GASTRO. 33_64

el PALLARS SOBIRÀ
La comarca del Pallars Sobirà té una superfície de 1.355 km2, una població de
més de 5.700 habitants i un total de 15 municipis. L'economia tradicional
pròpia d'una comarca d'alta muntanya s'havia centrat en les activitats
agropecuàries i en l'aprofitament del bosc, complementats amb l'obtenció de
sal de les salines de Gerri. Des de mitjan segle XX han tingut una forta
implantació les indústries hidroelèctriques, aprofitant la gran abundància
d'aigua. Però un canvi decisiu s'ha produït durant els últims decennis amb
l'arribada del turisme, atret per la bellesa del seu paisatge, el caràcter de les
seves poblacions i les possibilitats ludicoesportives que ofereix.
Pel que fa a l'esquí, l'alpí es pot practicar a l'estació de Super Espot i la de PortAiné, i el de fons, a les estacions de Pleta del Prat, a Tavascan. El piragüisme,
els esports d'aventura, la caça i la pesca són altres modalitats esportives que
es poden dur a terme en aquesta comarca. El Parc Nacional d'Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici constitueix un dels paratges més preuats dels Pirineus.
Compartit amb l'Alta Ribagorça, que inclou la part més oriental, les terres
pallareses del parc formen el sector occidental, construït bàsicament per la
vall d'Espot.
La cuina de la comarca s'inscriu en la típica cuina de muntanya. El porc i el
corder són la base dels embotits com el xolís, la botifarra traïdora, la girella i
el goset. Entre els plats cuinats esmentarem el confitat de porc, el freginat de
sang i fetge de corder i els ous amb mel.
Ruta de l'Aventura
La Ruta s'inicia al congost de Collegats, un indret que presenta unes parets idònies per als amants de
l'escalada, i els més atrevits poden seguir la ruta practicant el barranquisme al Barranc de l'Infern. Si es
continua pujant s'arriba a Sort i Llavorsí, bressols del ràfting en l'àmbit europeu, tot i que el riu Noguera
Pallaresa també ofereix la possibilitat de practicar altres esports d'aventura com l'hidrospeed, el caiac
en aigües braves, el piragüisme, el rodeo, etc. Una altra de les alternatives és practicar el senderisme al
llarg de més de 25 rutes que hi ha per tota la comarca combinant els paisatges insòlits, l'art i la cultura.
Els més agosarats poden atrevir-se amb la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya. Continuant
l'aventura cap a les Valls d'Àneu, al pantà de la Torrassa es pot practicar el piragüisme, la canoa, el
busbob, l'ultratube, etc. Si és hivern, la comarca té tres pistes d'esquí nòrdic i tres d'alpí per gaudir de
la neu i dels esports blancs.
33
el PALLARS SOBIRÀ
Sopes de pa amb
brou de fesols
Preparació
En una olla, posar els fesols amb
l'aigua, el tall de cansalada viada,
l'os de pernil i la ceba tallada a
quarts. Una vegada que els fesols
estiguin cuits, colar el brou de les
mongetes i posar-lo juntament amb
el pa sec, que s'haurà tallat finament.
Esperar fins que arrenqui el bull
altre cop.
Servir la sopa en un plat, juntament
amb uns fesols, unes gotes d'oli
d'oliva i una branqueta de farigola.
Ingredients
Per al brou de les
mongetes:
– 150 g de fesols
(mongeta seca)
– 2 l d'aigua
– 1 tall de cansalada
viada
34
– 1 os petit de pernil
– 1 ceba
– 150 g de pa tallat
a làmines fines
– 1 fulla de romaní
– oli d'oliva
Palpís de corder
Preparació
Dessosar la cuixa de corder.
Salpebrar-la i omplir-la amb els talls
de cansalada viada, els alls i el
julivert. Tancar la cuixa donant-li
forma de rodó i lligar-la amb un
cordill. Posar la cuixa a rostir amb la
ceba tallada. Quan la ceba estigui
cuita i les cuixes rosses, afegir-hi la
copa de vi, la de brandi i el got de
brou. Deixar-ho coure tot durant una
hora i mitja.
Per guarnir, posar les prunes
prèviament escaldades uns minuts
abans del final de la cocció. Enrossir
també unes patates a làmines en
una paella.
Ingredients
– 1 cuixa de corder
– 3 talls de cansalada
viada
– 1 cabeça d'alls
– 2 cebes
– 200 g de patates
– 1 copa de brandi
– 1 copa de vi banc
– 1 got de brou
– julivert, sal i pebre
negre
35
SOBIRÀ
chando la gran abundancia de agua.
La llegada del turismo ha sido el
gran revulsivo de los últimos años,
con amplias posibilidades como la
práctica del excursionismo, la escalada, los deportes de nieve o los de
aventura. El sector occidental del
Parque Nacional de Aigüestortes y
En el Pallars Sobirà se degusta una
sabrosa y típica cocina de montaña.
El cerdo y el cordero son la base de
embutidos como el xolís, la butifarra
traidora, la girella, etc.
Sopas de pan con
caldo de alubias
Palpís de cordero
Ingredientes:
Ingredientes:
150 g de alubias; 2 l de agua; 1 trozo de panceta; 1
hueso pequeño de jamón; 1 cebolla; 150 g de pan
cortado en láminas finas; 1 hoja de tomillo; aceite de
oliva.
1 pierna de cordero; 3 lonchas de panceta; 1 cabeza de
ajos; 2 cebollas; 200 g de patatas; 1 copa de brandy; 1
copa de vino banco; 1 vaso de caldo; perejil, sal y
pimienta negra.
Elaboración:
Elaboración:
En una cazuela, colocar las alubias con agua, el trozo
de panceta, el hueso de jamón y la cebolla cortada a
cuartos. Cuando las alubias estén cocidas, colar el
caldo de las judías y ponerlo con el pan seco finamente
cortado. Esperar a que vuelva a hervir.
Deshuesar la pierna de cordero. Salpimentarla y rellenarla con los trozos de panceta, los ajos y el perejil.
Cerrar la pierna dándole forma de redondo y atarla con
un cordel. Ponerla a asar junto con la cebolla. Cuando
ésta esté cocida y la pierna dorada, añadir la copa de
vino, el brandy y el caldo. Dejar cocer durante una hora
y media. Decorar con unas ciruelas –previamente escaldadas– y con unas patatas a láminas, doradas en
una sartén.
Servir la sopa en un plato con las alubias, unas gotitas
de aceite de oliva y una ramita de tomillo.
36
Estany de Sant Maurici constituye otro
de los principales encantos de la zona.
RUTA
La Ruta de la Aventura se inicia en el desfiladero de Collegats, un lugar idóneo para los amantes de la escalada.
Los más atrevidos pueden practicar el barranquismo en el Barranco del Infierno. En Sort y Llavorsí, cunas del
rafting a nivel europeo, las aguas del Noguera Pallaresa también permiten practicar el hidrospeed, el kayak,
el piragüismo, el rodeo, etc. El senderismo, con más de 25 rutas por toda la comarca, plantea la ruta más
atrevida a la cima de la Pica d'Estats, la montaña más alta de Cataluña. En dirección a las Valls d'Àneu, en el
pantano de la Torrassa se puede practicar el piragüismo, la canoa, el busbob, el ultratube, etc. Y si es invierno,
la comarca ofrece tres pistas de esquí nórdico y tres de alpino para disfrutar de la nieve.
el
PALLARS
COMARCA
La comarca del Pallars Sobirà tiene
una superficie de 1.355 km2, una
población de más de 5.700 habitantes y un total de 15 municipios. Desde mediados del siglo XX han tenido una fuerte implantación las industrias hidroeléctricas, aprove-
el PLA D'URGELL
El Pla d'Urgell és una comarca de nova creació, concretament del març de
1988. Té una superfície de 304 quilòmetres quadrats, una població de més de
28.000 habitants i 16 municipis regats pel canal d'Urgell. Mollerussa és el
centre geogràfic i econòmic del Pla d'Urgell i capital natural de la comarca.
