26 d`octubre de 1991Núm. 9 III legislatura Projecte de llei de

BUTLLETÍ OFICIAL
del
PARLAMENT
de les
ILLES BALEARS
D. L. M. 558-1983
Fq.Con.núm. 33/28
26 d'octubre del 1991
III legislatura
Núm. 9
SUMARI
SUMARIO
TEXTOS EN TRAMITACIÓ
TEXTOS EN TRAMITACIÓN
1.- PROJECTES DE LLEI
1.- PROYECTOS DE LEY
A) Projecte de Llei de Pressuposts Generals de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears per a l'any 1992. R.G.E. núm.
1944/91.
303
A) Proyecto de Ley de Presupuestos Generales de la
Comunidad Autónoma de las Islas Baleares para el año 1992.
R.G.E. núm. 1944/91.
303
B) Projecte de Llei reguladora del cànon de sanejament
d'aigües. R.G.E. núm. 1943/91.
B) Proyecto de Ley reguladora del canon de saneamiento de
aguas. R.G.E. núm. 1943/91.
302
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
TEXTOS EN TRAMITACIÓ
TEXTOS EN TRAMITACIÓN
I- PROJECTES DE LLEI
I.- PROYECTOS DE LEY
Ordre de Publicació
Orden de Publicación
Per acord de la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en
reunió celebrada dia 25 d'octubre del 1991, d'acord amb el
que disposa l'article 112 del Reglament del Parlament, s'admet
a tràmit el Projecte de Llei de Pressuposts Generals de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 1992, amb
R.G.E. núm. 1944/91.
Por acuerdo de la Mesa del Parlamento de las Islas
Baleares, en reunión celebrada el día 25 de octubre de 1991,
de acuerdo con el artículo 112 del Reglamento del Parlamento,
se admite a tramite el Proyecto de Ley de Presupuestos
Generales de la Comunidad Autónoma para el año 1992, con
R.G.E. núm 1944/91.
Els Hbles. Senyors Diputats i els Grups Parlamentaris
disposen d'un termini de quinze dies, que comptarà des del dia
següent al de la seva publicació, per presentar davant la Mesa
de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, esmenes al Projecte
esmentat, el text del qual s'insereix a continuació.
Los Hbles. Señores Diputados y los Grupos Parlamentarios
disponen de un plazo de quince días, que contara desde el día
siguiente al de la publicación, para presentar ante la Mesa de
la Comisión de Hacienda y Presupuestos, enmiendas al citada
Proyecto, cuya texto se inserta a continuación.
Palma, a 25 d'octubre del 1991.
El President del Parlament:
Cristòfol Soler i Cladera.
FRANCESC GILET GIRART, Secretari del Consell de
Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
CERTIFICA: Que el Consell de Govern de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, a la sessió tinguda dia 17
d'octubre de 1991, adoptà, entre d'altres, el següent acord:
26.- LLEI DE PRESSUPOSTS GENERALS 1992
El Consell de Govern, a proposta del Conseller d'Economia
i Hisenda, adopta l'acord següent:
Primer.- Aprovar el text articulat i l'estat d'ingressos i de
despeses del projecte de Llei de Pressuposts Generals de la
CAIB per a 1992, elaborats d'acord amb allò que estableix
l'art. 134 de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears.
Segon.- Remetre al Parlament de les Illes Balears el
projecte de Llei esmentat per a la tramitació oportuna.
Tercer.- SolAlicitar del Parlament de les Illes Balears la
tramitació, l'examen i l'aprovació del projecte de Llei
esmentat d'acord amb l'art. 65 de l'Estatut d'Autonomia i
amb la secció 2ª del capítol tercer del títol VI del vigent
Reglament del Parlament de les Illes Balears.
Quart.- SolAlicitar del Parlament de les Illes Balears que
s'habilitin el períodes extraordinaris oportuns per a la
tramitació del projecte de Llei de Pressuposts Generals de
1992 i del projecte de Llei del canon de sanejament.
I perquè: consti i tengui els efectes oportuns, se n'estén
aquesta certificació amb el Vist-i-Plau del Molt Honorable Sr.
President, que firm i segell a Palma de Mallorca, a dia
vint-i-dos d'octubre de mil nou-cents noranta-u.
EL SECRETARI DEL CONSELL DE GOVERN
V. I. P.
EL PRESIDENT
Palma, 25 de octubre de 1991.
El Presidente del Parlamento:
Cristòfol Soler Cladera.
DON FRANCISCO GILET GIRART, Secretario del
Consell de Govern de la Comunidad Autónoma de las Islas
Baleares
CERTIFICO: Que el Consell de Govern de la Comunidad
Autónoma de las Islas Baleares, en sesión del día 17 de octubre
de 1991, adopta, entre otros, el siguiente acuerdo:
26.- PROYECTO DE LEY DE PRESUPUESTOS
GENERALES DE LA CAIB PARA 1992.
A propuesta del Conseller de Economía y Hacienda, el
Consell de Govern adopta el siguiente aeuerdo:
“Primero.- Aprobar el texto articulado y estado de ingresos
y gastos del Proyecto de Ley de Presupuestos Generales de la
Comunidad Autónoma de las Islas Baleares para 1992,
elaborados de conformidad con lo que establece el art. 134 del
Estatuto de Autonomía para las Islas Baleares.
Segundo.- Remitir al Parlamento de las Islas Baleares el
citado Proyecto de Ley para su tramitación.
Tercero.- Solicitar del Parlamento de las Islas Baleares la
tramitación, examen y aprobación del referido Proyecto de Ley,
de acuerdo con el articulo 65 del Estatuto de Autonomía y con
la sección 2ª del capítulo tercero del titulo VI del vigente
Reglamento del Parlamento de las Islas Baleares.
Cuarto.- Solicitar del Parlamento de las Islas Baleares que
se habiliten los periodos extraordinarios oportunos para la
tramitación del Proyecto de Ley de Presupuestos Generales de
1992 y del Proyecto de Ley del canon de saneamiento de
aguas.”
Y para que conste y surta sus debidos efectos, expido la
presente certificación con el Vº Bº del Molt Honorable Sr.
Presidente que firmo y sello en Palma de Mallorca, a veintidós
de octubre de mil novecientos noventa y uno.
EL SECRETARlO DEL CONSELL DE GOVERN
Vº Bº
EL PRESIDENTE
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
A)
PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTS GENERALS
DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES
BALEARS PER A L’ANY 1992.
303
A)
PROYECTO DE LEY DE PRESUPUESTOS
GENERALES DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE
LAS ISLAS BALEARES PARA EL AÑO 1992.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS.
Els Pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears per a 1992 s'han elaborat seguint la tècnica ja aplicada
en exercicis anteriors de Programes, definint en cada un els
objectius a aconseguir i les activitats a desenvolupar, de manera
que afecten mitjans personals, materials i financers a
l’assoliment d’aquests objectius.
Los Presupuestos de la Comunidad Autónoma de las Islas
Baleares para 1992 se han elaborada siguiendo la técnica ya
aplicada en ejercicios anteriores de Programas, definiendo en
cada uno de ellos los objetivos aconseguir y las actividades a
desarrollar, afectando medios personales, materiales y
financieros a la consecución de tales objetivos.
El recursos i obligacions que la Hisenda de la Comunitat
Autònoma tenen el seu vèrtex en la institució pressupostària;
l'estat d'ingrés de la qual resumeix i organitza els rendiments
que aquests recursos procuren. La gestió de les despeses
prevists en el propi pressupost només és l'aplicació d'aquests
rendiments per satisfer els objectius públics; i això des d'una
perspectiva d'eficàcia, racionalitat i rendabilitat.
Los recursos y obligaciones de la Hacienda de la
Comunidad Autónoma tienen su vértice en la institución
presupuestaria, cuyo estado de ingresos compendia y organiza
los rendimientos que dichos recursos procuran. La gestión de
los gastos prevista en el propio presupuesto no es sino la
aplicación de tales rendimientos para dar satisfacción a los
fines públicos, y ello desde una perspectiva de eficacia,
racionalidad y rentabilidad.
CAPÍTOL I.- PRESSUPOST INICIAL.
CAPITULO 1.- PRESUPUESTO INICIAL
ARTICLE 1.- CRÈDITS INICIALS.
ARTÍCULO 1.- CRÉDITOS INICIALES.
1. S'aproven els Pressuposts de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears i de les seves Entitats Autònomes per a
l'exercici de 1992, a l'estat de despeses dels quals es consignen
els crèdits necessaris per tal d'atendre el compliment
d'obligacions per un import de 46.674.128.051,- de pessetes.
1.- Se aprueban los Presupuestos de la Comunidad
Autónoma de las Islas Baleares y de sus Entidades Autónomas
para el ejercicio de 1992, en cuyo estado de gastos se
consignan los créditos necesarios para atender al cumplimiento
de obligaciones por un importe de 46.674.128.051'- pesetas.
L'estimació dels drets econòmics que es preveu de liquidar
durant l'exercici; detallats a l’estat d'ingressos puja a
41.674,128.051,- de pessetes, amb la qual cosa es produeix un
dèficit de 5.000.000.000,- de pessetes, que es cobrirà,
mitjançant l'emissió de Deute Públic o concertació d'operacions
de crèdit pel mateix import, resultant així els Pressuposts
nivellats.
La estimación de los derechos económicos que se prevé
liquidar durante el ejercicio, detallados en el estado de
ingresos, asciende a 41.674,128.051'- pesetas, con lo cual se
produce un déficit de 5.000.000.000'- de pesetas, que se cubrirá
mediante la emisión de Deuda Pública o concertación de
operaciones de crédito por el mismo importe, resultando así los
Presupuestos nivelados.
2. Així mateix, s'aproven els Pressuposts per a l'exercici de
1992 de les Empreses Públiques dependents de la Comunitat,
els estats de despeses i d'ingressos de les quals s'eleven a
10.867.320.000,-de pessetes.
2. Asimismo, se aprueban los Presupuestos para el ejercicio
de 1992 de las Empresas Públicas dependientes de la
Comunidad, cuyos estados de gastos y de ingresos se elevan a
10.867.320.000'- pesetas.
CAPÍTOL II.- DELS CRÈDITS I DE LES SEVES
MODIFICACIONS.
CAPÍTULO II.- DE LOS CRÉDlTOS Y SUS
MODIFICACIONES.
ARTICLE 2.- VINCULACIÓ DELS CRÈDITS.
ARTÍCULO 2.- VINCULACIÓN DE LOS CRÉDITOS.
Els crèdits pressupostaris que conformen els respectius
programes de despeses, tenen caràcter limitatiu d'acord amb els
nivells de vinculació entre ells, els quals es defineixen en els
apartats següents:
Los créditos presupuestarios que conforman los respectivos
programas de gastos, tienen carácter limitativo con arreglo a los
niveles de vinculación entre los mismos, que se definen en los
siguientes apartados:
a) Amb caràcter general la vinculació, serà orgànica a nivell
de Secció, Funcional a nivell de Programa i Econòmica a nivell
d’article. Per via d'excepció estaran exclusivament vinculats
entre si:
a) Con carácter general la vinculación, será orgánica a nivel
de Sección Funcional a nivel de Programa y Economía a nivel
de articulo. Por via de excepción estarán exclusivamente
vinculados entre si:
- Els crèdits del concepte 160. Quotes patronals a la
Seguretat Social, MUNPAL i d'altres.
- Los créditos del concepto 160. Cuotas Patronales a la
Seguridad Social, MUNPAL y otros.
304
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
- Els crèdits dels subconceptes 100.03, 120.05, 130.03 i
110.03 corresponents a les retribucions per triennis d'Alts
Càrrecs, Funcionaris, Personal Laboral i Personal Eventual de
Gabinet respectivament.
- Los créditos de los subconceptos 100.03, 120.05, 130.03
y 110.03 correspondientes a las retribuciones por trienios de
Altos Cargos, Funcionarios, Personal Laboral y Personal
Eventual de Gabinete respectivamente.
b) En cap cas no podran estar vinculats els crèdits
corresponents a fons finalistes amb d'altres que no tinguessin
aquest caràcter i la mateixa finalitat.
b) En ningún caso podrán estar vinculados los créditos
correspondientes a fondos finalistas con otros que no tuvieran
tal carácter y la misma finalidad.
c) De la mateixa manera, tampoc no podran quedar
vinculats els crèdits ampliables amb altres partides que
estiguessin mancades d'aquest caràcter.
c) De igual forma, tampoco podrán quedar vinculados los
créditos ampliables con otras partidas que carecieran de tal
carácter.
ARTICLE 3.- CRÈDITS AMPLIABLES I
GENERACIONS DE CRÈDIT.
ARTÍCULO 3.- CRÉDlTOS AMPLIABLES Y
GENERACIONES DE CRÉDITO.
Per a l'exercici de 1992 i no obstant el caràcter limitatiu dels
crèdits establerts amb caràcter general a l'article anterior, es
podran ampliar o generar crèdits, amb el compliment previ de
les formalitats establertes o que s'estableixin, en els següents
casos:
Para el ejercicio de 1992 y no obstante el carácter limitativo
de los créditos establecidos con caracter general en el artículo
anterior, se podràn ampliar o generar créditos, con el
cumplimiento previo de las formalidades establecidas o que se
establezcan, en los siguientes casos:
a) Els corresponents a competències o serveis transferits o
que es transfereixin durant l'exercici per l'Administració de
l'Estat, que s'ampliaran o en el cas de serveis nous, es generaran
en funció de l'aprovació de la modificació de crèdit
corresponent en el Pressupost de l'Estat.
b) Els destinats a finançar serveis que tenguin ingressos
afectats, la quantia dels quals podrà generar-se, fins a la
recaptació real obtinguda per aquests ingressos.
a) Los correspondientes a competencias o servicios
transferidos o que se transfieran durante el ejercicio por la
Administración del Estado, que se ampliaran o en el caso de
servicios nuevos, se generaran en función de la aprobación de
la modificación de crédito correspondiente en el Presupuesto
del Estado.
b) Los destinados a financiar servicios que tengan ingresos
afectados, cuya cuantía podrá generarse hasta la recaudación
real obtenida por estos ingresos.
c) El Conseller d'Economia i Hisenda podrà generar crèdit
en una partida pressupostària quan d'això es poguessin derivar
majors ingressos als pressupostats i amb el límit de la previsió
d'aquests ingressos.
c) El Conseller de Economía y Hacienda podrá generar
crédito en una partida presupuestaria cuando de ello pudieran
derivarse mayores ingresos a los presupuestados y con el límite
de la previsión de estos ingresos.
d) Els destinats al pagament d'havers del personal, quan
resulti necessari per atendre a l'aplicació de retribucions
derivades de disposicions de caràcter general emanades a
l'empara dels principis i normes bàsiques de l'Estat i de l'Estatut
d'Autonomia, així com els drets reconeguts per sentència
ferma.
d) Los destinados al pago de haberes del personal cuando
resulte necesario para atender a la aplicación de retribuciones
derivadas de disposicioncs de carácter general emanadas al
amparo de los principios y normas bàsicas del Estado y del
Estatuto de Autonomía, así como los derechos reconocidos por
sentencia firme.
e) Los destinados al pago de intereses, amortizaciones y
otros gastos derivados de operaciones de crédito.
e) Els destinats al pagament d'interessos, amortitzacions i
d'altres despeses derivades d'operacions de crèdit.
f) Els destinats a cobrir eventuals dèficits de zones
recaptatòries, i a les despeses per a la gestió i recaptació de
nous imposts.
g) Els destinats a satisfer les pensions assistencials
derivades de la Llei de 21 de juliol de 1960 i del Reial Decret
2620/1981, de 24 de juliol, així com les derivades de la Llei
26/90, del 20 de desembre i del Reial Decret 357/91, del 15 de
març.
f) Los destinados a cubrir eventuales déficits de zonas
recaudatorias y a los gastos para la gestión y recaudación de
nuevos impuestos.
g) Los destinados a satisfacer las pensiones asistenciales
derivadas de la Ley de 21 de julio de 1960 y del Real Decreto
2620/1981, de 24 de julio, asf como las derivadas de la Ley
26/1990 de 20 de diciembre y del Real Decreto 357/1991 de 15
de marzo.
h) También serán ampliables los siguientes subconceptos:
h) També seran ampliables els subconceptes següents:
22605 Remuneració Agents recaptadors i Registradors de
la propietat.
22605 Remuneración Agentes recaudadores y Registradores
de la propiedad.
