Centro de Documentación Judicial 1

Anuncio
Centro de Documentación Judicial
Id Cendoj:
Órgano:
Sede:
Sección:
Nº de Recurso:
Nº de Resolución:
Procedimiento:
Ponente:
Tipo de Resolución:
07040330012008100749
Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso
Palma de Mallorca
1
644/2006
600/2008
GABRIEL FIOL GOMILA
Sentencia
Resumen:
PROPIEDAD INDUSTRIAL
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00600/2008
SENTÈNCIA núm. 600
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Fernando Socias Fuster.
Palma, a vint-i-tres d'octubre de l'any dos mil vuit
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
de les Illes Balears les actuacions número 644 de 2006, dimanants del recurs contenciós
administratiu seguit entre parts, d'una,
com a demandant, l'entitat Quely SA., representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Ruys
Van Noolen i assistit per
l'advocada Sra. Soler Borda-Bossana, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de
l'Estat, representada i assistida
pel seu advocat.
L'objecte del recurs és la resolució dictada per la Cap de la Unitat de Recursos de l'Oficina
Espanyola de Patents i Marques el
dia 19 de juny de 2007 la qual va desestimar el recurs d'alçada aixecat per l'entitat Quelly SA.
1
Centro de Documentación Judicial
contra anterior de 21 de novembre
de 2005, dictada pel Director de Departament, denegant la marca sol·licitada per aquella.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998 .
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el
parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional per via de demanda conforme a
les previsions de l' article 45.5 de la dita Llei ; se'l donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar
l'expedient administratiu.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest a Secretaria a la part recurrent perquè
formalitzés la demanda. A la demanda ja deduïda dins el termini legal es varen al·legar els fets i fonaments
de dret que s'estimà necessaris en ordre a les seves pretensions, suplicant a la Sala que es dictés sentència
estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la
contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria
dels actes administratius recorreguts.
4r.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita ordenant-se portar les actuacions a la vista,
amb citació de les parts per a sentència, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 30 de
setembre de 2008.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional és de la resolució dictada
per la Cap de la Unitat de Recursos de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques el dia 19 de juny de 2007
la qual va desestimar el recurs d'alçada aixecat per l'entitat Quelly SA. contra anterior de 21 de novembre de
2005, dictada pel Director de Departament, denegant la marca sol· licitada per aquella.
La sol·licitud ho era per a la marca "Picolines" i per a la classe 30, que abasta els següents productes
i serveis: "café, te, cacao, azúcar, arroz, tapioca, sagú, sucedáneos del café; harinas y preparaciones
hechas de cereales, pan, pasteleria y confitería, helados comestibles; miel, jarabe de melaza; levadura,
polvos para esponjar; sal, mostaza; vinagre, salsas (condimentos); especias; hielo".
La denegació es va emparar en la següent motivació:
1era.- "La marca solicitada se halla incursa en la prohibición del artº 5.1.c) de la Ley de Marcas
.............al estar compuesta exclusivamente de signos o indicaciones que pueden servir en el comercio para
designar los productos o servicios para los que se solicita la presente marca", i
2na.- "La marca solicitada se halla incursa en la prohibición del artº 5.1.g) de la Ley de Marcas
.................al poder inducir al público a error sobre la naturaleza de los productos solicitados".
Pel que feia als fets, la resolució que posava fi a la via administrativa es feia ressò que :
"al llevar estas exigencias al caso que ahora nos ocupa, para poder deducir su encaje o no en este
supuesto legal, vemos que es aplicable esa norma prohibitoria, puesto que el vocablo PICOLIN y, por tanto,
su plural PICOLINES, informa directamente de una característica de uno de los productos protegidos, que
es el de su naturaleza, ya que estos son conocidos elaborados de panaderia designados por este nombre".
SEGON.- L' article 5 de la Llei 17/2001, de 7 de desembre , assenyala, com a prohibicions absolutes,
entre d'altres, que:
2
Centro de Documentación Judicial
"1. No es poden registrar com a marca els signes següents:
c) Els que es componguin exclusivament de signes o indicacions que puguin servir al comerç per
designar l'espècie, la qualitat, la quantitat, la destinació, el valor, la procedència geogràfica, l'època
d'obtenció del producte o de la prestació del servei o altres característiques del producte o del servei.
g) Els que puguin induir al públic a error, per exemple sobre la naturalesa, la qualitat o la procedència
geogràfica del producte o servei".
