tònica
15
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
3. Conèixer els aliments I
La Teoria



Què són els aliments?
o Definir de forma clara que entenem per aliments. Posar exemples del que
són els aliments i del que no ho són (per exemple: xiclets). Fer-los
participar. Recalcar perquè hem d'alimentar-nos saludablement. Explicar
que hi ha diverses formes de classificar els aliments.
Quines són les funcions dels aliments?
o Explicar les principals funcions dels aliments. Classificar els aliments segons
la seva funció plàstica, reguladora o energètica i assignar un color a
cada grup (per exemple: els reguladors el color verd). Fer un resum de les
funcions i explicar breument la roda dels aliments.
Per què hem de beure aigua?
o Explicar les funcions de l'aigua a l'organisme.
El Conte
Gort, Geertje. El nen que menjava poc. Barcelona: Baula, 2002. I* Gor
A en Jaume només li agrada menjar sandvitxos, però mitjançant una
estranya correspondència amb en Papu, coneixerà nous sabors, i tastarà
aliments que li faran tenir uns músculs més forts per córrer molt i molt
ràpid...
El Taller
Descripció

Els nens i nenes hauran de classificar els aliments segons si són: plàstics,
reguladors, energètics.
Materials

Cistelles i aliments de joguina.
16
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
4. Conèixer els aliments II
La Teoria






Què sabeu de les fruites?
o Preguntar quines fruites coneixen, explicar que són les fruites i les seves
principals propietats nutricionals.
Què sabeu de les hortalisses i verdures?
o Preguntar quines hortalisses i verdures coneixen, explicar que són les fruites
i les seves principals propietats nutricionals.
Què sabeu dels aliments proteïcs?
o Preguntar si saben quins són els aliments proteïcs, explicar quins són i les
seves principals propietats nutricionals.
Què sabeu dels aliments greixosos?
o Preguntar quins aliments del grup dels greixos coneixen, explicar quins són
i les seves principals propietats nutricionals.
Què sabeu dels farinacis?
o Preguntar quins aliments del grup dels farinacis coneixen, explicar que són
els farinacis i les seves principals propietats nutricionals.
Què sabeu dels aliments làctics?
o Preguntar si saben quins són els aliments làctics, explicar quins són i les
seves principals propietats nutricionals.
El Conte
Seyvos, Florence. L'Amic del petit tiranosaure. Barcelona:
Corimbo. 2004. I* Sey
El petit tiranosaure tenia un problema, el aliments que menjava no
eren aliments “normals”, no els podríem classificar aquests aliments
perquè el petit tiranosaure es menjava als seus amics!!...
El Taller
17
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Descripció

Els nens i nenes hauran de classificar els aliments segons si són: fruites, verdures,
proteics, greixos o farinacis.
Materials

Cistelles i aliments de joguina.
18
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
5. Piràmide alimentària
La Teoria




Què és la dieta mediterranea?
o Explicar els principis de la dieta mediterranea i els seus beneficis
Què és una piràmide d’alimentació saludable?
o Definir de forma entenedora i posar exemples d'altres instruments per
l'educació alimentario-nutricional. Exemple: la poma a California
Què passa si mengem massa?
o Explicar els problemes que comporta la ingesta excessiva
Coneixeu la piràmide del PAAS (Pla Integral per a la promoció de la salut
mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable?
o Explicar la piràmide d‟alimentació saludable
El Conte
Rueda, Claudia. Mentre es refreda el pastís. Barcelona: Serres, 2005.
I* Rue
És nit de festa i la mare gallina ha fet un pastís deliciós, però mentre
es refreda hi ha un dels pollets que decideix tastar-lo, però no
només una vegada, ni dos, ni tres, ni quatre...
El Taller
Descripció

Després dels coneixements que els nens i nenes hauran anat adquirint al llarg de
les diferents sessions tornarem a construir una piràmide alimentària.

La piràmide estarà dibuixada en una pissarra imantada i es repartiran imants
representant els diferents aliments. Cadascú haurà de situar l‟aliment en el lloc
de la piràmide que cregui que ha d‟anar.

