La llengua també és competitivitat Marta Rovira-Martínez, sociòloga

La llengua també és competitivitat
Marta Rovira-Martínez, sociòloga
Autora de l’estudi El català a les empreses. Proa, 2005.
Algunes veus s’han mostrat preocupades pel fet que la Política Lingüística
passa d’una Secretaria General a Direcció General amb el nou govern. Estic
segura que es tracta d’un rebaixa de rang que té més a veure amb
l’aprimament del govern per motius pressupostaris i de gestió que no pas amb
les intencions sobre la política lingüística.
Sigui com sigui, estic convençuda l’eficiència de la política lingüística en els
pròxims anys sí que dependrà de la capacitat de l’administració pública
d’impulsar i liderar alguns canvis que afecten el rol i la presència de la
llengua catalana a la nostra societat. Però caldrà que aquests canvis es
produeixin en un doble sentit.
D’una banda, en la capacitat de l’administració pública per convertir les
polítiques lingüístiques en una eina de competitivitat del país. Per fer que el
discurs sobre la llengua surti definitivament del cercle viciós en què fou
concebuda com un handicap de la societat catalana, i sigui a la fi entesa com
una oportunitat. La llengua ha de ser vista com una inversió en integració, en
patrimoni cultural i en competitivitat.
Però no tinc cap dubte que en els pròxims anys allò que ens ajudarà a
convertir la llengua catalana en un referent de valor social serà sobretot el de
la competitivitat. En un context d’internacionalització imparable de
l’economia, i de necessitat d’un multilingüisme ben gestionat, a Catalunya
podem oferir una cultura prou madura en la capacitat de gestió del
multilingüisme en l’àmbit socioeconòmic. De les solucions que aportem a
aquesta gestió, en dependrà el paper que tindrà el català al món en el futur
immediat.
Perquè sigui possible aquest gir també caldrà un altre canvi: el de la capacitat
de lideratge en matèria lingüística. Una capacitat que ja no pot dependre, al
segle XXI, només de les tecnologies aplicades a la traducció i de les eines
lingüístiques en general, sinó de la capacitat de generar solucions de negoci,
com es diu al món empresarial, a partir de la innovació. Ja hi ha iniciatives en
marxa en aquest sentit: els estudis ELAN de la Unió Europea sobre
multilingüisme aplicats a Catalunya, el desenvolupament de pautes de
Responsabilitat Social Corporativa, el clàster de multilingüisme del 22@...
Però caldrà anar més enllà i trobar noves fórmules, creatives i alhora en línia
amb les necessitats i les oportunitats que ofereix la interrelació creixent
entre economia, cultura i identitat en la globalització.
L’altra pota de la innovació, al costat de la tecnològica, és la construcció
d’espais per a la cooperació social. Cada vegada més, les polítiques exitoses
seran les que aconseguiran la corresponsabilització dels actors implicats, en
un context en què la distància entre qui pren les decisions, qui les gestiona i
que les aplica s’ha d’anar escurçant. Per això el lideratge ja no depèn només
de tenir el poder polític a les mans, sinó de la confiança. I finalment, de la
capacitat de generar sinergies i de conduir els col·lectius socials cap a
resultats tangibles.
És a dir, cap a nous models de governança dels quals també han de participar
les polítiques lingüístiques. Per què, si s’ha fet en altres àmbits (medi
ambient, polítiques socials, immigració...), no es pot fer en l’àmbit de les
polítiques lingüístiques? Per què no poden ser, aquestes polítiques, més
participades, tot generant més corresponsabilitat entre els actors que les han
de fer possibles a través d’un pol estratègic?
El que és segur és que les polítiques lingüístiques d’aquesta legislatura no
haurien de sorgir del simple lament per les males estadístiques que ofereix la
llengua catalana. Les dades que ens ofereixen les estadístiques cal que se
situïn en el context adequat d’una demografia constituïda històricament per
nous catalans. Per això hem de saber entendre la nostra llengua com una
forma d’expressió i com una eina d’identificació col·lectiva que es constitueix
alhora en patrimoni i en projecte. Si no entenem que la nostra és una llenguaprojecte, se’ns farà molt difícil abstreure’ns de tot el soroll que darrerament
provoca tanta lamentació, per projectar-la com un valor de futur. De vegades
cal fer com a la borsa: obviar una mica les misèries i mostrar els actius més
valuosos per tal de generar confiança entre els compradors.