Com assenyala la sentència de 26 de juny de 2003 del Tribunal Suprem , en referència a anteriors,
totes elles en la contemplació de la Llei 32/1988, derogada expressament per l'actual 17/2001 , però
d'aplicació la seva doctrina en la consideració del que es disposava, llavors, al seu article 12.1 :
"Declara la Sentencia de esta Sala de 30 de abril de 1986 que «partiendo de la base sustentada en la
Sentencia de este Tribunal de 12 de mayo de 1975de que al no establecer la ley reglas precisas y concretas
en orden a las denominaciones semejantes, en materia de marcas, ha de ser el Tribunal el que ha de fijar
en cada caso su criterio mediante el estudio analítico y comparativo en la instancia que ha de respetarse
mientras no se demuestre que sus decisiones son contrarias al buen sentido»; y la Sentencia de 14 de abril
de 1986 señala que «tiene igualmente sentado este Tribunal Supremo que el estudio de la semejanza
fonética y gráfica en los signos enfrentados ha de hacerse atendiendo no sólo a la semejanza en sí entre
elementos fonéticos y gráficos de los signos o vocablos que designan a las marcas de cuya comparación se
trata, sino también en función de todas aquellas circunstancias que en conexión con el signo expresivo de
cada marca pueden tener influencia en la posible confusión que en el mercado pueda producirse por aquella
identidad de los productos, pues a los efectos de constituir la causa de exclusión en el Registro de la marca
posterior no puede jugar con la misma fuerza la semejanza de dos marcas, si es que cada una de ellas
viene referida a productos de distinta clase, naturaleza y aplicación, que en el caso de que ambas partes lo
vengan a la misma clase de género, ya que en el primer supuesto, aun habiendo gran semejanza en las
marcas, sin embargo no llegará a producir tal semejanza, ni confusión en el mercado, ni perjuicio al titular de
la marca preexistente, ni beneficio al concesionario de la semejanza a costa del prestigio de que goza la
primeramente registrada»; de esta Sentencia y de las demás que recogen esta doctrina, se pone de
manifiesto que esas circunstancias complementarias para determinar la semejanza de las normas
enfrentadas, vienen referidas a los productos o servicios que se distinguen con esos signos o marcas y al
sector del mercando y del público consumidor al que van destinados esos productos o servicios".
Per rebatre la línia argumental de la resolució administrativa recorreguda la part actora presenta
documents extrets d'una pàgina web d'internet on es fa ressò que la paraula "picolin", ni en singular ni en
plural, com és aquest cas, no existeix.
Doncs bé, en contraposició a la dita documental ens presenta altra la direcció lletrada de
l'Administració General de l'Estat, també obtinguda d'internet, en què, precisament, la paraula "picolines"
apareix de forma genèrica en referència a productes de forn i pastisseria tals com "rosquillas, panecillos de
gloria y picolines". Per tant, és possible la confusió pel públic quan vingui referit a productes que no siguin
"picos de pan" inclosos en la classe 30. En cas contrari, tenia que haver aixecat el sol·licitant prova suficient,
la qual cosa és més que evident que no ha dut a terme, donats els termes de la norma transcrita, a l'inici
d'aquesta fonamentació jurídica, i les afirmacions que sobre la confusió assenyalava l'Administració.
En conseqüència, confirmem l'actuació administrativa i desestimem el recurs contenciós administratiu.
TERCER.- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat
amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .
VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general
DECIDIM
PRIMER.- DESESTIMAR el present recurs contenciós administratiu.
SEGON.- DECLARAR adequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats els quals
CONFIRMEM.
TERCER.- No s'hi fa una expressa imposició de costes processals.
3
Centro de Documentación Judicial
Contra la present no hi cap recurs ordinari
Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.
PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il· lm.
Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.
4
Descargar