30000 Interessos de Deute Públic.
30000 Intereses de Deuda Pública.
31000 Interessos de Prèstecs.
31000 Intereses de Préstamos.
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
22702 Valoracions i peritatges.
22702 Valoraciones y Peritajes.
61101 I.R.: Catàstrofes Naturals.
61101 I.R.: Catástrofes Naturales.
85101 Adquisició quotes ISBA, mantenint el mateix
percentatge de participació de capital.
85101 Adquisición cuotas ISBA manteniendo el mismo
porcentaje de participación del capital.
160 Quotes Socials a càrrec de l’usuari.
160 Cuotas Sociales a cargo del empleador.
10003 Triennis d'Alts Càrrecs.
10003 Trienios de Altos Cargos.
1.1003 Triennis de Personal Eventual de Gabinet.
11003 Trienios de Personal Eventual de Gabinete.
12005 Triennis de Personal Funcionarial.
12005 Trienios de Personal Funcionarial.
1.3003 Triennis de Personal Laboral.
13003 Trienios de Personal Laboral.
ARTICLE 4.- DESPESES PLURIANUALS.
305
ARTÍCULO 4.- GASTOS PLURIANUALES.
1. EI nombre d'exercicis a què podran aplicar-se les
despeses regulades a l'article 45 de la Llei de Finances
d'aquesta Comunitat Autònoma no serà superior a cinc.
1. El número de ejercicios a los que podrán aplicarse los
gastos regulados en el artículo 45 de la Ley de Finanzas de esta
Comunidad Autónoma no sera superior a cinco.
Així mateix, la despesa que en aquests casos s'imputi a
cadascun dels exercicis futurs no podrà excedir de la quantitat
resultant d'aplicar al crèdit inicial de cada Capítol d'una
mateixa Secció de l'exercici present els percentatges següents:
a l'exercici immediat següent, el 70% ; al segon exercici, el 60
%; i als exercicis tercer i quart el 50 %.
Asimismo, el gasto que en estos casos se impute a cada uno
de los ejercicios futuros no podrá exceder de la cantidad
resultante de aplicar al crédito inicial de cada Capítulo de una
misma Sección del ejercicio presente los porcentajes siguientes:
en el ejercicio inmediato siguiente, el 70%; en el segundo
ejercicio, el 60%; y en los ejercicios tercero y cuarto el 50%.
2. S'exceptuen de les limitacions anteriors:
2. Se exceptúan de las limitaciones anteriores:
a) Les despeses corresponents a convenis que es realitzin o
se subscriguin amb qualsevol dels agents inclosos en el Sector
Públic. En el qual cas, prevaldran els termes del mateix
conveni.
a) Los gastos correspondientes a convenios que se realicen
o se suscriban con cualquiera de los agentes incluidos en el
Sector público. En este caso, prevaldrán los términos del
mismo convenio.
b) Les despeses corresponents a la subscripció i al
desemborsament de títols representatius del capital d'empreses
públiques o no públiques.
b) Los gastos correspondientes a la suscripción y al
desembolso de títulos representativos del capital de empresas
públicas o no públicas.
c) Les despeses corresponents a contractes d'arrendament.
d) Les despeses corresponents a les expropiacions de
terrenys o d'altres béns.
c) Les gastos correspondientes a contratos de
arrendamiento.
d) Los gastos correspondientes a las expropiaciones de
terrenos u otros bienes.
3. En tot cas, l'adquisició i modificació de compromisos de
despeses plurianuals requerirà l'informe previ de la Intervenció
i de la Direcció General de Pressuposts.
3. En todo caso, la adquisición y modificación de
compromisos de gastos plurianuales requerirá el informe previo
de la Intervención y de la Dirección General de Presupuestos.
4. De tots els compromisos de despesa d'abast plurianual es
donarà compte al Parlament a la informació trimestral prevista
a l'article 103 de Llei de Finances.
4. De todos los compromisos de gasto de alcance plurianual
se dará cuenta al Parlamento en la información trimestral
prevista en el artículo 103 de la Ley de Finanzas.
ARTICLE 5.- NORMES GENERALS DE
MODIFICACIONS DE CRÈDITS.
1. Els crèdits pressupostaris només podran ser modificats
amb subjecció al disposat a aquesta Llei, a la Llei de Finances
d' aquesta Comunitat Autònoma i a les normes de
desenvolupament respectives.
2. Tots els expedients de modificació de crèdits, un cop
autoritzats per l'òrgan Competent, a tenor dels articles següents,
ARTÍCULO 5.- NORMAS GENERALES DE
MODIFICACIONES DE CRÉDITO.
1. Los créditos presupuestarios sólo podrán ser modificados
con sujeción a lo dispuesto en esta Ley, en la Ley de Finanzas
de nuestra Comunidad Autónoma y en las respectivas normas
de desarrollo.
2. Todos los expedientes de modificación de créditos, una
vez autorizados por el órgano competente; a tenor de los
306
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
seran remesos a la Direcció General de Pressuposts per tal
d'instrumentar-ne l’execució.
artículos siguientes, serán remitidos a la Dirección General de
Presupuestos para instrumentar su ejecución.
3, No podran realitzar-se transferències de crèdit a càrrec
d'operacions de capital amb la finalitat de finançar operacions
corrents, excepte en el supòsit de crèdits per a dotar el
funcionament de noves inversions que, endemés, hagin conclòs
en el mateix exercici, a no ser en el cas d'autorització prèvia de
la Comissió d’Economia, Hisenda i Pressuposts del Parlament
de les Illes Balears.
3. No podrán realizarse transferencias de créditos a cargo de
operaciones de capital con la finalidad de financiar operaciones
corrientes, excepto en el supuesto de créditos para dotar el
funcionamiento de nuevas inversiones que, además, hayan
concluido en el mismo ejercicio, no ser en el caso de
autorización previa de la Comisión de Economía, Hacienda y
Presupuestos del Parlamento de las Islas Baleares.
ARTICLE 6.- INCORPORACIÓ DE CRÈDITS.
ARTÍCULO 6.- INCORPORACIÓN DE CRÉDITOS.
1. La Mesa del Parlament incorporarà a la seva Secció
Pressupostària 02-Parlament per al 1992 els romanents de
crèdit de l'esmentada Secció anulAlats al tancament de l'exercici
anterior.
1. La Mesa del Parlamento incorporara en su Sección
Presupuestaria 02-Parlamento para 1992 los remanentes de
crédito de dicha sección anulados al cierre del ejercicio
anterior.
2. El Conseller d'Economia i Hisenda, mitjançant Resolució
expressa i amb la limitació del resultat positiu del romanent
líquid de Tresoreria podrà incorporar als crèdits inicials de
l'exercici posterior els següents:
2. El Conseller de Economía y Hacienda, mediante
Resolución expresa y con la limitación del resultado positivo
del Remanente líquido de Tesorería podrá incorporar a los
créditos iniciales del ejercicio posterior los siguientes:
a) Els crèdits que s'enumeren a l'article 54 de la Llei 1/86,
de 5 de febrer, de Finances.
a) Los créditos que se enumeran en el artículo 54 de la Ley
1/86, de 5 de febrero, de Finanzas.
b) Els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, com
també les transferències de crèdit concedides o autoritzades en
el darrer trimestre de l'exercici pressupostari.
b) Los créditos extraordinarios y suplementos de crédito, así
como las transferencias de crédito concedidas o autorizadas en
el último trimestre del ejercicio presupuestario.
c) Els crèdits que garanteixin compromisos de despesa
contrets abans del tancament de l'exercici pressupostari i que
per motius justificats no s'han pogut realitzar durant l'exercici.
c) Los créditos que garanticen compromisos de gasto
contraídos antes del cierre del ejercicio presupuestario y que
por motivos justificados no se han podido realizar durante el
ejercicio.
d) Los créditos autorizados en función de la recaudación
efectiva de los derechos afectados.
d) Els crèdits autoritzats en funció de la recaptació efectiva
dels drets afectats.
e) Els crèdits per a operacions de capital.
e) Los créditos para operaciones de capital.
3. Els romanents que, en desenvolupament d'allò previst. a
l'apartat anterior resulten incorporats al nou exercici, podran
ésser aplicats dins l’exercici pressupostari en el qual s'acordi la
incorporació i, en els supòsits de les lletres b) i c), per les
mateixes despeses que varen causar en cada cas la concessió,
l'autorització i el comprimís.
3. Los remanentes que, en desarrollo de lo previsto en el
apartado anterior, resulten incorporados al nuevo ejercicio,
podrán ser aplicados dentro del ejercicio presupuestario en el
cual se acuerde la incorporación y, en los supuestos de las
letras b) y c), por los mismos gastos que causaron en cada caso
la concesión, la autorización y el compromiso.
4. Amb càrrec a les partides pressupostàries que haguessin
estat incrementades per incorporacions de crèdit, únicament es
podran efectuar transferències per l'import del crèdit inicial, de
manera que no es pugui transferir la quantia incorporada.
4. Con cargo a las partidas presupuestarias que hubiesen
sido incrementadas por incorporaciones de crédito, únicamente
podrán efectuarse transferencias por el importe del crédito
inicial, no pudiendo transferirse la cuantía incorporada.
5. La diferència entre el romanent líquid de Tresoreria i les
incorporacions de crèdit de l'exercici podrà ésser utilitzada com
a font de finançament per incorporar als crèdits del pressupost
de despeses que el Conseller d’Economia i Hisenda determini.
5. La diferencia entre el remanente liquido de Tesorería y
las incorporaciones de crédito del ejercicio podrá ser utilizada
como fuente de financiación para incorporar a los créditos del
presupuesto de gastos que el Conseller de Economía y
Hacienda determine.
6. Las incorporaciones a que se refiere el presente artículo
podrán ser acordadas con carácter provisional en tanto no se
hubiera determinado el Remanente íntegro de Tesorería. En el
caso que el Remanente indicada no fuera suficiente para
financiar todas las incorporaciones de crédito, el conseller de
Economía y Hacienda anulara los créditos disponibles que
menos perjuicio causaren al servicio público.
6. Les incorporacions a les quals es refereix aquest article
podran ésser acordades amb caràcter provisional mentre no
s'hagi determinat el romanent íntegre de Tresoreria. En ens que
el romanent indicat no fos suficient per finançar totes les
incorporacions de crèdit, el Conseller d'Economia i Hisenda
anulAlarà els crèdits disponibles que menys perjudici causin al
servei públic.
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
307
CAPÍTOL III. DE LES DESPESES DE PERSONAL.
CAPÍTULO III.- DE LOS GASTOS DE PERSONAL.
ARTICLE 7
ARTÍCULO 7
1. Les retribucions dels alts càrrecs al servei de
l’Administració de la Comunitat Autònoma, inclòs el seu
President, per al 1992 seran les corresponents a 1991 amb la
mateixa estructura i amb subjecció a la normativa vigent en
l’esmentat exercici, s’incrementarà la quantia dels diferents
conceptes retributius en el mateix percentatge que serà
d’aplicació per als funcionaris de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears, per a l’exercici de 1992.
Las retribuciones de los altos cargos al servicio de la
Administración de la Comunidad Autónoma, incluido su
Presidente, para 1992 serán las correspondientes a 1991, con la
misma estructura y sujeción a la normativa vigente en dicho
ejercicio, incrementándose la cuantía de los diferentes
conceptos retributivos en el mismo porcentaje que será de
aplicación para los funcionarios de la Comunidad Autónoma de
las Islas Baleares, para el ejercicio de 1992.
ARTICLE 8
ARTÍCULO 8
1. Les retribucions dels funcionaris al servei de
l’administració de la Comunitat Autònoma seran les
corresponents 1991, amb la mateixa estructura i amb subjecció
a la normativa en l’esmentat exercici, i s'incrementarà la
quantia dels diferents conceptes retributius en el mateix
percentatge que serà d'aplicació per als funcionaris de
l'Administració General de l'Estat, per a l'exercici de 1992.
1. Las retribuciones de los funcionarios al servicio de la
Administración de la Comunidad Autónoma serán las
correspondiente a 1991, con la misma estructura y con sujeción
a la normativa vigente en dicho ejercicio, incrementándose la
cunatía de los diferentes conceptos retributivos en el mismo
porcentaje que será de aplicación a los funcionarios de la
Administración General del Estado, para el ejercicio de 1992.
2. Malgrat el que disposa l'apartat anterior, les retribucions
de funcionaris que haguessin modificat la seva adscripció a
determinada plaça en funció de la provisió dels llocs de treball
que apareguin descrits en la relació de llocs de treball per a
l’exercici de 1992, seran objecte de revisió en raó de les
especificacions del lloc al qual s’adscriguin.
2. No obstante, lo dispuesto en el apartado anterior, las
retribuciones de los funcionarios que hubieren modificado su
adscripción a determinada plaza a tenor de la provisión de los
puestos de trabajo que aparezcan descritos en la relación de
puestos de trabajo para el ejercicio de 1992, serán objeto de
revisión en razón de las especificaciones del puesto al que se
adscriban.
3. Les retribucions del personal laboral al servei de
l'Administració de la C.A.I.B. seran les que es determinaran
mitjançant la negociació colAlectiva, sense perjudici de
l'aplicació de l’increment previst en l'apartat primer d'aquest
article, si no s'hi arribàs a un acord.
3. Las retribuciones del personal laboral al servicio de la
Administración de la C.A.I.B. serán las que se determinen a
través de la negociación colectiva, sin perjuicio de aplicar el
incremento previsto en el apartado primero de este artículo si
no se alcanza acuerdo en ella.
4. Els funcionaris de carrera de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears que, durant més de dos anys continuats o tres
amb interrupció, ocupin o hagin ocupat a partir de 1'1 de Juny
de 1983 llocs a l'Administració de la Comunitat Autònoma,
compresos en l'àmbit d'aplicació de l'article 32 de la Llei 5/84,
de 24 d'octubre, de Règim Jurídic de la Administració de la
C.A.I.B., percebran des de la seva reincorporació al servei actiu
i mentre es mantenguin en aquesta situació, el complement de
destí corresponent al seu grau personal incrementat en la
quantitat necessària per igualar-lo al valor del complement de
destí que la Llei de Pressuposts de l'Estat fixi anualment per als
Directors Generals de l'Administració de l’Estat
4. Los funcionarios de carrera de la Comunidad Autónoma
de las Islas Baleares que, durante mas de dos años continuados
o tres con interrupción, desempeñen o hayan desempeñado a
partir del 1 de junio de 1983 puestos en la Administración de
la Comunidad Autónoma, comprendidos en el ámbito de
aplicación del artículo 32 de la Ley 5/84, de 24 de octubre, de
Régimen Jurídico óe la Administración de la C.A.I.B.,
percibirán desde su reincorporación al servicio activo y
mientras se mantengan en esta situación, el complemento de
destino correspondiente a su grado personal incrementado en
la cantidad necesaria para igualarlo al valor del complemento
de destino que la Ley de Presupuestos del Estado fije
anualmente para los Directores Generales de la Administración
del Estado.
5. La diferència, en còmput mensual, entre la jornada
reglamentària de treball i l'efectivament realitzada pel
funcionari donarà lloc, llevat de justificació, a la corresponent
deducció proporcional d'havers.
Per al càlcul del valor hora aplicable a aquesta deducció s
agafarà com a base, la totalitat de les retribucions integres
mensuals que percebi el funcionari dividida per trenta i, a la
vegada, aquest resultat pel nombre d'hores que el funcionari
tengui obligació de complir, de mitjana, cada dia.
5. La diferencia, en cómputo mensual, entre la jornada
reglamentaria de trabajo y la efectivamente realizada por el
funcionario dará lugar, salvo justificación, a la correspondiente
deducción proporcional de haberes.
Para el cálculo del valor hora aplicable a dicha deducción
se tomará como base, la totalidad de las retribuciones íntegras
mensuales que perciba el funcionario dividida por treinta y, a
su vez, este resultado por el número de horas que el funcionario
tenga obligación de cumplir, de media, cada día.
308
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
ARTICLE 9.- INDEMNITZACIONS PER RAÓ DEL
SERVEI.
ARTÍCULO 9.- INDEMNIZACIONES POR RAZÓN
DEL SERVICIO.
1.- Són despeses de desplaçament les de transport,
manutenció i estada, realitzades amb motiu de viatges oficials
fora del municipi del lloc de treball.
