, LA ·hletres al rneu , gerrna Estimat HUMANITAT LLIBBES 1 PEBIODICS rificar en lapides i monuments la figura, del Gran Sacrificar menrre I' oprobi de les generacions [ututes caura sobre els vicrimaris. Aquesta visió Diari d'un refugiat t 1-- s'acomplirá. 1 es por assegurar que al '- Julia:. significar aqueIl modisme que usa'Yem -Tontes lletres que r'ercric i no.em per a dír "duros", Recordes que contestes! ,- . déíem, pel car: [a suposo ·que moltes lhauran fe-Amb cinc mil de l'ala, qué en fates [onedísses en el garbuix de la riem de coses! Censura de Paquita Imperio, que no Dons aixo d e I'a Ia es nétament mepot suportar les mini'Yes escrítes en xica. En el> pesor o "duros" mexicdldid. Pero sapigues que t'en guardo cans hi ha l'Aguila Azteca. J"perxo cOpia de totes elles j un día, ja no ací també diuen "tants o ouants miir molt l/unya, en tindrdS lot un bon de l'aguila o del "ale"! plec. T'en fas Cdrrec si és curiós tot aixo? T'he parlat de moltes coses, pero No veus com és con'Yenient 'Yialjar, veig que, efecti'Yamfnt, no t'bavia ex- encara que sigui'!. la forra, com a plicat encara, com tu em fas notar, emígrat -epl- no pdr com a emigranl, el significat de la paraula Azcapol- que elesbores hauria estat molt més zaleo, que tant t'intriga i que no ér cataslrofic 'puix que ho hauriem f.et més que el nom d'un poblet 'Yehí de la 'amb miseria, sí, pero sense pena ni capital de; Mhic. I gloria ... j scbretot no com ara ... Azcapotzalco, 'Vol dtr, en llengua jPer Catalunya! náhuatl, niu de formigues, i si el Una abra(add ben [orta del t~ú sembla difícil de pronundbr, et diré germá que molts mexicans negligeixen l' acM ariur Calvet. centuació de la "t" i aixi queda una """"""""""""""""""""""""""""""" paraula molt més suau. Hj han moltes paraules mexicanes, en la contextura de les quals s'bi ha esllavissat la frt", De les ferreteries en A l'hora d'escriure aquestes ratlles, díuen "Tlopolerias", 1 ací si que ja es coneix a, Mexic, per bé que extrano pots suprimir la "t", encara que oficialment, una bona part del Veres'et faci dificil de bell : antu'Yi, pro- dicte acordat en els Joes Florals de nunciar-la, Com tampoc pots supri- l'Havana. Es el segilent: mir-la de "tlachar", que vol dir mirar, POESIA en caló mexica. Flor Natural. "El llibre d'Empc}o gairebé I'a m'be acostumat a rion", deJ. T arra d es. . aqueíx [orcat so lingua.palatal de la ler. accéssit. "Caneé de l'amor.que ·rrt". Per exemple, ja die, com els del _ d M P bl , passa", eJ. . o ero pals: A-tlántica no At-lántico, com 20n. ca a a ! la civilització. La sola ennumeració dels vint capítols que integren el 11:.- costar deIs homenatges futurs, a banbre (per exemple "La guerra i la da i banda de les pedres commemo'ciencia", ULa gúerra i la política", ratives i dins de cada llar catalana, el "La ·guerra i les finances", ULa gue- 'Ilibre del cascellá Angel Osscrío, se.rá el millor tribuf el més ale hemerra la, dona", ULa guerra el cine- Comentando dos discursos Per JoS(P Andr(u 3 En el gran acto celebrado en el Man· hattan Center de New York, el día 5 de marzo. orqonizaclo por la Secretaría del Tesoro-del Gobierno de los Estados Uniclos Americanos para hacer propa· (I) ABELLO de Asúa quedan reducidaa a la. si. gulentes. Cuando él dice "catalán, vasce o de otra reqión" nOsotros decimos: "catalán, vasco, que por su llinqua. cultura o historia forman ·parte de dos de Roe d' Almenara.