Memòria de gestió 1996

1996
Parede
Collserola
Memòria
de
La Pedrera
dels Ocells
una llarga història
gestió
Memoria
de
gestión
,'p"olo"",p" pe,
mItjà cie galeries
servir per acolorir el c¡rl'lent
r3
Patronat Metropolità
~ Parc de Collserola
O.
~~Q
O
Àrea metropolitana de Barcelona
Mancomunitat de municipis
Parc
Collserola
Ombffl<1 dos obJectius, el primer: recon(a en una zona humlda en la qual
espeCIes d'ocells i amfibis, i,
'I l'ús públic
la
s del mirador,
geologiò
·ce
:: 3:ò~ta
índex
·ón
onato
4
Presentació
3
5
Junta del Patronat
5
: : : -==:
:" - ~ ~ " stración
- -- - cos
--
-
--
Con sell d'Administració
Serveis Tècni cs
Centres del Parc
,,:~
::::0-:-:::::"
::>a'que
::es puesto 1996
39
Pressu post 1996
9
::es puesto 1997
41
Pressupost 1997
11
43
Gestió jurídico-administrativa
13
-
·ón jurídico-administrativa
---::Jcción
Intro ducció
Àmb its de la gestió
Secretari a General
- - : :05 de la gesti ó n
.::=:: =:2,'a Genera l
,.~ '1.Servación de los sistemas
raies
48
:-::vcción
" nClón
::=::::::" de los sistemas naturales
=:::,,-c ación de la fauna
=~:2nimi ent o y limpieza del parque
~ ancia
56
-:'oducción
=20 viaria y señalización
=c"icaciones
:(edacció n de proyectos y estudios
S stema de Informa ción Geografica (SIG)
Informac ión , divulgación y
prom oció n ambienta l
El Centro de Información
Día de Collserola
Publicaciones y audiovisua les
Educación Ambiental
Centro de Documentación
y Recursos Educativos
Los voluntarios del Pa rque
Prog rama de Patrocin io
Obres i Projectes
27
Int roducció
Àrees de lleure i altres
Xarxa viària i senyalització
Ed ificacions
Redacció de projectes i estudi s
Sistema d 'Informació Geogràfica (S IG)
::::"àS de recreo y ot ros
Divu lgación y educación ambiental
19
Intro ducció
Prevenció
Gestió dels si stemes naturals
Potenciació de la fauna
Manteniment i neteja del Parc
Vigilància
= ::
Obras y Proyectos
Conservació dels sistemes
naturals
59
Divulgació i educació ambiental
Informaci ó, divulgació i
promoció ambiental
El Centre d 'Informació
Dia de Collserola
Publicaci ons i audi ovisuals
Educació Ambiental
Centre de Documentació i
Recursos Educatius
Els voluntaris de l Parc
Programa de Patrocini
31
tació
::- :::-::; ~"a especial satisfacció en
:: ::'~_::S:¿; :yesentació de la
:: ~:: :::E5L ó. Ho faig amb la
_:: :_:: es se/es pàgines inclouen la
::
" ::e :>arc, de tot un any, en
::::- :,,: E • 996.
=~ _-:
;je "ot, una dada significativa:
=- amb menys hectàrees
- _ ,,:25 ::e5 que l'adm inistració
=----= -: :=-a e'l porta la gestió (més de
- =.- _ ::'=C es a les condicions
=-::-e-~~es favorables, però també per
:: • r
= Ge professionalitat dels nostres
:E""-=-e: GE prevenció.
=...-.=-
J
-=.--::::e¡ destacar l'i nici de les obres del
--::: =-=e Ge a riera Major, a Cerdanyola,
_= :::-e úna especial rellevància perquè
r
-=-:_e"
a pauta de la intervenció en les
::"::-::: "rontereres del Parc amb les grans
- _:=3 .iles qu e l'envolten.
-=- consolid at la masia de Can BaJasc,
: _= ,," Jn fut ur pròxim passarà a ser el
=,,-:'e
= -e¡
~aunístic
del Parc.
Finalment, cal destacar la nostra projecció
internaciona l i l'interès que genera el Parc
fora de les nostres fronteres, en temes com
l'atenció al públic, l'educació ambiental,
l'organització dels voluntaris, la gestió del
bosc, la prevenció d'incendis, etc.
Aquest interès, que neix del 11 Simposi
sobre Espais Naturals en Àrees
Metropolitanes i Periurbanes, ens ha
empès a crear la Federació Europea
d'Espais Naturals i Rurals Metropolitans i
Periurbans, que jo mateix presideixo.
Aquesta federació ha estat impulsada
inicialment per tres associats : el Parc de
Collserola, el Parco Agri colo Sud-Milano
(Milà) i el Parc de Miribel-Jonage (Lió)
Per concloure, vull anunciar la celebració,
durant 1997, dels 10 anys de l'aprovació
del Pla Especial d'Ordenació i Protecció de l
Medi Natural del Parc de Collserola, que
en definitiva ha estat l'eina normativa que
ha permès fer realitat el Parc. Aquest
aniversari servirà, de ben segur, per donar
contingut a la propera Memòria de Gestió.
'laugurat la Pedrera dels Ocells a
=e¡-i:ê Creu d' Olorda, projecte de zona
~ -- da i mira dor, fruit de la campanya de
c=:rocini.
Anton i Pérez Garzón
President del Consell d'Administració del
Patronat Metropolità del Parc de Collserola
3
Presentación
Cada año siento una especial satisfacción
al escribir esta presentación de la Memoria
de Gestión. Lo hago con la convicción de
que sus paginas contienen la historia viva
de l parque a lo largo de todo un año, en
este caso de 1996.
Antes que nada un dat o sign if icativo: ha
sido el año con menos hecta reas quemadas
desde que la admin istración metropolitana
se hizo cargo de la gestión (hace mas de 14
años), gracias a las favora bles condiciones
atmosféri cas, pero también a causa del alto
nivel de profesiona lidad de nuest ros
sistemas de prevención.
También hay que destacar el inicio de las
obras de l proyecto de la Riera Major de
Cerdanyo la, que es de gran re levancia
porque marca la pau t a de inte rvención en
las zonas fro nterizas de l parque con las
ciudades y poblaciones que lo rodean.
Hemos consol idado la masía de Can
Balasc, que en un futuro próximo pasara a
ser el centro faun ístico del Parque.
Hemos inaugurado la Pedrera dels Ocells,
proyecto de zona húmeda y mirador, fruto
de nuestra campaña de patrocinio.
despierta el Parque mas alia de nuestras
fronteras; en temas como la atención a
público, la educación ambiental, la
organ ización de los voluntarios, la gestlón
del bosque, la prevención de incendios, etc.
Este interés, que nace del 11 Simposio sobre
Espacios Naturales en Areas
Metropolitanas y Periurbanas, nos ha
empujado a crear la Federación Europea
de Espacios Naturales y Rurales
Met ropolit anos y Periurbanos, que yo
mismo presido. Esta federación la han
impulsado in icialmente tres asociados: el
Parque de Collserola, al Parco Agricolo
Sud-Mi la no (Milan) y el Parque de MiribelJonage (Lion).
Para acabar, quiero anunciar la celebración,
durante 1997, de los 10 años de la
aprobación del Plan Especial de Ordenación
y Protección del Medio Natural del Parque
de Collserola, que, en definitiva, ha sido el
instrumento normativo que ha permitido
hacer realidad el Parque. Este aniversario
servira, sin duda alguna, como motivo de
reflexión e inspiración de contenidos de la
próxima Memoria de Gestión.
Antoni Pérez Garzón
Por último, es de destacar nuestra
proyección internaciona l y el interés que
4
Presidente del Consejo de Administración
del Pa trona to Metropolitano del parque de
Collserola
Patronato
Mancomunitat de Municipis
de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Sr. Rafael Vinyals i Maymó
Sr. Sergi Alegre i Calera
Sr. Ramon Seró i Esteve
Sr. José Alberto Fernandez Díaz
Sr. Josep M Vegara i Carrió
Unió de Pagesos
Sr. Jaume Garriga i Pujol
Generalitat de Catalunya
3 representants, pendents de designació
Cambra Agrària Provincial
Sr. Josep Riera i Porta
-.aoner¡t de Cerdanyola del Vallès
Diputació de Barcelona
Sr. Jordi Bertran i Castellví
Cambra Oficial de la Propietat Urbana
Sr. Llu ís Terradas i Soler
e Bou i Faura
Coordinador de l'Àrea d'Agricultura ¡ Medi Natural de la
Diputació de Barcelona
'. aragall i Mira
~=-~~G
e eral
=~- :2SC ~
=:5
set i Borrell
el Consell d'Administració
- -:-50 '1ontora Martos
-c::::¿
~
..-"'-: d Esplugues de Llobregat
Morral i Berenguer
- -
:
~
':'jUntament del Papiol
::¡:'rr¡a Cata là i Torras
-
= .:
~ :a~ent
... rea d'Urbanisme i Promoció Econòmica
"'_. de Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
..,¿
.::' Jaume Busq uets i Fàbregas
::E
f"t.ament de Sant Cu gat del Vallès
-
.:: JOan Sàbat i Brucart
:.:.