Es tornarà a passar la mateixa enquesta que van fer al començament per
contrastar el que han après.
19
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Materials



Pissarra i retoladors
Imants amb imatges dels aliments
Enquesta per valorar els coneixements després d‟haver fet les sessions.
20
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
6. Disseny de menús equilibrats
La Teoria


Com fer un menú diari equilibrat?
o Recalcar la importància d'una dieta variada i equilibrada. Explicar el
repartiment energètic entre les diferents presses del dia. Parlar sobre la
importància d'esmorzar adequadament.Fer un repàs dels diferents grups
d'aliments. Explicar el concepte de ració i equivalències. Mostrar un menú
equilibrat d'un dia
Com fer un menú equilibrat setmanal?
o Mostrar un menú equilibrat setmanal i explicar la freqüència de consum
setmanal dels aliments.
El Conte
Le Thanh, Taï-Marc. La Germaneta carnívora o La malaltia de
l'ovella boja. Barcelona: Baula, 2008. I* Le T.
En Serafí té una germaneta petita que només menja carn: carn
de vedella, carn de bou, carn de porc... carn variada...
El Taller
Descripció

A partir d‟un menú equilibrat que nosaltres elaborarem demanarem els nens i
nenes ubiquin els diferents plats a la graella setmanal.
Materials


Fitxa amb una graella setmanal
Fitxa amb una llista de plats per ubicar a la graella.
21
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
7. Seguretat alimentària
La Teoria




Sabeu què són els microbis?
o Explicar breument que són els microbis i explicar-ne que n'hi ha de bons
(per exemple: serveixen per fer el iogurt) i de dolents (per exemple: ens
poden provocar salmonelosis). Relacionar el concepte de seguretat
alimentària amb el consum d'aliments segurs.
Què sabeu dels microbis dolents?
o Relacionar els microbis dolents amb la manca d'higiene i conèixer les
conseqüències per la salut de la presència de microbis patògens en els
aliments. Saber que el creixement de patògens depèn de la temperatura.
Explicar els métodes de conservació més utilitzats.
Per què és important la netedad?
o Explicar que la manipulació dels aliments s'ha de fer amb la màxima
higiene possible i ensenyar-lis a identificar la higiene amb la netedat, tant
la higiene personal com la higiene dels llocs i estris amb què es manipulen
els aliments.
De què ens informen les etiquetes dels aliments?
o Explicar què l'etiquetatge ens dóna una informació molt important per
consumir-lo amb seguretat.
El Conte
Willems, Mo. ¡La Paloma encuentra un hot dog!. Barcelona:
EntreLibros, 2005. I* Wil
Ja sabem com són els coloms... la protagonista d’aquest conte
troba ni més ni menys que un hot dog al mig del carrer, i..., sabeu
què en farà del hot dog?
El Taller
22
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Descripció

Llista d'hàbits bons i dolents i encerclar amb diferents colors el segur i no segur.
Materials

Fitxes i llàpissos de color verd i vermell.
23
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
8. Cultures alimentàries
La Teoria






Sabeu què es menja a Europa?
o Explicar alguns dels aliments, plats i formes de cocció típics de els països
europeus més coneguts (per exemple: els creps a França, la pasta a Itàlia,
etc.) . Comentar també alguns dels costums i restriccions alimentàries.
Sabeu què es menja a Àsia?
o Ens centrerem a explicar la cultura alimentària dels països més coneguts
(tals com la Xina i el Japó). Aliments, plats i formes de cocció. Restriccions
alimentàries. Costums.
Sabeu què es menja a Àfrica?
o S‟explicaran només algunes curiositats de l‟alimentació a l‟Àfrica.
Sabeu què es menja a Amèrica?
o Ens centrerem a explicar la cultura alimentària dels països més coneguts
(tals com Méxic, Argentina..). Aliments, plats i formes de cocció.
Restriccions alimentàries. Costums.
Sabeu què es menja a Oceania?
o Explicarem únicament algunes curiositats relacionades amb la cultura
alimentària d‟Oceania.
I vosaltres, què mengeu?
o Tractarem la immigració i les cultures alimentàries. Fer participar als
nens/es immigrants per tal que ens expliquin què mengen i quines són les
seves costums.
El Conte
Readman, Jo. Tinc el món a casa. Barcelona: Beascoa, 2006. I* Rea
L'Àlex es renta les mans amb sabó d'Àsia, menja arròs de la Xina, i
navega fins a l'Àfrica a buscar-hi xocolata...
El Taller
24
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Descripció


