Las futuras elecciones

AÑO I
JUEVES 1 5 MAYO 1 9 3 0
Redacción y Administración
Rambla San Isidro, 41. — Teléfono 32
DIARIO
N.»
PRBCIOSi
POLÍTICO
Igualada, 2'50 ptas. al mes
Resto de España, 3 pesetas
Número suelto 10 cts. Atrasado 90 cts.
Se admiten esquelas hasta las cinco de la tarde
ULTÍMA HORA
Las futuras elecciones
ULTIMA HORA
De Barcelona
POR
TBLÉFONO. — DK NUESTRO
REDACTOR ESPECIAL
AUDIENCIA ESPECIAL
DEI< C A P I T Á N G E N E R A L
Después d e la visita que esta mañana h a efectuado el Infante Don
Carlos a los cuarteles de Infantería
de plaza y montaña, h a recibido e n
audiencia especíalísima al conocido
letrado y gentilhombre d e S. M . ,
D. Pablo Víla San-Juan. Por la
tarde, el Capitán General h a marchado hacía Mataró para visitar el
Cuartel de Artillería de dicha ciudad.
VIAJEROS ILUSTRES
Mañana llegarán los Condes d e
Zamosky, hijos del Capitán General, el Infante Don Carlos.
PERMISO
DENEGADO
El Gobernador interino no lia
autorizado la conferencia que debía
dar esta noche el teniente d e Alcalde señor Rocha, sobre la gestión de
la minoría radical en el Ayuntamiento.
El Gobierno del General Berenguer no desdice por
aliora la fecha fijada desde un principio para las elecciones ; se dijo que sería por los últimos meses del presente año y por la rapidez con que se establecen disposiciones para comprobar las listas del censo y para
¡os preparativos necesarios, es de creer que no pasaremos el año actual sin que nuevamente la voluntad del
pueblo se manifieste y eleve a los escaños del Senado
y Congreso a sus representantes y fiscaUzadores, que
tenga en la provincia sus dipiutados, y que en los Consejos vuelvan los ediles a ser la representación genuina
dc los ciudadanos.
Nosotros pediríamos aunque ello parezca prenuituro en las esferas gubernamentales la mayor ecuanimidad, el puritanismo más meticuloso en la preparación de las elecciones, al efecto de que de las urnas
.surja la voluntad del pueblo, sin que haya influido en
ella los caciquismos ni haya podido ser coaccionada
por los mil resortes de que se dispone desde el Poder.
Pero también a la vez solicitaríamos del Pre.sidente
del Consejo—y ello es mucho más delicado—que impida pueda arrastrarse al pueblo hacia determinada
tendencia por uno de estos arranques psicológicos que
tienen siempre las multitudes ; que no sea posible que
el pueblo vaya a los comicios ilusionado por la fogosidad de una utopía o enardecido por unos gritos,
que luego serían los mismos electores los primeros en
lamentar..En París cuando h declaración de guerra
50
De Madrid
con Alemania gritaba el pueblo en uno de estos arranques ¡ .'\ Berlín ! y hoy, cuando las consecuencias de
aquellos gritos se ¡m visto lo dolorosos que eran, guardan bajo el Arco de Triunfo la llama perenne del
recuerdo ,para que les sirva de escarmiento, pues los
ardores bélicos se pagan con sangre y aro, y a veres
hasta con la ruina de la nación.. A las elecciones no
hay que ir a fuerza de gritos, no debe llevarse al pueblo entre los pliegues de una bandera áe rebeldía o
bai o lo impresión de los cantos de un himno, sino
serenamente, pausadamente, bajo el convencimiento de
un programa completo, sabiendo con exactitud como
va a desenvolverse toda una actuación.
POR
TELÉFONO. — DE NUESTRO
REDACTOR H.SPECIAL
L A FAMILIA REAL
EN LAS CARRERAS
La Família Real y el Presidente
del Consejo marcharon a Aranjuez,
almorzando en el Hipódromo y asistiendo a las carreras de caballos que
allí se han celebrado.
CLAUSURA D E L CONGRESO
INTERNACIONAL DE F E RROCARRILES
Desde el Ministerio de la Gobernación
puede
hacerse mucho para que la voluntad del pueblo salga
expresiva, clara y verídica de las urnas electorales;
puede evitarse muy bien que el elector vote deslumhrado por la estridencia de una propaganda chillona y
atrevida; y haciéndolo se logrará que de las votaciones
se obtenga la verdadera expresión de lo que quiere el
pueblo, dc lo que dice en su convencimiento y no el
resultado de un enardecimiento que luego el mismo
pueblo .sería el primero en lamentar.
Este mediodía ha tenido lugar en
el Palacio del Senado, la clausura
del Congreso Internacional de F e rrocarriles, presidiendo el acto el
Príncipe de Asturias y el Ministro de Fomento.
El Presidente del Congreso, señor Gaytan de Ayala, pidió un vo-\
to de gracias para el Príncipe, lo
que fué aceptado estallando u n a
gran ovación.
Se acordó que el próxiiiio Congreso se celebre en el Cairo, el
año 1 9 3 3 .
Las futuras elecciones deben caracterizarse por la
profundidad de los programas, por la serenidad de la
propaganda y sobre todo por la formalidad y convencimiento de los electores.
DESPACHO CON E L R E Y
COMISIÓN DE I N G E N I E R O S
E n el rápido de Bilbao ha llegado una comisión compuesta de diez
ingenieros Híspano-Amerícanos.
. LA H U E L G A DE MOSAÍSTAS
Segiin datos oficiales, la huelga
de mosaístas sigue en igual estado.