L'economia del Pla té una base eminentment agrícola amb conreus intensius
de regadiu: farratges, cereals, hortalisses i arbres fruiters. Les explotacions
ramaderes, especialment de porcí i boví i també d'aviram, tenen un gran pes
econòmic. La indústria, igual que els serveis, es concentra sobretot a
Mollerussa i està molt relacionada amb l'agroalimentació.
La construcció del canal d'Urgell va canviar completament l'economia i
l'aspecte del Pla i va transformar unes terres dures en terres regades i riques.
L'obra, que va ser inaugurada el 1861 però no es va acabar fins al 1865, té un
total de 144 quilòmetres de canal. Recentment s'han inaugurat l'Espai
Cultural del Canal d'Urgell, a la Casa Canal de Mollerussa, i les Rutes pel
Canal d'Urgell, dos nous atractius que ofereix la comarca.
El paisatge suau i horitzontal de la zona fa que la pràctica de l'excursionisme
sigui un altre dels atractius de la comarca, sense oblidar les poblacions, que
conserven l'encant del passat, les festes populars, una àmplia oferta de fires
i una gastronomia rica i suculenta que es pot degustar a nombrosos i
qualificats establiments de restauració de la comarca.
Rutes pel Canal d'Urgell
Les Rutes pel Canal d'Urgell són una nova iniciativa destinada a donar a conèixer el patrimoni paisatgístic
i monumental dels paratges propers al canal d'Urgell, una de les infraestructures hidràuliques més
importants a les comarques de Lleida. Aquests itineraris han estat promoguts per sis centres excursionistes
de les comarques de Ponent amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Les 14 rutes
que voregen el canal i els llocs pròxims han estat projectades per fer-les bàsicament a peu, encara que
també es poden fer amb bicicleta. Cada itinerari té entre 12 i 15 quilòmetres i es desenvolupen a cinc
comarques diferents: les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, el Segrià i l'Urgell. A banda dels encants
paisatgístics, les rutes inclouen la visita d'espais d'interès natural, obres d'enginyeria o llocs d'especial
interès cultural que es troben als itineraris escollits (castells, restes arqueològiques i espais museístics).
37
el PLA D'URGELL
Orelletes
Preparació
Per fer unes quantes orelletes, agafar
12 ous, 500 g de farina, 250 g de
sucre i 1 vas d'oli. Amassar-ho tot
plegat i afegir-hi una mica de
saliandra (al gust).
Una vegada feta la massa, dividir-la
en unes quantes boles, que s'han de
deixar reposar una estona amb un
drap moll a sobre perquè no
s'assequi la pasta. Estirar les boles
amb les mans sucades d'oli i fer una
massa ben fina. Un cop feta la massa,
posar-la en oli ben calent a la paella
i fregir-la. Deixar refredar i posar
sucre per sobre.
Ingredients
– 500 g de farina
– 250 g de sucre
– 1 vas d'oli
– 12 ous
– matafaluga
– saliandra
38
38
Cassola de Linyola
Preparació
Coure la cansalada, el conill, la
llonganissa, la ceba i el tomàquet en
una cassola amb oli ben calent.
Després, afegir-hi els cargols i els
espinacs i que tot plegat bulli a foc
lent una bona estona.
Ingredients
Per a 10 persones:
– 1.500 g d'espinacs
– 300 g de cansalada
viada
– 1 conill i mig
– 1 kg de tomàquet
– 1.200 g de cargols
– 600 g de llonganissa
– oli
– sal i pebre
– bitxo
– ceba
39
39
el PLA D'URGELL
COMARCA
El Pla d'Urgell es una comarca que se
creó en marzo de 1988. Tiene una superficie de 304 km2, una población de más
de 28.000 habitantes y 16 municipios
regados por el canal de Urgell, con
Mollerussa como capital. La economía
es eminentemente agrícola y ganadera,
mientras que la industria y los servicios
están muy relacionados con el sector
de la agroalimentación. La construcción del canal de Urgell convirtió las
tierras en una zona rica de regadío.
Recientemente se han inaugurado el
Espacio Cultural del Canal de Urgell, en
la Casa Canal de Mollerussa, y las
Rutas por el Canal de Urgell, dos
nuevos atractivos que ofrece la comarca, así como la práctica del excursionismo, el encanto de los pueblos de la zona, las fiestas populares, una amplia oferta de ferias y
una rica gastronomía.
RUTA
Las Rutas por el Canal d'Urgell son una nueva iniciativa destinada a dar a conocer el patrimonio paisajístico
y monumental de los parajes próximos al canal de Urgell, una de las infraestructuras hidráulicas más
importantes de las comarcas de Lleida. Estos itinerarios han sido promovidos por seis centros excursionistas
de las comarcas de Lleida con el apoyo del Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida. Las 14 rutas que
bordean el canal y los lugares próximos han sido proyectadas para realizarlas básicamente a pie, aunque
también se pueden hacer en bicicleta. Cada uno de los itinerarios tiene entre 12 y 15 kilómetros y se desarrollan
en cinco comarcas diferentes: las Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, el Segrià y el Urgell.
Orelletes
Cassola
de Linyola
Ingredientes:
Ingredientes para 10 personas:
500 g de harina; 250 g de azúcar; 1 vaso de aceite; 12
huevos; anís; saliandra.
1.500 g de espinacas; 300 g de panceta; 1 conejo y
medio; 1 kg de tomates; 1.200 g de caracoles; 600 g de
longaniza; aceite; sal y pimienta; guindilla; cebolla.
Elaboración:
Elaboración:
Mezclar los huevos, la harina, el azúcar y el aceite.
Amasarlo todo junto y echarle un poco de saliandra.
Dividir la masa en bolas y dejar reposar durante un rato
encima de un trapo húmedo para que la pasta no se
seque. Después, untarse las manos con aceite y estirar
las bolas haciendo una masa bien fina. Freírlas en una
sartén con aceite muy caliente. Dejar enfriar y espolvorear con azúcar.
40
Coger la panceta, el conejo, la longaniza, la cebolla y el
tomate y ponerlo en una cazuela con aceite abundante.
Dejarlo cocer durante un rato. Transcurrido un tiempo,
añadir los caracoles y las espinacas. Dejar que hierva
a fuego lento hasta que esté bien cocido.
la SEGARRA
La comarca de la Segarra té una extensió de 720 km2, més de 17.000 habitants
i 21 municipis, amb la capital a Cervera. La importància històrica de la
Segarra es veu reflectida en les restes arqueològiques o monumentals que
es conserven a molts indrets de la comarca: prehistòriques (Sant Guim de
Freixenet), romanes (Guissona), romàniques (Cervera), gòtiques (les
Pallargues), barroques (Sant Ramon) i modernistes (el sindicat de Cervera).
Quant a conreus, trobem les planes cerealistes i l'olivera i l'ametller a la
muntanya mitjana. La ramaderia constitueix un important complement de
l'agricultura. La indústria hi proporciona nombrosos llocs de treball a les
poblacions més importants: Cervera, Guissona, Torà i Sant Guim de Freixenet.
Un dels atractius per visitar a la comarca, a més del conjunt monumental de
Cervera, són els castells que alberga, que, al començament, van ser torres de
guaita aturonades que vigilaven els camins i que més endavant esdevindrien
nuclis de població.
La tradició ramadera i cerealista de la Segarra determina molt profundament
les característiques de la seva cuina tradicional. Els plats més habituals són
els derivats del porc i de l'elaboració de la seva carn (embotits) i les gustoses
coques de recapte. També destaquen les carns farcides de fruites i de fruits
secs. Una altra cuina típica de la comarca és la relacionada amb la caça, com
els plats fets amb conill i perdiu.