- ..... ¿r-
~
Pub¡lca I Governació de
Oe Molins de Rei
S, Jaume Ciurana i L1evadot
_.= es dent del Districte Sè
- _?<Y1a: Sarrià · Sant Gervasi
-
.0
d Sisquella i Cussó
ce Districte 7è de Barcel ona: Horta - Gu inardó
. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno
--; .. _ -President del Dist ri cte 8è de Barcelona: Nou Barris
.:: - Josep Gi ralt i Dols
:.= "" Gabinet de Presidència de l'Entitat Metropolitana de
:=
~5 -
dràulics i Tractament de Resid us
.::' Jaume Ve ndrell i Amat
... : de la Mancomunitat de Municipis
:~=
::~
Sr. Antoni de Maza
Cap de Servei de Parcs Naturals
de Sant Just Desvern
.t1aria Comellas i Doñate
G
Federació Catalana de Caça
Sr. Josep Jordà i Barreras
Federació d'Entitats Excursionistes
Sr. Jaume Ramon i Morras
untament de Montcada i Reixac
- -::;- Pérez i Garzón
- ::¡¡
Junta del Patronat
.!.rea Metropolitana de Barcelona
Associacions de propietaris
vinculades a la Serra de Collserola
Sr. Josep Lluís Lorente
Associació Administrativa de Col.laboració
Universitat de Barcelona
Dr. Josep Vigo i Bonada
Catedràtic de Botànica. Facultat de Biologia
Universitat Politècnica de Catalunya
Dr. Manuel Torres Capell
Vice-rector de Patrimoni
del Polígon del Baixador de Vallvidrera· Les Planes
Sr. Miquel Àngel Ros i Baraldés
Associació de Propietaris de Sant Cugat del Vallès
Associacions de veïns
vinculades a la Serra de Collserola
Sr. Salvador Ferran
Universitat Autònoma de Barcelona
Dr. Ja ume Terrades
Associació de Veïns de Mont d'Orsà, de Vallvidrera
Catedràtic d'Ecologia . Facultat de Ciències
Associació de Veïns de Can Cuiàs, de Montcada i Reixac
Sr. Juan José Gómez Ga rcía
Universitat Pompeu Fabra
Sr. Daniel Serra de la Fi guera
Professor d' Econòmiques
Consell Superior
d'Investigacions Científiques
Dr. Joan M. Esteban i Marquillas
Institut d'Estudis Catalans
Sr. Oriol de Bolòs i Capdevila
Entitats conservacionistes
Sr. Joan Josep Carmona
DEPANA
Sr. Juli Fontoba
Associació Cultural i Ecologista Col.lectiu Agudells
5
Consejo de Administración
President
11m. Sr. Antoni Pérez i Garzó n
Ajuntament d' Esplugues de Llo bregat
Secreta ri General
11m. Sr. Francesc Ll iset i Borrel l
Sr. José M . Gómez Gonza lez
Secretari delegat
11 m. Sr. Jaum e Ciura na i Ll evadot
Ajuntament de Barcelona (Districte 5è: Sarrià - Sant Gervasi)
Sr. Jordi Sisq uella i CUSÓ
Ajuntament de Barcelona (Districte 7è: Horta - Guinardó)
11 m. Sr. Anton i Santibu rcio i Moreno
Ajuntam ent de Barcelona (Districte 8è: Nou Bar ri s)
Sr. Jordi Bertran i Castellví
Diputació de Barcelona
M embres
11m. Sr. Alfonso Montoro Martos
Ajuntament de Montcada i Reixa c
11m . Sr. Antoni Morral i Berengue r
Ajuntam ent de Cerdanyola del Vallès
11m. Sr. Dani el Bou i Fau ra
Ajuntament del Papiol
11m. Sr. German Cata là i Torras
Ajuntament de Sant Just Desvern
li ma. Sra . Maria Comellas i Doñate
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
11m . Sr. Jaume Bu squets i Fàbregas
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
11m. Sr. Joan Sàbat i Brucart
Ajuntame nt de Molins de Rei
6
Consell d'Administració
Sr. Josep Gira lt i Dols
Mancomunitat de Municipis
de l'Area M etropolitana de Barcelo na
Jaum e Ve nd re ll i Amat
Àrea Metropol itana de Barcelona
Sr. Ramon Seró i Esteve
Area Metropolitana de Barcelona (observador)
Sr. Llu ís Boada i Domènec
Ajunta ment de Barcelona (Observad or)
Sr. Jaum e San martí Arge lich
E.M.D de Valldoreix (Observador)
écnicos
,-,=_ ,-::,... -: :>"êsidència
::::: a'1à
lStració i Gestió
=-
=: . . . ==Gonzalez,
-:::e.aco
_5
(:aSi:Ón,
dal,
l'"(r¡ner,
-::
~ ::ê
ê:J
tresorera delegada
tècnic administració general
auxiliar admini strativa arxiu
ar administrativa
-=- 3. :::'arcía, auxiliar administra tiva
-- :ci m ez Saucedo, auxiliar administrativa
==::oca, auxi lar administratiu arxiu
", ' :: ~GUOSO Olesa, administrativa (3)
-=: ~ G",. gilància i manteni ment edifici
-= =_ acera i Ca nel les, masover de Ca n Coll
: =sc u er, masovera suplent de Can Coll
:: Ja Justicia,
-:: =az . . .e1va,
masover de Ma s Pi ns
masovera de Mas Pins
edi Natural
=:::"::;s Sala, cap de servei (1)
=:::::añeros i Ara ntegu i,
-,'1<:onsI4)
: ,,:: _ rr¡ona i Llovet,
=:::,....::e. la i Solà,
tècnic de fauna
responsable dispositiu
_e""d1S
a~ el Vi ñas, tècnic medi natural
- ~e rn and ez i Núñez, au xilia r tècnic
-
-
-
:::::r O Soler i Casas, cap de mantenimen t (5)
Ca loma rdo i Orti z, capatàs f oresta l
",' -: nzalez i Picañol, capatà s f o restal
: " SC
Serveis Tècnics
Eduard Pozo i Navarro, capatàs
Francisco Ga rcia Zamora, capatàs
Miguel Marquez Lupiañez, capatàs
Tomas Martín Fernandez, capatilS (6)
José Montoro Monrostro, capatàs
José Muñoz Med ina, capatàs
Carmelo Palau Pérez, capatàs
Rafael Va lverde Cid, capatàs
Ni co las Palomares Adan, capatàs
Fernanda Tamayo Terrón, capatàs
Eu lalio Murillo Rubio, capatàs
Francisco Galvez Pérez, conductor
Guardes del Parc
Joan Ma ria Cabañeros Arantegui
Ange l Mateo Maldonado
Jordi Piera Nieto
Juan Ca rlos Sobrino Ruiz
Vigilants Prevenció Incendis
Eduardo A lvarez García
Rafael Blanca Gadeo
Jord i Díaz León
Julio Domínguez Laconte
Pedro Fernandez de la Cruz
Servando Fernandez López
Pilar Flores Riol
Francisco Javier García Gutiérrez
Juan López Lozano
Concepción López Porcel
José Matorrales Arenas
Jordi Nadal Canovas
Albe rto Palau García
Rafae l Parra Sotillo
Francisco Pérez Fernandez
Francisco Pozo Díaz
José Rodríguez Llamas
Montserrat Romero Mudarra
Juan José Rondón Herrerías
Miguel Rosas Mancebo
Juan Antonio Sanchez Barreda
Dolores Sanchez Parra
Jordi Sanchez Ruiz
José M iguel Segura Tama yo
José Antonio Si lgüe Hervas
Francisco Torres Vallejo
Miguel Vilchez Ramírez
Ramon Vives Ca rcasona
Joaqu in Vives Carcasona
Servei de Projectes i Obres
Josep Mascaró i Cata là, cap de serve i
Albert Beltran i Masdeu, responsable d'urbanisme
Teresa Sardà Amills, cap de secció
Antoni Ardèvol i Fernandez, tècnic auxi liar projectista
Pere Mayoles i Mallol, tècn ic auxi liar dissenyador
Joaquim Ca lafí i Rius, projectista
Màxim García i Gonzalez, projectista
Joan Gómez de la Ti a i Va llés, tècnic auxiliar delineant
Amadeu Bernaus Ribes, tècn ic auxiliar delineant
Isidro Félix Verano Jiménez, tècn ic auxi liar delinea nt (7)
Servei de Divulgació i Educació Ambiental
Marià Martí i Viudes, cap de servei en f uncions
Albert Torras i Pérez, cap de secció d'ed ucació ambiental
Heleni Munujos i Vinyoles, responsable informació
i divulgació
Miquel Palau i Casanovas, responsable voluntaris
Si lvia Davins i Enrich, responsable patrocini
Centre d'Informació del Parc
Jordi Bustos i Bernús, atenció al públic (8)
Lurdes Bonet i Mur, atenció al públic caps de setmana (9)
Anna Pla Adrover, at en ció al públic caps de set mana
Manel Casademunt Blay,
atenció al públic caps de setmana
Joan A. Lorente Matea,
atenció al públic caps de setmana
Centre d'Educació Ambiental de Can Coll
Albert Torras i Pérez, responsa ble del Centre
Roser Armendares i Calvet, tècnic d'educaCió ambiental
Cecíl ia Cardús i Ros, tècnic d'educació ambiental
Sebastià Duñó i Esteve, tècnic d'educació ambiental
Si lvia Mampel i Alandete, tècnic d'educació ambient al
Montserrat Ventura i Cabús, tècnic d'educació
ambiental
Ma rta Cuixart i Torn os,
t ècni c d 'ed ucació ambiental
(substitucions)
Ma rce l.la Fort Ma rrugat,
tècnic d 'educaCIÓ ambienta l
(substi tuc ions)
Centre de Documentació i Recursos
Educatius
Teresa Cañellas i Isern, respon sa ble
Centre d'Educació Ambiental de Mas Pins
Marian Navarro i Navarro, responsable del Centre
Glòria Arribas i Muñoz, tècnic d'educació ambiental
Alfons Raspa ll i Campabadal, tècnic d'educació
ambiental
(1) f ins al 31.1 0. 96
(2) f ins al 31 .0 1.96
(3) des de 1' 1.06.96
(4) des de 1'1. 11.96
(5) fins al 3 1.08.96
(6) fins al 21 .08.96
(7) des del 12.09.96
(8) fin s 1' 1.12.96
(9) f ins l' 1.09 .96
7
Centros del Parque
Centres del Parc
Serveis Tècnics del Patronat Metropolità
del Parc de Collserola (1)
Centre d'Informació del Parc (2)
Ctra. de l'Esg lésia, 92
(Ctra. Va llvidrera - St. Cugat, km 4,7)
080 17 Barcelona
(1) tel. 280 .06.72 fax: 280.60.74
(2) tel. : 280 .35.52 fax : 280.60.74
Can Coll, Centre d'Educació Ambiental (1)
Centre de Documentació i Recursos
Educatius (2)
Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2
Apartat de correus 12 1
08290 Cerdanyola del Va llès
(1) tel.: 692.03.96 fax: 580.76.54
(2) tel. i fax: 580.76.54
E-mail: cancoll@bcn .servicom.es
Mas Pins, Centre d'Educació Ambiental
Ctra. de Mol ins de Re i a Va llvidrera, km 8
08017 Barcelona
tl. i fx. 205.49.66
E-mai l: masp [email protected]
8
ost 1996
-
-gresso5
::,
B. Operacions de capital
==r:::>
Consignació
definitiva
Contret
Excés
ing rés
Recaptat
4.831.421
5.849.121
1.017.700
589.121
11.200.000
11.610.426
410.426
11.610.426
200.000
87 .500
(11 2.500)
50.000
-2"""",=~~3 ~-.
- -::s
-
-~'"'S
imprevistos
"'cs :: ::~,,:es concursos
O
825.806
84.000
34.000
CAPíTOL VII. Transferències de capital
Consignació
definitiva
Contret
O
5.954.894
5.954.894
5.954.894
110.954.894
110.954.894
5.954.894
Transferències MMAMB operacions 105.000.000
de capital
87.500
77000
Transferències capital d'empreses
privades: Patrocinis
84.000
Total Capitol VII
Total Operacions de Capital
110.954.894
110.954.894
Total Pressupost
716.037.306
719.572.853
160.236
160.236
160.236
1.804.234
2.130.040
50.000
176.776
126.776
176.776
17.157.227
20.598.099
3.440.872
14.838.099
571.624.000
571.624.000
7.341.185
7.173.930
Recaptat
105.000.000
70000
2.630.040
Excés
ingrés
3.535.547
596.327.614
-""'5"=0-:5 corrents
-,,'::-='='1O<,s MMAMB
:c-=-=rs corrents
",",='="oes altres entitats locals
--,,::'o'e'1Oes d'empreses privades:
:-=~:"'.5
- ;'ñ50S
570.000.000
2.267.585
4.260.000
3.860.000
(400000)
3.860.000
583.225.185
582.657.930
(567.255)
576.127.585
patrimonials
-J''5S0S
3 (es
de dipòsits en bancs
:7.cessions administratives
-..,-., ::a=-:oI V
-~ ~:aacions
O
(167.255)
Corrents
1.800.000
2.359.961
559.961
2.359.961
2.900.000
3.001.969
101.969
3.001.969
4.700.000
5.361 .930
661.930
5.361.930
605.082.412
608.617.959
3.535.547
596.327.614
9
Estat de despeses 1996
A, Operacions corrents
Consignació
definitiva
Contret
Executat
Estat
execució (%)
130001210 Retribucions de personal laboral fIX 324.084.082
324.084,082
324.084.082
100,00
100,00
CAPíTOL I. Remuneracions del personal
CAPiTOL III. Despeses financeres
500. O
150.&l8
150.648
30,13
150,648
150,648
30,13
462011210 Can Pasqual, Can Balasc
182,258
182.258
182,258
100,00
489004510 Transferència difusió cultura
100,000
100.000
100.000
100,00
2.775.484
2.775.484
2.775.484
100,00
2.220,000
2.220.000
2.220,000
100,00
5,277.742
282,258
5,277.742
100,00
625,612,270
609,056,961
621.199,030
99,29
Consignació
definitiva
Contret
Executat
Estat
execució (%)
50,954,894
50.954,894
50,954.894
100,00
2,000.000
2.000.000
2,000,000
100,00
50,261.796
50.245.437
50.245.437
99,97
3.000,000
3.000,000
3.000.000
100,00
23.970,67 5
160001210 Seguretat Social
99.443.433
90.193.433
98.862.761
99,42
160051210 fons SOCIal
14.927.833
14.927.833
14.927.833
100,00
500.000
321 A98
321.498
64,30
1.000,000
988,193
988.193
98,82
463.926,023
454,485.714
463.155,042
99,83
489005330 Transferència millora
Medi Natural
489015330 Transferència becaris