E n la fábrica de los señores Escofet entraron algunos obreros al
trabajo. Parece ser que los huelguistas, para decidir su actitud futura, aguardan la reunión que mañana tendrá el Comité Paritario del
ramo, en la cual se tomarán acuerdos relativos al conflicto.
ILUMINACIONES
El Alcalde, señor Conde de
Güell h a efectuado algunas visitas
a diferentes casas d e particulares,
para interesarles que iluminen, durante los días de la estancia de los
Reyes en Barcelona, las fachadas
de sus edificios.
A dicho fin, todos los propietarios pueden efectuar los trabajos
que crean convenientes para la iluminación de los edificios, sin que
para ello tengan que pagar arbitrio alguno ni pedir permiso.
maieiiiiiiiiiiiiiiiiiiüiiiiiii
3UXN TÛRK03A MOTLLÓ
D e l M e r c a d o Libre d e V a l o r e s
Corredor de Cambio y Bolsa
Teléfono 13090-13098-13099
Jovellano». 9 . 1.». B A R C E L O N A
TEMES
POLÍTICS
Els q u e e n c a r a n o t e n í e m vint-^i-cinc a n > s
La literatura antibèl·lica, apareguda després de la guerra mundial
i posada en boga entre el gran pviblic per mitjà de les fabuloses edicions de la novella alemanya—tant
poc novella i tant poc alemanya—
titulada Res de nou a l'Oest, i continuada per els successius èxits de
altres mostres d'aquesta especialitat literària, entre els que s'hi
compten els que obtingueren Els
que no havem estat a la guerra, Les
alambrades, i especialment els que
encara no teníem, dotze anys, ens
ha donat una idea i un títol, aquest
és el que encapçala aquest article
i l'idea és la q u e seguidament exposem.
Des del 1 3 de setembre de 1 9 2 3
fins ara, hi ha hagut u n nombre
considerable de catalans que h a n
complert els vint-i-cinc anys, guanyant, a l'arribar-hi, la majoria d e
edat civil i política, i a m b ella el
dret d'intervenir activament en la
administració de la cosa píiblica.
No obstant lo dit, per les anormals circumstàncies en què des de
l'esmentada data es trobava Espanya, i, per tant, Catalunya, a l'arribar a aquesta fita divisòria, transcendental dins la vida social i política de tots els que formem part—
a pèsaf nostre — d'aquesta generació d e la Dictadura, aquells drets
reconeguts en els textos fonamentals no ens serviren de res.
É s ben cert que, si tal com deien,
hi havia corrupció en la política passada, potser per deixadesa dels mateixos ciutadans o per manca de
capacitat cn cls elegits, la culpa mai
podia raure damunt dels que enc a r a no ens havíem pogut interessar per l'administració del p a í s ;
n i e s no és menys cert que jamai,
d u r a n t aquest lapse de gairebé set
llargs anys, ningú s'ha recordat de
nosaltres, ni en les crítiques ni en
les lloances.
Havem estat els m é s castigats,
puix la punició ens vé, n o per ço
que havem fet, pogut fer o deixar
de fer, sinó precisament per ço que
110 podíem fer i per ço que després
no .se'ns h a deixat fer.
Crec que potser per això, perquè
injustament havem sentit el pes d e
aquesta interdicció violenta i cruel,
ens havem adonat més de les conseqüències de la Dictadura, i per
ço és també que ens aprestem a donar al poble fe d e nostra vida.
Cal que els q u e aspirin a representar políticament al poble, n o se
oblidin d'aquesta generació, el pols
de la qual n o h a estat encara pres,
i q u e comprenguin q u e molts dels
que la formen ja h a n passat la trentena d'anys, i q u e si són dintre de
les branques del saber i del treball
veritables homes capacitats per a
tot, també políticament esperen
que se'ls tingui e n compte.
El retràs amb què ens hauran arribat drets i accions que abans dels
fets esmentats eren patrimoni de
tots, fins dels analfabets, ens donen
una reflexió que cal tenir en compte, i crec que la majoria dels q u e
ens trobem en aquest cas, al fer-ho
avinent, no deixem de compendre
la responsabilitat que tenim davant
vostre. Precisa, doncs^ que els u n s
i els altres, recordant-nos de tot ço
(|ue ha passat, procurem demostrar
que aquell càstic n o podia resar
amb nosaltres, i que jamai els que
havem vingut de dret a ésser ciutadans d u r a n t aquest trist període, no
caurem en la comissió del greu pecat polític de desinterès o deixadesa en el compliment dels deures de
ciutadania.
Despacharon con S. M. los ministros de Economía e Instrucción
Pública. El primero dijo que los
Decretos de su departamento carecían de interés.
El de Instrucción ha manifestado (|ue el Rey había firmado tres
Decretos de importancia : Uno disponiendo que desaparezcan las .secciones regionales de la Academia
Española. Los actuales académicos
quedan como vitalicios.
Otro Decreto creando el Patronato de la Biblioteca Nacional, q u e
preside el Conde de la Mortera, y
son nombrados vocales los señores
JOAN A . PAMIAS
González A n i e s u a , R e y Pastor, G o n
zález Quijano, Zaragueta, Doctores
Marañón y Mariscal, Anierico Castro, Sainz Rodríguez y el D u q u e
Fernán-Núñez.
Y por último, otros Decretos concediendo la Gran Cruz de Alfonso X I I I , al vizconde de Casa Aguílar y al subdito argentino Carlos
Beristeín.