Ruta dels Castells
Un dels itineraris més suggestius que el visitant troba a les Terres de Lleida és el dels castells: no es tracta
de fortaleses immenses, però sí d'edificis ben conservats que ens transporten als temps medievals en
què aquestes terres marcaven la frontera entre els mons àrab i cristià. La clàssica Ruta dels Castells de
Lleida inclou quatre fortaleses: Montsonís, a la Noguera; Montclar, a l'Urgell, i Florejacs i les Pallargues,
a la Segarra (la visita guiada es fa els dissabtes i els diumenges, a les 11.00 i 12.30 h, tot i que els grups
nombrosos poden accedir-hi durant tota la setmana, concertant prèviament la visita). A les anteriors
construccions s'ha afegit el castell de Vicfred, també a la Segarra, que recrea una gran mansió senyorial
dels segles XVIII i XIX. Finalment, el castell medieval de Verdú, a l'Urgell, també és visitable trucant
prèviament a l'ajuntament de la vila.
41
la SEGARRA
Amanida segarrenca
d'arengades i
figues
Preparació
Trossejar les figues, l'enciam,
l'enciam de fulla de roure i l'escarola.
Col·locar-ho en un plat i, a sobre,
afegir l'arengada trossejada amb oli.
Reduir el vinagre balsàmic amb
sucre, perquè perdi l'acidesa, i
deixar-lo refredar. Abocar-lo sobre
l'amanida, com també l'oli d'oliva i,
si es vol, una miqueta de mel.
Tallar la cansalada fina, trossejar-la
i fregir-la. Després, posar-la per sobre. Afegir-hi les nous a trossets
petits.
Ingredients
– 4-5 figues fresques
– enciam normal
– enciam de fulla
de roure
– 2 arengades
fresques
42
42
– escarola
– 4 talls de cansalada
– 2 nous
– vinagre balsàmic
– oli d'oliva
– sal, sucre
Filet de porc amb
fruites i salsa de
ratafia de la Segarra
Preparació
Tallar el filet de porc en quatre talls.
Salpebrar-los i passar-los per la
graella.
Preparar un fons fosc, per exemple
de verdures, pastanaga, ossets, etc.
Afegir-hi la crema de llet i la ratafia
de nous. Quan comenci a bullir,
afegir-hi la carn.
El plat es pot decorar amb fruita
trossejada i, si es vol, s'hi pot afegir
un almívar molt suau.
Ingredients
– 1 filet de porc
– fons fosc
– crema de llet
– ratafia de nous
– 1/2 pera
– 1/2 poma
– 1/2 préssec
– oli d'oliva
– sal i pebre
43
la SEGARRA
COMARCA
La comarca de la Segarra tiene una
extensión de 720 km2, más de 17.000
habitantes y 21 municipios, con la
capital en Cervera. Su importancia
histórica se ve reflejada en los restos arqueológicos o monumentales
que se conservan en la comarca:
prehistóricos (Sant Guim de
Freixenet), romanos (Guissona),
románicos (Cervera), góticos (Les
Pallargues), barrocos (Sant Ramon)
y modernistas (Cervera). Además
del conjunto monumental de
Cervera, los castillos son otro de los
atractivos de la comarca.
RUTA
Uno de los itinerarios más sugestivos que el visitante encuentra en las Tierras de Lleida es el de los castillos,
que incluye cuatro fortalezas: Montsonís, en la Noguera; Montclar, en el Urgell, y Florejacs y Les Pallargues,
en la Segarra (la visita guiada se efectúa los sábados y los domingos, a las 11.00 y 12.30 h, aunque los grupos
pueden visitarlos durante la semana, previa cita). A las anteriores construcciones se ha añadido el castillo de
Vicfred, también en la Segarra, que recrea una gran mansión señorial de los siglos XVIII y XIX. El castillo
medieval de Verdú, en el Urgell, también es visitable llamando previamente al ayuntamiento.
Ensalada de la Segarra
de arenques e higos
44
44
La cocina de la Segarra se basa en
su tradición ganadera y cerealista.
Los platos más habituales son los
derivados del cerdo y los relacionados con la caza como los confeccionados con conejo o perdiz. Las tortas de recapte son otro manjar exquisito.
Filete de cerdo con
frutas y salsa de ratafía
de la Segarra
Ingredientes:
Ingredientes:
4-5 higos; lechuga normal; lechuga hoja de roble; 2
arenques; escarola; 4 lonchas de panceta; 2 nueces;
vinagre balsámico; aceite de oliva; sal; azúcar.
1 filete de cerdo; sofrito de verduras; crema de leche;
ratafía de nueces; 1/2 pera; 1/2 manzana; 1/2 melocotón; aceite de oliva; sal y pimienta.
Elaboración:
Elaboración:
Trocear los higos, la lechuga, la lechuga hoja de roble
y la escarola. Colocarlo en un plato y encima, añadir el
arenque troceado con aceite. Reducir el vinagre balsámico con azúcar –para que pierda acidez– y dejarlo
enfriar. Verterlo por encima, así como el aceite de
oliva, si se quiere con un poco de miel. Cortar la
panceta fina, trocearla, freírla y echarla por encima.
Añadir las nueces en trocitos pequeños.
Cortar el filete de cerdo en cuatro trozos. Echarle sal y
pimienta y pasarlo por la parrilla. Preparar un sofrito
de verduras y añadir la crema de leche y la ratafía de
nueces. Cuando empiece a hervir, añadir la carne.
Como acompañamiento y para decorar el plato, trocear la fruta, que se puede complementar con un
almíbar muy suave.
el SEGRIÀ
El Segrià té 1.369 km2, més de 163.000 habitants i un total de 38 municipis. La
presència d'un gran riu determina no solament els regadius –amb una
important xarxa d'antigues sèquies i canals (Urgell, Aragó i Catalunya,
Pinyana)– sinó també una indústria hidroelèctrica pionera. La comarca ha
estat essencialment agrícola durants segles: horta, fruita, cereals, farratges i
olivera en constituïen la riquesa tradicional. Amb el segle XX el sector
industrial a la ciutat ha anat augmentant i actualment Lleida migparteix la
seva activitat entre la indústria i el sector terciari. La resta de municipis del
Segrià són essencialment agrícoles, amb una especialització pionera en la
fruita (pera, poma i préssec).
Culturalment és important subratllar l'existència d'una Lleida monumental.
Un dels monuments més emblemàtics és la Seu Vella, un conjunt arquitectònic
que presideix la ciutat antiga des del cim de la Suda, i que va ser consagrat
el 1278; la Catedral Nova, acabada el 1790, un edifici neoclàssic de tres naus
i la mateixa altura; l'església romànica de Sant Llorenç, una obra romànica
tardana (segle XIII), que fou acabada ja en estil gòtic (segle XIV) i la Paeria, un
edifici del segle XIII.
En termes gastronòmics, el Segrià reuneix les tradicions casolanes de la gent
arrelada a la terra. Els plats típics més importants són l'olla barrejada,
l'escudella i la carn d'olla i els cargols a la llauna o a la brutesca, acompanyats
d'escalivada i de carxofes al caliu.
Ruta Monumental
Un dels itineraris monumentals més espectaculars de la ciutat de Lleida és el que descobreix al visitant
les joies emblemàtiques de la ciutat: la Seu Vella i el Palau de la Paeria. Aquest darrer és un dels edificis
civils romànics més importants de Catalunya, seu de l'Ajuntament de Lleida, on es poden visitar restes
monumentals datables des del segle V a.C. fins al segle XVIII de la nostra era, l'Arxiu Municipal, el Saló
del Retaule, etc. L'itinerari continua per la plaça de Sant Joan, un espai de reunió ciutadana –presidit per
l'església que porta el mateix nom, d'estil neogòtic– que conjuga el sabor tradicional amb l'urbanisme
més modern. El turó de la Seu Vella, el millor mirador de la ciutat, acull el perímetre emmurallat més gran
d'Europa, l'antiga fortalesa àrab de la Suda i la catedral de la Seu Vella, magnífic conjunt arquitectònic
romanicogòtic que consta de temple, claustre i campanar.