-Proleg i i qanda de venta de Bonos de Gv.e1'1'anaciones." e de jordi Arquer. BibliotecaCa ma" etz.) ja pot servir per a donar natge, que l'esperit de l'Espanya Ii- a la Colonia de habla castellana, proCuando él dice: "que quiera abdicar talana. (Col.leccfé Dccuments) Editor: B. Ccseé-Amíc. una idea del vast univers físic i .mo- beral i democrática, de l'Espanya com- nunció un importante discurso mi amiqo de su cclíded de español" n080tros no prensiva i oberra, haurá erigir, a tradon Indalecio Prieto. hacemos un gran problema de las pa· ral damunt del qua11a mirada de Vr:rves de Lluís Companys, a la 'gloria Este ilustre politico español. al final labras. pero. no pretendemos descubrir A parlar exactament aquesta obrera ni ha copsat el panorama virtual d~ del mismo. exsuec una solución para ninqún secreto. al decir que ante todo decidir la estructura política de España somos y nos sentimos catalanes y que no és un "Dlari". El seu autor, "jove la seva obra i on el seu talent ha fet -i grandesa de Caralunya. una ve. conseguida la eliminación del la calidad de español resreeeme para intel.lectual catalá sortit de la classe recull dele materials necessaris per a cctuel régimen ileqal de Franco. con'. nosotros una denominación común, obrera", per die-he amb les mateixes bastir-la. Elllibre tindrá 1'hit que es sistente en un plebiscito presidido o di, C:::oncretamenteante la España oc. paraules del prologuista, va escriure mereix. 1 es per aquesta seguretat que rigido po~ las Naciones Hispanoameri. tucl, yo no me sientc;:tespañol. soy celes seves observacions emprant el pre- ens permetem recomanar a Vicens. Mariano· Viñuales.-Proleg 'de canas. Esta idea ya fué expuesta pOI talán.y nada más y, por tanto. no tentérir i sense preocupacions croncló- Vemi, per a una propera edició de la Benjamin Iernés. 127 pagines, el señor Prieto en .un discurso prcnun, go por qué abdicar de una calidad qut ("Humanidad". Mexic. 1943-. ciado en la Habana ha~e unos tres no tenqo. Ante una España estructu, giques, Íireráries ni tan sois estilísti- seva obra, la inclusió d'un nou capiaños. rada con el debido respelo a la libero ./ queso En realirat elllibre darrerament tal; és a dír, d'un altre frone de tanta Al pensar en el futuro de nuestra tad nq.cional de Cataluña. adquiero esQuan la generosa política del ge· patria sentimos la enorme preocupación ta cualidad de español. y eetcd dis. publicat per la "Biblioteca Catalana" trascendencia com els aleres, i qual de Mexic, es 'un recull de notes, re- mancanca, al riostre entendre, es fa neral Cárdenas oonverti la, terra de de que en un plazo más o menos coro puesto a seguir el mismo destino. ccllídes durant alguns meses d'exili, sentir. El tírcl del Capítol XXI hau- Mexic en asil de tots els expatriats lo. al caer la· Dictadura de Franco. tanto en las horas de gloria como en por una reacción hasta cierto punto las etapo.s tristes y trágicas. Esta fué I que es [Iegeixen amb fcrca interés ria d'ésser aquest: ULa Guerra i les del món, pel sol fet de prescindir de iustificable en un pueblo que ha sufri. la actitud de Cataluña en los días glOEl lector copsa ja des de la primera Nacionalitats".· L'estudi de les rela- teta consideració ineeresseda, feía que do una de las más crueles tiranías. se riosos de la proclamación de la B.",· Iínia que es troba davant d'un relat] cions entre la conflagració actual i el s(aboques sobre aquest .país, com una desborden las ·pasiones y se vaya a la pública y en los' dramáticos de, la ,llamada "tercera vuelta" de venganzas aueerc, sense pretensions, escrit en un recó de gran problema dels pobles oprimits, prova, de que existeix una justicia moy crueldades. Por dicha ra.ón. nos pa, En lo más .fundamental el se~or Ji. barraca de camp de concentració o seria digna delllibre de Vicens Verni. ral inmanent, el. raig d'una font de rece bien la idea plebiSCitaria ínter. <.