Historiando ante la civilización

Anuncio
TERRASSA 15 D' OCTUBRE DK, 1910.
SETMANARI
REUS DE SUSCRIPCIÓ
Terrassa.
Fora.
. 2
ptes. t r i m e s t r e
. . 2'50
AN-V IV.—NÚ.M.
CATÒLIC
REDACCIÓ Y ADMINISTRACK')
FONT-VELLA, 40.
„
P.AGA A LA BESTRETA
203
L a c o r r e s p o n d e n c i a al
Direcior
No's tornan los originals
Reclams, Anuncis, Esqueies y Comunicats a
preus convencionals.
S'admeten fmslodi.ssap;
te a les 12 del matí. '
Historiando ante la civilización
¿Otpa uez Ferrer?
Entre el héroe que nos pinta el escritor de Ecclefecham (condado
de Dumfices), desequilibrado, verdadero loco moral, con psicologia
tan compleja como anormal, y el héroe que nos presenta la Iglesia
católica, el santo, perfecto equilibrado en su naturaleza, que deja por
donde quiere que pase un rastro de luz, de amor y de caridad, hay
una distancia inmensa, es verdad. Pero hay también una nota común
entre ambos que podemos resumir en estos términos: smbos tienen
existencia propia, substancia pardcular, algo, edificante ó deletéreo,
pero propio al fin y al cabo. Y este algo propio es lo que constituye
su característica como héroes.
Al lado del héroe se presenta otro tipo que yo denominarla del
hombre-símbolo-.
Este, en si mismo, nada es, nada contiene. Son sus contempera
neos quienes le han dado vida y significación haciéndole servir de
bandera de combate y de escabel de sus bajas pasiones de bandería
política ó de bastarda demagogia. El no es nada en si mismo; no tiene mentalidad alguna, ni cultura, ni carácter. Le distingue á lo sumo
algún rasgo de voluntad que dada su manifestación exterior—lo mismo puede interpretarse como fruto de un superior talento que y es lo
más frecuente, como consecuencia de desequilibrio interior.
Este es el marco psicológico en que encuadra la figura de Francisco Ferrer Guardia.
El nombre del infeliz ñisilado ha corrido de boca en boca durante
un año haciéndole servir, los mismos que más contribuyeron á que
la pena capital le fuese impuesta, de grito de libertad y revolución.
Y, sin embargo nada más distanciado del tipo del héroe social que
Ferrer. Porque Ferrer fué hombre de escasísima mentalidad, de nula
cultura, de espíritu bajo y rastrero, de corazón saturado de sed de oro
y de sentimientos bajos y materializados. Nada propio, como no sea
un odio sin limites, hay en Ferrer Guardia. Su personalidad es de las
más vulgares y adocenadas que concebirse puedan. Pero.... en fin,
¿á qué discutir ahora la figura de Francisco Ferrer? Mucha luz se ha
hecho sobre su persona, sus hechos, sus obras y su proceso; luz espléndida que sólo pueden dejar de ver los espíritus miserablemente
obcecados y las inteligencias que se nutren de apriorismo.
No, no queremos juzgar á Ferrer. • Esta es ya una obra hecha.
Tan sólo,' y con modvo del aniversario de su fusila.miento, recordaremos
su personalidad, su figura psicológica y social en sus principales rasgos con el piadoso fin de que el ditirambo de sus discípulos no haga
triunfar e! supuesto Ferrer sabio, pedagogo, filántropo y mártir sobre
el verdadero Ferrer ignorante, egoista y rectamente ajusticiado por
•
dignísimos tribunales.
Ferrer, hombre
Si el héroe una de sus características en algo que destaque entre
los demás hombres, hay que confesar que Ferrer no es héroe, considerado en su vida privada.
Su vida no se caracteriza ciertamente por destello alguno de inteligencia ni mucho menos por una gran riqueza de sendmientos.
La educación literaria, la diciplina intelectual no podían ser ni fueron jamás patrimonio de Ferrer puesto que su juventud estuvo por
completo dedicada á trabajos manuales como empleado que fué de
los ferrocarriles de Barcelona á Tarragona y Francia.
Su corazón estaba tánicamente sediento de oro, y á su conquista
dedicó las escasas iniciadvas de que su inteligencia era capaz. Y no
fué poco afortunado en la empresa. «Un día conoció casualmente á
una señorita anciana, mademoiselle Meunier...» La historia es suma-
mente conocida de todos los lectores. La Policia francesa nos ha dado
en sus Memorias, toda suerte de datos sobre la misma.
Ante el vellocino de oro, ante el ideal de su vida, nada represen
taron para Ferrer el vinculo sagrado del matrimonio, ni más tarde e!
grito de la naturaleza hacia los hijos, pedazos del alma: burló el primero Ferrer uniéndose con Soledad Villafranca, y rompió el segundo
desheredando a sus hijas Trinidad, Paz y Sol.
