Amb la toga socarrimada

DESEMBRE
2003
24
Lligall
el
Amb la toga socarrimada
o la realitat de la deontologia professional
1.- Responsabilitat civil de l’advocat
(derivada dels articles 1.101 i següents
del Codi Civil)
El Tribunal Suprem ha confirmat la
responsabilitat civil d’un advocat
que havia estat declarada per
l’Audiència Provincial de Palencia en considerar negligent la seva actuació
professional, ja que havia interposat una
demanda indemnitzatòria per culpa extracontractual després d’haver prescrit
l’acció i, a més, no va interposar, per ordre
expressa del client, el recurs de cassació
que tenia preparat. La sentència condemna l’advocat demandat per responsabilitat
professional i a la seva companyia asseguradora a pagar solidàriament a l’actor la
quantitat d’1.500.000 PTA per dany moral més la quantitat a què ascendeixin les
costes ocasionades en el litigi tramitat
sota la direcció tècnica de l’advocat. És
de destacar, primer, que el Tribunal Suprem rebutja incrementar la indemnització per dany moral als 60.000.000 PTA
sol·licitats a la demanda ja que no accepta
l’argument d’un pronòstic de prosperabilitat de la demanda redactada per l’advocat si l’hagués interposat abans de prescriure l’acció (“la viabilidad de tal demanda aparecía como muy escasa porque
la versión de los hechos [del actor] carecía de todo respaldo probatorio” [...] “forzoso será concluir que el pronóstico de
escasa viabilidad de la demanda, al margen de la prescripción de la acción, se
ajusta cabalmente a la realidad.”). I,
segon, que la sentència conclou que el
fet d’haver donat el client l’ordre de desistir del recurs de cassació, lluny de trencar parcialment el nexe causal entre l’actuació professional i els danys i perjudicis
soferts per l’actor, en realitat va evitar el
perill de què el cost processal (les costes)
hagués pogut ser encara major, i ho fa
amb el següent argument, que pel seu
interès us transcric: “cualquiera que hubiera podido ser la doctrina jurisprudencial de esta Sala al conocer del eventual
recurso de casación, lo cierto es que se-
gún la sentencia recurrida el abogado aquí
demandado no hizo valer en la apelación
del otro litigio la indebida extensión de
la prescripción en beneficio de la codemandada que no la había alegado, como,
como por demás se desprende con toda
claridad de la sentencia resolutoria de
dicha apelación, de suerte que, como con
toda razón aduce el actor-recurrente, el
planteamiento de tal cuestión nueva,
pues mientras la doctrina interpretativa
del art.1974 CC siempre podría haber sido
revisada por esta Sala en cuanto no vinculada a su propia jurisprudencia, como
de hecho ha sucedido a partir de la muy
reciente sentencia de 14 de marzo de
2003(recurso Nº 2970/97), en cambio la
inadmisibilidad en casación de cuestiones nuevas, entendiendo por tales no sólo
las silenciadas en los escritos rectores del
pleito sino también las no planteadas en
apelación pudiendo hacerlo, es una constante en la jurisprudencia de esta Sala e
incluso una existencia lógica de la naturaleza y función propias del recurso de
casación en combinación con el principio
“tantum devolotum quantum apellatum”
que corrige o matiza el carácter de recurso de plena jurisdicción que en principio tiene la apelación (SSTS 9-10-00, 611-00 [RJ 2000, 9910], 18-12-00 [RJ
2000,10125],5-2-01[RJ 2001,03960],26-301, 5-4-01, 14-5-01, 18-7-01, 23-11-01, 1212-01 [RJ 2001,9352], 15-3-02 [RJ2002,
1984] y 5-12-02 [RJ 2002, 10427] entre
otras muchas).” (STS, Sala Civil, de 14-072003, ponent Marín Castán, RJ 2003\4630)
En una altra recent sentència, el
Tribunal Suprem ha tingut novament l’ocasió de pronunciar-se sobre la inexistència de danys morals per
la manca d’interposició del recurs de cassació preparat, sobre l’argument de la
nul·la probabilitat racional de què el recurs prosperés. De fet, la mateixa Audiència Provincial havia fixat una indemnització, de 50.000 PTA que qualificava de
“simbólica”.(STS, Sala Civil, de 8-07-2003,
ponent Gullón Ballesteros, RJ 2003\4613)
Amb la Toga
Socarrimada
Albert Conesa
i Bausà
Advocat i Secretari
de la Junta
39
24
DESEMBRE
2003
Lligall
el
Amb la Toga
Socarrimada
40
I, curiosament, una tercera sentència serveix per què el Tribunal
Suprem torni a analitzar un cas similar de negligència professional:
condemna a una advocada i a la seva asseguradora a què abonin solidàriament a cadascun dels demandants la quantitat de
2.000.000 PTA, amb els interessos legals
a partir de la presentació de la demanda,
per haver preparat fora de termini un
recurs de cassació per a la unificació de
doctrina en un procés d’acomiadament.