Com a cloenda de les sessions i volent reflectir d‟una manera simbòlica els plats
d‟arreu del món es farà un berenar / sopar que inclourà els següents plats
elaborats per nosaltres:
o Guacamole (Mèxic), Tzatziki (Grècia), “Platano macho” (Amèrica del
sud), Creps (França), Pizza (Itàlia), Cuscus (Marroc), Arròs (Xina, entre
d‟altres)
Es convidarà a contribuir amb cuina d‟altres cultures a tots aquells que vulguin
aportar algun plat o recepta especial.
Materials


Etiquetes amb banderes
Aliments per a elaborar els plats
25
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
5. CALENDARI
El projecte està pensat per portar-ho a terme durant un trimestre dins el curs escolar.
Cada setmana es faria una sessió, i les sessions són de dues hores.
26
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
6. RECURSOS
6.1. MATERIALS

Material d‟oficina
o Carpetes
o Imprès (fitxes, enquesta, tríptics, pòsters, etc)
o Llàpissos de colors

Material divers
o Aliments de joguina
o Cistelles
o Mocadors per tapar els ulls
o Imants

Material de cuina
o Aliments frescos
6.2. HUMANS
Els recursos humans som nosaltres:
o
Virna Esteva Pijoan. Dietista i bibliotecària escolar
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica
Llicenciada en Documentació
o
Yolanda Gómez Romero. Bibliotecària
Diplomada en Biblioteconomia i Documentació
o
Elisabeth Montoro Campaña. Tècnica Auxiliar de Biblioteca
Estudiant de la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació
Graduada en Fotografia i Imatge Digital. CITM – UPC
27
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
7. PRESSUPOST
Per calcular el pressupost hem cregut convenient ajustar-nos a la quantitat de
3.000€ que ofereix la Beca Educar menjant per poder portar a terme el projecte de
manera gratuïta tant per l‟Ajuntament i la Biblioteca com per als nens i nenes que
assisteixin.
Les despeses en recursos materials les hem fet de manera aproximada amb la
informació de preus i quantitats que hem recollit.
Pel que fa al pressupost destinat a personal hem calculat que per cadascuna de
les 8 sessions hi haurà una inversió de 275 € (inclou la feina de 3 persones i el temps de
preparació de materials i tallers calculat en quatre hores per a cada sessió).
28
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
8. BIBLIOGRAFIA
Basulto J, Manera M, Baladia E. Postura del GREP-AEDN: la obesidad como enfermedad.
en Actividad Dietética, 2008, vol. 12, núm 6, p. 98-99.
Centre d'Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica. L'alimentació infantil: Nens i
nenes de 3 a 12 anys. Barcelona: Pòrtic, 2001.
Diplomat en Infermeria/ATS d’atenció primària. Madrid: CEP, 2007.
Gobierno de Canarias. Proyecto Delta: Educación Nutricional.
<http://www.gobiernodecanarias.org/sanidad/gc/noticias/200605ProyectoDeltaEduca
cionNutricional.pdf> [Consulta: 1 d‟abril de 2009].
Salvador, G.;Castell, C. Plan integral para la promoción de la salud mediante la
actividad física y la alimentación saludable (PAAS) en Actividad dietética, 2007, núm
36, p. 36-39.
Serra, Marga. El Drac Nyam-Nyam. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Salut
Pública i Consum. Unitat de Seguretat Alimentària, 2007.
Serra Majem LL, et al. Obesidad infantil y juvenil en España. Resultados del Estudio enKid
(1998-2000) en Medicina Clinica, 2003, vol. 121, núm 19, p. 725-32
Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació
saludable. [en línia]. Gencat.
<http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/paas.pdf> [Consulta: 17 d‟abril
de 2009].
United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.
<http://www.unesco.org/webworld/libraries/manifestos/libraman_es.html>. [Consulta: 6
d‟abril de 2009].
29
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
9. ANNEX 1
ENQUESTA SOBRE HÀBITS I CONEIXEMENTS DE NUTRICIÓ
1. Què acostumes a esmorzar?
2. Quin creus què és l'esmorzar més saludable?
a. Un donut i un refresc de cola
b. Un te i torrades amb un ou fregit
c. Un got de llet amb cereals i una poma
3. Digues els 5 aliments que més t'agraden.
4. Digues els 5 aliments que menys t'agraden.
5. En els aliments creus que hi ha microbis bons?
6. Llista d'aliments:
Nespres
Síndria
Taronja
Maduixes
Cireres
Meló
Mandarines
Tomàquet
Prunes
Llimona
Pera
Raïm
Magrana
Figues
Aranja
Prèssec
30
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
a. Encercla amb un llapis de color taronja els aliments que no coneguis.
b. Encercla amb un llapis de color verd els aliments que no has menjat mai.
c. Encercla amb un llapis de color vermell l'aliment que no forma part del grup de
les fruites per la seva composició nutricional
7. Llista d'aliments:
Cogombre
Tomàquet
Bledes
Espinacs
Col-i-flor
Pèsols
Bròquil
Pebrot
Pastanaga
Endívies
Faves
Carxofes
Cols de Brusel·les
Carabassa
Escarola
Api
a. Encercla amb un llapis de color taronja els aliments que no coneguis
b. Encercla amb un llapis de color verd els aliments que no has menjat mai
c. Encercla amb un llapis de color vermell els aliments que són llegums
31
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
10. ANNEX 2
Fitxa taller 1
32
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
11. ANNEX 3:
Guia de lectura Biblio-TECA
LLIBRES PER A MARES i PARES:
L’alimentació infantil: nens i nenes de 3 a 12 anys: consells i receptes.
Barcelona: Pòrtic, 2001. 613.2 Ali
Amigo, Isaac. ¡Quiero chuches!: los 9 hábitos que causan la obesidad Infantil.
Bilbao: Desclée De Brouwer, 2006. 613.2 Ami
Bajraj, Graciela. Recetas para bebés y niños: papillas variadas y menús
irresistibles para tus hijos a partir de los 6 meses. Barcelona: Alba, 2003. 613.2 Baj
Cucurny, Mercè. El petit gurmet: receptes i idees per a l'alimentació dels infants.
Barcelona: La Magrana, 1999. (Pèl i ploma; 23). 613.2 Cuc
Edgson, Vicki. La Alimentación natural infantil: comida nutritiva, sana y deliciosa
para el crecimiento de bebés y niños con energía y vitalidad. Barcelona:
Océano, 2004. (Salud y vida natural). 613.2 Edg
Frontera, Pedro. Cómo alimentar a los niños: guía para padres. Barcelona:
Amat, cop. 2004. 613.2 Fro
Gavino Lázaro, Aurora. Problemas de alimentación en el niño: manual práctico
para su prevención y tratamiento. Madrid: Pirámide, cop. 1995. (Ojos solares).
613.2 Gav
González, Carlos. Mi niño no me come: consejos para prevenir i resolver el
problema. Barcelona: Pòrtic, 2001. 613.2 Ali
González, Claudia. Gordito no significa saludable. Barcelona: Grijalbo, 2007.
613.2 Gon
Juez, María Ángeles. ¿Comemos, cariño?: la alimentación en familia. Madrid:
Síntesis, 2005. 613.2 Jue
33
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Kraan, Clasina. La cocina de mamá: la alimentación de tu hijo: para niños de 6