En lo que á su carácter se refiere, la madre de Soledad Villafranca nos lo describe con rudeza, pero con sinceridad en las siguientes
palabras: <Es un hombre adusto, y tan serio que no le he visto jamás
reir. Además de esto es muy tacaño y miserable; no sé para que quiere su riqueza, que yo calculo en varios millones de pesetas.» Y como
si sus palabras anteriores no fuesen bascante expresivas para pintar
el de Ferrer como un egoista sin fin y un hombre que tiene con:en
irados todos sus ideales en la sed del oro, añade la madre de Soledad:
<Se ha dicho ahora, y yo no lo dudo, que con motivo de los sucesos
de que fué teatro Barcelona en la última semana de Julio hizo una
jugada de Bolsa que importó millones de duros.»
Oue la característica de Ferrer no fué la voluntad, bien c'aro lo
indica el. hecho de que él no llevase á cabo nunca ni el más mínimo
desprendimiento de su fortuna colosal en pro de los ideales que sustentaba, ni de su propagación. Nosotros, que hemos estudiado impar
cialmente la personalidad de Ferrer, que hemos procurado ahondar
su carácter á través de sus papeles, de sus memorias y de su obra
pedagógica, no hemos encontrado nunca el menor rasgo del cariño
de Ferrer hacia su obra atestiguado por un desprendimiento de su
fortuna. ¿Quién podrá citarnos un caso de ello.?
Parece revelarlo, en todo caso, uno de los últimos pasos de su vi
da. En efecto; en' su testamento lega la casi totalidad de su fortuna
al anarquista Portet, que habita en Liverpool, pero con la condición
precisa de que continué su obra.
¿Es esto generosidad? Lo parece, pero no lo es. Es un hecho bien
notorio el afán que tenia Ferrer de que su nombre sonase en las trompetas de la fama. Don Rafael Salillas, á qjien nadie acusará de parcial dada su significación política, dice en su articulo publicado en
u A t e n e o d e Madrid que, mientras estuvo en su celda de la cárcel
celular durante el proceso Nakens, la única preocupación de Ferrer,
su obsesión fué la de hacer que su nombre, hasta entonces desconocido, apareciese junto con su retrato en la prensa universal.
Siendo ello así, perfecto derecho tenemos á suponer que el nuevo
Giordano Bruno, según sus panegiristas, no legó su fortuna á la obra
de la Escuela Moderna por cariño á ella, sino por afán de notoriedad
y porque su nombre se pronunciase urbi et orbi como nuovo martire
deíliberopensiero
e delta liberta zcmana, como ei calificaba César Lom-
broso.
Culíura de Ferrer
Colajanni dijo en una Conferencia «Pro Fe/rer» dada en el Ateneo de Roma, que en Ferrer se q.n'ere castigar todo lo que hay de
moderno y progresivo en la sociedad contemporánea.
Y se llamó ajuicio al desgraciado mártir de Montjuich para presentarlo á la Europa ácrata como una figura de singular relieve y alta
significación en la que se cebada la España oscurantista y retrógada
espantada de la obra del insigne pedagogo.
Pero como que la primera condición para el triunfo de un héroe
moderno es ja cultura se quiso hacer de Ferrer un hombre de cultura.
jDe dónde resulta la cultura de ese Cervantes del siglo XX, como
tuvo la osadia de denominarle Goethe Bund.
No será de la labor pedagógica de su juventud, puesto que ésta
la dedicó por entero á trabajos mecánicos.
Tampoco derivará de sus obras. Estas no consisten más que en
la Escuela Moderna (fundada primero y principalmente para fines lucrativos), en las tres circulares revolucionarias de todo el mundo conocidas y en unas cuantas inscripciones murales—tan necias de fondo
como adocenadas de forma—que en la cárcel de Madrid dejó como
recuerdo poco cívico de su paso.
En lo que al Ferrer pedagogo se refiere, basta decir que su propósito fué crear una Escíiela de anarquistas (así lo dijo en carta dirigida á La Gaceta de Colonia), cuyo programa educativo y de formación social viene sintetizado en las siguientes líneas: «La Historia, la
Geografía, la Gramática, todas ias Ciencias, Artes y Letras, deben
converger á un solo objeto: A'RRA.NC.'^R á la juventud todas sus creen
cias y halagar todos sus apetitos. » ¿Cómo puede denominarse peda4
«ogo á un hombre que tantas atrocidades científicas había escrito?
¿Quién se ha atrevido á aplicar á ese monstruo de la inteligencia el
calificativo que han merecido Herbart, Guibert, etc., etc.? ;Es que
no puede ser nunca pedagogo un hombre sin cultura?
De las leyendas que dejó Ferrer en las paredes de la celda de la
cárcel de Madrid, Saüllas hace ofrenda á Lombroso para que amplíe
sus Palimsesti del Carcere. ¿Qué significa eso? ¿Es que il nuevo mar
tire del libero pensiero ha enloquecido?
Y no hablemos de la literatura de que revestía toda su correspondencia y las circulares publicadas en la prensa de todos los países.
Es el mejor favor que podemos hacer al infeüz fusilado.
Pero, en fin, ¿á qué seguir comentando la obra de Ferrer si Unamuno resume en pocas palabras su personalidad? Así dice el Rector
de Salamanca: «Fué en vida un hombre oscuro, de inteligencia mediana, un obrero y un fanático.»
