STSJ CAT 6910/2008 Órgano: Tribunal Superior de

Roj: STSJ CAT 6910/2008
Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Social
Sede: Barcelona
Sección: 1
Nº de Recurso: 1396/2008
Nº de Resolución: 4669/2008
Fecha de Resolución: 05/06/2008
Procedimiento: Recurso de suplicación
Ponente: MATILDE ARAGO GASSIOT
Tipo de Resolución: Sentencia
Cuestión:
Despido de trabajador por dirigirse a compañeras de trabajo con expresiones de
carácter sexista. Gravedad de la conducta.
Resumen:
Despido procedente de trabajador que se dirige en varias ocasiones a compañeras de
trabajo con expresiones ofensivas de contenido sexista, atentatorias contra su
dignidad. La obligación de la empresa de sancionar estas conductas forma parte de la
garantía de la protección eficaz de sus empleados. Correcta calificación de la conducta
como falta muy grave. Valoración de la prueba testifical.
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 5 de juny de 2008
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4669/2008
En el recurs de suplicació interposat per Juan Antonio a
lasentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 5 d'octubre de 2007 dictada en el
procediment núm. 469/2007en el qual s'ha recorregut contra la part Diagonal Mussol
S.L. i Ministerio Fiscal,
Antecedentes
Primer. En data 27 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social
esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els
fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es
dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i
celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 d'octubre de 2007 , que contenia
la decisió següent: "Que desestimando la demanda interpuesta por Juan Antonio frente
a Ministerio Fiscal y Diagonal Mussol S.L. en materia de Despido, debo declarar y
declaro el despido disciplinario del actor producido como procedente, convalidando al
extinción contractual que aquel causó en 15-05-07, y absolviendo a la empresa de las
pretensiones en su contra deducidas.. "
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets
següents:
Primero. El actor Juan Antonio prestó servicios , por cuenta de la
empresa Diagonal Mussol S.L., dedicada a la actividad de restauración, con antigüedad
de 11-05-99, categoria profesional de cocinero y percibiendo un salario mensual bruto
con inlcusión de la parte proporcional de pagas extras de 65'46 euros/dia según
convenio Colectivo de aplicación, el de la Industria de Hosteleria y Turismo de
Cataluña, en el restaurante de un tenedor sito en Av. Diagonal nº 488 de Barcelona.
Segundo. La jornada de trabajo habitual de los trabajadores de la
empresa demandada , en la que se establecen turnos de trabajo es de 40 horas
semanales, con descanso semanal de un dia y medio; cuando se excede dicha jornada
por algún trabajador la empresa le ha compensado dicho exceso con dias de descanso
o de vacaciones. En la empresa demandada no se pagan horas extras.
Tercero. El actor el dia 24-04-07, sin existir motivo para ello le
dijo a su compañera de trabajo Nieves "tanto que puedes trabajar y a lo que puedes
llegar y no vas a conseguir nada porque eres fea y no te acuestas con el jefe". Y
seguidamente, a la trabajadora Sra. Marta "tu vas a asceder en la compañia porque se
la chupas al jefe y las mujeres solo servis para chuparla".
Cuarto. El dia 5-05-07, a las 22 horas y 30 minutos sin motivo
alguno, le dijo a la Sra. María que " el Sr. Enrique le daba el sábado siguiente fiesta
porque era su querida amiguita y se la chupaba muy bien".
Quinto. La empresa demandada conoció los citados hechos el dia
9-05-07 a través de las quejas recibidas por las tres trabajadoras citadas, las cuales
por miedo a las represalias no lo habían contado antes a la empleadora.
Sexto. El actor el 18-04-07 formuló en CMAC papeleta de
conciliación contra la empresa sobre reclamación de cantidad, cuyo contenido se tiene
por reproducido, habiéndose celebrado el acto el 9-05-07 sin avenencia.
Séptimo. La empresa demandada en 15-05-07, mediante carta
de igual fecha , lo despidió por las causas disciplinarias, que se relatan en aquella,
cuyo contenido se tiene por reproducido.
Octavo. Las tres trabajadoras de la demanda, Nieves , María , y
Marta interpusieron correspondientes denuncias ante los Mossos
d' Esquadra en 16-05-07 contra el actor y ante la Inspección de
Trabajo y Seguridad Social en 18-05-07, por reproducidas en sus contenidos.
Noveno. El actor formuló papeleta de Conciliación en CMAC por
despido en 7-06-07, habiéndose celebrado el acto en 27-06-07 sin avenencia.
Décimo. Presta servicios en otra empresa desde el 4-07-07.
Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar
un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la
part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es
va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER. Contra la sentència que declara la procedència de
l'acomiadament, presenta recurs la part actora que ha estat impugnat per la
demandada. El recurs es planteja, com a primer motiu per la via de l'article 191 b) del
Estatut dels Treballadors, interessant la revisió dels fets provats, concretament del
tercer de la sentència de instància, del qual demana la supressió, i per això cita els
documents de contrast números 10, 12, 13, i 16 del ram de prova de la part
demandada i el document número 2 del ram de prova de la part actora, indicant que
han de ser valorats de forma concordant amb la testifical que es va practicar en l'acte
del judici. Indica la part recurrent que aquesta petició no vulnera la doctrina de la Sala
que limita la possibilitat de revisió del relat fàctic a l'apreciació del error en la
documental o pericial, ja que indica que la magistrada de instància ha comés l'error de
donar absoluta credibilitat als testimonis que van deposar en l'acte del judici i van
ratificar els documents que se'ls v exhibir i afirma del que van dir que es van acreditar
totes i cadascuna de les imputacions de la carta d'acomiadament. Pretén la part
recurrent que aquesta Sala examini la declaració de Doña. Marta , en relació als
documents que ella mateixa va ratificar del ram de prova de la demandada, en els que
es posa de manifest que la frase que va dir no va ser ell sinó un altre treballador de
l'empresa el Sr. Jesús , que va ser sancionat amb suspensió de sou i feina per dir-ho.
Així és dedueix també, segon diu la part recurrent, de la declaració en relació al
document número 13, en el que s'acusa de dir la frase al mateix. En segon lloc, de la
declaració de la testifical de la Sra. Nieves , indica que no es pot deduir tampoc
l'acreditació de la imputació en la carta d'acomiadament ja que feia molt temps (1
mes) que treballava en un altre establiment. Indica també que el judici no va ser
gravat i que l'acta no reprodueix fidelment el que va passar, concretament la prova
testifical.
Cita la part actora doctrina en el sentit de valorar la aplicació
delarticle 97-2 de la LPL, quan es dona efectes a una testifical practicada més enllà de
tota lògica o de la congruència imprescindible amb la valoració de la prova, generant
indefensió. Però aquest no es el cas de la sentència que s'impugna, en que consta que
existeix com a mínim una declaració de una testimoni (Sra. Nieves ) que reconeix un
document (foli 77), en el que diu, dirigit al Director del local, el que li va passar el dia
24 d'abril de 2007, durant el tancament del servei i que la va fer sentir "baja,
humillada i irrespetada por dos de mis propios compañeros: El Sr. Juan Antonio me
dijo a modo de reprocho y con ganas de hacerme daño y molestarme: "Tanto que
puedes trabajar y a lo que puedes llegar y no vas a conseguir nada porque eres fea y
no te acuestas con el jefe". (...).
La magistrada de instància ha donat crèdit a la declaració de la
testimoni, al document de suport de la seva queixa aportat per l'empresa, i d'això no
es pot deduir ni cap vulneració al principi de defensa, ni una incoherència amb la
valoració de la prova, ni una conclusió fora de tota lògica jurídica. Per altra banda, el
que s'ha de destacar, és que seria aquesta Sala qui provocaria indefensió a les parts, si
valorés de manera diferent la testifical practicada, sense sentir concretament a les
parts, sense poder interrogar, i atenent a unes valoracions subjectives i raonades en
torn de les circumstàncies de les persones que han actuat de testimonis, sense aplicar
ni el principi de contradicció ni el de immediació, arribant a una conclusió basada en
els sols raonaments escrits de les defenses de les parts sense poder aplicar cap criteri
crític a la vista de l'interrogatori. És per això que no es pot entrar en la valoració de la
testifical, que no està permesa tampoc per la Llei de procediment laboral, ja que la
impossibilitat de modificar la prova per aquesta via no es basa en un criteri doctrinal
sinó legal, que la Sala no pot sinó aplicar, d'acord amb el contingut literal de l'article
191 b). Una altra cosa és la causa de nul litat basada en el defecte essencial de una
sentència, que pugui haver generat indefensió, que en el cas concret ni s'al lega, i que
hauria donat lloc a que la mateixa magistrada de instància procedís a realitzar les
modificacions corresponents a la resolució dictada, valorant de forma elementals les
proves practicades, però com s'ha dit, no és el cas, ni s'aprecia aquesta classe de error
en la sentència dictada que fonamenta de forma suficient les seves conclusions, a la
vista de les proves aportades per les parts en l'acte del judici.
