Bilingüisme passiu Discriminaciò lingüística

Bilingüisme passiu
Sempre hem considerat que calia anar cap a noves legislacions lingüístiques que
protegeixin més els ciutadans i ciutadanes. Avui dia, a casa nostra, encara l’espanyol té
avantatges legals en diferents àmbits. Ara bé, la normativa actual encara té camp per
recórrer, sobretot en el seu desenvolupament o compliment.
Darrerament, s’estan incrementant les queixes lingüístiques que rebem a la Plataforma
per la Llengua. Podem fer una lectura positiva d’aquest fet: la consciència de la gent
està augmentant, i cada vegada s’és més exigent. Això és bo. En paral·lel, però,
l’increment de queixes indica que s’estan produint situacions no òptimes de vulneració de
drets, moltes vegades degudes a la desinformació general existent respecte la llei de
política lingüística, o bé perquè sovint l’administració no és prou severa en fer complir la
llei.
Un tipus de queixes que darrerament ha portat més polèmica, amb judicis inclosos, és el
de les queixes orals: sovint en establiments públics, hom parla en català i la resposta
és “no le entiendo, o háblame en castellano”. La legislació actual deixa ben clar que
totes les persones tenim el dret a expressar-nos en català i ningú ens pot fer canviar de
llengua. Quan estem en la posició de client això encara és més evident. Creiem
importantíssim, per tant, practicar el bilingüisme passiu i mantenir-nos sempre en
català a les converses, i en cas de problemes, organitzacions com la Plataforma per la
Llengua estem a la vostra disposició per ajudar-vos. Moltes vegades, mantenint la
llengua, tindreu experiències realment positives que no us havíeu pensat mai....
Plataforma per la Llengua
04.05.2007
Discriminaciò lingüística
Como vasco residente en Catalunya y con hijos catalanes, creo que va siendo hora de
responder de forma clara a todos aquellos que desde distintos medios, pero con un
mismo objetivo, se encargan a diario de poner de manifiesto una supuesta
discriminación lingüistica en Catalunya.
La Constitución española reconoce la co-oficialidad de distintas lenguas en el estado, por
lo que me temo que son mis hijos, que hablan perfectamente castellano y catalán,
los discriminados, ya que en caso de traslado de residencia fuera de esta comunidad
(por ejemplo a Madrid ) nadie les garantiza que puedan seguir estudiando el catalán o el
euskera como asignatura optativa.
Confío que el tiempo acabe poniendo cada cosa en su sitio....
ALEXANDER ZALDUA GOROSTIAGA, Barcelona
(Carta publicada a La Vanguardia el 3 de maig 2007)