BUTLLETÍ OFICIAL del PARLAMENT de les ILLES BALEARS D. L. M. 558-1983 Fq.Con.núm. 33/28 26 d'octubre del 1991 III legislatura Núm. 9 SUMARI SUMARIO TEXTOS EN TRAMITACIÓ TEXTOS EN TRAMITACIÓN 1.- PROJECTES DE LLEI 1.- PROYECTOS DE LEY A) Projecte de Llei de Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 1992. R.G.E. núm. 1944/91. 303 A) Proyecto de Ley de Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares para el año 1992. R.G.E. núm. 1944/91. 303 B) Projecte de Llei reguladora del cànon de sanejament d'aigües. R.G.E. núm. 1943/91. B) Proyecto de Ley reguladora del canon de saneamiento de aguas. R.G.E. núm. 1943/91. 302 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 TEXTOS EN TRAMITACIÓ TEXTOS EN TRAMITACIÓN I- PROJECTES DE LLEI I.- PROYECTOS DE LEY Ordre de Publicació Orden de Publicación Per acord de la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en reunió celebrada dia 25 d'octubre del 1991, d'acord amb el que disposa l'article 112 del Reglament del Parlament, s'admet a tràmit el Projecte de Llei de Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 1992, amb R.G.E. núm. 1944/91. Por acuerdo de la Mesa del Parlamento de las Islas Baleares, en reunión celebrada el día 25 de octubre de 1991, de acuerdo con el artículo 112 del Reglamento del Parlamento, se admite a tramite el Proyecto de Ley de Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma para el año 1992, con R.G.E. núm 1944/91. Els Hbles. Senyors Diputats i els Grups Parlamentaris disposen d'un termini de quinze dies, que comptarà des del dia següent al de la seva publicació, per presentar davant la Mesa de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, esmenes al Projecte esmentat, el text del qual s'insereix a continuació. Los Hbles. Señores Diputados y los Grupos Parlamentarios disponen de un plazo de quince días, que contara desde el día siguiente al de la publicación, para presentar ante la Mesa de la Comisión de Hacienda y Presupuestos, enmiendas al citada Proyecto, cuya texto se inserta a continuación. Palma, a 25 d'octubre del 1991. El President del Parlament: Cristòfol Soler i Cladera. FRANCESC GILET GIRART, Secretari del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears CERTIFICA: Que el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a la sessió tinguda dia 17 d'octubre de 1991, adoptà, entre d'altres, el següent acord: 26.- LLEI DE PRESSUPOSTS GENERALS 1992 El Consell de Govern, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, adopta l'acord següent: Primer.- Aprovar el text articulat i l'estat d'ingressos i de despeses del projecte de Llei de Pressuposts Generals de la CAIB per a 1992, elaborats d'acord amb allò que estableix l'art. 134 de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears. Segon.- Remetre al Parlament de les Illes Balears el projecte de Llei esmentat per a la tramitació oportuna. Tercer.- SolAlicitar del Parlament de les Illes Balears la tramitació, l'examen i l'aprovació del projecte de Llei esmentat d'acord amb l'art. 65 de l'Estatut d'Autonomia i amb la secció 2ª del capítol tercer del títol VI del vigent Reglament del Parlament de les Illes Balears. Quart.- SolAlicitar del Parlament de les Illes Balears que s'habilitin el períodes extraordinaris oportuns per a la tramitació del projecte de Llei de Pressuposts Generals de 1992 i del projecte de Llei del canon de sanejament. I perquè: consti i tengui els efectes oportuns, se n'estén aquesta certificació amb el Vist-i-Plau del Molt Honorable Sr. President, que firm i segell a Palma de Mallorca, a dia vint-i-dos d'octubre de mil nou-cents noranta-u. EL SECRETARI DEL CONSELL DE GOVERN V. I. P. EL PRESIDENT Palma, 25 de octubre de 1991. El Presidente del Parlamento: Cristòfol Soler Cladera. DON FRANCISCO GILET GIRART, Secretario del Consell de Govern de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares CERTIFICO: Que el Consell de Govern de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, en sesión del día 17 de octubre de 1991, adopta, entre otros, el siguiente acuerdo: 26.- PROYECTO DE LEY DE PRESUPUESTOS GENERALES DE LA CAIB PARA 1992. A propuesta del Conseller de Economía y Hacienda, el Consell de Govern adopta el siguiente aeuerdo: “Primero.- Aprobar el texto articulado y estado de ingresos y gastos del Proyecto de Ley de Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares para 1992, elaborados de conformidad con lo que establece el art. 134 del Estatuto de Autonomía para las Islas Baleares. Segundo.- Remitir al Parlamento de las Islas Baleares el citado Proyecto de Ley para su tramitación. Tercero.- Solicitar del Parlamento de las Islas Baleares la tramitación, examen y aprobación del referido Proyecto de Ley, de acuerdo con el articulo 65 del Estatuto de Autonomía y con la sección 2ª del capítulo tercero del titulo VI del vigente Reglamento del Parlamento de las Islas Baleares. Cuarto.- Solicitar del Parlamento de las Islas Baleares que se habiliten los periodos extraordinarios oportunos para la tramitación del Proyecto de Ley de Presupuestos Generales de 1992 y del Proyecto de Ley del canon de saneamiento de aguas.” Y para que conste y surta sus debidos efectos, expido la presente certificación con el Vº Bº del Molt Honorable Sr. Presidente que firmo y sello en Palma de Mallorca, a veintidós de octubre de mil novecientos noventa y uno. EL SECRETARlO DEL CONSELL DE GOVERN Vº Bº EL PRESIDENTE B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 A) PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTS GENERALS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS PER A L’ANY 1992. 303 A) PROYECTO DE LEY DE PRESUPUESTOS GENERALES DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE LAS ISLAS BALEARES PARA EL AÑO 1992. EXPOSICIÓ DE MOTIUS EXPOSICIÓN DE MOTIVOS. Els Pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 1992 s'han elaborat seguint la tècnica ja aplicada en exercicis anteriors de Programes, definint en cada un els objectius a aconseguir i les activitats a desenvolupar, de manera que afecten mitjans personals, materials i financers a l’assoliment d’aquests objectius. Los Presupuestos de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares para 1992 se han elaborada siguiendo la técnica ya aplicada en ejercicios anteriores de Programas, definiendo en cada uno de ellos los objetivos aconseguir y las actividades a desarrollar, afectando medios personales, materiales y financieros a la consecución de tales objetivos. El recursos i obligacions que la Hisenda de la Comunitat Autònoma tenen el seu vèrtex en la institució pressupostària; l'estat d'ingrés de la qual resumeix i organitza els rendiments que aquests recursos procuren. La gestió de les despeses prevists en el propi pressupost només és l'aplicació d'aquests rendiments per satisfer els objectius públics; i això des d'una perspectiva d'eficàcia, racionalitat i rendabilitat. Los recursos y obligaciones de la Hacienda de la Comunidad Autónoma tienen su vértice en la institución presupuestaria, cuyo estado de ingresos compendia y organiza los rendimientos que dichos recursos procuran. La gestión de los gastos prevista en el propio presupuesto no es sino la aplicación de tales rendimientos para dar satisfacción a los fines públicos, y ello desde una perspectiva de eficacia, racionalidad y rentabilidad. CAPÍTOL I.- PRESSUPOST INICIAL. CAPITULO 1.- PRESUPUESTO INICIAL ARTICLE 1.- CRÈDITS INICIALS. ARTÍCULO 1.- CRÉDITOS INICIALES. 1. S'aproven els Pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de les seves Entitats Autònomes per a l'exercici de 1992, a l'estat de despeses dels quals es consignen els crèdits necessaris per tal d'atendre el compliment d'obligacions per un import de 46.674.128.051,- de pessetes. 1.- Se aprueban los Presupuestos de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares y de sus Entidades Autónomas para el ejercicio de 1992, en cuyo estado de gastos se consignan los créditos necesarios para atender al cumplimiento de obligaciones por un importe de 46.674.128.051'- pesetas. L'estimació dels drets econòmics que es preveu de liquidar durant l'exercici; detallats a l’estat d'ingressos puja a 41.674,128.051,- de pessetes, amb la qual cosa es produeix un dèficit de 5.000.000.000,- de pessetes, que es cobrirà, mitjançant l'emissió de Deute Públic o concertació d'operacions de crèdit pel mateix import, resultant així els Pressuposts nivellats. La estimación de los derechos económicos que se prevé liquidar durante el ejercicio, detallados en el estado de ingresos, asciende a 41.674,128.051'- pesetas, con lo cual se produce un déficit de 5.000.000.000'- de pesetas, que se cubrirá mediante la emisión de Deuda Pública o concertación de operaciones de crédito por el mismo importe, resultando así los Presupuestos nivelados. 2. Així mateix, s'aproven els Pressuposts per a l'exercici de 1992 de les Empreses Públiques dependents de la Comunitat, els estats de despeses i d'ingressos de les quals s'eleven a 10.867.320.000,-de pessetes. 2. Asimismo, se aprueban los Presupuestos para el ejercicio de 1992 de las Empresas Públicas dependientes de la Comunidad, cuyos estados de gastos y de ingresos se elevan a 10.867.320.000'- pesetas. CAPÍTOL II.- DELS CRÈDITS I DE LES SEVES MODIFICACIONS. CAPÍTULO II.- DE LOS CRÉDlTOS Y SUS MODIFICACIONES. ARTICLE 2.- VINCULACIÓ DELS CRÈDITS. ARTÍCULO 2.- VINCULACIÓN DE LOS CRÉDITOS. Els crèdits pressupostaris que conformen els respectius programes de despeses, tenen caràcter limitatiu d'acord amb els nivells de vinculació entre ells, els quals es defineixen en els apartats següents: Los créditos presupuestarios que conforman los respectivos programas de gastos, tienen carácter limitativo con arreglo a los niveles de vinculación entre los mismos, que se definen en los siguientes apartados: a) Amb caràcter general la vinculació, serà orgànica a nivell de Secció, Funcional a nivell de Programa i Econòmica a nivell d’article. Per via d'excepció estaran exclusivament vinculats entre si: a) Con carácter general la vinculación, será orgánica a nivel de Sección Funcional a nivel de Programa y Economía a nivel de articulo. Por via de excepción estarán exclusivamente vinculados entre si: - Els crèdits del concepte 160. Quotes patronals a la Seguretat Social, MUNPAL i d'altres. - Los créditos del concepto 160. Cuotas Patronales a la Seguridad Social, MUNPAL y otros. 304 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 - Els crèdits dels subconceptes 100.03, 120.05, 130.03 i 110.03 corresponents a les retribucions per triennis d'Alts Càrrecs, Funcionaris, Personal Laboral i Personal Eventual de Gabinet respectivament. - Los créditos de los subconceptos 100.03, 120.05, 130.03 y 110.03 correspondientes a las retribuciones por trienios de Altos Cargos, Funcionarios, Personal Laboral y Personal Eventual de Gabinete respectivamente. b) En cap cas no podran estar vinculats els crèdits corresponents a fons finalistes amb d'altres que no tinguessin aquest caràcter i la mateixa finalitat. b) En ningún caso podrán estar vinculados los créditos correspondientes a fondos finalistas con otros que no tuvieran tal carácter y la misma finalidad. c) De la mateixa manera, tampoc no podran quedar vinculats els crèdits ampliables amb altres partides que estiguessin mancades d'aquest caràcter. c) De igual forma, tampoco podrán quedar vinculados los créditos ampliables con otras partidas que carecieran de tal carácter. ARTICLE 3.- CRÈDITS AMPLIABLES I GENERACIONS DE CRÈDIT. ARTÍCULO 3.- CRÉDlTOS AMPLIABLES Y GENERACIONES DE CRÉDITO. Per a l'exercici de 1992 i no obstant el caràcter limitatiu dels crèdits establerts amb caràcter general a l'article anterior, es podran ampliar o generar crèdits, amb el compliment previ de les formalitats establertes o que s'estableixin, en els següents casos: Para el ejercicio de 1992 y no obstante el carácter limitativo de los créditos establecidos con caracter general en el artículo anterior, se podràn ampliar o generar créditos, con el cumplimiento previo de las formalidades establecidas o que se establezcan, en los siguientes casos: a) Els corresponents a competències o serveis transferits o que es transfereixin durant l'exercici per l'Administració de l'Estat, que s'ampliaran o en el cas de serveis nous, es generaran en funció de l'aprovació de la modificació de crèdit corresponent en el Pressupost de l'Estat. b) Els destinats a finançar serveis que tenguin ingressos afectats, la quantia dels quals podrà generar-se, fins a la recaptació real obtinguda per aquests ingressos. a) Los correspondientes a competencias o servicios transferidos o que se transfieran durante el ejercicio por la Administración del Estado, que se ampliaran o en el caso de servicios nuevos, se generaran en función de la aprobación de la modificación de crédito correspondiente en el Presupuesto del Estado. b) Los destinados a financiar servicios que tengan ingresos afectados, cuya cuantía podrá generarse hasta la recaudación real obtenida por estos ingresos. c) El Conseller d'Economia i Hisenda podrà generar crèdit en una partida pressupostària quan d'això es poguessin derivar majors ingressos als pressupostats i amb el límit de la previsió d'aquests ingressos. c) El Conseller de Economía y Hacienda podrá generar crédito en una partida presupuestaria cuando de ello pudieran derivarse mayores ingresos a los presupuestados y con el límite de la previsión de estos ingresos. d) Els destinats al pagament d'havers del personal, quan resulti necessari per atendre a l'aplicació de retribucions derivades de disposicions de caràcter general emanades a l'empara dels principis i normes bàsiques de l'Estat i de l'Estatut d'Autonomia, així com els drets reconeguts per sentència ferma. d) Los destinados al pago de haberes del personal cuando resulte necesario para atender a la aplicación de retribuciones derivadas de disposicioncs de carácter general emanadas al amparo de los principios y normas bàsicas del Estado y del Estatuto de Autonomía, así como los derechos reconocidos por sentencia firme. e) Los destinados al pago de intereses, amortizaciones y otros gastos derivados de operaciones de crédito. e) Els destinats al pagament d'interessos, amortitzacions i d'altres despeses derivades d'operacions de crèdit. f) Els destinats a cobrir eventuals dèficits de zones recaptatòries, i a les despeses per a la gestió i recaptació de nous imposts. g) Els destinats a satisfer les pensions assistencials derivades de la Llei de 21 de juliol de 1960 i del Reial Decret 2620/1981, de 24 de juliol, així com les derivades de la Llei 26/90, del 20 de desembre i del Reial Decret 357/91, del 15 de març. f) Los destinados a cubrir eventuales déficits de zonas recaudatorias y a los gastos para la gestión y recaudación de nuevos impuestos. g) Los destinados a satisfacer las pensiones asistenciales derivadas de la Ley de 21 de julio de 1960 y del Real Decreto 2620/1981, de 24 de julio, asf como las derivadas de la Ley 26/1990 de 20 de diciembre y del Real Decreto 357/1991 de 15 de marzo. h) También serán ampliables los siguientes subconceptos: h) També seran ampliables els subconceptes següents: 22605 Remuneració Agents recaptadors i Registradors de la propietat. 22605 Remuneración Agentes recaudadores y Registradores de la propiedad. 30000 Interessos de Deute Públic. 30000 Intereses de Deuda Pública. 31000 Interessos de Prèstecs. 31000 Intereses de Préstamos. B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 22702 Valoracions i peritatges. 22702 Valoraciones y Peritajes. 61101 I.R.: Catàstrofes Naturals. 61101 I.R.: Catástrofes Naturales. 85101 Adquisició quotes ISBA, mantenint el mateix percentatge de participació de capital. 85101 Adquisición cuotas ISBA manteniendo el mismo porcentaje de participación del capital. 160 Quotes Socials a càrrec de l’usuari. 160 Cuotas Sociales a cargo del empleador. 10003 Triennis d'Alts Càrrecs. 10003 Trienios de Altos Cargos. 1.1003 Triennis de Personal Eventual de Gabinet. 11003 Trienios de Personal Eventual de Gabinete. 12005 Triennis de Personal Funcionarial. 12005 Trienios de Personal Funcionarial. 1.3003 Triennis de Personal Laboral. 13003 Trienios de Personal Laboral. ARTICLE 4.- DESPESES PLURIANUALS. 305 ARTÍCULO 4.- GASTOS PLURIANUALES. 