&lene: de Asúa y nosotros estamos ti" riquesa superior a la plata. i a l'or. venida por Polencias que garantizan su ta~e~te de acuerdo. Siendb él un hamo en una taula de cafe .per ~ passar 1 Catalunya Ji ho agrairia. Aquesta font ha rajar sobre tot per pureza y neutralidad. Con ello podría bre de ideas liberales y democráticas unes hores desvagades i sense la més la ploma dels escriptors i dels poetes salirse de la actual situación con un no podía suceder otra cosa. lleu intenció filosófica, combativa o Si Cataluña qUilliera separarse del que llegaran a Méxic el tresor d'una acto cívico que sería expresión demo. prosselitista. (Aquesta intenció, en tot crática y triunio de la volunad del resto de España tendría el pedecto deobra espiritual. Aquest és ~l cas de pueblo. cas, s'ha de cercar en el Próleg o en recho de hacerlo. Si en este punto "tan M. Viñuales, espanyol universalista, Pero. para las Nacionalidades que hñportante podemos estar de ' acuerdo els dibuixos, mole expressius de P escriptor generes i home de causes viven dentro del Estado español ,1 pro. un castellano y un catalán es evidente Puiglacasa, que ornen elllibre). Uníd'Angel Ossorio.-Editorial Lo. ··J'ustes.Així ha pogut escriure un llibre yecto de plebiscito. plantea un prcble- que mucho más fácil se puede llegar a cament la idea, de fixar alguns resede. Buenos Aires,-281 pama extraordinariamente delicado y que la solución cuando la mayoría de ca. gines, sense tendencies a no ésser les de ¡la sido siempre una de las más justas talanes sólo deseamos el dereehc d. cords, semblants més o ffi"enysals que l'amor a la, humanitar, identificar en aspir~ciones de los nacionalistas vascos autodeterminación limitado en el seeñhan viscur milers d'exiliats, .han meI gut I'aueor. Literatura, si es -pot die Marius Aguilar, el gran periodista aquesr cas, en la figura del seu pro· '[ catalanes: Es, el de salvaquardar el do de pactar libremente con los demás derecho de autodeterminación de SUB pueblos españoles la forma de la euaixl, despullada d'imatges, desclofolla -així ['anomena en la seva obra l'au- tagonista, el nen de la, selva, domi- pueblos: palabra y princiJ?io que ha prema estructuración jurídica que ha d. nemes ¡¡ido siempre tema de discusión y el lIer vínculo df la unión fraternal d. i accessit. "Cánric fidel", da. de retorica, i de to planer i amic¡ll. tor de "Vida y Sacrificio de Como nicana, l'infant pobre -ric és habitual a Europa. ~ d B t -~üxo es potser el millar elogi Ique p·anvs"-J'a Ia' més d'un any, repetía d'ánime=-, encarneció Ide la infantesa obstáculo más .difícil de vencer para todos. Y cuando expresamos este deseo 'Agustí artra. I !,Ina total y fervorosa colaboración de débe desecharse· lada suspicacia en Curiosa él també lit te-rminació Viola d'Or. "Bondat eterna del espcdeia [er d'aquest anomenat "Día- sovint a Monrpelliera. "Cal que els dissortada dins d'un mon injust i mea cuanto pretendemos imponer nuestra rrpan'J de moltes deñominacions geo-Nadal". ti d'un Refugiar Catalá". L'observació catalans s'apressin a escrrure l'obra- miserable en el fons, que els infants jos demócratas peninsulares. . Este aspecto del problema catalán. voluntad a los demás. lo único que gl'áfiquer mexicanes. L'arreal grega Accéssir. "Isovcl". serena de les coses expressada per un mare de les biografíes de Lluís Com- desvalguts deixars al marge de la ci- ¡;:,om~tantosotros. es evidentemente una deseamos evitar es precisamente que vilització i' al ras de tot acorriment. cuestión de confian%a mutua. Sin este los más _que son c~stellanos. andaluces. "pan" 'Yo"!dir en grec "un", com tu I "E • " d C home normal, es gairebé un remei a panys". El desig de Marius Aguilar Eng antina, nos, e . arner. és a, mis d'un cant a la clima no habría sido jamás posible la extremeños, etc.• lmponqa la suya soJa saps, pero en llengua náhuatl sigo Accéssir. "Romane de festa majar". recomanar en hores d'enfárfec lite- s'ha realirzar, i no precisament per "Blanquito", colaboración de Cataluña a la obra de bre Ca'taluña. 