19/12/12 BARCELONA Prensa: Diaria Tirada: 27.841 Ejemplares Difusión: 15.477 Ejemplares Cód: 65065646 ARA Página: 20 Sección: SOCIEDAD Valor: 3.189,00 € Área (cm2): 848,1 Ocupación: 93,53 % Documento: 1/1 Autor: SÒNIA SÁNCHEZ Núm. Lectores: 50000 19/12/12 BARCELONA Prensa: Diaria Tirada: 36.935 Ejemplares Difusión: 28.454 Ejemplares Sección: SOCIEDAD Valor: 4.677,00 € Área (cm2): 718,7 Ocupación: 75,47 % Documento: 1/1 Autor: Jordi Panyella BARCELONA Cód: 65064380 EL PUNT AVUI Página: 25 Núm. Lectores: 139000 19/12/12 BARCELONA Prensa: Diaria Tirada: 53.795 Ejemplares Difusión: 41.453 Ejemplares Cód: 65062449 EL PERIODICO DE CATALUNYA (ED. CATALA) Página: 32 Sección: SOCIEDAD Valor: 3.700,00 € Área (cm2): 207,2 Ocupación: 19,71 % Documento: 1/1 Autor: M. J. I. Núm. Lectores: 614000 19/12/12 BARCELONA Prensa: Diaria Tirada: 50.466 Ejemplares Difusión: 39.814 Ejemplares Cód: 65061768 EL PAIS (EDICION CATALUÑA) Página: 2 Sección: CATALUÑA Valor: 716,00 € Área (cm2): 93,6 Ocupación: 9,9 % Documento: 1/1 Autor: I. VALLESPÍN, Barcelona Núm. Lectores: 159256 19/12/12 BARCELONA Prensa: Diaria Tirada: 89.664 Ejemplares Difusión: 75.968 Ejemplares Cód: 65062724 LA VANGUARDIA (ED. CATALA) Página: 32 Sección: SOCIEDAD Valor: 1.203,00 € Área (cm2): 50,2 Ocupación: 4,84 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 303872 El català es consolida amb gairebé 10 milions de parlants però manté profunds dese... Pàgina 1 de 2 18.12.2012 - 13.39 h El català es consolida amb gairebé 10 milions de parlants però manté profunds desequilibris territorials L'estroncament dels fluxos migratoris i les polítiques lingüístiques marcaran el futur de la llengua, segons l'informe del 2011 de la Xarxa Cruscat ALTRES FORMATS DISPONIBLES D'AQUESTA NOTÍCIA MARGALIDA AMENGUAL - ACN · ID 696579 Barcelona (ACN).- El català es consolida amb 9,9 milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers. Així ho indica l'informe sobre la situació de la llengua catalana 2011 de la Xarxa Cruscat que posa en relleu la gran atracció de la llengua catalana -d'aquests 10 milions només 4,4 declaren que el català és la llengua inicial -, però també que una cinquena part de Catalunya, més d'una quarta part de les Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià manifesten que no el saben parlar i que el nivell de desconeixement i ús és molt heterogeni. L'estroncament dels fluxos migratoris i les polítiques lingüístiques marcaran, segons l'estudi, el futur del català. El 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). Així ho diu l'Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011 elaborat per la Xarxa Cruscat de l'IEC. És a dir, el català es consolida amb quasi 10 milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers. I és que encara hi ha una cinquena part de la població de Catalunya, més d'una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià que manifesten que no saben parlar el català, i que el nivell de coneixement i ús d'aquesta llengua en els diferents territoris és molt heterogeni. Pel que fa als territoris, el 80,9 % de la població de Catalunya declara que sap parlar el català, el 58,3 % al País Valencià, el 71,5 % a les Illes Balears, el 34,5 % a la Catalunya del Nord, el 79,2 % a Andorra, el 89,3 % a la Franja i el 60 % a l'Alguer. Segons l'Informe, els territoris amb les competències lingüístiques més altes l'any 1986 continuen sent els que les tenen més altes l'any 2011, però amb variacions molt diferents segons els territoris. Les àrees que destaquen amb unes competències lingüístiques més altes són les Garrigues, el Solsonès, l'Urgell, Osona i la Conca de Barberà, mentre que les regions de València i Alacant i les Pitiüses són els territoris amb més dèficits de competència. La dada positiva de l'informe és la capacitat d'atracció de la llengua ja que només 4,4 dels 10 milions de parlants tenen com a llengua inicial el català, un terç de la població, mentre que el gruix de persones que el saben parlar és molt més gran. Aquesta capacitat d'atracció del català com a llengua d'identificació té diverses tendències: la Catalunya del Nord i l'Alguer tenen la dinàmica més negativa, la tendència a la Franja és estable, i és positiva en graus diversos a Andorra, Catalunya, a les Illes Balears i al País València. Política lingüística i ensenyament L'Informe alerta