Total Capital IV
CAPíTOL Il. AdquiSICIÓ de béns I serveis
204001210 Lloguer vehlCles.Leasing
8.593312
8.593312
8.593.312
100,00
205001210 Arrendament fotocopiadores
1.800.000
1.800,000
1.800.000
100,00
30.580.000
30.533312
30.533.193
99,85
21204320 Reparacions, manteniment i
conservació edificis
4.500.000
4365.531
4.482.948
99,62
3.594.206
3.594.206
3.552.997
98,85
220001210 Despeses oflcna
5,200,000
5,193.293
5,193.293
99,87
221 00121 OSubministraments
B, Operacions de capital
CAPiTOL VI. Inversions reals
214001210 Reparacions i manteniment
vehicles de servei
222001210 ComunICaCions
CAPITOLIV Transferències corrents
Total Operacions Corrents
21005330 ReparaCions, manteniment i
conservació Vinculats a la
millora del medi natural
16.501.020
16.500,196
15,680.402
95,03
4.500.000
4.499.544
4.459.872
99,11
Estat
execució (%)
500,000
23.970.675
Total Capitol i
Executat
349001210 Despeses gestió bancària
23.970.675
163001210 formaCió del personal
Contret
Total Capital III
131001210 Retribucions de personal
laboral eventual
162051210 Assegurances del personal
Consignació
definitiva
601004320 Obres àrees de lleure,
vialitat i edificacions
601004510 Inversions en divulgació
I educació ambiental
601005330 Inversions en
Medi Natural
500.000
500.000
500.000
100,00
224001210 Assegurances
2.016.098
2.016.098
2.010.874
99,74
625001210 Inversions en mobiliari
226001210 Despeses diverses
1.000,000
971.740
943.480
94,35
Total Capital VI
106,216,690
106,200331
106,199,285
99,98
226011210 Representació I protocol
1.200,000
1.121.531
1.121 .531
93,46
Total Operacions de Capital
106,216,690
106,200.331
106,199,285
99,98
Total Pressupost
731.828,960
715,257,292
727.398.315
99,39
223001210 Transports I missatgeria
226021210 Anuncis d'ofertes i concursos
50.000
00,00
°
226024510 Despeses diverses divulgació
i educació ambiental
32.098.894
31.992.642
31.369301
97,73
226031210 Altres despeses de divulgaCIÓ
2.880.813
2.800.000
2.800.000
97,19
227001210 Treballs de neteja
11.500.000
11.367356
11.367356
98,85
227011210 Treballs de vigilància
16313.000
16,146,883
16,146,883
98,98
227061210 Estudis i treballs AG
867.742
653348
653348
75,29
227604320 Estudis i treballs de
projectes I obres
3.124,000
3.122.593
3.122.593
99,95
227065330 Estudis i projecte
Medi Natural
4.689.420
4.689.420
4.689.420
100,00
2300012 10 Dietes consellers
700.000
549.000
585.000
83,57
2300 11 210 Dietes personal
1.200.000
559 .650
692 .150
57,68
231001210 Locomoció trasllats
2.500.000
2.109.453
2317.645
92,71
155,908,505
153.788,989
152,615.598
97,89
Total Capitolll
10
Valoració econòmica dels recursos externs aplicats a activitats del Patronat
Treballs neteja Pla d'Ocupació de la Mancomunitat de MunicipIS de l'Àrea Metropolitana
de Barcelona (INEM)
12336,000
Treballs foresta s Pla d'Ocupació de "Barcelona Activa" (INEM)
13.122.000
Manteniment del Medi Natural APLP
1.320.000
Serveis i productes diversos aportats per empreses patrocinadores
27.921.000
Total recursos externs:
54,699,000
post 1997
B. Operacions de capital
CAPíTOL VII. Transferències de capital
4.000.000
70000
Transferències MMAMB operacions
de capital
77000
Transferències capital d'empreses
privades: patrocinis
12.700.000
~ :c.:¿cç
pITiatlva espais públics
100.000
== :i'-:xxal
o:::-rs:!€ Parc
75.000
- --=o -;050S Imprevistos
50.000
~
- -:s:: :)':ertes i concursos
50.000
16.975.000
Total Capítol VII
Bestretes al personal
---=-"0005 silvícoles
6.000.000
6.000.000
Total Operacions de Capítal
156.000.000
Total Pressupost 1997
792.000.000
598.550.000
570.000.000
-::=-20t ransferència 1,5%)
150.000.000
CAPíTOL VIII. Variació d'actlusfinancers
83000
Total Capítol VIII
-?.:"i"21( es MMAMB
:C~:<J!1S corrents
150.000.000
8.550.000
i
::ro =-~o d'Incendis
entitats
='-'05, operacionscorrents
20.000.000
- ::5 ;ransferències
-,,-,s'erències corrents
: i'"1preses privades: patrocinis
8.200.000
614.037.000
IV
- ;1'SSOS
7.287.000
patrimonials
-:eressos de dipòsits en bancs
caixes
Concessions administratives
2.000.000
2.988.000
4.988.000
--.:?
:>=aacions Corrents
636.000.000
11
Estat de despeses 1997
A. Operacions corrents
CAPíTOL I. Remuneracions del personal
130001210 Retribucions de personal laboral fix
131001210 Retribucions de personal
laboral eventual
16000t210 Seguretat Social
160051210 fons SOCial
162051 210 Assegurances del personal
163001210 Formació del personal
Total Capítol I
CAPíTOL III. Despeses financeres
309.730.659
38376,621
100.524,000
300,000
1.000.000
465.247.000
204001210 lloguer vehicles
9,000,000
205001210 Arrendament fotocopiadores
1411.000
210005330 Reparacions, manteniment i
conseNació vinculats a la
millora del medi natu ral
50. 580.000
212004320 Reparació, manteniment
d'edifiC ISi àrees de lleure
4.500.000
2140012 10 Reparacions i manteniment
vehicles del Parc
3.500.000
4,950.000
221 001 21OSubministraments
17387.260
224001210 Assegurances
6,200,815
500.000
2.500,000
226001210 Despeses diverses
1.000,000
226011210 RepresentacIó i protocol
1.000,000
226021210 Anuncis d'ofertes
226024510 Despeses diverses
Divulgació ambiental
Educació ambiental
Promoció Parc de Collserola
Voluntaris
750,000
227064320 Estudis I treballs
vinculats a Projectes i Obres
1.000.000
227065330 Estudis i treballsvinculats
a la millora del medi natural
1.000,000
Total Capítol 11
12
500.000
189004510 Transferències a empreses privades
per difusió de la cultura
100,000
489005330 Transferències operacions
corrents per la millora del
medi natural
2,100,000
Total Capitol lV
3.000.000
636.000.000
B. Operacions de capital
CAPíTOL VI. InverSions reals
601004320 Obres de condicionament i millora
àrees de lleure, vialitat I edificaCions
601004510 Inversions
educaCIÓambiental
601005330
Inversions en
Medi Natural
85,000,000
5.000,000
55.000.000
5.000.000
150.000.000
30.253. 000
12, 175380
230011210 Dietes personal Patronat
300,000
470005330 Altres transferències corrents
a empreses privades per
la millora del medi natural
Tota l Capítol VI
16345.545
231001210 Locomoció i trasllats
CAPITOL IV Transferències corrents
4620001 210 Transferència Can Pasqual, Can Balasc
62 5001210 Inversions en mobiliari
I equipament
227011210 Vigilància edificis
230001210 Dietes consellers Patronat
100.000
50,000
227001210 Neteja edificis
227061210 Treballs assessorament
vinculat a A,G,
100.000
Total Capítol III
Total Operacions Corrents
220001 210 Despeses oficina
223001210 Transports i missatgeria
349001210 Altres despeses financeres
Despeses de gestió bancària
153 15,720
CAPíTOL 11. Adquisició de béns i seNeis
222001210 Comunicacions
342001210 Interessos demora
950,000
800,000
1.800,000
167.653.000
CAPíTOL VIII.
830000000
Bestretes al personal
Total Capítol VIII
6.000,000
6.000.000
Tota l Operacions de Capital
156.000.000
Total Pressupost 1997
792.000.000
ió jurídico-administrativa
ucció
=::::-:: a del Patronat Metropo lità del
-=
:=0
serola com a òrga n de gestió
orestador de serveis s'ha
- - _.::: a llarg dels da rrers anys. Tot
.:: :::'ovocat un increment de l'activitat
:::: .::oministrativa i de se rveis centrals i
: - es, àrees de la gestió inserides en
-= ::: G Adm inistració i Gestió. Les
=-: :::1S i les característiques del
_-.::: :an que l'execució dels diversos
: _-=-es proj ectat s pels diferents Serveis
- serveis fina listes especialitzats=;; - de possibil ita r des del vessant
- - s;:'atiu , dins d'una lòg ica d'eficiència
- :::::: a, que només s'enté n amb una
_::Ja adm in istrativa de serve is centra ls
:: :~oort fin alista desconcentrat.
_ 7: :=ció d 'economies d'esca la possib il ita
- :òs:ació d' un servei força amp li amb un
:.::: '1ombre de rec ursos humans.
c.-.=
=
f inance ra de la M ancomunitat de
Mun icipis de l'Àrea M etropolitana de
Barcelona atès que aporta el 94,03 % dels
recursos liquidats. Quant a la resta dels
ing ressos, provenen, entre d'altres, de la
realització d'act ivitats d'educació ambiental
1,61%, i del programa de Patrocini
2,36%.
Referent a les despeses de l Pressupost de
1996, el 3 1 de desembre, l'estat
d'execució del mateix era del 99,39% .
Els costos de persona l reals de l'any es
ref lecteixen en les dades d 'execu ció del
capítol I del pressupost - remunerac ions de
personal- . Les quantitats que varen fer-se
efectives són:
- Retribucions de personal
laboral fix:
324084.082
- Retribucions de personal
laboral eventual:
23.970.675
- Fons social:
14.927.833
- Seguretat social:
98.862.76 1
Total
461.845.351
El quadre següent recull l'act ivitat
comptable de l'any
Gesti ó de recursos materials
Documents comptables 1996
Autoritzacions i disposicions de despesa
Factures comptabilitzades
Manaments de pagament comptabilitzats
Manaments d'ingrés comptabilitzats
Relacions de pagament
Nombre
6.699
5.408
6.630
296
82
- ~::o- ei d'Ad min istració i Gestió s'ha anat
:-5-:) dant com un servei administratiu
-:::-:'" que aporta els serveis comuns
=-=::ossaris pe r al fu ncionament de l'entitat ,
_ -: o una estructura radia l respecte a la
=-.--:.:: de serveis f ina listes. D'aquest Servei
::::::òn la gestió admin istrativa en general i
:ò- :::articula r: la coordinació j uríd ico'1istrativa, la Secretaria Gene ral, la
:::::: ó dels recursos humans i materials del
='=:'onat, amb la contractació com a tasca
: ~cip al. De mo ment també s'hi
-:orporen els serveis econòmics de
:ò~:tat, amb la Tresoreria i la Intervenció
:::0 egades de li! Ma ncomunitat de
~'1i c i pis de l'Area Metropolitana de
:: "rcelona .
A ltes:
Baixes:
Incorporacions procedents de l'Àrea
M etropo litana de Barcelona:
Trasl lats a l'Àrea Metropolitana de
Barcelona:
Àm bits de la gestió
La planti lla funcional con solidada el 31 de
desembre de 1996 era la següent:
Gestió eco nòm ica
-
=:-
Execució del pressupost
:Jel qu e fa a l'estructura de ls ingressos del
:Jatronat, corresponents a l'any 1996, el
oressu post reflect ei x una gran dependència
Gestió de recursos huma ns
AI llarg de 1996, i per cau ses diverses - reforços de servei , substitu cions, noves
incorporacion s etcètera- varen forma litzarse 17 contractes labora ls de dive rsa
naturalesa amb 15 persones.
S'ha actuat sota l'òptica de l'optimització
de ls recursos disponib les pe r ta l de
contenir la despesa corrent en determinats
aspectes com en els subministraments
generals -companyies de serveis i materia l
f ung ible-, la neteja i vig ilància de ls ed if icis
dels Serveis Tècnics. El creixement com a
institució comporta però, la necessit at de
rea litzar inversions en recursos. El més
destacab le de l' any ha estat la insta l.l ació
d'una nova infraestructura de
comunicacions fax/escànner/mòdem
int egrada a la xarxa informàti ca del
Patronat, en substitució de l'anti c telefax.
S' ha co nt inuat també la consoli dació i
completesa de la xarxa informàtica.
Moviment contractació laboral de l'any 1996
Laborals indefinits
Funciona ris
Trebal ladors t empora ls
Treba lladors fixos discontinus
(març-novemb re):
- A ltres contractats temporal s
(reforços al marge de la plantil la)
17
15
2
4
51
6
2
29
7
Gesti ó adm inistrati va
La tendència actual de la gestió
admin istrativa és d'ordre decreixent. D'una
banda, es man ifesta una co nsolidació del
Patronat com a ens de gestió especial itzat.