Influencia social de ferrer
Ferrer era principalmente, y ante todo, un espíritu negativo, puramente negativo.
No es extraño: edificar es propio de inteligencias cukivadas, de
voluntades bien dirigidas, de almas cultas.
Ferrer ni lo uno ni lo otro poseía. Ni una idea, ni un pensamiento
constructivo se encuentran en sus papeles y memorias. Sus pasiones
le impulsan á destruir, á derribar; y su limitada é inculta inteligencia
no acierta á concebir lo que tras la destrucción debe venir; la recons
truccióii social. De eso no dice una palabra Ferrer. España no es país
civilizado; la bandera no es símbolo de la patria; es una grosera men
tira el amor à la patria; I? industria y el comercio son nombres con
que se disfraza el robo; el matrimonio es una falsedad con que se en
cubre la prosdtución; la familia es un obstáculo para el bien social.
Hé aquí todo el idearium del Director de la Escuela Moderna.
Pero cuando esto sea un conjunto de ruinas, ¿con qué vamos á
sustituirlo? Esto es lo que no dice Ferrer; esto es lo que ni siquiera
se le ocurrió decir ni apuntar. ¿Puede darse mayor ¡imitación de horizonte intelectual?
Bien ha dicho un pensador sajón de nuestros dias que la obra
destructiva es la obra de los necios, puesto que los sabios no destruyen, transforman.
5
Por eso la Escuela Moderna jamás tuvo influencia como centro
pedagógico, sino como antro and social. Y por eso dice Salillas que
«si Morral no hubiese sido un colaborador de Ferrer en la Escuela
Moderna, éste y su obra continuarían en la mediocridad y obscuridad
en que vivieron »
La influencia social de Ferrer fué, pues, como pedagogo, nula.
Como anarquista, intensa.
Y después de esto, por todo el mundo reconocido, todavía ha
habido un conocido literato francés, el impúdico autor del Jardín de
Epícuro Anatole Frarce, que se ha atrevido á decir: uTodo el mundo
lo sabe; ese es el único crimen de Ferrer; ha fundado escuelas^. ¿Puede darse mayor impertinencia?
Debemos poner punto final á nuestro esbozo psicológico de la
personalidad del fusilado.
Como síntesis de cuanto llevamos dicho—y de muchos más que
nos callamos dada la limitación desesperante de un artículo periodístico—sentaremos que la psicología de Ferrer rueda al rededor de un
eje que tiene un extremo en el afán de oro y el otro en el deseo de
notoriedad. Esto lo absorbe y lo mata todo en él: el cariño á la esposa y á los hijos, el afán por una cultura que jamás conoció, el deseo
de mejoramiento social innato en todo hombre.
Ferrer hoy, como ayer, no es más que un símbolo; el de los espíritus negadvos que sueñan con romperio todo, con acabar con todo y
con destruir todo orden social, sin que sepan con qué van á reemplazar lo existente.
¡Misericordia! sí, ¡misericordia! pedimos para él. No resucitéis,
más iiU memoria, amigos del fusilado, ni hagáis vagar más su sombra ^
por el campo de vuestras concuspiscencias políticas y de vuestras ambiciones sociales.
Si un día con el nombre de Ferrer agitasteis el detritus social de
todos los países, nosotros, como crisdanos, como hombres de corazón
os rogamos tan solo que cuando—siguiendo vuestra infame labor—
queráis continuar el estado de agitación internacional tan favorable á
vuestros planes deletéreos, acogeos á otro nombre. Pero, ante todo,
¡paz á los muertos!—]. M. G.
6
FRAGMENTO DE LA CONFERENCIA THULADA
£1 escándalo de la^ Liquidaciones
Los gastos hechos en viajes para la liquidación solamente de los
hienes de ios H H. de la Doctrina crisdana, ascienden, según los libros de M. Duez, á 1.300.000 francos. Sobre ésto M. Albanel pidió
algunas explicaciones á M. Damonteí secretario de cuentas del liquidador, y obtuvo las siguientes:
Nosotros llevábamos tres clases de cuentas: la de gastos genera
les, la de los de personal, y la de los de viaje: En cuanto se podia,
S c expresaban las sumas correspondientes á cada uno de estas tres
clases de gastos por cada Congregación que se liquidaba. En 1904
se quiso confrontar estas notas con sus documentos comprobantes y
yo fui designado para afectuarlo. Los documentos solo existían para
los gastos generales, y para los del personal Pronto me convenci que
los gastos totales, considerados en globo, excedían en mucho á los
comprobados por los documentos ¿qué hacer.? Duez encontró pronto
solución, y me dijo:
—Ya que no existen documentos comprobantes para los gastos
de viaje, los gastos generales con los del personal y aproximadamente determinad lo que resta para la suma total de gastos. Lo que re
suite cargadlo á viajes.
Por este procedimiento quedó com.probada la suma de un millóii.
Hace dos años que un inspector, habiendo podido al fin obtener
un estado provisional de cuentas de la liquidación de los religiosos
Oblatos, se detuvo de repente al llegar a una linea que decia: Viaje
á higlaterra, 17.000 francos.