1. EI nombre d'exercicis a què podran aplicar-se les despeses regulades a l'article 45 de la Llei de Finances d'aquesta Comunitat Autònoma no serà superior a cinc. 1. El número de ejercicios a los que podrán aplicarse los gastos regulados en el artículo 45 de la Ley de Finanzas de esta Comunidad Autónoma no sera superior a cinco. Així mateix, la despesa que en aquests casos s'imputi a cadascun dels exercicis futurs no podrà excedir de la quantitat resultant d'aplicar al crèdit inicial de cada Capítol d'una mateixa Secció de l'exercici present els percentatges següents: a l'exercici immediat següent, el 70% ; al segon exercici, el 60 %; i als exercicis tercer i quart el 50 %. Asimismo, el gasto que en estos casos se impute a cada uno de los ejercicios futuros no podrá exceder de la cantidad resultante de aplicar al crédito inicial de cada Capítulo de una misma Sección del ejercicio presente los porcentajes siguientes: en el ejercicio inmediato siguiente, el 70%; en el segundo ejercicio, el 60%; y en los ejercicios tercero y cuarto el 50%. 2. S'exceptuen de les limitacions anteriors: 2. Se exceptúan de las limitaciones anteriores: a) Les despeses corresponents a convenis que es realitzin o se subscriguin amb qualsevol dels agents inclosos en el Sector Públic. En el qual cas, prevaldran els termes del mateix conveni. a) Los gastos correspondientes a convenios que se realicen o se suscriban con cualquiera de los agentes incluidos en el Sector público. En este caso, prevaldrán los términos del mismo convenio. b) Les despeses corresponents a la subscripció i al desemborsament de títols representatius del capital d'empreses públiques o no públiques. b) Los gastos correspondientes a la suscripción y al desembolso de títulos representativos del capital de empresas públicas o no públicas. c) Les despeses corresponents a contractes d'arrendament. d) Les despeses corresponents a les expropiacions de terrenys o d'altres béns. c) Les gastos correspondientes a contratos de arrendamiento. d) Los gastos correspondientes a las expropiaciones de terrenos u otros bienes. 3. En tot cas, l'adquisició i modificació de compromisos de despeses plurianuals requerirà l'informe previ de la Intervenció i de la Direcció General de Pressuposts. 3. En todo caso, la adquisición y modificación de compromisos de gastos plurianuales requerirá el informe previo de la Intervención y de la Dirección General de Presupuestos. 4. De tots els compromisos de despesa d'abast plurianual es donarà compte al Parlament a la informació trimestral prevista a l'article 103 de Llei de Finances. 4. De todos los compromisos de gasto de alcance plurianual se dará cuenta al Parlamento en la información trimestral prevista en el artículo 103 de la Ley de Finanzas. ARTICLE 5.- NORMES GENERALS DE MODIFICACIONS DE CRÈDITS. 1. Els crèdits pressupostaris només podran ser modificats amb subjecció al disposat a aquesta Llei, a la Llei de Finances d' aquesta Comunitat Autònoma i a les normes de desenvolupament respectives. 2. Tots els expedients de modificació de crèdits, un cop autoritzats per l'òrgan Competent, a tenor dels articles següents, ARTÍCULO 5.- NORMAS GENERALES DE MODIFICACIONES DE CRÉDITO. 1. Los créditos presupuestarios sólo podrán ser modificados con sujeción a lo dispuesto en esta Ley, en la Ley de Finanzas de nuestra Comunidad Autónoma y en las respectivas normas de desarrollo. 2. Todos los expedientes de modificación de créditos, una vez autorizados por el órgano competente; a tenor de los 306 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 seran remesos a la Direcció General de Pressuposts per tal d'instrumentar-ne l’execució. artículos siguientes, serán remitidos a la Dirección General de Presupuestos para instrumentar su ejecución. 3, No podran realitzar-se transferències de crèdit a càrrec d'operacions de capital amb la finalitat de finançar operacions corrents, excepte en el supòsit de crèdits per a dotar el funcionament de noves inversions que, endemés, hagin conclòs en el mateix exercici, a no ser en el cas d'autorització prèvia de la Comissió d’Economia, Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears. 3. No podrán realizarse transferencias de créditos a cargo de operaciones de capital con la finalidad de financiar operaciones corrientes, excepto en el supuesto de créditos para dotar el funcionamiento de nuevas inversiones que, además, hayan concluido en el mismo ejercicio, no ser en el caso de autorización previa de la Comisión de Economía, Hacienda y Presupuestos del Parlamento de las Islas Baleares. ARTICLE 6.- INCORPORACIÓ DE CRÈDITS. ARTÍCULO 6.- INCORPORACIÓN DE CRÉDITOS. 1. La Mesa del Parlament incorporarà a la seva Secció Pressupostària 02-Parlament per al 1992 els romanents de crèdit de l'esmentada Secció anulAlats al tancament de l'exercici anterior. 1. La Mesa del Parlamento incorporara en su Sección Presupuestaria 02-Parlamento para 1992 los remanentes de crédito de dicha sección anulados al cierre del ejercicio anterior. 2. El Conseller d'Economia i Hisenda, mitjançant Resolució expressa i amb la limitació del resultat positiu del romanent líquid de Tresoreria podrà incorporar als crèdits inicials de l'exercici posterior els següents: 2. El Conseller de Economía y Hacienda, mediante Resolución expresa y con la limitación del resultado positivo del Remanente líquido de Tesorería podrá incorporar a los créditos iniciales del ejercicio posterior los siguientes: a) Els crèdits que s'enumeren a l'article 54 de la Llei 1/86, de 5 de febrer, de Finances. a) Los créditos que se enumeran en el artículo 54 de la Ley 1/86, de 5 de febrero, de Finanzas. b) Els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, com també les transferències de crèdit concedides o autoritzades en el darrer trimestre de l'exercici pressupostari. b) Los créditos extraordinarios y suplementos de crédito, así como las transferencias de crédito concedidas o autorizadas en el último trimestre del ejercicio presupuestario. c) Els crèdits que garanteixin compromisos de despesa contrets abans del tancament de l'exercici pressupostari i que per motius justificats no s'han pogut realitzar durant l'exercici. c) Los créditos que garanticen compromisos de gasto contraídos antes del cierre del ejercicio presupuestario y que por motivos justificados no se han podido realizar durante el ejercicio. d) Los créditos autorizados en función de la recaudación efectiva de los derechos afectados. d) Els crèdits autoritzats en funció de la recaptació efectiva dels drets afectats. e) Els crèdits per a operacions de capital. e) Los créditos para operaciones de capital. 3. Els romanents que, en desenvolupament d'allò previst. a l'apartat anterior resulten incorporats al nou exercici, podran ésser aplicats dins l’exercici pressupostari en el qual s'acordi la incorporació i, en els supòsits de les lletres b) i c), per les mateixes despeses que varen causar en cada cas la concessió, l'autorització i el comprimís. 3. Los remanentes que, en desarrollo de lo previsto en el apartado anterior, resulten incorporados al nuevo ejercicio, podrán ser aplicados dentro del ejercicio presupuestario en el cual se acuerde la incorporación y, en los supuestos de las letras b) y c), por los mismos gastos que causaron en cada caso la concesión, la autorización y el compromiso. 4. Amb càrrec a les partides pressupostàries que haguessin estat incrementades per incorporacions de crèdit, únicament es podran efectuar transferències per l'import del crèdit inicial, de manera que no es pugui transferir la quantia incorporada. 4. Con cargo a las partidas presupuestarias que hubiesen sido incrementadas por incorporaciones de crédito, únicamente podrán efectuarse transferencias por el importe del crédito inicial, no pudiendo transferirse la cuantía incorporada. 5. La diferència entre el romanent líquid de Tresoreria i les incorporacions de crèdit de l'exercici podrà ésser utilitzada com a font de finançament per incorporar als crèdits del pressupost de despeses que el Conseller d’Economia i Hisenda determini. 5. La diferencia entre el remanente liquido de Tesorería y las incorporaciones de crédito del ejercicio podrá ser utilizada como fuente de financiación para incorporar a los créditos del presupuesto de gastos que el Conseller de Economía y Hacienda determine. 6. Las incorporaciones a que se refiere el presente artículo podrán ser acordadas con carácter provisional en tanto no se hubiera determinado el Remanente íntegro de Tesorería. En el caso que el Remanente indicada no fuera suficiente para financiar todas las incorporaciones de crédito, el conseller de Economía y Hacienda anulara los créditos disponibles que menos perjuicio causaren al servicio público. 6. Les incorporacions a les quals es refereix aquest article podran ésser acordades amb caràcter provisional mentre no s'hagi determinat el romanent íntegre de Tresoreria. En ens que el romanent indicat no fos suficient per finançar totes les incorporacions de crèdit, el Conseller d'Economia i Hisenda anulAlarà els crèdits disponibles que menys perjudici causin al servei públic. B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 307 CAPÍTOL III. DE LES DESPESES DE PERSONAL. CAPÍTULO III.- DE LOS GASTOS DE PERSONAL. ARTICLE 7 ARTÍCULO 7 1. Les retribucions dels alts càrrecs al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma, inclòs el seu President, per al 1992 seran les corresponents a 1991 amb la mateixa estructura i amb subjecció a la normativa vigent en l’esmentat exercici, s’incrementarà la quantia dels diferents conceptes retributius en el mateix percentatge que serà d’aplicació per als funcionaris de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per a l’exercici de 1992. Las retribuciones de los altos cargos al servicio de la Administración de la Comunidad Autónoma, incluido su Presidente, para 1992 serán las correspondientes a 1991, con la misma estructura y sujeción a la normativa vigente en dicho ejercicio, incrementándose la cuantía de los diferentes conceptos retributivos en el mismo porcentaje que será de aplicación para los funcionarios de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, para el ejercicio de 1992. ARTICLE 8 ARTÍCULO 8 1. Les retribucions dels funcionaris al servei de l’administració de la Comunitat Autònoma seran les corresponents 1991, amb la mateixa estructura i amb subjecció a la normativa en l’esmentat exercici, i s'incrementarà la quantia dels diferents conceptes retributius en el mateix percentatge que serà d'aplicació per als funcionaris de l'Administració General de l'Estat, per a l'exercici de 1992. 1. Las retribuciones de los funcionarios al servicio de la Administración de la Comunidad Autónoma serán las correspondiente a 1991, con la misma estructura y con sujeción a la normativa vigente en dicho ejercicio, incrementándose la cunatía de los diferentes conceptos retributivos en el mismo porcentaje que será de aplicación a los funcionarios de la Administración General del Estado, para el ejercicio de 1992. 2. Malgrat el que disposa l'apartat anterior, les retribucions de funcionaris que haguessin modificat la seva adscripció a determinada plaça en funció de la provisió dels llocs de treball que apareguin descrits en la relació de llocs de treball per a l’exercici de 1992, seran objecte de revisió en raó de les especificacions del lloc al qual s’adscriguin. 2. No obstante, lo dispuesto en el apartado anterior, las retribuciones de los funcionarios que hubieren modificado su adscripción a determinada plaza a tenor de la provisión de los puestos de trabajo que aparezcan descritos en la relación de puestos de trabajo para el ejercicio de 1992, serán objeto de revisión en razón de las especificaciones del puesto al que se adscriban. 3. Les retribucions del personal laboral al servei de l'Administració de la C.A.I.B. seran les que es determinaran mitjançant la negociació colAlectiva, sense perjudici de l'aplicació de l’increment previst en l'apartat primer d'aquest article, si no s'hi arribàs a un acord. 3. Las retribuciones del personal laboral al servicio de la Administración de la C.A.I.B. serán las que se determinen a través de la negociación colectiva, sin perjuicio de aplicar el incremento previsto en el apartado primero de este artículo si no se alcanza acuerdo en ella. 4. Els funcionaris de carrera de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que, durant més de dos anys continuats o tres amb interrupció, ocupin o hagin ocupat a partir de 1'1 de Juny de 1983 llocs a l'Administració de la Comunitat Autònoma, compresos en l'àmbit d'aplicació de l'article 32 de la Llei 5/84, de 24 d'octubre, de Règim Jurídic de la Administració de la C.A.I.B., percebran des de la seva reincorporació al servei actiu i mentre es mantenguin en aquesta situació, el complement de destí corresponent al seu grau personal incrementat en la quantitat necessària per igualar-lo al valor del complement de destí que la Llei de Pressuposts de l'Estat fixi anualment per als Directors Generals de l'Administració de l’Estat 4. Los funcionarios de carrera de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares que, durante mas de dos años continuados o tres con interrupción, desempeñen o hayan desempeñado a partir del 1 de junio de 1983 puestos en la Administración de la Comunidad Autónoma, comprendidos en el ámbito de aplicación del artículo 32 de la Ley 5/84, de 24 de octubre, de Régimen Jurídico óe la Administración de la C.A.I.B., percibirán desde su reincorporación al servicio activo y mientras se mantengan en esta situación, el complemento de destino correspondiente a su grado personal incrementado en la cantidad necesaria para igualarlo al valor del complemento de destino que la Ley de Presupuestos del Estado fije anualmente para los Directores Generales de la Administración del Estado. 5. La diferència, en còmput mensual, entre la jornada reglamentària de treball i l'efectivament realitzada pel funcionari donarà lloc, llevat de justificació, a la corresponent deducció proporcional d'havers. Per al càlcul del valor hora aplicable a aquesta deducció s agafarà com a base, la totalitat de les retribucions integres mensuals que percebi el funcionari dividida per trenta i, a la vegada, aquest resultat pel nombre d'hores que el funcionari tengui obligació de complir, de mitjana, cada dia. 5. La diferencia, en cómputo mensual, entre la jornada reglamentaria de trabajo y la efectivamente realizada por el funcionario dará lugar, salvo justificación, a la correspondiente deducción proporcional de haberes. Para el cálculo del valor hora aplicable a dicha deducción se tomará como base, la totalidad de las retribuciones íntegras mensuales que perciba el funcionario dividida por treinta y, a su vez, este resultado por el número de horas que el funcionario tenga obligación de cumplir, de media, cada día. 308 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 ARTICLE 9.- INDEMNITZACIONS PER RAÓ DEL SERVEI. ARTÍCULO 9.- INDEMNIZACIONES POR RAZÓN DEL SERVICIO. 1.- Són despeses de desplaçament les de transport, manutenció i estada, realitzades amb motiu de viatges oficials fora del municipi del lloc de treball. 1. Son gastos de desplazamiento los de transporte, manutención y estancia realizados con motivo de viajes oficiales fuera del municipio del lugar de trabajo. 2. Els alts càrrecs de la Comunitat seran compensats de les despeses que hauran de realitzar, més una quantitat complementària de cinc mil (5.000) pessetes per despeses menors sense justificació. 2. Los altos cargos de la Comunidad serán compensados de los gastos que hubieran de realizar, más una cantidad complementaria de cinco mil (5.000) pesetas por gastos menores sin justificación. 3. Les indemnitzacions per raó de servei del personal de la Comunitat Autònoma es regularan per la normativa pròpia de la Comunitat, incrementada la quantia d’aquestes en el percentatge al qual es refereix l’article 8.1 de la normativa present i respecte del 1991. Aquesta normativa serà igualment d’aplicació per al personal eventual al servei de la Comunitat Autònoma. 