1. Son gastos de desplazamiento los de transporte,
manutención y estancia realizados con motivo de viajes
oficiales fuera del municipio del lugar de trabajo.
2. Els alts càrrecs de la Comunitat seran compensats de les
despeses que hauran de realitzar, més una quantitat
complementària de cinc mil (5.000) pessetes per despeses
menors sense justificació.
2. Los altos cargos de la Comunidad serán compensados de
los gastos que hubieran de realizar, más una cantidad
complementaria de cinco mil (5.000) pesetas por gastos
menores sin justificación.
3. Les indemnitzacions per raó de servei del personal de la
Comunitat Autònoma es regularan per la normativa pròpia de
la Comunitat, incrementada la quantia d’aquestes en el
percentatge al qual es refereix l’article 8.1 de la normativa
present i respecte del 1991. Aquesta normativa serà igualment
d’aplicació per al personal eventual al servei de la Comunitat
Autònoma.
3. Las indemnizaciones por razón del servicio del personal
de la Comunidad Autónoma se regularán por la normativa
propia de la Comunidad, incrementada su cuantía en el
porcentaje al que se refiere el artículo 8.1 de la presente
normativa y ello respecto de 1991. Esta normativa será
igualmente de aplicación al personal eventual al servicio de la
Comunidad Autónoma.
4. Les despeses de desplaçament i les dietes dels membres
de la Comissió Tècnica Interinsular seran ateses amb càrrec als
crèdits de la secció pressupostària 02 Parlament.
4. Los gastos de desplazamiento y las dietas de los
miembros de la Comisión Técnica Interinsular serán atendidos
con cargo a los créditos de la Sección Presupuestaria 02Parlamento.
5. Llevat que es tracti de membres. del Govern, alts càrrecs
de la Comunitat Autònoma i personal funcionari o contractat al
servei de l'Administració de la C.A.I.B, els quals es regiran pel
que es disposa a la regulació vigent en la matèria, els
components de la Comissió Mixta de Transferències, els
Vocals de l’Institut Balear d'Economia, els components de
Tribunals de Oposicions o Concursos convocats per la
Comunitat i els representants d'aquestes en les seves entitats,
institucions o empreses públiques, el nomenament dels quals
així ho prevegi, percebran una indemnització de vuit mil
(8.000) pessetes en concepte d'assistència a les sessions, a més
de les despeses pel transport utilitzat.
CAPÍTOL IV.- DE LES OPERACIONS FINANCERES.
5. Excepto cuando sean miembros del Govern, altos cargos
de la Comunidad Autónoma y personal funcionario o
contratado al servicio de la Administración de la C.A.I.B., los
cuales se regirán por lo que dispone la regulación vigente en la
materia, los componentes de la Comisión Mixta de
Transferencias, los Vocales del Instituto Balear de Economía,
los componentes de Tribunales de Oposiciones o Concursos
convocados por la Comunidad y los representantes de ésta en
sus entidades, instituciones o empresas públicas cuyo
nombramiento lo prevea, percibirán una indemnización de ocho
mil (8.000) pesetas en concepto de asistencia a las sesiones,
además de los gastos por el transporte utilizado.
CAPÍTULO IV.- DE LAS OPERACIONES
FINANCIERAS.
ARTICLE 10.- OPERACIONS DE CRÈDIT.
ARTÍCULO 10.- OPERACIONES DE CRÉDITO.
1. El Govern podrà realitzar les operacions de tresoreria
previstes als articles 29.1 i 74.b) de la Llei de Finances de la
Comunitat Autònoma sempre que la suma total en vigor
d'aquelles no superi el 10% dels crèdits consignats a l'estat de
despeses dels Pressuposts Generals per al 1992.
2. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del Conseller
d'Economia i Hisenda, emeti deute públic o concerti operacions
de crèdit, determinant les característiques d'uns o altres fins al
limit de 5.0000.000.000 de pessetes, destinats al finançament
de les operacions de capital incloses en les dotacions de l'estat
de despeses corresponents.
L'endeutament s'ha de realitzar d'acord amb els requisits i
les condicions assenyalades a l'article 62 de l'Estatut
d'Autonomia i a l'article 14 de la “Ley Orgànica de
Financiación de las Comunidades Autónomas”.
1.- El Govern podrá realizar las operaciones de Tesorería
previstas en los artículos 29.1 y 74.b) de la Ley de Finanzas de
la Comunidad Autónoma siempre que la suma total en vigor de
aquéllas no supere el 10% de los créditos consignados en el
estado de gastos de los Presupuestos Generales para 1992.
2. Se autoriza al Govern para que a propuesta del Conseller
de Economía y Hacienda, emita Deuda Pública o concierte
operaciones de crédito, determinando las características de unas
y otras hasta el limite de 5.000.000.000'- de pesetas, destinados
a la financiación de las operaciones de capital incluidas en las
dotaciones del Estado de gastos correspondientes.
El endeudamiento se debe realizar de acuerdo con los
requisitos y las condiciones señaladas en el artículo 62 del
Estatuto de Autonomía y en el artículo 14 de la Ley Orgánica
de Financiación de las Comunidades Autónomas.
ARTICLE 11.- AVALS.
ARTÍCULO 11. AVALES.
1.- Durant l’exercici de 1992 la Comunitat Autònoma podrà
concedir avals directament o a través de les seves Entitats,
1.- Durante el ejercicio de 1992, la Comunidad Autónoma
podrá conceder avales directamente o a través de sus Entidades,
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
309
Institucions i Empreses, fins a la quantitat total de mil cinccents milions (1.500.000.000) de pessetes.
Els avals que concedeixi directament la Comunitat
Autònoma se subjectaran a les condicions determinades pels
articles 75 a 79 a la Llei de Finances.
Instituciones y Empresas, hasta la cantidad total de mil
quinientas millones (1.500.000.000) de pesetas.
Los avales que conceda directamente la Comunidad
Autónoma se sujetaran a las condiciones determinadas por los
artículos 75 a 79 de la Ley de Finanzas.
2.- La quantia de cada aval no podrà excedir el 30% de la
quantitat assenyalada a l’apartat precedent.
S’exceptuen d’aquesta limitació els segons avals regulats al
paràgraf 2 de l’article 76 de la Llei de Finances esmentada.
2.- La cuantía de cada aval no podrá exceder el 30% de la
cantidad señalada en el apartado precedente.
Se exceptúan de esta limitación los segundos avales
regulados en el párrafo 2 del artículo 76 de la citada Ley de
Finanzas.
3.- De tots els acords de concessió i cancelAlació d’avals, ja
hagin estat deixats directament per la Comunitat Autònoma o
per seves Entitats, Institucions o Empreses, es comunicarà a la
Tresoreria General amb la finalitat del seu Registre.
3. De todos los acuerdos de concesión v cancelación de
avales, ya hayan sido prestados directamente por la Comunidad
Autónoma o por sus Entidades, Instituciones o Empresas, se
dará cuenta a la Tesorería General a los efectos de su Registro.
CAPÍTOL V.- DE LA GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA.
CAPÍTULO V.- DE LA GESTIÓN PRESUPUESTARIA.
ARTICLE 12.- AUTORITZACIÓ I DISPOSICIÓ DE
LA DESPESA I RECONEIXEMENT DE
L'OBLIGACIÓ.
ARTÍCULO 12.- AUTORIZACIÓN Y DISPOSICIÓN
DEL GASTO Y RECONOCIMIENTO DE LA
OBLIGACIÓN.
1. Les competències en matèria d'autorització i disposició
de la despesa correspondran als òrgans següents:
1. Las competencias en materia de autorización y
disposición del gasto corresponderán a los órganos siguientes:
a) A la Mesa del Parlament, pel que fa a la Secció
Pressupostària 02-Parlament.
a) A la Mesa del Parlamento, en lo que se refiere a la
Sección Presupuestaria 02-Parlamento.
b) A los titulares de las Consellerias respectivas, en lo que
se refiere a las Secciones Presupuestarias 11 a 21, siempre que
la cuantía de cada una de las operaciones no exceda de
25.000.000 de pesetas.
c) A los responsables de las Entidades Autónomas
respectivas en lo que se refiere a las Secciones Presupuestarias
71,72, 74 y 75.
d) Al Consell de Govern en los demás supuestos.
b) Als titulars de les Conselleries respectives, pel que en fa
a les seccions pressupostàries 11 a 21, sempre que la quantia de
cadascuna de les operacions no ultrapassi els 25.000.000
pessetes.
c) Els responsables de les Entitats Autònomes respectives
pel que fa a les Seccions Pressupostàries 71, 72, 74 i 75.
d) Al Consell de Govern en la resta dels supòsits.
2. S'exceptuen de les limitacions precedents les operacions
relatives a les seccions pressupostàries 31, 32 i 34, les de
caràcter financer i tributari i els pagaments de les operacions
del Tresor, V.I.A.P., que correspondran al Conseller
d'Economia i Hisenda, sense limitació de quantia. De la
mateixa manera s'exceptuen de les limitacions precedents les
operacions relatives a la Secció Pressupostària 36, que
correspondrà al Conseller de la Funció Pública, sense
limitació de quantia.
3. El Govern, mitjançant decret, podrà elevar la limitació
fixada en l’apartat 1.b) d'aquest article per als programes la
bona gestió dels quals així ho requereixi.
4. Les competències en matèria de reconeixement de
1'obligació correspondran, respectivament i sense limitació de
quantia, a la Mesa del Parlament o al Titular de la Secció
Pressupostària al càrrec de la qual hagi de ser atesa l’obligació.
No obstant, les operacions relatives a nòmines i despeses de
previsió social o assistencial de personal correspondran al
Conseller de la Funció Pública, amb independència de les
Seccions a les quals s'aplicaran i sense limitació de quantia.
2. Se exceptúan de las limitaciones precedentes las
operaciones relativas a las Secciones Presupuestarias 31, 32 y
34, las de carácter financiero y tributario y los pagos de las
operaciones del Tesoro, V.I.A.P., que corresponderán al
Conseller de Economía y Hacienda, sin limitación de cuantía.
De igual forma, se exceptúan de las limitaciones precedentes
las operaciones relativas a la Sección Presupuestaria 36, que
correspondiera al Conseller de la Función Pública, sin
limitación de cuantía.
3. El Govern, mediante Decreto, podrá elevar la limitación
fijada en el apartada 1.b) de este artículo para los programas
cuya buena gestión lo requiera.
4. Las competencias en materia de reconocimiento de la
obligación corresponderán respectivamente y sin limitación de
cuantía, a la Mesa del Parlamento o al Titular de la Sección
Presupuestaria a cuyo cargo deba ser atendida la obligación.
Ello no obstante, las operaciones relativas a nóminas y gastos
de provisión social o asistencial de personal, corresponderán al
Conseller de la Función Pública con independencia de las
Secciones a las que se apliquen y sin limitación de cuantía.
310
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
CAPÍTOL VI.- ENS TERRITORIALS
CAPÍTULO VI.- ENTES TERRITORIALES.
ARTICLE 13.- CONSELLS INSULARS.
ARTÍCULO 13.- CONSELLS INSULARES.
1. Els ingressos a atribuïts a l’extingida Diputació que
s’assignen unitàriament a la Província seran distribuïts entre els
Consells Insulars segons la proporció establerta a l’article 5è.
del Reial Decret 2873/79, de 17 de desembre, i es
comptabilitzaran extrapressupostàriament. Els ingressos
esmentats hauran de ser transferits als Consells Insulars en un
termini màxim de 15 dies des de la data de comunicació de
l'ingrés a la Comunitat Autònoma.
1. Los ingresos atribuidos a la extinguida Diputación que se
asignen unitariamente a la Provincia serán distribuidos entre los
Consells Insulares, según la proporción establecida en el
artículo 5/ del Real Decreto 2873/79, de 17 de diciembre, y se
contabilizarán extrapresupuestariamente. Los ingresos citados
deberán ser transferidos a los Consells Insulares en un plazo
máximo de 15 días desde la fecha de la comunicación del
ingreso en la Comunidad Autónoma.
Això no obstant i previ l'acord dels tres Consells Insulars,
les proporcions establertes al Reial Decret 2873/79, podran
ésser objecte de revisió respecte d'aquells ingressos que per la
seva naturalesa siguin susceptibles de territorialització per Illes.
No obstante, y previo acuerdo de los tres Consells
Insulares; las proporciones establecidas en el Real Decreto
2873/79 podrán ser objeto de revisión respecto de aquellos
ingresos que por su naturaleza sean susceptibles de
territorialización por islas.
2.- Tant l'exercici de competències d’Administració Local
atribuïdes pel Reial Decret esmentat al Consell General
Interinsular, i a les quals s'ha subrogat la Comunitat Autònoma,
com el finançament d'aquestes s’efectuaran amb subjecció
estricta als acords adoptats per la Comissió Mixta “Govern de
la Comunitat Autònoma-Consells Insulars”.
2. Tanto el ejercicio de competencias de Administración
Local atribuidas por el citado Real Decreto al Consell General
Interinsular, y a las cuales se ha subrogado la Comunidad
Autónoma, como la financiación de las mismas, se efectuarán
con sujeción estricta a los acuerdos adopados por la Comisión
Mixta “Govern de la Comunidad Autónoma-Consells
Insulares”.
CAPÍTOL VII.-QÜESTIONS INCIDENTALS.
CAPITULO VII.- CUESTIONES INCIDENTALES.
ARTICLE 14
ARTÍCULO 14
El Conseller d'Economia i Hisenda, d'ofici o a instància del
Govern, del President o dels Consellers respectius, exercirà el
control financer i d’eficàcia dels serveis i de les inversions
mitjançant l’anàlisi de grau de realització dels objectius
inicialment definits, de l'avaluació del cost de funcionament i
de l’estudi dels rendiments que produiran.
El Conseller de Economía y Hacienda, de oficio o a
instancia del Govern, del Presidente o de los Consellers
respectivos, ejercerá el control financiero y de eficacia de los
servicios y de las inversiones, mediante el análisis del grado de
realización de los objetivos inicialmente definidos, de la
evaluación del coste de funcionamiento y del estudio de los
rendimientos que produzcan.
ARTICLE 15
ARTÍCULO 15
La documentació a remetre trimestralment pel Govern al
Parlament de les Illes Balears segons disposa l'article 103 de la
Llei de Finances, s'acomplirà en el segon mes de cada
trimestre.
La documentación a remitir trimestralmente por el Govern
al Parlamento de las Islas Baleares, según dispone el artículo
103 de la Ley de Finanzas, se cumplimentará en el segundo
mes de cada trimestre.
ARTICLE 16
ARTÍCULO 16
Durant l'exercici de 1992 quan es compleixin els supòsits
establertes a l'article 1r de la Llei 3/87, de 18 de març, de
Mesures de Foment del Patrimoni Històric de les Illes Balears,
s'optarà per l'opció establerta a l'apartat a) de l'article 2n de
l'esmentat cos legal.
Durante el ejercicio de 1992, cuando se cumplan los
supuestos establecidos en el artículo 1º de la Ley 3/87, de 18 de
marzo, de Medidas de Fomento del Patrimonio Histórico de las
Islas Baleares, se optará por la opción establecida en el
apartado a) del artículo 2º del citaclo cuerpo legal.
En aquest cas la transferència de crèdit es realitzarà amb
alta en el subconcepte del subprograma 4580002 (Protecció del
patrimoni) i del Centre de Cost 13109 que la Conselleria de
Cultura, Educació i Esports determini sempre que sigui dels
Capítols VI o VII.
En este caso, la transferencia de crédito sc realizará con alta
en el subconcepto del Subprograma 4580002 (Protección de
Patrimonio) y del Centro de Coste 13109 que la Conselleria de
Cultura, Educación y Deportes determine, siempre que sea de
los Capítulos VI o VII.
ARTICLE 17
ARTÍCULO 17
S'exclouen de fiscalització prèvia les subvencions
nominatives bé per menció expressa de la Llei de Pressuposts
Se excluyen de fiscalización previa las subvenciones
nominativas, bien por mención expresa de la Ley de
Presupuestos
Generales, bien las recibidas de la
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
311
Generals, bé les rebudes de l’Administració de l’Estat amb tal
caràcter, així com de la Comunitat Econòmica Europea.
En tot cas s'exclouen de fiscalització prèvia les subvencions
d’import inferior a les cent mil (100.000) pessetes.
Administración del Estado con tal carácter, así como de la
Comunidad Económica Europea.