¡Caramba! dijo el inspector ¡ 1 7.000 para un viaje! ¡esto es grave!
Al momento llama al liquidador. Llega Duez muy elegante, y después de cruzarse algunas palabras le dice Duez al inspector.
Y bien! sea dicho entre nosotros; yo creo que este famoso viaje
no se ha hecho jamás.
El inspector se cuadra.
De todas maneras, añade enseguida Duez, ésto no tiene ninguna
importancia.
Por la traducción
JUAN.
Tomado de la revista de Paris Les Conférences, numero. 309.
SESSIÓ MUNICIPAL DEL DÍA 12
A la sessió municipal de la present setmana assistiren 13 senyors
regidors presidits pel Sr. Jó. S' aprobá 1' acta de la sessió anterior.
Els dictàmens que presentava 1' ordre del dia, passaren tots sens
réplica, escepció de la proposta d' una subvenció al «Centre Excursionista que combaté el Sr Parés en el sentit de que era necessari
fer economies y per lo tant devia la subvenció ferse per suscripció
particular.
Aprobada 1' ordre del dia, demanà '1 Sr. Rigol que 's solicités una
prórroga per 1' adquisició de cèdules personals sense recàrrec. El senyor Tobella, la prompte resolució del nombrament d' arquitecte municipal y quedà fixat un plasso que acabará a tiltims de mes. El senyor Alegre, una subvenció de TOO pessetes per tres con vehins pobies mossegats per un gos rabiós, que son a la clínica del Dr. Ferran
per les injeccions antirrábiques.
El Sr. Parés preguntà si s' havía atés una petició formulada per
la professora d' economia doméstica y el Sr. Aureli es queixà de la
baixa de suscriptors de la Junta d' au.ssilis que atribuí.a 1' entrada de
molts pobres forasters, lo qual devia evitarse donant ordres series als
guardes de consiíms. El Sr. Parés digué que no era culpa dels guar
des, car cumpleixen fidelment les ordres que tenen encomenades.
Alsada la sessió es constituí tot seguit la Junta de vocals associats
per sotmetre a llur aprobació els dos dictàmens sobre segona ensenyansa aprobats ja per l'Ajuntament:
Assisdren soisament 9 vocals associats y llegit el primer dictamen
fou combatut pel Sr. Cortés diguent que llur aprobació era la mort
de la segona ensenyansa a Terrassa, am greu perjudici dels alumnes
de posició humil que's veurien imposibilitats de cursaria, arrebassantlos tal volta llur pervindre. Protestà de que's considerés privilegi la
8
subvenció que fins avuy ha vingut donantse als PP. E^-.colapis, car no
hi ha altre colegi que pugui donarla amb el quadro de professors )• el
materia! necessari. Quant ne surti un podrá subvencionarse"! cpie millors condicions presenti, pro mentres no, lo reurar la subvenció es
matar l'ensenyansa del batxillerat, cosa que no convé segons opinió
de la mateixa Comissió d'L·istrucció Pública.
S'estengué en llargues consideracions que volgueren després
combatre la presidencia y'l Sr. Rigol, empro no aduhiren cap argument que justifiqués la mida econòmica del Ajuntament. El Sr. Parés demaná la lectura d'una p.-oposició firmada per ell y'l Sr. Tobella,
rebutjada avans per l'Ajuntament, pro que sotmetia llavors a laj'jnta
de vocals. Mes tart la retirá per incompatibilitat.
Prengué també la paraula'l Sr. Mach per combatre el dictamen,
considerantio funestíssim per la segona ensenyansa qu'hauria de morir després de tants anys com ha vingut donantse.
L·itervingué algun concejal republicà, prenent llavors el debat, un
giro casi tumultuòs que tallà la presidencia d'un cop de campana.
Llegit després el segón dictamen, a petició del Sr. Cortés se suspengué la sessió per lo minuts a fi de formular per escrit les esmenes que'is vocals volguessin presentar.
Reanudada novament, es passà a votació'l primer dictamen o sia
el retirar la subvenció dels PP. Escolapis per subvencionar directament als aluunies, que s'aprobà arnb els vots en contra dels Srs. Parés, Tobella y tots els vocals associats. Sobre'l segón dictamen presentaren llavors els vocals una esmena, aumentant fins a 7500 ptes.
la subvenció de 3750 que's donará durant 5 anys y's rebutjà pels
mateixos vots en contra que aprobaren el primer dictamen, 11 regidors y la presidencia contra 2 regidors y 9 vocals associats; total t2
per I [.
No es gaire afalagador pel Consistori l'unánim vot en contra de
tots els vocals associats.
Cultes a Sta. Teresa de Jesús
dedicats per ia Arxicomfradia Teresiana a sa Patrona
Avuy dia 15, festivitat de Sta. Teresa, á dos quarts de 6, s'ha
cantat la Diana Teresiana y tot seguit lo clior de ' l'ArKicomfraría
solemne Missa en honor de nostra Patrona. Al vespre a dos quart.s
de 8, comensarà la novena, essent cantats los Parenostres y lletretes.