D'altra banda s' ha procedit a agil itar
burocràtica ment determ inats processos de
gestió davant el fet que l'evolució dels
serve is púb li cs rec lama l' ap licació d 'un
especial esforç en rend ibilitzar al màxim
l'estructura adm inistrativa i de personal,
sense que la tendència de creixement com
a entitat prestadora de serveis imp liqu i una
necessitat de creixement il·limitat dels
recursos i de la despesa corrent. Es
continua amb la tendència d' incrementa r
13
l'eficiència dels processos de gestió,
mantenint-se la tendència iniciada l'any
1987 sense que la càrrega corrent del
Servei s'incrementés en la mateixa
proporció. La tendència decreixent de
l'activitat administrativa també respon a la
dism inució de recursos pressupostaris
respecte d 'anys anteriors a 1993,
estabilitzant-se al voltant dels 700 mi lions
de pessetes.
En l'actua litat la tendència de compliment
dels terminis de resolució dels
procediments administratius s'ajusta a la
prevista en la normativa aplicable per a
cada cas. Aquesta m illora s'ha consol idat
amb la incorporació dels reforços
imp rescindibles en els llocs que mostraven
febleses en l'estructura i on es manifestava
una clara insuficiència de recursos humans.
Pel que fa a la tramitació administrativa, el
nombre d'expedients incoats al llarg de
1996 va ser de 483, la qual cosa comporta
un decrement de 73 expedients (13 %
menys respecte l'any anterior, 556
expedients; un 17 % menys que l'any
1994; i una equiparació amb l'any 1993).
Aquesta dism inució ha estat provocada en
gran part per la racio nalització de la gestió
adm inistrativa, i en part per la tendència
pressupostària a la baixa respecte d'anys
anteriors. La tendència de gestió
d'expedients queda ref lectida al quadre
següent:
oJO .".------~
--­
¡oo +---
---.-----/----:r------"'-..
400+-----,==-- - - - oc
"
500
¿::;
'00
300
200
100
lfR~~m
PO
MN
DA
AG
TOTAL
Nombre d'expedients. Tramitació per serveis.
90
80
70
60
anys de funcionament del Patronat;
conti nua avan çant-se en tot el que fa
refe rè ncia a l'invent ari d'expedients i el
seu arxiu, les pub li cacions - internes i
extern es- , el material gràfic, plànols i
docum enta ció dive rsa, gràcies al suport
i nformàtic i a la sistematització de l' a rx i u.
Ma lgrat t ot , ca ldrà redimensionar el
recursos f ísics assig nats a aquesta àrea,
atès que s'està acostant a una situació de
co l· lapse per la gran quantitat de
documentació generada al llarg de deu
anys de gestió.
Contractació administrativa
El ca ràcter prestador de serveis i gestor
públic del Patronat, fa que la major part
de l'activitat admin istrativa tingui un
co nt ingut co nt ractua l. La co ntractació
administrativa ha suposat el 25 % de ls
exped ients t ramitats al llarg de l'any
1996, la qual cosa imp lica una disminució
d'un 9 % respecte de l'exercic i anterior
amb re lac ió a uns recu rsos sim ila rs.
L'activitat de contractació admin istrativa
s'ha repartit al llarg de 1996, de la
següent mane ra:
Tipus de contractes
Subministrament
Subministrament amb fàbrica
Consultoria i assistència
Obra
Serveis
Cessió d'ús
Assegurances
Concessió administrativa
Contracte financer
Total
Quantitat
45
10
20
15
28
1
3
2
1
125
50
/
Nombre d'expedients de contractes i tipus.
40
'00 /
100+ - - - - - - - - --
s'experimenta un increment substancial en
el nombre d'expedients de l Servei de
Projectes i Obres, fruit del traspàs a aquest
Servei de l'àrea d'urbanisme, i per tant de
tota la tramitació d'informes i disciplina.
L'evolució de les tasques al llarg de l'any
continua una lín ia no uniforme. Es
detecten pics d'acumulació de tasques en
determinats mesos, encara que aquesta
tendència és menys acusada el 1996 que
en anys anterio rs, conseqüència de l'esforç
de prog ramació que es rea litza des del
Servei vers la resta de serveis en línia o
finalistes. El Servei amb major uniform itat
pel que fa a les tasques és el
d'Adm inistració. La resta de serveis estan
subjectes a l'endegament de programes
estacionals i a l'inici i tancament de
l'exercici a començaments i finals d'any.
Aquest fenomen, l'any 1996 reflecteix
l'activitat admin ist rativa ta l com es destaca
en els quadres següents:
30
-
20
10
Subministrament
40%
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 19qj 1995 1996
Evolució nombre d 'expedients
anys 1987- 1996.
L'activitat adm inistrativa varia
substancialment en func ió dels serveis i del
seu caràcter. El Serve i d'Administració i
Gestió va tram itar 226 expedients al llarg
de l'any, segu it de Med i Natural amb 103,
de Projectes i Obres amb 93 i de
Divulgació amb 61. Aquest any
14
• Any 1995
Any 1996
Nombre d 'expedients. Evolució per mesos
anys 1995-1996.
Pel que fa a la gestió de la documentació
generada pel Patronat, s'està optim itzant
el sistema d'arxiu, el qua l s'ha actualitzat
en un 50 %. Tot i això con t inua en part
el retard acumulat durant els primers
~_. . .~ Altres 6%
Serveis
24%
Consultoria ¡
Assistència
17%
Obra
13%
Proporció dels diferents tipus de contractació.
jurídico-administrativa
- -:: :: :e gestió, a més de
- :: - :ò= : asques corresponents a la
: :: ;:::; - ')'strativa en general,
-o::: aersonal i àrea econòmica,
:c.- :;:5 : essants d'especial
d'aportacions econòmiques per al
desenvolupament de projectes i altres vies de
col·laboracions institucionals dins del marc de
cooperació interadministrativa. Els resultats
d'aquest àmbit de gestió és el següent:
Contenciosos
Durant l'any 1996, l'assessoria jurídica ha
practicat el seguiment dels assumptes
contenciosos següents, els quals el 31 de
desembre es trobaven en l'estat de tràmit
que s'assenyala al quadre inferior.
Patrocini:
~-:: a
a defensa dels interessos
: -;::: de aplicació del Pla Especial
:c. = : r::ll1n als de Justícia i la
::==:: de conven is de col·laboració
-.== particulars per tal
_=' a gestió del Parc, obtenir
=- -ê~çam ent noves i desenvolupar
::=: :;2 "ormació i investigació
::-:: execució de les previsions
;:::: ... es de l'ens gestor.
:::- 95
::
~
~:' -
96
95
::;-/96
: : ':196
:,,-:2'1t
Conven is
AI llarg de l'any 1996 han continuat els
programes de col·laboració amb
institucions, entitats públiques i privades
per a l'execució d'estudis i
desenvolu pament d'investigacions
adreçades a la protecció i conservació del
Parc, com també a la captació
- Conveni amb Edicions Primera Pl ana SA
(E/ Periódico), per a la difusió del Parc de
Collserola.
- Conveni amb l' Institut Municipal de
Serveis Funeraris per al projecte
"Manteniment de la Salut al Bosc" .
- Conveni amb Hoechst Ibérica SA per al
finançament del II Pla de seguiment de
papallones al Parc de Collserola.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
Tipus/contingut
Estat de tramitació
Part contrària
Urbanístic/Pla Especial de Collserola
Urbanístic/Activitats extractives
Urbanístic/Activitats extractives
Urbanistic/Pla Especial de Collserola
Urbanístic/Pia Especial de Collserola
Urbanístic/Pla Especial de Sol i Aire
Urbanístic/Declaració de rUlna edificació
Urbanístic/Pla Especial de Sant Medir
Urbanístic/Pla Especial de Sant Medir
UrbanísitC/Pla Especial de Sol i Aire
Administratiu/Modificació dels Estatuts del Patronat
Urbanístic/Sanció per infracció urbanística
Urbanístic/ExpropiacIó finca forestal
Urbanístic/Expropiació finca forestal
Sentència favorable/Ferma
Sentència favorable/En tràmit al TS
Sentència favorable/En tràmit al TS
Sentència favorable/Ferma
Sentència parcialment favorable/En tràmit al TS
Sentència favorable/Ferma
Sentència parcialment favorable/En tràmit al TS
Sentència favorable/En tràmit al TS
Sentència favorable/Ferma
Sentència favorable/En tràmit al TS
Sentència desfavorable/En tràmit al TS
Sentència favorable/En tràmit al TS
Compareguts
Compareguts/AI·legacions
Aj. Sant Cugat
Aj. Sant Cugat
Aj. El Papiol
AJ. Sant Cugat
Aj. El Papiol
AJ. Sant Cugat
particular
particular
Aj. Sant Cugat
particular
Aj. Sant Cugat
particular
particular
particular
Tribunal Suprem (TS)
Tipus/contingut
Estat de tramitació
Part contrària
Urbanístic/Activitats extractives
Urbanístic/Activitats extractives
Urbanístic/Pla Especial de Collserola
Urbanístic/Declaració de ruïna edificació
Urbanístic/Pla Especial de Sant Medir
Urbanísitc/Pla Especial de Sol i Aire
Administratiu/Modificació dels Estatuts del Patronat
Urbanístic/Sanció per infracció urbanística
Compareguts/En tràmit al TS
Compareguts/En tràmit al TS
Compareguts/En tràmit al TS
Compareguts/En tràmit al TS
Compareguts/En tràmit al TS
Compareguts/En tràmit al TS
Compareguts/En tràmit al TS
Compareguts/En tràmit al TS
particular
Aj. Sant Cugat
AJ. El Papiol
particular
particular
particular
Aj. Sant Cugat
particular
15
- Conveni amb Va lenciana de Ceme ntos
Portl an d pe r a la restau rac ió de la
pedre ra de Sa nta Creu d 'Olo rd a.
- Conven i amb l'empresa COBEGA SA
per a l'edició de pòsters dels amb ients
de l Parc.
- Conven i amb la Ca ixa d'E sta lvis de
Cata lunya per a l'ed ició de materi al i
pub li cacions de ls Centres d ' Ed ucació
Ambien tal.
- Conveni amb l' emp resa Sa n Migue l
S.A. pe r al fin ança me nt de les act ivitats
de neteja de l'àrea de lleu re de San t a
Creu d 'Olorda.
- Co nve ni amb l'empresa Nissan Motor
Ib éri ca S.A . per a la ce ss ió d'un ve hi cle
de transp ort pe r al Servei de Guardes
de l Parc.
- Conveni amb la Caja de Ahorros y
M onte de Piedad de Madrid pe r al
f inançament en la campa nya de
seguiment de migració de rap inya ires al
Parc.
- Conveni amb l' empresa Sony España
SA pe r a la donac ió de dive rsos
productes audiovisua ls i de
comunicació pe r a la millora de l
dis pos it iu de prevenció i detecció
d' incend is.
- Conve ni amb Televis ió de Cata lunya
SA pe r a la neteja d'un tram de la
carretera de l'Arrabassada.
Universitats:
- Pròrroga del conveni amb la Un iversitat
de Ba rcelona per a l'elaboració d'un
estudi sob re la situació del teixó a la
Serra de Co llse ro la.
- Conveni marc amb la Universitat de
Barcelona per a l'execució de projectes
d' investigació i renovació.
- Conveni amb la Universitat Politècn ica de
Cata lunya pe r al control de l'estabi litat
geològica de la pedrera de Santa Creu
d'O lorda.
- Co nveni amb la Universitat Autònoma de
Barce lona per a la rea lització de
pràctiques d'ecolog ia aplicada.
- Conveni amb la Universitat Politècnica de
Catalunya per al seguiment i control
hidrològic del pantà de Val lvidrera.
- Conven i amb la Un iversitat A utò noma de
Barcelona per a la incorporació de
beca ris al Patronat Metropolità del Parc
de Collserola.
16
- Conveni amb la Un iversitat Pompeu
Fab ra per a la rea litzac ió de pràctiques
d'alu mnes de la llicenciatu ra de Dret.
- Conveni amb la Un iversitat de Girona per
a la cooperació educativa.
A lt res institucions:
- Conveni amb l'Ajuntament de Ba rcelona
per a la cessió de les finques púb liq ues
de Can Pasqua l i Can Ba lasc situades
di ns l'àmbit de l Parc.
- Conven i amb la Societat Putxet de
coloms esportius de Barcelona per a la
insta l·lació d 'un camp de vol de coloms .