En todo caso se excluyen de fiscalización previa las
subvenciones de importe inferior a las cien mil (100.000)
pesetas.
CAPÍTOL VIII. RÈGIM ECONÒMIC-FINANCER DE
LES ENTITATS AUTÒNOMES.
CAPÍTULO VIII.- RÉGIMEN ECONÓMICOFINANCIERO DE LAS ENTIDADES AUTÓNOMAS.
ARTICLE 18
ARTÍCULO 18
Els Pressuposts de les Entitats Autònomes als quals es
refereix l'article 1.a de la Llei 3/1989, de 29 de març d'Entitats
Autònomes i empreses vinculades de la C.A.I.B., s'integren en
el Pressupost de la Comunitat Autònoma en seccions separades
per a cada Entitat.
Los Presupuestos de las Entidades Autónomas a que se
refiere el artículo 1.a de la Ley 3/1989, de 29 de marzo de
Entidades Autónomas y empresas vinculadas de la C.A.I.B., se
integran en el Presupuesto de la Comunidad Autónoma en
Secciones separadas para cada Entidad.
ARTICLE 19
ARTÍCULO 19
Els articles 11, 14.1, 38, 57.2, 72.1 i 91 de la Llei 1/1986,
de 5 de febrer, de Finances de la C.A.I.B., queden redactats
com s’indica a continuació:
Los artículos 11, 14.1, 38, 57.2, 72.1 y 91 de la Ley 1/1986,
de 5 de febrero, de Finanzas de la C.A.I.B., quedan redactados
como se indica a continuación:
“Article 11.- Són funcions de les Entitats Autònomes de la
Comunitat Autònoma:
“Artículo11. Son funciones de las Entidades Autónomas de
la comunidad Autónoma:
a) L'administració, gestió, recaptació o inspecció dels drets
econòmic-financers de la pròpia Entitat Autònoma.
a) La administración, gestión, recaudación o inspección de
los derechos económico-financieros de la propia Entidad
Autónoma.
b) Aprovar les despeses i proposar els pagaments, segons el
pressupost aprovat.
b) Aprobar los gastos y proponer los pagos, según el
presupuesto aprobado.
c) Elaborar l’avantprojecte del seu pressupost anual.
c) Elaborar el anteproyecto de su presupuesto anual.
d) Les altres que els assignin les lleis.
d) Las demás que les asignen las Leyes.
Aquestes funcions es desenvoluparan en el context de les
normes que les regulin en l'àmbit de la Comunitat Autònoma.
Article 14.1.- L'Administració financera de la Comunitat
Autònoma i de les seves Entitats Autònomes estarà sotmesa al
següent règim:
a) De pressupost anual i d'unitat de caixa.
b) D'unitat d'intervenció en totes les operacions de
contingut econòmic-financer, sense perjudici de l'existència
d’intervencions delegades.
c) De comptabilitat pública, tant per reflectir tota classe
operacions i de resultats de la seva activitat, com per facilita
tantes de dades o informació en general com siguin necessàries
per al desenvolupament de les seves funcions.
Article 38.1.- Integren els Pressuposts Generals de la
Comunitat Autònoma:
a) El pressupost del Parlament de les Illes Balears i dels
seus organismes dependents, així com de l'Administració de la
C.A.I.B. i les seves Entitats Autònomes.
b) Els Pressuposts de les Empreses Públiques.
Estas funciones se desarrollarán en el contexto de las
normas que las regulen en el ámbito de la Comunidad
Autónoma.
Artículo 14.1. La Administración financiera de la
Comunidad Autónoma y de sus Entidades Autónomas estará
sometida al siguiente régimen:
a) De presupuesto anual y de unidad de caja.
b) De unidad de intervención en todas las operaciones de
contenido económico-financiero, sin perjuicio de la existencia
de intervenciones delegadas.
c) De contabilidad pública, tanto para reflejar toda clase de
operaciones y de resultados de su actividad, como para facilitar
cuantos datos o información en general sean necesarios para el
desarrollo de sus funciones.
Artículo 38.1. Integran los Presupuestos Generales de la
Comunidad Autónoma:
a) El presupuesto del Parlament de les Illes Balears y de sus
organismos dependientes, así como de la Administración de la
C.A.I.B. y sus Entidades Autónomas.
b) Los presupuestos de las Empresas Públicas.
312
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
2. El Pressupost haurà de contenir:
2. El Presupuesto deberá contener:
a) Els estats de despeses de la Hisenda de la Comunitat
Autònoma i de les Entitats Autònomes amb la deguda
especificació dels crèdits necessaris per atendre el compliment
de les obligacions.
a) Los estados de gastos de la Hacienda de la Comunidad
Autónoma y de las Entidades Autónomas con la debida
especificación de los créditos necesarios para atender al
cumplimiento de las obligaciones.
b) Els estats d’ingressos de la Hisenda de la Comunitat
Autònoma i de les Entitats Autònomes que comprendran les
estimacions dels diversos drets econòmics a reconèixer i
liquidar durant l'exercici.
b) Los estados de ingresos de la Hacienda de la Comunidad
Autónoma y de las Entidades Autónomas que comprenderán las
estimaciones de los diversos derechos económicos a reconocer
y liquidar durante el ejercicio.
c) Els estats de recursos i dotacions amb les corresponents
estimacions de cobertura financera i avaluació de necessitats
per a l'exercici tant d’explotació com de capital de les
Empreses Públiques.
c) Los estados de recursos y dotaciones con las
correspondientes estimaciones de cobertura financiera y
evaluación de necesidades para el ejercicio tanto de explotación
como de capital, de las Empresas Públicas.
Article 57.2.- Amb idèntica reserva legal, correspon als
Presidents o Directors de les Entitats Autònomes dependents
de la Comunitat l'autorització, la disposició, el reconeixement
de l'obligació amb les excepcions que es determinen en aquesta
Llei, així com proposar al Conseller d'Economia i Hisenda
l'ordenació dels pagaments corresponents.
Artículo 57.2. Con idéntica reserva legal, corresponde a los
Presidentes o Directores de las Entidades Autónomas
dependientes de la Comunidad la autorización, la disposición,
el reconocimiento de la obligación con las excepciones que se
determinan en la presente ley, así como proponer al Conseller
de Economía y Hacienda la ordenación de los pagos
correspondientes.
Article 72.1.- Els fons dels Òrgans i Entitats Autònomes de
la Comunitat Autònoma es situaran a la Tresoreria General i
podran estar comptablement diferenciats.
Artículo 72.1. Los fondos de los Órganos y Entidades
Autónomas de la Comunidad Autónoma se situarán en la
Tesorería General y podrán estar contablemente diferenciados.
Article 91.- La Comunitat Autònoma i les seves Entitats
Autònomes queden sotmeses al sistema de comptabilitat
pública que aquesta llei determina”.
Artículo 91. La Comunidad Autónoma y sus Entidades
Autónomas quedan sometidas al sistema de contabilidad
Pública que esta Ley determina.”
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA
DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA
1. S'augmenten per al 1992 els tipus de quantia fixa de les
taxes de la Hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears fins a la quantitat que resultarà de l'aplicació en la
quantitat exigible en el 1991 del mateix coeficient que
l'Administració de l'Estat aplicarà per a les seves taxes en
l'exercici del 1992.
Es consideren tipus fixos aquells que no es determinen per
un percentatge de la base o aquells que no es valoren en unitats
monetàries.
1. Se aumentan para 1992 los tipos de cuantía fija de las
tasas de la Hacienda de la Comunidad Autónoma de las Islas
Baleares hasta la cantidad que resulte de la aplicación en la
cantidad exigible en 1991 del mismo coeficiente que la
Administración del Estado aplique para sus propias tasas en el
ejercicio de 1992.
Se consideran tipos fijos aquellos que no se determinen por
un porcentaje de la base o aquellos que no se valoren en
unidades monetarias.
2. S'exceptuen de l'increment de l'apartat anterior les taxes
que s'haguessin actualitzat per normes aprovades el 1991.
2. Se exceptúan del incremento del apartado anterior las
Tasas que se hubieran actualizado por normas aprobadas en
1991.
3. S'autoritza el Consell de Govern perquè estableixi a favor
dels subjectes passius de l'impost sobre el Bingo, Llei 13/90 del
29 de novembre, una compensació econòmica en forma de
percentatge sobre la recaptació pels costos directes i indirectes
que els puguin ocasionar la seva colAlaboració en la gestió de
l'impost.
3. Se autoriza al Consell de Govern para que establezca a
favor de los sujetos pasivos del impuesto sobre el Bingo, ley
13/1990 de 29 de noviembre, una compensación económica en
forma de porcentaje sobre la recaudación, por los costes
directos e indirectos que puedan ocasionarles su colaboración
en la gestión del impuesto.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA
DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA
1- Les partides del Pressupost de despeses que aquesta Llei
assenyali o que mitjançant Ordre del Conseller d’Economia i
Hisenda es determinin, romandran en situació d’indisponibilitat
en tant que no siguin reconeguts o recaptats els drets afectats a
les activitats finançades per aquestes partides de despeses i en
1. Las partidas del Presupuesto de gastos que esta Ley
señale o que mediante Orden del Conseller de Economía y
Hacienda se determinen quedarán en situación de
indisponibilidad en tanto no sean reconocidos o recabados los
derechos afectos a las actividades financiadas por estas partidas
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
313
aquells casos en què la bona gestió de despeses així ho
aconselli.
de gastos, y en aquellos casos en que la buena gestión de gastos
así lo aconseje.
2. Els recursos que provenguin de pressuposts d'altres ens
públics i que haguessin de generar crèdits en les partides de
l’estat de despeses del pressupost, ho podran fer a l'exercici
immediat següent, sempre que aquests ingressos hagin estat
objecte de comptabilització extrapressupostària en efectuar la
liquidació de l’exercici anterior.
2. Los recursos prevenientes de presupuestos de otros entes
públicos y que hubieren de generar créditos en las partidas del
estado de gastos del presupuesto, lo podrán hacer en el
ejercicio inmediato siguiente, siempre que éstos ingresos hayan
sido objeto de contabilización extrapresupuestaria al efectuar
la liquidación del ejercicio anterior.
3. La Direcció General de Pressuposts autoritzarà la creació
de partides pressupostàries no previstes a l'estat numèric de la
Llei de Pressuposts Generals de cada exercici, en el cas de
necessitats que no s'hi contemplin, quan aquestes puguin ésser
finançades amb les corresponents modificacions de crèdit.
3. La Dirección General de Presupuestos autorizará la
creación de partidas presupuestarias no previstas en el estado
numérico de la Ley de Presupuestos Generales de cada
ejercicio, en el caso de necesidades no contempladas en los
mismos, cuando éstas puedan ser financiadas con las
correspondientes modificaciones de crédito.
4. En el moment d'autoritzar les despeses corresponents a
l'execució de projectes d'obres que duguin implícita
l'expropiació de terrenys o altres béns, s'haurà d'autoritzar la
despesa estimada que suposi l'exercici d'aquesta facultat
expropiatòria.
4. En el momento de autorizar los gastos correspondientes
a la ejecución de proyectos de obras que lleven implícita la
expropiación de terrenos u otros bienes, deberá autorizarse el
gasto estimado que suponga el ejercicio de dicha facultad
expropiatoria.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA
DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA
El Pressupost per a l'exercici del 1992 es tancarà, pel que fa
al reconeixement dels drets i de les obligacions, el 31 de
desembre del 1992.
El Presupuesto para el ejercicio de 1992 se cerrara en lo que
se refiere al reconocimiento de los derechos y de las
obligaciones, el31 de diciembre de 1992.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA
DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA
Queden autoritzades les modificacions i ampliacions de
crèdit derivades de l'atribució de competències als Consells
Insulars realitzades per Llei del Parlament de les Illes Balears.
Quedan autorizadas las modificaciones y ampliaciones de
crédito derivadas de la atribución de competencias a los
Consells Insulares, realizadas por Ley del Parlamento de las
Islas Baleares.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA
DISPOSICIÓN ADICIONAL QUINTA
El Govern de la Comunitat Autònoma presentarà els
Pressuposts per al 1993 al Parlament de les Illes Balears, abans
del 30 d'octubre del 1992.
El Govern de la Comunidad Autónoma presentará los
Presupuestos para 1993 al Parlamento de las Islas Baleares
antes del 30 de octubre de 1992.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA
DISPOSICIÓN ADICIONAL SEXTA
A) Es crea un fons constituït per la quantitat que resulti
d’aplicar a la totalitat del capítol primer dels Pressuposts de la
C.A.I.B., el mateix percentatge que pel que fa a l'Administració
de l'Estat signifiqui el fons addicional que a l'efecte estableix!
la Llei de Pressuposts Generals de l'Estat per 1992. El destí
d'aquest fons serà determinat pel Conseller de la Funció
Pública.
A) Se crea un fondo constituido por la cantidad que resulte
de aplicar al total del capítulo l de los Presupuestos de la
C.A.I.B., el mismo porcentaje que con respecto a la
Administración del Estado signifique el fondo adicional que al
efecto establece la Ley de Presupuestos Generales del Estado
para 1992. El destino de este fondo será determinado por el
Conseller de la Función Pública.
B) Es crea igualment per a l'exercici de 1992 un fons de
150.000.000,- de pessetes per atendre mitjançant els sistemes
contractuals establerts en els articles 15 i 17 de la Llei de
l'Estatut dels Treballadors els serveis del personal que deixi de
treballar temporalment per causes que no produeixin vacant,
així com atendre necessitats urgents, situacions de sobrecàrrega
excepcional dels serveis, o causes extraordinàries, que no
puguin ésser ateses amb el personal de plantilla.
B) Se crea igualmente para el ejercicio de 1992 un fondo de
150.000.000,- ptas. para atender, mediante los sistemas
contractuales establecidos en los artículos 15 y 17 de la Ley del
Estatuto de los Trabajadores, los servicios del personal que deje
de trabajar temporalmente por causas que no produzcan
vacante, así como atender necesidades urgentes, situaciones de
sobrecarga excepcional de los servidos, o causas
extraordinarias que no puedan ser atendidas con el personal de
plantilla.
C) La cuantía global del complemento de productividad, al
que se refiere el artículo 93.3.c) de la Ley 2/89, de la Función
Pública de la C.A.I.B., no podrá exceder del porcentaje del 5%
sobre los costes totales de personal de cada Sección de gasto.
C) La quantia global del complement de productivitat a què
es refereix l'article 93.3.c) de la Llei 2/89, de la Funció Pública
de la C.A.I.B. no podrà excedir del percentatge del 5 % sobre
els costos totals del personal de cada secció de despesa.
314
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
D) Per a atendre els serveis extraordinaris que hagi
d'efectuar el personal de la C.A.I.B., fora de la seva jornada
laboral, per necessitats del servei, es crea una borsa de
100.000.000,- de pessetes.
D) Para atender a los servicios extraordinarios que haya de
efectuar el personal de la C.A.I.B., fuera de su jornada laboral,
por necesidades de servicios, se crea una bolsa de
100.000.000,- de pesetas.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA
DISPOSICIÓN ADICIONAL SÉPTIMA
El Conseller de la Funció Pública, per necessitats del servei
i previ informe de la Direcció General de Pressuposts, podrà
canviar les dotacions pressupostàries de les places vacants, dins
els límits de les relacions de llocs de feina i de les
disponibilitats pressupostàries.
El Conseller de la Función Pública, por necesidades del
servicio y previo informe de la Dirección General de
Presupuestos, podrá cambiar las dotaciones presupuestarias de
las plazas vacantes, dentro de los límites de las relaciones de
puestos de trabajo y de las disponibilidades presupuestarias.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA
DISPOSICIÓN ADICIONAL OCTAVA
Amb caràcter excepcional i en l'exercici del 1992, la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà avalar amb
caràcter solidari i amb renúncia expressa al benefici d'excusió,
les operacions de crèdit que per import de fins a
3.500.000.000,- de pessetes concedeixin les entitats financeres
que amb aquesta finalitat s'avindran a l'Institut Balear de
Sanejament (Llei 13/88, de 29 de desembre i Decret 27/89, de
9 de març).
Con carácter excepcional y en el ejercicio de 1992, la
Comunidad Autónoma de las Islas Baleares podrán avalar con
carácter solidario y con renuncia expresa al beneficio de la
excusión, las operaciones de crédito que por importe de hasta
3.500.000.000'- de pesetas, concedan las Entidades Financieras
que con esta finalidad se avengan al Instituto Balear de
Saneamiento (Ley 13/88, de 29 de diciembre y Decreto 27/89,
de 9 de marzo).