Demà dia i6, la novena's farà a dos (¡uarts de 6 de la tarda, y inmediatament lo Rvnt. P. Frá. Aifons M^ de r\oer, Guardià del Con
vent dels Caput.^ins de Sarrià, bai.\ qual direcció's farán los Exercicis, farà la plática preparatoria dels mateixos.
Lo dia 17 y següents, a dos quarts de 6 del matí, se celebrará la
Santa Missa y á tres quarts lo P. Director dels Exercicis, farà la me
ditació. Al vespre a dos quarts de 7, se resarà io Sant Rosari, seguirá la novena y a las 7 la plática, inmediatament se cantarán pietoses
lletretes, acabades les quals, lo P. Director farà la meditació.
Lo dimenge, dia 23, en que l'Arxicomfraria celebrará sa festa
principal, a dos quarts de 8, Missa de Comunió General ab plática..
A las 10 Ofici solemne. A las 6 de la tarda, lo Chor de l'Arxicomfra• ria cantará lo'St. Rosari y durant l'última dena, se farà la processó
del mes de Octubre a la que assistiran les nenes del Remadet y Tere
sianes am llurs penons, inmediatam.ent s'exposarà Sa Divina Majestat,
resantse l'Estació y oració de St. Joseph, seguirán los exercicis d'últim día de Novena, sermó que farà lo mateix P. Director dels Exercicis, reserva y cant de la marxa Teresiana.
Totes les associides que desde las 2 de la tarda del dissapte dia
22, fins'a la posta del sol del diumenge 23, visitin am les degudas disposicions nostre Temple Parroquial y preguin per les intencions del
Sunio Pontífex y necessitats de l'Iglesia, poden guanyar Indulgencia
Plenària, aplicable a!s difunts, concedida per la Santetat de Lleó XIII
a l'Arxicomfraria de Tarrassa.
Lo dilluns, dia 24, a dos quarts de 6, se celebrará missa, am Ofer
tori, en sufragi de les as.sociades difuntes.
Notes generals
Do hay peor jordo . . - A q u e s t d i l x o s e p o d r i a a p l i c a r a c e r t s demòcrates {>)
q u e a p e s a r d e t e n i r e x p l i c a t el p e r q u é d e lo q u e ells d i u e n c o n t r a d i c c i o n s , t o r n a n als s e u s t r e t z e .
N o v o l e m r e p e t i r t o t lo q u e j a h e m dit e n n o m b r e s a n t e r i o r s y si s o l s hi afen o t e r e s d ' e s t r a n y q u e n o s a l t r e s els c a t ò l i c s v e n e r e m c o m a g r a n fi-
girem q u e
10
josop y l'ebgüent y que no admetin les seves filosofies religioses.
Si era un sabi filosop, deya la ventat y ells no la respectan, o predicava V
•error sapiguentho y ells no poden elogiarlo. LA CREUADA, com Balmes creu que
hi ha diferents
sistemes bons per governar y per aixó encare que insistim cn
sa personalitat religiosa no'l fém servir de señuelo de cap partit politic, smo de
!a Religió catóhca. Balmes no crej'a que hi hagessin diferents
sistemas religio-
s o s bons, sino un sol, el de la Religió catòlica.
Als que no hagin vist en El Ctiterio
una obra católica els ensenyarem les
primeres lletres si no les saben, 3' si les saben els deixarem un Criterio; pri; si
volen estalviarse feina a repasarlo tot, els brindarem el Capitol IV que tracta
de las Cuestiones de posibilidad,
titula Insensato
discurrir
0 el XXI de Religión
de los indiferentes
No es posible que todas las religiones
quin primer paràgraf, es
en materia
sean verdaderas,
de religion,
e! quart
etc..
Y respecte de la má.xima de Balmes diém que no son qui per retreurela els
qui tant sols no la practican sino que fins volen expulsar de nostra patria ais
que am mes zel l'exercdxen, y tot baix,un pretext de mentida llivertat.
ün epílec. —Fa pocs dies foren expulsats de Portugal uns frares que's dedicaban a la ensenyança: ¡visca la llivertat!
Després foren assesinats altres religiosos perquè ho eran: ¡vi.sca la justicia
y fraternita*!
Y per fi el poble seguirà descalç per sa gran pobresa, pro l'Estat s'incauta
dels bens del Religiosos, y 'Is revolucionaris se reparteixen els bens pagats empleus: ¡Visca l'igualtat!
Perla booa prempsa,—La secció de ¿OWÍZ ;>rí';«/>j« del Requête Jaumista
d'aquesta ciutat, seguint l'e.xemple dels Requêtes de Barcelona que comptan
per aixó amb el beneplàcit dels Rnts. Rectors de les Parròquies, ha establert
també autorisats per nostra autoritat eclesiàstica la venda de periòdics catòlics
en 'a porta de la Iglesia Parroquial.
Allà a mes dels periòdics tradicionalistes hi trovaran tots els catòlics un bon
nombre de publicacions que independentment de la política defensan els sagrats drets de nostra santa Religió.
nissa nova.—Diumenge a les 10 del mati tingué lloc en la Iglesia parroquial de S. Pere la emocionant ceremonia de celebrar per primera vegada el
sant Sacrifici de la Missa el nou
prebere Mn. Josep. M. Sintas y Solé. Feu un
bon sermó Mn. Scrafi Alemany, Vicari de la Parroquia qui estigué eloquentissiïn en son parlament rublert de concells y advertències al nou oficiant. Desprès
de la ceremonia religicsa fou servit en la Rectoria un espléndit lunch en obse
qui als convidats.