7Jifica: conducció, cami, ribera. Per Premí Gelabert. "La rosa en el Ili- rari i de pedanteria falsament tras- la ploma d'un escripror caealá. Angel infantesa, una exaltació a la llibertat la República española. Hoy, en el exíPara nosotros el Estatuto de Catalu· aixo aci eís nomr de molts rius acaben cendental. Escau dones, la incorpora Osscrlo, gran castellé i gran amic de que té per fons la jungla dominicana líe, cuando se va acercando el mamen. na fuá una gran puerta abierta en el bre", de P. Mata 1onga. • amb "pan", com Papaloapan, o hi co- - 'Premi de Santiago de Cuba. "Prec ció de les notes de Roe d'Almenara Catalunya, ha guanyat Hhonr d'es- descrita per M. Viñuales d'una ma- lo que será posible nuestro retorno a camino de una comprensión y amor mencen, com Pánuco, etc, 1 1 " a la Col.lecció uDocuments" de Ía" criure la biografia-mare del President nera simplernent admjrable. IYIoltesal· la patria. estimamos un deber exponer para el resto de España. de 'exi iat . Esa obra de la democracia esp.aiiola ponderar-se en con toda claridad nuestras diferencias Pero apart de tot aixo, haig d'afeBiblioteca Catalana, per quan s'adiu Martir. I potser ningú com eH, per tres valors pcdeien para crear un amplio movimiento de a través de los años se estimará como gir-te que el que més -m'encanta, des PROSA amb la finalitat cercada per I'Editcr. una pila de motius i de raons, la po- aquesta obra, des de l'amor filial, que cordialidad que nos permita una oc. una de, las obras más útiles y eficaces de el primer dia que 'Yaig desembarcar 'Premi Fastenrath .. (Declarat dedia escriure tan bellament, tan dig- 1'ha inspirar, a l'amor a la Ilibertat taccíén unida y eficaz en el futuro, de la España de la seq.unda Repúbli. Creo¡no equivocarme al alirmar que ca. A nues~o entender fué un error a Ver.creu, és í'baver sentit-usar mol· • seet.] nament, tan a favor de Catalunya i dels pobles, seqiiencia lógica de la llies paraules que per a mi fferen" exPremi Concepció Rabel/. uGeogradel poble catala. Cal! ~~Vida y Sacri- bertat individual, i sense les quals no somos muchos los calalanes que senli. someter el proyecto de Estatu·to votado .mas el deseo de resolver definitivamen, p"Orel pueblo catalán a la suprema de. c[usi'Yament catalaner, Figura't quina fia espiritual de Catalunya", d'· ficio de Companys" no es tan soIs un· és possible de poder parlar de verita~ le el problema catalán de acuerdo con cisión de las Cortes·Cons6tuyentes. Eso sorpresa qUdn 'Yeig sentir dir frbucha~. Artur Bladé. , de Jordi Arquer, IUustracions llibre emocionat dedicat a 1'amic, si ble civilització. Ultra, aixo uBlanquito" Jos españoles. fué aprovechado por las fuenas con· · 1 de Bartolí. 10 paginessenSenu· No queremos ·ser separatistas. PerOltrari~s a toda renovació.n de España. ca", en el mateix sentit que nosa l trer Premi extraordinario uEIs cata ~s merar. Biblioteca "V ,Estel" ·no que es tracta d'un llibre historie, és un llibr~ ben escrit, fruit d'un pen~ diem ttbutxaca". Ah! .. , útmbé ér· cua la descoberta de la California." (Editor: Costa·Amic.) 1943, lleial i reivindicatorio Sobre aquest sament clar en 'el que la imaginació con el mismo fervor y emoción que el que explotaron la cuestión catalana riós notar que tothom parla de ~rlaCopa Artística. u556 B~igada Mix~ fons es perfila el curs de tots els es- i ~l gust poetic, no trabuca el sentit ..eñor Prieto desea la libertad de Espa. como tantas otras para preparar el amo ña nosotros deseamos la libertad de' biente propiCio. de una España de un ldr". Per exemple el diuen que hi han ta", d'A. Artís Gener. . Jordi Arquer ha tingut I'amabilitat deveniments polítics i socials que han de l'observació real, encara que enter* Cataluña. Demasiado ya. se ha inten- ,falso y exacerbado patriotismo que peliículer o artistes que