45
el SEGRIÀ
Gin pòmic
Preparació
Barrejar tots els ingredients per fer
la gelatina i donar una mica de temperatura perquè es fongui. Deixar
refredar i tallar la gelatina al gust.
Se li dona una mica de color blavós
amb unes gotes de concentrat de
col llombarda.
Liquar les pomes per extreure'n el
suc. Barrejar el suc de llimona i
posar en un sifó de càrrega CO2
perquè es produeixi l'efecte de
refresc gasificat de poma.
Per al concentrat de menta, en un
almívar, fet de 6 parts de sucre i 4
d'aigua, posar unes fulles de menta
fresca i passar-ho per la thermomix.
En un plat fons, posar una base de
poma ratllada i a sobre, unes
rodanxes de llimó caramel·litzades
al forn amb una mica de sucre. Posar la gelatina de ginebra i unes
gotetes de menta. Per acabar, abocar el suc de poma gasificat fred en
un got per barrejar-ho amb molt de
gel pilé.
46
Ingredients
Per a la gelatina:
– 1 dl de ginebra
– 2 g de gingebre
en pols
– 2 fulles de gelatina
– 1 dl de suc de
llimona
Per al suc de poma
gasificat:
– 1 kg de pomes
Granny Smith
– el suc d'una llimona
Per al concentrat de
menta:
– 6 parts de sucre
– 4 parts d'aigua
– fulles de menta
fresca
Llom de bacallà
Farrerina
Preparació
En una sauté, saltar els espinacs
amb una mica d'all, juntament amb
les panses i els pinyons. Posar-hi
una mica de sal i reservar-ho a part.
Passar el bacallà per farina i fregirlo amb oli ben calent fins que faci
una petita crosta.
En una safata de forn, disposar els
espinacs en forma de llit, preparat
per posar-hi el bacallà. Cobrir el
bacallà amb allioli i posar al forn a
160° C fins a aconseguir un daurat
ben maco.
Ingredients
– 4 lloms de bacallà
dessalats
– 1/2 kg d'espinacs
naturals
– 100 g de panses
– 50 g de pinyons
– all
– oli d'oliva
– allioli
47
el SEGRIÀ
COMARCA
El Segrià tiene 1.369 km2, más de 163.000
habitantes y un total de 38 municipios.
La comarca ha sido agrícola por tradición: huerta, fruta, cereales, forrajes,
etc., aunque la actividad industrial y el
sector terciario han ido ganando terreno en el último siglo.
Culturalmente hay que destacar el rico
patrimonio monumental de la capital,
Lleida. Las construcciones más
emblemáticas son la catedral de la
Seu Vella, consagrada en 1278; la
Catedral Nueva, edificio neoclásico
finalizado en 1790; la iglesia románica
de Sant Llorenç; magníficos palacios
como el de la Diputación y el de la
Paeria, y un formidable conjunto de
casas modernistas.
En términos gastronómicos, hay que
destacar la olla barrejada, la escudella
y cocido y los caracoles a la llauna o a
la brutesca.
RUTA
Uno de los itinerarios monumentales más espectaculares de la ciudad de Lleida es el que descubre al visitante
las joyas emblemáticas de la ciudad: la Seu Vella y el Palacio de la Paeria. Éste último es uno de los edificios
civiles románicos más importantes de Cataluña, sede del Ayuntamiento de Lleida, donde se pueden visitar
restos monumentales fechados desde el siglo V a.C. hasta el siglo XVIII de nuestra era, el Archivo Municipal,
el Salón del Retablo, etc. El itinerario sigue por la plaza de San Juan, un espacio –presidido por la iglesia que
lleva el mismo nombre, de estilo neogótico– que conjuga el sabor tradicional con el urbanismo más moderno.
La colina de la Seu Vella, el mejor mirador de la ciudad, alberga la catedral de la Seu Vella, magnífico conjunto
arquitectónico románico-gótico que consta de templo, claustro y campanario.
Gin Pòmic
Ingredientes:
1 dl de ginebra; 2 g de jengibre en polvo; 2 hojas de
gelatina; 1 dl de zumo de limón; 1 kg de manzanas
Granny Smith; el zumo de un limón; azúcar; agua;
hojas de menta.
Lomo de bacalao
Farrerina
Ingredientes:
4 lomos de bacalao desalados; 1/2 kg de espinacas; 100
g de pasas; 50 g de piñones; 1 ajo; aceite de oliva; alioli.
Elaboración:
48
Elaboración:
Mezclar la ginebra, el jengibre y las hojas de gelatina
y dar un poco de temperatura para que ésta se funda.
Dejar enfriar y cortar la gelatina al gusto. Licuar las
manzanas para extraer el zumo. Mezclar con el zumo
de limón y poner en un sifón de carga CO2. En un
almíbar (6 partes de azúcar y 4 de agua), incorporar
unas hojas de menta fresca y pasarlo por el thermomix.
En un plato hondo, poner una base de manzana rallada, encima unas rodajas de limón caramelizadas. Verter la gelatina de ginebra y unas gotitas de menta y el
zumo de manzana gasificado que previamente se ha
enfriado en un vaso mezclador con mucho hielo pilé.
En una sauté, saltear las espinacas con las pasas, los
piñones y un poco de ajo. Echar sal y reservarlo.
Enharinar el bacalao y freírlo con aceite muy caliente
hasta que se haga una pequeña costra.
En una bandeja de horno, poner una base de espinacas
y encima, el bacalao. Añadir al bacalao un poco de
alioli y hornear a 160° C, hasta que se dore.
el SOLSONÈS
El Solsonès té una superfície de 998 km2, una població superior als 11.000
habitants i un total de 15 municipis, essent Solsona la capital. Molts dels seus
municipis tenen la població disseminada en masies, que són bells exemplars
de l'arquitectura tradicional dels segles XVI al XVIII.
A la zona nord, on neix el riu Cardener, s'erigeixen els relleus dels Bastets, la
serra de Busa i el Port del Comte; hi trobem un petit territori d'una bellesa
singular, la Vall de Lord. No podem oblidar altres indrets com la Vall d'Ora,
Sant Esteve d'Olius, les salines de Cambrils, el santuari del Miracle o el
santuari de Pinós, on es troba el centre geogràfic de Catalunya. L'explotació
forestal i ramadera es localitza sobretot a la zona pre-pirinenca i l'agricultura
de secà, als altiplans de migdia.
Solsona, la seva capital, ha estat anomenada la ciutat de la calma, per la
sensació que produeixen els seus carrers empedrats, els portals, les places
i les cases que algun dia van ser palaus, sense oblidar l'entorn de la catedral
i el Palau Episcopal.
En termes gastronòmics, els plats del Solsonès són sòlids i saborosos amb
carns excel·lents: conill, xai, vedella, pollastre de corral, senglar. El porc i les
seves elaboracions, especialment els embotits, també fan de bon tastar. A la
tardor el gran esdeveniment gastronòmic són els bolets, producte estrella de
totes les taules. Els pastissers també hi destaquen per ser els millors artesans
de la coca, les bales de trabuc o el pastís del Solsonès.
Ruta: Un món natural
Aquest recorregut proposa fer una passejada per descobrir entorns de marcat caràcter rural, on les
masies i esglésies que esquitxen el territori formen part d'un paisatge de bellesa singular. Durant aquest
trajecte, després de visitar Solsona i el seu clos antic travessarem les gorges del Cardener, on recentment
s'hi ha construït l'embassament de la Llosa del Cavall, la interessant vila de Sant Llorenç de Morunys, el
naixement del riu Cardener, Port del Comte, Coll de Jou, passant per Cambrils, on hi ha una font salada,
i continuarem cap al mirador de Serra Seca i el pont del Clop fins a arribar una altra vegada a Solsona.