Rebi el nou sacerdot la nostra coral felicitació, y que Deu li dongui forces
per cumplir sa dificil missió en nostres temps.
Les matricules.—Sera prorrogat fins el dia 31 del corrent, el plaç pera po
derse matricular els alumnes de les Universitats, Instituts y Escoles especials
que depenen del Estat.
11
Aiissa UOva.—Nostre estimat compatrici y colaborador de LA CREUADA el zeíós
sacerdot Mn, Ignasi Verneda celebrà sciemnement sa Missa nova com ja a n u n ciarem en l'Iglesia Parroquial de Ntra. Sra. de! Carme de Manresa
estrenant
una rica casulla blanca adornada ab llins que rodejaven un hermós Sagrat Cor
de Jesús y varis simbols de l'Eucanstía. Feren de Diaca son aniic Rnt, Dr. don
Manel Marsenyach Iglesias, professor de l'Escola Municipal de segona
ense-
nyansa de Manresa, en representació de son co.sí Rut. Esteve Llussà y Verneda
Pvre. D e Subdiaca, son cosí Rnt. Jaume Verneda Pvre. y de Caper. nostre benvolgut amic Rnt. Marian Gruas y Trillo Pvre. Beneficiat de nostra parroquial
iglesia del S. Esperit en representació de nostre benvolgut Sr. Ecónom.
Predicà, enaltint la missió del Sacerdot en les circunstancies actuals consirantlo com a continuador de l'operació redemptora de Jesucrist, a l'humanitat,
nostre compatrici, lo Molt litre. Dr. En Josep Boada y Diars, Canonge Lectoral de la Metropolitana de Tarragona,
Cantà magistralment la Missa de Sta. Cecilia de Gounod el distingit CoroCapella de la Santa Seu de Manresa, ab els baixos y tenors Srs. Leoni y T o rrents de la Catedral de Barcelona, dirigit per l'experta batuta del Rnt. Marian
Torras Pvre. organista de la Seu de Manresa.
L'Iglesia hermosament iluminada y adornada fou plena de gom a gom.
Foren padrins, sos cosins Srs. En Josep Oms y Rovis. propietari y digne
conceller de l'Ajuntament de Manresa y Sra. Agna Salvadó de Guitart.
Entre 'ls concurrents a tan solemne acte, mereixen citarse a mes de sos parents y familia, els Srs. Miquel Domingo, Francisco Izart de Terrassa y el Vispresident de la Diputació provincial per la circunspecto de Bareelona En Lluis
Argemi de Marti.
A quarts de dugues el celebrant entonà solemnement el «Te-Deum Laudamus»,*efectuantse immediatament el bésamans, que a pesar de lo intempestiu
de l'hora, se repartiren 1400 recordatoris besillíssims ais concurrents.
Desprès s'obsequià als convidats en nombre de 70 amb un suculent dinar
en la Fonda de Sant Domingo.
Molts valiosos regals ha rebut el nou celebrant, el P?drí de missa nova li
regalà un ric calzer de plata daurada amb incrustacions. Hi ha a n'ell una inscripció que din: «Missa nova de! Rnt. Ignaci Verneda y Claret, Pvre. Record
de'n Josep M.^ Oms y Rovis—2 Octubre
1910.
La senyora padrina del celebrant, un joc riquissim de quatre casulles {blanca, vermella, morada y negra).
Les germanes Na Tercseta, Na Paquita y Na Agneta, una rica Alba artísticament travallada.
Les monges Dominiques de Manresa, un ric purificador, y un ben travallat
lavabo.
La tia Sor Agna Claret de Sant Ildefons, Superiora del Convent de Carmelites de Tona, una artística y ben travallada cinta d'ordenació en que s'hi Ue-
12
geix t Tji es sacerdot in œternum secrindum ordinem
Melchisedeck. ^
Y el ex-Actuari del Jutjat de i.^ Instancia de Manresa y actual Actuari
del
de Vilafranca Sr. En Valentí Faura y Lladó, un ric v artístic crucifix de pasta.
La missa nova de nostre amic y company de redacció fou un aconteixement
per Manresa, ja qu.e fcya moits anys que no se'n havia vist de semblant.
Oercés.—Hem rebut del nostre volgut amic la següent carta que'ns interessa
que publiquem:
Ab I impossibilitat
felicitació
de contestar a la pluja de cartes, postals
de mos amics y compatricis
nació sacerdotal
conferida
d'Octubre,
de Ntra.