Novament, el dany moral dels clients es
determina per la privació de l’oportunitat
de l’examen pel Tribunal Suprem del recurs que l’advocada creia necessari i estimable. Però novament conclou que “se
plantea una primera y principal disyuntiva, que es la siguiente: cuando el órgano
judicial enjuicia la posible responsabilidad del Abogado, ¿puede o no –o tiene o
no- que realizar ese órgano judicial una
“operación intelectual” consistente en
determinar (con criterios de pura verosimilitud o probabilidad) cuál habría sido
el desenlace del asunto si la demanda se
hubiese interpuesto o el recurso se hubiese formulado a tiempo? Si contestamos afirmativamente a esta pregunta, el
juzgador podrá condenar al Abogado a
satisfacer a su cliente una indemnización
equivalente al interés que se hallaba en
juego, o bien reducirla prudencialmente
en función de la mayor o menor dosis de
probabilidad de éxito (prosperabilidad
que suelen decir los Tribunales) que el
propio juzgador estime que habría tenido la demanda o el recurso intempestivos. Si la respuesta es negativa, el Juez
deberá establecer una indemnización en
favor del cliente basada en una muy subjetiva apreciación de lo que para éste ha
supuesto verse privado de la posibilidad
de éxito en un juicio no entablado o en
un recurso no promovido. Una expresión
del razonamiento conducente a la condena, en ese caso, podría ser el consistente en la llamada “pérdida de oportunidad”. Otra posibilidad, en este segundo caso, es la de que el juez señale en
favor del cliente una indemnización (también de discrecional estimación) por el
daño moral que al cliente le ha supuesto
verse privado de acceso a la Justicia.”
(STS, Sala Civil, de 29-05-2003, ponent
Clemente Auger, RJ 2003\3914)
2.- Responsabilitat penal de l’advocat
(derivada de la comissió de delictes, especialment dels tipificats als articles 450,
456 a 461, i 463 a 467 del Codi Penal)
L’Audiència Provincial de Navarra
absol un advocat de la falta
d’injúries a què l’havia condemnat el Jutjat d’Instrucció número 2
de Pamplona (una pena de vint dies de
multa amb una quota diària de 6,01 €).
La sentència analitza la llibertat d’expressió de l’advocat en l’exercici de la
seva funció de defensa, concloent que
les expressions “comportamiento demencial” i “descontrol mental” que
aquest va utilitzar en un procés de
divorci són manifestacions circumscrites
exclusivament al procediment judicial
que no són ofensives, d’on determina
l’absència de rellevància penal i la
inexistència de la falta d’injúries per la
que se l’havia condemnat. (Sentència
de l’Audiència Provincial de Navarra,
secció 2a., de 14-05-2003, TSJiAP
2003\371)
L’Audiència Provincial de Madrid,
en un procediment abreujat,
condemna un advocat per un
delicte d’apropiació indeguda i un de
deslleialtat professional a la pena d’un
any de presó pel primer i 18 mesos de
multa amb una quota diària de 6 • i
inhabilitació especial per a l’exercici de
la professió durant dos anys pel segon,
més una indemnització de 19.541,91 •
en concepte de perjudicis. L’Audiència
considera provat que l’advocat havia fet
seva la quantitat rebuda d’un client com
a provisió de fons (161.500 PTA) sense
haver arribat a realitzar l’activitat que
li havia estat encomanada, el que, a
més, va suposar la pèrdua de l’acció
executiva derivada de la tinença d’una
lletra de canvi, així com de qualsevol
alta possibilitat de cobrament del
crèdit, en desconèixer l’advocat condemnat on era la lletra quina custòdia
li havia estat confiada. (Sentència de
l’Audiència Provincial de Madrid,
secció 7a, de 29-11-2002, TSJ i AP
2003\348). ¶
DESEMBRE
2003
24
Lligall
el
41