Les operacions de crèdit a avalar tendran com a objecte el
finançament del Pla d'Inversions de l'esmentat Institut, el qual
queda reflectit en el Pressupost de l'empresa pública.
Las operaciones de crédito a avalar, tendrán como objeto la
financiación del plan de inversiones de dicho Instituto, y que
aparece reflejado en el presupuesto de la Empresa Pública.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA
DISPOSICIÓN ADICIONAL NOVENA
L'article 1 apartat c) de la Llei 3/1989, de 29 de març
d'Entitats Autònomes i Empreses Públiques i vinculades de la
C.A.I.B., quedarà redactat de la següent forma:
El artículo 1 apartado c) de la Ley 3/1989, de 29 de marzo,
de Entidades Autónomas y Empresas Públicas y Vinculadas de
la C.A.I.B., quedará redactado de la siguiente forma:
“c) A les empreses vinculades a la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears, és a dir, aquelles societats civils o mercantils
a les quals la Comunitat Autònoma, les seves entitats
autònomes o les seves empreses públiques participin
directament o indirecta amb el seu capital en un mínim d'un 10
% sense arribar a la majoria.
"c) A las empresas vinculadas a la Comunidad Autónoma
de las Islas Baleares, es decir, aquellas sociedades civiles o
mercantiles a las cuales la Comunidad Autónoma, sus entidades
autónomas o sus empresas públicas participen directa o
indirectamente en su capital en un mínimo de un 10% sin llegar
a la mayoría.
En aquestes societats vinculades, la Comunitat Autònoma
de les Illes Balears, les seves Entitats Autònomes i Empreses
Públiques, no ostentaran més drets i obligacions que els
generals que la distinta normativa atribueix a la condició de
soci.”
En estas sociedades vinculadas, la Comunidad Autónoma
de las Islas Baleares, sus Entidades Autónomas y Empresas
Públicas, no ostentaran mas derechos y obligaciones que los
generales que la distinta normativa atribuye a la condición de
sacio”.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL DESENA
DISPOSICIÓN ADICIONAL DÉCIMA
Es crea el Registre General d'Explotacions Agràries de
Balears, que es configura com a instrument estadístic bàsic i
directori per a l’aplicació de la política agrària en el territori de
la Comunitat Autònoma.
Se crea el Registro General de Explotaciones Agrarias de
Baleares, que se configura como instrumento estadístico básico
y directorio para la aplicación de la política agraria en el
territorio de la Comunidad Autónoma.
La implantació, organització i funcionament del Registre,
s'acordarà mitjançant Decret del Govern, a proposta del
Conseller d’Agricultura l Pesca.
La implantación, organización y funcionamiento del
Registro, se acordara mediante Decreto del Govern, a propuesta
del Conseller de Agricultura y Pesca.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA
DISPOSICIÓN ADICIONAL DECIMOPRIMERA
1. L'apartat a) de l'article 53 de la Llei 1/1986, del 5 de
febrer, de Finances de la C.A.I.B., queda redactat de la següent
manera:
"a) No afectaran a partides pressupostàries els crèdits de les
quals hagin estat dotats mitjançant ampliació, suplement o
1. El apartado a) del artículo 53 de la Ley 1/1986, de 5 de
febrero, de Finanzas de la C.A.I.B., queda redactado tal como
sigue:
“a) No afectarán a partidas presupuestarias cuyos créditos
hayan sido dotados mediante ampliación, suplemento ó crédito
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
315
crèdit extraordinari, ni aquelles que estassin destinades a
subvencions nominatives",
extraordinario, ni aquellas que estuviesen destinadas a
subvenciones nominativas”.
2. L'apartat 1a) de l'article 97 de la Llei 1/1986, del 5 de
febrer de Finances de la C.A.I.B. queda redactat així:
"a) Quadre demostratiu de l'execució dels crèdits del
pressupost de despeses i de les seves modificacions".
2. El apartado 1a) del artículo 97 de la Ley 1/1986, de 5 de
febrero de Finanzas de la C.A.I.B. queda redactado de la
siguiente forma:
“a) Cuadro demostrativo de la ejecución de los créditos del
presupuesto de gastos y de sus modificaciones”.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA
DISPOSICIÓN ADICIONAL DECIMOSEGUNDA
Amb aquesta Llei es crea una Empresa Pública, constituïda
com a Societat Mercantil, l'objecte social de la qual és la
potenciació i participació en la comercialització dels productes
comercials i industrials de les Illes Balears, tant en l'àmbit de
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, com fora
d'aquesta.
Por la presente Ley se crea una Empresa Pública,
constituida como Sociedad Mercantil cuyo objeto social es la
potenciación y participación en la comercialización de los
productos comerciales e industriales de las Islas Baleares, tanto
en el ámbito de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares,
como fuera de ella.
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA
DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA
S'autoritza el Govern perquè, a proposta del Conseller
d'Economia i Hisenda, dicti les disposicions necessàries per al
desenvolupament i l'exercici de tot el que es preveu en aquesta
Llei.
Se autoriza al Govern para que, a propuesta del Conseller
de Economía y Hacienda, dicte las disposiciones necesarias
para el desarrollo y el ejercicio de todo lo que se prevé en esta
Ley.
DISPOSICIÓ FINAL SEGONA
DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA
Aquesta Llei començarà a vigir una vegada publicada en el
“Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears”, dia 1 de gener de 1992.
Esta Ley entrará en vigor una vez publicada en el “Butlletí
Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears” el día
1 de enero de 1992.
A Palma de Mallorca, 17 d'octubre del 1991.
En Palma de Mallorca, 17 de octubre de 1991.
EL PRESIDENT
Gabriel Cañellas i Fons.
EL PRESIDENTE
Gabriel Cañellas Fons.
El Conseller d'Economia i Hisenda.
Alexandre Forcades i Juan.
El Conseller de Economía y Hacienda
Alexandre Forcades Juan
(Els quadres corresponents al Projecte de llei de
pressuposts generals per a l’any 1992 figuren a la versió
impresa)
(Los cuadros correspondientes al Proyecto de ley de
presupuestos generales para el año 1992 figuran en la versión
impresa)
Ordre de Publicació
Orden de Publicación
Per acord de la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en
reunió celebrada dia 25 d'octubre del 1991, d'acord amb el
que disposen els articles 112 i 95 del Reglament del Parlament,
s'admet a tràmit pel procediment d'urgència el Projecte de Llei
reguladora del cànon de sanejament d'aigües, amb R.G.E. núm
1943/91.
Por acuerdo de la Mesa del Parlamento de las Islas
Baleares, en reunión celebrada el día 25 de octubre de 1991,
de acuerdo con los artículos 112 y 95 del Reglamento del
Parlamento, se admite a trámite por el procedimiento de
urgencia el Proyecto de Ley reguladora del canon de
saneamiento de aguas, con R.G.E. núm. 1943/91.
Els Hbles. Senyors Diputats i els Grups Parlamentaris
disposen d'un termini de vuit dies, que comptarà des del dia
següent al de la seva publicació, per presentar davant la Mesa
de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, esmenes al Projecte
esmentat, el text del qual s'insereix a continuació.
Los Hbles. Señores Diputados y los Grupos Parlamentarios
disponen de un plazo de ocho días, que contará desde el día
siguiente al de su publicación, para presentar ante la Mesa de
la Comisión de Hacienda y Presupuestos, enmiendas al citado
Proyecto, cuyo texto se inserta a continuación.
Palma, a 25 d'octubre del 1991.
El President del Parlament:
Cristòfol Soler i Cladera.
Palma, 25 de octubre de 1991.
El Presidente del Parlamento:
Cristòfol Soler Cladera.
316
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
FRANCES GILET GIRART, Secretari del Consell de
Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:
DON FRANCISCO GILET GIRART, Secretario del
Consell de Govern de la Comunidad Autónoma de las Islas
Balares
CERTIFICA: Que Consell de Govern de la Comunitat
Autònoma de les Illes
Balears, a la sessió tinguda dia 17 d'octubre de 1991,
adoptà, entre d'altres, el següent acord:
CERTIFICO: Que el Consell de Govern de la Comunidad
Autónoma de las Islas Baleares, en sesión del día 17 de
octubre de 1991, adopta, entre otros, el siguiente acuerdo:
32.- AVANTPROJECTE DE LLEI REGULADORA DEL
CÀNON DE SANEJAMENT D'AIGÜES
32.- ANTEPROYECTO DE LEY REGULADORA DEL
CANON DE SANEAMIENTO DE AGUAS.
El Consell de Govern, a proposta dels Consellers
d'Economia i Hisenda i d'Obres Públiques i Ordenació del
Territori, adopta l'acord següent:
Primer.- Aprovar el text articulat del Projecte de Llei del
cànon de sanejament d'aigües.
Segon.- Remetre al Parlament de les Illes Balears, el
Projecte de Llei esmentat per a la tramitació oportuna.
Tercer.- SolAlicitar del Parlament, a l'empara d'allò que
disposa l'art. 95 del Reglament, que el Projecte de Llei es
tramiti pel procediment d'urgència.
A propuesta de los Consellers de Economía y Hacienda y
de Obras Públicas y Ordenación del Territorio, el Consell
de Govern adopta el siguiente acuerdo:
“Primero.- Aprobar el texto articulado del Proyecto de Ley
del canon de saneamiento de aguas.
Segundo.- Remitir al Parlamento de las Islas Baleares, el
referido Proyecto de Ley, para su tramitación.
Tercero.- Solicitar del Parlamento, al amparo de lo
dispuesto en el art. 95 de su Reglamento, que el referido
Proyecto de Ley se tramite por el procedimiento de
urgencia.”
I perquè consti i tengui els efectes oportuns, se n'estén
aquesta certificació amb el Vist-i-Plau del Molt Honorable Sr.
President, que firm i segell a Palma de Mallorca, a dia vint-idos d'octubre de mil nuo-cents noranta-u.
Y para que conste y surta sus debidos efectos, expido la
presente certificación con el Vº Bº del Molt Honorable Sr.
Presidente que firmo y sello en Palma de Mallorca, a
veintidós de octubre de mil novecientos noventa y uno.
EL SECRETARI DEL CONSELL DE GOVERN
EL SECRETARIO DEL CONSELL DE GOVERN
V. I. P.
EL PRESIDENT
Vº.Bº.
EL PRESIDENTE,
B)
PROJECTE DE LLEI REGULADORA DEL CÀNON
DE SANEJAMENT D'AIGÜES.
B)
PROYECTO DE LEY REGULADORA DEL CANON
DE SANEAMIENTO DE AGUAS.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
1.- L'article 45 de la Constitució recull el dret de tots de
gaudir d'un medi ambient adequat, així com el deure de
conservar-lo, i, paralAlelament, l'obligació dels poder públics de
vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals,
amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i
defensar i restaurar el medi ambient, basant-se en la
indispensable solidaritat colAlectiva.
En matèria d'obres hidràuliques, i amb la finalitat de
millorar i preservar la qualitat de les nostres aigües i el medi
ambient, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears establí,
per Decret 42/1984, de 28 de maig, un règim d'ajudes a les
Corporacions Locals en matèria de proveïment d'aigua i
sanejament de nuclis urbans i, posteriorment, per Decret
27/1989, de 9 de març (BOCAIB núm, 40, d’1 d'abril) creà
l'Institut Balear de Sanejament (IBASAN) amb la finalitat de
promoure, construir i explotar estacions depuradores d'aigües
residuals.
Així mateix, per Llei 11/1989, de 22 de desembre, de
Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma per a les Illes
Balears per al 1990, es creà una “Entitat Autònoma de caràcter
administratiu la finalitat institucional de la qual és l’exercici de
totes les competències que la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears tengui assumides en matèria d'aigües, tant públiques
com privades, i d'aprofitaments hidràulics, i en general, en tot
el que es refereix al domini públic hidràulic i a d'altres matèries
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS.
I.- El artículo 45 de la Constitución recoge el derecho de
todos a disfrutar de un medio ambiente adecuado, así como el
deber de conservarlo, y, paralelamente, la obligación de los
poderes públicos de velar por la utilización racional de todos
los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la
calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente,
apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva.
En materia de obras hidráulicas, y con la finalidad de
mejorar y preservar la calidad de nuestras aguas y el medio
ambiente, la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares
estableció, por Decreto 42/1984, de 28 de mayo, un régimen
de ayudas a las Corporaciones Locales en materia de
abastecimiento de agua y saneamiento de núcleos urbanos y,
posteriormente, por Decreto 27/1989, de 9 de marzo (BOCAIB
nº 40, de 1 de abril) creó el Instituto Balear de Saneamiento
(IBASAN) con la finalidad de promover, construir y explotar
estaciones depuradoras de aguas residuales.
Asimismo, por Ley 11/1989, de 22 de diciembre, de
Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma para las
Islas Baleares para 1990, se creó una “Entidad Autónoma de
carácter administrativo cuya finalidad institucional es el
ejercicio de todas las competencias que la Comunidad
Autónoma de las Islas Baleares tenga asumidas en materia de
aguas, tanto públicas como privadas, y de aprovechamientos
hidráulicos, y en general, en todo lo que se refiere al dominio
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
relacionades amb el tema” (Disposició Addicional onzena A),
quan ja s'havia regulat per Decret 10 6/1990, de 13 de
desembre (BOCAIB núm. 5, de 10 de gener del 1991),
l'organització i règim jurídic de la Junta d'Aigües.
317
Per altra banda, l'article 56 de l'Estatut d'Autonomia disposa
que la Hisenda de la Comunitat s'integra, entre d'altres
recursos, dels tributs propis, que la Comunitat podrà establir i
exigir, d'acord amb la Constitució i les lleis, sempre que no
recaiguin sobre fets imposables gravats per l'Estat (article 57).
público hidráulico y a otras materias relacionadas con el tema”
(Disposición Adicional undécima A), habiéndose regulada por
Decreto 106/1990, de 13 de diciembre (BOCAIB nº 5, de 10 de
enero de 1991), la organización y régimen jurídico de la Junta
de Aguas.
El objeto de la presente Ley es dotar a la Comunidad
Autónoma de los adecuados mecanismos de financiación de sus
actuaciones hidráulicas, garantizando la efectiva implantación
de los servicios de depuración de aguas residuales y de
abastecimiento de los núcleos urbanos, con la finalidad de
lograr una adecuada defensa y restauración del medio ambiente
de las Islas Baleares, en el marco constitucional y estatutario.
En efecto, la Constitución reconoce y garantiza (artículo 2)
el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que
integran la Nación española, que no sería efectiva sin la
oportuna autonomía financiera garantizada por el artículo 156
del mismo cuerpo legal.
Esta autonomía financiera tiene como principios básicos,
recogidos en los artículos 2 y 6 de la Ley Orgánica 8/1980, de
22 de septiembre, sobre Financiación de las Comunidades
Autónomas, el de la posibilidad jurídica de establecer tributos
propios y el de disponer de medios suficientes para hacer frente
a las funciones que forman el ámbito de sus propias
competencias.
El Estatuto de Autonomía para las Islas Baleares, aprobado
por Ley Orgánica 2/1983, de 25 de febrero, reconoce
expresamente (artículo 54) la autonomía financiera de la
Comunidad Autónoma para el desarrollo y ejecución de sus
funciones, de acuerdo con la Constitución, las Leyes Orgánicas
reguladoras de la materia y el mismo Estatuto.
Así, por un lado, el Estatuto de Autonomía (artículo 10,
apartados 3, 4, 6 y 9) atribuye a la Comunidad Autónoma
competencia exclusiva en materia de ordenación del territorio,
obras públicas que no sean de interés general del Estado,
régimen de aguas y aprovechamientos hidráulicos, canales y
regadíos, así como el fomento y promoción del turismo,
estableciendo en su artículo 11, apartado 5, la competencia de
desarrollo legislativo y de ejecución de la Comunidad
Autónoma para establecer Normas adicionales de protección de
medio ambiente, en el marco de la legislación básica del Estado
y, en su caso, en los términos que la misma establezca.
Por otro lado, el artículo 56 del Estatuto de Autonomía
dispone que la Hacienda de la Comunidad está integrada, entre
otros recursos, por los tributos propios, que la Comunidad
podrá establecer y exigir, de acuerdo con la Constitución y las
leyes, siempre que no recaigan sobre hechos imponibles
gravados por el Estado (artículo 57).