- Pròr rog a de l conven i amb el Gru p Cata là
d 'A nellament per a l'estudi de la
dinàmica poblacional d'ocells.
- Conveni amb l'Escola F. Pere Tarrés per a
la rea lització de pràctiques d'a lumnes.
- Pròrroga de l Co nven i amb la fàb ri ca
d'arti lleria de l'empresa nacional BAZAN
(grupo INI) per a l'adequació del sistema
"Bosque" de detecció automàtica
d' incendis a les ca racterístiq ues de l Parc
de Col lsero la.
- Conven i amb l'Editorial Mediterrània per
a la coedició del ll ibre-conte Així és el
Parc de Collserola .
- Conveni amb la Consell eria de Justícia de
la Genera litat de Catalunya sobre els
criteris del projecte d 'ordenació i
tractament de l'entorn de l'Escola
Judicia l.
- Conven i de co l·laboració amb
l'Associació per a la Promoció i Inserció
Profess ional per a les pràctiques de
formac ió ocupacional.
El contro l d 'activitats diverses sotmeses a
la tutela del Patronat ha compo rt at la
t ramit ació de 68 expedi ents al ll arg de
l' any 1996; s'ha proced it a simpl ificar la
tramitació, ag ilitant- la i redu int els
su pòsits de determinades autoritzac ions a
si m ples notificacions. A ixò exp li ca, en
part, q ue s' hagi reduït el nombre
d 'exped ients. La naturalesa de les
activitats més nombroses és l'espo rtiva,
seguida de l'educativa i els
enre gistraments cinema tog ràfics amb
f inal itats comercia ls. La t ute la de l
Pat ronat ha d 'entendre's se nse perj ud ici
de les competències que co rresponen a
les alt res ad mini strac io ns i ent ita ts amb
co mpet ències concu rrents. La
conso lidació del Patronat com a ens
gestor destaca pe l fet que comença a
estabi litza r- se el paper qu e juga en
aqu est àmbit de gesti ó .
Aq uesta t asca de t utela és ca da dia més
assumida pels usua ris del Parc. L'a ny 1993
va have r-hi un incre ment de l 160%
d'expedients t rami tats respecte a l' any
1992. Des del 1993 f ins al 1996
l'i ncreme nt ha est at més prog ressi u, tal i
com ho ref lecte ix el quadre següe nt:
80
70
e
60
.r-
50
40
30
20
10
FO
1989
Gest ió d' usos i acti vitats al Pa rc
El Patronat, com a òrgan gestor del Parc,
té encoma nades ent re d 'alt res f uncions el
control i tutela de les activitats i usos
promoguts per particu lars i entitats dins
del marc de la capacitat d'oferta lúdica, i la
preservac ió de ls va lors nat urals de la serra.
Aquests mecanismes de contro l han
d'assegurar l'equ il ibri entre dos pri ncipis:
1r que el Parc comp leixi la f unció d'oferta
d'esbarjo com a Parc metropo lità;
2n que es preservi la riquesa d'aquest
pulmó ve rd, de vital importància pe r als
més de tres mi lions d'habitants de la
regió metropolitana
rufl: n
19901 991
1992199319941 9951996
Evolució del nombre d'autoritzacions,
anys 7989- 7996
Gestió del patrimoni púb li c
Continua la línia de gesti ó indirecta
mitjança nt concessions admin istratives e~
determinats serveis del Parc,
fonamentalment a les àrees de lleure.
Directament el Pa t ronat contin ua
desenvolupant actuacions de gestió i
m illora foresta l del patrimoni públic, sense
descuidar la políti ca d'incentius per al
desenvolupament de plans de promoc o
privada, mitja nçant subvencions.
.;;:,...,..---_'+aria General
- "" :: ':'dministració i Gestió té
- -::- =:::es, per delegació, les funcions
= ~=:--::::aria General. Les tasques
,-=-:;; s desenvolupades són les que
=--'::-2n per im peratiu estatutari i lega l
~==::Jna jurídica preceptiva a l'entitat,
_-=:: assistèn cia dels òrgans de
:>atronat. Durant l'any 1996
--::- -:.=~ d aquests òrgans va ésser la
=- :::::
:=-::
ordre temàtic, s'han tramitat 18 recursos
en via administrativa, en defensa de ls
interessos generals i del propi Patronat.
Un altre àmbit d'assessoria exercit és el
suport jurídic, coordinació i supervisió de l
planejament urbanístic i de la gestió
urbanística, amb la redacció dels
documents corresponents i revisió dels
informes redactats per desenvo lupar les
previsions del Pla Especial d 'Ordenació i de
Protecció de l Parc de Col lserola.
d' administració
_ _-= .J-:Jlcitat de les sessions ord inàries ha
-:; ~~:- ...,estral . En total varen celebrar-se
== :35 ans ordinàr ies els dies 27 de març,
~ := _ ol, i 27 de novembre, i una
-,. -:::::'Q nària, el 25 de julio l, en les quals
< -'::;:::aren 168 punts en els diferents
_ ::5 cel dia . El 97 % dels temes
-=:::;~~:S pel Consell corresponen a actes
-=
t i resolutoris relatius a l'activitat
strativa del Patronat. Això implica
::;cJasi el 34 % dels expedients
--=-ï:ats al llarg de l'any han comptat amb
- _:::-:: ons debatudes dins del màxim òrgan
--= ;:o,ern de la nostra entitat.
-==.-"
-_=
-'-:-
n
__ '1ta del Patronat
~
,unta Genera l es convoca ordinàriament
_- cop a l'any. L'any 1996 va celebrar-se el
:::: 26 d' abril. En aquesta sessió s'exposa
:: -emòri a d'actuacions de l'any anterior i
sotmet a debat el programa de l'exercici
- ::: at, amb les previsions pressupostàries.
- ::;...,bé és el fòrum de debat de les
:_estions amb major controvèrsia i
:::::ualitat que afecten o poden afectar el
=~~ur de la conservació del Parc.
==
Assessoria jurídica general
Secretaria General es responsabilitza de
:: defensa jurídica del Patronat, i exerceix
2) fu ncions d'assessorar jurídicament el
:Oresident del Consell d'Administ ració, a la
Serència i el Consell d'Administració.
':"quest àmbit d'assessoria comporta la
red acció i preparació d'informes específics,
am b caràcter previ a moltes qüestions i
problemàtiques que cal afrontar des dels
òrga ns de govern del Patronat. En altre
...il
17
servació dels sistemes naturals
odu cció
~96 s'h a caract er itzat per una
- _: ó de l press upost en el cap ítol
.::-: OIl S dedicat a la co nse rvació
: ::2rnes nat ura ls en rela ció a l' any
' ap rovac ió de l mat eix a m itjan
= =.:: ,.lliol, am b el co nseq üent retard
'" :a endari de dese nvo lupament de
-"::J es. Ma lg rat això, un altre f et
=:::,"sti c de l'any que ha co mp ensat
~=.-.: a di sminució i reta rd de les
_=.: ans ha estat la clim at olog ia
:'='8 e, en espec ial les prec ipitac ions ,
o :: _.:: en co njunt ha plogut,
-;-=. =.oam ent, un total de 982 l/ m',
e.::: :, el dob le que en anys no rma ls.
- - -= :'2 f et destaca ble ha estat la
. = - , _du ra ció del serve i amb la
::.-- ~Jci ó de 3 llocs de trebal l d' un
-=. ue 55.
= :;
::cuac ions han anat d irigides,
--'::o:ot, al ma nteniment i senyal ització
.:: =. Xarxa Viàr ia Bàs ica de Prevenc ió
- ::2'ldi s, a la rea litzac ió de f ranges de
::::occió i al desenvolupame nt de part
:.:: :; orava pilot del sistema de detecc ió
-=_::::"làtica d' incend is m itj ançant
.0-
Presentació
Les 13 torres de vigilància han realitzat
els següents se rve is:
Mes
dies
horari
Abril
15
31
30
31
16
15
25
5
10-20 h
10-20 h
9-21 h
9-21 h
9-21 h
9-20.30 h
0-20 h
9-1 9 h
9-1 8 h
Maig
Juny
Juliol
Agost
Agost
Setembre
Setembre
Octubre
O
168
hores jornada hores mes
10
10
12
12
12
11,5
10
10
9
150
310
360
372
192
173
250
50
O
1857
L'estiu de 1996 ha estat, tant per a
Collse rola com per a la resta de Cata lu nya,
un dels mi llors que es reco rden pel que f a
a incendis foresta ls. Des que es va posar
en marxa el Dispos it iu de Preve nció i
Detecció d' Incend is Fo resta ls de l' àrea
metropolitana, l'any 1985, ma i hi havia
hagut un any tan bo en aquest aspecte,
amb tan pocs focs i amb tan poca
superfíc ie cremada.
d'ince ndis
Enguany, a l'àmbit del Parc, s'han produït
22 incend is, amb un total de 6,96 ha
cremades, que suposa un prom ig de 0,3
ha per foc, i de les qua ls únicament 2 ha
són de zona arb rada, enfront de les 250
ha que cremaren el 1994 i les 2 1 del 1995.
Igua lment, si considerem l' àmb it de l'à rea
metropol itana, les xifres de prom ig són,
encara, més bones : s'han produït un tota l
de 43 incendis amb tan so ls 10 ha
cremades -2,8 ha de zona arbrada-, que
suposa una mitjana de 0,23 ha per
incendi .
_=. ca m panya d 'incendis d 'aquest any
. ~96 ha estat cu rta, ja que es va iniciar
=. . g ilà nc ia des de les torres de gua ita
.:: dia 16 d'abr il, encara que el risc
::: ncen di no era gaire elevat a causa de
::o trao rdinà ria p luviomet ria de ls pr imers
-esos de l' any. A partir d 'aquesta data
::o ~u n cionamen t de l dispos itiu de
:::etecció va ser el norma l f ins al 30 de
:etem bre en què es va donar per
:;ca ba da la campanya de vigilànc ia.
La pri ncipal ca usa d 'aquestes xifres tan
espectaculars ha estat, sobretot,
l' extraord inà ri a pluviometria d'aquest any,
amb 982 mm totals i amb uns mesos
d'abril, ma ig i juny molt favorab les, en els
quals es van acumular més de 270 mm de
pluja, i els mesos d'agost i setembre, amb
127 mm més. Aquesta aigua, tan
estratègicament ca iguda, ha fet que
pràcticament no hi hagués cap dia, durant
la campanya, amb un nivell de risc
~':;roi gs .
= --=~
con tinua t les tasques de
vig ilànc ia i netej a de l
-=~: e ni m ent,
-~"':.
Prevenció
= 2venció
d'incendi forestal qua lificable de "molt
alt". Aq uest aspecte ha contribuït
decisivament en el fet que els pocs
ince ndis que s'in iciaren fossin fàcil ment
contro lables .
D'altra banda, ca l teni r en compte que les
mesures de prevenció, emprades du rant la
campanya, són cada cop m illors, així com
les actuacions immed iates i els mitja ns
propis d 'extinció.
Actuacions en matèria de prevenció
d'incendis
A més de la detecció i la vigilància, es
realitzen, dins de l'AMB, actuacions en
matèria de prevenc ió d'incendis, com
arranjament de cam ins, neteges
preventives, creació i manten iment de
punts d 'aigua, etc.
Senyalització dels camins de la Xarxa Viària
Bàsica de Prevenció d'Incendis al Parc de
Co llserola
L' any 1996 es va fer una selecció dels
aproximadament 400 km de camins que hi
ha al Parc, per ta l de defin ir la Xarxa Viària
Bàsica de Prevenció d' Incend is del Parc de
Collserola. Aquests camins, considerats
imprescindibles per a la vig ilància i extinció
de possibles incendis, estan grafiats i
ressaltats en la nova cartografia automàtica
pel Disposit iu de Prevenció i a cada un d'ells
se li ha assignat un cod i identificatiu segons
el sect or del Pa rc que travessi.
Una de les tasques més importants, amb
re lació a aquesta cod if icació de camins, ha
estat la senya lització sobre el terreny amb
la f inal itat de facilita r l'actuació de tots els
agents que hi intervenen, sob retot per a
aquells que no tenen un gran co neixement
del Pa rc.
La senyal ització s' ha dut a terme
mitjançant rèto ls amb fons de color
vermell amb les lletres del codi
corresponent a cada camí, de tal manera
que totes les cruïl les on es plantegin
dubtes de la ruta que ca l seguir hi hag i un
19
rètol que ho indiqui. A començaments de l
l'any 1996 es va revisar i acabar tota la
senyal ització iniciada de manera
experimenta l l'any anterior.