3
S
COSILLAS
O
•o
¡¡IN MEMORIAMü
m
t<
X
D i c e el H e r a l d o t o d o s l o s d í a s :
"Los Ayuntamientos rurales, en m a n o s d e l o s dicfadorzuelos d e la
U.
P.
han quedado
de los absurdos
hipotecados para
empréstitos
muchos
concertados,
y
años, a
consecuencia
sus haciendas
tardarán
muchísimo tiempo en normalizarse".
Conforme;
salvado
pero,
hay otros,
donde
aunque
milagrosamente, ha quedado hipotecada
tampoco
se
haya
c
(i
OQ
O
•O
la vergüenza, también
(O
3
para mucho tiempo.
¡Y e s t o
la Hacienda
I
(O
hay q u e olvidarlo!
Jueves, 1 5 mayo 1 9 3 0
EL DIA D E IGUALADA
Página 2
CRÓNICA LOCAL
units, l'obra de la Biblioteca P ú blica, i tot entusiasmat explica el
gran moviment d'aquest Centre
Cultural, que veient el gran èxit
obtingut a Igualada, pensaven esc o n d ^ n a c i ó de la generació actual tablir-ne d'altres.
I N A J O R N A B E E MIELORA
d'igualadins i de les que vindran,
A la una ha tingut lloc Pacte de
En el Saló d e Sessions de c a la
i
VITAL
descubrir les dues plaques d e Sant
Ciutat, es reuniren, ahir vespre, els
* * *
Isidre a la Rambla. L'Alcalde sepropietaris i veïns afectats per la
nyor Lladó, ha pronunciat parauGRANDIOSA F E S T A PER A EA
millora de l'aterrament d e l'illa de
les de gran amor a Igualada i a les
COL-EOCACIO D ' U N A PRIcases que hi ha entre una bandada
seves tradicions. E n mig d'aplauM E R A P E D R A I DESCOBRIdel carrer Bonanova i Font Vella.
diments i música s'ha corregut el
M E N T D E L E S PLAQUES A
Presidí la reunió, el batlle senyor
vel que tapava dites plaques a m b el
LA RAMBLA
Eladó, amb els regidors, senyors
nom de Sant Isidre, q u e significaBorràs, Bas i Jordi i Riba.
va llibertat, ciutadania, retorn a la
En aquesta diada tan assenyalaEs donà compte, en primer terdignitat igualadina.
da de Sant Isidre, la Cambra Agríme, del nombre de metres que comvS'han ballat, després. Sardanes
prenen els edificis millorats, i que cola Oficial d'Igualada i sa Comaral
Círcol Mercantil, i en el mateix
ca, ha fet escaure la festa de la colpugen a 2 2 8 , calculant-se que, atés
Círcol
ha tingut lloc l'àpat que s'ha
locació d e la primera pedra per al
aquest metratge, tocarà uns 3 0 duvist animadíssim, figurant-hi 300
seu nou local social.
ros per metre lineal a quiscun dels
comensals.
¡ Bella i fecunda pensada ! Ajunpropietaris.
A l'escenari, hi havia a la presitar l'esperit religiós amb el daler de
Un dels propietaris preguntà sí
dència
el senyor Ollé, diputat Oliprosperitat
agrícola.
era obligatori contribuir a la millova,
el
passant
del senyor Vidal i
Durant
tot
el
matí
s'ha
notat
un
ra. Se li contestà que si l'AjuntaGuardiola,
senyor
Torruella, i algran
moviment
e
n
nostra
Ciutat,
ment així h o volia, així seria, com
tres
personalitats.
El
menú, servit
provinent
de
les
persones
que's
prol'Ajuntament de Barcelona bo eximolt
bé
per
l'Hotel
Univers,
h a siposaven
assistir
a
la
festa.
gí als propietaris del carrer de Balgut
com
segueix
:
Entreteniments
L'Ofici, solemne, i amb una germes contribuir per la millora de
rariats, Filet de badellaamb
bolets,
nació com en les diades de Festa
supressió del tren de Sarrià i fer-lo
IJagosta
amb
salsa
maionesa
i verMajor i Sant Crist. Ha sigut cansubterrani ; emperò, que amb tot i
da,
l^ollastre
rostit,
Dolceria
selectada la missa «Cunctipotens», del
això, calia que's fes lo que's preteta.
Fruita
variada,
Formatge
d'Homestre mossèn Josep Maria Padró,
nia amb harmonia d e tots.
landa,
Cafè,
Anís
del
Noia,
Cigars
prevere, organista de la catedral de
Hi hagué un veí que donà una
Havans, Vins: Alella marfil, XamGirona, el qual hí era present,
idea bonica, consistent en que
pany
Canals Nuhiola extra mig
amb elements musicals també de la
aquell propietari que no pogués
dolç.
capital. El sermó, a càrrec del Pare
pagar la fkart que lí correspongués
E n l'hora dels discursos, parlà
Bru d'Igualada, ba sigut d'una unen definitiva, o no volgués pagaren
Francesc Riba, donant les gràció
notabilíssima,
elogiant
la
feina
la, se'n fes càrrec l'Ajuntament
cies
per haver assistit representadel
pagès,
i
posant-la
a
una
altura
en la següent forma : que fos decions
i autoritats. Parla de la seva
envejable,
per
la
seva
alta
missió
clarat el valor actual de la finca, í
actuació
d u r a n t el temps que ha essocial.
