Implantem un sistema de Gestió de Qualitat Segre 23 dese.2012

30
ECONOMÍA
SEGRE
Domingo, 23 de diciembre de 2012
AGRICULTURA FRUTA
LIDERATGE
IGNASI IGLESIAS
OLGA SERRA*
Implantem una
gestió de qualitat?
uan el líder es planteja la fita d’implantar
un sistema de gestió
de qualitat cal que ho faci
com si es preparés per una
carrera de fons. Cal destinar
energia al projecte i sobretot no deixar-se vèncer pel
desànim o per les resistències, que, igual que les meigas, haberlas, haylas. Dit
amb paraules més rigoroses,
en totes les organitzacions
ens trobarem la resistència
al canvi, i la frase que acompanya habitualment aquesta resistència: “Si és que
sempre ho havíem fet així...”
Cal entonar per part del
líder el mea culpa, ja que en
determinades ocasions la resistència al canvi és la resposta d’una part de clients
interns que, al no haver rebut informació, se senten
desil·lusionats, és a dir,
aquest fet es produeix quan
el projecte no ha estat comunicat i explicat d’una forma clara i engrescadora i es
viu com una imposició i com
un increment de volum de
feina.
El líder ha de ser capaç
d’informar, saber explicar,
motivar en les diferents fases del projecte d’implantació i saber transmetre els beneficis al client intern, perquè aportin aquell bé intangible que és el coneixement,
l’experiència, el rigor i la
il·lusió, ingredients que mai
poden faltar en la recepta
d’un projecte de canvi.
Per iniciar el projecte
d’implantació, el líder ha de
tenir en primer lloc molt clar
quina és la fita que vol assolir, quin és l’objecte. Es
tracta de passar una certificació? Volem augmentar la
productivitat? Es vol instaurar la cultura de la millora
contínua en l’organització?
Aquest últim seria el motor
més potent i segurament el
que donaria més bons resultats a mitjà i a llarg termini.
La resta de motius en format pregunta es podrien
considerar quelcom motivador però sense prou solera
en l’àrdua tasca d’implantació d’un sistema de gestió
de qualitat, encara que tot
seria un inici i sempre seria millor que res.
Ens centrarem en el mo-
Q
tor real, el més fort, el que
es traduirà en èxits de l’organització, és a dir, implantar un sistema de gestió de
qualitat per aconseguir un
canvi cultural en l’organització que impulsi la millora contínua i cerqui l’excel·lència.
Per aconseguir la implantació cal que la direcció executiva sigui la més motivada i s’impliqui activament
en el projecte. És necessari
identificar la persona amb
perfil de qualitat que liderarà el projecte i serà el motor dins de l’organització per
realitzar la funció de qualitat en qualsevol dels àmbits, és a dir, tant en l’organitzatiu, com en l’operatiu i
el cultural.
Cal elaborar un pla de
qualitat, document que de-
El pla de qualitat
forma part del pla
estratègic de
l’empresa
finirà la política de qualitat,
el model de qualitat que guiarà l’organització i fixarà els
objectius en matèria de qualitat. El pla de qualitat forma part del pla estratègic de
l’empresa.
Cal iniciar una campanya
de comunicació interna sobre la implantació, elaborant
el missatge sobre el projecte i les seves fases, identificant el públic objectiu i utilitzant els canals de comunicació que té al seu abast
l’organització: reunions presencials, newsletters, correus electrònics massius,
butlletins de l’empresa. És
a dir, informar progressivament del projecte perquè el
personal se’n senti part des
del moment 0.
La formació del personal
en qualitat i millora contínua no sol és necessari, sinó indispensable. Quan entenem el que fem ens en
sentim part, ens hi impliquem, hi participem i el resultat sempre es traduirà en
èxits. I sobretot, seria una
llàstima que perquè pensem
que podem fer poc, no féssim res.
(*) DIRECTORA D’INFERMERIA I QUALITAT FUNDACIÓ JOSEP FINESTRES UNIVERSITAT
DE BARCELONA I DOCTORANDA EN SALUT. COL·LABORADORA ACADÈMICA DEL MÀSTER
EN DIRECCIÓ I LIDERATGE DE LA UDL I MEMBRE DE L’EQUIP DIRECTIU.
UNIVERSITAT DE LLEIDA
ICE - CFC
MÀSTER EN DIRECCIÓ i LIDERATGE
“La formació dels líders de la nova era
www.ingenio.cat
www.lideratge.net
Unas cien personas acudieron a la fiesta, en la que el rector de Sant Llorenç bendijo la plantación.
Cien personas en la fiesta de
la manzana en Sant Llorenç
Apuesta por una plantación ecológica y en altura en el Solsonès
❘ SANT LLORENÇ DE MORUNYS ❘ Un centenar de personas se dieron cita ayer en la I Festa de la Poma
en Sant Llorenç de Morunys para celebrar la finalización de las
primeras plantaciones de manzanos en laVall de Lord. El rector de la parroquia local aprovechó la bendición de los árboles para pedir que el cultivo de
la fruta pueda suponer un revulsivo económico para la comarca del Solsonès. El investigador
del IRTA y responsable del proyecto de introducción del manzano en zonas de montaña mediante la colaboración de laAsociación para el Desarrollo de la
Ribagorça Romànica y el Institut de Recerca i Tecnologies
Agroalimentàries, Ignasi Iglesias, remarcó que los resultados
obtenidos en los trabajos llevados a cabo en los últimos cuatro
años avalan el potencial del cultivo en zonas de montaña. Destacó la calidad del producto com-
IGNASI IGLESIAS
Dos niños se lo pasan en grande en la plantación de frutales.
parable a la de otras zonas europeas como elTirol italiano. La
experiencia de laAsociación de
la Ribagorça Romànica y el IRTA ya ha dado pie, como publicó SEGRE, a otra plantación comercial enArfa, en elAlt Urgell.
En esta plantación del Solsonès,
además, se ha apostado por la
producción ecológica, lo que permitirá aún más diferenciar las
producciones, tanto por el sistema de cultivo como por la altitud.
BALANZA COMERCIAL
El déficit comercial de Catalunya cae el
30% en los diez primeros meses del año
❘ BARCELONA ❘ Las exportaciones catalanas de mercancías se ha situado en 48.834,5 millones de
euros ente enero y octubre, lo
que significa un avance del 5,2%
respecto al mismo periodo de
2011, según el ministerio de Economía. Las importaciones han
registrado un retroceso del 2,7%
interanual, alcanzando los
58.199,1 millones, por lo que el
déficit comercial ha disminuido
un 29,9% en términos interanuales, alcanzando los 9.364,5
millones; la tasa de cobertura en
el período ha sido del 83,91%.
Solo en octubre, las exportaciones se sitúan en los 5.781,5 millones (+8,2% interanual), mientras las importaciones alcanzaron los 6.071,2 millones
(+0,8%); el déficit comercial de
mercancías ha registrado un descenso del 57,4%, situándose en
289,7 millones, y la tasa de cobertura mensual ha sido del
95,23%. En el conjunto del Estado, el déficit comercial acumu-
lado hasta octubre se situó en
28.056,4 millones, el 28,3% menos respecto al mismo periodo
de 2011, y alcanzó el mejor dato de balanza comercial desde
1972. Según los datos de la secretaría de Estado de Comercio,
Jaime García-Legaz, las exportaciones de mercancías alcanzaron los 185.105 millones, con
un aumento del 4,2%, mientras
que las importaciones siguieron
su descenso hasta los 213.161,8
millones, el 1,6% menos.