DSCCV 17 (Comissió d`Educació i Cultura)/ VIII

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
Reunió número 17
DIARIO DE SESIONES
VIII Legislatura
Any 2013
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
realitzada el dia 21 de març de 2013
Presidència de la Il·lustre Diputada
Senyora M.ª Soledad Linares Rodríguez
SUMARI
(Comença la reunió a les 12 hores i 17 minuts)
Elecció del secretari o secretària de la comissió .................................................................................................
pàgina 3
Pronunciaments de la comissió sobre la compareixença del director general d’Universitat, Estudis Superiors i Ciència per a explicar la modificació en la resolució de beques del curs 2011-2012 (RE número
44.261), els treballs que es realitzen sobre el mapa de titulacions superiors a universitats i centres
d’ensenyances artístiques de la Comunitat Valenciana (RE número 44.262), i els tràmits que es duen a
terme per a la taxació i la venda posterior de la VIU (RE número 44.263), sol·licitats pel Grup Parlamentari Socialista ..................................................................................................................................................
pàgina 3
Intervencions de les diputades senyora Pilar Teresa Sarrión Ponce (GP Socialista) i senyora Rosa María
Barrieras Mombrú (GP Popular) i dels diputats senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida) i senyor
Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís).
Votació del pronunciament amb RE número 44.261: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Votació del pronunciament amb RE número 44.262: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Votació del pronunciament amb RE número 44.263: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Proposició no de llei sobre el desenvolupament urgent de la disposició final primera de la Llei 8/2007,
d’ordenació de centres superiors d’ensenyances artístiques amb el traspàs efectiu de béns i serveis,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 42.969, BOC número 133) .........................
Pàgina 2
pàgina 9
Intervencions dels diputats senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i senyor Lluís Torró Gil
(GP Esquerra Unida) i de les diputades senyora Pilar Teresa Sarrión Ponce (GP Socialista) i senyora María
Teresa Parra Almiñana (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre la declaració de l’any 2013 com a any Estellés, en homenatge a l’escriptor
Vicent Andrés Estellés, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 43.133, BOC
número 135) .......................................................................................................................................................
pàgina 15
Intervencions dels diputats senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida) i senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i de les diputades senyora M.ª Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista) i senyora
M.ª Elena Bonet Mancheño (GP Popular).
Votació: es rebutja per 7 vots a favor i 8 en contra.
Proposició no de llei sobre l’impuls de les actuacions en reconeixement de Joaquín Sorolla i Bastida amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 47.045) ..................................................................................................................................
Intervencions de la diputada senyora Trinidad María Miró Mira (GP Popular) i dels diputats senyor Lluís
Torró Gil (GP Esquerra Unida), senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís) i senyor Juan Soto
Ramírez (GP Socialista).
Votació: s’aprova per unanimitat.
(S’alça la reunió a les 14 hores i 30 minuts)
pàgina 18
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Comissió d’Educació i Cultura realitzada el dia 21 de
març de 2013. Comença la reunió a les 12 hores i 17 minuts. Presideix la il·lustre diputada senyora M.ª Soledad
Linares Rodríguez. Reunió número 17.
Pàgina 3
xença del director general d’Universitats i Estudis Superiors i Ciència. Per tant, anem a..., per a defendre el
seu..., la seua posició, té la paraula la il·lustríssima diputada senyora Pilar Sarrión.
La senyora Sarrión Ponce:
La senyora presidenta:
(Inoïble per raons tècniques) ... per favor, passant llista,
pot vore si tenim quòrum i podem començar la comissió.
Gràcies.
(La secretària passa llista per tal de comprovar si hi ha
quòrum)
Hi ha quòrum. Per tant, comencem amb el primer punt
de l’ordre del dia, que diu: «Lectura i aprovació, si escau,
de l’acta de la reunió anterior.» Com sempre, senyories, si
ningun grup té res a dir, se donarà per aprovada.
Elecció del secretari o secretària de la comissió
La senyora presidenta:
El segon punt, elecció de secretari o secretària de la
comissió. Anem a procedir per a la seua votació. Els
anirà cridant d’un en un la senyora secretària, que està en
funcions.
(La secretària crida per ordre alfabètic les diputades i els
diputats perquè depositen la papereta en l’urna)
Gràcies, anem a procedir al recompte.
(La presidenta fa l’escrutini)
9 vots en blanc i cinc a favor de Víctor Sahuquillo. Per
tant, queda nomenat com a secretari l’il·lustríssim diputat
senyor Víctor Manuela Sahuquillo Martínez.
Pot passar a la taula. (Veus i aplaudiments)
(El diputat elegit ocupa el seu lloc en la mesa)
Pronunciaments de la comissió sobre
la compareixença del director general
d’Universitat, Estudis Superiors i Ciència
per a explicar la modificació en la resolució
de beques del curs 2011-2012 (RE número 44.261),
els treballs que es realitzen sobre el mapa de
titulacions superiors a universitats i centres
d’ensenyances artístiques de la Comunitat Valenciana
(RE número 44.262), i els tràmits que es duen a terme
per a la taxació i la venda posterior de la VIU
(RE número 44.263), sol·licitats pel
Grup Parlamentari Socialista
La senyora presidenta:
Continuem amb els següents punts de l’ordre del dia.
(Veus) A petició del portaveu..., de la portaveu del grup
proponent, del Grup Parlamentari Socialista, s’acumulen
el punt número 3, el punt número 4 i el punt número 5,
que són sobre pronunciaments al..., bé, de la comparei-
Gracias, presidenta.
En primer lugar, quiero dar las gracias a la comisión,
porque, la comisión anterior, no podía asistir, entonces,
aplazara..., solicité el aplazamiento de los puntos y se han
incluido en esta, que ha sido la próxima. Y lo quiero hacer
público, porque creo que es un tema muy importante el solicitar a esta comisión que se pronuncie sobre la comparecencia en la misma del director general de universidades.
Muchos son los temas o los problemas que están sufriendo las universidades públicas, pero también muchos son los
desconocimientos que tenemos desde los grupos parlamentarios, sobre todo en la oposición, sobre cómo se están gestionando determinados temas competencia de esta dirección
general y, por ende, de la conselleria de educación.
En primer lugar, el tema o el pronunciamiento sobre la
modificación en la resolución de becas del curso 20112012. Han pasado ya casi cuatro meses desde que los estudiantes supieron que no..., luego de tener la beca aprobada
no tenían derecho a cobrar la ayuda, porque no existía dotación presupuestaria, el director general, el señor Savall,
no compareció ni dio ninguna explicación, salvo cuando
desde los representantes de los estudiantes, principalmente
de la asociación general de estudiantes, de la asamblea general de estudiantes de la Universidad de Valencia, su presidente les pidió la..., una reunión para que les explicase a
los estudiantes de las universidades públicas qué iba a hacer sobre este tema.
Nosotros, siempre que hablamos o casi siempre que hablamos, desde la oposición queremos tener los datos ciertos, datos concretos, y para eso realizamos preguntas o solicitamos comparecencias, como es este caso. A fecha de
hoy, el dato que tenemos desde el Grupo Socialista digamos que es extraoficial, y aproximadamente van a ser, o
son, seiscientas las personas que se han encontrado en la situación de no poder o de no tener la ayuda una vez aprobada su beca. Eso quiere decir que han tenido que ser las universidades las que han tenido que dar solución a estas
personas, y cuando hablo de universidades hablo de las cinco universidades públicas de la Comunidad Valenciana,
que en mayor o menor medida han tenido estudiantes que
se han encontrado en esta situación.
Nosotros queremos que comparezca para que nos explique los datos reales, pero también para que nos diga exactamente cuáles son las medidas que se han tomado desde la
dirección general o desde la propia conselleria, porque por
los datos que tenemos parece ser que son las universidades
las únicas que han tomado cartas en este asunto y son las
únicas que han hecho frente a las matrículas de estos estudiantes, que una vez aprobados se han visto sin la tasa, sin
el pago de la tasa de matrícula, juntándoseles el curso
2011-2012 con el curso 2012-2013. En un mismo mes
tendrían que haber hecho frente a dos tasas de matrícula.
Eso supondría más de dos mil euros de media en los estudiantes, que, evidentemente, en esta situación no podrían
asumir.
Queremos que se nos explique también por qué ante
preguntas de estas las declaraciones del director general se
han limitado a decir: «Las becas de 2011-2012 de las conselleria eximen de tasas académicas a 2.500 alumnos y el
importe global destinado es de 2.155.000 euros, a lo que
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
hay que sumar los 39.500 estudiantes que reciben ayuda
del ministerio.» Esto creemos que no es contestar a por qué
esos alumnos se han quedado sin beca, y son palabras del
director general.
También tenemos que decir que las universidades están
pasando por un mal momento de financiación y no consideramos que sean ellas las que hayan tenido que soportar en
mayor o medida estas cargas, como tampoco nos parece
bien declaraciones también del señor Savall donde dice que
el problema de la modificación es que hubieron dos universidades, la Universidad de Alicante y la Universidad Miguel Hernández que baremaron mal. Entonces, por esta baremación mal de dos universidades el resto han sido
perjudicadas. Consideramos que esto nos lo debería de explicar y poder tener la oportunidad de, en una comparecencia, hablarlo con él.
En cuanto al segundo de los pronunciamientos que solicitamos, es referido a los trabajos que se están realizando
sobre el mapa de titulaciones superiores en universidades y
centros de enseñanzas artísticas superiores de la Comunidad Valenciana. También pedimos su comparecencia, porque la mayoría de declaraciones que han salido tanto en
prensa como en notas oficiales de la conselleria han sido
del director general de universidades. Allí se nos explica, o
se dice, cómo quieren reducir las titulaciones o cómo van a
configurar el mapa, en líneas tan generales como si no dijesen nada. Reducir titulaciones en las universidades públicas
y, mientras tanto, se sigue prometiendo nuevas titulaciones
en universidades privadas. El ejemplo más claro es la última ley que se aprobó de constitución de una universidad
como la universidad europea de Valencia, donde sigue sin
cumplirse la LOMLOU donde dice que necesita dos titulaciones más para poder tener el mismo de titulaciones requeridas para ser universidad. Y tampoco sabemos si dentro del mapa se van a contemplar estas universidades
privadas que también están duplicando estudios.
También queremos que nos explique el tema del inglés
en los grados universitarios. Si ni siquiera tienen las universidades para poder cubrir toda la oferta, cómo ahora,
con la misma financiación, quieren poner el inglés. Ello...,
desde el Consell se habló de la racionalización del mapa de
titulaciones para adecuarlas y vincularlas al mercado laboral para mejorar la empleabilidad de los universitarios.
Queremos que nos diga qué medidas se están tomando para
alcanzar este objetivo que se han marcado, porque existen
declaraciones, tanto de la consellera de Educación, Cultura
y Deporte como del vicepresidente del Consell y del propio
director general de universidades donde decían que el mapa
de titulaciones se pondría en marcha en el curso 2013-2014
y que sería un mapa totalmente consensuado. Estamos en
marzo y todavía no sabemos nada.
La consellera el otro día ya se desmarcó, pero el señor
Savall sigue hablando de agrupar titulaciones con poca demanda en una sola universidad, de suprimir títulos repetidos en la misma provincia que no lleguen a cincuenta
alumnos, habla de universidades que supriman títulos, que
estas tendrán la oportunidad de poner en marcha otros nuevos títulos con mayor demanda y de forma inmediata, entonces, claro, cuando todas estas declaraciones salen de la
boca de un director general de universidades, nosotros nos
preguntamos que cómo lo van a hacer, porque esto no se
hace tan rápido, no se suprime y se pide otra titulación y te
la dan.
Tampoco entendemos si es que a las universidades ahora
se les abre un mercado y pueden pedir lo que quieran o negociar con la conselleria el cambio de una titulación por
otra. También queremos que nos explique qué va a pasar
Pàgina 4
con los docentes, porque el señor Savall ha hecho declaraciones sobre el tema del personal docente diciendo que se
adaptará al nuevo grado que se implante y, de no poder ser
así, emigrará a la universidad donde se imparta el grado suprimido. Queremos que nos explique esto, porque esto consideramos que no es ni tan fácil ni puede ser así, según la
normativa universitaria existente.
También dijo el propio señor Savall el 31 de marzo que
tendríamos el mapa de titulaciones. Si el 31 de marzo es
dentro de dos semanas y no sabemos nada y ha de ser totalmente consensuado, pues, queremos que nos explique si es
que ha habido algún problema o no se ha podido consensuar, porque la última noticia por un medio de comunicación como Las Provincias fue el pasado 21 de febrero y
decía que los responsables de las negociaciones del mapa
de titulaciones no se habían reunido todavía para trabajar.
Si no se han reunido para trabajar, dudamos mucho ni que
el mapa de titulaciones esté para el curso próximo ni mucho menos que esté finalizado a 31 de marzo de este año.
También queremos que el director general nos explique qué dicen las universidades al respecto, cómo van a
consensuar o están consensuando, en caso de haber empezado ya a trabajar y que esta noticia no sea real, ese
mapa de titulaciones, queremos cuántas titulaciones se
piensan reducir. Son muchas las preguntas sobre declaraciones propias del director general que nosotros queremos que él nos conteste para tener un conocimiento exacto y cierto de por dónde están trabajando sobre el mapa
de titulaciones.
Y ya el último de los pronunciamientos que solicita el
Grupo Socialista en esta comisión es cómo está o cómo se
está llevando a cabo la tasación y posterior venta de la
VIU, así como la cantidad que espera recaudar La Generalitat por esa venta.
Esta es una comparecencia que solicitamos ante unas
declaraciones también del director general de universidades
que contradicen lo que la conselleria dijo a esta diputada
en el pleno sobre que la VIU no estaba en venta.
Miren, en julio de 2012 se anunció que habían tres empresas interesadas en la compra de la VIU y que el Consell
estaba preparando la venta, dicho por el director general.
En septiembre de 2012, el mismo señor Saval afirma
que la negociación con la iniciativa privada está en marcha
y que se venderá antes de fin del 2012. Negociaciones que
inicia el señor Ciscar y que continúa la señora Catalá.
También el rector de la VIU ha visto en positivo que
exista una participación del sector privado en la VIU. Opinión que se ratifica desde el Consell y que la propia consellera en pleno lo dijo, aunque no precisó nada.
También el señor Saval incluye en su discurso de inicio
del curso 2012-2013 de la VIU la posible participación del
sector privado en la VIU. Y reconoce públicamente que antes de finales de mes, de enero de 2013 –estamos ya en
marzo–, la VIU estaría tasada y que a finales de marzo es
posible que ya estuviese vendida. Cuando ahora se habla de
que posiblemente no se venda, que entre capital privado.