Exhortà
als
oïents
a
manteel que posseirà quan serà feta la
tat
treballant
en la Caixa. F a renir-se
fidels
a
l'Església
de
Jesumillora ; la diferència o plus valia
marcar
que
en
el propi local del
crist,
única
que
sap
els
secrets
de
la
que passés a ésser d'exclusiva proMercantil
fou
posada
la primera pevida
temporal
i
eterna.
pietat de l'Ajuntament a canvi de
dra de cultura agrícola i espanyola,
Tot seguit d'acabat l'Ofici, les
les despeses que lí ocasionarà profent la Unió de Vinyaters d e CataAutoritats, representants de la
porcionalment l'aterrament. Fou
lunya. I aquella Unió es va escamCambra i públic, s'han dirigit al
aquesta orientació ben rebuda.
par i desenrotllar arreu d ' E s p a n y a .
lloc indicat per a la coUocació de
Un altre veí insistí en demanar
Remercia les proves de confiança de
la primera pedra.
dels regidors presents si efectivatots quants l'han aïdat d u r a n t 2 4
A la Rambla, que té per nom el
ment s'bi faria mercat, i que potser
de l'eminent dramaturg Àngel Gui- a n y s en la seva tasca. Recorda a
caldria que l'Ajuntament prengués
merà, la Cambra Agrícola ha ad- J a u m e Roca, com iniciador de la
abans de complementar les gestions
g r a n obra de la Cambra, i exhorta
quirit el terreny per a construir el
un acord en ferm en tal sentit, puix
a perseverar fidels a ¡3 Cambra que,
seu nou local, punt immillorable
creia que en cas afirmatiu, l'aporcom una mare, abraça a tota la paper a les seves relacions industrials,
tació seria més abundant.
gesia d'Igualada i sa Comarca.
comercials i comarcanes.
Se li digué que l'Ajuntament teE n Joan Vallès, de Vallbona, diu
nia el ferm propòsit d e portar allí,
En primer terme, s'ha procedit
que,
quan era jovenet, va tenir dues
com una ampliació de la plaça, per
a fer firmar el document que ha de
alegries
molt grans : la primera fou
quant la gent, en dies de mercat,
perpetuar la memòria de la festa.
quan
la
seva enamorada lí donà el
no hi pot cabre en l'actual.
Hí han firmat : L'Alcalde d'Iguadesitjat
sí
; la segona, a Igualada,
Després de dir amb tota llibertat
lada, Diputat Provincial, senyor
quan
va
parlar
a m b en Riba F'ertüt quant cada un d e h reunits tinOliva ; el senyor Ollé, president de
rer, en el qual hi trobà la més g r a n
gué per avinent, s'acordà nomenar
la Cambra ; en Francesc Moragas,
compenetració per la causa agrícouna Comissió mixta de veïns i de
Director de la Caixa de Pensions
la. A r a , degut a en Riba Ferrer,
regidors , la qual resultà la seper a la Vellesa i d'Estalvis ; el puja tenim altres orientacions. Aquí,
güent : regidors senyors Borràs,
blicista Jaume Raventós; Tinents
en la històrica i noble Igualada, se
Bas i Jordi i Riba ; i v d n s , senyors d'Alcalde, Regidors, membres del
b a n fet coses grans per l'AgriculIVIartí, Solsona i Botines.
Consell de la Cambra, Premsa, retura : Cambra Agrícola, Unió Vipresentants de diferents pobles, i
Ees impressions que tenim de
tícola i Federació Catalano-Balear
altres personalitats que demà detadarrera hora, són que les gestions
Agrícola.
llarem.
van per bon camí, i que a no tardar
Igualada és digna d e respecte per
podrem donar la millora com certa.
Autoritats i invitats s'han trasllasos treballs en pro de l'Agricultura.
N o podria pas ésser altra cosa,
dat a la Caixa de Pensions, on el
E n Puig de la Bellacasa digué
si no es volia caure en una greu
senyor Moragas ba explicat als re-
que havia fet m é s Igualada en u n
dia que Catalunya en u n any.
i Visca Igualada !
E n Josep Marí, ex-diputat pel
Districte, dóna gràcies per haver estat invitat a l'acte. L a Cambra A¬
grícola, diu, em feia l'efecte d ' u n
símbol. L'individualisme d e la pagesia ha estat superada per la Cambra Agrícola d'Igualada. L a tasca
de la Cambra, tan pacient, tantdebó que sigui l'espill d e tot Catalunya. A força d'inconveniències i
sacrificis, estem pujant u n a muntanya ; a veure si la podem abastar.
Fa set anys que jo mateix vaig
parlar per remeiar l'agricultura.
Encara està en peu el mateix problema que plantejàvem. Ara igualment l'Yança ens rebutja els nostres
vins. Dintre pocs dies, una Comissió de representants agrícoles s'han
de reunir a Biarritz. Sàpiguen que
darrera seu hi tenen la força de tot
Catalunya vinícola. Us demano u n
aplaudiment per aquesta Comissió.
Aquest matí, quan presenciava la
collocació de la primera pedra, sentia una emoció. T i n c fe que aquesta primera pedra fructificarà.
Us dic : seguiu a m b la mateixa
idealitat de que heu donat exemple
durant 2 4 anys.
E n Jaume Raventós diu que queda corprès davant de tals espectacles. Avui he vist a l'església u n a
gran Ihmiínària i una gran gernació. Això m'indica que encara hi
ha Reliíiió. T a m b é veig que h i ha
justícia, és a dir, respecte per la
classe pairal. El pagès n o mira mai
enrera.
Demano que Sant Isidre que tregui els mals socials. Jo encara recordo la festa dels Goigs del Sant
Crist, i demano qu'l Sant Crist vulgui mirar amb ulls pietosos tota la
pagesia de la nostra terra.