Sr. Bisbe
y Fenollora, y de la missa nova celebrada
suplicantloshi
de
en t Iglevies
dono les gràcies
d tots
de pas, se dignin encomenarme a ses oracions, com
ho faré a n'el Sant Sacrifici de la Missa per ells, a fi de que l'Altíssim
íedeixi
de
Sra. del Carme de Manresa a n'el 2 del corrent
desde les columnes de la prempsa egarenca
els félicitants,
y targetes
que am motiu de ma orde-
el 2j del passat Setembre pel Excm
Barcelona Dr, Laguarda
sia parroquial
de Terrassa
la Gracia, medis, energia y forces pera cumplir
dignament
ens conla
missió
que m'ha confiat.
IGNASI VERNEDA CLARET, Pvre.
Manresa ii Octubre
içio.
Avis.—Hem rebut el següent avis de la Junta de Administració del Hospital de Sant Llàtzer y Casa de Caritat de Terrassa:
La Junta del Hospital
vísperas
Casa de Caridad
de la conmemoración
dar a todos los propietarios
condiciones siguientes,
deberán estar cerrados
lo; 2." Las sepulturas
de esta ciudad, en
ÒC cree en el deber de recor-
del Cementerio, la conveniencia
de cuinplir las dos
que constan en el titulo de propiedad;
edificados
deberán
Y al recordarlo.espera
r" Los
dentro los dos años de la expedición
conservarse aseadas y en buen estado,
la Junta suplir toda negligencia
plirlo, demostrando
de S, Lázaro
de los fieles difuntos
del
titu-
pudiendo
á espensas de los dueños.
la Junta que todos los propietarios
asi el amor de todos ellos á sus dichos
Tarrasa 14 Octubre icio.—El
solares
procurarán
cum-
difuntos.
Secretario, Luis Q. übach, Pbro.
Conícrencia.—Atentament invitats per la Junta del Circol Tradicionalista
d'aquesta ciutat, assistiren: lo prop-passat dissapte a la conferencia que'n el local de dita societat, hi donà'l nostre compatrici en Narcís Ventalló. Tractà l'orador sobre política tradicionalista, jutjantla única salvació de la patria
després
dels grans desastres que'ns han portat tots els lliberalismes, avuy desacreditats.
Parlant de democracia lliberal, digué que sempre resulta tot lo contrari de democracia y aludi en prova a lo succeit rescentment a n'els católics, empro, afegí, vindran prompte les revenges, q u c n tot temps els dèspotes han caigut al
esclat dels sentiments de llibertat del poble.
Altra conferencia.—Per avuy hi ha anunciada al mateix Circol una altra
conferencia de caràcter públic, sobre'l tema «Associacions obreres y reglamen-
tació de les grans industries» que don.irà et sabi jurisconsult de la capital y irriiî
propagandista catòlic D. Estanislau Segarra.
OanifestaciÓ nacional.—La Junta de Navarra d'acort amb la Junta Diocesà
na de Bareelona están fent grans travalls preparatius a /a gran Manifestació Católica que te de celebrarse a Madrid; per aquest iî la junta d'Acciò Católica de
nostre ciutat ha convocat per el pròxim dilluns una reunió per adherirse en
aquesta hermosa idea al mateix temps que pera nombrar una comissió que vagi a Madrid el dia de la referida maniíestaciò eri representació dels católics terrassencs.
Reunió important.—La Junta de la Congregació de l'Immaculada y S. Lluis
d'aquesta ciutat després de pendra acta de tots els travalls realisats fins a la
fetxa, acorda organisar les seccions de Catecisme, y d'Excursió cont.^nt ja per
la primera am un gran nombre de congregants disposats a cooperarhi totes les
festes en els catecismes corresponents pera convertirse en acèrrims propagadors de nostra Religió catòlica. Per el funcionament de la secció d'Excursió e.-i
convocarà oportunament una reunió donantse compte dels acorts presos.
nissa de Congregació.—Seguint la costum de tots els dies festius tindrà
lloc demà a les 8 del mati en la Iglesia del Convent am el cant del Ofici Parvo.
La Junta demana n^ivament a tots els Congregant que no faltin a n'aquest
acte reglamentari per ser de gra.) importancia per la vida de la Congregació.
Denuncia.—Ha sofert novament les ires de la democi-acia
y valent defensor de nostra Santa Relligió Eí Correo
el nostre colega,
Catalán.
El felicitem per la seva actitut y el motiu de la seva denuncia.
Apuroj de'n Canalejas.—S'asegura que votarán contra la lley del candado,
els conservadors, els Bisbes, els carlistes y els gran d'Espanya aixis com
s'abstirdràn de votar molts lliberals.
nécrologies.—Després de llarga y penosa enfermetat ha deixat d'existir el
nostre compatrici y estimat amic en Ramón Vintró (A. C. S.)
Acompanyem a la senyora viuda, fills y demés familia al just dolor qu'els
aclapara demanem als nostres llegidors una oració per l'ànima del finat.
Igualment ha entregat 1-, seva ànima a Deu a la edat de 45 anys el nostre
amic en Lluis Comellas (Q. P>. P. D.)
Desitjém a la seva atribulada viuda y familia la resignació necessària pera
riatrirooni.—Tingué lloc en el Monestir de Mont.serrat el del acreditat fabricant y particular amic en Roch Escurseil am la distingida senyoreta Na Carme
Vallhonrat y Comerma. Desitjém als nous :ontrayents llargues felicitats.