El 11 de enero se crea por el Consell la comisión para la
venta y externalización de activos y entidades del sector
público empresarial y fundacional donde está la VIU. Y
mientras tanto, la VIU está solicitando más titulaciones,
quiere dos grados más y cuatro masteres oficiales para el
próximo curso, cuando todo esto está en pleno proceso de
privatización.
El señor Ciscar ha sido el último que ha opinado sobre
el tema y ha dicho que es un asunto concreto y que no va a
decir nada al respecto porque no quiere entorpecer más o
menos el proceso de negociación o la toma de decisiones.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Pero ante una pregunta por escrito de esta diputada, una
solicitud de documentación, se me contesta que el patronato ha decidido iniciar un procedimiento de diálogo competitivo –me gustaría que me explicase el señor Saval qué es
un procedimiento de diálogo competitivo– para la entrada
de capital privado, con la finalidad de reforzar su proyecto
educativo; procedimiento que a fecha 4 de marzo todavía ni
se ha iniciado ni existe ningún expediente de tasación.
Todo esto son preguntas, dudas..., y podríamos estar
aquí hablando mucho más..., o justificar mucho más el porqué pedimos la comparecencia en esta comisión del director general de universidades.
Muchas son las necesidades de información que tenemos y muchas son las obligaciones del Consell y, en este
caso, del director general de Universidad, Estudios Superiores y Ciencia, de explicar en qué están trabajando desde
esa dirección general.
Queremos la información, exigimos la información
exacta sobre estos temas. Y consideramos que el director
general de universidades es la persona responsable de la
conselleria de educación, la persona que está trabajando o
llevando estos temas de primera mano, y por eso nos gustaría su comparecencia aquí en esta comisión.
Gracias.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per a fixar posició... (Veus) Perdó. Per a torn en contra.
Després fixaran posició. Sí, sí. Ja, ja, perdó.
Té la paraula per part del Grup Popular, la senyora Maira Barrieras.
La senyora Barrieras Mombrú:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
És per a exercir el torn en contra, perquè, evidentment,
anem a votar, com ja ho diu el propi torn, en contra del
que demana la senyora Sarrión del Grup Parlamentari Socialista.
Jo, en primer lloc, li volia dir, senyora Sarrión, que n’hi
ha una, una..., a vore, una de les seues afirmacions que no
és certa. Vosté ha dit al finalitzar que té obligació de vindre
ací a donar explicacions el director general, i no en té cap
d’obligació. La que té l’obligació de vindre a donar explicacions és la consellera o, en el seu cas, el secretari autonòmic. El director general tindria obligació en el cas que una
comissió es pronunciara a favor que vinguera ací el director
general. Per tant, no té cap obligació el director general, si
no és que ho decidix la comissió. Obligació sí que té la
consellera en el moment que vostés tenen tots els procediments que en el reglament saben que els empara per a donar i per a poder controlar el govern, que és la seua a més
obligació també, la seua, la de l’oposició. I per això tenen
les preguntes, tenen les compareixences, tenen les interpel·lacions, tenen la possibilitat de presentar PNL... Per
tant, anem a centrar això, perquè obligació el senyor Saval
no en té cap.
De totes maneres, jo vaig a votar en contra, senyora Sarrión, i vaig a fer-li a un favor. Vaig a fer-li un favor perquè
després de sentir-li amb molt d’interés, que sé que vosté a
més està molt assabentada del que pregunta, perquè damunt
ja ens ha donat vosté tota l’explicació del que està ocorrent
en tots els pronunciaments... Però a banda està dient: «Ha
dit el senyor Saval en premsa...,» i no.... no sé què. Ha dit
en roda de premsa...., i no és el que jo vull... Ha dit el senyor...
Si tot el que diu el senyor Saval en premsa a vosté li pareix
Pàgina 5
malament, per a què vol que vinga ací el senyor Saval?,
perquè tornarem a estar en el mateix.
Més val que vinga la senyora consellera, la senyora consellera, que li dirà de primera mà i en primera persona, i
sense contradiccions, que vosté diu que el senyor Saval diu
una cosa i la senyora consellera en diu un altra, que vosté
ho ha dit en algunes afirmacions... Aixina no tindrà problema, perquè sap vosté que el que diu la consellera és el que
es decidix en la conselleria, perquè de moment, mentres
siga la senyora Catalá la consellera, és la que pren les decisions d’últim rang. Per tant, el que diga la senyora Catalá,
quan demane vosté la compareixença, no es preocupe que
serà el que en realitat tinga de passar.
Jo li explicaria de les compareixences..., del que vosté demana en cada punt, li explicaria més o menys el que li puc
explicar, però és que vosté ja ho sap. Per al tema, per exemple, que vosté ha dit del canvi de criteri d’adjudicació de les
beques universitàries, sap vosté perfectament que després de
la publicació de la resolució provisional, la Universitat
d’Alacant i la Miguel Hernández havien tingut un error. I
això, això... Diu: «Que m’ho explique bé.» Mire, jo li ho explique molt bé en termes d’ama de casa. Vull dir, jo tinc 10
pessetes –que en este cas, són euros, però jo com sóc de
l’antigor, encara mire una miqueta en pessetes–, i en tinc per
a repartir entre 10 persones, i m’ix a pesseta. Si després resulta que en compte de 10, ho tinc de repartir a 12, m’ix a
una miqueta menys de pesseta. Vull dir, això és aixina. És
el sentit comú que ho explica, no fa falta que li ho explique el
senyor director general. Però, bé, si vosté vol més explicacions, està la consellera per a explicar-li-ho. Això és evident.
Després vosté parla del tema de titulacions. Hui ha dit
el senyor president, el senyor Alberto Fabra, ha dit que el
mapa de titulacions i el tema de la formació dual, ha dit que
estaria per al mes que ve. Sí, formació dual, sí. Ho ha dit,
ho ha dit este matí en la seua intervenció, que el mes que
ve... Per tant, jo confie en el que diu..., en la paraula del
president. Per tant...
I no obstant –torne a insistir–, el mapa de titulacions
s’està treballant per part de La Generalitat amb les universitats, per a buscar un estalvi i una eficiència econòmica
tant per a uns com per a uns altres. I el que es vol és un reconeixement d’excel·lència a les universitats. Jo crec que el
mapa de titulacions és el moment en què s’ha de fer una
anàlisi en realitat rigorós perquè les nostres universitats sàpien quina és la seua situació actual i quins són els reptes a
què pot arribar la nostra universitat.
Quant a l’últim punt, que és el punt de la VIU, jo, la veritat és que tampoc ho sabia, jo tampoc ho sabia. Ja sé que
el que li diga esta humil diputada no li servirà –perquè si ja
no li servix a vegades allò del senyor Saval, que vol que li
ho diga la consellera, perquè diu que es contradiuen un
amb l’altre–, però jo ho tinc ací i li ho vaig a llegir exactament el que és el diálogo competitivo, que li va contestar el
senyor Saval. Per això, com veig que vosté és que, a més,
està molt assabentada de tot el que diu el senyor Saval, no
sé per a què –torne a insistir– vol que torne.
«Está definido como un procedimiento en el que todo
operador puede solicitar su participación y en el que el poder adjudicador dirige un diálogo con los candidatos admitidos, a fin de desarrollar una o varias soluciones susceptibles de satisfacer sus necesidades, que servirán de base
para que los candidatos elegidos presenten oferta. Este procedimiento está configurado como un instrumento en manos de las administraciones públicas para facilitar el diseño
del contenido de los contratos que, por su complejidad, hacen conveniente una participación de los posibles licitadores aun antes de la definición del contenido del contrato.»
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Evidentment, la VIU jo crec que és un moment òptim
d’aconseguir una participació de capital privat, crec que ara
és un bon moment per a aconseguir-ho. Evidentment, vosté
ho ha dit, tres graus, tres màsters, 974 alumnes, una plataforma tecnològica... Cal dir que l’aportació econòmica de
La Generalitat ha baixat de 5 milions d’euros en el 2010 a
3 milions en el 2013, i que és imprescindible perquè existisca eixe projecte que l’oferta acadèmica s’acompanye
d’un partner de prestigi educatiu. És el que pensa el Consell. Però més dades sobre este tema, jo crec que ara en este
moment no és que no les hi puga donar jo, és que no les hi
podria donar encara ningú.
Però, bé, de totes maneres –torne a insistir–, vosté té
molts mitjans perquè ací vinga la consellera i li explique tot
el que vosté vol saber, que crec que ja ho sap, però, bé, és
la seua faena demanar eixes explicacions.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Ara sí, per a fixar posició... ¡Ah! ¿Torn en contra?
(Veus) Perdó. Hui la rèplica... És que hui estic... Perdonen
ses senyories.
¿Què vol, cinc minuts? ¿Tenim prou? Com hem acumulat les tres... (Veus) És que hem acumulat les tres..., bé, portem... Té la paraula la senyora Sarrión.
La senyora Sarrión Ponce:
Gracias, presidenta.
No. Mire, yo quiero que comparezca..., o mi grupo solicita la comparecencia del director general de universidades
porque consideramos que los directores generales son los
que en cada una de las consellerias, en esta, centrándonos
en educación, y sobre todo una dirección general como la
de Universidad, Estudios Superiores y Ciencia, lleva de
primera mano y conoce en primera persona estos temas.
El tema de que no..., bueno, lo que la señora Barrieras
ha dicho de que no tiene la obligación..., esta diputada sabe
que no tiene la obligación. Si he dicho «obligación», pues
no era obligación. Pero responsabilidad sí que tiene sobre
los temas que lleva. Y desde la oposición, desde el Grupo
Socialista consideramos que quién mejor que la persona
que trabaja estos temas para que nos lo explique, más cuando es una persona vinculada a la universidad. Su carrera ha
sido una carrera docente universitaria y sería la mejor forma, sí se habla de transparencia, o si habla de diálogo o de
pedagogía en la explicación de estos temas, que algunos
parecen complejos, que nos lo pudiese explicar el.
A mí no me parece mal lo que el dice en la prensa. Igual
me ha entendido mal. No me parece mal. Yo lo que digo es
que de la misma conselleria o del mismo Consell, cada persona o cada uno está dando una opinión distinta. Pero no
me parece mal ninguna de las opiniones. Es una gestión de
un gobierno. Y a mí lo que me debe parecer bien o mal es
esa gestión de ese gobierno al que usted aquí representa o
al que su partido sustenta.
Cuando dice que la consellera es la que decide, evidentemente, la consellera es la máxima responsable política de
la conselleria. Pero entonces, me pregunto yo: ¿qué hacen
los directores generales si no pueden comparecer, si no
pueden o si no quieren comparecer? Y si son las personas
que de primera mano conocen estos temas, ¿qué miedo o
qué problema hay que venga aquí y nos lo explique? Es
más, la consellera con todo el trabajo que tiene, pues mira,
incluso a lo mejor le podría hacer hasta un favor si esta di-
Pàgina 6
visión de los temas..., pues cada uno hablase de lo que realmente está trabajando, porque la consellera es el paraguas
que abarca todo los temas.
Ha hablado usted de la educación dual. Yo entiendo que
la formación dual será la formación profesional dual, que en
este caso nada tiene que ver con ninguna de las tres solicitudes de comparecencia que este grupo hace. Y cuando ha hablado de mapa de titulaciones, creo que el president en
ningún momento ha hablado del mapa de titulaciones universitarias, porque si no se ha empezado a trabajar en el..., a
no ser que se haya trabajado con diálogo, y diálogo como
los que estamos acostumbrados a tener, que se dice «esto es
lo que hay», pero no se consensúa luego, no lo sé. Queremos ver o queremos tener conocimiento de en qué fase está
ese mapa de titulaciones.
Me parece muy bien que usted reconozca la excelencia de
las universidades y que en la actual situación los retos han
de ser muy importantes. Ha dicho usted que las universidades... Sí, pero también con una mapa que no solo lo que
quiera beneficiar sea el recorte ni el ahorro en las universidades públicas, sino también que recoja cuál es la demanda de
títulos universitarios y la adaptación de estos títulos universitarios, no el recorte de títulos en las universidades públicas y
la ampliación como está hecha, que ya le he explicado el
caso, que trabajamos aquí o que debatimos aquí en estas Cortes en diciembre sobre la universidad europea de Valencia.
Cuando le he hablado del diálogo competitivo, que se
me contestó tal cual, su definición me ha gustado, y me
ha gustado, y además me ha sacado de muchas dudas. Me ha
sacado de muchas dudas porque yo, vamos, pensaba que
era lo que usted me ha explicado, que las mismas empresas
a las que se les va a adjudicar son las que trabajarán conjuntamente con el Consell para fijar las bases para que luego sean ellas las máximas beneficiarias en esta adjudicación. O lo que es lo mismo, el diálogo competitivo vamos a
hablarlo, como usted ha dicho en el tema de..., no sé si ha
dicho de ama de casa o de..., pues yo se lo digo en tema ya
no de pueblo. Nos vamos a juntar en una mesa yo y mis
tres amigos y diremos: «A ver, ¿quién la quiere? Tú, ¿qué
es lo que quieres darme? Esto, lo otro.»Y luego el que más
me dé y más me convenza, se la daré a dedo. ¿Eso es un
diálogo competitivo? Porque si usted dice que son contratos muy complejos, los contratos muy complejos hay mecanismos en la ley de contratación y en la ley de haciendas
públicas, y un montón de normativa tanto autonómica
como estatal, que regulan este tipo de procedimientos. Con
publicidad y sin publicidad, pero procedimientos.
Ahora, lo del diálogo competitivo de una universidad
virtual, que se tasa virtualmente, que funciona virtualmente
y que ahora virtualmente se va a adjudicar, pues me gustaría que..., ya que no podrá ser el director general de universidades, pues solicitaremos la comparecencia de la
señora consellera y que nos lo explique ella mejor o, por lo
menos, como ella lo esté entendiendo y gestionando.
Gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Para ejercer el turno en contra, té la paraula, per part del
Grup Popular, la il·lustre diputada senyora Barrieras.
La senyora Barrieras Mombrú:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyora Sarrión, bé, formació professional dual. Si he
dit formació dual o..., doncs, m’he equivocat, evidentment.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Potser que el president no haja parlat del mapa de titulacions. Jo he estat escoltant, m’havia paregut entendre això.
Però, bé, de totes maneres, de totes maneres, el que és evident
és que el mapa de titulacions que vosté està comentant..., la
conselleria d’educació ha constituït ja comissions de treball.
En les comissions de treball estan els rectors, els vicerectors,
els consells socials i els alumnes. (Veus) Doncs, bé, a mi
m’han dit que sí, que s’està treballant en eixes comissions.
Per tant, si s’està treballant en estes comissions, supose jo que
és per a avançar.