Parla el senyor Moragas molt
agraït dels igualadins, en la Ciutat
dels quals han fet experiments per a
Institució que representa, i que deg u t a la seva adhesió han donat saborosos fruits.
Parla també el diputat senyor
Oliva, en mots de fort aire catalanesc ; i el senyor Lladó, en paraules
d'emoció per quant veu ajuntats a
la metròpoli igualadina, a gents del
Districte, units tots per la cordialitat i u n a llirminosa idealitat.
Finalment, el President de la
Cambra, senyor Ollé, dóna les gràcies a tothom, i demana que sigui
sol·licitada la medalla del Treball
pel senyor Riba F'errer, el qual pú-
blicament la refusa, però que'l senyor batlle diu que és d e justícia
soUicitar i obtenir.
El públic dedica a l'esmentat senyor u n aplaudiment, i acte seguit
es dóna per acabat l'acte.
* * *
NOSTRE COMENTARI
Diada de triomf.
Una etapa que fineix i altra que
comença esplendorosa.
Intimitat entre els pobles de la
comarca i llur majora. Igualada.
.\questa ]:>recisanient és la feina
(¡ue cal refermar ; comunicació freqüent entre la capdavantera i la
treballadora i honrada família del
Districte.
Mereix també una coral felicitació la Junta de la Cambra Agrícola
per l'organització detallada que ha
donat a la festa, i per les grans
atencions ípie ha donat a la Premsa.
JosKP
Riü.'í
I BORRÀS
• **
DEL H O i M E N A T G E A L
CAPITÀ MUNTANÉ
Abir, a les sis de la tarda, va reunir-se en les Cases Consistorials,
la Comissió Executiva per a l'homenatge que's prepara al nostre
heroic compatrici Capità Muntané,
assistint-hi els senyors : Joan Cendra, Josep Closa, J a u m e Costa,
Joan Godó, Joan Bas i Jordi, Antoni Vila, Francesc Servitje, doctor
mossèn Francesc Colomer, Francesc Riba, presidits pel batlle en
Josep Lladó, i actuant de secretari, qui h o és de l'Ajuntament, senyor Xuclà.
Els senyors Godó i Lladó donaren compte de les seves gestions encaminades a fer les modificacions
necessàries per tal que les insígnies
que han d'ésser regalades a l'esmentat fill de Igualada, siguin
adients a lo acostumat en aquests
casos, resultant que a les 2 . 7 5 0 pessetes esmerçades ja en el primer
projecte, caldrà afegir-hi les i . i o o
pessetes rémanent en caixa i les
pessetes, havent-hi tal volta u n a
petita diferència en contra, q u e la
Comissió procurarà arraiijar de la
millor manera possible.
Foun (mienada una Ponència fornjada pels senyors Vila, Gabarro i
Cendra, la qual anirà arrodonint els
detalls del programa.
Igualada en pes espera l'aíerrament de la illa de cases
antihígièniques i destorbadores que's froben enfre una ban»
dada del carrer Bonanova i Font Vella.
La realització d'aquesf íntim desig obrirà l'esperança a
una revisió acurada de la urbanització de la Ciutat tota, per
redimir-se i superar-se
iiiiii
ALMACENES
Caspe, 1 7 y 1 9
BARCELONA
3
MAYO
MAYO
MES DE LOTES DE RECLAMO
TODOS
LOS ARTÍCULOS
LOS REBAJAMOS
NINGUNA CASA PUEDE OFRECERLE N U E S T R O S PRECIOS
EXTRAORDINARIAMENTE
X
(0
c
OQ
(U
•o
EN ESTE MES
FABRICACIÓN
S
•o
m
t<
PROPIA
(0
+J
3
t^
11
Jueves, 15 mayo 1930
EL B I A D E IGUALADA
COMERCIO
INDUSTRIA
TÉOSÍICA - MíMINISTRACION
Nuestros colaboradores
D. José Gardo
Dentro de los publicistas especializados en la técnica comercial es
el más clásico ejem.plo de actividad ; su firma aparece periódicamente en numerosas revistas y diarios, publicando también gran cantidad de trabajos con diferentes
psedónimos, algunos de los cuales
b,a llegado a íadquirir verdadera
personalidad.
Su nombre figura en los cuadros
de redacción o colaboración de todas las revistas especializadas que
se publican en España y de las más
importantes del extranjero, habiendo sido también secretario de redacción y redactor en jefe de algnna de ellas.
E s uu entnsia.sta y valeroso i>aladín de la enseñanza complementaria, habiendo presentado ya en el
año J Q T Q un proyecto al Ayuntamiento de Barcelona sobre la implantación de escuelas de técnica
mercantil, y habiendo propugnado
por la misma idea en la Asociación
de Contables de Cataluña, PubliClub y al Primer Congreso Nacional de Publicidad. F o r m a parte del
profesorado del Plan de Altos Estudios Comerciales de la Academia
Gots, de las Escuelas Mercantiles
Catalanas, de los Cursos de Organización Comercial, etc.
H a dado numerosas conferencias
con notable éxito, debido a su facilidad oratoria ; alguna de ellas
como las pronunciadas a raíz de la
implantación del Libro de Ventas
y de los problemas contables que
plantea el retorno al patrón oro,
motivaron calurosas discusiones,
formándose alrededor de las mismas un verdadero estado de opinión. I/leva escritas más de treinta obras de técnica comercial, habiendo merecido todas ellas los elogios de la crítica y el favor del público, que ha agotado algunas de
sus ediciones.