II.- Amb la finalitat d'aconseguir l’adequat finançament de
les actuacions de la Junta d'Aigües, mitjançant aquesta Llei
s’estableix un cànon de sanejament d’aigües que, partint de la
dada essencial que l'aigua és un bé escàs i de primera
necessitat, permeti afrontar financerament el tractament unitari
de tot el seu cicle: captació, distribució en alta, utilització,
recollida de residuals, sanejament i posterior reutilització.
Així, el cànon es configura com un tribut destinat al
finançament de les actuacions de sanejament de l'aigua en els
nuclis urbans, i inclou l'evacuació, el tractament i la
reutilització de les aigües residuals, i en general de tota la
política hidràulica de la CAIB; la recaptació d'aquest cànon s'ha
de destinar íntegrament a aquesta finalitat.
Hi ha una gran diversitat quant a la dotació
d'infraestructures per a la depuració d'aigües residuals entre els
diversos municipis de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears. També hi ha grans diferències entre les necessitats dels
II.- Con la finalidad de lograr la adecuada financiación de
las actuaciones de la Junta de Aguas, por medio de la presente
ley se establece un canon de saneamiento de aguas que,
partiendo del dato esencial de que el agua es un bien escaso y
de primera necesidad, permita afrontar financieramente el
tratamiento unitario de todo el ciclo de ésta: captación,
distribución en alta, utilización, recogida de residuales,
saneamiento y posterior reutilización.
Así, el canon se configura como un tributo destinado a la
financiación de las actuaciones de saneamiento del agua en los
núcleos urbanos, incluyendo la evacuación, tratamiento y
reutilización de las aguas residuales, y en general de toda la
política hidráulica de la CAIB, la recaudación del cual debe
destinarse íntegramente a esa finalidad.
Existe una gran diversidad en cuanto a la dotación de
infraestructuras para la depuración de aguas residuales entre los
diversos municipios de la Comunidad Autónoma de las Islas
L'objecte de la present llei és dotar la Comunitat Autònoma
dels adequats mecanismes de finançament de les seves
actuacions hidràuliques, i garantir l'efectiva implantació dels
serveis de depuració d'aigües residuals i de proveïment dels
nuclis urbans, amb la finalitat d’aconseguir una adequada
defensa i restauració del medi ambient de les Illes Balears, en
el marc constitucional i estatutari.
Efectivament, la Constitució reconeix i garanteix (article 2)
el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren
la Nació espanyola, que no seria efectiva sense l'oportuna
autonomia financera garantida per l'article 156 d'aquest cos
legal.
Aqueixa autonomia financera té com a principis bàsics,
recollits en els articles 2 i 6 de la Llei Orgànica 8/1980, de 22
de setembre, sobre Finançament de les Comunitats Autònomes,
el de la possibilitat jurídica d'establir tributs propis i el de
disposar de mitjans suficients per tal de fer front a les funcions
que formen l'àmbit de les seves competències.
L’Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears, aprovat per
Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, reconeix expressament
(article 54) l'autonomia financera de la Comunitat Autònoma
per al desenvolupament i execució de les seves funcions,
d'acord amb la Constitució, les lleis orgàniques reguladores de
la matèria i el mateix Estatut.
Així, per una banda, l'Estatut d'Autonomia (article 10,
apartats 3, 4, 6 i 9) atribueix a la Comunitat Autònoma
competència exclusiva en matèria d'ordenació del territori,
obres públiques que no siguin d'interès general de l'estat, règim
d'aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regadius, així com
el foment i la promoció del turisme, i estableix al seu article 11,
apartat 5, la competència de desenvolupament legislatiu i
d'execució de la Comunitat Autònoma per establir normes
addicionals de protecció del medi ambient, en el marc de la
legislació bàsica de l'Estat i, si pertoca, en els termes que
aquesta estableixi.
318
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
diversos municipis en aquesta matèria. No obstant això, es
considera que el problema de la degradació de la qualitat de les
aigües és un problema social que afecta tots per un igual i que
exigeix l'adopció de mesures eficaces que facin front al perill
que recau sobre els escassos recursos hidràulics existents, al
dany ecològic derivat d'aquests i als riscs sanitaris consegüents.
Per això, el cànon creat s'inspira en els principis constitucionals
d'igualtat, capacitat econòmica, generalitat, solidaritat i
suficiència financera.
A causa de la peculiar configuració de les Illes Balears, al
fet que la seva economia sigui basada en el turisme i a la
pràctica inexistència d'indústries molt contaminants, es pot
considerar que tots els abocaments d'aigües residuals tenen
similars característiques tècniques, per la qual cosa són,
fonamentalment, susceptibles d'un mateix tractament jurídic
tributari.
El cànon de sanejament s'aplica, doncs, als abocaments
d'aigües residuals, tant als efectuats a xarxes de clavegueram
públiques o privades, com als que s'efectuen directament al
medi receptor natural. Atès que la mesura més directa dels
abocaments és representada pel consum d'aigua, aquest cànon
s'aplicarà a tots els consums d'aigua subministrats per les
empreses o pels serveis municipals, així com als consums
captats d'aigües superficials, subterrànies o fins i tot de
subministraments procedents de recollida d'aigües pluvials que
realitzin els mateixos usuaris.
Ara bé, les característiques poblacionals de les Illes que fan
que aquestes augmentin extraordinàriament la seva població a
determinades èpoques de l’any, obliguen a la inversió en
infraestructures molt superiors a les que serien necessàries en
condicions normals. Seria injust que inversions especialment
costoses a les depuradores necessàries per l’existència
d’aquesta població fluctuant fossin finançades fonamentalment
pels habitants de les Illes. En base a aquesta idea de justícia,
que exigeix tenir en compte les diferents actuacions, juntament
a la quota variable s’estableix una quota fixa amb la finalitat
d’equilibrar la contribució de la població fluctuant, de les
indústries i dels habitants de les Illes al finançament d’obres i
serveis igualment necessaris per a tots.
Per altra banda, i per tal d'atendre el principi de capacitat
econòmica consagrat a l'article 31 de la nostra Constitució
s’estableix una bonificació del 75% de la quota fixa a favor del
subministrament destinat a consum domèstic quan el
subministrament no disposi d'ingressos anuals superiors al
salari mínim interprofessional.
També per raons de caràcter econòmic, així com de caràcter
social, s’estableix a la Llei una exempció respecte de l’aigua
consumida en explotacions agrícoles i, per altra banda, un
regim transitori de bonificacions, a fi d'evitar una càrrega
excessiva sobre els usuaris que consumeixin l'aigua en aquelles
zones que no gaudeixin d'un sistema de depuració.
Baleares. También existen grandes diferencias entre las
necesidades de los diversos municipios en esta materia. Se
considera, no obstante, que el problema de la degradacíón de la
calidad de las aguas, es un problema social que afecta a todos
por igual y que exige la adopción de medidas eficaces que
hagan frente al peligro que recae sobre los escasos recursos
hidráulicos existentes, al daño ecológico derivado de éstos y a
los consiguientes riesgos sanitarios. Por ello, el canon creado
se inspira en los principios constitucionales de igualdad,
capacidad económica, generalidad, solidaridad y suficiencia
financiera.
Debido a la peculiar configuración de las Islas Baleares, al
hecho de que su economía esté basada en el turismo y a la
práctica inexistencia de industrias muy contaminantes, se puede
considerar que todos los vertidos de aguas residuales tienen
similares características técnicas, por lo que son, en lo
fundamental, susceptibles de un mismo tratamiento jurídico
tributario.
El canon de saneamiento se aplica pues, a los vertidos de
aguas residuales, tanto a los efectuados a redes de
alcantarillado públicas o privadas, como a los que se efectúan
directamente al medio receptor natural. Puesto que la medida
más directa de los vertidos está representada por el consumo de
agua, el presente canon se aplicara a todos los consumos de
agua suministrados por las empresas o por los servicios
municipales, así como a los consumos captados de aguas
superficiales, subterráneas o incluso de suministros procedentes
de recogida de aguas pluviales que realicen los propios
usuarios.
Ahora bien, las características poblacionales de las Islas que
hacen que éstas aumenten extraordinariamente su población en
determinadas épocas del año, obligan a la inversión en
infraestructuras muy superiores a las que serían necesarias en
condiciones normales. Sería injusto que inversiones
especialmente costosas en las depuradoras necesarias por la
existencia de esta población flotante fueran financiadas
fundamentalmente por los habitantes de las Islas. En base a esta
idea de justicia, que exige tener en cuenta las diferentes
situaciones, junto a la cuota variable se establece una cuota fija
con la finalidad de equilibrar la contribución de la población
flotante, de las industrias y de los habitantes de las Islas a la
financiación de obras y servicios igualmente necesarios para
todos.
Por otra parte, y para atender al principio de capacidad
económica consagrado en el artículo 31 de nuestra Constitución
se establece una bonificación del 75% , de la cuota fija a favor
del suministro destinado a consumo doméstico cuando el
suministrado no disponga de ingresos anuales superiores al
salario mínimo interprofesional.
También por razones de carácter económico, así como de
carácter social, se establece en la ley una exención respecto del
agua consumida en explotaciones agrícolas y, por otra parte, un
régimen transitorio de bonificaciones, a fin de evitar una carga
excesiva sobre los usuarios que consuman el agua en aquellas
zonas que no disfruten de un sistema de depuración.
III.- La Llei consta de desset articles, ordenats en tres títols,
així com de quatre disposicions addicionals, una transitòria i
una final.
Sota la rúbrica de “Disposicions Generals” s’ocupa el Títol
I de la creació del cànon, així com de fixar-ne el fet imposable,
l'exempció, la meritació del tribut, els subjectes passius, la base
imposable, la quota, la bonificació i la compatibilitat amb altres
tributs.
III.- La Ley consta de diecisiete artículos ordenados en tres
títulos, así como de cuatro disposiciones adicionales, una
transitoria y una final.
Bajo la rúbrica de “Disposiciones Generales” se ocupa el
Título I de la creación del canon, así como de fijar su hecho
imponible, exención, devengo del tributo, sujetos pasivos, base
imponible, cuota, bonificación y compatibilidad con otros
tributos.
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
Després de crear (article 1), el cànon com a tribut que grava
l’abocament d'aigües residuals (article 2), davant les dificultats
tècniques que suposaria gravar directament l'abocament, i que
farien la seva aplicació pràcticament inviable, el fer imposable
es connecta amb el consum d'aigua en l’enteniment que aquest
representa el millor índex de la qualitat d'aigua abocada per
cada usuari.
Definir així el fet imposable permet, a més, amb excepció
dels supòsits de captació directa de les aigües superficials,
subterrànies o pluvials, considerar com a substitut del
contribuent (articles 5 i 6) les entitats subministradores, amb la
qual cosa queda enormement reduït l’àmbit subjectiu del cànon,
facilitar-ne la gestió, en ares d'una major eficàcia i, en
conseqüència, assegurar els objectius que persegueix aquesta
llei.
La tècnica de la repercussió obligatòria garanteix que e cost
d’aquest cànon no recaigui, nogensmenys, sobre les entitats
subministradores, sinó quo aquestes han de traslladar la càrrega
sobre els contribuents, vertaders subjectes passius econòmics,
que són els usuaris de l'aigua, en incidir en l’objecte del tribut,
això és, en l'abocament d'aigües residuals.
Per tal d’assegurar el bon funcionament del cànon es preveu
que els transportistes que no puguin justificar haver satisfet el
cànon a l'entitat subministradora en el moment d’adquirir
l'aigua, es converteixin en autèntics subjectes passius substituts
del contribuent juntament amb el subjecte passiu inicialment
previst (article 62).
Amb caràcter general, la base imposable es determinarà en
règim d'estimació directa (article 7), i únicament per a aquells
supòsits en els quals, per inexistència de comptador o per no
intervenció d'entitat subministradora, pot resultar difícil la
determinació de la base en règim d'estimació directa, es preveu
un sistema d'estimació objectiva singular, basat en els principis
d'igualtat, realitat, eficàcia i simplicitat.
Segons l'article 55 de la Llei General Tributària, la quota
tributària podrà determinar-se en funció del tipus de gravamen
aplicable, segons quantitat fixa assenyalada a l'efecte en els
pertinents textos legals, o bé conjuntament per ambdós
procediments. Aquesta darrera, pels arguments de justícia
anteriorment exposats, és l'opció seguida per aquesta llei, de
manera que l'estructura del cànon resulta extremadament
elemental, i consta de dues quotes (article 8), una de fixa, que
es calcula per aplicació de les tarifes previstes per la llei als
corresponents elements tributaris (article 8.3), i una altra,
proporcional que s'obtendrà aplicant a la base imposable
(l'aigua mesurada en m3, article 7), una determinada quantitat
en pessetes (article 8.2).
La capacitat econòmica dels contribuents es té en compte
mitjançant la bonificació establerta a l'article 9 a favor dels
contribuents els ingressos familiars dels quals no superin el
salari mínim interprofessional.
En defensa dels principis d'igualtat i solidaritat en el
sosteniment de les despeses públiques, per un costat, l'article 10
regula la incompatibilitat del cànon amb contribucions
especials, taxes o preus públics destinats al finançament de les
inversions necessàries per a la implantació i posterior
explotació dels sistemes generals, i es comprèn en aquest
concepte la conducció de les aigües residuals des de les xarxes
de clavegueram locals fins al seu abocament final, un cop que
hagin estat tractades; i, per altra banda, la Disposici6
Transitòria única estableix un sistema de bonificacions a favor
de les zones que manquin del tractament oportú, fins que no
disposin d'un sistema de depuració d'aigües o, en el seu cas, per
un període màxim de dos anys.
319
Después de crear (artículo 1) el canon como tributo que
grava el vertido de aguas residuales (artículo 2), ante las
dificultades técnicas que supondría gravar directamente el
vertido, y que harían su aplicación prácticamente inviable, el
hecho imponible se conecta con el consumo de agua en el
entendimiento de que éste representa el mejor índice de la
cantidad de agua vertida por cada usuario.
El definir así el hecho imponible permite, además, con
excepción de los supuestos de captación directa de las aguas
superficiales, subterráneas o pluviales, considerar como
sustituto del contribuyente (artículos 5 y 6) a las entidades
suministradoras, con lo que queda enormemente reducido el
ámbito subjetivo del canon, facilitando su gestión, en aras de
una mayor eficacia y, en consecuencia, asegurar los objetivos
que esta ley persigue.
La técnica de la repercusión obligatoria garantiza que el
coste de este canon no recaiga, sin embargo, sobre las entidades
suministradoras, sino que éstas deben trasladar la carga sobre
los contribuyentes, verdaderos sujetos pasivos económicos, que
son los usuarios del agua, al incidir en el objeto del tributo, esto
es, en el vertido de aguas residuales.
Para asegurar el buen funcionamiento del canon se prevé
que 1os transportistas que no puedan justificar haber satisfecho
el canon a la entidad suministradora en el momento de adquirir
el agua, se conviertan en auténticos sujetos pasivos sustitutos
del contribuyente junto con el sujeto pasivo sustituto
inicialmente previsto (artículo 6.2).
Con carácter general, la base imponible se determinará en
régimen de estimación directa (artículo 7), y únicamente para
aquellos supuestos en los que, por inexistencia de contador o
por no intervención de entidad suministradora, pueda resultar
difícil la determinación de la base en régimen de estimación
directa, se prevé un sistema de estimación objetiva singular,
basada en los principios de igualdad, realidad, eficacia y
simplicidad.
Según el artículo 55 de la Ley General Tributaria, la cuota
tributaria podrá determinarse en función del tipo de gravamen
aplicable, según cantidad fija señalada al efecto en los
pertinentes textos legales, o bien conjuntamente por ambos
procedimientos. Esta última, por los argumentos de justicia
anteriormente expuestos, es la opción seguida por la presente
ley, de manera que la estructura del canon resulta
extremadamente elemental constando de dos cuotas (artículo
8), una fija, que se calcula por aplicación de las tarifas previstas
por la Ley a los correspondientes elementos tributarios (artículo
8.3) y otra, proporcional que se obtendrá aplicando a la base
imponible (el agua medida en m3, artículo 7), una determinada
cantidad en pesetas (artículo 8.2) .
La capacidad económica de los contribuyentes se tiene en
cuenta mediante la bonificación establecida en el artículo 9 a
favor de los contribuyentes cuyos ingresos familiares no
superen el salario mínimo interprofesional.