No obstant, no obstant, torne a insistir, jo crec que un
mapa de titulacions, on estan les comissions de treball, els
rectors, els vicerectors, els consells socials i l’alumnat, són
les persones que, en realitat, han de prendre les decisions
d’eixe mapa de titulacions. Nosaltres està molt bé que ens
enterem del que està ocorrent, això és evident. Però no som
nosaltres els qui, a la millor, hem de prendre les decisions;
són precisament els rectors, els vicerectors, l’alumnat, els
consells socials i la conselleria. Bé.
Després, vosté m’ha parlat d’agilitat. Mire, jo vaig a
dir-li-ho. Vosté no fa molt que està en esta casa, en estes
Corts, però ací n’hi han altres diputats que fa molt de
temps que estan i saben, perfectament, que el criteri –per
al Grup Parlamentari Popular, encertat; a la millor, per a
vostés no–, el criteri és que ací vénen a comparéixer els
secretaris autonòmics i les conselleres i no vénen els directors generals, els directors generals que, per cert, tenen
moltes altres coses a fer, a banda de vindre ací... És a dir,
que què fa el director? Doncs, moltes coses a fer, igual que
la consellera, evidentment.
I vosté em demana agilitat. No em pot demanar agilitat
quan se sap que nosaltres anem a votar en contra eixos pronunciaments –avancem–, no perdem el temps en pronunciaments, i demanem directament la compareixença del secretari autonòmic o de la consellera. Perquè, ja li ho dic, és
el costum d’este grup parlamentari que la persona responsable de la conselleria o la segona responsable de la conselleria és qui ha de vindre ací a comparéixer. I, a més, aixina
vosté es queda més tranquil·la, perquè no n’hi hauran contradiccions entre uns i altres perquè, inclús, en proposicions
no de llei vosté sap que intervenim els diputats i, a vegades,
també ens podem equivocar, evidentment, parlant en nom
de la conselleria. Per tant, el millor és a l’escaló superior.
Per tant, torne a insistir, nosaltres pensem que amb un
criteri molt encertat, eh?, molt encertat. Vostés potser que
no. Però ja li ho dic, per a sempre, que nosaltres votem
que no als pronunciaments de que vinguen directors generals. Per tant, si vosté el que m’està demanant..., agilitat,
perquè m’ho he apuntat i m’ho he subratllat, demana agilitat, li aconselle que l’agilitat siga, directament, una interpel·lació o una compareixença o una pregunta, que sap
que això és molt més àgil que un pronunciament, que
anem a votar-li que no, i que després vosté haurà de tornar a presentar una petició d’interpel·lació o una petició
de compareixença o que el que haja de fer.
A més, a més, torne a insistir, vosté m’està diguent que
li pareixen bé les opinions o no li pareixen bé les opinions,
que és el de menys; el que li crida l’atenció és que
s’estiguen contradiguent. Doncs, no és preocupe, torne a
insistir, si un diu blanc i l’altre negre, el que més l’interessa
a vosté és el que diu la consellera, que vosté mateixa ho ha
dit, que és l’última responsable de... Ara, també vaig a dirli una altra cosa, això que un diu blanc, l’altre negre, i tot
basant-mos en coses de premsa, li aconselle que no es fie
molt de la premsa, (veus) no per res, perquè de vegades
s’equivoca, igual que m’equivoque jo, eh?, igual que
m’equivoque jo. Per tant, jo li aconselle que més val que pre-
Pàgina 7
gunte directament, que no se fie molt de la premsa, que si
no, de vegades, ens passa el que ens passa.
Simplement, com un consell –i acabe ja, perquè no vull
ni acabar de consumir el temps–, un consell: si vol vosté
agilitat, no vaja pels pronunciaments.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Ara sí, para fijar posición, por parte del Grupo de Izquierda Unida, té la paraula l’il·lustríssim diputat senyor
Torró.
Té la paraula.
El senyor Torró Gil:
Bé, per començar, una qüestió de caràcter procedimental
i del tema del reglament. Tenim un reglament absurd, val?,
que fa que estigam ací discutint si ve un director general o
no, quan és un alt càrrec de la conselleria.
I és més absurd la negativa sistemàtica del Partit Popular a fer estes compareixences, quan poden autoritzar-les,
quan estem cridant ací –o, en este cas, la sol·licitud del Partit Socialista– una persona que està exercint quotidianament de portaveu del Consell en matèria d’universitats. I
resulta que eixa persona pot fer una roda de premsa i parlar
amb els periodistes i resulta que no pot vindre a comparéixer davant els representants del poble valencià. Fantàstic!
Sí que pot, però vostés no volen, vostés no volen, perquè si
volgueren només haurien de votar que sí, ni més ni menys.
Per tant, és increïble. I perdone el to d’indignació, però últimament estic un poc fins al nas de la forma que tenen
vostés de gestionar la majoria absoluta en estes Corts, impedint sistemàticament a l’oposició que complisca amb les
seues funcions.
I clar que és important que vinguera a comparéixer
d’estes coses i de moltes altres. Perquè les universitats valencianes estan xorrant sang per culpa de la mala gestió del
Partit Popular. Només una dada, només eixa, ja seria suficient perquè vinguera ací a parlar hores el director general,
i és els 1.020 milions d’euros acumulats en deute que té el
Consell amb la universitat pública, des de 2004 –perquè ací
ara ve la crisi i tot són excuses–, des de 2004, des de 2004.
I què té a vore això amb el que estic diguent?...
La senyora presidenta:
Señoría, Maira, le ruego respete el turno de palabra.
El senyor Torró Gil:
...Doncs, ho dic perquè sí, perquè cada volta que es parla d’eixe tema vostés diuen «no...», igual que quan parlem
de l’increment de les taxes, «no passa res, incrementem el
nombre de beques». Però, clar, posem més diners per a beques, però resulta que quan vénen les beques no hi ha diners per a tots, val? I no pot vindre ací la persona que gestiona directament això a explicar què ha fet perquè passe el
que ha passat en el tema de les beques, resulta que no pot
vindre. Perquè, clar, el senyor Saval pot fer declaracions
públiques, però els diputats no li poden preguntar, faltaria
més!, no?
Clar, no podem preguntar-li a la persona que està gestionant directament el mapa de titulacions, que vinga ací a explicar-mos què està passant en això, per què no es reunixen
les comissions que teòricament ja estan creades per a això,
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
per què no es reunixen eixes comissions? A ell no li ho podem preguntar. Resulta que no li podem preguntar les famoses 23 titulacions eixes d’anglés, que no sabem d’on
van a eixir. No li podem preguntar per què volen llevar les
carreres amb menys de 50 matriculats. No li podem preguntar allò de la famosa història del mapa d’empleabilitat,
que és una autèntica barbaritat, és una autèntica barbaritat
condicionar la política universitària exclusivament al tema
de l’ocupació, val?
I tot això resulta que la persona que s’ocupa directament
d’això no li ho podem preguntar perquè el Partit Popular va
fer un reglament per a, precisament, impedir amb els seus
vots el que això puga passar ací.
I no li podem preguntar tampoc sobre què estan fent
amb la VIU, que jo..., açò ja és el colmo dels colmos. Resulta que el Partit Popular fa molt pocs anys crea una universitat privada, amb diners públics –que dius: «Vaja!»–;
primera. Crea una universitat per a poder-la manipular i fer
al seu capritx el que vullga amb ella. La posa en marxa.
Aconseguix –o no aconseguix, ja no sé com definir-ho
això– que eixa universitat no siga reconeguda oficialment,
perquè eixa universitat no està reconeguda per la conferència de rectors, per tant és una universitat..., no sé, ectoplàsmica, perquè els títols que trau ahí es reconeixen privadament si es vol, però, en la pràctica, no tenen ningun
reconeixement. Que li posen uns diners. Que després li’ls
lleven. Que després diuen que van a posar... Bé, una cosa...,
una sèrie de despropòsits que no tenen ningun sentit. I ara,
després de tots estos despropòsits, doncs, se’ls passa pel
cap que van a vendre-la. Però, clar, quan un llig la premsa,
un dia van a vendre-la i l’altre dia no, segons qui parle.
I resulta, insistisc, que la persona que gestiona totes eixes coses, que gestiona totes eixes coses i que ix a la premsa a dir-les, resulta que no pot vindre ací perquè vostés no
volen, perquè vostés no volen que vinga ací a donar la cara.
Saben què estan fent vostés ací? No res. Impedir que el
poble valencià, que el poble valencià puga exigir comptes a
les persones que estan gestionant els seus assumptes. Això
és vergonyós.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyor Torró.
Para fijar posición, per part del Grup Compromís, el
senyor Pañella té la paraula.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
El Grup Compromís va a votar favorablement les tres
sol·licituds de compareixença que s’han fet pel Grup Socialista. I ho va a fer perquè són tres temes –podien afegir-ne
molts més–, dins de l’àmbit universitari, de gran importància en este moment.
Sobre la primera qüestió que hi ha, sobre si un director
general podria o no podria o hauria o no hauria de comparéixer... Home!, un director general és el principal càrrec
polític, precisament, d’una determinada..., en este cas, el
principal càrrec polític del que és la política universitària,
que únicament té per damunt ja el que és el secretari autonòmic i la consellera, en este cas, que és qui marca les línies genèriques de tota l’educació. Però, precisament, el
cap superior de la política universitària és el director general; per cert, un càrrec polític. I això és el que li demanem,
que vinga a donar explicacions de la política universitària.
I, per tant, no entenem... Sí, ho entenem des de la desconfiança, des que des del Partit Popular se considera que
Pàgina 8
no tenen capacitat per a vindre ací els directors generals,
que no tenen capacitat per a donar respostes a les preguntes
que té l’oposició o, sobretot, que no saben si seguirien al
cent per cent les directrius que marquen i que són inevitables al vindre ací. Per tant, això és molt més fàcil sobre
aquells que tenen el..., diguem, marquen les línies generals
de tota l’educació, o siga, la consellera i la secretària autonòmica.
Però no n’hem sentit cap, cap argument en contra. El
costum, el mal costum, el mal costum; perquè el bon costum seria que puguera vindre qualsevol persona a donar
compte de les seues actuacions dins de la responsabilitat
política que tenen, i els directors generals ne tenen.
I, en lloc d’entrar en els tres aspectes, el tema de mapa
de titulacions és urgent que vinguen. És urgent perquè els
rectors de les universitats públiques valencianes estan directament irritats pel que està passant, estan irritats per informes que tenen alguns diaris que van traient, que estan
diguent..., fent asseveracions de les quals ells no tenen cap
constància. I, per tant, demanen... Perquè, clar, dir: «És que
no passa res.» Sí que passa. Perquè els rectors de totes les
universitats públiques valencianes van a exigir una rectificació de les informacions que havien aparegut sobre el
mapa de titulacions, en les qual es parlava de supressió de
graus amb menys de cinquanta alumnes. I també parlaven
que se li havia demanat al director general d’universitats
que se pronunciara al respecte, que ho havia desmentit,
doncs, que..., no, que havia negat que eixa informació procedisca de fons de l’administració autonòmica. Sí, sí, però i
el diari diu que apareix un informe de la conselleria, precisament, un informe que diu estes coses. I parla ahí...,i
l’informe està elaborat. Tant és aixina...
També mos diuen que hi ha una comissió específica, sí,
sí, que no es reunix, que no es reunix; i que des de les universitats estan exigint que se reunisquen, perquè les universitats han designat els dos experts que havien d’integrar-se
en eixa comissió per a estudiar el mapa de titulacions. No
s’ha reunit. No hi ha hagut cap reunió directa amb les universitats públiques per a estudiar eixe gran problema i determinar les estratègies d’actuació.
Per tant, dins dels criteris que han aparegut i que han dit,
discutibles, però com a mínim caldria (inintel·ligible) ..., ja
que són discutibles, discutir-los amb aquelles persones que
tenen la responsabilitat.
Respecte a les beques, a vore, ja sabem quin va ser el problema. Respecte a les beques, ja sabem quin va ser el problema. Efectivament, hi va haver una universitat, o dues, que
van arribar més tard i va haver de rectificar. Nosaltres ací
no voldríem ja parlar... El problema està localitzat. Volem
parlar de les solucions. Volem parlar de quines solucions
aporten. Perquè realment les solucions, en este moment,
han passat perquè les universitats facen convocatòries addicionals de beques per a donar 35..., bé, per a donar eixida
als 35 alumnes de la Jaume I o als setanta i tants, 76, que
són de la Universitat de València, per posar un exemple,
que tenien beca inicialment i que, després d’haver fet la
matriculació, es quedaven sense beca. I les universitats han
posat tota la seua voluntat i han afirmat que no anaven a
donar a ningú de baixa, que se donava facilitat a tot, cosa
que ací... Clar, però paguen a ells, quan vostés estan incomplint el pagament, per exemple, del que ja s’anomena el
deute històric, la planificació del deute històric de pagament a les universitats.
Per tant, vostés... Jo crec que sí han de vindre a donar
comptes; que el principal responsable és el director general
d’universitat, qui hauria de vindre i explicar com estaria
ací. I, en tot cas, voríem les coincidències o no, l’opinió del
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
director general si coincidix amb la de la consellera o no
coincidix, respecte a això.
De la venda de la VIU podíem dir..., faig meues les paraules que s’han dit. Ja en el moment que se va aprovar esta
universitat vaig dir que no se creava una universitat, se creava una contrauniversitat, perquè feia falta tindre una universitat favorable quan tenien rebotades –i tenen, per la
seua actuació respecte a les universitats–...
La senyora presidenta:
Vaja finalitzant, senyoria.
El senyor Pañella Alcàcer:
...a totes les universitats públiques valencianes i les tenen
vostés totes rebotades, sobretot per, en este moment, més que
res ja, per la qüestió de pagament dels diners que es deuen.
I, bé, doncs, ara se demostra la falta de necessitat. I,
(inintel·ligible) ..., és una despesa que vostés han de cobrir i
volen vendre-la.
Bé, doncs, faig meues les paraules dels anteriors diputats.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyor Pañella.
Anem a votar. Per part del grup proponent, com vol la
votació? Separades o conjuntes les tres? (Veus) Conjunt?
(Veus) Una per una? Voleu que...? (Veus)...
El grup proponent?
La senyor Sarrión Ponce:
Nos daba igual, pero tiene razón la señora Barrieras, que
se vote una por una y, así, se queda más claro en el acta.
La senyora presidenta:
Val.
Gràcies.
Per tant, comencem amb el punt número 3. ¿Vots a favor? 7. ¿Vots en contra? 8.
El punto número 4 sobre el mateix pronunciament de la
compareixença del director general. ¿Vots a favor? 7. ¿Vots
en contra? 8.
El punt número 5, pronunciament de la comissió, també,
sobre la compareixença del director general d’universitats.
¿Vots a favor? 7. ¿Vots en contra? 8.
Per tant, queden rebutjats els tres pronunciament.