49
el SOLSONÈS
Bacallà amb panses
i truita de farina
Preparació
Fregir els talls de llom de bacallà,
prèviament dessalats i enfarinats, i
posar-los en una cassola de terrissa.
A part, sofregir la ceba, la pastanaga
i els alls, fins que quedi mig rosset.
Afegir-hi un polsim de pebre
vermell, unes cullerades de
tomàquet triturat, una mica de farina
i el brou de carn o aigua. Colar el
sofregit per sobre del bacallà i afegirhi una picada consistent en una mica
de safrà, alls, ametlles i un tros de
pa fregit, tot ben picat, i, amb l'ajuda
d'una cullera de fusta, remenar la
cassola. Deixar fer xup-xup.
Per fer la truita, batre els ous amb un
xic de sal i pebre negre i una mica
d'aigua i farina. Escalfar oli en una
paella i fer una truita plana amb
l'ajuda d'una forquilla. Tallar la truita
de farina en quatre trossos i afegir a
la cassola amb el bacallà i les panses,
posades prèviament en remull.
Deixar-ho bullir tot uns dos minuts.
50
50
Ingredients
– 4 talls de llom de
bacallà
– panses sense cua
Per al sofregit:
– ceba
– pastanaga
– alls
– tomàquet triturat
– brou de carn
– farina
– oli d'oliva
– sal, pebre vermell i negre
Per a la picada:
– safrà
– alls
– ametlles
– pa fregit
Per a la truita de farina:
– 2 ous
– sal
– pebre negre
– aigua i farina
Patates d'Odèn
amb fredolics,
botifarra i costella
Preparació
Netejar les patates amb aigua, posar-les senceres i amb pela en una
cassola i cobrir-les d'aigua. Deixarles bullir a foc lent uns 15 minuts.
Comprovar amb un escuradents que
estiguin cuites (si surt net, ja estan).
Deixar-les refredar amb aigua, treure
la pela i fer un puré de patata. Afegirhi sal i pebre i, si es vol, una mica de
mantega.
En una paella, rostir la costella i la
botifarra. Els fredolics, prèviament
bullits, saltar-los amb una mica d'oli
d'oliva, all i julivert.
Ingredients
Un cop fet el puré, afegir els fredolics
saltats. Barrejar-ho tot o repartir-los
per sobre. En un costat del puré,
posar la botifarra i a l'altre costat, la
costella.
– patata kanabec
d'Odèn
– fredolics de
temporada
– botifarra (negra
o blanca)
– costella de porc
(millor confitada)
Nota: les patates també es poden
escalivar al forn, on s'aconsegueix
un gust més intens.
51
el SOLSONÈS
COMARCA
El Solsonès tiene una superficie de
998 km2, una población superior a los
11.000 habitantes y un total de 15
municipios, con Solsona como capital comarcal. La explotación forestal y
ganadera, así como la agricultura de
secano, son la base de su economía.
Los bosques y los valles de la comarca como el de Lord, la Vall d'Ora, las
salinas de Cambrils o el santuario de
Pinós poseen una belleza singular.
La capital recibe el nombre de la ciudad de la calma, por la sensación que
producen sus calles empedradas, los
RUTA
La ruta denominada "Un mundo natural" propone realizar un paseo para descubrir entornos de marcado
carácter rural, donde las masías e iglesias que salpican el territorio forman parte de un paisaje de belleza
singular. Durante este trayecto, después de visitar Solsona y su casco antiguo atravesaremos los desfiladeros
del Cardener, donde recientemente se ha construido el embalse de la Llosa del Cavall, el interesante pueblo
de Sant Llorenç de Morunys, el nacimiento del río Cardener, Port del Comte, Coll de Jou, pasando por Cambrils,
donde hay una fuente salada, y continuaremos hacia el mirador de Serra Seca y el puente de Clop hasta llegar
otra vez a Solsona.
Bacalao con pasas y
tortilla de harina
Ingredientes :
4 filetes de bacalao; pasas; cebolla; zanahoria; ajos;
tomate triturado; caldo de carne; harina; aceite de
oliva; sal; pimentón; pimienta negra; azafrán; ajos;
almendras; pan frito; 2 huevos.
Elaboración:
Freír el bacalao desalado y enharinado y ponerlo en
una cazuela de barro. A parte, hacer un sofrito con la
cebolla, la zanahoria y los ajos. Añadir una pizca de
pimentón, unas cucharadas de tomate triturado, un
poco de harina y el caldo. Colar el sofrito por encima
del bacalao y agregar una picada de azafrán, ajo,
almendras y un trozo de pan frito. Hacer una tortilla
plana batiendo los huevos con un poco de sal y pimienta negra, agua y harina. Cortar la tortilla en cuatro
trozos y añadirlos al bacalao con las pasas (previament
en remojo). Dejar cocer todo un par de minutos.
52
portales, las plazas, sus palacios, el
entorno de la catedral, el Palacio
Episcopal, etc. Los platos del Solsonès
son sólidos y sabrosos con carnes excelentes: conejo, ternasco, jabalí, etc.
y un valor añadido en otoño: las setas.
Sin olvidar las tortas y las balas de
trabuco, en repostería.
Patatas de Odèn con
negrillas, butifarra y
costilla
Ingredientes:
patata kanabec de Odèn; negrillas de temporada; butifarra negra o blanca; costilla de cerdo (a poder ser
confitada).
Elaboración:
Limpiar las patatas con agua y ponerlas enteras y con
piel en una cazuela. Cubrirlas de agua y dejarlas hervir
a fuego lento unos 15 minutos. Dejarlas enfriar en
agua, pelarlas y hacer un puré de patata añadiendo sal
y pimienta –se puede añadir mantequilla–. En una
sartén, freír la costilla y la butifarra. Las negrillas,
previamente hervidas, saltearlas con un poco de aceite
de oliva, ajo y perejil. Cuando el puré esté a punto,
añadir las negrillas salteadas. Mezclarlo todo y colocarlo en un plato. Poner la butifarra en un lado del puré,
y la costilla en el otro.
Nota: las patatas también se pueden asar al horno,
para obtener un sabor más intenso.
l'URGELL
La comarca de l'Urgell té una extensió de 586 km2, més de 31.000 habitants
i comprèn 20 municipis i 23 agregats. Creuen la comarca un total de tres rius:
el Sió, l’Ondara i el Corb. El canal d’Urgell va transformar les terres seques
de la comarca en una de les zones més riques del país. L'Urgell té tres
importants nuclis que el vertebren i que aglutinen una bona part de l’activitat
econòmica: Agramunt, Bellpuig i Tàrrega (capital de la comarca). Posseeix
una economia de base agrícola i ramadera, complementada per la indústria
(metall, alimentària).
La història ha deixat la seva empremta a la comarca amb grans joies
arquitectòniques com el monestir de Vallbona de les Monges, dins de la Ruta
del Císter. Els pobles de la comarca conserven els costums, les tradicions i
propostes de festa i de lleure com la Festa de la Verema i el Vi de Verdú, la
Processó dels Dolors de Bellpuig, les Festes del Segar i el Batre de la Fuliola,
la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, la Fira del Torró i la Xocolata
d’Agramunt, etcètera.
Alguns dels productes que ofereix la comarca són l'oli d’oliva (DO les
Garrigues), vins blancs joves i els negres de criança (DO Costers del Segre),
torrons d'Agramunt, xocolata a la pedra, fruita fresca, fruita seca (ametlla),
panadons d'espinacs, embotits, formatge de cabra, plantes aromàtiques,
derivats de l'ànec i molta artesania, especialment la ceràmica de Verdú, ben
arrelada i que es caracteritza pel seu color negre.