Ujalen" molt; .Altres treballs premiats. UContes d'enviar-nos la seva \tOda a Sant Jor- commogut .Catalunya) i per tant Es- nida, del món i de la vida. El magni~ lado por algunos. presentar el. mo:vi. siempre degenera en movimiento de fins j tol et rBcomanen que rrjalis" d'Eivissa", de Roure Totent. di", fa mesos publicada, previ com~ panya durant els darrers quaral1ta fic proleg de Benjamin Jarnés, que miento nacional catalán. co~o un sen. fuerzas y brutalidad. Con todo hay que reconocer qul!' .1 a porta ... o el caixóf Pero ací, ertit'Records i paissatges". _ promís de parlar-n~ malo bé. La ja anys. I en primer terme hom veu la avala el !libre, és un digne pOrtie, limiento egojsta tendiente a obtener pa. ro ella determinados privJlegios de oro pueblo catalán recibió con enlusic:llmc. ........ mat ,germd, frjalar no lusa en el Completarem aquesta informació acreditada fortitud de Pautor ens ex· línia trat;ada per la V1dai el sacrifici bellament confegit, a la categoria li- den ·económico. con menoscabo de los el Estatuto de Cataluña. Para demOI' matei;( rentit que a ct!sa nostra, en- en el número vinent de LA HUMA· cusa per endavant de cercar eufemis- de LluÍs Companys, línia cada vega· teraria de l'obra de M. Viñuales. demás pueblos españoles. Enorme y trar tal aseveración sólo falta recór· grave error han cometido los que h~ dar la llegada apoteósica de los polícara que en alguns caSIO) fa l' 4'Jfecte NITAT. mes en un judici que .difícilment li da més acusada, més visible, més trasconfundido con propósitos tan mezqui. ticos a Madrid y Cataluña cuando lle· que concorda. rrJalar" 'Yol dir, en me, podria ésser favorable. L' ttOda a cendent, fins a dominar tot el panonos un_ideal que tantas vidas y tantos varan la :Ley de Autonomía aprobada. l-Per .excesd'original els treballs que sacrificios ha costado a Cataluña a Eso no qUiere decir que el pueblo ca· xicá, estirar, atraure. Pero creu-me Sant Jordi" pohieament és una obra rama politic peninsular i destinada a que el faria moLta grácia uti/itzar ad, infernal en el sentit de que esta em~ dominar·lo encara per molts anys de precedeixenno es publicaren en la nostra través de su historia. El sentimiento de talán estuviera· totalmeDte satisfecho edidó anterior. la Patria. para nosolros, está por en. con este·texto 18qal. como así lo expre· parlant en castelld, aqueix 'Yocable. pedrada de bones intencions. La idea 1'esdevenidor. Té raó Angel Ossorio. Donarem compte en· aquesta secció de Saps que nosaltres diem que una S. de B. L. de recr~ar un Sant Jordi transfor- 'Passaran els anys i tota la pedra i tot tots aquellsllibres i periodicspublicatsper cima de los problemas materiales. Pre. so el iefe, de la minoría catalana. el una Cataluña pequeña con una que despues ha sido el Presidente már· cosa es rrXdpdrra' o be califiquem, per de mant-Io en un cavaller viril, cívic, gal- el marhre de Catalunya no bastaran, escriptors o enritats a l'exili. deIs quals ferimos economía pobre, pero libre políticamen. ti: de Cataluña. don Luis Companys. Fabricación y Venta exemple, de rrxavad" el gust d 'una rebe proletari amb co~sciencia de c1as- ,a fornir el material suficient per a g10- ens en sigui enviat;un exemplar, te con su idioma. su cultura. su dere. en el mismo momento de aprobarse cho y costumbres tradicionales. que_una en 1¡:X8 Cortes. persona, etc.? ~oncs a Mexic també Artículos D.iversos se, esta molt bé. El procediment, en Cataluña grande, rica y próspera. pero De cara al futuro y en la luc.ha con· existeixen aquester mateixer paraules. canvi, pot arrivar a indignar .. Els ver-.. sometida y sin personalidad. t~c:rla J?i~tadura: de Fr~nc~. nosotrOI 'Chap.rro" di diuen a un. prrsqn., , sos d'~questa "Oda" rimen malament Por ello el problema de Cataluña es sleml:'~e~e~.