Proposició no de llei sobre el desenvolupament urgent
de la disposició final primera de la Llei 8/2007,
d’ordenació de centres superiors d’ensenyances
artístiques amb el traspàs efectiu de béns i serveis,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 42.969, BOC número 133)
La senyora presidenta:
Continuem amb el punt número 6, que és: presa en consideració de la Proposició no de llei sobre el desenvolupament urgent de la disposició final primera de la Llei
8/2007, d’ordenació de centres superiors d’ensenyances
artístiques amb el traspàs efectiu de béns i serveis, que presenta el Grup Parlamentari Compromís.
Pàgina 9
Per a la seua defensa, té quinze minuts l’il·lustríssim diputat, senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Les ensenyances de música, disseny, dansa, art dramàtic i arts plàstiques, i la ceràmica, tenen una tradició en tot
el nostre territori que ningú –crec– pot ignorar. Esta tradició és una tradició de molt d’èxit gràcies que tenim un professorat altament qualificat i que ha convertit estos centres
en referència nacional i internacional.
Malgrat tot açò, aquests ensenyaments dels diversos governs centrals mai s’han atrevit a conferir-los la naturalesa
que els és pròpia, la d’estudis autònoms superiors. Estes
ensenyances no poden continuar en esta situació per més
temps, no poden continuar sent gestionades, els centres i
personal, com si es tractaren de centres de secundària.
L’ISEACV es crea per una llei que fa cinc anys que està
aprovada.
Els centres superiors de música, disseny, dansa, art
dramàtic i arts plàstiques es troben en uns llimbs funcionals
que generen inseguretat jurídica al professorat i ineficàcia
organitzativa.
La Llei 8/2007 va crear l’institut, i, pel seu article 16,
tots els centres i el seu personal docent i d’administració
s’integraven en ell, però tot va seguir exactament igual que
estava, no n’hi ha hagut canvis a partir de la creació de
l’ISEACV. La llei va tindre el desenvolupament jurídic en
el Decret 82/2009, que determinava la integració,
l’organització i funcionament dels centres i les seues plantilles orgàniques, però tot ha seguit igual perquè no s’ha donat compliment al que determina la disposició transitòria
primera de l’esmentat decret, encara ha de publicar-se una
ordre que execute tot el que la llei i el decret prescriuen.
O siga, tenim l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana ple de normes però buit de
continguts, els centres són i no són seus, el personal és però
no és seu. És un institut buit, en realitat, però que costa als
valencians en este moment ja 2.010.750 euros, programa
–per si algú vol comprovar– 422.80 de la Llei de pressuposts de La Generalitat.
¿Per què s’afirma que centres, personal docent, administració i serveis d’eixos centres en els quals s’impartixen els
ensenyaments artístics estan als llimbs? Estan als llimbs
per una raó jurídica: no s’ha articulat el pas efectiu, no pertanyen a l’institut, i, si no pertanyen a l’institut, mai poden
ser gestionats per les persones que estiguen al front d’eixa
institució. Però, tampoc pertanyen a l’àmbit de gestió de la
resta d’ensenyaments.
El Decret 190/2012, de 21 de desembre, pel qual
s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria
d’Educació, Cultura i Esports, el seu article 2 determina
els òrgans que constituïxen la dita conselleria i l’apartat
sis parla de la Direcció General de Formació Professional
i Ensenyament de Règims Especials, però estes ensenyances se circumscriuen només als idiomes i conservatoris
professionals. Per tant, l’ICEACV, els estudis d’arts queden fora d’ells.
Podrien cabre, també, la denominació general
d’ensenyaments de règim especial, referits a l’apartat sis de
l’article 2, però, si n’hi havia un dubte, quan revisem l’article
14.1, expressament se’ls exclou de la gestió, de la Direcció
General de Formació Professional i d’Ensenyaments de Règims Especials, se’ls exclou també.
Per tant, més significatiu encara que se’ls excloga també
de la gestió de la direcció general de centres i de personal
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
docent, per tant: educació infantil, educació primària, secundària obligatòria, batxillerat, educació a distància, especial i educació d’adults està, no seguix aquestes, és a dir,
estan –com he dit– als llimbs.
Ni els centres, ni el personal docent i d’administració i
servei d’estos ensenyaments superiors, dels centres
d’ensenyaments superiors, poden ser gestionats pels òrgans
descrits; no obstant això, per tradició –diguem nosaltres
que per tradició anterior– a l’existència de la Llei 8/2007,
encara estan gestionant-se d’aquesta manera, encara que
només ho facen sobre el personal. O siga, una gestió que es
realitza per aquell que no té legitimitat per a fer-ho.
El que sí que és clar és que els ensenyaments artístics
superiors pertanyen a l’àmbit de la gestió de la Direcció
General d’Universitats, Estudis Superiors i Ciència. És
més, l’ICEACV no el trobem en l’àmbit dels ensenyaments
secundaris, està enquadrat en la direcció general
d’universitats, subdirecció general d’universitats, estudis
superiors i ciències.
Per tant, el que vull dir amb tot això, senyories, que tenim un autèntic galimaties en no haver posat en funcionament tota la normativa que se desprén de la creació de
l’ICEACV, i, en este moment, si el personal, els centres
s’adscriuen a l’ICEACV no ho sabem, o si l’organigrama
de la conselleria... en quin lloc està situat tot això. És un
galimaties orgànic i funcional. Els centres i el personal dels
centres d’ensenyament superior artístic estan en este moment terra de ningú, en uns llimbs normatius i perniciosos
per al bon funcionament de l’administració pública i,
també, per a alguna gestió eficient de recursos públics. ¿A
què estan esperant? Eixa és la pregunta.
Tots estos ensenyaments tenen una gran tradició –com
dia al principi– al nostre país, una tradició –com he dit–
exitosa gràcies al professorat. Són, han sigut i són uns ensenyaments que els diversos governs centrals –ja ho he dit i
repetit– no s’han atrevit a donar-los la natura que ells necessiten. És el moment –pensem nosaltres– de traure cara.
El professorat dels centres d’ensenyaments artístics superiors està marejat, està demanant per favor que se’ls aclarisca la seua situació, estan demanant que se pose en marxa, en funcionament, realment, l’ICEACV, amb tota la
coherència funcional que li corresponga pel que és la línia
generada des de la Llei 8/2007, d’ordenació dels centres
superiors d’ensenyaments artístics.
Per tant, concloent, senyories, açò és increïble que ho
tinguem en l’estat que estem. ¿Què demana Compromís ?
Demanem quatre punts:
El primer, que es desenvolupe de manera urgent la disposició final primera de la Llei 8/2007, d’ordenació de centres superiors d’ensenyaments artístics, fent el traspàs efectius de béns i serveis a l’ICEACV. I, d’acord amb allò que
consta en l’article 2 i en l’annex 2 del decret, també del
personal docent dels cossos de catedràtics i catedràtiques
de música i arts escèniques, de professors i professores de
música i arts escèniques, de catedràtics i catedràtiques
d’arts plàstics i disseny, de mestres, de tallers d’arts plàstiques i disseny i del personal d’administració i serveis al
nou organisme.
Segon. Definir en el període de tres mesos el que és la
xarxa de centres superiors d’ensenyaments artístics, comptant amb l’opinió de la comunitat educativa i dels agents
socials. I vull remarcar el que hem dit, «comptant amb
l’opinió de la comunitat educativa dels agents socials»,
cosa que serà molt difícil per la forma de procedir habitual
que tenim des del govern del Partit Popular.
Tercer punt. Definir les plantilles del professorat necessàries per a atendre la xarxa de centres superiors
Pàgina 10
d’ensenyaments artístics, prèvia negociació col·lectiva i
participació dels centres.
Quart punt. Publicar amb urgència l’oferta pública corresponent a les places catalogades no ocupades pel personal
funcionari de carrera i necessari per atendre la xarxa de centres superiors d’ensenyaments artístics.
En este moment, els professionals el que ens diuen és
que els donen vostés la natura que els corresponga, el
d’estudis autònoms superiors, siga bé a través de ser la universitat, o bé, una facultat de les ja existents, o constituintse en instituts superiors amb una llei pròpia que els conferisca el mateix rang, capacitat i autonomia que les
universitats, però no seguim aixina, no podem obviar la
confusió que han introduït en el sistema totes les últimes
sentències del Tribunal Suprem anul·lant la denominació de
«grau» per als títols que han de donar-se als alumnes que
superen els corresponents estudis. És un altre tema a donar
solució, el tipus de títol que se’ls pot donar.
És cert que excedix de l’àmbit autonòmic este últim
punt, que introduïsc ací, però que és un problema afegit,
una competència de l’estat, però no està de més recordar
que, també, si s’aprova esta proposició no de llei, que poguérem també, encara que no està inclòs, tindria sentit que
s’instara el govern central també que, quan abans –encara
que ja dic que no està inclòs– traga estos ensenyaments de
la llei per la qual se regula el sistema educatiu no universitari i les porte conforme a ensenyaments universitaris o de
natura universitària.
Com he dit, no vol dir açò que prenguem una posició directa com a facultat o no, això s’haurà d’acordar també
d’acord amb els professionals, però sí amb alguna de les
postures que nosaltres hem deixat patents i que són reflex
d’aquelles que els mateixos professionals estan exposant.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Para fijar posición, por parte del Grup d’Esquerra Unida, té la paraula el senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyora presidenta.
Bé, procuraré ser breu perquè la veritat és que en allò
que és l’apartat material i concret de la proposició no de
llei, que em sembla molt oportuna, és pot dir molt poqueta
cosa, i ara explicaré per què.
Evidentment, ací, el sistema educatiu espanyol en el seu
conjunt té un problema gros amb el tema de l’encaix dels
ensenyaments artístics, fonamentalment, ¿no?, un problema
que no està acabat de resoldre, que totes les successives reformes han tractat de donar-li una solució que sempre ha sigut dolenta, perquè sembla que s’enrecorden d’ell a última
hora –vull dir–, pensen en l’estructura i, després, diuen:
«ui!, que tenim ahí ensenyaments artístics, hem de vore què
fem amb ells, ¿no?» Clar, i, després, això acaba tenint un
molt malament casament amb el conjunt.
Per tant, ens trobem que n’hi ha institucions que estan
oferint titulacions que haurien de tindre un reconeixement,
que resulta que ara no poden tindre, un reconeixement com
a mínim universitari, pensem que moltes d’estes persones,
moltes no, totes elles, ¿eh?, però algunes amb carreres que
són extremadament llargues, ¿val?, acaben la seua carrera i
no tenen titulació, moltes d’elles inclús han de recórrer a
trampes, entre cometes, a estudiar una altra titulació universitària per a poder, després, inclús, exercir en alguns as-
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
pectes una docència que de l’altra forma no podria exercir
amb l’exclusiva titulació d’un instrument o qualsevol altra
cosa, i, per tant, eixe és un problema que està per resoldre.
Però, una qüestió es la part acadèmica, ¿val? –diguérem–, una altra qüestió és la part administrativa, ¿no? I ací
ens trobem davant un absurd, i és que tenim una llei que té
ja sis anys, sis anys i quasi dotze dies ja, una llei que
l’aprovem i que es tarden tres anys –que es diu prompte–,
¿eh?, en aprovar uns estatuts i que, després d’eixos estatus,
estem tres anys amb els estatus aprovats i sense que la llei
s’aplique. Vull dir, ¿per a què volem la llei? És una bona
mostra d’eixa inflació legislativa que hem patit en aquestes
Corts, que només té un objectiu, que és fer vore que es fan
coses, que no costen diners, o, almenys, que teòricament no
deurien costar diners, perquè després en els pressupostos sí
que apareixen quantitats, que supose que no se les gastaran
totes perquè realment per a pagar els tres o quatre empleats
que n’hi ha a l’institut no crec que facen falta eixos dos milions d’euros. Per tant, supose que eixos diners acabaran
amb eixes modificacions pressupostàries que es fan a meitat de l’any en qualsevol altre calaix. ¿Val?
I, per tant, el que es demana en la proposició no de llei
espere que el Partit Popular no tinga cap inconvenient en
aprovar-la perquè l’única cosa que ens diu la proposició no
de llei és que s’aplique allò que els vots de la majoria del
Partit Popular han decidit, i és crear un institut superior
d’ensenyaments artístics, que té uns estatuts, i fer efectiu el
traspàs dels béns i serveis que, segons eixa llei, li correspon
a eixe institut que es passen ahí, i que, finalment, s’acabe
amb este absurd que, sobretot en el cas dels conservatoris,
que n’hi hagen conservatoris superiors que estan en terra
de ningú, perquè ni formen part de l’estructura real de
l’ensenyament superior, ni tampoc de l’ensenyament mitjà,
ni res d’això.
I, per tant, no sé, jo espere que el Partit Popular...., és
que, realment, n’hi ha molt poc més a dir ací –vull dir–,
que es faça efectiu això, i, en tot cas, si no es pensa fer
efectiu, bé, de totes maneres, es faça o no es faça, seria interessant que algú explicara el perquè no s’ha fet efectiu
fins ara i quins són els inconvenients i per què..., si van a
dir que no, que expliquen bé quines són les raons per les
quals una cosa que ja està creada no es pot fer efectiva, que
és el traspassament.
Sincerament, espere que diguen que sí i, per tant, que
apretem una miqueta al Consell perquè en una qüestió com
esta, que teòricament no hauria de costar diners, es faja
efectiva de la forma més (inintel·ligible) ... possible. Com a
mínim –estem al mes de març–, que al curs que ve
l’ensenyament artístic superior ja estiga, diguérem, dins de
l’institut.
Després, ja vorem si l’integrem en una universitat o si
no l’integrem en una universitat, perquè això ja és una altra
història. Jo crec que això no ho parla la proposició de llei, i
per tant molt oportunament, perquè això seria un altre debat. I per tant... recolzar-la i esperar..., instar ací que el Partit Popular també la recolze.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Para la fijación de posición, por parte del Grupo Socialista..., té la paraula la il·lustríssima diputada senyora Pilar
Sarrión.
La senyora Sarrión Ponce:
Gracias, presidenta.
Pàgina 11
En primer lugar, decir que el Grupo Parlamentario Socialista vamos a apoyar esta proposición no de ley que presenta Compromís, y la vamos a aprobar porque..., bueno,
aparte de todos los argumentos que ya han dado los diputados que me han precedido, porque consideramos que cuando existe ya una ley, cuando existe un decreto que de alguna forma amplia esa ley y cuando ya están los estatutos
aprobados, ya el último paso que hay que dar es la puesta
en funcionamiento de toda la normativa que ha regulado o
que ha servido para regular y para crear este organismo
como es el ISEA.