Ruta del Císter
La Ruta del Císter es va crear com a projecte de promoció turística d'àmbit comarcal, amb el propòsit de
potenciar el turisme de les comarques d'interior. Cadascuna de les tres comarques que abraça la Ruta
del Císter –l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell– compta en el seu territori amb un monestir
cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, respectivament, tres joies històriques i
culturals úniques a Catalunya. A més d'aquests tres monestirs, les respectives comarques ofereixen un
conjunt de pobles amb una oferta monumental notable, plens de tradicions i festes populars. Un dels
principals objectius de la Ruta del Císter és impulsar turísticament aquests pobles i ciutats i donar a
conèixer el seu patrimoni cultural, monumental i també gastronòmic.
53
53
l'URGELL
Peus de porc
Preparació
Netejar els peus de porc i partir-los
per la meitat –longitudinalment–.
Posar-los en una cassola amb aigua
abundant i unes fulles de llorer, sal
i pebre, deixant que bulli fins que
els peus quedin tous (unes 2 hores).
A part, fer un sofregit amb la ceba,
els alls i el tomàquet, amb uns grans
de pebre. Posar els peus al sofregit
i afegir-hi els pèsols, el bitxo i el vi
blanc. Preparar una picada amb les
ametlles, les avellanes i el pa torrat
i afegir-ho a la cassola. Deixar-ho
coure durant un quart d'hora i ja
estarà a punt.
Ingredients
– 1 (o 1/2) peu de porc
per persona
– llorer
– sal i pebre
– ceba
– all
– tomàquet
– pebre negre
54
– pèsols
– un bitxo
– vi blanc
Per a la picada:
– ametlles
– avellanes
– pa torrat
Tupina de
llonganissa i
costella
Preparació
Deixar assecar la llonganissa 4 o 5
dies procurant que no s'assequi del
tot. Salar la costella i deixar-la en un
recipient durant 2 dies a la cambra
frigorífica –perquè agafi bé la sal–.
Quan estiguin a punt, cobrir la
llonganissa i la costella, per separat,
amb oli d'oliva i deixar-les fregir
fins que quedin daurades.
Guardar la carn en un recipient de
vidre o fang, amb el mateix oli de la
cocció –si no n'hi ha prou, afegir-hi
oli d'oliva cru–. Encara que els pots
no tanquin hermèticament, la carn
es conservarà durant mesos.
Ingredients
A l'hora de servir, escalfar la conserva de porc en una paella o al
microones. Acompanyar-la amb
tomàquet fregit i alls. També es pot
servir amb samfaina, fesols o bolets
saltats.
– llonganissa
– costella
– oli d'oliva
Per a la guarnició:
– tomàquet fregit
– all
55
l'URGELL
COMARCA
La comarca del Urgell tiene una extensión de 586 km2, más de 31.000 habitantes y comprende 20 municipios y 23
agregados. El Urgell tiene tres importantes núcleos que lo vertebran y que
aglutinan buena parte de la actividad
económica de base agrícola y ganade-
ra, complementada por la industria (metal, alimentaria): Agramunt, Bellpuig y
Tàrrega (capital de la comarca).
La historia ha dejado su huella en la
comarca con joyas arquitectónicas
como el monasterio de Vallbona de
les Monges y con pueblos que conser-
RUTA
La Ruta del Císter se creó como proyecto de promoción turística de ámbito comarcal, con el propósito de
potenciar el turismo de las comarcas de interior. Cada una de las tres comarcas que abarca la Ruta del Císter
–el Alt Camp, la Conca de Barberà y el Urgell– cuenta en su territorio con un monasterio cisterciense: Santes
Creus, Poblet y Vallbona de les Monges, respectivamente, tres joyas históricas y culturales únicas en Cataluña.
Además de estos tres monasterios, las respectivas comarcas presentan un conjunto de pueblos con una oferta
monumental notable, llenos de tradiciones y fiestas populares. Uno de los principales objetivos de la Ruta del
Císter es impulsar turísticamente estos pueblos y ciudades y dar a conocer su patrimonio.
Manos de cerdo
Ingredientes:
1 (o 1/2) mano de cerdo por persona; laurel; sal y
pimienta; cebolla; ajo; tomate; unos granos de pimienta negra; guisantes; una guindilla; vino blanco. Para la
picada: almendras; avellanas; pan tostado.
Elaboración:
Limpiar las manos de cerdo y partirlas por la mitad en
sentido longitudinal. Ponerlas en una cazuela en abundante agua con unas hojas de laurel, la sal y la pimienta, y dejar que hierva todo hasta que las manos estén
blandas (unas 2 horas). Hacer un sofrito con la cebolla,
los ajos y el tomate, con unos granos de pimienta.
Poner las manos en el sofrito y añadir los guisantes, la
guindilla y el vino blanco. Hacer una picada con las
almendras, las avellanas y el pan tostado y echarlo a la
cazuela. Dejarlo cocer durante un cuarto de hora y ya
estará listo.
56
van tradiciones y fiestas como la Fiesta de la Vendimia y el Vino de Verdú,
la Procesión de los Dolores de
Bellpuig, las Fiestas de la Siega y la
Trilla en la Fuliola, la Feria del Teatro
en la Calle de Tàrrega, la Feria del
Turrón y el Chocolate de Agramunt,
etc., además de una rica gastronomía.
Adobo de longaniza
y costilla
Ingredientes:
longaniza; costilla; aceite de oliva. Para la guarnición:
tomate frito; ajos.
Elaboración:
Dejar secar la longaniza durante 4 ó 5 dias sin que se
reseque demasiado. Salar la costilla y dejarla en un
recipiente durante 2 días en la cámara frigorífica.
Cubrir con aceite de oliva la longaniza y la costilla, por
separado, y dejarlas freír hasta que estén doradas.
Guardar la carne en un recipiente de cristal o de barro,
con el mismo aceite de la cocción –si es necesario,
añadir aceite de oliva crudo–. Aunque los botes no
cierren herméticamente, se conserva durante varios
meses. A la hora de servir, calentar el adobo de cerdo
en una sartén o en el microondas. Acompañar la carne
con tomate frito y ajos. También puede servirse con
chanfaina, judías secas o pochas precocidas o con
setas salteadas.
la VAL D'ARAN
La comarca de la Val d'Aran té una superfície de 620 km2, una població de
gairebé 8.000 habitants i un total de 9 municipis amb diversos nuclis
agregats. Envoltada de muntanyes de més de 3.000 metres d'altitud, es
comunica amb el Pallars pel port de la Bonaigua i amb la Ribagorça pel túnel
de Vielha. Els seus habitants parlen l'aranès, una variant del dialecte gascó,
de la família de la llengua d'Oc.
Les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc han donat pas els
darrers decennis al turisme, atret per la bellesa del paisatge, la pràctica de
l'excursionisme i l'esquí, els esports d'aventura i la riquesa monumental. En
total, a la Val d'Aran hi ha 354 quilòmetres de camins forestals, dels quals un
centenar són asfaltats i permeten moltes excursions. Alhora hi ha un gran
nombre d'itineraris per a la pràctica del muntanyisme, amb bons albergs i
refugis. També hi ha guies de muntanya per a les excursions d'estiu a peu,
a cavall i amb bicicleta, i a l'hivern, per a les travessies i ascensions amb
esquís. Els esports hivernals tenen a la Val d'Aran una de les estacions més
importants de tot l'Estat, Baquèira Beret, amb prop d'una cinquantena de
pistes.
La cuina aranesa gaudeix del caràcter i la manera de fer de la cuina gascona.
Entre les elaboracions i els productes propis, a més de les fruites del bosc, els
bolets i les truites també sobresurten els embotits. Els plats més tradicionals
són l'olla aranesa, la truhada –patates farcides de carn–, i la sanganheta, a
base de sang de porc.