Condicionament i millora dels camins per
al pas de vehicles de bombers:
Aquesta actuació es basa en l'arranjament
del ferm, donar major amplada i obertura
de caixa de vegetació.
Manteniment de punts d'aigua existents
Sistemes de d ipòsits d'aigua amb hid rants
normalitzats
Santa Creu d'O lorda. Barce lona
Can Catà. Cerdanyo la.
La Sa lut El Papiol
Flor de M aig. Cerdanyola
Plaça Mireia. Sant Just
TM Barce lona:
Carretera Alta de Roquetes 3.160 m
Camí del Turó del Traç a Llars Mundet 1.30 m
Camí de Can Balasc 1.100 m
Camí de Can Pasqual (D02) 1.626 mts
Camí de la Budelle ra (C06) 500 m
Camí de Can Borni (COS) 1.817 m
Camí del Centre d'Informació (C02) 250 m
Camí Ant ic de Vallvidrera (C04) 750 m
Camí carener de Can Ba lasc 1.337 m
T.M. Cerdanyola:
Camí de Can Coll a
(A09) 2.700 m
Camí del Torren t de
(A 13) 1.650 m
Cam í de Can Cerdà
(A 11)2.170m
Camí de Can Lloses
S'ha publicat la primera versió, de caràcter
provisiona l, en cartografia digital a esca la
1:25.000 del mapa per al Dispositiu de
,
Prevenció d 'I ncendis al Parc de Col lserola. Es
el mapa resum de tots els elements del
territori que poden ser necessaris per a la
prevenció i extinció d'incendis foresta ls.
Can Cerdà
- Font dels Caçadors
TM Sant Just Desvern
Camí de Can Vilà (E09) 1780 m
TM Montcada:
Ctra. Cementiri 1.160 m
Camí de Ciutat Meridiana a Can Rius
(A07) 500 m
TM Sant Cugat:
Camí de la Torrefera a Torre Cendrera 700 m
Total de camins 23.349 m
Construcció d'una nova instal·lació
d'aigua per a prevenció d'incend is a
Can Pasqual i condicionament d'un
dipòsit de 110 m3
Hidrant a Can Ba/asc.
Basses per a he licòpters bombarders
En aq uests moments (any 1996) el terme
municipal de Barcelona disposa de 4 basses
per helicòpter que el Patronat ha construü els
darrers 4 anys. Tres d'el les situades en el
vessant de llevant de la Serra de Collserola i
molt properes al casc urbà, tenen una
capacitat de 12.000 litres i una velocitat de
recàrrega de 900 litres/m inut. L'altra bassa,
molt més gran (400.000 litres), es t roba a
Can Balasc sobre la val l central de la riera de
Val lvidrera i protegeix els barris interiors de la
ciutat També es disposa d'una bassa de
12.000 litres de capacitat a l'indret de Can
Planes, dins el terme de Begues.
Instal·lació de noves boques d' incendis
S'ha instal·lat una bomba al pou existent a la
zona i s'ha estès una nova cana lització que
nodreix un antic dipòsit. Aquest dipòsit
alimenta un hidrant nou que s'ha instal·lat al
camí D02 de la XVB. de Prevenció d'Incendis.
20
Cal remarcar també una tasca molt
important, rea litzada pels mateixos bombers
de Ba rcelona, de reposició i marcatge de
totes les boques d'incendi que es troben en
terreny forestal dins del mun icipi de
Barcelona, amb senya ls molt visibles per ta l
de facilitar l'avistament de les boques des
dels vehicles.
Nova Cartografia Automàtica a escala
1:25.000 per al Dispositiu de Prevenció
d'Incendis
Can Codina
(A05) 849 m
i Sant Gen is dels Agudells (4), ampl iant la
millora iniciada l' any passat per cobrir una
actuació eficaç dels vehicles de bombers,
teni nt en compte la dificultat afegida de
tractar-se d'uns barris immergits en una zona
forestal, amb forts pendents i vials estrets.
L'Ajuntament de Barcelona ha insta llat 19
boques d'incendis noves als barris del
Rectoret (4), Mas Guimbau (3), Mas Sauró
(2), Vallvidrera (3), carretera de les A igües (3)
Aquest mapa inclou:
Comunicacions -carreteres i cam ins, de la
Xarxa Viària Bàsica de Prevenció d 'I ncend is,
numerats i senya litzats en el Parc-, punts
d 'aigua -hidrants i basses d'helicòpters-,
Parcs de Bombers, torres de vigi lància, usos
del sòl -u rbà, bosc, prats i matol ls, agrícola,
parcs i jardins, etc.-, toponímia -basada en la
oficial de l' 1:5.000 i ampliada-, lím its
municipals i quadrícula dels fulls 1:5.000 .
S'espera que un cop revisada per tots els
agents que intervenen en la prevenció i
extinció d'incend is es pugui treure una versió
m illorada i actualitzada.
Sistema d'alerta meteorològica
Ha continuat funcionant el disposit iu d'alerta
meteorològica que es va dissenyar amb
l'objectiu principal de detectar les situacions
cl imatològ iques més desfavorables i, per tant,
més perilloses, per a l'inici i posterior
propagació dels incend is forestals.
En la definició d'aquest sistema d'a lerta els
factors més importants són els que es
refereixen als valors màxims que poden
:= " 9Jnes variables meteorològiques
: : :::50evenir perilloses. En aquest cas
-:'5 determinants han estat la
; : direcció del vent, la hum itat
" a t emperatu ra.
= :; esta blir el valors límit a partir dels
. :== determinarà l'estat d'alerta, s'han
-==.: 'lom brosos mesuraments de camp
- ,,- con duit a l'estab liment de les
",-3 condicions d'alerta mesurades al
- :; ae la Torre de Collserola:
:= :Gat del vent superior a 4,5 mis
~:: lat mitjana du rant 30 minuts o
-== =luan té components d'est a oest
_:== 60 als 220°).
:= :<: tat del vent superior a 5,5 mis
:= xitat mitjana durant 30 minuts o
-:=5 quan té componen t s de oest a est
_:= s 220 al 60°)
- - :; nferior al 40%
- :=-oeratura mitjana durant 30 minuts o
-:=5, su perior als 26° mesurats a la Torre
::= Collserola.
-== ~es ures s'obtenen mitjançant la xarxa
." ::ontrol ambienta l de l'Area
:=-'opolitana de Barcelona i es reben en
= :lS real a la central de
-:= :=:om unicacions del Patronat, on es van
:-~Ja nt consultes cada 30 minuts.
Una vegada declarada una situació d'alerta
es comunica al Cap de Bombers de
l'Ajuntament de Barcelona, el qual dóna les
instruccions per tal que diferents vehicles se
situin en indrets d'especial risc del vessant
barceloní de la serra de Collserola. L'objectiu
és reduir al mínim el temps d'arribada als
possibles incendis gràcies a una situació
d'espera en llocs especialment afectats pels
incendis o d'especial dificu ltat d'extinció.
Disposit iu de vigilància dissuasiva al
t erme municipal de Barcelona integrat
per objectors de consciència
L'Ajuntament de Barcelona ha contin uat la
col·laboració en el projecte per a la
incorporació d'objectors de consciència al
dispositiu de vigilància existent, amb la idea
que poguessin exercir tres funcions bàsiques:
vigilància dissuasiva, detecció precoç i
informació ciutadana.
Per a la campanya d'aquest any 1996 es va
proposar un nombre més redürt de
demarcacions. Aquestes, a més, tenien uns
recorreguts més curts i es basaven
fonamentalment en punts d'observació
d 'àmplia visibi litat i uns itineraris
complementa ris.
Període de vigi lància:
De l' 1 de j uny al 15 de setembre tots els dies
de la setmana.
Horari de vigilància:
De 1'1 de juny al15 d'agost: de 9 a 2 1 h
Del 15 d'agost al 15 de setembre:
de 9 a 20.30 h
Per tal de fer eficaç la tasca que van
desenvolupar, els objectors van disposar
d'una ràdio portàtil connectada tant a les
bases de comunicació de guàrdia urbana de
cada districte, com a la centraleta del
Patronat de Collserola. A diferència de la
campanya anterior, el comandament
operatiu es va centralitzar al Patronat.
Continuació de la prova pilot del
sistema de detecció automàtica
d'incendis mitjançant infraroigs
.'igi/ància dissuasiva
L' any 1996 va continuar instal·lat a la Torre
de Collserola gràcies a l'acord que el
Patronat va establir amb l'empresa BAZAN,
el sistema BOSQUE. Aquest aparell consisteix
en una càmera de vídeo infraroja que és
capaç de detectar petits focus de calor a
molta distància, i un ordinador que processa
aquests senyals i discrimina si es pot tractar
d'un inici de foc forestal. L'objectiu era
adaptar, en condicions reals, el
funcionament i l'efectivitat del sistema
automàtic a les especials circunstàncies del
Parc. En vista dels resultats obtinguts es va
signar un nou conveni amb l'empresa
BAZAN per desenvolupar alguns aspectes
del sistema BOSQUE i procedir a la
instal·lació definitiva d'aquest a Collserola
durant la campanya de l'any 1997.
Elaboració del Pla Integral de Prevenció
d'Incendis Forestals (PIPIF) al municipi de
Barcelona
A petició de l'Ajuntament de Barcelona i
amb l'objectiu de: reduir les causes d'inici
dels incendis forestals, reduir la mitjana de
superfície cremada en cada incendi i reduir
les possibilitats que es produeixin grans
incendis forestals, s'ha redactat el Pla
Integral de Prevenció d'Incendis Forestals
(PIPIF) del municipi de Barcelona.
Aquest document inclou les actuacions i
infraestructures de prevenció d'incendis
necessàries, a llarg termini, per assolir els
objectius abans esmentats. El PIPIF és,
també, un instrument de planificació
econòmica que permet preveure les
inversions dels diferents agents institucionals
(Ajuntament de Barcelona, Patronat,
Diputació de Barcelona i d'altres) en els
propers anys.
Establir els camins de la xarxa viària bàsica
per al pas dels bombers, realitzar les franges
de protecció als voltants de les
urban itzacions i carreteres, instal·lar hidrants
i basses per a helicòpters bombarders, són
algunes de les actuacions que es determinen
en aquest document.
Elaboració del mapa de combustibilitat
i inflamabilitat
Mitjançant un conveni de col·laboració entre
el Patronat i el CREAF, s'han el·laborat els
mapes de combustibilitat i inflamabilitat de
21
la serra de Collserola. Aquests mapes
permeten determinar les àrees amb un risc
potencial d'incendi més alt.
Gestió dels sistemes naturals
Restauració de la veget ac ió
TM Barcelona
Finestrelles 1 ha
TM Tiana
Font de l'Alba 1 ha
Total: 110 ha
Neteges d'àrees cremades
L'aspecte més important de les tasques
rea litzades en matèria de restauració
vegetal és el que es refereix al
manten iment de les reforestacions
rea litzades els anys anteriors. Durant l'any
1996 s'ha continuat el programa d'anys
enrere, el qual consisteix en l'execució de
les següents tasques:
-
Reg
Tractaments fitosanitaris
Manteniment dels escossel ls
Esporga de branques inferiors
Col· locació o extracció de tutors segons
les necessitats
- Reposició de marres
Consistents en la ta ll ada de restes vegeta ls
cremats i la reincorporació al sòl mitjançant
trituració de la fusta i el brancatge
res idua ls:
TM Sant Cugat del Val lès
Camí del Turó del Fumet
TM Esp lugues de Llobregat
Sant Pere Màrtir
Ll uita contra els flage ll s f oresta ls
Durant el 1996 s'ha continuat el programa
de llu ita contra els flagel ls forestals. Aquest
ha consistit, bàsicament, en el control de
l'escarabat perforador dels pins, Tomicus
destruens, centrant-se en dos aspectes: el
seguiment visual de ies pobiacions i
l'eli minació mitjançant punts esquer. Per a la
construcció d 'aquests punts esquer s'han
utilitzat els troncs dels pins abatuts en les
neteges de franges de vegetació contra
incendis forestals.