Ya se ha dicho aquí también que es un funcionamiento..., o que se podría definir su funcionamiento como un
centro de secundaria, los títulos como si fuesen ciclos de
formación profesional, pero realmente están reconocidos
como un equivalente a los grados, y voy a remarcar la palabra equivalente, porque sí que es cierto que ningún gobierno estatal ha aprobado que sean grados, aunque sí que está
aprobado que se den postgrados en los centros de enseñanzas superiores, no los grados.
Son enseñanzas en esta comunidad con éxito, son enseñanzas con un notable número de alumnos, pero que su
funcionamiento todavía no se sabe muy bien cómo se va a
regular.
La ley de creación del ISEA, como ya se ha dicho también aquí, es de 2007, y seis años después no sabemos qué
va a pasar. Al ISEA se le dotó de personalidad jurídica propia, de autonomía económica y administrativa, de patrimonio propio y de plena capacidad de obrar. Todo esto que se
regula dentro de la ley es lo que desde el decreto se tiene
que hacer ya..., el traspaso de estas competencias.
Consideramos que Compromís en esta proposición no
de ley lo único que pide es la aplicación, ya, de toda esta
normativa que está dilatándose en el tiempo y que, de
una vez por todas, sepamos el ISEA dónde está, cuál es
su organigrama, que tenga un presupuesto propio y que
no tenga que depender de La Generalitat, y el traspaso
del personal funcionario, que también es otra de las cosas
que se pide.
Luego ya se podría hablar de si se equipara o no se equipara a las universidades, si se tiene que adscribir a alguna
universidad, pero, sobre todo, el tema de plantillas transferidas, las ofertas de empleo, cómo van a quedar estos títulos. Y la duda que tenemos es la misma que ha explicado el
señor Torró, esto que teóricamente no debería de costar dinero, ¿por qué se está dilatando? ¿Por qué no se aplica ya?
¿Por qué no se transfiere ya? ¿Qué pasa que las plantillas
no se regulan y se adaptan?
Y, también, el papel del ISEA dentro del organigrama de
la conselleria de educación que está, a su vez, ya regulado
como el resto de universidades, porque el ISEA está reconocido dentro del Consell Valenciano de Universidades,
¿por qué no se le acaba de dar todos los reconocimientos
que le tocan y todas sus competencias?
Creo que extenderme mucho más sería ratificar lo que ya
han dicho los diputados anteriormente, lo único es que se
tome en cuenta. Y, sobre todo, voy a fijar dos cosas: el Decreto 82/2009 en el tema de adscripción del personal docente de la administración es lo que se pide y, luego, la aplicación de las disposiciones adicionales y transitorias, donde la
aplicación debería de ser inmediata.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Per part del Grup Popular, té la paraula la il·lustríssima
diputada senyora Maite Parra.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
La senyora Parra Almiñana:
Muchas gracias, señora presidenta.
Dada la proposición no de ley presentada por el Grupo
Compromís, manifestar que no vamos a apoyarla por la
sencilla razón de que lo que está pidiendo en su moción...,
en su propuesta –perdón– no de ley, desde luego, obvia la
realidad actual que se ha llevado a cabo en la Comunidad
Valenciana a partir de la aplicación de la ley que tiene una
fecha importante, que es el 2007.
Y digo esto, porque la propuesta pide el traspaso de bienes y servicios, de profesores y catedráticos, que definamos..., o que se defina la red, definir la plantilla y publicar
las ofertas públicas de empleo, o lo que es lo mismo, hablar
del tema de oposiciones.
Y, en este sentido, desde el Grupo Popular, perdón,
(tus) indicar que desde el 2010..., es decir, si la ley es del
2007 y el real decreto que lo desarrolla es del 2009, desde
el 2010, el Instituto Superior de Enseñanza Artística tiene
dotadas dependencias propias. Y eso es contradictorio con
lo que ustedes manifiestan en su propuesta no de ley. Es en
el 2010 cuando ya se le dota de dependencias propias a
este instituto.
Pero, asimismo, es la ley..., las competencias que le
otorgó la ley las tienen en la actualidad en su ejercicio, y la
ejerce el Instituto Superior de Enseñanza Artística.
Cuando dicen que hay que definir la red, es decir que desconocen que son actualmente trece los centros que están adscritos –y digo esta palabra adscritos– a este instituto, que no
voy a nombrar los trece porque son un número más que
abultado, ¡y esos ya están adscritos! Pero sí que le puedo decir, bajando en detalle, que Alicante cuenta con cinco; Castellón, con tres, y otros cinco en la provincia de Valencia.
Respecto a definir las plantillas, pues sabemos... sabemos cuántos son los alumnos que han cursado este tipo de
estudios en este centro de enseñanza artístico..., en estos
centros, en estos trece centros, y son, nada más y nada menos que en el 2012-2013, 6.000 alumnos.
Y cuando ustedes equiparan..., porque así lo han dicho
que estos centros están equiparados a los centros de secundaria, les tenemos que decir que no coincidimos en absoluto con su apreciación. La podemos respetar, pero la realidad nos obliga a no compartirla, porque de los 6.000
alumnos, el 70% han cursado enseñanzas artísticas superiores –y eso no es equipararlos, como ha dicho el portavoz de
Compromís, a centros de secundaria–, un 25% estudian ciclos formativos y un 5%, enseñanzas medias.
El personal. También están definidos cuáles son los
alumnos..., 781 profesores en el curso académico 20122013. Pero es que este personal..., ustedes cuando hablan
de publicar la oferta pública de empleo, lo que obvian es
que la posible convocatoria de oposiciones se tiene que regular de la misma forma que se regula cualquier otro tipo
de oposición. Estamos sujetos a la misma normativa y, por
lo tanto, no tiene por qué esta oferta pública de empleo, o
lo que es lo mismo, las oposiciones, tener un trato diferenciador, porque, vuelvo a decir, tienen la misma sujeción a
la ley que cualquier otra oferta pública que saquen desde la
conselleria.
Ustedes hablan de las titulaciones, que hay que definir
las titulaciones, que no saben cuando acaban estos cursos
qué título obtienen. Pues, desde luego, creemos que también están cometiendo un error, porque hoy por hoy no
pueden negar que hay cinco titulaciones: arte dramático,
danza, música, (algú diu: «¿Grado?») artes plásticas, diseño. Títulos de enseñanza que se ofrecen en el Instituto
Superior de Enseñanza Artística.
Pàgina 12
Por lo tanto, por todos estos motivos... por todos estos
motivos, nosotros no podemos refrendar ni apoyar la propuesta no de ley porque, como he dicho, desde el 2010, tiene este instituto dependencias propias, competencias propias que asigna la ley, son trece los centros perfectamente
definidos y adscritos a este Instituto Superior de Enseñanza
Artística y, como le he dicho, el tema de profesorado y de
oferta pública de empleo se rige como cualquier oferta pública que saque la conselleria de educación. Y sí que es
cierto que también sus salarios se cobran de dicha..., o sea,
de dicha conselleria.
Por lo tanto, creo que el interés que tienen ustedes por
intentar camuflar la realidad, decir que La Generalitat no
ha hecho nada después del 2007, queda perfectamente contrarrestada con los datos que le acabo de dar.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señoría.
Para el turno..., quiere el turno de réplica, me imagino,
el señor de Compromís, ¿no?
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Cinc minuts.
El senyor Pañella Alcàcer:
Li agraïsc a la senyora Parra la seua intervenció perquè
a partir d’ara sabem que hi han professors, que hi han
alumnes, que els professors cobren i que tenen taules per a
assentar-se els alumnes i material per a fer la classe. Moltes
gràcies per la informació. Ho ignoràvem, se veu, això.
Jo crec que..., no sé quina consideració tenen sobre nosaltres, no?, quan se limita a fer eixa contestació.
Mire, vosté... «és que hi ha... –diu– sí que hi han titulacions en...». No, no, quina titulació! No en què. Quina? Un
grau?, per dir coses. Una llicenciatura?, encara que avui
no... Una diplomatura? Vol explicar-me quina és la titulació
que donen? Vol donar-me l’explicació? Quina és la titulació que donen? Que no l’ha dita. No l’ha dita.
Me vol dir quan se va publicar l’ordre mitjançant la qual
es va fer efectiu el traspàs de la gestió a la conselleria
d’educació? I, per tant, haguérem regulat precisament...,
perquè estan regulant l’ISEA, per un costat; el professorat,
que cobra, sí, però cobra de la conselleria?, cobra d’on?
Com està l’adscripció funcional de tot el personal? Vol
aclarir tot això?
Mire, ací, vostés s’han quedat a mitges. No han acabat
el procés. Vostés sabran per què no han acabat el procés.
Però és que, damunt de no acabar el procés, precisament
ara està, com he dit, en un galimaties total, en el qual no tenen titulació cap. Donen un títol, però, vol dir-me com
s’enquadra? Perquè, clar, ja hem parlat de sentències al respecte quan s’ha hagut..., per què? Perquè no és universitat
en este moment. Vostés han de decidir..., i és important, han
de decidir què ha de ser. Han de decidir tota l’adscripció
orgànica i funcional de tots i cada un dels elements que tenim ahí, cosa que no han definit perquè no s’ha realitzat el
traspàs.
Jo els agraïsc que els alumnes ja tinguen una cadira
com a mínim per assentar-se i no hagen d’estar plantats
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
en les classes o que tinguen un centre on entrar, no siga
cas que hagen de fer classe en la sala del poble. Però no és
la pregunta! No és la pregunta. Jo crec que vosté no s’ha
enterat absolutament de res del que estem demanant. No
s’ha mirat absolutament res d’esta proposta. Com és
possible que ens conteste això! Que mos prenen el pèl de
veritat? Quasi que és preferible que faja com el president este matí, que no ens conteste; perquè contestar el
que ha dit vosté, és preferible que no ens conteste. Perquè la falta de respecte cap a nosaltres no se sap quina és
més gran.
Escolte! Vostés no han fet en este moment el trasllat, no
hi ha cap ordre que l’estiga fent. I després l’estan buscant per
telèfon. No sé si la trobaran abans que acabe la comissió,
però l’estan buscant per telèfon a vore si la troben, eh!
Home, per favor! Hem de ser un poquet sensats.
Mire, jo li he fet tot un raonament. Li he explicat. Li he
explicat fins la creació, li he explicat el pressupost, li ho
he explicat tot, li he explicat quins són els problemes que
hi ha. Els ensenyaments artístics superiors estan exclosos
de la gestió de la Direcció General d’Innovació, Ordenació
i Política Lingüística, per un costat, eh?, però també el
personal s’exclou també de la gestió de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per una altra part, eh? Li
estic dient, el personal està atenent una adscripció que no
li correspon en este moment, no li correspon. Estan fent-ho
per herència del passat, no perquè estiguen complint
vostés en este moment tota l’ordre de la llei de creació i
tota la creació de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics. No ho estan fent. Escolte, vore fantasmes en una proposta que els diu «acaben vostés allò que van començar».
Què passa? Que no volen? Indubtablement, anem a passar
a una altra part ara. Deixem la part tècnica, que era la que
purament portava la proposició no de llei, i passem a la
part política.
A vostés els ensenyaments artístics els importen tant
com per a no incloure’ls ni tan sols en la modificació de
la llei que va proposar (inintel·ligible) ... Que els van a
incloure, els van a incloure, però que és possible passar
tota la primària i secundària sense tindre ensenyaments
artístics.
Vostés l’han devaluat i ací ni tan sols s’enrecordaven
que van crear l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics.
Ni tant sols s’enrecordaven. L’han deixat ahí apartat, amb
el professorat esperant, esperant que s’aclarisca i demanant,
esperant i demanant que aclarisquen la seua situació, eh? I
bé, com he dit, jo crec que el professorat quan sentirà la
seua intervenció estaran summament satisfets de saber que
cobra tots els mesos.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
¿Quiere el turno de réplica el Grupo Popular? Tiene usted cinco minutos, la ilustre diputada Maite Parra.
La senyora Parra Almiñana:
Muchas gracias, señora presidenta.
Mire, yo le tengo que contestar lo que hay. No le tengo que contestar lo que a usted le gustaría que yo le dijera porque es que no es lo que hay, no es la situación actual. Y en eso usted, yo le respeto que haga una
propuesta no de ley, y tiene que respetar la postura del
Grupo Popular.
Pero es que se lo hemos argumentado. Usted en la se-
Pàgina 13
gunda intervención vuelve a negar una evidencia, y es que
pide traspasos de bienes y servicios, de profesorado y de
catedráticos, cuando ya están desde el 2010 traspasados al
Instituto Superior de Enseñanzas Artísticas, están traspasados y tienen lo que son sus competencias, tanto en dependencias como las competencias que le definen, no usted ni
yo, le define la ley, ¡la ley! ¡Y usted me está preguntando
por una orden!
¿Usted no sabe la jerarquía jurídica de que por ley tienen esas competencias propiamente definidas? ¡Y usted me
pide una orden! Pero si es la ley quien le da las competencias plenamente definidas. Tal vez no lo sepa porque no es
jurista, pero se lo digo yo. La ley depende, la ley jerarquiza, y ya tiene esas competencias definidas.
(Remors) Usted me habla que le diga que… ¿Me atiende, por favor...
La senyora presidenta:
Señoría, señoría, un momentín.
La senyora Parra Almiñana:
…y no me interrumpa?
La senyora presidenta:
Por favor, señoría.
Señor Pañella, le rogaría guardara silencio y atendiera el
turno de réplica.
Por favor, continúe, señora Parra.
La senyora Parra Almiñana:
Muchas gracias.
Me ha preguntado que le conteste. Lo menos que puede
hacer es respetarme la contestación y atenderme, como yo
he hecho con usted.
Me dice: dígame qué titulaciones hay. Pues mire, se lo
voy a decir. El Instituto Superior de Enseñanzas Artísticas
hoy, actualmente, ofrece cinco títulos de enseñanzas artísticas superiores –me preguntaba usted el grado–, artísticas
superiores. Le vuelvo a repetir: arte dramático, danza, música, artes plásticas y diseño. Las titulaciones de grado superior. Pero además, además, abundando en este tema,
existe no sólo este tipo de titulaciones, sino que hay especialidades e itinerarios. Especialidades e itinerarios en danza, interpretación y dirección escénica, arte en cerámica y
ciencia tecnológica cerámica. Son titulaciones. Le vuelvo a
decir, especialidades e itinerarios. Que usted no lo sabía,
porque me lo ha preguntado, y yo se lo contesto. Le estoy
diciendo las titulaciones, las especialidades y los itinerarios
actuales.
Diseño gráfico. Y en música: composición, dirección,
musicología, pedagogía. Pero además, pero además, para
que sonría más a gusto de lo que le estoy diciendo y de la
realidad actual. No sólo hay titulaciones, especialidades e
itinerarios, también postgrado en este instituto. Y usted
tampoco lo sabe, (veu del senyor Pañella) porque lo preguntaba.