SEGON. El segon motiu del recurs, per la via de l'article 191 c) de
la Llei de procediment laboral, indica que la sentència infringeix elsarticles 54, 55 i 56
de l 'Estatut dels Treballadors, ladoctrina gradualista que obliga a tenir en compte les
circumstàncies específiques del treballador, citant al efecte, sentències que valoren
comportaments sexistes i que no obstant no declaren procedent l'acomiadament, com
la de 30 de juny de 2007, de la Sala Social del TSJ Madrid. Per valorar les al legacions
de la part recurrent s'ha de partir de què en el fet provat tercer, es declara que el
demandant va dirigir a la companya de treball Sra. Nieves l'expressió següent: Tanto
que puedes trabajar y a lo que puedes llegar y no vas a conseguir nada porque eres
fea y no te acuestas con el jefe . Que seguidament, li va dir a la altra companya de
treball Sra. Marta que: "tu vas a asceder en la compañía porque se la chupas al jefe y
las mujeres solo servis para chuparla".
Però tal com va resoldre aquesta Salal en la sentència dictada en
el recurs de suplicació 895-08, per fets anàlegs, denunciats contra un altre treballador
de la mateixa empresa, s'ha de considerar correcte l'aplicació per part de la
magistrada de instància de l'article 56.12 i 56.6 del Conveni de Catalunya de la
industria de hosteleria i turisme.
Així, l'article 56, inclou dins de la tipicitat de faltes molt greus:
"12. Todo comportamiento o conducta, en el ámbito laboral, que
atente el respeto de la intimidad y dignidad de la mujer o el hombre mediante la
ofensa, física o verbal, de carácter sexual. Si tal conducta o comportamiento se lleva a
cabo prevaliéndose de una posición jerárquica supondrá una circunstancia agravante
de aquélla."
D'acord amb la norma literal del conveni, la referida conducta que
ha estat provada, de reiterades expressions sexistes contra les treballadores del
centre, s'ha de qualificar de falta molt greu, tal com molt bé ha valorat la magistrada
del Jutjat Social, que és constitutiva d'acomiadament procedent.
Per altra banda, s'ha de destacar que no hi hauria d'haver cap
dubte de que expressions sexistes han de constituir una de falta molt greu, sense que
calgui que siguin reiterades en el temps, com sembla que interessa la part recurrent,
ja que no es pot pretendre que les dones afectades hagin de suportar aquest
comportament discriminatori i que atenta contra el seu honor i la seva dignitat, encara
que respongui en part a un hàbit social, que reflecteix la situació de inferioritat de la
dona al mon laboral i a la societat en general. És loable el comportament de denúncia
de les afectades, i és loable també la ràpida decisió de l'empresa de emparar a les
víctimes i sancionar als autors, ja que el grau de tolerancia que les lleis més recents
estableixen a les conductes sexistes és zero. Així, no es pot contractar a treballadors i
exigir una tolerància a les agressions físiques o verbals de contingut sexista i s'ha de
considerar que tal com ha estat qualificada la falta és correcta, d'acord amb les normes
legals i convencionals, ja que atenta contra la dignitat de la dona, comportament que
vulnera els drets dels treballadors a la seva intimitat i la consideració deguda a la seva
dignitat, que compren la protecció front al assetjament per raó del origen racial o
ètnic, religió o conviccions, discapacitat, etat u orientació sexual, i contra l'assetjament
sexual i per raó de sexe (art. 4.2-c) del ET).
S'ha de tenir en compte també que l'empresa està obligada a
sancionar aquestes conductes, atès que ha de garantir la protecció eficaç dels seus
subordinats, d'acord amb el que disposa l'article 14 i següents de la Llei de prevenció
de riscos laborals, en relació alarticle 58 del ET. En cap cas seria admissible una
conducta empresarial de tolerància a les agressions, com la que constitueix l'objecte
del litigi. En aquest sentit s'ha pronunciat reiteradament la doctrina, per totes es pot
citar lasentència del TSJ Galicia Sala de lo Social, sec. 1ª, S 14-5-2007, rec.