3. Las indemnizaciones por razón del servicio del personal de la Comunidad Autónoma se regularán por la normativa propia de la Comunidad, incrementada su cuantía en el porcentaje al que se refiere el artículo 8.1 de la presente normativa y ello respecto de 1991. Esta normativa será igualmente de aplicación al personal eventual al servicio de la Comunidad Autónoma. 4. Les despeses de desplaçament i les dietes dels membres de la Comissió Tècnica Interinsular seran ateses amb càrrec als crèdits de la secció pressupostària 02 Parlament. 4. Los gastos de desplazamiento y las dietas de los miembros de la Comisión Técnica Interinsular serán atendidos con cargo a los créditos de la Sección Presupuestaria 02Parlamento. 5. Llevat que es tracti de membres. del Govern, alts càrrecs de la Comunitat Autònoma i personal funcionari o contractat al servei de l'Administració de la C.A.I.B, els quals es regiran pel que es disposa a la regulació vigent en la matèria, els components de la Comissió Mixta de Transferències, els Vocals de l’Institut Balear d'Economia, els components de Tribunals de Oposicions o Concursos convocats per la Comunitat i els representants d'aquestes en les seves entitats, institucions o empreses públiques, el nomenament dels quals així ho prevegi, percebran una indemnització de vuit mil (8.000) pessetes en concepte d'assistència a les sessions, a més de les despeses pel transport utilitzat. CAPÍTOL IV.- DE LES OPERACIONS FINANCERES. 5. Excepto cuando sean miembros del Govern, altos cargos de la Comunidad Autónoma y personal funcionario o contratado al servicio de la Administración de la C.A.I.B., los cuales se regirán por lo que dispone la regulación vigente en la materia, los componentes de la Comisión Mixta de Transferencias, los Vocales del Instituto Balear de Economía, los componentes de Tribunales de Oposiciones o Concursos convocados por la Comunidad y los representantes de ésta en sus entidades, instituciones o empresas públicas cuyo nombramiento lo prevea, percibirán una indemnización de ocho mil (8.000) pesetas en concepto de asistencia a las sesiones, además de los gastos por el transporte utilizado. CAPÍTULO IV.- DE LAS OPERACIONES FINANCIERAS. ARTICLE 10.- OPERACIONS DE CRÈDIT. ARTÍCULO 10.- OPERACIONES DE CRÉDITO. 1. El Govern podrà realitzar les operacions de tresoreria previstes als articles 29.1 i 74.b) de la Llei de Finances de la Comunitat Autònoma sempre que la suma total en vigor d'aquelles no superi el 10% dels crèdits consignats a l'estat de despeses dels Pressuposts Generals per al 1992. 2. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit, determinant les característiques d'uns o altres fins al limit de 5.0000.000.000 de pessetes, destinats al finançament de les operacions de capital incloses en les dotacions de l'estat de despeses corresponents. L'endeutament s'ha de realitzar d'acord amb els requisits i les condicions assenyalades a l'article 62 de l'Estatut d'Autonomia i a l'article 14 de la “Ley Orgànica de Financiación de las Comunidades Autónomas”. 1.- El Govern podrá realizar las operaciones de Tesorería previstas en los artículos 29.1 y 74.b) de la Ley de Finanzas de la Comunidad Autónoma siempre que la suma total en vigor de aquéllas no supere el 10% de los créditos consignados en el estado de gastos de los Presupuestos Generales para 1992. 2. Se autoriza al Govern para que a propuesta del Conseller de Economía y Hacienda, emita Deuda Pública o concierte operaciones de crédito, determinando las características de unas y otras hasta el limite de 5.000.000.000'- de pesetas, destinados a la financiación de las operaciones de capital incluidas en las dotaciones del Estado de gastos correspondientes. El endeudamiento se debe realizar de acuerdo con los requisitos y las condiciones señaladas en el artículo 62 del Estatuto de Autonomía y en el artículo 14 de la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas. ARTICLE 11.- AVALS. ARTÍCULO 11. AVALES. 1.- Durant l’exercici de 1992 la Comunitat Autònoma podrà concedir avals directament o a través de les seves Entitats, 1.- Durante el ejercicio de 1992, la Comunidad Autónoma podrá conceder avales directamente o a través de sus Entidades, B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 309 Institucions i Empreses, fins a la quantitat total de mil cinccents milions (1.500.000.000) de pessetes. Els avals que concedeixi directament la Comunitat Autònoma se subjectaran a les condicions determinades pels articles 75 a 79 a la Llei de Finances. Instituciones y Empresas, hasta la cantidad total de mil quinientas millones (1.500.000.000) de pesetas. Los avales que conceda directamente la Comunidad Autónoma se sujetaran a las condiciones determinadas por los artículos 75 a 79 de la Ley de Finanzas. 2.- La quantia de cada aval no podrà excedir el 30% de la quantitat assenyalada a l’apartat precedent. S’exceptuen d’aquesta limitació els segons avals regulats al paràgraf 2 de l’article 76 de la Llei de Finances esmentada. 2.- La cuantía de cada aval no podrá exceder el 30% de la cantidad señalada en el apartado precedente. Se exceptúan de esta limitación los segundos avales regulados en el párrafo 2 del artículo 76 de la citada Ley de Finanzas. 3.- De tots els acords de concessió i cancelAlació d’avals, ja hagin estat deixats directament per la Comunitat Autònoma o per seves Entitats, Institucions o Empreses, es comunicarà a la Tresoreria General amb la finalitat del seu Registre. 3. De todos los acuerdos de concesión v cancelación de avales, ya hayan sido prestados directamente por la Comunidad Autónoma o por sus Entidades, Instituciones o Empresas, se dará cuenta a la Tesorería General a los efectos de su Registro. CAPÍTOL V.- DE LA GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA. CAPÍTULO V.- DE LA GESTIÓN PRESUPUESTARIA. ARTICLE 12.- AUTORITZACIÓ I DISPOSICIÓ DE LA DESPESA I RECONEIXEMENT DE L'OBLIGACIÓ. ARTÍCULO 12.- AUTORIZACIÓN Y DISPOSICIÓN DEL GASTO Y RECONOCIMIENTO DE LA OBLIGACIÓN. 1. Les competències en matèria d'autorització i disposició de la despesa correspondran als òrgans següents: 1. Las competencias en materia de autorización y disposición del gasto corresponderán a los órganos siguientes: a) A la Mesa del Parlament, pel que fa a la Secció Pressupostària 02-Parlament. a) A la Mesa del Parlamento, en lo que se refiere a la Sección Presupuestaria 02-Parlamento. b) A los titulares de las Consellerias respectivas, en lo que se refiere a las Secciones Presupuestarias 11 a 21, siempre que la cuantía de cada una de las operaciones no exceda de 25.000.000 de pesetas. c) A los responsables de las Entidades Autónomas respectivas en lo que se refiere a las Secciones Presupuestarias 71,72, 74 y 75. d) Al Consell de Govern en los demás supuestos. b) Als titulars de les Conselleries respectives, pel que en fa a les seccions pressupostàries 11 a 21, sempre que la quantia de cadascuna de les operacions no ultrapassi els 25.000.000 pessetes. c) Els responsables de les Entitats Autònomes respectives pel que fa a les Seccions Pressupostàries 71, 72, 74 i 75. d) Al Consell de Govern en la resta dels supòsits. 2. S'exceptuen de les limitacions precedents les operacions relatives a les seccions pressupostàries 31, 32 i 34, les de caràcter financer i tributari i els pagaments de les operacions del Tresor, V.I.A.P., que correspondran al Conseller d'Economia i Hisenda, sense limitació de quantia. De la mateixa manera s'exceptuen de les limitacions precedents les operacions relatives a la Secció Pressupostària 36, que correspondrà al Conseller de la Funció Pública, sense limitació de quantia. 3. El Govern, mitjançant decret, podrà elevar la limitació fixada en l’apartat 1.b) d'aquest article per als programes la bona gestió dels quals així ho requereixi. 4. Les competències en matèria de reconeixement de 1'obligació correspondran, respectivament i sense limitació de quantia, a la Mesa del Parlament o al Titular de la Secció Pressupostària al càrrec de la qual hagi de ser atesa l’obligació. No obstant, les operacions relatives a nòmines i despeses de previsió social o assistencial de personal correspondran al Conseller de la Funció Pública, amb independència de les Seccions a les quals s'aplicaran i sense limitació de quantia. 2. Se exceptúan de las limitaciones precedentes las operaciones relativas a las Secciones Presupuestarias 31, 32 y 34, las de carácter financiero y tributario y los pagos de las operaciones del Tesoro, V.I.A.P., que corresponderán al Conseller de Economía y Hacienda, sin limitación de cuantía. De igual forma, se exceptúan de las limitaciones precedentes las operaciones relativas a la Sección Presupuestaria 36, que correspondiera al Conseller de la Función Pública, sin limitación de cuantía. 3. El Govern, mediante Decreto, podrá elevar la limitación fijada en el apartada 1.b) de este artículo para los programas cuya buena gestión lo requiera. 4. Las competencias en materia de reconocimiento de la obligación corresponderán respectivamente y sin limitación de cuantía, a la Mesa del Parlamento o al Titular de la Sección Presupuestaria a cuyo cargo deba ser atendida la obligación. Ello no obstante, las operaciones relativas a nóminas y gastos de provisión social o asistencial de personal, corresponderán al Conseller de la Función Pública con independencia de las Secciones a las que se apliquen y sin limitación de cuantía. 310 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 CAPÍTOL VI.- ENS TERRITORIALS CAPÍTULO VI.- ENTES TERRITORIALES. ARTICLE 13.- CONSELLS INSULARS. ARTÍCULO 13.- CONSELLS INSULARES. 1. Els ingressos a atribuïts a l’extingida Diputació que s’assignen unitàriament a la Província seran distribuïts entre els Consells Insulars segons la proporció establerta a l’article 5è. del Reial Decret 2873/79, de 17 de desembre, i es comptabilitzaran extrapressupostàriament. Els ingressos esmentats hauran de ser transferits als Consells Insulars en un termini màxim de 15 dies des de la data de comunicació de l'ingrés a la Comunitat Autònoma. 1. Los ingresos atribuidos a la extinguida Diputación que se asignen unitariamente a la Provincia serán distribuidos entre los Consells Insulares, según la proporción establecida en el artículo 5/ del Real Decreto 2873/79, de 17 de diciembre, y se contabilizarán extrapresupuestariamente. Los ingresos citados deberán ser transferidos a los Consells Insulares en un plazo máximo de 15 días desde la fecha de la comunicación del ingreso en la Comunidad Autónoma. Això no obstant i previ l'acord dels tres Consells Insulars, les proporcions establertes al Reial Decret 2873/79, podran ésser objecte de revisió respecte d'aquells ingressos que per la seva naturalesa siguin susceptibles de territorialització per Illes. No obstante, y previo acuerdo de los tres Consells Insulares; las proporciones establecidas en el Real Decreto 2873/79 podrán ser objeto de revisión respecto de aquellos ingresos que por su naturaleza sean susceptibles de territorialización por islas. 2.- Tant l'exercici de competències d’Administració Local atribuïdes pel Reial Decret esmentat al Consell General Interinsular, i a les quals s'ha subrogat la Comunitat Autònoma, com el finançament d'aquestes s’efectuaran amb subjecció estricta als acords adoptats per la Comissió Mixta “Govern de la Comunitat Autònoma-Consells Insulars”. 2. Tanto el ejercicio de competencias de Administración Local atribuidas por el citado Real Decreto al Consell General Interinsular, y a las cuales se ha subrogado la Comunidad Autónoma, como la financiación de las mismas, se efectuarán con sujeción estricta a los acuerdos adopados por la Comisión Mixta “Govern de la Comunidad Autónoma-Consells Insulares”. CAPÍTOL VII.-QÜESTIONS INCIDENTALS. CAPITULO VII.- CUESTIONES INCIDENTALES. ARTICLE 14 ARTÍCULO 14 El Conseller d'Economia i Hisenda, d'ofici o a instància del Govern, del President o dels Consellers respectius, exercirà el control financer i d’eficàcia dels serveis i de les inversions mitjançant l’anàlisi de grau de realització dels objectius inicialment definits, de l'avaluació del cost de funcionament i de l’estudi dels rendiments que produiran. El Conseller de Economía y Hacienda, de oficio o a instancia del Govern, del Presidente o de los Consellers respectivos, ejercerá el control financiero y de eficacia de los servicios y de las inversiones, mediante el análisis del grado de realización de los objetivos inicialmente definidos, de la evaluación del coste de funcionamiento y del estudio de los rendimientos que produzcan. ARTICLE 15 ARTÍCULO 15 La documentació a remetre trimestralment pel Govern al Parlament de les Illes Balears segons disposa l'article 103 de la Llei de Finances, s'acomplirà en el segon mes de cada trimestre. La documentación a remitir trimestralmente por el Govern al Parlamento de las Islas Baleares, según dispone el artículo 103 de la Ley de Finanzas, se cumplimentará en el segundo mes de cada trimestre. ARTICLE 16 ARTÍCULO 16 Durant l'exercici de 1992 quan es compleixin els supòsits establertes a l'article 1r de la Llei 3/87, de 18 de març, de Mesures de Foment del Patrimoni Històric de les Illes Balears, s'optarà per l'opció establerta a l'apartat a) de l'article 2n de l'esmentat cos legal. Durante el ejercicio de 1992, cuando se cumplan los supuestos establecidos en el artículo 1º de la Ley 3/87, de 18 de marzo, de Medidas de Fomento del Patrimonio Histórico de las Islas Baleares, se optará por la opción establecida en el apartado a) del artículo 2º del citaclo cuerpo legal. En aquest cas la transferència de crèdit es realitzarà amb alta en el subconcepte del subprograma 4580002 (Protecció del patrimoni) i del Centre de Cost 13109 que la Conselleria de Cultura, Educació i Esports determini sempre que sigui dels Capítols VI o VII. En este caso, la transferencia de crédito sc realizará con alta en el subconcepto del Subprograma 4580002 (Protección de Patrimonio) y del Centro de Coste 13109 que la Conselleria de Cultura, Educación y Deportes determine, siempre que sea de los Capítulos VI o VII. ARTICLE 17 ARTÍCULO 17 S'exclouen de fiscalització prèvia les subvencions nominatives bé per menció expressa de la Llei de Pressuposts Se excluyen de fiscalización previa las subvenciones nominativas, bien por mención expresa de la Ley de Presupuestos Generales, bien las recibidas de la B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 311 Generals, bé les rebudes de l’Administració de l’Estat amb tal caràcter, així com de la Comunitat Econòmica Europea. En tot cas s'exclouen de fiscalització prèvia les subvencions d’import inferior a les cent mil (100.000) pessetes. Administración del Estado con tal carácter, así como de la Comunidad Económica Europea. En todo caso se excluyen de fiscalización previa las subvenciones de importe inferior a las cien mil (100.000) pesetas. CAPÍTOL VIII. RÈGIM ECONÒMIC-FINANCER DE LES ENTITATS AUTÒNOMES. CAPÍTULO VIII.- RÉGIMEN ECONÓMICOFINANCIERO DE LAS ENTIDADES AUTÓNOMAS. ARTICLE 18 ARTÍCULO 18 Els Pressuposts de les Entitats Autònomes als quals es refereix l'article 1.a de la Llei 3/1989, de 29 de març d'Entitats Autònomes i empreses vinculades de la C.A.I.B., s'integren en el Pressupost de la Comunitat Autònoma en seccions separades per a cada Entitat. Los Presupuestos de las Entidades Autónomas a que se refiere el artículo 1.a de la Ley 3/1989, de 29 de marzo de Entidades Autónomas y empresas vinculadas de la C.A.I.B., se integran en el Presupuesto de la Comunidad Autónoma en Secciones separadas para cada Entidad. ARTICLE 19 ARTÍCULO 19 Els articles 11, 14.1, 38, 57.2, 72.1 i 91 de la Llei 1/1986, de 5 de febrer, de Finances de la C.A.I.B., queden redactats com s’indica a continuació: Los artículos 11, 14.1, 38, 57.2, 72.1 y 91 de la Ley 1/1986, de 5 de febrero, de Finanzas de la C.A.I.B., quedan redactados como se indica a continuación: “Article 11.- Són funcions de les Entitats Autònomes de la Comunitat Autònoma: “Artículo11. Son funciones de las Entidades Autónomas de la comunidad Autónoma: a) L'administració, gestió, recaptació o inspecció dels drets econòmic-financers de la pròpia Entitat Autònoma. a) La administración, gestión, recaudación o inspección de los derechos económico-financieros de la propia Entidad Autónoma. b) Aprovar les despeses i proposar els pagaments, segons el pressupost aprovat. b) Aprobar los gastos y proponer los pagos, según el presupuesto aprobado. c) Elaborar l’avantprojecte del seu pressupost anual. c) Elaborar el anteproyecto de su presupuesto anual. d) Les altres que els assignin les lleis. d) Las demás que les asignen las Leyes. Aquestes funcions es desenvoluparan en el context de les normes que les regulin en l'àmbit de la Comunitat Autònoma. Article 14.1.