~s soldopartida~os de UD? esencialmente nacional y por tanto no ~mp.ba aCClon con los p.arti~08 d.emohome o don., per a significar que és Venu.tiario Carranza, 63 i ritmen pitjor. Peral"a banda ni M' . baixa d' estatura. Pero «chabacano» és tan' sois són lliures i encara menys podemos aceptar. como solución, un so- cratas que ,por, ,su contenIdo ldeoloqlco una fruita que nosaltres en diem auDespacho -1-14 ~'1 eLEric. Io-I5'~ originals. 1 aixo, darrer fa una mica 10 plebiscito en toda España. Tengo lcr nos ~O?.In?s.afi~es. Es posi~le que en sequridad que Di un solo catalán por la CI1S1S ~Q: ;dslema~,q,ue VIve hoy el bercoc! El primer dia que em 'Van M·EXICO, D. F. estrany en un autor que menysprea su libre voluntad aceptará que el des. m~ndo no ~~a pOSIble_estructurar la oferir melmelada de xa'Yaca, em 'Vaig L.. la retorica, l'academisme i tota altra Dos Concerts de Conferenci es tino de Cataluña sea resuelto por una ren~corpora~l~nde Espana a la cate· C.t.la p.rl.ren els dies inmensa mayoría de ciudadanos que- gona de palS, civilizado, sobr? la~ bao l'Orfeó Catala 8 Aj 30I'Orfeó quedar molt fomut. Em creia que em falornia burgesa. de mar(, respecti'J'ament, ~ts no son catalanes. No·sotros estimamos ses de un ayer cada dla mas lelano. prenien el pel!· Si l'obra es salva, com una mostra En poc"·temps la Massa .coral de Pel dem'ér, crfu·me que és molt cude literatura catalana d'exilj, no ,sera I'Orfeó Cal~ld ha lingut dues remar~ renyors Jordi Arqp;r i Josep Viadiu. que en las cuestiones que se refieren la propia iniciativa lanz,ada p~r el. le· a la futura forma de convivencia. de ñor Prieto nos puede permitir creer que \ riór el llenguatge d' aquer! benhaurat A Vilanova ,i La Geltrú, on residia, pel contingut poetie. S'hi padria po- cables actuacions. La primera el dia los diferentes pueblos de España. debe "'lr- t~mbjén tiene s~~ dudas con refe· pals. Apart d'aqueixes petiUs troba· ha mort la senyor~ Dolors Vadell, i sar la ma al foco En canvi pot sobre~ 26 de m<;tr( amb motiu del IV gran El dia 3 del mes en curs a la sala conocerse. previamente. la voluntad de renCla a esta poslblbdad. ileso _; d'altres que l'aniré contant en Miguel, mare del nostre hon amlC viure per les il.lustracions de Bartolí, El g~neral Franco y s~s aUc:zdoslal Concert Anual del mateix.Orfeó, en . d~actes' de 1'0rfeó. Catala, pronuncia cada uno de ellos. y gnte elia. buscar i correligionari senyor Gabriel Frade· lId la solución que armonice las aspiracio. potencl~s. fascistas e~ropeas l~iciaron Uelres success;'Yes- que, m' h an eixu· infinitament superiors a a qua itat e el que fou eslrenada la Primera Sim- una conferencia el nostre bon amic nes y deseos de todos sin que iámás el mOVimIentosubverSIVOdel ano 1936 ri'Vit un xjc del malron d'ha'Yer á'acos- ra a qui trametrem. des d'aqll:estesdco -la cinquantena de·versos que la mafonia en Re del mertre N. Costa· senyor Perran Zulueta. l por la fuerza. pueda ser impuesta lq con una bandera compuesta d. do~ turnar-me a parlar tol el dia en cas- lumnes el· testimo.ni del nostre con o. ten. Per aixo i per l'edició acuradíssl' postulados neqativos y otros positivo•. HOlts, el qua! dirigí una orquestra La seva disertació, relacionada amb voluntad de unos sobre otros. telld, m'han agradat uns quantr noms --ma digná del talent de B; Costa·Amie. simfonica inlegradd per un centenar Precisamente con referencia a este te- los pri~eros eran su lu~ba conIra .1 1 els p,robemes que plantejara la f .utura ma el ilustre catedrático de Derecho separal1smo y el comunIsmo,.l~s ••. del mexica indígena, ¿el mexica antic, A Llívia, ha deU¡:atd'existir el senypr de profesrors. ordenació de 1'economia 'catalana, va Penal. Dr. Luis Jiméne. de Asúa. deda. gundos .1 de hacer una Espana .unlca. . Antoni