dels "retrocessos" apreciats el 2011 en el procés de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català que "condicionen negativament l'evolució". Mentre a Catalunya el nou govern autonòmic garanteix la continuïtat d'una política institucional favorable al català, la nova conjuntura política de les Illes Balears i la comunitat aragonesa i el manteniment del Partit Popular al Govern del País Valencià, (i la majoria absoluta d'aquest partit a les eleccions estatals), "no és el millor dels escenaris per a la millora de la llengua catalana en el seu ecosistema històric", diu l'informe. Segons Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat, el 2011 els dirigents polítics d'aquests territoris "posen sobre la taula una sèrie de qüestions lingüisticoculturals importants i que seran especialment transcendents i que globalment no auguren coses bones per a la llengua catalana". Segons les conclusions del text, l'àmbit educatiu es converteix en un dels principals focus de conflicte i a la llarga pot produir una "pèrdua de parlants, perquè és a l'escola on se'n generen", segons Pradilla. De fet, en el País Valencià, per primer cop en el curs 2011-2012, el nombre d'alumnes escolaritzats en valencià ha disminuït i la matriculació d'alumnes d'infantil, primària i secundària de centres públics i privats en les línies de valencià és del 28,42 %. El director ha assegurat que l'ensenyament és el lloc que "permet guanyar parlants a la llengua i crear actituds i comportaments cap al seu ús", i és per això que els canvis en els models lingüístics educatius podrien portar a la pèrdua de parlants en un futur perquè "és a l'escola on se'n creen". "Atacar aquest àmbit pot tenir conseqüències, que no seran tan importants a Catalunya perquè la realitat no és tan adversa com la valenciana o la insular. Fer plantejaments igualitaris en situacions sociolingüístiqus profundament desequilibrades és una manera de fer política lingüística que no portarà cap benefici per a les llengües afeblides", ha afegit. Pradilla alerta, a més, que les relacions entre els territoris de parla catalana "han disminuit de manera alarmant" i sense cap mena de dubte "els lideratges que han substituït els anteriors a l'Aragó, al País Valencià i a les Illes Balears no ho posaran gens fàcil per establir dinàmiques de funcionament sinèrgic", ha dit Pradilla referint-se a la sortida de les Illes del patronat de l'IRL. Afegeix Descarrega Comparteix ETIQUETES D'AQUESTA NOTÍCIA Secció/Subsecció: Cultura/Llengua Territori: Catalunya Paraules clau: IEC, català, informe, sociolingüística http://www.acn.cat/acn/696579/General/text/IEC-catala-informe-sociolinguistica.html... 19/12/2012 19/12/12 PALMA DE MALLORCA Prensa: Diaria Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD Cód: 65069822 DIARI DE BALEARS Página: 9 Sección: LOCAL Valor: 710,00 € Área (cm2): 307,7 Ocupación: 34,22 % Documento: 1/1 Autor: Text C. Polls Núm. Lectores: 15000 19/12/12 PALMA DE MALLORCA Prensa: Diaria Tirada: 36.779 Ejemplares Difusión: 31.138 Ejemplares Cód: 65065181 ULTIMA HORA Página: 20 Sección: LOCAL Valor: 100,00 € Área (cm2): 20,3 Ocupación: 2,41 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 267000 19/12/12 GIRONA Prensa: Diaria Tirada: 8.295 Ejemplares Difusión: 6.231 Ejemplares Cód: 65071831 DIARI DE GIRONA Página: 38 Sección: CULTURA Valor: 459,00 € Área (cm2): 156,7 Ocupación: 15,62 % Documento: 1/1 Autor: GIRONA | DdG Núm. Lectores: 51000 19/12/12 principat d'andorra Prensa: Diaria Cód: 65081303 BON DIA (PRINCIPAT D'ANDORRA) Página: 15 Sección: CULTURA Área (cm2): 256,6 Ocupación: 25,57 % Documento: 1/1 Autor: E. J. M. AnDorrA lA VellA 19/12/12 LLEIDA Prensa: Diaria Tirada: 5.596 Ejemplares Difusión: 3.787 Ejemplares Cód: 65071115 LA MAÑANA DIARIO DE PONENT Página: 12 Sección: LOCAL Valor: 500,00 € Área (cm2): 278,9 Ocupación: 27,76 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 37000 19/12/12 LLEIDA Prensa: Diaria Tirada: 7.173 Ejemplares Difusión: 5.677 Ejemplares Cód: 65072135 SEGRE Página: 40 Sección: CULTURA Valor: 537,00 € Área (cm2): 188,6 Ocupación: 18,63 % Documento: 1/1 Autor: ACN Núm. Lectores: 113000 19/12/12 MANRESA Prensa: Diaria Tirada: 8.016 Ejemplares Difusión: 6.600 Ejemplares Cód: 65071338 REGIO 7 Página: 20 Sección: CATALUÑA Valor: 453,00 € Área (cm2): 256,7 Ocupación: 29,24 % Documento: 1/1 Autor: EFE | BARCELONA Núm. Lectores: 51000 19/12/12 VALENCIA Prensa: Diaria Tirada: 37.407 Ejemplares Difusión: 28.721 Ejemplares Cód: 65066096 LEVANTE Página: 60 Sección: CULTURA Valor: 2.049,00 € Área (cm2): 407,3 Ocupación: 46,27 % Documento: 1/1 Autor: R. FLORES VALENCIA Núm. Lectores: 300000 El català es consolida amb gairebé 10 milions de parlants però manté els desequilibris territorials L'estroncament dels fluxos migratoris i les polítiques lingüístiques marcaran el futur de la llengua, segons l'informe del 2011 de la Xarxa Cruscat El català es consolida amb 9,9 milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers. Així ho indica l' informe sobre la situació de la llengua catalana 2011 (pdf) de la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que posa en relleu la gran atracció de la llengua catalana -d'aquests 10 milions només 4,4 declaren que el català és la llengua inicial. Però també es pot comprovar que una cinquena part de Catalunya, més d'una quarta part de les Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià manifesten que no el saben parlar i que el nivell de desconeixement i ús és molt heterogeni. L'estroncament dels fluxos migratoris i les polítiques lingüístiques marcaran, segons l'estudi, el futur del català. El 70,7 % de la població dels Països Catalans declara que sap parlar català -9.856.000 persones-, el 91,3 % l’entén -12.728.00 persones- i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure -7.005.000 persones. Per territoris, el 80,9 % de la població de Catalunya declara que sap parlar el català, el 58,3 % al País Valencià, el 71,5 % a les Illes Balears, el 34,5 % a la Catalunya del Nord, el 79,2 % a Andorra, el 89,3 % a la Franja i el 60 % a l’Alguer. Més informació: El català es consolida amb deu milions de parlants, però manté profunds desequilibris territorials en un entorn sociopolític més advers (IEC) 18 desembre 2012 Una notícia de VilaWeb.cat Edició GENERAL http://www.vilaweb.cat Enllaç permanent Siete de cada diez baleares habla catalán de forma habitual - Diario de ... 1 de 4 Identifícate / Regístrate Martes 18 de diciembre de 2012 Contacte con diariodeibiza.es | http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2012/12/18/siete-diez-bale... RSS NOTICIAS HEMEROTECA » Pitiusas y Baleares PORTADA SECCIONES Pitiusas y Baleares España EN DIRECTO DEPORTES Internacional ECONOMÍA Sociedad Cultura OPINIÓN Sucesos PARTICIPACIÓN OCIO VIDA Y ESTILO MULTIMEDIA SERVICIOS Formentera hoy Sigue el pleno del Congreso de los Diputados diariodeibiza.es » Pitiusas y Baleares Observatorio de la lengua catalana Siete de cada diez baleares habla catalán de forma habitual El catalán registra 10 millones de hablantes pese al "momento difícil" de la lengua 16:57 Tweet Recomendar 5 5 E.P. | BARCELONA Un total de 9.856.000 de personas declara saber hablar catalán, el máximo número de hablantes hasta la fecha, pese al "momento muy difícil" que atraviesa la lengua, según el Informe Sobre la Situación de la Lengua Catalana de 2011, encargado por el Observatorio de la lengua catalana. Bajo la coordinación del director de la Xarxa Cruscat, Miquel Àngel Padilla, y el técnico de la institución, Natxo Sorrolla, el documento plasma datos que reflejan profundos desequilibrios territoriales en las competencias del catalán, ha explicado la vicepresidenta del Instituto de Estudios Catalanes (IEC), Mariàngela Vilallonga. A la luz del informe, el 80,9% de los habitantes de Cataluña junto al 71,5% de las Islas Baleares, el 58,3% de Valencia, el 34,5% de Cataluña del Nord y el 79,2% de Andorra utilizan el catalán de forma habitual en diferentes ámbitos de su vida diaria. Los territorios con las competencias lingüísticas más altas son las mismas mostradas desde el año 1986, como les Garrigues, el Solsonès y otras zonas de la zona interior de Cataluña, mientras que las regiones de Valencia y Pitiusas son las que presentan más déficits de competencias en catalán. Padilla ha achacado estas diferencias a las políticas lingüísticas emprendidas por las gobiernos del PP designados en estas localidades, y que según el director de Cruscat: "Atacar el ámbito de la enseñanza en estos lugares puede tener consecuencias negativas", ha explicado en referencia al descenso de hablantes potenciales de las zonas. Consulta aquí los menús