- L'Administració financera de la Comunitat Autònoma i de les seves Entitats Autònomes estarà sotmesa al següent règim: a) De pressupost anual i d'unitat de caixa. b) D'unitat d'intervenció en totes les operacions de contingut econòmic-financer, sense perjudici de l'existència d’intervencions delegades. c) De comptabilitat pública, tant per reflectir tota classe operacions i de resultats de la seva activitat, com per facilita tantes de dades o informació en general com siguin necessàries per al desenvolupament de les seves funcions. Article 38.1.- Integren els Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma: a) El pressupost del Parlament de les Illes Balears i dels seus organismes dependents, així com de l'Administració de la C.A.I.B. i les seves Entitats Autònomes. b) Els Pressuposts de les Empreses Públiques. Estas funciones se desarrollarán en el contexto de las normas que las regulen en el ámbito de la Comunidad Autónoma. Artículo 14.1. La Administración financiera de la Comunidad Autónoma y de sus Entidades Autónomas estará sometida al siguiente régimen: a) De presupuesto anual y de unidad de caja. b) De unidad de intervención en todas las operaciones de contenido económico-financiero, sin perjuicio de la existencia de intervenciones delegadas. c) De contabilidad pública, tanto para reflejar toda clase de operaciones y de resultados de su actividad, como para facilitar cuantos datos o información en general sean necesarios para el desarrollo de sus funciones. Artículo 38.1. Integran los Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma: a) El presupuesto del Parlament de les Illes Balears y de sus organismos dependientes, así como de la Administración de la C.A.I.B. y sus Entidades Autónomas. b) Los presupuestos de las Empresas Públicas. 312 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 2. El Pressupost haurà de contenir: 2. El Presupuesto deberá contener: a) Els estats de despeses de la Hisenda de la Comunitat Autònoma i de les Entitats Autònomes amb la deguda especificació dels crèdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions. a) Los estados de gastos de la Hacienda de la Comunidad Autónoma y de las Entidades Autónomas con la debida especificación de los créditos necesarios para atender al cumplimiento de las obligaciones. b) Els estats d’ingressos de la Hisenda de la Comunitat Autònoma i de les Entitats Autònomes que comprendran les estimacions dels diversos drets econòmics a reconèixer i liquidar durant l'exercici. b) Los estados de ingresos de la Hacienda de la Comunidad Autónoma y de las Entidades Autónomas que comprenderán las estimaciones de los diversos derechos económicos a reconocer y liquidar durante el ejercicio. c) Els estats de recursos i dotacions amb les corresponents estimacions de cobertura financera i avaluació de necessitats per a l'exercici tant d’explotació com de capital de les Empreses Públiques. c) Los estados de recursos y dotaciones con las correspondientes estimaciones de cobertura financiera y evaluación de necesidades para el ejercicio tanto de explotación como de capital, de las Empresas Públicas. Article 57.2.- Amb idèntica reserva legal, correspon als Presidents o Directors de les Entitats Autònomes dependents de la Comunitat l'autorització, la disposició, el reconeixement de l'obligació amb les excepcions que es determinen en aquesta Llei, així com proposar al Conseller d'Economia i Hisenda l'ordenació dels pagaments corresponents. Artículo 57.2. Con idéntica reserva legal, corresponde a los Presidentes o Directores de las Entidades Autónomas dependientes de la Comunidad la autorización, la disposición, el reconocimiento de la obligación con las excepciones que se determinan en la presente ley, así como proponer al Conseller de Economía y Hacienda la ordenación de los pagos correspondientes. Article 72.1.- Els fons dels Òrgans i Entitats Autònomes de la Comunitat Autònoma es situaran a la Tresoreria General i podran estar comptablement diferenciats. Artículo 72.1. Los fondos de los Órganos y Entidades Autónomas de la Comunidad Autónoma se situarán en la Tesorería General y podrán estar contablemente diferenciados. Article 91.- La Comunitat Autònoma i les seves Entitats Autònomes queden sotmeses al sistema de comptabilitat pública que aquesta llei determina”. Artículo 91. La Comunidad Autónoma y sus Entidades Autónomas quedan sometidas al sistema de contabilidad Pública que esta Ley determina.” DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA 1. S'augmenten per al 1992 els tipus de quantia fixa de les taxes de la Hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears fins a la quantitat que resultarà de l'aplicació en la quantitat exigible en el 1991 del mateix coeficient que l'Administració de l'Estat aplicarà per a les seves taxes en l'exercici del 1992. Es consideren tipus fixos aquells que no es determinen per un percentatge de la base o aquells que no es valoren en unitats monetàries. 1. Se aumentan para 1992 los tipos de cuantía fija de las tasas de la Hacienda de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares hasta la cantidad que resulte de la aplicación en la cantidad exigible en 1991 del mismo coeficiente que la Administración del Estado aplique para sus propias tasas en el ejercicio de 1992. Se consideran tipos fijos aquellos que no se determinen por un porcentaje de la base o aquellos que no se valoren en unidades monetarias. 2. S'exceptuen de l'increment de l'apartat anterior les taxes que s'haguessin actualitzat per normes aprovades el 1991. 2. Se exceptúan del incremento del apartado anterior las Tasas que se hubieran actualizado por normas aprobadas en 1991. 3. S'autoritza el Consell de Govern perquè estableixi a favor dels subjectes passius de l'impost sobre el Bingo, Llei 13/90 del 29 de novembre, una compensació econòmica en forma de percentatge sobre la recaptació pels costos directes i indirectes que els puguin ocasionar la seva colAlaboració en la gestió de l'impost. 3. Se autoriza al Consell de Govern para que establezca a favor de los sujetos pasivos del impuesto sobre el Bingo, ley 13/1990 de 29 de noviembre, una compensación económica en forma de porcentaje sobre la recaudación, por los costes directos e indirectos que puedan ocasionarles su colaboración en la gestión del impuesto. DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA 1- Les partides del Pressupost de despeses que aquesta Llei assenyali o que mitjançant Ordre del Conseller d’Economia i Hisenda es determinin, romandran en situació d’indisponibilitat en tant que no siguin reconeguts o recaptats els drets afectats a les activitats finançades per aquestes partides de despeses i en 1. Las partidas del Presupuesto de gastos que esta Ley señale o que mediante Orden del Conseller de Economía y Hacienda se determinen quedarán en situación de indisponibilidad en tanto no sean reconocidos o recabados los derechos afectos a las actividades financiadas por estas partidas B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 313 aquells casos en què la bona gestió de despeses així ho aconselli. de gastos, y en aquellos casos en que la buena gestión de gastos así lo aconseje. 2. Els recursos que provenguin de pressuposts d'altres ens públics i que haguessin de generar crèdits en les partides de l’estat de despeses del pressupost, ho podran fer a l'exercici immediat següent, sempre que aquests ingressos hagin estat objecte de comptabilització extrapressupostària en efectuar la liquidació de l’exercici anterior. 2. Los recursos prevenientes de presupuestos de otros entes públicos y que hubieren de generar créditos en las partidas del estado de gastos del presupuesto, lo podrán hacer en el ejercicio inmediato siguiente, siempre que éstos ingresos hayan sido objeto de contabilización extrapresupuestaria al efectuar la liquidación del ejercicio anterior. 3. La Direcció General de Pressuposts autoritzarà la creació de partides pressupostàries no previstes a l'estat numèric de la Llei de Pressuposts Generals de cada exercici, en el cas de necessitats que no s'hi contemplin, quan aquestes puguin ésser finançades amb les corresponents modificacions de crèdit. 3. La Dirección General de Presupuestos autorizará la creación de partidas presupuestarias no previstas en el estado numérico de la Ley de Presupuestos Generales de cada ejercicio, en el caso de necesidades no contempladas en los mismos, cuando éstas puedan ser financiadas con las correspondientes modificaciones de crédito. 4. En el moment d'autoritzar les despeses corresponents a l'execució de projectes d'obres que duguin implícita l'expropiació de terrenys o altres béns, s'haurà d'autoritzar la despesa estimada que suposi l'exercici d'aquesta facultat expropiatòria. 4. En el momento de autorizar los gastos correspondientes a la ejecución de proyectos de obras que lleven implícita la expropiación de terrenos u otros bienes, deberá autorizarse el gasto estimado que suponga el ejercicio de dicha facultad expropiatoria. DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSICIÓN ADICIONAL TERCERA El Pressupost per a l'exercici del 1992 es tancarà, pel que fa al reconeixement dels drets i de les obligacions, el 31 de desembre del 1992. El Presupuesto para el ejercicio de 1992 se cerrara en lo que se refiere al reconocimiento de los derechos y de las obligaciones, el31 de diciembre de 1992. DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA Queden autoritzades les modificacions i ampliacions de crèdit derivades de l'atribució de competències als Consells Insulars realitzades per Llei del Parlament de les Illes Balears. Quedan autorizadas las modificaciones y ampliaciones de crédito derivadas de la atribución de competencias a los Consells Insulares, realizadas por Ley del Parlamento de las Islas Baleares. DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA DISPOSICIÓN ADICIONAL QUINTA El Govern de la Comunitat Autònoma presentarà els Pressuposts per al 1993 al Parlament de les Illes Balears, abans del 30 d'octubre del 1992. El Govern de la Comunidad Autónoma presentará los Presupuestos para 1993 al Parlamento de las Islas Baleares antes del 30 de octubre de 1992. DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA DISPOSICIÓN ADICIONAL SEXTA A) Es crea un fons constituït per la quantitat que resulti d’aplicar a la totalitat del capítol primer dels Pressuposts de la C.A.I.B., el mateix percentatge que pel que fa a l'Administració de l'Estat signifiqui el fons addicional que a l'efecte estableix! la Llei de Pressuposts Generals de l'Estat per 1992. El destí d'aquest fons serà determinat pel Conseller de la Funció Pública. A) Se crea un fondo constituido por la cantidad que resulte de aplicar al total del capítulo l de los Presupuestos de la C.A.I.B., el mismo porcentaje que con respecto a la Administración del Estado signifique el fondo adicional que al efecto establece la Ley de Presupuestos Generales del Estado para 1992. El destino de este fondo será determinado por el Conseller de la Función Pública. B) Es crea igualment per a l'exercici de 1992 un fons de 150.000.000,- de pessetes per atendre mitjançant els sistemes contractuals establerts en els articles 15 i 17 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors els serveis del personal que deixi de treballar temporalment per causes que no produeixin vacant, així com atendre necessitats urgents, situacions de sobrecàrrega excepcional dels serveis, o causes extraordinàries, que no puguin ésser ateses amb el personal de plantilla. B) Se crea igualmente para el ejercicio de 1992 un fondo de 150.000.000,- ptas. para atender, mediante los sistemas contractuales establecidos en los artículos 15 y 17 de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, los servicios del personal que deje de trabajar temporalmente por causas que no produzcan vacante, así como atender necesidades urgentes, situaciones de sobrecarga excepcional de los servidos, o causas extraordinarias que no puedan ser atendidas con el personal de plantilla. C) La cuantía global del complemento de productividad, al que se refiere el artículo 93.3.c) de la Ley 2/89, de la Función Pública de la C.A.I.B., no podrá exceder del porcentaje del 5% sobre los costes totales de personal de cada Sección de gasto. C) La quantia global del complement de productivitat a què es refereix l'article 93.3.c) de la Llei 2/89, de la Funció Pública de la C.A.I.B. no podrà excedir del percentatge del 5 % sobre els costos totals del personal de cada secció de despesa. 314 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 D) Per a atendre els serveis extraordinaris que hagi d'efectuar el personal de la C.A.I.B., fora de la seva jornada laboral, per necessitats del servei, es crea una borsa de 100.000.000,- de pessetes. D) Para atender a los servicios extraordinarios que haya de efectuar el personal de la C.A.I.B., fuera de su jornada laboral, por necesidades de servicios, se crea una bolsa de 100.000.000,- de pesetas. DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA DISPOSICIÓN ADICIONAL SÉPTIMA El Conseller de la Funció Pública, per necessitats del servei i previ informe de la Direcció General de Pressuposts, podrà canviar les dotacions pressupostàries de les places vacants, dins els límits de les relacions de llocs de feina i de les disponibilitats pressupostàries. El Conseller de la Función Pública, por necesidades del servicio y previo informe de la Dirección General de Presupuestos, podrá cambiar las dotaciones presupuestarias de las plazas vacantes, dentro de los límites de las relaciones de puestos de trabajo y de las disponibilidades presupuestarias. DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA DISPOSICIÓN ADICIONAL OCTAVA Amb caràcter excepcional i en l'exercici del 1992, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà avalar amb caràcter solidari i amb renúncia expressa al benefici d'excusió, les operacions de crèdit que per import de fins a 3.500.000.000,- de pessetes concedeixin les entitats financeres que amb aquesta finalitat s'avindran a l'Institut Balear de Sanejament (Llei 13/88, de 29 de desembre i Decret 27/89, de 9 de març). Con carácter excepcional y en el ejercicio de 1992, la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares podrán avalar con carácter solidario y con renuncia expresa al beneficio de la excusión, las operaciones de crédito que por importe de hasta 3.500.000.000'- de pesetas, concedan las Entidades Financieras que con esta finalidad se avengan al Instituto Balear de Saneamiento (Ley 13/88, de 29 de diciembre y Decreto 27/89, de 9 de marzo). Les operacions de crèdit a avalar tendran com a objecte el finançament del Pla d'Inversions de l'esmentat Institut, el qual queda reflectit en el Pressupost de l'empresa pública. Las operaciones de crédito a avalar, tendrán como objeto la financiación del plan de inversiones de dicho Instituto, y que aparece reflejado en el presupuesto de la Empresa Pública. DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA DISPOSICIÓN ADICIONAL NOVENA L'article 1 apartat c) de la Llei 3/1989, de 29 de març d'Entitats Autònomes i Empreses Públiques i vinculades de la C.A.I.B., quedarà redactat de la següent forma: El artículo 1 apartado c) de la Ley 3/1989, de 29 de marzo, de Entidades Autónomas y Empresas Públicas y Vinculadas de la C.A.I.B., quedará redactado de la siguiente forma: “c) A les empreses vinculades a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, és a dir, aquelles societats civils o mercantils a les quals la Comunitat Autònoma, les seves entitats autònomes o les seves empreses públiques participin directament o indirecta amb el seu capital en un mínim d'un 10 % sense arribar a la majoria. "c) A las empresas vinculadas a la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, es decir, aquellas sociedades civiles o mercantiles a las cuales la Comunidad Autónoma, sus entidades autónomas o sus empresas públicas participen directa o indirectamente en su capital en un mínimo de un 10% sin llegar a la mayoría. En aquestes societats vinculades, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, les seves Entitats Autònomes i Empreses Públiques, no ostentaran més drets i obligacions que els generals que la distinta normativa atribueix a la condició de soci.” En estas sociedades vinculadas, la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, sus Entidades Autónomas y Empresas Públicas, no ostentaran mas derechos y obligaciones que los generales que la distinta normativa atribuye a la condición de sacio”. DISPOSICIÓ ADDICIONAL DESENA DISPOSICIÓN ADICIONAL DÉCIMA Es crea el Registre General d'Explotacions Agràries de Balears, que es configura com a instrument estadístic bàsic i directori per a l’aplicació de la política agrària en el territori de la Comunitat Autònoma. Se crea el Registro General de Explotaciones Agrarias de Baleares, que se configura como instrumento estadístico básico y directorio para la aplicación de la política agraria en el territorio de la Comunidad Autónoma. La implantació, organització i funcionament del Registre, s'acordarà mitjançant Decret del Govern, a proposta del Conseller d’Agricultura l Pesca. La implantación, organización y funcionamiento del Registro, se acordara mediante Decreto del Govern, a propuesta del Conseller de Agricultura y Pesca. DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA DISPOSICIÓN ADICIONAL DECIMOPRIMERA 1. L'apartat a) de l'article 53 de la Llei 1/1986, del 5 de febrer, de Finances de la C.A.I.B., queda redactat de la següent manera: "a) No afectaran a partides pressupostàries els crèdits de les quals hagin estat dotats mitjançant ampliació, suplement o 1. El apartado a) del artículo 53 de la Ley 1/1986, de 5 de febrero, de Finanzas de la C.A.I.B., queda redactado tal como sigue: “a) No afectarán a partidas presupuestarias cuyos créditos hayan sido dotados mediante ampliación, suplemento ó crédito B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 315 crèdit extraordinari, ni aquelles que estassin destinades a subvencions nominatives", extraordinario, ni aquellas que estuviesen destinadas a subvenciones nominativas”. 