H a sido premiado en distintos
certámenes, diplomado por la E x posición Internacional de Barcelona, por la Exposición Bibliográfica
de Publicidad y Organización, por
la Exposición de Organización Comercial, por la Semana de la Organización Comercial, es miembro de
honor de l a Sociedad Cultural de
Contadores d e Guayaquil (Ecuador), etc.
E n sus libros, en sus conferencias y en sus escritos, resalta como
cualidad notable, la claridad de exposición, la abundancia de ejemplos y la corrección de estilo, salpicado todo ello con cierta ironía
ática, producto seguramente de su
carácter concentrado y de convencido autodidacta.
Página 3
- FINANZAS
BANCA
- LEGISLACIÓN
- TRIBUTOS
Extracte de Revistes
El concepte modern de la comptabilifat
Obligat el comerç per el desenvolupament que han pres els negocis i pel considerable radi d'acció
que comprenen avui les operacions
comercials, pot dir-se que ha variat radicalment el concepte de les
ciències auxiliars del comerç, com
són la comptabilitat, l'estadística,
la correspondència, etc., i fins
n ' h a n estat creades de noves, com
la publicitat i l'aplicació de la psicologia experimental a la determinació de les aptituds per el treball
Estant com estem em plena evolució, es comprèn que mentre a l g u n s
esperits rutinaris, aferrats a l'ancestral procediment, neguen la veritat del motlern concepte i de la
utilitat que es vol que tinguin alguna d'aquestes ciències, altres, sadotlats de modernisme, a voltes fins
exageradament, creuen que tot ço
(¡ue no sigui la seva opinió n o és
digne d'ésser tingut en consideració i estima.
Ni l'una cosa ni l'altra és la veritat ; hi ha u n jiist terme mig
en el que devem situar-nos perquè
tinguin la plena eficiència els mo-
derns procediments comercials. E s
tant perjudicial emprar els procediments costosos de comptabilitat
mecànica, de diaris múltiples, de
comptabilitat a pressupost, en una
empresa petita, en un comerciant
de venda al detall, com voler portar la comptabilitat per els procediments clàssics d ' u n Diari i un
Major, o bé, el sistema americà de
Diari-Major, cn una gran indústria
o en una societat de considerable
importància.
El que cal és tenir un concepte
clar i exacte de la comptabilitat, i
allavors es veurà en cada cas quin
és el procediment més apte i que
|)ot donar el rendiment necessari ;
ui modernistes perquè sí, ni aferrats a la rutina per un senzill atavisme ancestral.
La comptabilitat — i ens referim
solament a aquesta ciència per ésser la més vulgar i a la vegada la
més necessària en el comerç — té
qite ésser com els ulls de l'empresa ; la visió clara i exacta de la .situació del negoci, donant-nos en
qual.sevuUa moment la situació ve-
rídica amb relació a l'aspecte financier, la quantitat segura del rendiment proporcionat i la manera com
ba desenvolupat les seves operacions. La comptabilitat no té que
tenir com a única finalitat el balanç i ésser com una mena d'autòpsia de l'any transcorregut, sinó que
perennement té que donar-nos les
dades de les vendes efectuades i el
lloc on s'han fet, de la classe de
gèneres i del valor obtingut per cada una d'elles ; les despeses que
s'han fet per dur a terme els negocis i la quantitat de cada un dels
conceptes ; la manera com s'han fet
les inversions de capital, existència dc mercaderies, import dels deutors i creditors, efectiu en caixa i
conqjtes corrents dels bancs, les inversions en valors de renda i paper
d'Estat, l'import de l'immobilitzat
cn edificis, mobiliari, maquinària,
etcètera.
Lfl piel y -sus
industrias
E s tracta d'una revista força ben
presentada, amb una impressió acurada i interessant contingut, dedicada exclusivament a tot ço que fa
referència als curtits, calçats i demés.
Publica en son número de març
una nota editorial sobre el futur
Congrés
Nacional
de
Curtidors,
fent constar l'opinió de que és necessari que'l Congrés tingui lloc i
ben aviat, a l'efecte de poder posar amb contacte a tots els curtidors d'Espanya, i a fi d'encarrilar
íilguns problemes que avui són ja
de
cabdal
importància.
També
llença l'idea en dit editorial de l'organització de la setmana
del cuiro
a Espanya, iniciativa que trobem
(Acabarà)
força ensox>egada, i més si es té
en compte el resultat que han do-
JosRP
Gardó
nat l'organització de setmanes de
propaganda especialitzada, com la
de la neteja d'algunes poblacions
nordamericanes, la de la verdura a
NOTAS
Parks, S. A., ha llençat una
emissió de dos milions de pessetes
d'accions, destinades a la construcció de Maricel Parck, a la m u n t a nya d e M o n t j u i c h .
Sembla qne el mercat, força entenimentat en aquest cas, no s'ha
llençat rle ple a l'adquisició d'accions i ha tardat alguns dies en cubrir-se l'emissió, malgrat l'esqué
de donar una part de fundador per
cada deu suscrites.
E s comprèn que així sigui, per
quant un Parc d'atraccions a Barcelona no és i>as un negoci fabulós
per invertir-hi pessetes, i menys encara a la muntanya de Montjuich.
Recordem que la societat Recreos y
Atracciones que explotava el Parc
de la Ciutadella tingué que plegar
de mala manera ; les atraccions a
la Rabassada, que el mateix TuróPark, malgrat estar enclavat almig
de Barcelona no té pas molta gent ;
que el Ivake Park d e Gavà no és un
negoci rodó, i que el Tibidabo ha
tingut sort de la venda de terrenys,
que per les atraccions solament no
hauria guanyat gaires pessetes.