Ruta de l'Aigua
Es tracta d'un petit recorregut de gran bellesa per era Artiga de Lin. Amb cotxe es pot sortir de Vielha,
passant per Gausac Plan Batalhèr (16 km), o bé des d'es Bòrdes remuntant tota la vall del riu Joèu (7,7
km). La primera descoberta de l'itinerari és el fabulós salt d'aigua dels Uelhs deth Joèu, procedents de
la glacera de l'Aneto, que porten un llarg recorregut, durant el qual han travessat subterràniament el Circ
dera Artiga. L'única petita dificultat de l'excursió és la remuntada dels Uelhs deth Joèu per un sender amb
fort pendent però recompensat per la frescor de l'entorn. Es travessa un bosc mixt d'avets i faigs fins a
l'Artiga de Lin, impressionant cercle on destaquen pics com el Malh des Pois, el Malh dera Artiga i el Tuc
de Pomèro. Una vegada al refugi de l'Artiga i després d'una tranquil·la passejada per tot el pla, retorn al
punt inicial per pista asfaltada. Però si es vol evitar aquest tram, l'opció seria tornar pel mateix recorregut
a la inversa.
57
57
la VAL D'ARAN
Foie gras saltat amb
patates confitades,
ous i tòfones
Preparació
Pelar les patates i tallar-les en
làmines gruixudes d'un centímetre
aproximadament. Posar-les a
confitar amb el greix, sal i pebre. Un
cop confitades, enrossir-les a foc
fort pels dos costats.
Fregir els quatre ous amb oli de
gira-sol. Enrossir el foie gras (d'un
gruix d'un cm), l'all i el pebre.
Per preparar la salsa, reduir el vi i el
brou fins que el vi dolç quedi una
mica dens. Afegir la meitat de la
tòfona ratllada i deixar coure un
màxim d'un minut. Amb la salsa a
punt, ja es pot muntar el plat.
58
Ingredients
– 500 g de foie gras
– 2 patates grosses
– 50 g de greix d'ànec
– 4 ous de gallina
de casa
– 1 tòfona d'hivern
– 5 cullerades de brou
d'au fosc
– 5 cullerades de vi
dolç
– sal i pebre
– oli de gira-sol
Ceps i salsitxes
estofades amb
gambes
Preparació
En una cassola de ferro amb oli ben
calent, fregir els ingredients de la
picada: pa fregit, julivert, all i
ametlles, procurant que no es
cremin.
Aprofitar el mateix oli per fregir els
ceps, les salsitxes i les gambes. Retirar, fer el sofregit d'all, julivert i
tomàquet. Quan estigui a punt,
afegir els ceps, les salsitxes i les
gambes al sofregit. Rectificar de sal.
Afegir el fumet de peix i la picada.
Coure durant cinc minuts i el plat ja
estarà llest per menjar.
Ingredients
– 200 g de ceps
– 20 salsitxes
– 20 gambes
– all i julivert
– tomàquet
– oli
– sal
– pebre
– fumet de peix
Per a la picada:
– pa fregit
– julivert
– all i ametlles
59
59
la VAL D'ARAN
COMARCA
La Val d'Aran tiene una superficie de
620 km2, una población de casi 8.000
habitantes –que hablan aranés– y un
total de 9 municipios con varios núcleos agregados. Las actividades
agropecuarias y el aprovechamiento
del bosque han dado paso al turismo,
atraído por la belleza del paisaje, la
práctica del excursionismo y el esquí,
los deportes de aventura y la riqueza
monumental. Los deportes de invierno tienen en la Val d'Aran una de las
estaciones más importantes de toda
Europa, Baquèira Beret, con cerca de
una cincuentena de pistas.
RUTA
La Ruta del Agua recorre Era Artiga de Lin. En coche se puede salir desde Vielha, pasando por Gausac y Plan
Batalhèr (16 km), o desde Es Bòrdes remontando todo el valle del río Joèu (7,7 km). Se llega al fabuloso salto
de agua de los Uelhs deth Joèu, procedente del glaciar del Aneto. La única pequeña dificultad de la excursión
es la ascensión a los Uelhs deth Joèu por un sendero de fuerte pendiente, pero recompensado por el frescor
del entorno. Se atraviesa un bosque mixto de abetos y hayas hasta Artiga de Lin, impresionante círculo donde
destacan picos como el Malh des Pois, el Malh dera Artiga y el Tuc de Pomèro. Una vez en el refugio de Artiga
y después de un tranquilo paseo por todo el llano, regreso al punto inicial por pista asfaltada. Pero si se quiere
evitar este tramo, la opción sería regresar haciendo el mismo recorrido a la inversa.
Foie-gras salteado con
patatas confitadas,
huevos y trufas
60
Los platos más tradicionales de la
excelente cocina aranesa son la olla
aranesa, la truhada –patatas rellenas
de carne–, y la sanganheta, a base de
sangre de cerdo. Destacan también
las frutas del bosque, las setas, las
truchas y los embutidos de elaboración artesanal.
Ceps y salchichas
estofadas con gambas
Ingredientes:
Ingredientes:
500 g de foie-gras; 2 patatas grandes; 50 g de grasa de
pato; 4 huevos; 1 trufa de invierno; 5 cucharadas de
caldo de ave; 5 cucharadas de vino dulce; sal y pimienta; aceite de girasol.
200 g de ceps (boletos comestible); 20 salchichas; 20
gambas; ajo y perejil; tomate; aceite; sal; pimienta;
caldo de pescado. Para la picada: pan frito; perejil; ajos
y almendras.
Elaboración:
Elaboración:
Pelar las patatas y cortarlas en láminas gruesas –de un
cm aproximadamente–. Ponerlas a confitar con la
grasa de pato, la sal y la pimienta y dorarlas en aceite
muy caliente. Freír los cuatro huevos con aceite de
girasol. Dorar el foie-gras –de un centímetro–, con el
ajo y la pimienta. Para preparar la salsa, reducir el vino
y el caldo, hasta que el vino dulce se espese. Añadir la
mitad de la trufa rallada y dejarlo cocer un minuto. Con
la salsa a punto, acabar de montar el plato.
En una cazuela, calentar el aceite y freír los ingredientes de la picada. Aprovechar el mismo aceite para freír
los ceps, las salchichas y las gambas. Retirar y hacer el
sofrito de ajo, perejil y tomate. Cuando esté a punto el
sofrito, añadirle estos tres ingredientes. Rectificar de
sal.
Añadir el caldo de pescado y la picada. Dejar cocer
unos cinco minutos y el plato ya estará listo para
servir.
ACTES GASTRONÒMICS
L'ALT URGELL
– Calderada de Sant Antoni (la Seu d'Urgell): 17 de gener.
– Ranxo (Coll de Nargó, Oliana, Organyà i Peramola):
Dimarts de Carnaval.
– Fira de Formatges Artesans del Pirineu (la Seu d'Urgell):
mitjan octubre.
– Festa de la Coca (Balaguer): final de maig, començament
de juny.
– Fira del Meló (Artesa de Segre): final d'agost.
– Fira de la Perdiu (Vilanova de Meià): mitjan novembre.
– Fira dels Productes del Montsec (Àger): començament
de desembre.
EL PALLARS JUSSÀ
L'ALTA RIBAGORÇA
– Jornades Gastronòmiques del Bolet (diferents restaurants de la comarca): caps de setmana d'octubre.
– Fira de la Girella (el Pont de Suert): final d'octubre.
– Tast al Pallars/Fira de Tremp (Tremp): maig.
– Jornades Gastronòmiques del Pallars Jussà (diferents
indrets de la comarca): setembre i octubre.
– Fira del Codony (Tremp): novembre.
LA CERDANYA
EL PLA D'URGELL
– Botifarrada Popular (Bellver de Cerdanya): final de
maig.
– Aplec de la Xicoia (Meranges): final de maig.
– Mostra Gastronòmica (Alp): final de juliol.
– Concurs de Llonganisses de Pagès (Bellver de Cerdanya):
mitjan agost.