2. L'apartat 1a) de l'article 97 de la Llei 1/1986, del 5 de febrer de Finances de la C.A.I.B. queda redactat així: "a) Quadre demostratiu de l'execució dels crèdits del pressupost de despeses i de les seves modificacions". 2. El apartado 1a) del artículo 97 de la Ley 1/1986, de 5 de febrero de Finanzas de la C.A.I.B. queda redactado de la siguiente forma: “a) Cuadro demostrativo de la ejecución de los créditos del presupuesto de gastos y de sus modificaciones”. DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA DISPOSICIÓN ADICIONAL DECIMOSEGUNDA Amb aquesta Llei es crea una Empresa Pública, constituïda com a Societat Mercantil, l'objecte social de la qual és la potenciació i participació en la comercialització dels productes comercials i industrials de les Illes Balears, tant en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, com fora d'aquesta. Por la presente Ley se crea una Empresa Pública, constituida como Sociedad Mercantil cuyo objeto social es la potenciación y participación en la comercialización de los productos comerciales e industriales de las Islas Baleares, tanto en el ámbito de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, como fuera de ella. DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA DISPOSICIÓN FINAL PRIMERA S'autoritza el Govern perquè, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, dicti les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'exercici de tot el que es preveu en aquesta Llei. Se autoriza al Govern para que, a propuesta del Conseller de Economía y Hacienda, dicte las disposiciones necesarias para el desarrollo y el ejercicio de todo lo que se prevé en esta Ley. DISPOSICIÓ FINAL SEGONA DISPOSICIÓN FINAL SEGUNDA Aquesta Llei començarà a vigir una vegada publicada en el “Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”, dia 1 de gener de 1992. Esta Ley entrará en vigor una vez publicada en el “Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears” el día 1 de enero de 1992. A Palma de Mallorca, 17 d'octubre del 1991. En Palma de Mallorca, 17 de octubre de 1991. EL PRESIDENT Gabriel Cañellas i Fons. EL PRESIDENTE Gabriel Cañellas Fons. El Conseller d'Economia i Hisenda. Alexandre Forcades i Juan. El Conseller de Economía y Hacienda Alexandre Forcades Juan (Els quadres corresponents al Projecte de llei de pressuposts generals per a l’any 1992 figuren a la versió impresa) (Los cuadros correspondientes al Proyecto de ley de presupuestos generales para el año 1992 figuran en la versión impresa) Ordre de Publicació Orden de Publicación Per acord de la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en reunió celebrada dia 25 d'octubre del 1991, d'acord amb el que disposen els articles 112 i 95 del Reglament del Parlament, s'admet a tràmit pel procediment d'urgència el Projecte de Llei reguladora del cànon de sanejament d'aigües, amb R.G.E. núm 1943/91. Por acuerdo de la Mesa del Parlamento de las Islas Baleares, en reunión celebrada el día 25 de octubre de 1991, de acuerdo con los artículos 112 y 95 del Reglamento del Parlamento, se admite a trámite por el procedimiento de urgencia el Proyecto de Ley reguladora del canon de saneamiento de aguas, con R.G.E. núm. 1943/91. Els Hbles. Senyors Diputats i els Grups Parlamentaris disposen d'un termini de vuit dies, que comptarà des del dia següent al de la seva publicació, per presentar davant la Mesa de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts, esmenes al Projecte esmentat, el text del qual s'insereix a continuació. Los Hbles. Señores Diputados y los Grupos Parlamentarios disponen de un plazo de ocho días, que contará desde el día siguiente al de su publicación, para presentar ante la Mesa de la Comisión de Hacienda y Presupuestos, enmiendas al citado Proyecto, cuyo texto se inserta a continuación. Palma, a 25 d'octubre del 1991. El President del Parlament: Cristòfol Soler i Cladera. Palma, 25 de octubre de 1991. El Presidente del Parlamento: Cristòfol Soler Cladera. 316 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 FRANCES GILET GIRART, Secretari del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: DON FRANCISCO GILET GIRART, Secretario del Consell de Govern de la Comunidad Autónoma de las Islas Balares CERTIFICA: Que Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a la sessió tinguda dia 17 d'octubre de 1991, adoptà, entre d'altres, el següent acord: CERTIFICO: Que el Consell de Govern de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, en sesión del día 17 de octubre de 1991, adopta, entre otros, el siguiente acuerdo: 32.- AVANTPROJECTE DE LLEI REGULADORA DEL CÀNON DE SANEJAMENT D'AIGÜES 32.- ANTEPROYECTO DE LEY REGULADORA DEL CANON DE SANEAMIENTO DE AGUAS. El Consell de Govern, a proposta dels Consellers d'Economia i Hisenda i d'Obres Públiques i Ordenació del Territori, adopta l'acord següent: Primer.- Aprovar el text articulat del Projecte de Llei del cànon de sanejament d'aigües. Segon.- Remetre al Parlament de les Illes Balears, el Projecte de Llei esmentat per a la tramitació oportuna. Tercer.- SolAlicitar del Parlament, a l'empara d'allò que disposa l'art. 95 del Reglament, que el Projecte de Llei es tramiti pel procediment d'urgència. A propuesta de los Consellers de Economía y Hacienda y de Obras Públicas y Ordenación del Territorio, el Consell de Govern adopta el siguiente acuerdo: “Primero.- Aprobar el texto articulado del Proyecto de Ley del canon de saneamiento de aguas. Segundo.- Remitir al Parlamento de las Islas Baleares, el referido Proyecto de Ley, para su tramitación. Tercero.- Solicitar del Parlamento, al amparo de lo dispuesto en el art. 95 de su Reglamento, que el referido Proyecto de Ley se tramite por el procedimiento de urgencia.” I perquè consti i tengui els efectes oportuns, se n'estén aquesta certificació amb el Vist-i-Plau del Molt Honorable Sr. President, que firm i segell a Palma de Mallorca, a dia vint-idos d'octubre de mil nuo-cents noranta-u. Y para que conste y surta sus debidos efectos, expido la presente certificación con el Vº Bº del Molt Honorable Sr. Presidente que firmo y sello en Palma de Mallorca, a veintidós de octubre de mil novecientos noventa y uno. EL SECRETARI DEL CONSELL DE GOVERN EL SECRETARIO DEL CONSELL DE GOVERN V. I. P. EL PRESIDENT Vº.Bº. EL PRESIDENTE, B) PROJECTE DE LLEI REGULADORA DEL CÀNON DE SANEJAMENT D'AIGÜES. B) PROYECTO DE LEY REGULADORA DEL CANON DE SANEAMIENTO DE AGUAS. EXPOSICIÓ DE MOTIUS 1.- L'article 45 de la Constitució recull el dret de tots de gaudir d'un medi ambient adequat, així com el deure de conservar-lo, i, paralAlelament, l'obligació dels poder públics de vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, basant-se en la indispensable solidaritat colAlectiva. En matèria d'obres hidràuliques, i amb la finalitat de millorar i preservar la qualitat de les nostres aigües i el medi ambient, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears establí, per Decret 42/1984, de 28 de maig, un règim d'ajudes a les Corporacions Locals en matèria de proveïment d'aigua i sanejament de nuclis urbans i, posteriorment, per Decret 27/1989, de 9 de març (BOCAIB núm, 40, d’1 d'abril) creà l'Institut Balear de Sanejament (IBASAN) amb la finalitat de promoure, construir i explotar estacions depuradores d'aigües residuals. Així mateix, per Llei 11/1989, de 22 de desembre, de Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma per a les Illes Balears per al 1990, es creà una “Entitat Autònoma de caràcter administratiu la finalitat institucional de la qual és l’exercici de totes les competències que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tengui assumides en matèria d'aigües, tant públiques com privades, i d'aprofitaments hidràulics, i en general, en tot el que es refereix al domini públic hidràulic i a d'altres matèries EXPOSICIÓN DE MOTIVOS. I.- El artículo 45 de la Constitución recoge el derecho de todos a disfrutar de un medio ambiente adecuado, así como el deber de conservarlo, y, paralelamente, la obligación de los poderes públicos de velar por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva. En materia de obras hidráulicas, y con la finalidad de mejorar y preservar la calidad de nuestras aguas y el medio ambiente, la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares estableció, por Decreto 42/1984, de 28 de mayo, un régimen de ayudas a las Corporaciones Locales en materia de abastecimiento de agua y saneamiento de núcleos urbanos y, posteriormente, por Decreto 27/1989, de 9 de marzo (BOCAIB nº 40, de 1 de abril) creó el Instituto Balear de Saneamiento (IBASAN) con la finalidad de promover, construir y explotar estaciones depuradoras de aguas residuales. Asimismo, por Ley 11/1989, de 22 de diciembre, de Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma para las Islas Baleares para 1990, se creó una “Entidad Autónoma de carácter administrativo cuya finalidad institucional es el ejercicio de todas las competencias que la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares tenga asumidas en materia de aguas, tanto públicas como privadas, y de aprovechamientos hidráulicos, y en general, en todo lo que se refiere al dominio B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 relacionades amb el tema” (Disposició Addicional onzena A), quan ja s'havia regulat per Decret 10 6/1990, de 13 de desembre (BOCAIB núm. 5, de 10 de gener del 1991), l'organització i règim jurídic de la Junta d'Aigües. 317 Per altra banda, l'article 56 de l'Estatut d'Autonomia disposa que la Hisenda de la Comunitat s'integra, entre d'altres recursos, dels tributs propis, que la Comunitat podrà establir i exigir, d'acord amb la Constitució i les lleis, sempre que no recaiguin sobre fets imposables gravats per l'Estat (article 57). público hidráulico y a otras materias relacionadas con el tema” (Disposición Adicional undécima A), habiéndose regulada por Decreto 106/1990, de 13 de diciembre (BOCAIB nº 5, de 10 de enero de 1991), la organización y régimen jurídico de la Junta de Aguas. El objeto de la presente Ley es dotar a la Comunidad Autónoma de los adecuados mecanismos de financiación de sus actuaciones hidráulicas, garantizando la efectiva implantación de los servicios de depuración de aguas residuales y de abastecimiento de los núcleos urbanos, con la finalidad de lograr una adecuada defensa y restauración del medio ambiente de las Islas Baleares, en el marco constitucional y estatutario. En efecto, la Constitución reconoce y garantiza (artículo 2) el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que integran la Nación española, que no sería efectiva sin la oportuna autonomía financiera garantizada por el artículo 156 del mismo cuerpo legal. Esta autonomía financiera tiene como principios básicos, recogidos en los artículos 2 y 6 de la Ley Orgánica 8/1980, de 22 de septiembre, sobre Financiación de las Comunidades Autónomas, el de la posibilidad jurídica de establecer tributos propios y el de disponer de medios suficientes para hacer frente a las funciones que forman el ámbito de sus propias competencias. El Estatuto de Autonomía para las Islas Baleares, aprobado por Ley Orgánica 2/1983, de 25 de febrero, reconoce expresamente (artículo 54) la autonomía financiera de la Comunidad Autónoma para el desarrollo y ejecución de sus funciones, de acuerdo con la Constitución, las Leyes Orgánicas reguladoras de la materia y el mismo Estatuto. Así, por un lado, el Estatuto de Autonomía (artículo 10, apartados 3, 4, 6 y 9) atribuye a la Comunidad Autónoma competencia exclusiva en materia de ordenación del territorio, obras públicas que no sean de interés general del Estado, régimen de aguas y aprovechamientos hidráulicos, canales y regadíos, así como el fomento y promoción del turismo, estableciendo en su artículo 11, apartado 5, la competencia de desarrollo legislativo y de ejecución de la Comunidad Autónoma para establecer Normas adicionales de protección de medio ambiente, en el marco de la legislación básica del Estado y, en su caso, en los términos que la misma establezca. Por otro lado, el artículo 56 del Estatuto de Autonomía dispone que la Hacienda de la Comunidad está integrada, entre otros recursos, por los tributos propios, que la Comunidad podrá establecer y exigir, de acuerdo con la Constitución y las leyes, siempre que no recaigan sobre hechos imponibles gravados por el Estado (artículo 57). II.- Amb la finalitat d'aconseguir l’adequat finançament de les actuacions de la Junta d'Aigües, mitjançant aquesta Llei s’estableix un cànon de sanejament d’aigües que, partint de la dada essencial que l'aigua és un bé escàs i de primera necessitat, permeti afrontar financerament el tractament unitari de tot el seu cicle: captació, distribució en alta, utilització, recollida de residuals, sanejament i posterior reutilització. Així, el cànon es configura com un tribut destinat al finançament de les actuacions de sanejament de l'aigua en els nuclis urbans, i inclou l'evacuació, el tractament i la reutilització de les aigües residuals, i en general de tota la política hidràulica de la CAIB; la recaptació d'aquest cànon s'ha de destinar íntegrament a aquesta finalitat. Hi ha una gran diversitat quant a la dotació d'infraestructures per a la depuració d'aigües residuals entre els diversos municipis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. També hi ha grans diferències entre les necessitats dels II.