meses a 99 años. Madrid: Tursen Hermann Blume, 1998. 613.2 Kra
Martínez Sopena, María José. Niños gorditos, adultos obesos: una guía para
rescatar a tu hijo de la amenaza de la obesidad. Madrid: Esfera de los libros,
2006. 613.2 Mar
Mindell, Earl. Todo sobre las vitaminas y la alimentación para los niños.
Barcelona: CEAC, cop. 1995. (Cúpula salud). 613.2 Min
Ortega, Inés. ¡Quiero más! Las mejores recetas para niños. Madrid: Temas de
hoy, 2001. 613.2 Ort
Pearce, John. Comer: manías y caprichos: soluciones para niños que no comen
o que comen demasiado. Barcelona, [etc.]: Paidós, 1995. 613.2 Pea
Rathgeber, David. Babycook book: [77 recetas e ideas de chef para el bebé].
[Madrid]: Akal, cop. 2005. 613.2 Rat
Sullivan, Karen. Cómo ayudar a su hijo con sobrepeso. Buenos Aires: El Ateneo,
cop. 2005. 613.2 Sul
Westcott, Patsy. Alimentació sana para bebés y niños pequeños. Barcelona:
Hispano Europea, cop, 1999. 613.2 Wes
LLIBRES DE CUINA I NUTRICIÓ PER A INFANTS
Ballart, Elisabet. Juguem a cuinar. Barcelona: Destino, 2001. I641 Bal
Baliu de Kirchner, Glòria. Cuina sense foc. Barcelona: Pòrtic, 1998. I641 Bal
Bastyra, Judy. Menjars divertits. Barcelona: Timun Mas, 1997. I641 Bas
Bosch, Magda. Begudes i gelats. Barcelona: Parramón, 1995. I641 Bos
Bull, Jane. El Llibre de cuina. Barcelona: Molino, 2002. I641 Bul
Capdevila, Roser. Fem pastissos amb les Tres Bessones: el llibre més dolç de
Roser Capdevila. Barcelona: Salsa Books [etc.], 2006. I641 Cap
34
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Duran, Teresa. Menús de festa i repicó.Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997.
I641 Dur
Fargas, Eulàlia. Cuinem junts: 30 receptes per cuinar en família. Barcelona: RBA:
La Magrana, 2006. I641 Far
Hollyer, Beatrice. Tothom a taula: què mengen els nens i les nenes del món.
Barcelona: Intermón Oxfam, [2003]. I641 Hol
Langen, Annette. El Correu flotant d'en Fèlix: una llebre menuda col·lecciona
receptes de cuina d'arreu del món. Barcelona: Acanto, 1998. I641 Lan
Lienas, David. I ara què mengem?: receptes per a nens i nenes. Barcelona: La
Galera, 2007. I641 Lie
Madroñero, Esther. Las Recetas de Caperucita y Micifuz: 20 recetas y cuentos
para los más pequeños. Madrid: Alianza cop. 1996. I641 Mad
Molinero, Carme. Berenars bestials. Saragossa: Imaginarium, cop. 2002. I641 Mol
Ribas Aguilera, Remei. Àvia Remei, vull cuinar. Valls: Cossetània, 2004. I641 Rib
Segarra, Mercè. Berenars i pica-piques. Barcelona: Molino, cop. 2003. I641 Seg
Theulet-Luzié, Bernadette. Cuina amb els petits. Barcelona: Zendrera Zariquiey,
2000. I641 The
Uderzo, Albert. La Cuina amb Astèrix: per a petits gals, espavilats i
Llaminers. Barcelona: Timun Mas, cop. 1992. I641 Ude
Zueco, José Ramón. Cuinar, és divertit. Saragossa: Imaginarium, cop. 2002. I641
Zue
Gilbert, Trinitat. Avui toca xocolata. Barcelona: La Galera, 2006. I663.9 Gil
Sabaté i Rodié, Teresa. L'Oli. Barcelona: Salvatella, 2005. I664 Sab
Sabaté i Rodié, Teresa. El Sucre. Barcelona: Salvatella, 2005. I664 Sab
Sabaté i Rodié, Teresa. El Pa. Barcelona: Salvatella, 2005. I664 Sab
35
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
CONTES INFANTILS AMB HISTÒRIES I PERSONATGES AL VOLTANT DE L’ALIMENTACIÓ
Alcántara Sgarb, Ricardo. Renoi, que llesta és la mare! Barcelona: Combel,