especiales de Navidad "4,4 millones de personas tienen como lengua inicial el catalán" –idioma que en 2003 tenía 9,1 millones de hablantes–, ha destacado Sorolla del informe, en relación con la capacidad de atracción del catalán para ser clasificada por la población como su lengua de 'identificación'. "La catalanofonia ha disminuido en cuestiones territoriales", ha resumido Padilla, quien ha resaltado también como la situación actual de crisis no permite potenciar nuevas medidas para contrarrestar los planteamientos igualitarios emprendidos e impiden beneficiar a las lenguas minoritarias. ENVIAR PÁGINA » IMPRIMIR PÁGINA » AUMENTAR TEXTO » REDUCIR TEXTO » Nota del editor Para comentar y/o votar esta noticia tienes que identificarte o estar registrado Como usuario registrado te recordamos que sólo los lectores registrados pueden comentar noticias sin límite de caracteres, votarlas y compartirlas en redes sociales, y además podrás crear tu propio blog y participar en los concursos que ponemos en marcha periódicamente. Te ofrecemos un espacio de debate, información y entretenimiento basado en el respeto, la transparencia y la pluralidad donde no tienen cabida los insultos, las descalificaciones y el spam. Nos preocupamos porque los comentarios cumplan con la legislación vigente, no sean contrarios al honor, respeten a las personas, la libertad, no sean contrarios a la defensa de los menores y la igualdad entre las personas con independencia de sexo, raza o religión. Regístrate, opina, debate y ayúdanos a construir tu medio de comunicación preferido. Publicidad Llévate este TV LED Solo para nuevos clientes por Internet por domiciliar tu nómina en “la Caixa” www.lacaixa.es ¿Tienes un móvil libre? amena.com tu servicio móvil con las tarifas ilimitadas más baratas www.amena.com Interpreta La Bolsa Curso de Bolsa gratis! Entra en XTB y los tendrás a tu alcance sin esperas! www.xtb.es/informes ¡Descarga tu cupón para una clase práctica gratis! Academia de baile 19/12/2012 11:32 Un 20% de la població de Catalunya no parla català 1 de 2 http://www.e-noticies.com/popup/imprimir/?iddoc=71182&idi=cat Un 20% de la població de Catalunya no parla català També més d’una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià Una cinquena part de la població de Catalunya no parla català, mentre que més d’una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià manifesten que no saben parlar aquesta llengua. Tot i això, segons l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l’entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). La realitat, però, és que encara hi ha una cinquena part de la població de Catalunya que no el parla. A més, tal com es després de l'Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011, "els retrocessos apreciats el 2011 en el procés de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen negativament l’evolució". A l'informe, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, per encàrrec de l’Observatori de la Llengua Catalana, s’apunta que, "malgrat la vitalitat de la llengua catalana, multitud de dinàmiques dificulten la recuperació de la seva centralitat i, en alguns casos, es tradueixen en mancances greus per a mantenir-la". Per territoris, el 80,9 % de la població de Catalunya declara que sap parlar el català, el 58,3 % al País Valencià, el 71,5 % a les Illes Balears, el 34,5% a la Catalunya del Nord, el 79,2 % a Andorra, el 89,3 % a la Franja i el 60 % a l’Alguer. Segons conclou l’Informe a partir del període estudiat, els territoris amb les competències lingüístiques més altes l’any 1986 continuen sent els que les tenen més altes l’any 2011, però amb variacions molt diferents segons els territoris. Les àrees que destaquen amb unes competències lingüístiques més altes són les Garrigues, el Solsonès, l’Urgell, Osona i la Conca de Barberà, mentre que les regions de València i Alacant i les Pitiüses són els territoris amb més dèficits de competència. Els autors de l’informe valoren que "en un context demolingüístic extraordinàriament heterogeni, aquests darrers territoris fan encendre totes les alarmes i enterboleixen les valoracions que descansen en 19/12/2012 11:32 Un 20% de la població de Catalunya no parla català 2 de 2 http://www.e-noticies.com/popup/imprimir/?iddoc=71182&idi=cat les dades positives d’altres zones de la