Imbert, destacat correligionari Ie~ reglOnr, format per mots ~regonr . d' . d . t grande y fuerte. ·Su fracaso ha Sido too El segon concert 'Ya tenir Uoc el dia ésser escoltada atentament i molt dcí Estatsd'orígen maia, tolteca, nostre, que fou el primer Alcalde reen un lscurso ptonuncla o reclen e· 1 El r i t • 1 tI' n ho y ·lP de maig en l'acte d'Homenat'ge aplaudida pel nombrós públic que om. .mente: "No queremos que la Repúbli- ta. ,sen 1men o naClona ca a a otcomí tolonaca, tdrasc, etc. Mira: fj~ publica del poble esmentat. La sev.a d 1 15 d b 11 d 1945 • es· mas fuerte que nunca. El dolor BUVicensVerni. 254 pagines.Pro 'tributat a la .Nació Mexicana en ler plenava la sala.. ca e e a r .e • sea aseSl· frido ha arraigado con más fuerza x4't q'uina parauleta: Pardngaricutirimort ha estat motivada per les sofrenleg d~ Mareelo Jover, Editorial perroner deIs seus representantr dinada por el f~derabs~o cantOnal ~Oy. si cabe los idecíles nacionalistas en. el ces i les persecucions de les quals ha d I d I ntíCUdTO! Aixo és e nom e a ed ls Hermes. 1943, Mexic. El 1er. de Maig ho~bre que sle~te lat11'en mis punos corazón de todos los catalanes. El co. plomdli() a Franfa. l' estat ohJ'ecte el traspassat per part e 1narcació on 'Va.neixer e I amos 'Yo ca El Par/i/ Soci4lista C.t.la i el Cb· la Idea de la liber!ad y creo que ~lt munismo tiene hoy la misma' mena: Q Ambdues audicions es realitzaren al . , actuals victimaris Ide la nostre patria. Vicens Vemi o el periodista dina- Palau de Belles Arts i constitui'ren mile ..Central Socialista d'Euzkadi 'Van una parte .d:e Espana no quiere viVll quizá más que la escasa que tenía en que es diu Paricutm, 1 con nosotros tien~ derecho a indepen. toda España el día 19 de julio de 1936. D'arrel tarasca són també aquests Trametem als familiars de patrici mic. Ho és pel segle al qual pertany celebrar aquesta diada amb un sopar dizarse. I.~ he dicho en muchas oca· E:n cuanto. al presüc¡¡iode España. jados e~its insuperables. altrer noms, que correspenen a poblér, desaparescut i especialment a la seva (ve neixer Pany 1913), ho é~ per la de solidaritat. Iliones, la primera cuando fuimos !os más ha sido tan desdichado como en etc., bellísims, de [,Estat de Michoa- neboda Srta. Maria Dolo,rs Bargalló, terra i la nissaga (es lill de Lleida la Sant ~ordi El Directorj d'Esquerra Republica- intelectuales de Madrid a. Cataluna, estos anos. Su soberanía a partir del . C .. l'express,·o' de la no,tra mes' sm· cera ·olcl.' .1 ".10,',••• Fou celebrada aquesta diada per ·na de Catdlunya 'Ya manifestar Ia se- Pero.,no creo que haya eatalanbdo vasco, cán: Pátzcuaro, ]anitZlo, upatJtZlo, terra que exerceix 1'hegemonia políd mIsmo d'la en-que se 1 de otr~ reglon que _qu!.era a icar e movimiento" ha estado someüda a po. Caltzontz..in, Chflpícuaro, etc. ·condolent;a. ___ I tica a Catalunya) i ha és finalment I'Orfeó .C.tála (entitat) i pel Casal v. adhesió. su cabdad de espanol. , lencias extranjeras. Els maier, que 'Van dominar a y~- El dia 2 de mare;-ptop-passat, vícti- pel tipus físie i per l'estructur~· mo- ,Catala amb rengles ballades de sarda· Si los demócratas elPañoles llama. catan, poraren noms dificils com ma d'una. rapida i crudel malatia, tras- r;¡t. Alt, prim, fotogenic, inquiet, in- nes que tingueren llor en els respecdos a gobernar a España una vel t8r. TAPETES MUEBLES aquests: X~anchakan, Dzilbalché, T ix~ passa en el Sanaton Espanyol d'a- teHigent, cordial, Vicens Verni ha tius erratger. FARMACIA minada la guerra aclual abandonan de DECORACION TAPICI¡:RIA una vez sus preocupaciones unitarias Y pehual, Chicxulub, Canrahcab, etc.