1) Aplicats a les llengües, canvi i evolució poden ser sinònims

Lingüística – Exercici de sociolingüística
LLENGUA/PARLA
1. Podem aplicar les oposicions:
culte/ vulgar, lletrat/illetrat, constant/variable, regular/irregular, correcte/incorrecte a la
dicotomia LLENGUA/PARLA?
Analitza diferents situacions de comunicació per exemplificar-ho.
LLENGUA/DIALECTE
2. Quines creus que poden ser raons determinants en l'extensió i predomini d'una
llengua?
3. Es correcte dir, "En Joan parla català, però en Pere no, ell parla el dialecte
barceloní"?
4. Quan aprenem un idioma i es va per primera vegada a un lloc on es parla aquest
idioma, sovint es produeix un xoc: no ens entenen i no ens entenem. Al cap d'un
temps (variable, segons les circumstàncies) comencem a entrar realment en la
llengua.
Pots suggerir algunes de les raons per les quals passa això?
Té a veure amb l'oposició LLENGUA/DIALECTE? Raona-ho.
5. L'oposició abstracte/concret, té a veure amb l'oposició LLENGUA/DIALECTE? Per què?
6. Com expliques que els parlants d'una llengua diguin expressions com aquesta:
"Aquí no decimos refugiarse, decimos agrimarse, pero esta palabra no existe"
7. La llengua estàndard usada socialment i la llengua abstracta dels lingüistes, són la
mateixa? Quion és l'estudi de la lingüística? És la lingüística una ciència empírica?
8. Quan una llengua té una àmplia implantació com és el cas del xinès, de l'anglès o
de l'espanyol, és factible una política d'homogenització? Raona-ho.
9. Llegeix el text següent:
"Es perfectamente planteable considerar el andaluz como una variedad más ‘blanda’,
‘suave’, que la castellana. Lo mismo que también es planteable que el andaluz deba
Lingüística – Exercici de sociolingüística
seguir subordinado al español. Es decir, que la lengua andaluza, frente a lo que
algunos exaltados predican, no debe romper amarras con el castellano e
independizarse como lengua porque esto llevaría al andaluz a la situación absurda de
fragmentarse en multitud de hablas, con lo cual, en vez de poseer una lengua de
cultura estandarizada, se pasaría a una sitación como la de las lenguas bereberes
actuales. (F.J. Majón Pozas i J.D. Luque Durán, 1997)
a) Planteja una dicotomía: o subordinació o desmembració. Analitza el text i
raona la teva resposta.
b) Pot una variant d'una llengua constituir-se com a base d'un estàndard (p.e.
un dels dialectes andalusos)?
c) Llegeix aquest altre text i analitza com s'ha resolt la definició de l'estándar en
el cas de l'espanyol.
"A pesar de que la corte se asentara en Valladolid y sobre todo en Madrid, la
pronunciación del sur, principalmente la sevillana, no sólo se mantuvo, sino que se
llevó a América, puesto que Sevilla era el centro de organización y gobierno de la
colonización. Más que influencia entre andaluz y americano, se trata de que hoy en
día, si no se detalla más, hay dos pronunciaciones básicas, y una de ellas es la de la
España meridional y América […] Hay pues, dos dialectos en el siglo XV y también hoy
[…] Sin embargo, el otro dialecto, el sevillano y americano, no solo sigue siendo
hablado (por un número nueve veces mayor que el otro), sino que, si hay que aplicar
el criterio de la literatura, ha producido verdaderas obras de arte verbales. En lugar de
tener la lengua española el dialecto andaluz y el americano, ocurre que lo que se suele
considerar como lengua, resulta ser un dialecto, el castellano. Lo interesante, lo que
hay detrás de considerar como lengua lo que es un dialecto, es la función social que
cumple este dialecto y cómo ha llegado a ella" (J. Garrido, 1977: 71-72)