En defensa de los principios de igualdad y solidaridad en el
sostenimiento de los gastos públicos, por un lado, el artículo 10
regula la incompatibilidad del canon con contribuciones
especiales, tasas o precios públicos destinados a la financiación
de las inversiones necesarias para la implantación y posterior
explotación de los sistemas generales, comprendiéndose en este
concepto la conducción de las aguas residuales desde las redes
de alcantarillado locales hasta su vertido final, una vez que
hayan sido tratadas; y, por otro lado, la Disposición Transitoria
única establece un sistema de bonificaciones a favor de las
zonas que adolezcan del oportuno tratamiento, hasta tanto
dispongan de un sistema de depuración de sus aguas o, en su
caso, por un período máximo de dos años.
320
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
Amb idèntiques finalitats de generalitat així com de
simplificació administrativa es preveu una única exempció per
a l'aigua destinada a explotacions agrícoles (article 3), ateses
les especials característiques d'aquest sector, a la vegada que,
per tal de facilitar el compliment de les seves obligacions a les
entitats subministradores, es trasllada a l'usuari de l'aigua la
responsabilitat d'acreditar l'exempció mitjançant la solAlicitud
oportuna (article 6.3).
En el Títol II, i sota la rúbrica de "Normes de gestió", es
regulen la liquidació i els ingressos, les obligacions formals, la
gestió i la inspecció, així com el règim de sancions i recursos.
Pel que fa a la liquidació i als ingressos, s'opta per la
fórmula de la declaració-liquidació o autoliquidació pel
subjecte passiu en els termes que reglamentàriament es
determinin (articles 11 i 12).
Quant a les obligacions formals, la llei es remet a la
normativa reguladora de l'IVA, al Pla General de Comptes per
a les Entitats Locals i al Codi de Comerç (article 13), sense
perjudici de destacar que la comptabilitat de les entitats
subministradores ha de ser suficientment expressiva per tal de
precisar, en qualsevol moment, l'import del cànon repercutit o
repercutible.
La gestió, comprovació i inspecció del cànon, així com la
imposició de les sancions corresponents, s’encomanen, en
harmonia amb la Llei 1/1986, de 5 de febrer, de Finances de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a la Conselleria
d’Economia i Hisenda (article 14), i regeix en matèria de
sancions i recursos el disposat a la Llei General Tributària i a
les altres disposicions reguladores de la potestat sancionadora
de l’Administració i dels recursos i reclamacions davant els
òrgans econòmico-administratius de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears (articles 15 i 16).
El Títol III de la llei s'ocupa de la “Destinació i
transferència” del cànon, i reitera, per la seva importància i
transcendència, que el cànon de sanejament es crea per finançar
les actuacions de política hidràulica de la Junta d’Aigües de
Balears i, en conseqüència, les quantitats líquides recaptades
per aquest concepte seran transferides en la seva totalitat al
pressupost d'aquesta entitat, amb una periodicitat mínima, en
els terminis i en la forma que reglamentàriament es determinin.
A l'àmbit de les Disposicions Addicionals, mereix especial
esment la segona, relativa al dret dels ajuntaments i les entitats
públiques que prestin el servei de depuració d'aigües residuals,
a ser indemnitzats o recompensats pels costs de conservació,
manteniment i explotació que suportin, en els termes que
reglamentàriament es determinin.
Per últim, la Disposició Transitòria única estableix un règim
de bonificacions rei per a les zones que no comptin amb
depuradora, amb la finalitat d'evitar una càrrega excessiva
sobre els seus usuaris residents.
Con idénticos fines de generalidad así como de
simplificación administrativa se prevé una única exención para
el agua destinada a explotaciones agrícolas (artículo 3), dadas
las especiales características de este sector, a la vez que, para
facilitar el cumplimiento de sus obligaciones a las entidades
suministradoras, se traslada al usuario del agua la
responsabilidad de acreditar la exención mediante la oportuna
solicitud (articulo 6.3).
En el Título II, y baja la rúbrica de “Normas de gestión”, se
regulan la liquidación e ingresos, las obligaciones formales, la
gestión e inspección, así como el régimen de sanciones y
recursos.
Por lo que se refiere a la liquidación e ingresos, se opta por
la fórmula de la declaración-liquidación o autoliquidación por
el sujeto pasivo en los términos que reglamentariamente se
determinen (artículos 11 y 12).
En cuanto a las obligaciones formales, la ley remite a la
normativa reguladora del IVA, al Plan General de Cuentas para
las Entidades Locales y al Código de Comercio (artículo 13),
sin perjuicio de destacar que la contabilidad de las entidades
suministradoras debe ser suficientemente expresiva para
precisar, en cualquier momento, el importe del canon
repercudido o repercutible.
La gestión, comprobación e inspección del canon, así como
la imposición de las correspondientes sanciones, se
encomiendan, en armonía con la Ley 1/1986, de 5 de febrero,
de Finanzas de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares,
a la Conselleria de Economía y Hacienda (artículo 14), rigiendo
en materia de sanciones y recursos lo dispuesto en la Ley
General Tributaria y demás disposiciones reguladoras y
reclamaciones ante los órganos económico-administrativos de
la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares (artículos 15 y
16).
El Título III de la Ley sc ocupa del “Destino y
Transferencia” del canon, reiterando, por su importancia y
trascendencia, que el canon de saneamiento se crea para
financiar las actuaciones de política hidráulica de la Junta de
Aguas de Baleares y, en consecuencia, las cantidades líquidas
recaudadas por este concepto serán transferidas en su totalidad
al presupuesto de dicha entidad, con una periodicidad mínima,
en los plazos y forma que reglamentariamente se determinen.
En el ámbito de las Disposiciones Adicionales, merece
especial atención la segunda, relativa al derecho de los
ayuntamientos y entidades públicas que presten el servicio de
depuración de aguas residuales, a ser indemnizados o
resarcidos por los costes de conservación, mantenimiento, y
explotación que soporten, en los términos que
reglamentariamente se determinen.
Por último, la Disposición Transitoria única establece un
régimen de bonificaciones para las zonas que no cuenten con
depuradora, con la finalidad de evitar una carga excesiva sobre
los usuarios residentes en las mismas.
TÍTOL I- DISPOSICIONS GENERALS.
TÍTULO 1.- DISPOSICIONES GENERALES.
Article I.- Creació del cànon de sanejament d'aigües.
Artículo l.- Creación del canon de saneamiento de aguas.
S'estableix un cànon de sanejament d'aigües com a exacció
de dret públic exigible en tot el territori de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears per al finançament de les
actuacions de políotica hidràulica que realitzi la Junta d'Aigües
de Balears.
Se establece un canon de saneamlcnto de aguas como
exacción de derecho público exigible en todo el territorio de la
Comunidad Autónoma de las 1slas Baleares para la
financiación de las actuaciones de política hidráulica que
realice la Junta de Aguas de Baleares.
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
Article 2.- Fet imposable.
El fet imposable és constituït per l'abocament d’aigües
residuals manifestat a través del consum d'aigües de qualsevol
procedència.
Article 3. Exempció.
321
Artículo 2.- Hecho imponible.
El hecho imponible esta constituido por el vertido de aguas
residuales manifestada a través del consumo de aguas de
cualquier procedencia.
Artículo 3.- Exención.
1.- Restarà exempt l'abocament d'aigües residuals realitzat
per les explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes.
1.- Estará exento el vertido de aguas residuales realizado
por las explotaciones agrícolas, ganaderas, forestales o mixtas.
2.- Reglamentàriament, oïda la Conselleria d'Agricultura i
Pesca, es determinarà què ha d'entendre's per explotació
agrícola, ramadera forestal o mixta a efectes d'aplicacaió
d'aquesta exempció, així com el procediment per al seu
reconeixement, per la Conselleria d'Economia i Hisenda, a
solAlicitud contribuent.
2.- Reg1amentariamente, oída la Conselleria de Agricultura
y Pesca, se determinara qué debe entenderse por explotación
agrícola, ganadera, forestal o mixta, a efectos de aplicación de
esta exención, así como el procedimiento para el
reconocimiento de la misma, por la Conselleria de Economía y
Hacienda, a solicitud del contribuyente.
Article 4.- Meritació.
La meritació es produeix en el moment del subministrament
de l'aigua o en el de l'obtenció d'aquesta en els supòsits de
captació directa per a consum propi.
Article 5.- Contribuent.
El contribuent és el consumidor de l'aigua. Es considera
com a tal el titular del contracte de subministrament o qui per
qualsevol altre mitjà adquireixi l'aigua per a consum directe.
Article 6.- Substitut del contribuent.
Artículo 4.- Devengo.
El devengo se produce en el momento del suministro del
agua o en el de la obtención de la misma en los supuestos de
captación directa para consumo propio.
Artículo 5.- Contribuyente.
El contribuyente es el consumidor de agua. Se considera
como tal al titular del contrato de suministro o a quien por
cualquier otro medio adquiera el agua para consumo directo.
Artículo 6.- Sustituto del contribuyente.
1.-Resten obligats a l'ingrés del cànon de sanejament, en
concepte de substituts del contribuent, les persones o entitats
que subministrin l'aigua. A aquests efectes, aquestes queden
obligades a cobrar dels usuaris el cànon e sanejament
mitjançant la seva repercussió en factura separadament respecte
de qualsevol altre concepte. L'obligació d'ingrés del cànon de
sanejament neix en el moment de la facturació de l'aigua al
client.
1.- Están obligados al ingreso del canon de saneamiento en
concepto de sustitutos del contribuyente, las personas o
entidades que suministren el agua. A estos efectos, éstas
quedan obligadas a cobrar de los usuarios el canon de
saneamiento mediante su repercusión en factura separadamente
con respecto a cualquier otro concepto. La obligación de
ingreso del canon de saneamiento nace en el momento de la
facturación del agua al cliente.
2.- L'obligació establerta a l'apartat anterior recaurà sobre
els transportistes de l'aigua, que no hagin satisfet el cànon de
sanejament a l'entitat subministradora d'aquesta. La satisfacció
per part dels transportistes del cànon de sanejament a l'entitat
subministradora de l'aigua s'acreditarà mitjançant la factura
corresponent en la qual consti la repercussió expressa.
2.- La obligación establecida en el apartado anterior recaerá
sobre los transportistas del agua que no hayan satisfecho el
canon de saneamiento a la entidad suministradora de la misma.
La satisfacción por parte de los transportistas del canon de
saneamiento a la entidad suministradora del agua se acreditará
mediante la correspondiente factura en la que conste la
repercusión expresa.
3.- En el cas d’exempció previst a l'article 3 d'aquesta llei,
el substitut del contribuent queda eximit de l'obligació de
repercutir sempre que l'usuari li acrediti, en forma que
reglamentàriament es determini, la procedència de l'aplicació
de l'exempció.
Article 7.- Base imposable.
3.- En el caso de exención previsto en el artículo 3de esta
ley, el sustituto del contribuyente queda exonerado de la
obligación de repercutir siempre que el usuario le acredite, en
la forma que reglamentariamente se determine la precedencia
de la aplicación de la exención.
Artículo 7.- Base imponible.
1.- La base imposable per a la determinació de la quota
variable és constituïda per l'aigua consumida mesurada en
metres cúbics.
1.- La base imponible para la determinación de la cuota
variable está constituida por el agua consumida medida en
metros cúbicos.
2.- La base imposable es determinarà en règim d'estimació
directa.
2.- La base imponible se determinara en régimen de
estimación directa.
322
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
3.- En els supòsits de captació directa, la base imposable
podrà determinar-se en règim d'estimació objectiva singular
mitjançant la utilització dels signes, índexs o mòduls que es
determinin reglamentàriament.
Article 8.- Quota.
3.- En los supuestos de captación directa, la base imponible
podrá determinarse en régimen de estimación objetiva singular
mediante la utilización de los signos, índices o módulos que se
determinen reglamentariamente.
Artículo 8.- Cuota.
1.- La quota del cànon de sanejament serà constituïda per la
suma de la quota variable i la quota fixa.
1.- La cuota del canon de saneamiento estará constituida por
la suma de la cuota variable y la cuota fija.
2.- La quota variable serà de 22,47 pessetes el metre cúbic.
2.- La cuota variable será de 22,47 pesetas el metro cúbico.
3.- La quota fixa es determinarà mitjançant l'aplicació dels
corresponents elements tributaris d'acord amb les TARIFES
MENSUALS següents:
3.- La cuota fija se determinará mediante la aplicación de
los correspondientes elementos tributarios de acuerdo con las
siguientes TARIFAS MENSUALES:
A.- Tarifa domèstica:
Per cada habitatge unifamiliar 400 pessetes.
B.- Tarifa industrial:
B.1.- Tarifa hotelera:
B.1.1.- Per cada plaça en establiment hoteler o similar,
de 5 estrelles o categoria equiparable 400 pessetes.
B.1.2.- Per cada plaça en establiment hoteler o similar,
de 4 estrelles o categoria equiparable 300 pessetes.
B.1.3.- Per cada plaça en establiment hoteler o similar,
de 2 o 3 estrelles o categoria equiparable 200 pessetes.
B.1.4.- Per cada plaça en establiment hotelers o similar,
d'1 estrella o categoria equiparable 150 pessetes.
A.- Tarifa doméstica:
Por cada vivienda unifamiliar
400 pesetas.
B.- Tarifa industrial:
B.1.- Tarifa hotelera:
B.1.1.- Por cada plaza en establecimiento hotelero o
similar, de 5 estrellas o categoría equiparable 400
pesetas.
B.1.2.- Por cada plaza en establecimiento hotelero o
similar, de 4 estrellas o categoría equiparable 300
pesetas.
B.1.3.- Por cada plaza en establecimiento hotelero o
similar, de 2 o 3 estrellas o categoría equiparable 200
pesetas.
B.1.4.- Por cada plaza en establecimiento hotelero o
similar, de 1 estrella o categoría equiparable 150
pesetas.
B.2.- Restaurants, cafeteries i bars:
B.2.1.- Per cada establiment on es desenvolupi indústria
de restaurant o cafeteria o similars
3.000
pessetes.
B.2.2.- Per cada establiment on es desenvolupi indústria
de bar o similar
2.000
pessetes.
B.3.- D'altres activitats comercials, industrials,
professionals o econòmiques en general, no compreses en
les tarifes anteriors:
B.3.1.- Amb comptador de calibre no superior
20mm.1.600 pessetes.
B.3.2.- Amb comptador de calibre superior 20 mm. i
que no passi de 40 mm.
12.000 pessetes.
B.3.3.- Amb comptador de calibre superior 40 mm. i
que no passi de 60 mm.
24.000 pessetes.
B.3.4.- Amb comptador de calibre superior 60 mm.
70.000 pessetes.
B.2.- Restaurantes, cafeterías y bares:
B.2.1.- Por cada establecimiento donde se desarrolle
industria de restaurante o cafetería o similar
3.000
pesetas.
B.2.2.- Por cada establecimiento donde se desarrolle
industria de bar o similar
2.000 pesetas.
C.- Quan en un mateix local coincideixin distintes
activitats, s'aplicarà per a totes elles la tarifa més elevada.
B.3.- Otras actividades comerciales, industriales,
profesionales o económicas en general, no
comprendidas en las tarifas anteriores:
B.3.1.- Con contador de calibre no superior a 20 mm. 1.600
pesetas.
B.3.2.A Con contador de calibre superior a 20 mm. y que no
pase de 40 mm.
12.000 pesetas.
B.3.3.- Con contador de calibre superior a 40 mm. y que no
pase de 60 mm.
24.000 pesetas.
B.3.4.- Con contador de calibre superior a 60 mm. 70.000
pesetas.
4.- Les quotes especificades a les lletres anteriors són
incompatibles entre si.
C.- Cuando en un mismo local coincidan distintas
actividades, se aplicará para todas ellas la tarifa más elevada.
5.- Tant la quota variable regulada en el número 2 d'aquest
article, com les tarifes establertes en el número 3, podran ser
modificades per les Lleis de Pressuposts Generals de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
4.- Las cuotas especificadas en las letras anteriores son
incompatibles entre sí.
5.- Tanto la cuota variable regulada en el número 2 de este
artículo, como las tarifas establecidas en el número 3, podrán
ser modificadas por las Leyes de Presupuestos Generales de la
Comunidad Autónoma de las Islas Baleares.
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
Article 9.- Bonificació.