Davant d'aquests exemples, es
comprèn que el mercat financier
es resisteixi a invertir pessetes en
parcs d'atraccions, que sols tenen
gent tres mesos d'estiu, com el de
l'Exposició, i qne a l'arribar a
l'hivern apenes si els visiten mitja
dotzena de persones.
Celebraríem equivocar-nos, i que
resultés u n gran negoci, però ens
sembla difícil.
*•*
D'entre els valors que més confiança han merescut al mercat,
destaquen els de cases barates. Paper que no té brusques osciUacions,
força be;, garantitzat i a m b un rendiment sanejat, va sostenint elevades cotitzacions i s'opera a m b ell
ben freqüentment.
Potser l'exemple més notable són
les obligacions emeses per (¡Construcciones Inmobiliarias, S. A.»,
a m b l'aval de l'Ajuntament de Cartagena. E s féu l'emissió a 97 >¿
per cent, arribant fins a 1 0 2 i mantenint-se quasibé sempre per dam u n t de la part, o ben aprop, segons la proximitat del venciment
del cupó.
E s comprèn que així sigui, per
q u a n t és un paper que rendeix el
sis per cent i està lliure de tota mena d'impostos.
• * *
Vé celebrant-se a m b força èxit a
l'Ateneu Enciclopèdic Popular de
Barcelona, el citrs que sobre mètodes moderns de comerç havia estot confiat a nostres coHaboradors,
els coneguts professors comercials
senyors Rafel Bori i Josep Gardó.
T a n t la conferència del senyor
Bori sobre Organització
Comercial,
com les dels senyors Salvador
Plans i Jesús Cortés, que tractaren
els temes Organització
Industrial
i Comptabilitat, respectivament, foren atentament escoltades, i felicitats efusivament els conferenciants
per el nombrós auditori que ha assistit a totes les conferències.
Sabem que hi ha veritable expectació per la quinta conferència
d'aquest curs, en la que el conegut
pubicista comercial i advocat mercantilista D. Rafel Gay de Montellà tractarà de Economia
Política,
com també ha despertat força interès la clausura del curs, que estarà a càrrec d e nostre col·laborador
senyor Josep Gardó, qui tractarà de
Publicitat, Icmai que li és abastament conegut p e r haver-lo practi-
Berlín a profit de l'agricultura, la
cat intensament i haver pubHcat
nombrosos estudis respecte el mateix.
« * »
de l'organització comercial a París, etc. Quan arribi l'hora d'organitzar aquesta setmana, E L DIA DE
IGUALADA hi aportarà igualment les
La enmienda a la ley sobre las
Sociedades industriales y de previsión, actualmente sometida a la Cámarla dc los Comunes británica, ha
sido propuesta por la Unión Cooperativa Británica, con el fin de reforzar la ley cooperativa existente
en interés de la comunidad cooperativa.
En 1024 se presentó un proyecto
sinu'lar, que comprendía uua media docena de cláusulas eficaces ;
pero pereció en lo que se llamó la
degollación de los inocentes al terminar la reunión parlamentaria. .Se
ha vuelto a aceptar por el actual
Parlamento, con el aumento de
unas doce nuevas cláusulas, redactadas ]>or el funcionario gubernamental encargado de la aplicación
dc la ley cooperativa, a fin "de que
pueda ejercer su influencia con mayor amplitud que la que le permite
la ley actual.
seves iniciatives, car ho creu força
convenient per nostra Ciutat.
Insereix també articles referent
a La íabricación
de pieles para pe-
Iclería, Orientaciones
sobre la mo-
da, El cuero y el hombre
cavernas, Marroquineria,
rio de técnica,
de las
Consulto-
etc., tots ells força
interessants i de signatures en extrem reconegudes.
. A la vegada publica, a varis colors, una suggestiva portada i uns
models de calçat per a home i dona
ben elegants i de gran novetat, models que segurament es faran po])ulars.
E S T E N U M E R O HA SIDO SOMETIDO A LA PREVIA
CENSURA
1
Per a l'important periòdic «Diario
de Barcelona» es poden trametre
subscripcions, anuncis i esqueles al seu
Redactor-Corresponsal per tot aquest
Districte, n'Artur Servitje i Claramunt.
Les esqueles s'admeten fins a dos
quarts de tres de la matinada.
S
•o
X
I
(0
c
ç>
(i
OQ
(U
(0
Jueves, 15 mayo 1930
E L DIA D E IGUALADA
Página 4
IIIIIIAIPIILILLIIMPPITFIA WAIBIIAIIIIIMPII
ÍDIDIAID •'•PPEIDIÜIDID[ÎPLIGLIGLBPHHFFLHBL
DEFIENDA SUS NEGROCIOS DE LA ESPECULACIÓN MONETARIA
Evite IAS PÉRDIDAS POR CAMBIOS DE MONEDA
Para ello hay excelentes ideas en
C o n t a b i l i d a d p o r moneda o r o
p o r J O S É Q A R D Ó , el publicista c o n t a b l e m á s l e í d o
No se trata de una obra teórica, sino de un ly L.ea usted el indice de su Interesante contenido:
libro eminentemente práctico en cl que su autor
Prefacio. — La moneda oro y la moneda PB|>el. — La cotización.