– Productes Alimentaris Artesans del Pirineu (Bellver de
Cerdanya): mitjan agost.
– Fira del Porc i el Formatge (Puigcerdà): mitjan octubre.
– Festa de la Cassola (Fondarella): començament de
setembre.
– Festa de la Poma (Barbens): octubre.
LES GARRIGUES
EL SEGRIÀ
– Fira de la Figa (Alguaire): mitjan setembre.
– Setmanes Gastronòmiques de la Fruita (Lleida): segona
quinzena de setembre.
– Fira del Préssec de Pinyana (Alfarràs): mitjan octubre.
– Fira de l'Oli Verd (Maials): començament de novembre.
– Fira de l'Oli de Qualitat Verge Extra (les Borges
Blanques): mitjan gener.
– Concurs de Cassoles de Tros (Juneda): Segona Pasqua
(juny).
– Concurs de Paelles d'Arròs (les Borges Blanques):
mitjan juny.
– Mostra Gastronòmica de les Garrigues (Arbeca,
Juncosa, la Granadella, la Pobla de Cérvoles, les Borges
Blanques i Vinaixa): caps de setmana de novembre.
– Festa de l'Oli Nou (Castelldans): començament de desembre.
L'URGELL
LA NOGUERA
– Mòstra Gastronomica dera Codina Occitana (diferents
indrets de la comarca): caps de setmana de setembre i
octubre.
– Aplec del Bolet (diferents indrets de la comarca): octubre.
– Ranxo (Ponts): començament de març.
– Cassolada de Sant Josep (Albesa): mitjan març.
– Firacóc (Tàrrega): començament de maig.
– Paellada Popular (Agramunt): mitjan juny.
– Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra (Agramunt):
vers el 12 d'octubre.
– Festa de la Verema i el Vi (Verdú): vers el 12 d'octubre.
– Festa de l'Oli (Belianes): mitjan desembre.
LA VAL D'ARAN
61
OFICINES DE TURISME
62
L'ALT URGELL
Turisme Alt Urgell
Passeig Joan Brudieu, 15 - 25700 la Seu d'Urgell
Telèfon: 973 35 31 12 - Fax: 973 35 27 88 [email protected]
Oficina de Turisme de la Seu d'Urgell
Avinguda de les Valls d'Andorra, s/n - 25700 la Seu d'Urgell
Telèfon: 973 35 15 11 - Fax: 973 36 01 56
L'ALTA RIBAGORÇA
Oficina del Patronat de la Vall de Boí
Passeig Sant Feliu, 43 - 25527 Barruera
Telèfon: 973 69 40 00 - Fax: 973 69 41 21
[email protected]
www.vallboi.com
Patronat Comarcal de Turisme de l'Alta Ribagorça
Avinguda de Victoriano Muñoz, 48 - 25520 el Pont de Suert
Telèfons: 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax: 973 69 05 75
[email protected]
www.ribagorca.com
Oficina Municipal de Turisme del Pont de Suert
Avinguda de Victoriano Muñoz, 23 - 25520 el Pont de Suert
Telèfon: 973 69 06 40 - Fax: 973 69 02 93
[email protected] www.elpontdesuert.com
LA CERDANYA
Patronat Municipal de Turisme de Bellver de Cerdanya
Plaça Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de Cerdanya Tel.: 973 51 02 29
[email protected]
www.bellver.org
EL PALLARS SOBIRÀ
Oficina de Turisme del Pallars Sobirà
Avinguda dels Comtes de Pallars, 21 - 25560 Sort
Telèfon: 973 62 10 02 - Fax: 973 62 10 03
[email protected] www.noguerapallaresa.com
Valls d'Àneu Iniciatives Turístiques. Oficina de Turisme a Esterri d'Àneu
Carrer Major, s/n - 25580 Esterri d´Àneu
Telèfon: 973 62 63 45 - Fax: 973 62 63 45 www.vallsdaneu.com
Oficina de Turisme de Llavorsí
Carretera, s/n - 25595 Llavorsí Telèfon: 973 62 22 17
EL PLA D'URGELL
Consell Comarcal del Pla d'Urgell
Prat de la Riba, 1 - 25230 Mollerussa Tel.: 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77
[email protected]
www.plaurgell.org
LA SEGARRA
Oficina Comarcal de Turisme de Cervera
Carrer Major, 115 - 25200 Cervera Tel.: 973 53 13 03 - Fax: 973 53 13 03
[email protected] www.ccsegarra.com/turisme
Oficina de Turisme de Guissona
Plaça Vell Pla, 1 - 25200 Guissona Tel.: 973 55 14 14 - Fax: 973 55 14 14
[email protected] www.guissona.net
LES GARRIGUES
Consell Comarcal de les Garrigues
Avinguda de Francesc Macià, 54 - 25400 les Borges Blanques
Telèfon: 973 14 26 58 - Fax: 973 14 01 06
[email protected]
www.turismegarrigues.com
EL SEGRIÀ
Generalitat de Catalunya
Avinguda de Madrid, 26 - 25002 Lleida
Telèfon: 973 27 09 97 - Fax: 973 27 09 49 www.gencat.net/turisme
Turisme de Lleida
Carrer Major, 31 bis - 25007 Lleida
Telèfons: 973 70 04 02 / 902 25 00 50 - Fax: 973 70 04 80
[email protected] www.turismedelleida.com
LA NOGUERA
Oficina de Turisme de Balaguer
Plaça Mercadal, 1 - 25600 Balaguer
Telèfon: 973 44 66 06 - Fax: 973 44 82 61 - www.balaguer.com
Patronat Municipal d'Iniciatives de Ponts
Plaça del Planell, 5 - 25740 Ponts
Telèfon: 973 46 00 03 - Fax: 973 46 02 77 - [email protected]
EL SOLSONÈS
Oficina de Turisme de Solsona
Ctra. de Bassella, 1 - 25280 Solsona Tel.: 973 48 23 10 - Fax: 973 48 19 33
[email protected] www.elsolsonesinvita.com
Sant Llorenç de Morunys
Carretera de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de Morunys
Telèfon: 973 49 21 81 - Fax: 973 49 21 81
EL PALLARS JUSSÀ
Oficina de Turisme de la Pobla de Segur
Avinguda de Verdaguer, 35 - 25500 la Pobla de Segur
Telèfon: 973 68 02 57 - Fax: 973 68 02 57
[email protected] www.pobladesegur.org
Oficina de Turisme de Tremp
Plaça de la Creu, 1 - 25620 Tremp
Telèfons: 973 65 00 05 / 973 65 00 09 - Fax: 973 65 20 36
[email protected] www.ajuntamentdetremp.com
Oficina de Turisme d'Isona
Plaça de l'Assumpció, 2-3 - 25600 Isona Tel.: 973 66 50 62
[email protected]
www.parc-cretaci.com
Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca
Casa Consistorial. Carrer Únic, s/n - 25515 la Torre de Capdella
Telèfon: 973 66 30 01 - Fax: 973 66 31 45
[email protected]
www.vallfosca.net
L'URGELL
Oficina de Turisme de Bellpuig
Carretera de Belianes, s/n - 25250 Bellpuig Tel.: 973 32 02 92
Oficina de Turisme de Tàrrega
Agoders, 16 - 25300 Tàrrega
Telèfon: 973 50 07 07 - Fax: 973 50 06 66 [email protected]
www.urgell.org i www.larutadelcister.info
LA VAL D'ARAN
Torisme Val d'Aran
Carretera de Gausac, 1 - 25530 Vielha
Telèfon: 973 64 06 88 - Fax: 973 64 30 60
[email protected] www.aran.org
Oficina de Informacion Toristica dera Val d'Aran
Sarriuela, 6 - 25530 Vielha Tel.: 973 64 01 10 - Fax: 973 64 03 72
[email protected] www.aran.org
63
CONTRA
PORTADA
64