2001. I* Alc
Arbat, Carles. Sí, sóc grassa. València: Brosquil, 2006. I** Arb
Els Bebès mengen. Barcelona: Molino, 2003. (Els Bebès; 1). I* Beb
Bertrand, Cecile. En Víctor tasta. El Masnou: MSV, 1993. I* Ber
Boujon, Claude. Bon profit, senyor conill!. Barcelona: Corimbo, 2001. I* Bou
Calí, Davide. Me gusta el chocolate. Barcelona: Tuscania, 2004. I* Cal
Calleja, Seve. Estic grassonet. Barcelona: La Galera. 2000. I** Cal
Cano, Carles. Un Drac a dieta. Barcelona: Cadí, DL 2006. I* Can
Capdevila, Roser. La Palmira vol aprimar-se. Barcelona: Planeta. I* Cap
Cooper, Helen. Deliciosa. Barcelona: Joventut, 2006. I* Coo
Cooper, Helen. Sopa de carbassa. Barcelona: Juventut, 1998. I*Coo
García Franco, Pedro M. La Feliça fa un pastís de set pisos. Barcelona: Brúixola,
1999. I* Gar
Geis, Patricia. Nèstor Tellini. Barcelona: Combel, 2003. I* Gei
Gil, Carmen. El Marcià Marcial. Barcelona: Cercle de lectors, 2006. I** Gil
Gort, Geertje. El nen que menjava poc. Barcelona: Baula, 2002. I* Gor
Gort, Geertje. Y se lleva a los niños que comen poco. Zaragoza: Edelvives, 2002.
I* Gor
Grossmann-Hensel, Katharina. No m’agraden els espinacs. Barcelona: Blume,
2005. I* Gro
36
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Impey, Rose. La Reina de les mongetes seques. Barcelona: Barcanova, 1988. I*
Imp
Infante, Francesc. Els espaguetis. Barcelona: La Galera, 2000. I* Inf
Iribertegui, Idoia. Els aliments. Barcelona: Timun Mas, 2005. (Les Primeres
paraules). I* Iri
Jadoul, Émile. En Nil té gana. Barcelona: Baula. I* Jad
Janisch, Heinz. Una Gana d'ós. Barcelona: Baula, 2003. I* Jan
Kinefield, David. Nyam! nyam!: com es diuen les coses que es mengen.
Barcelona: Beascoa, 2005. I* Kin
La Fontaine, Jean de. La guineu i la cigonya. Barcelona: La Galera, 1994. I* La F
Le Thanh, Taï-Marc. La Germaneta carnívora o La malaltia de l'ovella boja.
Barcelona: Baula, 2008. I* Le T
Maar, Anne. El Ratolí té gana. Barcelona: Cruïlla. I* Maa
Menéndez-Ponte, María. Un Plato de blandiblú. Madrid: SM. (Cuentos de ahora;
12). I* Men
Monserrat, David. El Dinar dels marranots. Barcelona: La Galera. I* Mon
O'Callaghan i Duch, Elena. Nyam-nyam. Barcelona: Teide, 2002. (Els Contes d'en
Bernat, el gat). I* OCa
Paloma, David. La Tortuga Pocapoc. Barcelona: Combel. I* Pal
Presunto, Ana. Bola de greix. Pontevedra: OQO. 2006. I* Pre
Ramos, María Teresa. El Llop golafre. Barcelona: Cadí, 2000. I* Ram
Readman, Jo. Tinc el món a casa. Barcelona: Beascoa, 2006. I* Rea
Río, Carmina del. Aprenen a menjar sa. Barcelona: Salvatella, 2003. I* Rio
Romero Yebra, Ana María. El sapito vegetariano. Madrid: SM, 1998. I* Rom
37
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
Rueda, Claudia. Mentre es refreda el pastís. Barcelona: Serres, 2005. I* Rue
Sennell, Joles. Yago, el nen que volava. Barcelona Abadia de Montserrat, 1995.
I* Sen
Seyvos, Florence. L'Amic del petit tiranosaure. Barcelona: Corimbo. 2004. I* Sey
Smallman, Steve. L’Ovelleta que va venir a sopar. Barcelona: Beascoa, 2007. I*
Sma
Vaugelade, anaïs. Sopa de pedra. Barcelona: Corimbo, 2001. I*Vau
Waring, Richard. La Gallina famolenca. Barcelona: Joventut, 2003. I* War
Willems, Mo. ¡La Paloma encuentra un hot dog!. Barcelona: EntreLibros, 2005. I*
Wil
38
Projecte Educar menjant a les Biblioteques
12. ANNEX 4:
Full de compromís
39