- Con la finalidad de lograr la adecuada financiación de las actuaciones de la Junta de Aguas, por medio de la presente ley se establece un canon de saneamiento de aguas que, partiendo del dato esencial de que el agua es un bien escaso y de primera necesidad, permita afrontar financieramente el tratamiento unitario de todo el ciclo de ésta: captación, distribución en alta, utilización, recogida de residuales, saneamiento y posterior reutilización. Así, el canon se configura como un tributo destinado a la financiación de las actuaciones de saneamiento del agua en los núcleos urbanos, incluyendo la evacuación, tratamiento y reutilización de las aguas residuales, y en general de toda la política hidráulica de la CAIB, la recaudación del cual debe destinarse íntegramente a esa finalidad. Existe una gran diversidad en cuanto a la dotación de infraestructuras para la depuración de aguas residuales entre los diversos municipios de la Comunidad Autónoma de las Islas L'objecte de la present llei és dotar la Comunitat Autònoma dels adequats mecanismes de finançament de les seves actuacions hidràuliques, i garantir l'efectiva implantació dels serveis de depuració d'aigües residuals i de proveïment dels nuclis urbans, amb la finalitat d’aconseguir una adequada defensa i restauració del medi ambient de les Illes Balears, en el marc constitucional i estatutari. Efectivament, la Constitució reconeix i garanteix (article 2) el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren la Nació espanyola, que no seria efectiva sense l'oportuna autonomia financera garantida per l'article 156 d'aquest cos legal. Aqueixa autonomia financera té com a principis bàsics, recollits en els articles 2 i 6 de la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, sobre Finançament de les Comunitats Autònomes, el de la possibilitat jurídica d'establir tributs propis i el de disposar de mitjans suficients per tal de fer front a les funcions que formen l'àmbit de les seves competències. L’Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears, aprovat per Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, reconeix expressament (article 54) l'autonomia financera de la Comunitat Autònoma per al desenvolupament i execució de les seves funcions, d'acord amb la Constitució, les lleis orgàniques reguladores de la matèria i el mateix Estatut. Així, per una banda, l'Estatut d'Autonomia (article 10, apartats 3, 4, 6 i 9) atribueix a la Comunitat Autònoma competència exclusiva en matèria d'ordenació del territori, obres públiques que no siguin d'interès general de l'estat, règim d'aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regadius, així com el foment i la promoció del turisme, i estableix al seu article 11, apartat 5, la competència de desenvolupament legislatiu i d'execució de la Comunitat Autònoma per establir normes addicionals de protecció del medi ambient, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si pertoca, en els termes que aquesta estableixi. 318 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 diversos municipis en aquesta matèria. No obstant això, es considera que el problema de la degradació de la qualitat de les aigües és un problema social que afecta tots per un igual i que exigeix l'adopció de mesures eficaces que facin front al perill que recau sobre els escassos recursos hidràulics existents, al dany ecològic derivat d'aquests i als riscs sanitaris consegüents. Per això, el cànon creat s'inspira en els principis constitucionals d'igualtat, capacitat econòmica, generalitat, solidaritat i suficiència financera. A causa de la peculiar configuració de les Illes Balears, al fet que la seva economia sigui basada en el turisme i a la pràctica inexistència d'indústries molt contaminants, es pot considerar que tots els abocaments d'aigües residuals tenen similars característiques tècniques, per la qual cosa són, fonamentalment, susceptibles d'un mateix tractament jurídic tributari. El cànon de sanejament s'aplica, doncs, als abocaments d'aigües residuals, tant als efectuats a xarxes de clavegueram públiques o privades, com als que s'efectuen directament al medi receptor natural. Atès que la mesura més directa dels abocaments és representada pel consum d'aigua, aquest cànon s'aplicarà a tots els consums d'aigua subministrats per les empreses o pels serveis municipals, així com als consums captats d'aigües superficials, subterrànies o fins i tot de subministraments procedents de recollida d'aigües pluvials que realitzin els mateixos usuaris. Ara bé, les característiques poblacionals de les Illes que fan que aquestes augmentin extraordinàriament la seva població a determinades èpoques de l’any, obliguen a la inversió en infraestructures molt superiors a les que serien necessàries en condicions normals. Seria injust que inversions especialment costoses a les depuradores necessàries per l’existència d’aquesta població fluctuant fossin finançades fonamentalment pels habitants de les Illes. En base a aquesta idea de justícia, que exigeix tenir en compte les diferents actuacions, juntament a la quota variable s’estableix una quota fixa amb la finalitat d’equilibrar la contribució de la població fluctuant, de les indústries i dels habitants de les Illes al finançament d’obres i serveis igualment necessaris per a tots. Per altra banda, i per tal d'atendre el principi de capacitat econòmica consagrat a l'article 31 de la nostra Constitució s’estableix una bonificació del 75% de la quota fixa a favor del subministrament destinat a consum domèstic quan el subministrament no disposi d'ingressos anuals superiors al salari mínim interprofessional. També per raons de caràcter econòmic, així com de caràcter social, s’estableix a la Llei una exempció respecte de l’aigua consumida en explotacions agrícoles i, per altra banda, un regim transitori de bonificacions, a fi d'evitar una càrrega excessiva sobre els usuaris que consumeixin l'aigua en aquelles zones que no gaudeixin d'un sistema de depuració. Baleares. También existen grandes diferencias entre las necesidades de los diversos municipios en esta materia. Se considera, no obstante, que el problema de la degradacíón de la calidad de las aguas, es un problema social que afecta a todos por igual y que exige la adopción de medidas eficaces que hagan frente al peligro que recae sobre los escasos recursos hidráulicos existentes, al daño ecológico derivado de éstos y a los consiguientes riesgos sanitarios. Por ello, el canon creado se inspira en los principios constitucionales de igualdad, capacidad económica, generalidad, solidaridad y suficiencia financiera. Debido a la peculiar configuración de las Islas Baleares, al hecho de que su economía esté basada en el turismo y a la práctica inexistencia de industrias muy contaminantes, se puede considerar que todos los vertidos de aguas residuales tienen similares características técnicas, por lo que son, en lo fundamental, susceptibles de un mismo tratamiento jurídico tributario. El canon de saneamiento se aplica pues, a los vertidos de aguas residuales, tanto a los efectuados a redes de alcantarillado públicas o privadas, como a los que se efectúan directamente al medio receptor natural. Puesto que la medida más directa de los vertidos está representada por el consumo de agua, el presente canon se aplicara a todos los consumos de agua suministrados por las empresas o por los servicios municipales, así como a los consumos captados de aguas superficiales, subterráneas o incluso de suministros procedentes de recogida de aguas pluviales que realicen los propios usuarios. Ahora bien, las características poblacionales de las Islas que hacen que éstas aumenten extraordinariamente su población en determinadas épocas del año, obligan a la inversión en infraestructuras muy superiores a las que serían necesarias en condiciones normales. Sería injusto que inversiones especialmente costosas en las depuradoras necesarias por la existencia de esta población flotante fueran financiadas fundamentalmente por los habitantes de las Islas. En base a esta idea de justicia, que exige tener en cuenta las diferentes situaciones, junto a la cuota variable se establece una cuota fija con la finalidad de equilibrar la contribución de la población flotante, de las industrias y de los habitantes de las Islas a la financiación de obras y servicios igualmente necesarios para todos. Por otra parte, y para atender al principio de capacidad económica consagrado en el artículo 31 de nuestra Constitución se establece una bonificación del 75% , de la cuota fija a favor del suministro destinado a consumo doméstico cuando el suministrado no disponga de ingresos anuales superiores al salario mínimo interprofesional. También por razones de carácter económico, así como de carácter social, se establece en la ley una exención respecto del agua consumida en explotaciones agrícolas y, por otra parte, un régimen transitorio de bonificaciones, a fin de evitar una carga excesiva sobre los usuarios que consuman el agua en aquellas zonas que no disfruten de un sistema de depuración. III.- La Llei consta de desset articles, ordenats en tres títols, així com de quatre disposicions addicionals, una transitòria i una final. Sota la rúbrica de “Disposicions Generals” s’ocupa el Títol I de la creació del cànon, així com de fixar-ne el fet imposable, l'exempció, la meritació del tribut, els subjectes passius, la base imposable, la quota, la bonificació i la compatibilitat amb altres tributs. III.- La Ley consta de diecisiete artículos ordenados en tres títulos, así como de cuatro disposiciones adicionales, una transitoria y una final. Bajo la rúbrica de “Disposiciones Generales” se ocupa el Título I de la creación del canon, así como de fijar su hecho imponible, exención, devengo del tributo, sujetos pasivos, base imponible, cuota, bonificación y compatibilidad con otros tributos. B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 Després de crear (article 1), el cànon com a tribut que grava l’abocament d'aigües residuals (article 2), davant les dificultats tècniques que suposaria gravar directament l'abocament, i que farien la seva aplicació pràcticament inviable, el fer imposable es connecta amb el consum d'aigua en l’enteniment que aquest representa el millor índex de la qualitat d'aigua abocada per cada usuari. Definir així el fet imposable permet, a més, amb excepció dels supòsits de captació directa de les aigües superficials, subterrànies o pluvials, considerar com a substitut del contribuent (articles 5 i 6) les entitats subministradores, amb la qual cosa queda enormement reduït l’àmbit subjectiu del cànon, facilitar-ne la gestió, en ares d'una major eficàcia i, en conseqüència, assegurar els objectius que persegueix aquesta llei. La tècnica de la repercussió obligatòria garanteix que e cost d’aquest cànon no recaigui, nogensmenys, sobre les entitats subministradores, sinó quo aquestes han de traslladar la càrrega sobre els contribuents, vertaders subjectes passius econòmics, que són els usuaris de l'aigua, en incidir en l’objecte del tribut, això és, en l'abocament d'aigües residuals. Per tal d’assegurar el bon funcionament del cànon es preveu que els transportistes que no puguin justificar haver satisfet el cànon a l'entitat subministradora en el moment d’adquirir l'aigua, es converteixin en autèntics subjectes passius substituts del contribuent juntament amb el subjecte passiu inicialment previst (article 62). Amb caràcter general, la base imposable es determinarà en règim d'estimació directa (article 7), i únicament per a aquells supòsits en els quals, per inexistència de comptador o per no intervenció d'entitat subministradora, pot resultar difícil la determinació de la base en règim d'estimació directa, es preveu un sistema d'estimació objectiva singular, basat en els principis d'igualtat, realitat, eficàcia i simplicitat. Segons l'article 55 de la Llei General Tributària, la quota tributària podrà determinar-se en funció del tipus de gravamen aplicable, segons quantitat fixa assenyalada a l'efecte en els pertinents textos legals, o bé conjuntament per ambdós procediments. Aquesta darrera, pels arguments de justícia anteriorment exposats, és l'opció seguida per aquesta llei, de manera que l'estructura del cànon resulta extremadament elemental, i consta de dues quotes (article 8), una de fixa, que es calcula per aplicació de les tarifes previstes per la llei als corresponents elements tributaris (article 8.3), i una altra, proporcional que s'obtendrà aplicant a la base imposable (l'aigua mesurada en m3, article 7), una determinada quantitat en pessetes (article 8.2). La capacitat econòmica dels contribuents es té en compte mitjançant la bonificació establerta a l'article 9 a favor dels contribuents els ingressos familiars dels quals no superin el salari mínim interprofessional. En defensa dels principis d'igualtat i solidaritat en el sosteniment de les despeses públiques, per un costat, l'article 10 regula la incompatibilitat del cànon amb contribucions especials, taxes o preus públics destinats al finançament de les inversions necessàries per a la implantació i posterior explotació dels sistemes generals, i es comprèn en aquest concepte la conducció de les aigües residuals des de les xarxes de clavegueram locals fins al seu abocament final, un cop que hagin estat tractades; i, per altra banda, la Disposici6 Transitòria única estableix un sistema de bonificacions a favor de les zones que manquin del tractament oportú, fins que no disposin d'un sistema de depuració d'aigües o, en el seu cas, per un període màxim de dos anys. 319 Después de crear (artículo 1) el canon como tributo que grava el vertido de aguas residuales (artículo 2), ante las dificultades técnicas que supondría gravar directamente el vertido, y que harían su aplicación prácticamente inviable, el hecho imponible se conecta con el consumo de agua en el entendimiento de que éste representa el mejor índice de la cantidad de agua vertida por cada usuario. El definir así el hecho imponible permite, además, con excepción de los supuestos de captación directa de las aguas superficiales, subterráneas o pluviales, considerar como sustituto del contribuyente (artículos 5 y 6) a las entidades suministradoras, con lo que queda enormemente reducido el ámbito subjetivo del canon, facilitando su gestión, en aras de una mayor eficacia y, en consecuencia, asegurar los objetivos que esta ley persigue. La técnica de la repercusión obligatoria garantiza que el coste de este canon no recaiga, sin embargo, sobre las entidades suministradoras, sino que éstas deben trasladar la carga sobre los contribuyentes, verdaderos sujetos pasivos económicos, que son los usuarios del agua, al incidir en el objeto del tributo, esto es, en el vertido de aguas residuales. Para asegurar el buen funcionamiento del canon se prevé que 1os transportistas que no puedan justificar haber satisfecho el canon a la entidad suministradora en el momento de adquirir el agua, se conviertan en auténticos sujetos pasivos sustitutos del contribuyente junto con el sujeto pasivo sustituto inicialmente previsto (artículo 6.2). Con carácter general, la base imponible se determinará en régimen de estimación directa (artículo 7), y únicamente para aquellos supuestos en los que, por inexistencia de contador o por no intervención de entidad suministradora, pueda resultar difícil la determinación de la base en régimen de estimación directa, se prevé un sistema de estimación objetiva singular, basada en los principios de igualdad, realidad, eficacia y simplicidad. Según el artículo 55 de la Ley General Tributaria, la cuota tributaria podrá determinarse en función del tipo de gravamen aplicable, según cantidad fija señalada al efecto en los pertinentes textos legales, o bien conjuntamente por ambos procedimientos. Esta última, por los argumentos de justicia anteriormente expuestos, es la opción seguida por la presente ley, de manera que la estructura del canon resulta extremadamente elemental constando de dos cuotas (artículo 8), una fija, que se calcula por aplicación de las tarifas previstas por la Ley a los correspondientes elementos tributarios (artículo 8.3) y otra, proporcional que se obtendrá aplicando a la base imponible (el agua medida en m3, artículo 7), una determinada cantidad en pesetas (artículo 8.2) . La capacidad económica de los contribuyentes se tiene en cuenta mediante la bonificación establecida en el artículo 9 a favor de los contribuyentes cuyos ingresos familiares no superen el salario mínimo interprofesional. En defensa de los principios de igualdad y solidaridad en el sostenimiento de los gastos públicos, por un lado, el artículo 10 regula la incompatibilidad del canon con contribuciones especiales, tasas o precios públicos destinados a la financiación de las inversiones necesarias para la implantación y posterior explotación de los sistemas generales, comprendiéndose