Doctorado y máster. Doctorado: programas de postgrado
oficial… Cállese y me deja explicarle.
El senyor Pañella Alcàcer:
Señora presidenta.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
La senyora Parra Almiñana:
Centros de enseñanza artística superior, (veus) así como…
El senyor Pañella Alcàcer:
Señora presidenta.
La senyora presidenta:
¡Señorías, por favor! Señorías, respétense el turno de intervenciones. Yo le ruego que la cortesía parlamentaria que
siempre ha presidido esta comisión la mantengamos.
Por favor, señor Pañella. El Grupo Popular, la persona
interviniente, ha respetado su turno de intervención. Ya sabemos que hay cosas que gustan y que no gustan, pero
cuando uno está en el uso de la palabra durante cinco minutos tenemos que ser respetuosos, tanto si nos gusta como si
no nos gusta lo que nos dicen.
Por favor, continúe, señora Parra.
El senyor Pañella Alcàcer:
Senyora presidenta, senyora presidenta, ja que m’ha fet
referència.
És a dir, no és qüestió que mos agrade o no mos agrade,
és qüestió d’un poquet d’educació també de la senyora respecte a nosaltres.
Ella no se pot referir en els termes que se referix i en les
formes que s’està referint a…
La senyora presidenta:
No, no. Perdón, perdón.
El senyor Pañella Alcàcer:
En tot cas, en tot cas, senyora presidenta, en tot cas,
(veus) en tot cas, senyora presidenta, li haurà de requerir la
seua actuació, la seua actuació, la seua actuació com a presidenta perquè me cride a l’ordre, si és que el que jo he fet és
que és tan greu com per a cridar-me a l’ordre a mi. (Remors)
Però la senyora diputada no és ningú per a dir-me «cállese». No és ningú per a dir «cállese».
La senyora presidenta:
Perdone...
El senyor Pañella Alcàcer:
No és ningú per a dir-me «cállese»...
La senyora presidenta:
Senyor...
El senyor Pañella Alcàcer:
Si jo interromp en alguna ocasió, està la presidenta, perquè..., no, no, és agarrar-se, és agarrar-se pel seu... passarse per damunt inclús de la presidenta.
La senyora presidenta:
A ver, señor Pañella, le rogaría que respetara también a
la presidencia, que es la que tiene…
Pàgina 14
El senyor Pañella Alcàcer:
Sí, sí... Si es ella...
La senyora presidenta:
¡Perdone! Estoy hablando. ¿Ve como no respeta? Ve
como no lo respeta. ¡Señor Pañella! Está usted hablando.
¡Por favor! Respete que modere yo esta mesa.
El senyor Pañella Alcàcer:
Efectivament.
La senyora presidenta:
He parado para que usted escuchara. Y yo no tengo
que decirle nada porque aquí tanto monta, monta tanto.
Porque usted en toda su intervención tengo que decirle
que se está usted riendo. Y, por lo tanto… Sí, sí, sí, y haciendo comentarios ajenos. No me haga usted entrar en
esta deriva.
Por lo tanto, sigue usted en el uso de la palabra…
La senyora Parra Almiñana:
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
…por un minuto o un minuto y medio más.
Continuemos y... para proceder a votar.
La senyora Parra Almiñana:
Muchas gracias, señora presidenta, por darme de nuevo
el uso de la palabra que me correspondía y no ha sido respetado.
No sólo existen las titulaciones, existen las especialidades que ustedes conocen, los itinerarios, sino que existen
grados y postgrados. El postgrado oficial en los centros de
enseñanza artística superior y programas de conjuntos de
doctorado. Eso usted también lo ha obviado, no sé si con
buena fe o con mala fe. Pero también le digo, no sólo
existen estos programas, sino masters: masters de interpretación de música, de investigación preformativa; máster en interpretación e investigación de la música; de edición de obra gráfica; de la creatividad y desarrollo de
producto.
Si a usted le parece que lo que le estoy diciendo no son
suficientes titulaciones, que usted desconoce o no quiere
reconocer que existe, yo, desde luego, le indico que antes
de hacer propuestas pues sepa las líneas de investigación
que también se están desarrollando por este instituto, y
también la coordinación que están llevando, no sólo con
otras administraciones, sino también con las universidades valencianas y otros centros superiores de enseñanzas
artísticas.
Muchas gracias, señora presidenta.
La senyora presidenta:
Gracias.
Una vez debatido el punto número 6, procedemos a la
votación. ¿Votos a favor de la proposición no de ley? 7.
¿Votos en contra? 8. Queda desestimada la proposición no
de ley.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Proposició no de llei sobre la declaració
de l’any 2013 com a any Estellés, en homenatge
a l’escriptor Vicent Andrés Estellés,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 43.133, BOC número 135)
La senyora presidenta:
Passem al punt número 7 de l’ordre del dia: «Presa en
consideració de la Proposició no de llei sobre la declaració
de l’any 2013 com any Estellés, en homenatge a l’escriptor
Vicent Andrés Estellés, que presenta el Grup Parlamentari
d’Esquerra Unida.»
Per a la seua defensa, té la paraula l’il·lustre diputat
senyor Lluís Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyora presidenta.
Bé, espere que en esta ocasió tinguem més sort que en
les anteriors i puguem arribar a algun tipus d’acord respecte a la resolució que presentem des d’Esquerra Unida.
Dóna la casualitat que hui que es discutix esta proposició no de llei en comissió és el Dia Mundial de la Poesia, i
per tant jo crec que és una feliç coincidència, que espere
que ajude a predisposar els ànims dels grups parlamentaris
per a recolzar-la.
Bé, es tracta simplement d’una qüestió molt senzilla, i
és tractar que Les Corts insten al Consell a reconéixer la figura del que és, sense cap gènere de dubte, el principal poeta valencià del segle XX, que va ser Vicent Andrés Estellés, nascut el 1924 i mort el 1993, periodista i escriptor.
Com tantes persones durant l’època en què li va tocar viure, pràcticament autodidacta en la seua formació filològica,
i que és el millor poeta que, sense dubte, el gran..., el gran
renovador de la poesia valenciana contemporània.
Vicent Andrés Estellés té una obra molt diversa, molt
extensa, sobretot la poesia, que és la que és més coneguda,
però també va escriure novel·les, obres de teatre, memòries
i fins i tot guions de cinema, amb una sèrie de temes en la
seua obra que són prou concrets i prou centrals, prou definitoris, com és la mort, el sexe, la pàtria; i sobretot sempre
fet des d’un prisma molt popular, molt quotidià, molt senzill, molt directe, i fins i tot en alguns casos recreant-se en
les expressions de caràcter mes vulgar com a expressió
artística.
Per tant, una obra difícil de catalogar. Moltes obres les
reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com
els Manuscrits de Burjassot o el Cançoner, o el Mural del
País Valencià. Després publicà fragments, aquells que considerava més adients, com és el cas del Llibre de meravelles, que és el fragment d’una obra més extensa, i que és,
sense dubte, la seua obra més coneguda i probablement
també la més reconeguda.
A partir de l’any setanta publicarà amb més freqüència i
rebrà nombrosos premis. I també és quan es publica la seua
obra completa, tant en prosa com l’obra poètica. I comença
a ser més reconegut, també perquè el treball de cantautor
sobretot fa que les seues lletres, les seues poesies siguen
cada vegada més musicades, eh, hi ha algunes obres que
són especialment reconegudes. Jo vull reconéixer sobretot,
com de les més conegudes, la versió que va fer l’Ovidi
Montllor de la seua obra aquella que començava amb la
frase de «no hi havia a València dos amants com nosaltres». I a més va començar a rebre també, a partir de la
Pàgina 15
normalització democràtica i els primers inicis de la normalització de la nostra llengua, doncs tota una sèrie de
premis, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en
1978, la Creu de Sant Jordi en 1982, el Premi d’Honor de
Lletres Valencianes el 1990 i la Medalla d’Or al Mèrit de
Belles d’Arts del Ministeri de Cultura, que li va ser oferida a títol pòstum.
Des de fa poc de temps estem assistint a un revifament
de l’interés per Estellés. De fet, en l’any 2010 es va celebrar
la Festa Estellés, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va
editar un CD recopilatori amb motiu de la declaració de Vicent Andrés Estellés com a escriptor de l’any 2012.
Fa poc el Centre del Carme de València se va afegir als
homenatges donant aixopluc fins al mes de febrer en una exposició titulada «Vicent Andrés Estellés, cronista de records
i esperances», que va ser honrada amb la visita de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, i en un acte que la va honrar i que a més es va per públic.
I, finalment, 2013 ha estat triat per nombroses institucions i associacions per celebrar l’any Estellés i retre-li homenatge, ja que és l’any que coincidix amb el vinté aniversari de la seua mort i coincidia també el 98 aniversari del
seu naixement.
Per tant, senzillament, i davant d’estar..., d’una figura,
insistisc, probablement la figura més important de les lletres valencianes, la més de la poesia valenciana durant el
segle XX, i donat el fet que coincidix amb el vinté aniversari de la seua mort és pel que proposem que Les Corts insten el Consell a que es declare any Estellés l’any 2013 i,
per tant, que es reta un homenatge a l’escriptor i que es duguen accions per a posar en valor la seua figura i recolzar
de forma activa, a més, totes aquelles iniciatives commemoratives que sorgisquen des d’altres institucions o des de
la societat civil.
I això és tot.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Para fijar posición, per part del Grup Compromís, té la
paraula l’il·lustríssim diputat senyor Pañella.
Té la paraula.
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, presidenta.
El Grup Compromís votarà favorablement la proposta
que ha presentat el Grup d’Esquerra Unida.
I diríem que 2013, potser, seria l’any en què el poble valencià assumira la veu del mateix Estellés. Per què? No
vaig a parlar ara de la figura poètica, com ja ho ha fet el
senyor Torró, i, per tant, no insistirem en el mateix. Però és
pel significat que té una persona, una persona valenciana i
que, a més, no només valenciana d’origen, sinó una persona valenciana d’entitat, de la seua pròpia entitat que l’ha reforçat en tot moment. Una persona representant del món de
la cultura, i aixina ho és l’escriptura i aixina ho és la poesia; i, per tant, un referent nostre cultural de primer ordre.
Una persona que, a més de ser referent cultural a través de
la seua poesia, ha servit per a donar a conéixer la nostra
pròpia llengua; no només estem parlant d’un escriptor valencià, estem parlant d’un escriptor en valencià i que ha
elevat el valor de la llengua a altes quotes. Una persona que
ha sigut capaç de representar el sentiment a través de les
seues lletres. I, per tant, una persona molt representativa
del poble valencià.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Ens hem trobat moltíssimes vegades que hem volgut reforçar moltíssim, des de les Corts Valencianes, tota la simbologia que tenim, no? De fet, a la conselleria de governació, doncs, se li ha unit, se li ha unit com a símbols la
música, se li ha unit com a símbols la pilota valenciana –recordem–... Bé, jo crec que avui, si parlem de símbols, Estellés..., la poesia valenciana en si mateixa i Estellés és tot
un símbol per a tots nosaltres. Hauria de ser-ho, com a mínim, per a les Corts Valencianes; la representació del poble
valencià l’hauria d’assumir, i l’hauria d’assumir com a propi, l’hauria d’assumir com a propi, i hauria de reforçar la
seua imatge a través de tots els territoris del país, per tal de
donar-lo a conéixer. Per desgràcia, la literatura valenciana i
en valencià no és suficientment coneguda al llarg i ample
del nostre país.
És una oportunitat magnífica de donar a conéixer, no
vaig a dir el millor perquè això sempre és relatiu, però un
dels nostres poetes més visibles, un dels nostres poetes que
han sigut capaços de, com he dit, de convertir en paraules
el sentiment. I, per tant, com he dit, hauríem de portar-lo no
només a través del que són exposicions, sinó de fer que tots
els centres educatius en este any obriren la porta a la figura
d’Estellés, que tots els ajuntaments obriren la porta a la figura d’Estellés perquè el donàrem a conéixer. Com he dit,
és un dels nostres poetes més importants; i no és que no
siga conegut, lògicament sí que és conegut, però no és suficientment conegut per tot el poble, per totes les persones
valencianes ja que, per desgràcia, la literatura valenciana
no arriba a tots els llocs.
La funció que té el mateix Consell, dins de la direcció
general de política lingüística, de promoure també tot allò
que té relació en l’extensió de la nostra llengua és importantíssima i hauria d’assumir com un repte propi, en este
moment, la configuració de l’any Estellés, la programació,
conjuntament amb la societat, i totes les activitats, la capacitació que totes les activitats que se feren al seu entorn
arribaren a totes les poblacions, a tots els centres educatius,
però no només als centres educatius, la poesia no només ha
d’estar en l’escola, no només ha d’estar en l’institut, la poesia ha d’estar en totes les biblioteques, els llibres d’Estellés
han d’estar en totes i cada una de les biblioteques valencianes i els llibres d’Estellés han de ser coneguts per tots i
cada un dels valencians.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Un moment. (Veus) Li done la paraula, per part del Grup
Socialista, a la senyora Vicenta..., il·lustríssima diputada
senyora Crespo.
Té la paraula.
La senyora Crespo Domínguez:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
Senyor Torró, vaja per davant el recolzament del Grup
Socialista a la seua proposició no de llei.
És un honor per a mi poder parlar, en el Dia Mundial de
la Poesia, d’un il·lustre poeta com fou en Vicent Andrés
Estellés. Una proposició no de llei de les que es fan per vocació i estima als hòmens i dones que, amb les seues obres
literàries, ens desvetllen als valencians riqueses de l’idioma
que parlem i escrivim molts de nosaltres.
Vicent Andrés Estellés es mereix, efectivament, que
aquestes Corts declaren l’any 2013 any Estellés, perquè
Pàgina 16
sempre ha estat un intel·lectual abocat en l’escriptura de
poesia, de narració, d’articles, des de la seua condició de valencià i, com molt bé deia Joan Fuster, Estellés escriu des
del poble. Aleshores, ¿què millor que aquestes Corts li
rendisquen homenatge i posen en valor la seua figura, vint
anys després de la seua mort, perquè tots aquells valencians que ho desitgen puguen conéixer l’obra d’un home
que, si no l’han llegit, almenys el coneixen perquè els seus
poemes han estat cantats per figures com l’Ovidi o Raimon, entre altres?
Un home, l’Estellés, que ens delectava i donava a
conéixer, per exemple, en el poemari Mural del País Valencià, de l’any 1978, personatges històrics, la nostra geografia, la naturalesa, els productes de la terra. En les Horacianes deia: «Res no m’agrada tant / com enramar-me
d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires. / Cante, llavors,
distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.»