4705/2006, quan diu: "Es prácticamente unánime la doctrina, al considerar el carácter
pluriofensivo de las conductas de acoso sexual. Si hablamos del acoso sexista -esto es,
aquel que discrimina, excluye, subordina, subvalora o estereotipa a las personas en
razón de su sexo- estamos ante un atentado a la igualdad de trato entre hombres y
mujeres; si nos referimos al acoso sexual "strictu sensu" -aquel que induce a aceptar
requerimientos sexuales o a soportar ataques u ofensas de índole sexual-, está
incidiendo en la vida sexual de la víctima, parcela protegida por el derecho a la
intimidad (artículo 18.1 C.E EDL 1978/3879.), y a su dignidad (artículo 10 C.E EDL
1978/3879.), en su faceta de libre desarrollo de la personalidad y de su libertad
sexual. En cuanto que el acoso, puede dar lugar a lesiones psíquicas y/o físicas, está
en juego, también, el derecho a la integridad física y moral (artículo 15 C.E EDL
1978/3879.). Por otra parte, como ya reconoció el T.Cº (S.S.T.C. 224/99 de 13 de
diciembre EDJ 1999/40149 )"el acoso sexual puede tener también un engarce
constitucional con la interdicción de la discriminación en el trabajo por razón de sexo
(artículo 14 C.E EDL 1978/3879.), presente siempre en el transfondo, por afectar
notoriamente con mayor frecuencia e intensidad a la mujer que al hombre, como
consecuencia de condiciones históricas de inferioridad o debilidad de ellas en el
mercado de trabajo y en el lugar de su prestación".
Finalment, s'ha de recordar respecte a les obligacions de
l'empresa, quela Llei Orgánica 3/2007, de 22 març, sobre la igualtat efectivaentre
homes i dones, estableix una definició concreta de les conductes d'assetjament, i de
les obligacions empresarials en la línia de erradicar-les, indicant que:
"Artículo 7. Acoso sexual y acoso por razón de sexo .- 1. Sin
perjuicio de lo establecido en el Código Penal, a los efectos de esta Ley constituye
acoso sexual cualquier comportamiento, verbal o físico, de naturaleza sexual que tenga
el propósito o produzca el efecto de atentar contra la dignidad de una persona, en
particular cuando se crea un entorno intimidatorio, degradante u ofensivo.- 2.
Constituye acoso por razón de sexo cualquier comportamiento realizado en función del
sexo de una persona, con el propósito o el efecto de atentar contra su dignidad y de
crear un entorno intimidatorio, degradante u ofensivo.
"Artículo 48. Medidas específicas para prevenir el acoso sexual y
el acoso por razón de sexo en el trabajo.
1. Las empresas deberán promover condiciones de trabajo que
eviten el acoso sexual y el acoso por razón de sexo y arbitrar procedimientos
específicos para su prevención y para dar cauce a las denuncias o reclamaciones que
puedan formular quienes hayan sido objeto del mismo.
Con esta finalidad se podrán establecer medidas que deberán
negociarse con los representantes de los trabajadores, tales como la elaboración y
difusión de códigos de buenas prácticas, la realización de campañas informativas o
acciones de formación.
2. Los representantes de los trabajadores deberán contribuir a
prevenir el acoso sexual y el acoso por razón de sexo en el trabajo mediante la
sensibilización de los trabajadores y trabajadoras frente al mismo y la información a la
dirección de la empresa de las conductas o comportamientos de que tuvieran
conocimiento y que pudieran propiciarlo. "
De l'aplicació dels preceptes esmentats es dedueix que l'empresa
estava obligada a sancionar la falta molt greu, a la vista de la denúncia de les
treballadores i després de la comprovació de veracitat i la reiteració de les agressions,
que com abans s'ha indicat va ser correctament tipificada i podria també ser inclosa en
les causes d'acomiadament incloses en l'article 54-2-g) del Estatut dels Treballadors,
que considera incompliments contractuals l'assetjament sexual per raó, entre d'altres,
de sexe al empresari o a les persones que treballen en l'empresa, incompliment, que
acreditat comporta la sanció d'acomiadament, d'acord amb l'article 55-4 del mateix
Estatut dels Treballadors. En valorar-ho així la magistrada de instància no ha fet més
que aplicar correctament la normativa citada, per la qual cosa ha de ser desestimat el
recurs i confirmada la sentència impugnada que declara procedent l'acomiadament.
Atesos els preceptes legals citats,
Fallo
Que desestimem el recurs de suplicació interposat pel demandant
Juan Antonio contra lasentència dictada pel jutjat social 27 de Barcelona en data 5
d'octubre de 2007, recaiguda en les actuacions 469-2007, en virtut de demanda
deduïda contra DIAGONAL MUSSOL, S.L. en reclamació per acomiadament, i, en
conseqüència confirmem en tots els punts la sentència impugnada, que declarava
procedent l'acomiadament de l'actor de data 15 de maig de 2007 i desestimava la
demanda.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per
a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies
següents a la notificació, amb els requisits previstos alsnúmeros 2 i 3 de l'article 219
de la Llei de procediment laboral.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al
rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la
sentència. En dono fe.