1.- S'estableix una bonificació del setanta-cinc per cent de
la quota fixa corresponent a habitatges unifamiliars quan el
contribuent no disposi d'ingressos anuals atribuïbles a la unitat
familiar superiors al salari mínim interprofessional.
2.- La bonificació operarà per via de devolució, amb
caràcter anual.
3.- Reglamentàriament s’establiran els requisits per a la
justificació dels ingressos anuals de la unitat familiar,
solAlicituds de devolució i procediment per tal de dur-la a
efecte.
Article10.- Compatibilitat i incompatibilitat amb altres
exaccions.
323
Artículo 9.- Bonificación.
1.- Se establece una bonificación del setenta y cinco por
ciento de la cuota fija correspondiente a viviendas unifamiliares
cuando el contribuyente no disponga de ingresos anuales
atribuibles a la unidad familiar superiores al salario mínimo
interprofesional.
2.- La bonificación operara por vía de devolución, con
carácter anual.
3.- Reglamentariamente se establecerán los requisitos para
la justificación de los ingresos anuales de la unidad familiar,
solicitudes de devolución y procedimiento para llevarla a
término.
Artículo 10.- Compatibilidad e incompatibilidad con
otras exacciones.
1.- El cànon de sanejament és compatible amb qualsevol
altra exacció, que pugui recaure sobre l’aigua, sempre que no
gravi el mateix fet imposable.
En particular és compatible amb la taxa de clavegueram.
1.- El canon de saneamiento es compatible con cualquier
otra exacción que pueda recaer sobre el agua, siempre que no
grave el mismo hecho imponible.
En particular es compatible con la tasa de alcantarillado.
2.- No obstant el disposat a l'apartat anterior, el cànon serà
incompatible amb la imposició de contribucions especials
destinades a finançar instalAlacions i obres de depuració entenent aquestes les de transvasament d'aigües residuals des
de la xarxa de clavegueram fins a l'estació depuradora-, així
com amb qualsevol taxa o preu públic destinats a costejar
l'explotació, la conservació i el manteniment de les referides
instalAlacions.
2.- No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, el
canon será incompatible con la imposición de contribuciones
especiales destinadas a financiar instalaciones y obras de
depuración -comprendiendo dentro de éstas las de trasvase de
aguas residuales desde la red de alcantarillado hasta la estación
depuradora-, así como con cualquier tasa o precio público
destinados a costear la explotación, conservación y
mantenimiento de las referidas instalaciones.
TÍTOL II.- NORMES DE GESTIÓ.
TÍTULO II.- NORMAS DE GESTIÓN.
Article 11.- Liquidació i ingressos.
Artículo 11.- Liquidación e ingresos.
El cànon s’ingressarà mitjançant el sistema de declaracióliquidació formulada pel substitut del contribuent en els
terminis i formes que es determinin reglamentàriament.
En canon se ingresará mediante el sistema de
declaración-liquidación formulada por el sustituto del
contribuyente en los plazos y formas que se determinen
reglamentariamente.
Article 12.A Ingrés directe pel consumidor.
Artículo 12.- Ingreso directo por el consumidor.
Reglamentàriament es determinarà el procediment per a
l’ingrés directe pel consumidor del cànon de sanejament en els
casos en què aquest no obtengui l'aigua de cap empresa
subministradora o transportista.
S'entendrà que succeeix així quan el consumidor no sigui
connectat a la xarxa de proveïment d'aigües i no aporti les
factures amb la corresponent repercussió del cànon de
sanejament si afirma que la rep d'algun particular o
transportista.
En aquests casos la base imposable es determinarà pel
procediment d'estimació objectiva singular, amb aplicació dels
signes, índexs o móduls que es determinin reglamentàriament
en base als principis de realitat, eficàcia i simplicitat, de manera
que es garanteixi la igualtat entre tots els contribuents.
Reglamentàriament es podrà establir que en aquests
supòsits es realitzi conjuntament l'ingrés del cànon
corresponent en un periode de fins a un any natural.
Article 13.- Obligacions formals.
1.- Sense perjudici de l'establert en el Codi de Comerç i en
la normativa de l'Impost sobre el Valor Afegit, la comptabilitat
dels substituts del contribuent haurà de permetre determinar, en
tot moment, amb precisió, l'import del cànon de sanejament
Reglamentariamente se determinará el procedimiento para
el ingreso directo por el consumidor del canon de saneamiento
en los casos en que éste no obtenga el agua de ninguna empresa
suministradora o transportista.
Se entenderá que sucede así cuando el consumidor no esté
conectado a la red de abastecimiento de aguas y no aporte las
facturas con la correspondiente repercusión del canon de
saneamiento si afirma recibirla de algún particular o
transportista.
En estos casos la base imponible se determinará por el
procedimiento de estimación objetiva singular, con aplicación
de los signos, índices o módulos que se determinen
reglamentariamente en base a los principios de realidad,
eficacia y simplicidad, de manera que garantice la igualdad
entre todos los contribuyentes.
Reglamentariamente se podré establecer que en estos
supuestos se realice conjuntamente el ingreso del canon
correspondiente a un período de hasta un año natural.
Artículo 13.- Obligaciones formales.
1.- Sin perjuicio de lo establecido en el Código de
Comercio y en la normativa del Impuesto sobre el Valor
324
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
precedent, així com el compliment per aquests de la seva
obligació de repercussió.
En general, seran aplicables als substituts del contribuent
les obligacions formals, registrals i de facturació regulades a la
normativa sobre l'IVA.
2.- Quan l'entitat subministradora sigui una Administració
local o institucional, el cànon repercutit als usuaris, així com el
seu ingrés a la Comunitat Autònoma, es comptabilitzarà en
compte especifica d'acord al Pla General de Comptes per a les
Entitats Locals, aprovat pel Ministeri d'Economia i Hisenda en
desenvolupament de l'article 184.2 de la Llei 39/1988 de 28 de
desembre, sobre Hisendes Locals.
Article 14.- Gestió i inspecció.
La gestió, comprovació i inspecció del compliment de les
obligacions establertes en aquesta llei, així com la imposició de
les sancions reglamentàries, correspon a la Conselleria
d'Economia i Hisenda.
Article 15.- Sancions.
Les infraccions tributàries ,seran qualificades i sancionades
d’acord al disposat a la Llei General tributària i d’altres
disposicions complementàries o concordants que regulen la
potestat sancionadora de l'Administració Pública en matèria
tributària.
Article 16.- Recursos.
Contra els actes administratius en aquesta matèria es podrà
interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició o
directament reclamació davant els òrgans
econòmico-administratius de la CAIB.
Añadido, la contabilidad de los sustitutos del contribuyente
deberá permitir determinar, en toda momento, con precisión, el
importe del canon de saneamiento procedente, así como el
cumplimiento por los mismos de su obligación de repercusión.
En general, serán aplicables a los sustitutos del
contribuyente las obligaciones formales, registrales y de
facturación reguladas en la normativa sobre el IVA.
2.- Cuando la entidad suministradora sea una
administración local o institucional, el canon repercutido a los
usuarios, así como su ingreso a la Comunidad Autónoma, se
contabilizará en cuenta específica de acuerdo al Plan General
de Cuentas para las Entidades Locales, aprobado por el
Ministerio de Economía y Hacienda en desarrollo del artículo
184.2 de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, sobre Haciendas
Locales.
Artículo 14.- Gestión e inspección.
La gestión, comprobación e inspección del complimiento de
las obligaciones establecidas en esta ley, así como la
imposición de las reglamentarias sanciones, corresponde a la
Conselleria de Economía y Hacienda.
Artículo 15.- Sanciones.
Las infracciones tributarias serán calificadas y sancionadas
de acuerdo a lo dispuesto en la Ley General Tributaria y demás
disposiciones complementarias o concordantes que regulan la
potestad sancionadora de la Administración Pública en materia
tributaria.
Artículo 16.- Recursos.
Contra los actos administrativos en esta materia se podrá
interponer, con carácter potestativo, recurso de reposición o
directamente reclamación ante los órganos económicoadministrativos de la CAIB.
TÍTOL III.- DESTINACIÓ I TRANSFERÈNCIA.
TÍTULO III.- DESTINO Y TRANSFERENCIA.
Article 17.-
Artículo 17.-
1.- El cànon de sanejament es destinarà íntegrament al
finançament de les actuacions de política hidràulica que realitzi
la Junta d'Aigües de Balears.
1.- El canon de saneamiento se destinará íntegramente a la
financiación de las actuaciones de política hidráulica que
realice la Junta de Aguas de Baleares.
2.- Els ingressos pressupostats per cànon de sanejament
seran transferits en la seva totalitat, un cop reduïts els costs de
gestió, al Pressupost de la Junta d'Aigües de Balears, amb una
periodicitat mínima mensual, en els termes que
reglamentàriament es determinin.
2.- Los ingresos presupuestados por canon de saneamiento
serán transferidos en su totalidad, una vez reducidos los costes
de gestión, al presupuesto de la Junta de Aguas de Baleares,
con una periodicidad mínima mensual, en los términos que
reglamentariamente se determinen.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIONES ADICIONALES.-
Primera.-
Primera.-
S'autoritza el Govern per tal que, a proposta dels Consellers
d'Economia i Hisenda i d'Obres Públiques i Ordenació del
Territori, dicti les disposicions necessàries per a l'aplicació i el
desenvolupament d'aquesta llei.
Se autoriza al Govern para que, a propuesta de los
Consellers de Economía y Hacienda y de Obras Públicas y
Ordenación del Territorio, dicte las disposiciones necesarias
para la aplicación y el desarrollo de esta ley.
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
Segona.Els ajuntaments i les entitats públiques que prestin el servei
de depuració d'aigües residuals, tendran dret a ser indemnitzats
pels costs de conservació, manteniment i explotació que
suportin en la forma i sota les condicions que
reglamentàriament aprovi el Govern balear, a proposta del
Conseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori i amb
informe previ de la Junta d'Aigües de Balears.
Tercera.- Creació de llocs de feina.
1.- Per a la gestió, comprovació i inspecció del tribut,
afectes a la Direcció General d'Hisenda, s'aprova la relació de
llocs de feina següents:
A) Serveis Centrals:
- 1 Cap de servei: grup A. Llicenciat en Dret, Ciències
Econòmiques o Empresarials.
- 1 Cap de Negociat: grup B. Diplomat en Ciències
Econòmiques o Empresarials.
- 1 Administratiu: grup C.
- 2 Auxiliars administratius: grup D.
B) Servei Territorial de Menorca:
- 1 Administratiu: grup C.
C) Servei Territorial d'Eivissa:
- 1 Administratiu: grup C.
2.- Per a la inspecció, vigilància i control dels aprofitaments
hidràulics subjectes al fet imposable del cànon de sanejament
i d'altres matèries relacionades, afectes a la Junta d'Aigües de
Balears, s'aprova la relació de llocs de feina següent:
- 1 Cap de Servei: grup A. Enginyer de Camins, Canals i
Ports o de Mines o Llicenciat en Dret, en Ciències
Econòmiques o en Ciències Empresarials.
- 1 Cap de Secció: grup A o B. Enginyer de Camins, Canals
i Ports o de Mines o Llicenciat en Dret, en Ciències
Econòmiques o en Ciències Empresarials o Enginyer Tècnic
d'Obres Públiques o de Mines o Diplomat en Ciències
Econòmiques o Ciències Empresarials.
- 1 Cap de Negociat: grup B. Enginyer Tècnic d'Obres
Públiques o de Mines o Diplomat en Ciències Econòmiques o
en Ciències Empresarials.
- 1 Administratiu: grup C.
- 2 Auxiliars Administratius: grup D.
- 3 vigilants, amb residència a Mallorca.
- 1 vigilant, amb residència a Menorca.
- 1 vigilant, amb residència a Eivissa.
Quarta.Tendran caràcter supletori de les disposicions contingudes
en aquesta Llei, la Llei General Tributària i les disposicions
generals de Dret Administratiu, així com els preceptes de Dret
Comú.
325
Segunda.Los ayuntamientos y entidades públicas que presten el
servicio de depuración de aguas residuales, tendrán derecho a
ser indemnizados por los costes de conservación,
mantenimiento y explotación que soporten, en la forma y bajo
las condiciones que reglamentariamente apruebe el Govern
balear, a propuesta del Conseller de Obras Públicas y
Ordenación del Territorio y previo informe de la Junta de
Aguas de Baleares.
Tercera.- Creación de puestos de trabajo.
1.- Para la gestión, comprobación e inspección del tributo,
afectos a la Dirección General de Hacienda, se aprueba la
siguiente relación de puestos de trabajo:
A) Servicios Centrales:
- 1 Jefe de servicio: grupo A. Licenciado en Derecho,
Ciencias Económicas o Empresariales.
- 1 Jefe de negociado: grupo B. Diplomado en Ciencias
Económicas o Empresariales.
- 1 Administrativo: grupo C.
- 2 Auxiliares administrativos: grupo D.
B) Servicio Territorial de Menorca:
- 1 Administrativo: grupo C.
C) Servicio Territorial de Eivissa:
- 1 Administrativo: grupo C.
2.- Para la inspección, vigilancia y control de los
aprovechamientos hidráulicos sujetos al hecho imponible del
canon de saneamiento y demás materias relacionadas, afectos
a la Junta de Aguas de Baleares, se aprueba la siguiente
relación de puestos de trabajo:
- 1 Jefe de servicio: grupo A. Ingeniero de Caminos ,
Canales y Puertos o de Minas o Licenciado en Derecho,
Ciencias Económicas o Ciencias Empresariales.
- 1 Jefe de sección: grupo A o B. Ingeniero de Caminos,
Canales y Puertos o de Minas o Licenciado en Derecho,
Ciencias Económicas o en Ciencias Empresariales o Ingeniero
Técnico de Obras Públicas o de Minas o Diplomado en
Ciencias Económicas o en Ciencias Empresariales.
- 1 Jefe de negociado: grupo B. Ingeniero Técnico de Obras
Públicas o de Minas o Diplomado en Ciencias Económicas o en
Ciencias Empresariales.
- 1 Administrativo: grupo C.
- 2 Auxiliares administrativos: grupo D.
-3 vigilantes, con residencia en Mallorca.
- 1 vigilante, con residencia en Menorca.
- 1 vigilante, con residencia en Eivissa.
Cuarta.- Normas supletorias.
Tendrán carácter supletorio de las disposiciones contenidas
en la presente ley, la Ley General Tributaria y las disposiciones
generales de Derecho Administrativo, así como los preceptos
de Derecho Común.
326
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA.Amb caràcter transitori s'estableix una bonificació durant un
període màxim de dos anys des de l’entrada en vigor del cànon
de sanejament, sobre les quotes acreditades dins de l'àmbit
territorial d'aquelles zones que no comptin amb depuradora.
Aquesta bonificació serà del 70% de la quota íntegra durant
el primer any i del 40% durant el segon any, i queda suprimida
en tot cas, des del moment que aquelles zones comptin amb
depuradora en servei.
Reglamentàriament es determinaran les zones on, per no
comptar amb depuradora, serà d'aplicació aquesta bonificació.
DISPOSICIÓN TRANSITORIA.Con carácter transitorio se establece una bonificación,
durante un período máximo de dos años desde la entrada en
vigor del canon de saneamiento, sobre las cuotas devengadas
dentro del ámbito territorial de aquellas zonas que no cuenten
con depuradora.
Esta bonificación será del 70% de la cuota íntegra durante
el primer año y del 40% durante el segundo año, quedando
suprimida, en todo caso, desde el momento en que aquellas
zonas cuenten con depuradora en servicio.
Reglamentariamente se determinarán las zonas en que, por
no contar con depuradora, será de aplicación esta bonificación.
DISPOSICIÓ FINAL.DISPOSICIÓN FINAL.Aquesta Llei entrarà en vigor dia l de gener del 1992.
La presente ley entrará en vigor día 1 de enero de 1992.
Palma, a dia 17 d'octubre del 1991.
El President:
Gabriel Cañellas i Fons.
El Conseller d'Economia i Hisenda:
Alexandre Forcades i Juan.
El Conseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori:
Jeroni Saiz i Gomila.
Palma, 17 de octubre de 1991.
El Presidente:
Gabriel Cañellas Pons.
El Conseller de Economía y Hacienda:
Alexandre Forcades Juan.
El Conseller de Obras Públicas y Orden. del Territorio:
Jeroni Saiz Gomila.
B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991
327