en este concepto la conducción de las aguas residuales desde las redes de alcantarillado locales hasta su vertido final, una vez que hayan sido tratadas; y, por otro lado, la Disposición Transitoria única establece un sistema de bonificaciones a favor de las zonas que adolezcan del oportuno tratamiento, hasta tanto dispongan de un sistema de depuración de sus aguas o, en su caso, por un período máximo de dos años. 320 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 Amb idèntiques finalitats de generalitat així com de simplificació administrativa es preveu una única exempció per a l'aigua destinada a explotacions agrícoles (article 3), ateses les especials característiques d'aquest sector, a la vegada que, per tal de facilitar el compliment de les seves obligacions a les entitats subministradores, es trasllada a l'usuari de l'aigua la responsabilitat d'acreditar l'exempció mitjançant la solAlicitud oportuna (article 6.3). En el Títol II, i sota la rúbrica de "Normes de gestió", es regulen la liquidació i els ingressos, les obligacions formals, la gestió i la inspecció, així com el règim de sancions i recursos. Pel que fa a la liquidació i als ingressos, s'opta per la fórmula de la declaració-liquidació o autoliquidació pel subjecte passiu en els termes que reglamentàriament es determinin (articles 11 i 12). Quant a les obligacions formals, la llei es remet a la normativa reguladora de l'IVA, al Pla General de Comptes per a les Entitats Locals i al Codi de Comerç (article 13), sense perjudici de destacar que la comptabilitat de les entitats subministradores ha de ser suficientment expressiva per tal de precisar, en qualsevol moment, l'import del cànon repercutit o repercutible. La gestió, comprovació i inspecció del cànon, així com la imposició de les sancions corresponents, s’encomanen, en harmonia amb la Llei 1/1986, de 5 de febrer, de Finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a la Conselleria d’Economia i Hisenda (article 14), i regeix en matèria de sancions i recursos el disposat a la Llei General Tributària i a les altres disposicions reguladores de la potestat sancionadora de l’Administració i dels recursos i reclamacions davant els òrgans econòmico-administratius de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (articles 15 i 16). El Títol III de la llei s'ocupa de la “Destinació i transferència” del cànon, i reitera, per la seva importància i transcendència, que el cànon de sanejament es crea per finançar les actuacions de política hidràulica de la Junta d’Aigües de Balears i, en conseqüència, les quantitats líquides recaptades per aquest concepte seran transferides en la seva totalitat al pressupost d'aquesta entitat, amb una periodicitat mínima, en els terminis i en la forma que reglamentàriament es determinin. A l'àmbit de les Disposicions Addicionals, mereix especial esment la segona, relativa al dret dels ajuntaments i les entitats públiques que prestin el servei de depuració d'aigües residuals, a ser indemnitzats o recompensats pels costs de conservació, manteniment i explotació que suportin, en els termes que reglamentàriament es determinin. Per últim, la Disposició Transitòria única estableix un règim de bonificacions rei per a les zones que no comptin amb depuradora, amb la finalitat d'evitar una càrrega excessiva sobre els seus usuaris residents. Con idénticos fines de generalidad así como de simplificación administrativa se prevé una única exención para el agua destinada a explotaciones agrícolas (artículo 3), dadas las especiales características de este sector, a la vez que, para facilitar el cumplimiento de sus obligaciones a las entidades suministradoras, se traslada al usuario del agua la responsabilidad de acreditar la exención mediante la oportuna solicitud (articulo 6.3). En el Título II, y baja la rúbrica de “Normas de gestión”, se regulan la liquidación e ingresos, las obligaciones formales, la gestión e inspección, así como el régimen de sanciones y recursos. Por lo que se refiere a la liquidación e ingresos, se opta por la fórmula de la declaración-liquidación o autoliquidación por el sujeto pasivo en los términos que reglamentariamente se determinen (artículos 11 y 12). En cuanto a las obligaciones formales, la ley remite a la normativa reguladora del IVA, al Plan General de Cuentas para las Entidades Locales y al Código de Comercio (artículo 13), sin perjuicio de destacar que la contabilidad de las entidades suministradoras debe ser suficientemente expresiva para precisar, en cualquier momento, el importe del canon repercudido o repercutible. La gestión, comprobación e inspección del canon, así como la imposición de las correspondientes sanciones, se encomiendan, en armonía con la Ley 1/1986, de 5 de febrero, de Finanzas de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, a la Conselleria de Economía y Hacienda (artículo 14), rigiendo en materia de sanciones y recursos lo dispuesto en la Ley General Tributaria y demás disposiciones reguladoras y reclamaciones ante los órganos económico-administrativos de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares (artículos 15 y 16). El Título III de la Ley sc ocupa del “Destino y Transferencia” del canon, reiterando, por su importancia y trascendencia, que el canon de saneamiento se crea para financiar las actuaciones de política hidráulica de la Junta de Aguas de Baleares y, en consecuencia, las cantidades líquidas recaudadas por este concepto serán transferidas en su totalidad al presupuesto de dicha entidad, con una periodicidad mínima, en los plazos y forma que reglamentariamente se determinen. En el ámbito de las Disposiciones Adicionales, merece especial atención la segunda, relativa al derecho de los ayuntamientos y entidades públicas que presten el servicio de depuración de aguas residuales, a ser indemnizados o resarcidos por los costes de conservación, mantenimiento, y explotación que soporten, en los términos que reglamentariamente se determinen. Por último, la Disposición Transitoria única establece un régimen de bonificaciones para las zonas que no cuenten con depuradora, con la finalidad de evitar una carga excesiva sobre los usuarios residentes en las mismas. TÍTOL I- DISPOSICIONS GENERALS. TÍTULO 1.- DISPOSICIONES GENERALES. Article I.- Creació del cànon de sanejament d'aigües. Artículo l.- Creación del canon de saneamiento de aguas. S'estableix un cànon de sanejament d'aigües com a exacció de dret públic exigible en tot el territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al finançament de les actuacions de políotica hidràulica que realitzi la Junta d'Aigües de Balears. Se establece un canon de saneamlcnto de aguas como exacción de derecho público exigible en todo el territorio de la Comunidad Autónoma de las 1slas Baleares para la financiación de las actuaciones de política hidráulica que realice la Junta de Aguas de Baleares. B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 Article 2.- Fet imposable. El fet imposable és constituït per l'abocament d’aigües residuals manifestat a través del consum d'aigües de qualsevol procedència. Article 3. Exempció. 321 Artículo 2.- Hecho imponible. El hecho imponible esta constituido por el vertido de aguas residuales manifestada a través del consumo de aguas de cualquier procedencia. Artículo 3.- Exención. 1.- Restarà exempt l'abocament d'aigües residuals realitzat per les explotacions agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes. 1.- Estará exento el vertido de aguas residuales realizado por las explotaciones agrícolas, ganaderas, forestales o mixtas. 2.- Reglamentàriament, oïda la Conselleria d'Agricultura i Pesca, es determinarà què ha d'entendre's per explotació agrícola, ramadera forestal o mixta a efectes d'aplicacaió d'aquesta exempció, així com el procediment per al seu reconeixement, per la Conselleria d'Economia i Hisenda, a solAlicitud contribuent. 2.- Reg1amentariamente, oída la Conselleria de Agricultura y Pesca, se determinara qué debe entenderse por explotación agrícola, ganadera, forestal o mixta, a efectos de aplicación de esta exención, así como el procedimiento para el reconocimiento de la misma, por la Conselleria de Economía y Hacienda, a solicitud del contribuyente. Article 4.- Meritació. La meritació es produeix en el moment del subministrament de l'aigua o en el de l'obtenció d'aquesta en els supòsits de captació directa per a consum propi. Article 5.- Contribuent. El contribuent és el consumidor de l'aigua. Es considera com a tal el titular del contracte de subministrament o qui per qualsevol altre mitjà adquireixi l'aigua per a consum directe. Article 6.- Substitut del contribuent. Artículo 4.- Devengo. El devengo se produce en el momento del suministro del agua o en el de la obtención de la misma en los supuestos de captación directa para consumo propio. Artículo 5.- Contribuyente. El contribuyente es el consumidor de agua. Se considera como tal al titular del contrato de suministro o a quien por cualquier otro medio adquiera el agua para consumo directo. Artículo 6.- Sustituto del contribuyente. 1.-Resten obligats a l'ingrés del cànon de sanejament, en concepte de substituts del contribuent, les persones o entitats que subministrin l'aigua. A aquests efectes, aquestes queden obligades a cobrar dels usuaris el cànon e sanejament mitjançant la seva repercussió en factura separadament respecte de qualsevol altre concepte. L'obligació d'ingrés del cànon de sanejament neix en el moment de la facturació de l'aigua al client. 1.- Están obligados al ingreso del canon de saneamiento en concepto de sustitutos del contribuyente, las personas o entidades que suministren el agua. A estos efectos, éstas quedan obligadas a cobrar de los usuarios el canon de saneamiento mediante su repercusión en factura separadamente con respecto a cualquier otro concepto. La obligación de ingreso del canon de saneamiento nace en el momento de la facturación del agua al cliente. 2.- L'obligació establerta a l'apartat anterior recaurà sobre els transportistes de l'aigua, que no hagin satisfet el cànon de sanejament a l'entitat subministradora d'aquesta. La satisfacció per part dels transportistes del cànon de sanejament a l'entitat subministradora de l'aigua s'acreditarà mitjançant la factura corresponent en la qual consti la repercussió expressa. 2.- La obligación establecida en el apartado anterior recaerá sobre los transportistas del agua que no hayan satisfecho el canon de saneamiento a la entidad suministradora de la misma. La satisfacción por parte de los transportistas del canon de saneamiento a la entidad suministradora del agua se acreditará mediante la correspondiente factura en la que conste la repercusión expresa. 3.- En el cas d’exempció previst a l'article 3 d'aquesta llei, el substitut del contribuent queda eximit de l'obligació de repercutir sempre que l'usuari li acrediti, en forma que reglamentàriament es determini, la procedència de l'aplicació de l'exempció. Article 7.- Base imposable. 3.- En el caso de exención previsto en el artículo 3de esta ley, el sustituto del contribuyente queda exonerado de la obligación de repercutir siempre que el usuario le acredite, en la forma que reglamentariamente se determine la precedencia de la aplicación de la exención. Artículo 7.- Base imponible. 1.- La base imposable per a la determinació de la quota variable és constituïda per l'aigua consumida mesurada en metres cúbics. 1.- La base imponible para la determinación de la cuota variable está constituida por el agua consumida medida en metros cúbicos. 2.- La base imposable es determinarà en règim d'estimació directa. 2.- La base imponible se determinara en régimen de estimación directa. 322 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 3.- En els supòsits de captació directa, la base imposable podrà determinar-se en règim d'estimació objectiva singular mitjançant la utilització dels signes, índexs o mòduls que es determinin reglamentàriament. Article 8.- Quota. 3.- En los supuestos de captación directa, la base imponible podrá determinarse en régimen de estimación objetiva singular mediante la utilización de los signos, índices o módulos que se determinen reglamentariamente. Artículo 8.- Cuota. 1.- La quota del cànon de sanejament serà constituïda per la suma de la quota variable i la quota fixa. 1.- La cuota del canon de saneamiento estará constituida por la suma de la cuota variable y la cuota fija. 2.- La quota variable serà de 22,47 pessetes el metre cúbic. 2.- La cuota variable será de 22,47 pesetas el metro cúbico. 3.- La quota fixa es determinarà mitjançant l'aplicació dels corresponents elements tributaris d'acord amb les TARIFES MENSUALS següents: 3.- La cuota fija se determinará mediante la aplicación de los correspondientes elementos tributarios de acuerdo con las siguientes TARIFAS MENSUALES: A.- Tarifa domèstica: Per cada habitatge unifamiliar 400 pessetes. B.- Tarifa industrial: B.1.- Tarifa hotelera: B.1.1.- Per cada plaça en establiment hoteler o similar, de 5 estrelles o categoria equiparable 400 pessetes. B.1.2.- Per cada plaça en establiment hoteler o similar, de 4 estrelles o categoria equiparable 300 pessetes. B.1.3.- Per cada plaça en establiment hoteler o similar, de 2 o 3 estrelles o categoria equiparable 200 pessetes. B.1.4.- Per cada plaça en establiment hotelers o similar, d'1 estrella o categoria equiparable 150 pessetes. A.- Tarifa doméstica: Por cada vivienda unifamiliar 400 pesetas. B.- Tarifa industrial: B.1.- Tarifa hotelera: B.1.1.- Por cada plaza en establecimiento hotelero o similar, de 5 estrellas o categoría equiparable 400 pesetas. B.1.2.- Por cada plaza en establecimiento hotelero o similar, de 4 estrellas o categoría equiparable 300 pesetas. B.1.3.- Por cada plaza en establecimiento hotelero o similar, de 2 o 3 estrellas o categoría equiparable 200 pesetas. B.1.4.- Por cada plaza en establecimiento hotelero o similar, de 1 estrella o categoría equiparable 150 pesetas. B.2.- Restaurants, cafeteries i bars: B.2.1.- Per cada establiment on es desenvolupi indústria de restaurant o cafeteria o similars 3.000 pessetes. B.2.2.- Per cada establiment on es desenvolupi indústria de bar o similar 2.000 pessetes. B.3.- D'altres activitats comercials, industrials, professionals o econòmiques en general, no compreses en les tarifes anteriors: B.3.1.- Amb comptador de calibre no superior 20mm.1.600 pessetes. B.3.2.- Amb comptador de calibre superior 20 mm. i que no passi de 40 mm. 12.000 pessetes. B.3.3.- Amb comptador de calibre superior 40 mm. i que no passi de 60 mm. 24.000 pessetes. B.3.4.- Amb comptador de calibre superior 60 mm. 70.000 pessetes. B.2.- Restaurantes, cafeterías y bares: B.2.1.- Por cada establecimiento donde se desarrolle industria de restaurante o cafetería o similar 3.000 pesetas. B.2.2.- Por cada establecimiento donde se desarrolle industria de bar o similar 2.000 pesetas. C.- Quan en un mateix local coincideixin distintes activitats, s'aplicarà per a totes elles la tarifa més elevada. B.3.- Otras actividades comerciales, industriales, profesionales o económicas en general, no comprendidas en las tarifas anteriores: B.3.1.- Con contador de calibre no superior a 20 mm. 1.600 pesetas. B.3.2.A Con contador de calibre superior a 20 mm. y que no pase de 40 mm. 12.000 pesetas. B.3.3.- Con contador de calibre superior a 40 mm. y que no pase de 60 mm. 24.000 pesetas. B.3.4.- Con contador de calibre superior a 60 mm. 70.000 pesetas. 4.- Les quotes especificades a les lletres anteriors són incompatibles entre si. C.- Cuando en un mismo local coincidan distintas actividades, se aplicará para todas ellas la tarifa más elevada. 5.- Tant la quota variable regulada en el número 2 d'aquest article, com les tarifes establertes en el número 3, podran ser modificades per les Lleis de Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 4.- Las cuotas especificadas en las letras anteriores son incompatibles entre sí. 5.- Tanto la cuota variable regulada en el número 2 de este artículo, como las tarifas establecidas en el número 3, podrán ser modificadas por las Leyes de Presupuestos Generales de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares. B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 Article 9.