Los cálculos de conversión.—Los métodos de contabilidad por
estudia los procedimientos mejores para llevar la —
moneda oro. — Bl método científico o de doble columna. — Bl siscontabilidad en forma que no afecten a s u s datos, tema de rectiflcación periódica.—Bl estudio de la contabilidad per
sus balances periódicos. — Bi aspectoflscaldc la cuestión. — Los
las oscilaciones monetarias.
resultados de la oscilación monetaria. - Los procedimientos exExpone con claridad l o s sistemas que deben tracontables. — La contabilidad en moneda oro por estados extraseguirse, teniendo en cuenta nuestra legislación, contables.—Bl estudio del negocio según laflnalidadde ios valores. Crftica de los métodos extracontables. - Conclusión.
completando las explicaciones una serie de ejemplos prácticos, modelos dc bbros estados, asienUn tomo dc 23 '/« X 17 cms., con numerosos ejemplos
tos, gráflcos, fórmulas de cálculo, etc.
y
figfuras
Ptas. 4 —
Es imprescindible al Pfdala hoy mismo y aplique seguidamente sus conseios.
exportador
Es conveniente para
EDITORIAL
CULTURA
el especulador
Es necesaria a todo
Rosellón, 148 — BARCELONA — Apartado 782
comerciante
Es util para los em- y BN LASPRINCIPALES LIBRERÍAS DE ESPAÑA Y
pleados y e s intereAMfiRIC A
sante para todos
¡ISIIAA!BIGIIBBÍBIBIMIII!ai[Biia(Biaii^
Ultimas cotizaciones
}
\
\
\
EL MEJOR
BOLSA D E BARCELONA
\
PAVIMENTO
(Cierre del 15 de mayo de 1930)
m
m
m
•
ACCIONES
Norte
Alicantes
113.35
106,40
Andaluces
56,70
MINAS RIF
LINOLEUM
NACIONAL
S.A.
-«AUCA « M l t T ^ A B » -
i
I
*
I
E s a la vez el m á s económico, el más
limpio y el de más rápida colocación
m
m
Grandes aplicaciones
para u s o s industriales
LINCRUSTA
E s el material ideal para el adorno
,
de una casa elegante
•
I
REFERENCIAS:
SERVITJE
!
S E C C I Ó N
D E
A N U N C I O S
DEiliDflSOfertes
F à b r i c a d e ciment
Máquina d e escribir
e s ven 0 arrenda. Dirigir-se a «El Día dc "Hammond", nueva,
Igualada», niim. 24. con cuatro tipos de
¿Té vostè novia i no
letra, V E N D O muy
pot casar-se? QuaTARIFA del pequeño VENC MAQUINA DE barata. Escribir a «El nyi's un sobresou molt
a n u n c i ó clasificado. RETRATAR, a bon
Día de Igualada», mi- f à c i l m e n t , i p o d r à
fer-ho.
Las diez primeras papreu.
mero 32.
Daran raó a «El Dia
labras 1 pta., las resde Igualada».
tantes a 5 céntimos. Escriure a «El Día de
Igualada», núm. 39. jOJO! PARA TODO
S EN VORET E S
ORAN GANGA Óptica f r a n c o - e s p a - LO Q U E N E C E S I T E que disposin unes
A Capellades e s ven ñola C. C O T T E T . 0 D E S E E . EMPLEE hores diàries poden
guanyar-se una magcasa amoblada pròLa casa que vende EL ANUNCIO CLA- nífica comissió¿Com?
pia per estiuejar per
Presenti's a «El Dia
SIFICADO
5.000 pessetes. «Día más barato dc Barde Igualada»
celona.
de Igualada>, n.° 40
SentQS
HERMANOS
!
i
Explosivos
228,50
Colonial
109,00
Aguas Barcelona
220,65
C H A D E (viejas)
679,00
F. Aéreo Montserrat
Ford
{
\
120,00
435,00
C. E. Petróleos
UNA PRUEBA LE C O N V E N C E R Á
-
,
Filipinas
27,00
9,80
,
278
CAMBIOS E X T R A N J E R O S
•
•
Francos
33,25
»
suizos
158,40
»
belgas
114,40
Libras esterlinas
39,8O
Dollars
8,19
Liras
43,00
Pesos argentinos
3,1 í
Reichsmarck
i,9575
(Cambios facilitados por el Banco Central.)
C L A S I F I C A D O S
¿Tiene su casa asegurada contra incendios? ¿No? Pues apresúrese a hacerlo. La
Compañía de mayor
CEBO
ANIMAL
solvencia e s L a C a el mejor producto para el
t a l a n a . Representanengorde racional de gates «Servitje Hermanado vacuno y de cerda.
nos».
David Ferrer y C " .
Paseo de Gracia, 94
H O Y el medio de
BARCELONA
compiar, vender, busL i n o l é u m N a c i o n a l car trabajo, piso, etc.,
Para referencias de en buenas condiciosus productos dirigir- nes es por la Prensa.
se en Igualada a «Ser- Para ello acuda a «El
Día de Igualada».
vitje Hermanos».
Linoléum, si queréis
ver muestrarios y s a ber modo de aplicactóri, dirigirse a Servitje Hermanos.
Jeune home distingué
desire échanger conversation avec mademoiselle f r a n ç a i s e .
Ecrire «El Diade Igualada», número 33.
Tome Vd. en su desayuno el chocolate
BUBl
GASTAR
DINERO
en publicidad e s sembrar para luego reco
ger.
S
E n c a r a n o té c o n tractada u n a p ò l i s s a
Individual? E s el més
modern i el més e c o nòmic dels contractes
d'Assegurança.
Demani preus i tarifes
a Servitje g e r m a n s .
•o
m
t<
X
(0
c
OQ
(U
•o
¿QUIERE EOGORIISF?
tome «Sellos Candeales»
Farmacia del Pilar.
N.
PONCELL
(0