~ que~ta capital mexicana, l'esposa del escrit el llibre que li pertocava esDE INTERIORES CORTINAJES estructuran el país con un total res. Teatre Catala que er conser'Yen merd'Yellosament. nostre bon amic i company Castells. criure, un ~tfilm de la guerra" lcom peto a las diferentes nacionaUdade.. L' Agrupació Dramdtica de l'Orfeó He descobert també que diem ma- L'enterrament de la-nostra dissortada diu el subdtul, i que com a ta coque 10 inteqran. tengo la conviccIÓn , ldment rr cacahuet". Así el nom autende que España entraría otra vez en el rrespon al reflexe trepidant i cinema~ Catala tributa el 18 de mar( un ho· reuní a una bona part 1 N menatge a la memoria d'Adria Gual DECORACION camino de una grandeza espIritual y tic, d'orígen, és rfcacahuate", de ma- compatriota Luis Moya, 31 de la colonia catalana que va expressar tografic de l'esperit de 'autor. o económica que lamás debía haber pero traspassat d Catalunya. nera que hauriem de dir-ne ncaca~ a l'amic Castells el seu profund sen- podem oblidar tampoc una altra con- darrerament Servei a domicili per dido y que todos deseamos. Ignacio Canaddl l!s representd amb encert el· drama huatl'. timent. uLa Humanitat" reitera avui didó ,en la qual s'enmiralla un deIs 1 també he lJabut, per fi, qué 'Yolia el seu condol als qui ploraran sempre millors aspectes del jove periodista OCm"' Silenci, del malaurat comediograf. (1) El nostre amic i coHaboradorJ. Articulo 123 No.81 TeL )·62·06 BECEPTES BEN I'ETES taJa. Verni es horne d' esquerra i c F'oetes lIorejats Andreu Abelló ha publicat a "EuzlCO· la perdua d'una bona esposa i d 'una MEXICO. D. F. 5% descoIÍlte en Patents. a tal va fer les seves primeres armes DEYA", el periodic deis Bases a Mexic, En elr Jocs Florals celebrats en· mare estimada. L • .J ~-------------... Iaquest interessant article que reprodulm en el dia,i de l' ESQUERRA " a guany a L'Ha'Yana han obtingut pre- I... integrament, Humanitae'. Per aixo ara es pot ho· mi> elr nostres compatrioter, reiidents . \ 2-1111-1111-1111-11-:.11-1111-1111-1111-1:1 , norar de la seva categoria d'expatriat tt Mexic, ·senyorr Jaume Terrades Fabrica de Llcor's que prestigia la seva condició d'home (Flor N.tllral), }osep Ma. Poblet de Iletres i de periodista al servei de (Ier. accessit), Agurtí Bartra (20n. L1~vadora• Círurgíana la dignitat i de la llibertat del peno accessit), Jorep Carner (Englantina) sament. (Ex-inhrna d~ l'Ho5pital CHnic) i Pere M atalonga (premi extraoTdi· ~I' La más pura. La más agradable. La más deliciosa =1:- (1 A.orilla 1I0SMI, En aquestes ho,es el llibre de Vi· nari) . @ Néclu-Lleex BOSMI. e 01"&'"Vi Qala.t BOSMI. __ ceos Vemi és una aportació real i efectiva a la causa de les democraC1es. M a la It o Es a més un estudi documentar i va· Fa una llarga temporada que es (Horu de visita: de 5 a 8 p. m.) VODKA luós de tots els fronts de guerra, troba malalt a M exic el nostre estiL6pez No. 76· D 3 d'aquests fronts que Verni ha desco- mat amic i destacat escriptor catala MEXIC, D. F. Av. Nuevo León, 8l • B. bert on tant com en la primera lí- senyor Nayarro Costabel/a. Fem 'Votr II_IIII_IIII._IIII_II':·II_IIII_IIII_IIII_III.!._,.;. I México, D. F. Tel. ~ricsson 28.83.88. nia' 'de batalla, es Huita i combat per pel seu promp.te restabliment. BLANQVITO J DeS FIora IS 1944 Vida y Sacrificio de Companys J Oda a Sant Jo.rdi J. lJ INDurTnIA TfVTILfr, 01 n ~r 1 1\ 1;) I ====""=======""='~<"'''''==''''''''''''''''''''=="'''=='' e V,' d.a a tal a n a· a ~SpeclIIUld en Bonerer!. e'. x "e .l1 N E e R o LO G I Q u ES 20 FRENTES o f - " ORFEON " ARTES ERIC. 18·48·60 1 MEX. L·71·33 " Acumuladors Record" Venda i carga d'acumuladors. Reparaci6 de dinamos i marxes. Electricitat d'autom6bils. , C. Font de 81ade Parls • Curlcllns • InjeccloDs. 1- PEPSI· COLA PEPSI· COLA PEPSI·COLA 1- ~ Todas las personas de buen paladar beben ~ _ I 1 PEPSI· COLA PEPSI· COLA PEPSI· COLA = BOSMI ~:';;·>~·.;';·;·.·-;·~·:·o ~:::~: R:~~:~"'. O