- Bonificació. 1.- S'estableix una bonificació del setanta-cinc per cent de la quota fixa corresponent a habitatges unifamiliars quan el contribuent no disposi d'ingressos anuals atribuïbles a la unitat familiar superiors al salari mínim interprofessional. 2.- La bonificació operarà per via de devolució, amb caràcter anual. 3.- Reglamentàriament s’establiran els requisits per a la justificació dels ingressos anuals de la unitat familiar, solAlicituds de devolució i procediment per tal de dur-la a efecte. Article10.- Compatibilitat i incompatibilitat amb altres exaccions. 323 Artículo 9.- Bonificación. 1.- Se establece una bonificación del setenta y cinco por ciento de la cuota fija correspondiente a viviendas unifamiliares cuando el contribuyente no disponga de ingresos anuales atribuibles a la unidad familiar superiores al salario mínimo interprofesional. 2.- La bonificación operara por vía de devolución, con carácter anual. 3.- Reglamentariamente se establecerán los requisitos para la justificación de los ingresos anuales de la unidad familiar, solicitudes de devolución y procedimiento para llevarla a término. Artículo 10.- Compatibilidad e incompatibilidad con otras exacciones. 1.- El cànon de sanejament és compatible amb qualsevol altra exacció, que pugui recaure sobre l’aigua, sempre que no gravi el mateix fet imposable. En particular és compatible amb la taxa de clavegueram. 1.- El canon de saneamiento es compatible con cualquier otra exacción que pueda recaer sobre el agua, siempre que no grave el mismo hecho imponible. En particular es compatible con la tasa de alcantarillado. 2.- No obstant el disposat a l'apartat anterior, el cànon serà incompatible amb la imposició de contribucions especials destinades a finançar instalAlacions i obres de depuració entenent aquestes les de transvasament d'aigües residuals des de la xarxa de clavegueram fins a l'estació depuradora-, així com amb qualsevol taxa o preu públic destinats a costejar l'explotació, la conservació i el manteniment de les referides instalAlacions. 2.- No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, el canon será incompatible con la imposición de contribuciones especiales destinadas a financiar instalaciones y obras de depuración -comprendiendo dentro de éstas las de trasvase de aguas residuales desde la red de alcantarillado hasta la estación depuradora-, así como con cualquier tasa o precio público destinados a costear la explotación, conservación y mantenimiento de las referidas instalaciones. TÍTOL II.- NORMES DE GESTIÓ. TÍTULO II.- NORMAS DE GESTIÓN. Article 11.- Liquidació i ingressos. Artículo 11.- Liquidación e ingresos. El cànon s’ingressarà mitjançant el sistema de declaracióliquidació formulada pel substitut del contribuent en els terminis i formes que es determinin reglamentàriament. En canon se ingresará mediante el sistema de declaración-liquidación formulada por el sustituto del contribuyente en los plazos y formas que se determinen reglamentariamente. Article 12.A Ingrés directe pel consumidor. Artículo 12.- Ingreso directo por el consumidor. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a l’ingrés directe pel consumidor del cànon de sanejament en els casos en què aquest no obtengui l'aigua de cap empresa subministradora o transportista. S'entendrà que succeeix així quan el consumidor no sigui connectat a la xarxa de proveïment d'aigües i no aporti les factures amb la corresponent repercussió del cànon de sanejament si afirma que la rep d'algun particular o transportista. En aquests casos la base imposable es determinarà pel procediment d'estimació objectiva singular, amb aplicació dels signes, índexs o móduls que es determinin reglamentàriament en base als principis de realitat, eficàcia i simplicitat, de manera que es garanteixi la igualtat entre tots els contribuents. Reglamentàriament es podrà establir que en aquests supòsits es realitzi conjuntament l'ingrés del cànon corresponent en un periode de fins a un any natural. Article 13.- Obligacions formals. 1.- Sense perjudici de l'establert en el Codi de Comerç i en la normativa de l'Impost sobre el Valor Afegit, la comptabilitat dels substituts del contribuent haurà de permetre determinar, en tot moment, amb precisió, l'import del cànon de sanejament Reglamentariamente se determinará el procedimiento para el ingreso directo por el consumidor del canon de saneamiento en los casos en que éste no obtenga el agua de ninguna empresa suministradora o transportista. Se entenderá que sucede así cuando el consumidor no esté conectado a la red de abastecimiento de aguas y no aporte las facturas con la correspondiente repercusión del canon de saneamiento si afirma recibirla de algún particular o transportista. En estos casos la base imponible se determinará por el procedimiento de estimación objetiva singular, con aplicación de los signos, índices o módulos que se determinen reglamentariamente en base a los principios de realidad, eficacia y simplicidad, de manera que garantice la igualdad entre todos los contribuyentes. Reglamentariamente se podré establecer que en estos supuestos se realice conjuntamente el ingreso del canon correspondiente a un período de hasta un año natural. Artículo 13.- Obligaciones formales. 1.- Sin perjuicio de lo establecido en el Código de Comercio y en la normativa del Impuesto sobre el Valor 324 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 precedent, així com el compliment per aquests de la seva obligació de repercussió. En general, seran aplicables als substituts del contribuent les obligacions formals, registrals i de facturació regulades a la normativa sobre l'IVA. 2.- Quan l'entitat subministradora sigui una Administració local o institucional, el cànon repercutit als usuaris, així com el seu ingrés a la Comunitat Autònoma, es comptabilitzarà en compte especifica d'acord al Pla General de Comptes per a les Entitats Locals, aprovat pel Ministeri d'Economia i Hisenda en desenvolupament de l'article 184.2 de la Llei 39/1988 de 28 de desembre, sobre Hisendes Locals. Article 14.- Gestió i inspecció. La gestió, comprovació i inspecció del compliment de les obligacions establertes en aquesta llei, així com la imposició de les sancions reglamentàries, correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda. Article 15.- Sancions. Les infraccions tributàries ,seran qualificades i sancionades d’acord al disposat a la Llei General tributària i d’altres disposicions complementàries o concordants que regulen la potestat sancionadora de l'Administració Pública en matèria tributària. Article 16.- Recursos. Contra els actes administratius en aquesta matèria es podrà interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició o directament reclamació davant els òrgans econòmico-administratius de la CAIB. Añadido, la contabilidad de los sustitutos del contribuyente deberá permitir determinar, en toda momento, con precisión, el importe del canon de saneamiento procedente, así como el cumplimiento por los mismos de su obligación de repercusión. En general, serán aplicables a los sustitutos del contribuyente las obligaciones formales, registrales y de facturación reguladas en la normativa sobre el IVA. 2.- Cuando la entidad suministradora sea una administración local o institucional, el canon repercutido a los usuarios, así como su ingreso a la Comunidad Autónoma, se contabilizará en cuenta específica de acuerdo al Plan General de Cuentas para las Entidades Locales, aprobado por el Ministerio de Economía y Hacienda en desarrollo del artículo 184.2 de la Ley 39/1988, de 28 de diciembre, sobre Haciendas Locales. Artículo 14.- Gestión e inspección. La gestión, comprobación e inspección del complimiento de las obligaciones establecidas en esta ley, así como la imposición de las reglamentarias sanciones, corresponde a la Conselleria de Economía y Hacienda. Artículo 15.- Sanciones. Las infracciones tributarias serán calificadas y sancionadas de acuerdo a lo dispuesto en la Ley General Tributaria y demás disposiciones complementarias o concordantes que regulan la potestad sancionadora de la Administración Pública en materia tributaria. Artículo 16.- Recursos. Contra los actos administrativos en esta materia se podrá interponer, con carácter potestativo, recurso de reposición o directamente reclamación ante los órganos económicoadministrativos de la CAIB. TÍTOL III.- DESTINACIÓ I TRANSFERÈNCIA. TÍTULO III.- DESTINO Y TRANSFERENCIA. Article 17.- Artículo 17.- 1.- El cànon de sanejament es destinarà íntegrament al finançament de les actuacions de política hidràulica que realitzi la Junta d'Aigües de Balears. 1.- El canon de saneamiento se destinará íntegramente a la financiación de las actuaciones de política hidráulica que realice la Junta de Aguas de Baleares. 2.- Els ingressos pressupostats per cànon de sanejament seran transferits en la seva totalitat, un cop reduïts els costs de gestió, al Pressupost de la Junta d'Aigües de Balears, amb una periodicitat mínima mensual, en els termes que reglamentàriament es determinin. 2.- Los ingresos presupuestados por canon de saneamiento serán transferidos en su totalidad, una vez reducidos los costes de gestión, al presupuesto de la Junta de Aguas de Baleares, con una periodicidad mínima mensual, en los términos que reglamentariamente se determinen. DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONES ADICIONALES.- Primera.- Primera.- S'autoritza el Govern per tal que, a proposta dels Consellers d'Economia i Hisenda i d'Obres Públiques i Ordenació del Territori, dicti les disposicions necessàries per a l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta llei. Se autoriza al Govern para que, a propuesta de los Consellers de Economía y Hacienda y de Obras Públicas y Ordenación del Territorio, dicte las disposiciones necesarias para la aplicación y el desarrollo de esta ley. B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 Segona.Els ajuntaments i les entitats públiques que prestin el servei de depuració d'aigües residuals, tendran dret a ser indemnitzats pels costs de conservació, manteniment i explotació que suportin en la forma i sota les condicions que reglamentàriament aprovi el Govern balear, a proposta del Conseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori i amb informe previ de la Junta d'Aigües de Balears. Tercera.- Creació de llocs de feina. 1.- Per a la gestió, comprovació i inspecció del tribut, afectes a la Direcció General d'Hisenda, s'aprova la relació de llocs de feina següents: A) Serveis Centrals: - 1 Cap de servei: grup A. Llicenciat en Dret, Ciències Econòmiques o Empresarials. - 1 Cap de Negociat: grup B. Diplomat en Ciències Econòmiques o Empresarials. - 1 Administratiu: grup C. - 2 Auxiliars administratius: grup D. B) Servei Territorial de Menorca: - 1 Administratiu: grup C. C) Servei Territorial d'Eivissa: - 1 Administratiu: grup C. 2.- Per a la inspecció, vigilància i control dels aprofitaments hidràulics subjectes al fet imposable del cànon de sanejament i d'altres matèries relacionades, afectes a la Junta d'Aigües de Balears, s'aprova la relació de llocs de feina següent: - 1 Cap de Servei: grup A. Enginyer de Camins, Canals i Ports o de Mines o Llicenciat en Dret, en Ciències Econòmiques o en Ciències Empresarials. - 1 Cap de Secció: grup A o B. Enginyer de Camins, Canals i Ports o de Mines o Llicenciat en Dret, en Ciències Econòmiques o en Ciències Empresarials o Enginyer Tècnic d'Obres Públiques o de Mines o Diplomat en Ciències Econòmiques o Ciències Empresarials. - 1 Cap de Negociat: grup B. Enginyer Tècnic d'Obres Públiques o de Mines o Diplomat en Ciències Econòmiques o en Ciències Empresarials. - 1 Administratiu: grup C. - 2 Auxiliars Administratius: grup D. - 3 vigilants, amb residència a Mallorca. - 1 vigilant, amb residència a Menorca. - 1 vigilant, amb residència a Eivissa. Quarta.Tendran caràcter supletori de les disposicions contingudes en aquesta Llei, la Llei General Tributària i les disposicions generals de Dret Administratiu, així com els preceptes de Dret Comú. 325 Segunda.Los ayuntamientos y entidades públicas que presten el servicio de depuración de aguas residuales, tendrán derecho a ser indemnizados por los costes de conservación, mantenimiento y explotación que soporten, en la forma y bajo las condiciones que reglamentariamente apruebe el Govern balear, a propuesta del Conseller de Obras Públicas y Ordenación del Territorio y previo informe de la Junta de Aguas de Baleares. Tercera.- Creación de puestos de trabajo. 1.- Para la gestión, comprobación e inspección del tributo, afectos a la Dirección General de Hacienda, se aprueba la siguiente relación de puestos de trabajo: A) Servicios Centrales: - 1 Jefe de servicio: grupo A. Licenciado en Derecho, Ciencias Económicas o Empresariales. - 1 Jefe de negociado: grupo B. Diplomado en Ciencias Económicas o Empresariales. - 1 Administrativo: grupo C. - 2 Auxiliares administrativos: grupo D. B) Servicio Territorial de Menorca: - 1 Administrativo: grupo C. C) Servicio Territorial de Eivissa: - 1 Administrativo: grupo C. 2.- Para la inspección, vigilancia y control de los aprovechamientos hidráulicos sujetos al hecho imponible del canon de saneamiento y demás materias relacionadas, afectos a la Junta de Aguas de Baleares, se aprueba la siguiente relación de puestos de trabajo: - 1 Jefe de servicio: grupo A. Ingeniero de Caminos , Canales y Puertos o de Minas o Licenciado en Derecho, Ciencias Económicas o Ciencias Empresariales. - 1 Jefe de sección: grupo A o B. Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos o de Minas o Licenciado en Derecho, Ciencias Económicas o en Ciencias Empresariales o Ingeniero Técnico de Obras Públicas o de Minas o Diplomado en Ciencias Económicas o en Ciencias Empresariales. - 1 Jefe de negociado: grupo B. Ingeniero Técnico de Obras Públicas o de Minas o Diplomado en Ciencias Económicas o en Ciencias Empresariales. - 1 Administrativo: grupo C. - 2 Auxiliares administrativos: grupo D. -3 vigilantes, con residencia en Mallorca. - 1 vigilante, con residencia en Menorca. - 1 vigilante, con residencia en Eivissa. Cuarta.- Normas supletorias. Tendrán carácter supletorio de las disposiciones contenidas en la presente ley, la Ley General Tributaria y las disposiciones generales de Derecho Administrativo, así como los preceptos de Derecho Común. 326 B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre del 1991 DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA.Amb caràcter transitori s'estableix una bonificació durant un període màxim de dos anys des de l’entrada en vigor del cànon de sanejament, sobre les quotes acreditades dins de l'àmbit territorial d'aquelles zones que no comptin amb depuradora. Aquesta bonificació serà del 70% de la quota íntegra durant el primer any i del 40% durant el segon any, i queda suprimida en tot cas, des del moment que aquelles zones comptin amb depuradora en servei. Reglamentàriament es determinaran les zones on, per no comptar amb depuradora, serà d'aplicació aquesta bonificació. DISPOSICIÓN TRANSITORIA.Con carácter transitorio se establece una bonificación, durante un período máximo de dos años desde la entrada en vigor del canon de saneamiento, sobre las cuotas devengadas dentro del ámbito territorial de aquellas zonas que no cuenten con depuradora. Esta bonificación será del 70% de la cuota íntegra durante el primer año y del 40% durante el segundo año, quedando suprimida, en todo caso, desde el momento en que aquellas zonas cuenten con depuradora en servicio. Reglamentariamente se determinarán las zonas en que, por no contar con depuradora, será de aplicación esta bonificación. DISPOSICIÓ FINAL.DISPOSICIÓN FINAL.Aquesta Llei entrarà en vigor dia l de gener del 1992. La presente ley entrará en vigor día 1 de enero de 1992. Palma, a dia 17 d'octubre del 1991. El President: Gabriel Cañellas i Fons. El Conseller d'Economia i Hisenda: Alexandre Forcades i Juan. El Conseller d'Obres Públiques i Ordenació del Territori: Jeroni Saiz i Gomila. Palma, 17 de octubre de 1991. El Presidente: Gabriel Cañellas Pons. El Conseller de Economía y Hacienda: Alexandre Forcades Juan. El Conseller de Obras Públicas y Orden. del Territorio: Jeroni Saiz Gomila. B.O.P.I.B. núm. 9 - 26 d'octubre de 1991 327