Aquestes actuacions han estat realitzades a
les repoblacions segü ents:
TM Barcelona
Font del Bacal là 1 ha
Torrent de l'AlmirallS ha
Torrent del Generet 1 ha
Turó dels Alcaldes 1 ha
Font de Canyelles 1 ha
Mirador de Torre Baró 1 ha
Penitents 3 ha
Torre Baró 27 ha
Forat del Vent 30 ha
TM Sant Just Desvern
Les Fatjones 4,4 ha
Font de la Beca 5 ha
Can Baró 21 ha
TM Sant Feliu de Llobregat
Can Ferriol 7 ha
AI llarg d 'aquest any també s'ha
co l·laborat amb ajuntaments i
associacions per a la realització de petites
repoblacions, preparant el terreny,
aportant els arbres i donant
assessorament tècnic:
22
Can Ribes
Camí de Sol i Aire a Can Borrell
Ctra. de Sarrià a Val lvidrera
Bude llera
Mas Pins
Serra d'en Julià
Camí Antic de Vallvidrera
Ctra. de les Aigües
Ctra. de l'Arrabassada
Can Balasc
Co l·leg i l'Esperança
Pas de l Rei
Sant Medi r
Camí de Can Ferriol
Santa Margarita
Camí de Sant Llàtzer
Esco la Ba loo
Font de Sant Ramon
Viver Can Borni
Tasques de manteniment a la repoblació
del Forat del Vent.
Aclarida i esporga sanitària
Ta la d'arbres amb el fust trencat, escapçats,
torts, secs, inclinats, sense possibilitat de
recuperació i aquells la densitat dels quals
faci inviab le el desenvolupament normal.
Esporga de les branques seques i
trencades. Aquesta actuació es realitza
normalment en indrets on hi ha peril l de
caiguda d'arbres o branques sobre
persones o edificis, o en el cas de caiguda
d'arbres en camins foresta ls:
Referent a la processionària del pi,
Thaumetopoea pityocampa, s'ha realitzat el
control an ual de vol de mascles adu lts
mitjançant trampes de feromones durant els
mesos d 'estiu, enreg istrant-se un augment
considerable en el nombre de captures amb
relació a l'any anterior, sobretot en les zones
de Roquetes, Sant Pere Màrtir i fàbrica
Va lenciana de Cementos, però mantenint-se
en la mitjana dels altres anys. S'han rea litzat
tractaments a les repoblacions i a les vores de
carreteres i camins més afectades. L'eficàcia
dels tractaments realitzats, ha quedat, però,
disminuïda donades les plujes continuades, la
qual cosa ha escurçat la durada del
tractament.
La importància dels flagells forestals demana
una atenció constant, ja sigui per les
anteriors plagues o pel seguiment d'altres
"-~
-,a,alties que es controlen de forma
que en qualsevol moment
_ :;-::car un nombre considerable
=.: com poden ser la caparreta de
_ "':::: .!erents tipus de fongs.
- Línia Les Corts-EI Corte Inglés 25 kva
Sant Just Desvern i Barcelona
- Línia Sant Just-Santa Coloma 220 kv a
Barcelona
- Línia de baixa tensió de Can Domènec a
Sant Cugat del Vallès i el Papiol
=--::,=nlment de línies elèctriques
HECSA:
- Línia Mas Figueres-Sant Andreu 110 kva
Cerdanyola del Vallès
- Línia Barcelona 1-1125 kva Sant Cugat
del Vallès, el Papiol, Molins de Rei i Sant
Feliu de Llobregat
:-:;'0
:::;ces d'arbrat i manteniment de
-:;: ::e zelador realitzades per les
:;- J es elèctriques durant l' any 1996
="'-'oit del Parc de Collserola i on el
_-2: 'ealitza la tasca de direcció tècnica,
~¿.;:_ "lent i control de l'actuació.
-== es .
Valenciana de Cementos:
- Línia particular de 25 kv a Barcelona i
Sant Feliu de Llobregat
" :;Jbí-Co llblanc 110 kv a Sant Cugat
-:- :; es, Barcelona i Sant Feliu de
: =-::at
- _ - ,,-- únel de Va llvidrera 25 kva
. -==-o'la
- _ ,,:alldaura 11 kva Barcelona
ació Sol i Aire 25 kv a Sant Cugat
.;:. :: és
-=-:;'
= ""ER:de ba ixa tensió de Sant Medir a
- _ - è
- : :::Jgat del Vallès
Sant Feliu-Rubí 66 kv a Sant Cugat
ès, el Papiol i Molins de Rei
- _ - a Mas Figueres-l'Hospitalet 110 kv
- ::::3~l Cugat del Vallès, el Papiol i
= 'lS de Rei
- _- è
=- :3
Altres actuacions de millora per al medi
natural efectuades per les companyies
elèctriques:
FECSA:
- Canvi de suports de fusta en mal estat i
ampliació de preses de terra a la línia Valldaura
11 kva Barcelona i Sant Cugat del Val lès
- Canvi de traçat de la línia de baixa tensió
del Col·legi Sagrada Família a Barcelona,
traient la línia del bosc per instal·lar-Ia al
llarg del camí
- Canvi de suports de fusta en mal estat a
la línia Pedralbes 11 kv a Barcelona
- Eliminació de suports de fu sta i instal·lació
d'una torre a la línia Va llcarca 11 kv
:::ampanya de seguiment de la migració d'aus rapinyaires. Tardor 1996
ENHER:
- Modificació de les línies Santa ColomaSant Just i Sant Feliu-Rubí 66 kv, eliminant
suports, canviant pa ls de formigó per torres
metàl·liques i instal·lació d'aïllants menys
perillosos per a les aus i de balises per
facilitar l'actuació dels mitjans aeris
- Instal ·lació de salvaocells a la línia Colònia
Montserrat 25 kva la Serra d'en Julià
- Ampliació de preses de terra a la línia
Rubí-Collblanc 220 kv a Sant Cugat del
Vallès, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i
Sant Just Desvern
Potenciació de la fauna
Estudis
- Monitoring de l'avifauna: Seguiment
quantitatiu de les poblacions d'ocells
nidificants i hivernants als diferents ambients
del Parc. Estructura, composició, riquesa i
densitat (9è any consecutiu) .
S'ha continuat el seguiment de l'avifauna de
les àrees cremades l'estiu de 1994 en relació
amb l'evolució estructural de la vegetació.
- Tercer any de seguiment de papallones
diurnes (ropalòcers) incorporat a la xarxa de
monitoring (Butterfly Monitoring Scheme-Pla
de Seguiment de Ropalòcers) que es realitza
a diferents indrets de Catalunya. L'àrea
treballada a Collserola consisteix en un
transede a la finca de Can Ferriol en la qual
hi ha una representació de les diferents
unitats de vegetació del Parc de Collserola. Es
preveu la continuació d'aquest projecte en
els propers anys per tal d'obtenir sèries
comparatives. En aquesta primera sèrie de
tres anys es confirma la idoneïtat d'aquest
mètode per tal de captar variacions
numèriques entre individus i variacions
interespecífiques. En aquests tres anys s'ha
detectat 60 espècies de ropalòcers. També
s'ha continuat de manera intensiva el
mostreig en 30 setmanes sobre el seguiment
de l'evolució de les àrees cremades del Parc.
- Estudi de la població de rapinyaires
nidificants (Sé any consecutiu). S'ha constatat
la nidificació de diverses parelles d'aligot
(Buteo buteo), d'astor (Accipiter gentilis),
esparver (Accipiter nisus) i s'ha augmentat
considerablement el coneixement de l'estatus
23
i biologia de reproducció dels rapinyaires del
Parc. Aquest any l' estudi s'ha centrat en la
valoració de l'impacte potencial de les línies
elèctriques que travessen el Parc pel que fa al
risc d'electrocució, segons el tipus de
creueta, i al risc de col·lisió, segons la
ubicació del tram. Aquest seguiment anual té
un gran interès en vista a la gestió del Parc
perquè aporta informació d'interès ecològic
dels diferents sectors del Parc i del seu grau
de fragilitat amb relació a actuacions
forestals. En aquest sentit s'han supeditat els
calendaris de, intervencions forestals
(tractaments, franges de prevenció d'incendis
i manteniment de línies elèctriques) en
l'època de cria dels rapinyaires.
- Vuitena campanya de seguiment de la
migració de rapinyaires al Parc de Collserola.
Durant els mesos de setembre i octubre s'ha
realitzat una nova campanya d'aquest
tradicional seguiment La novetat de la
campanya d'enguany ha estat l'ampliació i
condicionament del punt d'observació del
Turó de la Magarola; aquestes obres han
estat favorab lement acollides pels visitants i
observadors que n'han fet ús. En el decurs
de la campanya de 1996 han estat
comptabilitzats 2.023 ocells rapinyaires en
migració tardoral corresponents a 22
espècies. El nombre d'hores d'observació
sistemàtica ha estat de 393, per tant s'han
observat, aproximadament, uns 5 rapinyaires
per hora d'observació. Com és habitual,
l'espècie més freqüent ha estat l'aligot vesper
(Pemis apivorus) amb 704 individus
migradors. Altres dades que destaquem són
l'estabilització de les observacions de l'àguila
pescadora (pandion haliaetus) amb 32
exemplars i la constatació de la importància
del flux migratori de l'arpella (Circus
aeruginosus) amb 244 exemplars.
- S'ha iniciat un estudi ecoetològic de la
mostela (Mustela nivalis) a Collserola
mitjançant tècniques de captura-marcatge i
recaptura.
- S'han començat a treballar les primeres
capes corresponents al mòdul de fauna del
Sistema d'Informació Geogràfica que
permetrà dur a terme productes relacionats
amb la distribució faunística d'espècies
d'interès amb la gestió del Parc. La primera
capa ha estat un vector puntual referit a les
24
observacions faunístiques d'espècies
d'especial interès al Parc així com de la
sistematització de les diferents inicidències:
atropellaments, electrocucions i col· lisions
amb línies elèctriques, i altres.
S'han desenvolupat diferents projectes de
col·laboració
Amb la Universitat de Barcelona
(Departament de Biologia Animal de la
Facultat de Biologia):
- Estudi de l'estatus i requeriments d'hàbitat
del toixó (Me/es meles) al Parc de Collserola.
- S'ha posat en funcionament la toixonera
artificial a Can Balasc i, per tant, s'ha iniciat
el programa de recerca etològica. Aquest
projecte suposarà la realització de dues tesis
doctorals d'ecologia i etologia a la Universitat
de Barcelona.
- S'ha presentat la memòria final del
programa Perspectives en l'estudi de la
frugivòria i els processos de dispersió i
depredació de llavors per vertebrats al Parc de
Collserola, que inclou un seguit de
recomanacions respecte a la gestió dels
boscos del Parc, especialment pel que fa a la
importància de l'estrat arbustiu dels boscos
de Collserola, la problemàtica de la
colonització de plantes al·lòctones dispersades
per animals, i l'interès en la regen eració de la
vegetació de la diseminació de llavors per part
d'ocells i també de mamífers de l'ordre dels
carnívors, com ara la guineu o el toixó.
Amb el Grup Català d'Anellament:
S'ha dut a terme per tercer any consecutiu la
campanya d'anellament emmarcada en el
projecte d'estudi sobre la dinàmica
poblacional d'ocells nidificants al Parc de
Collserola: Productivitat i relacions
mediambientals. Aquest és un programa
internacional en el qual s'utilitza el mètode
del (C ES) Constant Effort Site. El sector
escollit per a dur a terme aquest treball és la
finca de Can Balasc.
S'ha continuat el programa d'anellament
científic en el decurs del cicle anua l als camps
experimentals d'ajut a la fauna de Can Ferriol
i Can Calopa de Dalt i, durant la migració de
tardor, a les màquies al voltant del punt
d'observació del Turó de la Magarola i a Can
Masdeu, i en caixes-niu.
Gestió i potenciació
- La situació cinegètica no ha sofert cap
modificació que reculli les sol·l icituds de
regu lació del PMPC. En el decurs de la
temporada de caça s'ha continuat el
seguiment de camp de totes les batudes de
senglar realitzades al Parc per tal d'obtenir
dades tècniques d'interès. Les dades
obtingudes han estat les següents:
* nombre de batudes autoritzades pel Servei
Territorial del Departament d'Agricultura de
la Generalitat, campanya 1995-1996: 23
* nombre de sengla rs avistats en aquestes
batudes: 39
* nombre de senglars caçats en aquestes
batudes: 13
* nombre total de senglars caçats a
Collserola, segons dades de l'esmentat
Servei, durant la campanya 1995-1996 40.