Notes de Sport
Arribada.—Lo
prop-passat diumenge arribaren a Barcelona per carretera
pilotant cada hú llur automóvil, els tres corredors u L a Hispano Z u i z a s Zucarelli, Pillaverdié y Chassaigne, que han pres part a diferentes carreras internacionals, alcansant en totes elles els primers puestos. Formant caravana d'autoï4
movils toren a rebrels fins a prop de Rubí, varis entussidStes de l a marca espanyola, tributántloshi a! írobarse, grans saludos y felicitacions. Emprengueren
tots junts el regrés a Barcelona entrant pel Passeig de Gracia, hont la nombrosa concurrencia els prodigà aplausos v saludos, sobre tot al pas d'en Zuccarelli
que ha sigut j- héroe en totes les carreres. A la Maison Dorée toren obsequiats
dits corredors amb un esplèndit banquet, pels socis del ('¿«A DeporUrn.
Boxa.—El campió del mon d" aquest sport, el negre en Jack Johnson, ha
refusat la cantitat de ioo.ooo francs cjue li oferia el Club de París per celebrar
un match amb en Joc Jeanette. El colós de l a boxa ha creguí que per tal preu
eran poc pagats llurs cops de puny.
Automovilisme.—,A
Buenos .Aires s'ha celebrat el kilómeli-e inncé, varies
categories, alcansant un grandiós éxit. I.a categoria turisme fou guanyada per la
fervent automovilista Sreta. Estela Zelaya Saavedra, qui amb cotxe Dietrich 60
H. P. feu el recorregut a rahó de 90 kilomètres per hora.
Volta de Catalunya.—S"
está preparant activament una carrera ciclista
donant la volta a tot Catalunya, que pels premis oferts alcansará sens dupte un
é.Kit íírandiós. Data de celebració los prop-vinents dies 6, 7 y 8 de Janer de 1911.
Volta de Fransa.—E\
diari sportiu parisien'¿' Auto, ha publicat j a "i reglament per la carrera «Volta de Fransa» del 1911, en forma que restringirá el
que hi prenguin part molts ciclistes faltats de condicions, que no van a buscarhi
mes que '1 duro diari de subvenció, pels que no alcansan premis.
Aviació
—E\ dimecres de la setmana pa.'^sada intentaren els germ.ans Morane, fer amb aeroplà el recorregut designat per alcansar el premi Michelin de
de 100.000 francs y lo únich que alcansaren tou una terrible caiguda desde una
alsada de 80 metres que 'Is valgué greus ferides y lliurant,se de la mort per casualitat.
Reglamentació
de la locomoció aerea. —En vista dels accidents cada
dia mes nombrosos, que ocasiona la locomoció aerea, el gobern trances está redactant un reglament per la natei.Ka, que a no duptar donará lloch a fortas
protestas dels aviadors, car restringirà en gran manera llurs viatjes.
Sala d'esgrima.—S'ha
obert a Barcelona carrer de Montjuich del Carme,
una nova sala d'esgrima que per les condicions que requereix y pels elements
de que disposa, es la millor de les civils da dita capital y pot compararse perfectament am l a e.>cistent en el Gobern militar.
MARCA
.ESTRELLA
HALLEY^
Es recomana per ses grans condicions higièniques y l'ácit carbònic vegetal.
De venda en tots los establimentsde refrescos y begudes.
Representant en Terrassa: J. D A Y Í
o
OQ
•o
'2
o
(0
LA
CREUADA
SKTMANAKI
Ab censura eclesiástica
CAT(')I,1CH
—
Surt els dissabtes
Portaveu de les Associacions Catòliques de la Comarca
Independent en política
PREUS DE SUSCRIPCIÓ
Jerrassa
2
Fora
I
trimrstre
2'r><)
{
Reclams,
nicats
»
a pri'iis
a.aim-ls,
Hsqnc.l.s
y
orna
roiiefucioiíals.
Pagos u la bestreta
Redacció y AdmiDistració—Font-vella, 4 0
PAQUKTES Dií PASTILLAS
PHSKTAS
I." marca: Chocolate de la Trapa, 400 grs. 14, 16 y 24
i 25, i'5o, 1 7 5 , 2 2 5o
2." marca:
r 5 o , l'yS, 2 y 2'5u
»
de Familia
420
»
14 y 16
3."marca:
»
Económico 35o » 16
iyi'25
Elaborados según formula aprobada por los Laboratorioj Químicos Municipales de iVladrid, Pamplona y S. Sebastián.—Cajitas de merienda, 3 ptas. con
64 raciones. Descuentos desde 5o paquetes. Portes abonados, de.sde 100 paquetes,
hasta la estación más p r ó . K i m i . .->e fabrican con canela, sm ella y á la vainilla.
No se carga nunca el embiiláje. Si hacen tareas de encargo desde 5o paquetesAl detall. Principales ultramarinos.
Imp.
16
« I n d u s t r i a » d e M o r r a l i C a d e v a l l . - P a s s e i g , 7 i 9.-'/'«¿«/b» 83o
a
l
\
2
a
a
>
X
r
c
C
•fl
£
a
fl
•C
"i
*
l
Descargar