llengua". Una dada significativa pel que fa a la capacitat d’atracció de la llengua és que 4,4 milions de persones tenen com a llengua inicial el català, un terç de la població, mentre que el gruix de persones que el saben parlar és molt més gran (més de dues terceres parts de la població). Pel que fa a la capacitat d’atracció del català com a llengua d’identificació en persones que tenen una altra llengua inicial, principalment l’espanyol, les tendències són diverses: la Catalunya del Nord i l’Alguer tenen la dinàmica més negativa, la tendència a la Franja és estable, i és positiva en graus diversos a Andorra, Catalunya, a les Illes Balears i al País València. La taxa d’atracció més potent es dóna a Catalunya, on prop del 10 % de la població de llengua inicial espanyola té el català com a llengua d’identificació. Per la seva banda, la directora de Política Lingüística, Yvonne Griley, ha rebut Oriol Franch, autor de la campanya El català a l'escola: ara i sempre. La iniciativa de Franch s'ha realitzat a través d'internet, i en aquestes dues setmanes gairebé ha rebut el suport de 150.000 ciutadans, que reclamen al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que reconsideri l'esborrany de projecte de llei de millora de la qualitat educativa (Lomce). Franch té previst lliurar les 145.000 signatures al ministeri aquest dimecres. Per la tarda, Wert presidirà una nova reunió de la conferència sectorial, on també hi serà la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. 19/12/2012 11:32 El catalán registra 10 millones de hablantes pese al "momento difícil" d... 1 de 2 http://www.europapress.es/noticiaprint.aspx?ch=00073&cod=201212... Sociedad INFORME 2011 El catalán registra 10 millones de hablantes pese al "momento difícil" de la lengua Directorio Miquel Àngel Padilla Instituto Estudios Catalanes Mariàngela Vilallonga Observatorio Cataluña Islas Baleares Foto: EUROPA PRESS BARCELONA, 18 Dic. (EUROPA PRESS) Un total de 9.856.000 de personas declara saber hablar catalán, el máximo número de hablantes hasta la fecha, pese al "momento muy difícil" que atraviesa la lengua, según el Informe Sobre la Situación de la Lengua Catalana de 2011, encargado por el Observatorio de la lengua catalana. Bajo la coordinación del director de la Xarxa Cruscat, Miquel Àngel Padilla, y el técnico de la institución, Natxo Sorrolla, el documento plasma datos que reflejan profundos desequilibrios territoriales en las competencias del catalán, ha explicado la vicepresidenta del Instituto de Estudios Catalanes (IEC), Mariàngela Vilallonga. A la luz del informe, el 80,9% de los habitantes de Cataluña junto al 71,5% de las Islas Baleares, el 58,3% de Valencia, el 34,5% de Cataluña del Nord y el 79,2% de Andorra utilizan el catalán de forma habitual en diferentes ámbitos de su vida diaria. 19/12/2012 11:40 El catalán registra 10 millones de hablantes pese al "momento difícil" d... 2 de 2 http://www.europapress.es/noticiaprint.aspx?ch=00073&cod=201212... Los territorios con las competencias lingüísticas más altas son las mismas mostradas desde el año 1986, como les Garrigues, el Solsonès y otras zonas de la zona interior de Cataluña, mientras que las regiones de Valencia y Pitiusas son las que presentan más déficits de competencias en catalán. Padilla ha achacado estas diferencias a las políticas lingüísticas emprendidas por las gobiernos del PP designados en estas localidades, y que según el director de Cruscat: "Atacar el ámbito de la enseñanza en estos lugares puede tener consecuencias negativas", ha explicado en referencia al descenso de hablantes potenciales de las zonas. "4,4 millones de personas tienen como lengua inicial el catalán" --idioma que en 2003 tenía 9,1 millones de hablantes--, ha destacado Sorolla del informe, en relación con la capacidad de atracción del catalán para ser clasificada por la población como su lengua de 'identificación'. "La catalanofonia ha disminuido en cuestiones territoriales", ha resumido Padilla, quien ha resaltado también como la situación actual de crisis no permite potenciar nuevas medidas para contrarrestar los planteamientos igualitarios emprendidos e impiden beneficiar a las lenguas minoritarias. © 2012 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los servicios de Europa Press sin su previo y expreso consentimiento. 19/12/2012 11:40