LLENGUATGE LLENGUA PARLA DIALECTE LLENGUA ESTÀNDARD NORMA LINGÜÍSTICA FONEMA SO GRAFIA ALFABET DÍGRAF FILOLOGIA GRAMÀTICA ORTOGRAFIA FONOLOGIA FONÈTICA MORFOLOGIA SINTAXI LEXICOLOGIA LEXICOGRAFIA ETIMOLOGIA SOCIOLINGÜÍSTICA Facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit. Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació. Manifestació de la llengua en l’ús individual que un parlant en fa en un moment determinat. Varietat geogràfica, històrica o social d’una llengua, associada a la procedència dels parlants. Model lingüístic destinat a servir de referència bàsica als membres d'una comunitat lingüística en totes o algunes de les seves actuacions comunicatives. Precepte referit al bon ús fonètic, morfològic, sintàctic, etc., d’una llengua segons la gramàtica normativa. Ciència que estudia el llenguatge i s’interessa per descriure i explicar l’estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües. Unitat mínima distintiva que no aporta significats però que ajuda a diferenciar-los. És la representació gràfica del so Emissió resultant de les vibracions produïdes pels òrgans articulatoris. És la realització oral del fonema. Lletra o lletres amb què representam per escrit els fonemes d’una llengua Conjunt de grafies utilitzades en l’escriptura d’una llengua. Grup de dues lletres que representen un so. Disciplina que estudia l’estructura i l’evolució d’una llengua principalment per mitjà de l’anàlisi i la interpretació de textos i llurs relacions amb les cultures on s’han originat. Ciència que estudia el sistema d’una llengua. Integrada per la fonologia, fonètica, morfologia, sintaxi i lexicologia. Conjunt de normes que regulen l’escriptura correcta dels mots i d’altres signes gràfics d’una llengua. Branca de la lingüística que estudia els fonemes, és a dir, els sons en relació amb els significats que adopten en una llengua determinada. Part de la lingüística que estudia el so articulat, és a dir, la realització oral dels fonemes, independentment del significat que adoptin en una llengua determinada. Branca de la lingüística que estudia les regles que regeixen l’estructura interna dels mots. Branca lingüística que estudia les relacions dels mots en una oració i les funcions que hi acompleixen. Branca de la lingüística que estudia el lèxic d’una llengua, la significació dels molts. Branca de la lexicologia aplicada que s’ocupa de l’elaboració de diccionaris o lèxics. Branca de la filologia que estudia les etimologies dels mots (el seu origen, filiació) i llur evolució formal i semàntica. Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment entre fets lingüístics i fets socials. És a dir, les relacions entre llengua i societat. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA VARIETAT DIALECTAL VARIETAT DIACRÒNICA Històrica,generacional, Temporal, cronolecte VARIETAT DIASTRÀTICA Social, sociolecte VARIETAT DIATÒPICA Geogràfica, geolecte, dialecte VARIETAT DIAFÀSICA REGISTRE funcional, estilística ARGOT PARLAR XAVA PARLAR BLEDA PARLAR ULTRA DIALECTE DIALECTE CONSTITUTIU DIALECTE CONSECUTIU ISOGLOSA Varietat geogràfica, històrica o social d’una llengua, associada a la procedència dels parlants. ÚS LINGÜÍSTIC ÀMBIT D’ÚS NORMES D’ÚS COMUNITAT LINGÜÍSTICA CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA LLEIALTAT LINGÜÍSTICA AUTOODI PREJUDICI LINGÜÍSTIC CONTACTE LINGÜÍSTIC CONFLICTE LINGÜÍSTIC INTERPOSICIÓ INTERFERÈNCIA BILINGÜISME DIGLÒSSIA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA NORMATIVITZACIÓ ESTANDARDITZACIÓ PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA POLÍTICA LINGÜÍSTICA