Estellés volia –i ho va aconseguir en aquesta obra– configurar una cantata dels pobles, de tots els pobles del País
Valencià, units en l’alegria d’un futur que s’esbrinava
joiós en eixa data i que, tal vegada, necessitem de nou els
valencians impregnar-nos d’eixa poesia per a recuperar
l’alegria com a poble.
Estellés li posà passió a la seua obra. Estellés impregnava les seues frases de sentiment i de ritme, i ho feia parlant
un valencià de poble, però molt ric. Estellés, en la seua
obra, com vosté, senyor Torró, molt bé diu en la proposició
no de llei, va tornar a fer sentir al poble valencià, amb la
seua poesia potent i intensa, el que feia segles aconseguiren
Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Segur que els nombrosos premis que li atorgaren, des de
ben prompte fins 1993, quan ens deixà, valoren eixa veu
intensa i potent de tota la seua obra.
Així que hui, nosaltres, el Grup Socialista, també volem
contribuir votant a favor la proposició no de llei i rendir-li
un altre homenatge, aproximant-lo, a ell i a la seua obra, a
milers de valencians que gairebé no saben ni de l’il·lustre
escriptor ni de la seua obra, tota la seua obra escrita i pensada per un poeta, narrador, periodista que, com deia Jaume Pérez Montaner, reia i plorava amb el poble, era poble.
O estes altres del mateix Vicent Andrés Estellés, de l’any
1980, replegades en el Mural del País Valencià: «He tingut, des de sempre, la voluntat d’arribar a tothom, al conductor del tramvia, al treballador de la cantonada, a la
dona del supermercat; vull arribar a tothom. Pense que és
el que cal. Potser serà molt efímer el que faig, però jo sempre m’he proposat això i he cregut en les coses que feia.
Encara que siga retòrica o puga estar mal mirat, tinc una
idea que predomina en mi, secretament: em sent valencià i
valencià de poble.»
Amb el nostre vot, així serà, en Vicent Andrés Estellés.
Perquè des del Grup Socialista volem continuar escoltant i
assumint la veu d’un poble. I com deia Estellés en Les pedres de l’àmfora: «Hauré estat a la teua vida / un episodi
insignificant, / no hauré deixat en tu l’efímer senyal del
jonc en l’aigua. / en tot cas, em recordaràs algun dia / en
agafar un llibre meu, / en oir que parlen de mi. / ah!, sí, jo
et vaig conéixer. / i si de cas t’ho demanen, rescataràs de
l’oblit alguns detalls, alguns fragments, / i continuarem bevent i parlant d’altres coses.»
Sí, senyor Torró, vosté ho demana. I crec que tots
hauríem de rescatar l’any 2013 com a any Estellés i dur
a terme accions per posar en valor la seua figura i recolzar, de forma activa, aquelles iniciatives commemoratives que puguen sorgir de la societat sempre, no sols en
l’any 2013.
Res més i moltes gràcies.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per part del Grup Popular, per a fixar posició, té la paraula la il·lustríssima diputada... Deu minuts.
La senyora Bonet Mancheño:
Gracias, señora presidenta.
Señorías.
Como ustedes saben perfectamente, la Academia Valenciana de la Lengua inició el día 27 de noviembre de
2012 diversas actividades relacionadas con el any Estellés. Forman parte de estas actividades una exposición
en el Centro del Carmen, de Valencia, con el título «Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d’esperances»,
la publicación La mirada de un poeta, una antología de
poemas musicalizados con el título Demà serà una cançó,
un cómic dirigido al público infantil y una exposición itinerante que recorre centros culturales y bibliotecas de la
Comunidad Valenciana.
La Conselleria de Educación, Cultura y Deporte, a
través de la Dirección General de Cultura, ha apoyado con
sus medios técnicos y materiales la realización de estas actividades en todos aquellos aspectos que están dentro de
sus competencias: medios audiovisuales de la UPA, exposición, cesión del espacio del Centro del Carmen, etcétera.
La Dirección General de Cultura ha colaborado en el
montaje de la exposición y, actualmente, está colaborando en
la itinerancia de dicha exposición y en la difusión del cómic.
La figura de Vicent Andrés Estellés se ha apoyado no
sólo en este 2013, a raíz de la iniciativa de la Academia Valenciana de la Lengua, sino que también, desde la Biblioteca Valenciana, se han promovido actividades estos últimos
años, como el recital poético sobre Vicent Andrés Estellés
en la semana del Dia del Llibre Valencià, el 22 de noviembre de 2012, y mediante la distribución del cómic realizado
por la Academia Valenciana de la Lengua en los encuentros
de escritores a todos los escolares participantes en encuentros con escritores en valenciano en la biblioteca valenciana de la lengua –esto en 2013.
Señorías, realmente no creo que sea el momento que el
Consell declare el año 2013 año Estellés y llevar a cabo
acciones para poner en valor su figura. Miren ustedes, en
primer lugar, actualmente no coincide ninguna fecha emblemática de su nacimiento –hace ochenta y nueve años–
ni de su muerte –hace veinte años–. La Academia Valenciana de la Lengua elige el año Estellés porque cada año lo
dedica a un escritor valenciano, sin que coincida con
ningún aniversario de nacimiento o muerte, como van a
hacer con Roís de Corella, que tampoco coincide con ninguna fecha de aniversario de nacimiento o fallecimiento, y,
por ponerle otro ejemplo, por ejemplo, a Enric Valor se le
otorgó el any Enric Valor cuando se cumplieron los cien
años de su nacimiento.
No tiene sentido que el Consell declare 2013 año Estellés por lo expuesto, y también porque existen otros personajes ilustres que merecerían con mayor motivo una declaración oficial de año, por parte del Consell, por ser
figuras relevantes y porque es un aniversario importante
para ellos en este caso, como por ejemplo el año Sorolla,
por ser el 150 aniversario de su nacimiento, y año Jorge
Juan, por ser el tercer centenario de su nacimiento –en el
tema del año Sorolla, lo veremos creo que a continuación,
en la siguiente proposición no de ley.
Creo que Les Corts sí debería de instar al Consell a declarar año oficial de estos personajes. De hecho, hoy, como
Pàgina 17
acabo de decir, se presenta aquí una proposición no de ley e
incluso también hay peticiones de algunos ayuntamientos.
Y, bueno, la petición para Vicent Andrés Estellés realmente no está justificada. Pero no está justificada no por la
valía del poeta y escritor, que sin duda la tiene, sino porque
para declarar el año hay que hacer que coincida una fecha
que sea una efeméride importante. Y, por otro lado, bueno,
también sería un poco duplicar la cantidad de actos que se
están llevando a cabo a lo largo de toda nuestra geografía
con motivo de la iniciativa de la Academia Valenciana de
la Lengua, que por cierto se ha volcado en la realización
de actos relacionados con el escritor y con el poeta.
Y, bueno, se lo he explicado claramente y luego si quiere, en vista de lo que me vayan a contestar pues podemos
ampliar. Pero, bueno, básicamente se lo he explicado. No
coincide la fecha con una efeméride destacable, cuando
existen otros escritores, otros poetas, otros artistas que sí
que coincide la efeméride con el nacimiento o con la muerte. Y, por otro lado, ha coincidido con la declaración del
año Estellés por la Academia Valenciana de la Lengua que
se han desarrollado y se están desarrollando multitud de actos, además con un grandísimo interés y con muchos medios para dar la relevancia que sin duda esta figura merece.
Nada más, señoría, y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señora Bonet.
Para el turno de réplica, té la paraula l’il·lustríssim diputat senyor Torró.
El senyor Torró Gil:
No puc dir que estiga sorprés, perquè al final a u la capacitat de sorpresa va anant-se-li’n conforme va passant
més temps ací en estes parets de fusta, que no sé si ens trastornen una miqueta la visió a tot el món. Però la veritat és
que sí que estic una miqueta estupefacte. Estic estupefacte
perquè, clar, jo no puc entendre com es pot mantindre una
actitud tan mesquina davant una qüestió com estes.
Fa vint anys que va morir l’Estellés, i vint anys és una
data perfecta per a commemorar qualsevol cosa, i dóna la
casualitat que, com vosté mateixa està reconeixent,
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat este any
a l’any Estellés. Per tant, són dos fets que per ells mateixa
donen motiu suficient com per a tractar d’impulsar una
miqueta més allà del que l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua va fer, amb un reconeixement que, primer, el que
fem ací tampoc és que tinga l’obligació el Consell de
complir-ho, això per començar, però bé, se suposa que simplement es tracta de fer un acte de declaració que l’únic
que fa és reforçar el que estan fent altres institucions. És a
dir, per a entendre’ns, és debades, és debades, no va a
costar una perra. Senzillament es tracta que el partit Popular de la Comunitat Valenciana faça un acte de reconeixement al principal poeta valencià del segle XX. Tan difícil és això? Tan difícil és això?
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per a la rèplica, per part del Grup Popular, té la paraula
la senyora Elena Bonet.
La senyora Bonet Mancheño:
Gracias, señora presidenta.
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Mire, no se podrá decir, señor Torró, que se ha trabajado
muy intensamente, se está trabajando muy intensamente en
la celebración de actos con motivo de la conmemoración
del año Estellés y también reconoce usted que la Academia
Valenciana de la Lengua es una institución de La Generalitat. Todo un complejo de programas de actividades organizado por la Academia Valenciana de la Lengua, desde la
edición de un CD recopilatorio con veinte canciones, desde
Els amants d’Ovidi Montllor a Burjassot de Néstor Mont,
hasta la exposición en el Centre del Carme de València,
hasta el cómic para niños, pasando por una unidad didáctica para estudiantes, una exposición itinerante o una guía
ilustrada por Valencia, a través de la mirada y los poemas
del escritor y periodista.
Y son muchas las poblaciones de nuestra comunidad
que se han acogido a la iniciativa de la Academia Valenciana de la lengua, llevando a cabo muchos actos y formando
parte de la exposición itinerante. Por ponerle solo algunos
ejemplos, y de verdad que he estado, mire tengo aquí todas
las poblaciones que se han sumado al año de Vicente Estellés. Y, bueno, por ponerle algunas, las más relevantes,
además de distintos símbolos, gobernados por distintos partidos: Algemesí, con la inauguración el 26 de febrero de la exposición realizada por la Academia Valenciana de la Lengua; Burjassot, con una representación teatral en la casa de
la cultura; Vinaròs, con la exposición de la Biblioteca Municipal de «Vicent Andrés Estellés, cronista de records i
d’esperances»; Alzira, con un amplio programa de actos
conmemorativos; Sagunt, formando parte de la iniciativa
Pobles del mural que desarrolla la Academia Valenciana de
la Lengua, dentro de las actividades con las que rinde homenaje al poeta Vicent Andrés Estellés, actos que van a tener lugar precisamente ahora del 22 al 28 de abril; Xàtiva,
también este municipio se ha adherido al programa Pobles
del mural; Dénia, que a través de la Agencia de Lectura de
Baix del Mar, ha acogido la presentación de L’inventari
clement de Gandia, libro inédito de Vicent Andrés Estellés.
Dénia se ha unido a los actos en la memoria del poeta valenciano y ha realizado actividades para todos los públicos,
sumándose así a la efeméride impulsada por la academia.
Es una oleada de actos conmemorativos por todo nuestro territorio, en poblaciones de diferentes signo político,
todos reconociendo y ensalzando la figura de Vicent
Andrés Estellés, iniciativa de la Academia Valenciana de la
Lengua, que es una institución de La Generalitat.
Entiendo que no parece ahora que duplicar una serie de
actos, que ya se están llevando a cabo por parte del Consell, pueda tener sentido y además por lo expuesto en mi
primera intervención, que se lo he explicado claramente.
Mire, todo ello dicho sea de paso expresamente reconocido, reconociendo la figura insigne del escrito por la propia
consellera, María José Catalá, al visitar la exposición organizada por la Academia Valenciana de la Lengua, que dice
textualmente: «Tenemos que sentirnos orgullosos de tener a
gente como él, que ha hecho mucho por nuestra tierra.», refiriéndose a Vicent Andrés Estellés. Añadiendo, incluso,
que el día de su toma de posesión del cargo recitó el popular
poema de Estellés Assumiràs la veu d’un poble.
Mire, señoría, el momento oportuno será cuando tenga
que ser, igual que otras figuras insignes. He hablado del
caso de Enric Valor, cien años de su nacimiento. Si se dijera «es que no se le reconoce, es que no se está haciendo
nada, es que se le tiene aparcado», pero eso no es verdad.
Ya le he dicho que la propia Academia Valenciana de la
Lengua, esta iniciativa, el año Estellés, muchísimos actos
conmemorativos y exposiciones, se lo he explicado perfectamente a lo largo y ancho de nuestra comunidad.
Pàgina 18
Yo creo que eso es prueba evidente de que ese interés
está ahí y ese reconocimiento, que ha llegado incluso a los
colegios, como decía en su intervención el señor Pañella,
ha llegado a los colegios, está ahí y nadie puede decir lo
contrario. La que el autor merece y cuando le llegue el momento de que la efeméride sea la que corresponda tendrá, al
igual que otros escritores valencianos y en valenciano, su
año Estellés declarado por el Consell.
Nada más, señoría. Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señora Bonet.
Una vez debatido el punto número 7, procedemos a su
votación. ¿Votos a favor? 7. ¿Votos en contra? 8.
Proposició no de llei sobre l’impuls de les actuacions
en reconeixement de Joaquín Sorolla i Bastida
amb motiu del 150 aniversari del seu naixement,
presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 47.045)
La senyora presidenta:
Continuem amb l’ordre del dia amb el punt número 8
que diu: presa en consideració de la Proposició no de llei
sobre l’impuls de les actuacions en reconeixement de Joaquín Sorolla i Bastida amb motiu del 150 aniversari del seu
naixement, que presenta el Grup Parlamentari Popular.
Per a la seua defensa, té la paraula la il·lustríssima diputada senyora Trini Miró.
La senyora Miró Mira:
Buenas tardes, señora presidenta.
Señorías.
Uno de los artistas más internacionales que ha tenido
nuestra tierra ha sido sin duda Joaquín Sorolla, indiscutible
icono artístico de la comunitat. Enumerar los valores de este
gran artista y de toda su trayectoria nos ocuparía mucho tiempo y yo creo que es un personaje que todo el mundo conoce,
yo creo que incluso los niños más pequeños, ya que Sorolla
ha sido uno de los pintores españoles más prolíficos, con más
de dos mil doscientas obras catalogadas y una vida artística
muy intensa, hecho por el cual y desde siempre ha recibido
diferentes reconocimientos internacionales, conociéndose
además su obra pictórica por toda Europa y América.
La Generalitat valenciana, consciente de su valía pictórica, ha trabajado para poner en valor la figura de Sorolla. Y
pondremos, por ejemplo, los temas, digamos de más transcendencia, porque han sido muchas las actividades que se
han realizado. Porque ya en el año 2009 se puso en marcha
la institución Joaquín Sorolla de investigación y estudios,
ubicada en el Centro del Carmen, respondiendo con ello al
interés que despierta en el público la cultura del tiempo de
Sorolla, tomando como punto de partida el rigor científico
y la investigación, además de la divulgación y publicación
de estudios y actividades.
En octubre de 2011 se puso en marcha la Sala Sorolla en
el Museo de Bellas Artes, San Pío V de Valencia, sala que
cuatro meses después fue ampliada, motivada tanto por la
respuesta del público como por el interés en exhibir su obra
de diferentes personas propietarios de la misma.
En 2012 se presentó la ruta Sorolla, un recorrido virtual
por 29 lugares de Valencia relacionados con su vida y obra,
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
Pàgina 19
ruta que se va a ampliar también por la provincia de Alicante. Desde la Conselleria de Educación, Cultura y Deportes se continúa trabajando, también, por la restauración de
la obra de Sorolla con el objetivo de ponerla en valor y recuperar el patrimonio pictórico de uno de los artistas valencianos más importantes de la historia. Y muestra de ello
son los convenios firmados con el Museo Lladró o con la
Hispanic Society.
Y, como bien saben, el pasado 27 de febrero se cumplieron 150 años del nacimiento de Joaquín Sorolla. Desde el
Grupo Parlamentario Popular entendemos que recuperar la
figura de nuestros más insignes personajes históricos es
una buena oportunidad para la recuperación de la memoria
colectiva. Y dada esta efeméride, que se cumplen los 150
años del nacimiento, hemos presentado esta proposición no
de ley en la que solicitamos el apoyo de las Cortes e impulsar actuaciones en reconocimiento de este artista valenciano y la declaración del año 2013 como año Joaquín Sorolla
de la Comunidad Valenciana, proposición no de ley que esperamos apoyen todos los grupos parlamentarios.
Muchas gracias.
guany, com al 150 aniversari del seu naixement, es declare
any Sorolla; perquè el pintor Sorolla, una persona que... Jo
crec que no hi haurà poble mitjanament gran en este país
que no tinga un carrer dedicat al seu nom; no podem dir el
mateix de Vicent Andrés Estellés, perquè és un personatge
prou menys conegut. El pintor Sorolla té mèrits més que
suficients com per a declarar-li no un any, cinquanta anys
seguits.
Per tant, és evident que no fem com vostés, que discriminen segons qui, en funció de..., no sabem exactament
què –o sí–, que són preferències de caràcter estrictament
ideològiques. Per tant, com no som mesquins, anem a votar
que sí a aquesta proposició.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Bé, nosaltres serem conseqüents. I, de la mateixa manera que hem valorat la figura d’Estellés, en les seues qualitats com a poeta, com a valencià i en valencià, a més,
doncs, podríem dir el mateix de Sorolla. I, per tant, també
anem a donar-li el recolzament. Anem a ser conseqüents en
la nostra postura de valorar de la mateixa manera qualsevol
proposta que vinga ací, i no dependent de qui vinga.
És un pintor –s’ha dit ahí– valencià internacional. Sorolla ho és. Però no és prou això. Ha tingut el reconeixement.
És un pintor que ja té un gran reconeixement a nivell de
València, el tenim els valencians molt assumit com a nostre, però també el tenen a nivell internacional, i, bé, ja s’ha
parlat ací de les obres de l’Hispanic Society en Estats
Units, no?
Però no només això. A l’igual que Estellés no només era
valencià, sinó era en valencià... És que quasi que podem dir
exactament el mateix, encara que és difícil dir a la pintura
que és una pintura en valencià, no? La pintura de Sorolla,
jo..., podíem aplicar-li també eixe qualificatiu de «en valencià», tant per la tècnica com per la temàtica.
Sorolla està molt intrincat en el que és el poble valencià.
I la seua obra, pràcticament, la més coneguda, té obra no
tan..., però la més coneguda és aquella que reflectix la societat valenciana, bàsicament, bàsicament dos tipus, no?:
per una part els tipus populars, tipus populars (inintel·ligible) ...; i, per una altra part, el que era la burgesia reflectida també en les seues obres. Però quan dic que és en
valencià no només podem dir això, sinó que, a més, he dit
també per la tècnica. El seu quadre és aquell que millor ha
sabut reflectir la llum mediterrània, la llum valenciana, dins
de l’evolució del que és l’impressionisme que en el seu moment va treballar i que, lògicament, eixe treball de la llum
iniciat en els primers impressionistes ha sigut ell el valencià
que millor l’ha sabut portar, plasmar en els seus quadres.
Per tant, com he dit, no puc dir menys que lamentar la
diferència de tractament que hi ha hagut entre Vicent
Andrés Estellés i hi ha hagut en Sorolla. S’ha explicat la inconsistència dels arguments pels quals s’ha dit a un que no.
Important és la consistència dels arguments pels quals als
dos se diu que sí, dins d’eixa, diguem, conseqüència normal de tractament en dues personalitats valencianes, ja dic,
lamentant profundament que no s’haja pogut arribar a un
consens en la figura d’Estellés. Per les mateixes raons, nosaltres votarem també que sí a esta. Igual que hem fet que
Gracias, señoría.
Para fijar posición por parte de Esquerra Unida, el señor
Torró tiene la palabra.
El senyor Torró Gil:
Jo no sé si ha sigut la casualitat o què però, bé, es dóna
el fet que hem pogut parlar d’una proposta per a declarar
l’any Estellés i després d’una proposta per a declarar l’any
Sorolla. I, clar, la coincidència permet posar en evidència el
que he dit abans, que és l’enorme mesquinesa del Partit Popular a l’hora de reconéixer segons quins personatges
històrics. Clar, tots els personatges històrics, com molt bé
ha dit la senyora Miró, el reconeixement, el record, servix
per a recuperar la memòria històrica. Però sembla que no
totes les memòries històriques tenen el mateix valor per al
Partit Popular.
Clar, perquè si un agafa l’exposició de motius resulta
que el 150 aniversari del naixement té més mèrit que el 20
aniversari de la mort. I per què no 200 o 100 o 90 o 10? És
molt fàcil d’entendre, perquè s’adapta a una convenció i la
convenció, com el terme indica, significa que les persones
se posen d’acord per a transformar eixa data, perquè entenen que és una data oportuna, en una data per a fer un reconeixement. I el mateix té, el 20 aniversari d’una mort que el
150 aniversari d’un naixement.
Resulta que ací un dels grans mèrits de Sorolla és que
era una persona molt coneguda, fins i tot els xiquets coneixen Sorolla. Resulta que sí, és cert, Sorolla és una persona
molt coneguda, prou més que Vicent Andrés Estellés, raó
per la qual seria més oportú o, com a mínim tan oportú, donar-li l’any, reconéixer l’any Estellés com reconéixer l’any
Sorolla. Resulta que abans no era convenient fer l’any Estellés, perquè com ja estan fent-se moltíssimes coses, resulta que per a l’any Sorolla..., per al Sorolla també estan fentse moltíssimes coses, i moltes coses que s’han fet.
Per tant, l’única diferència entre Sorolla i Estellés és
que, segurament, ideològicament un li agrada més que
l’altre al Partit Popular. I, per això, Estellés no, Sorolla sí.
Doncs, bé, senyors del Partit Popular, nosaltres no som
tan mesquins com ho són vostés. No fem eixes distincions
absurdes en personatges culturalment rellevants per a la
història del nostre poble. I ens sembla perfecte que en-
La senyora presidenta:
Gracias, señor Torró.
Por parte del Grup Compromís, té la paraula
l’il·lustríssim diputat senyor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Comissió d’Educació i Cultura
21.03.2013
sí a la declaració de l’any Estellés, doncs votarem també
que sí a la declaració de l’any Sorolla.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyoria.
Per part del Grup Socialista, té la paraula l’il·lustríssim
diputat senyor Soto.
El senyor Soto Ramírez:
Sí. Buenos días.
Nosotros vamos, también, a apoyar esta declaración del
año Sorolla porque es de justicia. Y las cosas obvias, normalmente, no necesitan muchas explicaciones. Yo creo que lamentablemente aquí, en estas Cortes o en esta tierra, lo obvio
hay que explicarlo y justificarlo a veces demasiado, ¿no?
Efectivamente, yo creo que ha habido una doble vara de
medir –Estellés ha sido vetado por el Partido Popular–. Porque, efectivamente, no había una duplicidad en lo que eran
los actos, sino simplemente era un proceso lógico; después de
enumerarse las cantidades enormes de actividades y de reconocimientos y de homenaje que se van a hacer, era la culminación lógica, precisamente, declararlo como año Estellés.
El papa Francisco decía el otro día algo así como, refiriéndose a los que tenían poder político y económico, que «no
tengáis miedo –creo, algo así– a la bondad y a la ternura». A
mí esto, que yo no soy católico y tal, a mí eso me gustó, me
impactó. Es decir, yo creo que, efectivamente, no hay que tenerle miedo. Y, cuando se está en el poder, yo añadiría que no
hay que tenerle miedo a la generosidad, que es donde mejor
se pueden expresar y manifestar los actos de generosidad.
Y, cuando vemos que la oposición abraza, sin ningún
tipo de veto, cualquier figura que tenga relevancia cultural
y relevancia social y relevancia ciudadana, en base a actos
absolutamente legítimos y absolutamente lógicos de reconocimiento de la aportación artística de personajes ilustres
de nuestra comunidad, de nuestra tierra y que, en definitiva, nos unen como ciudadanos y generan referentes visibles
también para –en términos pedagógicos– las nuevas y las
generaciones futuras, vemos como con cicatería, con vetos,
el Partido Popular, nuevamente, se esconde detrás de argumentos de no sé si son veinte años, o treinta, o cincuenta,
para negar una cosa obvia que es el reconocimiento de, en
definitiva, la culminación de los años y el reconocimiento
de Estellés como figura insigne de la literatura valenciana.
Bien, eso es lo que hay. Eso es lo que hay, ¿eh? Eso es
lo que hay y es lo que me duele, me duele en definitiva,
nuevamente, experimentar en carne propia, pues, que esas
posiciones absurdas, irracionales, sectarias, excluyentes,
pues, vuelven a manifestarse sin ningún tipo de argumentos, cuando es tan fácil ser generoso, estar a la altura de las
circunstancias porque, además, como se decía, ni cuesta dinero ni tiene ningún tipo de implicación, más allá de la voluntad política de reconocer un personaje con valía. Y eso
es muy sencillo de hacer. Pero ese tránsito…, yo creo que
ese plomo, ese plomo ideológico que aún siguen teniendo
en las alas, no acaban de librarse del todo de él. Y no solamente tienen que pasarlo por el filtro de la afinidad ideológica, sino que, además, tienen que esconderse detrás de coartadas y de excusas para justificar lo injustificable.
Yo creo que han perdido una magnífica oportunidad
para estar a la altura de las circunstancias, simplemente el
reconocimiento de Estellés.
En cuanto a Sorolla, yo creo que, efectivamente, pues,
es un pintor importante, fundamental de nuestra tierra, que
Pàgina 20
tiene una técnica –como se ha dicho– muy vinculada también a..., este pintor luminista, a lo que es la…, incluso la
propia luz de Valencia, la playa, la Malvarrosa…
Yo recuerdo…, en el año 2008 hice una propuesta al
Ayuntamiento de Valencia, que se me aprobó –de forma extraña–, pero que no se ha desarrollado. Y, por tanto, me gustaría complementar los actos, que además yo creo que llegamos tarde, porque ya he visto que hay toda una programación
de actos de Sorolla, y ustedes lo piden ahora, con motivo del
150 aniversario… Bueno, pues, yo creo que hemos llegado
un poco tarde. Pero yo creo que sí que se pueden seguir haciendo y complementando y aportando alguna cosa.
En el año 1957 la riada destruyó el monumento a Sorolla
en la playa, frente a la Casa dels Bous, en El Cabañal. Y era
un semicírculo, una columnata semicircular en la propia
playa, donde había una figura, un busto de Mariano Benlliure a Sorolla. Y eso se lo cargó la riada. Y, por tanto, ese busto después se reubicó en la plaza Armada Española; y, bueno, y se le negó, digamos, un poco lo que quería yo creo que
Sorolla y su amigo Mariano Benlliure, que es que Sorolla
mirara al mar, estuviera conectado directamente con ese mar
que era su fuente de inspiración, su paisaje artístico y emocional, y que tuviera, precisamente, esa conexión tan directa. Se llevó a esa plaza, rodeada de elementos arquitectónicos, de fincas, el tranvía por medio, donde pierde esa
conexión visual y directa con el mar; y, además, era una
magnífica oportunidad, en 2008 fue la exposición de la Hispanic Society. Y, bueno, se dijo que sí, pero no se ha hecho.
Tenemos los planos, la documentación, todo para reubicar y restaurar, in situ, esa obra de monumento a Sorolla,
de Benlliure, que perfectamente podría servir de colofón y
de culminación de este año Sorolla. Y, por tanto, rehabilitarla, si no en la playa mismo porque hay riesgos, en el paseo marítimo, digamos, un monumento digno a Sorolla; y
no ahí en medio, escondido, yo creo que no tiene además la
prestancia, la proyección que debe tener, ¿no?
Y, por eso, sí que pediría que se instara a la conselleria
de cultura que negociara con el Ayuntamiento de Valencia,
precisamente, entre sus actos, reubicar, restaurar y rehabilitar ese monumento a Sorolla. Además, en el entablamento
ponía «Valencia a Sorolla», y que tenía, pues, todo, todo, digamos, una estética de puesta en valor real de la figura,
como digo, Sorolla mirando hacía el mar y rodeado de un
semicírculo de columnas que, digamos, yo creo que dignificaban y proyectaban de una forma muy especial su imagen.
Por tanto, vamos a sumarnos, evidentemente, sin sectarismo y sin vetos. Y, además, pedimos, en la medida en que
sea posible, pues, que se pueda contemplar la posibilidad,
junto con el ayuntamiento, de restaurar y de recuperar ese
gran monumento de Benlliure, que se cargó la riada en
1957 y que, finalmente, pues, no ha sido restaurado.
La senyora presidenta:
Gracias, señor Soto.
Una vez debatido el punto número 8, procedemos a la
votación. ¿Votos a favor del punto número 8 que acabamos
de debatir? 15 votos a favor. Se aprueba por unanimidad.
Yo les rogaría a los portavoces, antes de irnos, después
de finalizada la comisión, cinco minutos para hablar un
momentín y fijar ya, ya que tenemos la Semana Santa por
medio, la comisión del próximo mes, si son tan amables.
Muchas gracias.
Se levanta la…
(S’alça la reunió a les 14 hores i 30 minuts)