- El programa d'adequació d'hàbitats
(recuperació de les feixes de conreu i
realització de sembres específiques, plantació
de fruiters i establiment de punts d'aigua, i
seguiment de l'aprofitament per part de la
fauna) ha estat especialment impulsat gràcies
a disposar d'un tractor i l'adjudicació d'un
capatàs per a la realització d'aquestes tasques.
- Dins del projecte de millora i extensió
d'ambients aquàtics puntuals, s'ha efectuat
un control periòdic dels abeuradors artificials
(aigüeroles) i de la seva ocupació per part de
la fauna, la qual cosa ha permès constatar la
idoneüat i utilitat d'aquests reservoris hídrics.
- S'ha dut a terme la novena campanya de
participació col· lectiva de col·locació i
seguiment de caixes-niu.
- Es continua de manera constant el treball
dels Guardes del Parc de detecció i control
exhaustiu de punts de caça furtiva tant de
senglar com d'ocells amb la col ·laboració dels
agents forestals de la Generalitat, les
Guàrdies Urbanes i el Seprona (Guàrd ia Civil).
Aquest treball continua donant bons resultats
traduüs en la detenció de caçadors furtius.
Altres actuacions
Actuació conjunta amb l'AMB:
- t eniment i neteja del Parc
Carreteres
=:0 any s'ha augmentat l'esforç en les
_:3 de manteniment d'àrees de lleure,
Sarrià/Molins de Rei
Carrer Muntanyenca
(Esplugues)
Esplanada d'accés
al viver
Camí Pas del Rei
Font del Ferro
Sant Pere Màrtir
Torrent de la llet
(La Maña)
Ctra, Cerdanyola
: ,,' , senyalització, vegetació d'àrees
- ~=qü en tades, etc. La imatge del Parc
"1oltes vegades de la qual itat
=_=stes operacions de manteniment. És
- :: <J que durant l'any 1996 s'ha dedicat
;; ::.::oecial atenció a aquests aspectes.
=-
dates
quilos
23-02-96/07-03-96
32.710
05-03-96 / 13-03-96
41.100
07-03-96/08-03-96
11-03-96/ 11-03-96
13-03-96 / 13-03-96
14-03-96/ 14-03-96
470
1.300
6S0
870
15-03-96/15-03-96
12-03-961 19-03-96
950
10,100
_ :_='ltitat total de brossa i escombraries
"-_= des regularment en les papereres de
=- :::':òes de lleure, i en les vores de camins i
-:::eres, ha estat de 92.162 kg.
Total : 88_150 kg
::- :::::Jestes quantitats cal afegir les
~--ac i o n s puntuals realitzades amb la
.:.= aooració ciutadana i institucionals, que
::- estat les següents
També s' ha de reflectir la recollida de 323
pneumàtics, en la Ctra. Sarrià - Molins de
Rei i 59 pneumàtics més fins al punt
quilomètric 6,5 de la ctra .Horta-Cerdanyola.
Vigilància
TOTAL DE BOSSES RECOLLIDES L'ANY 1996
TOTAL QUILOS
= 92,162 kg
Bosses
_
= 6,645
NÚ M. DE BOSSES
Hores
PES EN KG
: ON ES
Miler5
c. ACCES T . COLLSEROLA
CAM í CAN CATÀ
CAMí PAS DEL REI
CAN COLL
CAN RIUS-TORRE BARÓ
CASTELLCIURÓ
CTRA.ANTI.VALLVIDRERA
CTRA.HORTA-CERDANYOLA
CTRA.L'ARRABASSADA
CTRA.L'ARRABASSADA-VALLVIDRERA
CTRA.5ARRIÀ-VALLVIDRERA
CTRA.VALLVIDRERA-LES PLANES
CTRAVALLVIDRERA-MOLlNS
C/MANUEL ARNAU
ESP.CAN CERDÀ
ESP .CAN RIUS
FONT DE CAN RIBES
FONT DE LA BUDELLERA
FONT DEL BACALLÀ
FONT DELS CASTANYERS
FONT MUGUERA
ITI.DE LA BUDELLERA
LA SALUT SANT PAPIOL
LA SALUT SANT FELIU
LES ESCLETXES
MI.CERDANYOLA
MI.DE L'ARRABASSADA
MI.ESFÈRICS
MI.FONT GROGA
MI.MONTBAU
MI.SARRIÀ
PASSEIG DELS TILURS
SANT MEDIR
SANT PERE MÀRTIR
STA. CREU D'OLORDA
STA.MARIA VALLVIDRERA
TORRE BARÓ
TORRE STA.MARGARITA
TURÓ DE LA MAGUEROLA
TURÓ DEL MONT
TURÓ D'EN CORS
VIL·LA JOANA
VISTA RICA
I
0. 0 31
44
•
0, 7 45
62
111
0, 7 41
50
.
0. 6 18
I
0 .629
3
IIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIIII
196,5
_
2 , 5 81
40. 3
97.2
_
79 , 5
1,161
_
' ,072
62
.
III
0 . 639
63. S
•
0 . 6 12
8B
III
0. 913
6 0 .2
22,5
109
.
II1II
1.44
•
0.372
22. 9
I
0, 15 6
2 . 6 41
_
69.2
Aigües residuals
Z S. 2
Aper. pista forestal
Asfaltament de pista
Ca ça furti. d'ocells
1I
.
_
153,5
_
1 17.7
.
_
142
C.
6,4 I
8 J .4
11 5.5
207
.
1 10.S
1!@2
1!ll!l2
Magatzament ¡1·lega l
!Il ,
êJ 4
I
0 , 132
4
11
0,048
3. 2
IJ
0,04 5
Ocupa ci ó iJ.legal
III
0.881
Insta!. repeti dor
Ta la de pins
_
11
_
_
73
NÚM DENÚNCIES
Il!l,
Il!l,
Il!l,
Il!l,
Il!l,
Caça furtiva
Desbastament cotxes
Desmunt del terre ny
Ho rts ¡¡' Ieg al s
Moviments de t erres
Obres de construcci ó
Obres d'ampliació
_
107.5
3 18, 5
Nombre tot al de denúncies: 30
Abocaments de terres
"
8 3 ,7
DE NÚNC IES DELS GUA RDE S
DE L PARC 1996
ACTIVITATS DENUNCIADES
IC
I
41 , 1
106, 5
En resum, es pot dir que el Servei de
Guardes ha patrullat un total de 3.600
hores i ha recorregut més de 25 .772 km
durant l'any 1996.
Ililii::
.
61 , S
= 4,083,46'
El servei de Guardes del Parc, en el seu quart
any d'existència, ha consolidat la seva tasca
diària de vigilància i control d'activitats
il'legals. Cal destacar que durant el 1996
s'ha reforçat la col,laboració amb les
guàrdies urbanes dels municipis, amb les
patrulles d 'agents rurals de la Generalitat i
amb les patrulles de SEPRONA de la Guàrdia
Civil. Aquest fet ha permès canalitzar moltes
denúncies i disminuir les realitzades
directament pel Parc (aquest any el nombre
ha baixat fins a 30)
0.237
30.5
170 _
96. 6
2 25 . 5
0 . 765
* Voluntaris forestals de la Generalitat:
- 31 de març: recollida de 2.200 kg de
runes i 18 pneumàtics, des de Sta. Creu
d' Olorda fins Can Bofill. (Molins de Rei)
- 27 de novembre: recollida de 2.800 kg
de deixalles a Can Ba rba. (Valldoreix)
* Voluntaris del Parc de Collserola:
- 10 de febrer: recollida de 1.200 kg de
deixalles a les esplanades de Can Llevallol.
(Barcelona)
- 8 de març recollida de 1.140 kg de
deixalles a Mas Sauró, (Barcelona)
~3
t;;l!l2
~7
!Il,
Ii!l,
Il!l,
00 ,
25
res i Projectes
oducció
996 s'han continuat les tasques de
-=- "1ent i consolidació de les línies
=-=~ció
endegades anteriorment,
- := =nt sobretot les actuacions que van
=-: un caire" d'urbanitat" i
:--~cturació al Parc.
::"'"lent d'obres iniciades el 1995:
::: =::ClÓ d'una zona humida i d'un
-=:;:¡r a la pedrera dels Ocells, a Santa
=~ :l Olorda.
- :::::-5trucció de la toixonera experimenta l
:: ~ 'lca de can Balasc.
- := ~ase de les obres de rehabilitació de
::sa de Can Balasc, així com la 3a.
:;els accessos i urbanització i el
-:ament d'una feixa i els corrals.
- = :=:aforma d'observació d'aus al turó de
agarola.
- =- 2cució d'actuacions d'arranjaments i
:-=5 de millora en diverses àrees de
-==
-
,..:::!::
-- :~i nació exterior a l'àrea de lleure de
.:::::- Coll, així com la construcció d'una
~~Qa.
Jm inació del túnel sota del Pantà de
:: ,Idrera.
- -"anjament de l'edifici annex de la seu
= :>atronat.
Redacció de projectes i estudis:
- Estudi informatiu de l'obertura del passeig
de les Aigües al Districte d'Horta-Guinardó.
- Estudi informatiu i estudi d'impacte
ambiental de la 2a. fase del passeig de les
Aigües, del tram del turó del Temple al
mirador dels Xiprers.
- Estudi i avantprojectes en diverses àrees
perimetrals del Parc, en col·laboració amb
els ajuntaments i districtes respectius.
- Projecte de reformes del Centre
d'Informació i seu del Patronat.
- Ampliació operativa i aplicativa del
Sistema d'informació Geogràfica (SIG)
Es realitza una obra modesta, però llarg
temps esperada: la plataforma i
l'equipament corresponent per tal de
poder fer, amb les òptimes condicions
de confort i seguretat, l'observació i el
seguiment de les aus migratòries que
anualment passen per la vertical del
turó de la Magarola.
Àrees de lleure i altres
Pedrera dels Ocells a Santa Creu
d'Olorda
Es finalitzen les obres de la creació d'una
zona humida, mitjançant un sistema de
petits dics de contenció de l'aigua i un
mirador a la part superior de la pedrera, així
com el tancament corresponent d'alta
qualitat. Aquesta obra ha estat realitzada
amb la col·laboració econòmica i tècnica de
l'empresa Valenciana de Cementos, SA
Noves insta¡'¡acions al Turó de la Magarola.
::: :yes iniciades el 1996:
- ~estauració de la riera de Sant Cugat i
-¿'C de Canaletes i Guiera al terme
- ..J'1icipal de Cerdanyola del Vallès.
- ~rranjament dels espais annexes a les
:a" eteres BV-1468, BP-1417 i BV-1415.
- .\dequació com a mirador del cim del
=~Ig de la Guàrdia
- ::>intat dels exteriors de la seu del
=,monat, elements metàl· lics del parc de
:: Ividrera i de l'àrea de lleure de Can Coll.
- Obres de millora en itineraris, àrees de
2J re i fonts
- A rranjaments en els edificis
:; equipament del Parc
- Reposició de senyalització i mobiliari.
Observatori d'aus al turó de la
Magarola
Restauració de la Riera de Sant
Cugat i Parc de Canaletes i Guiera,
al terme municipal de Cerdanyola
del Vallès
Aspecte actual de la Pedrera dels Ocells
Una vegada obtinguts els fons FEDER
de la Comunitat Econòmica Europea
per part de l'Ajuntament de Cerdanyola
i realitzades les licitacions pertinents,
s'han començat les obres d'aquest
ambiciós projecte, consistent en la
neteja i restauració integral de la riera
de Sant Cugat i els seus marges, i la
conformació dels espais lliures enfront
els polígons de Canaletes i Guiera per
tal de convertir-los en Parc fronterer de
Collserola.
27
Adequació com a mirador del cim del
Puig de la Guàrdia
Per la seva situació geog ràfica, el puig de
la Guàrdia posseeix totes les qual itats per
ésser un excel·lent mirador del Vallès. Això
és aprofitat pel Centre d 'Educació
Ambiental de Can Coll en els seus
programes pedagògics. Les obres
d'adequació començades ordenen el cim i,
mitjançant uns elements identificatius,
permeten optimitzar les observacions que
s'h i realitzen.
Arranjament dels espais annexos a les
carreteres BV-1468, BP-1417 i BV-1415
Durant aquest any s'ha realitzat el projecte
i s'han començat les obres d'arranjament
de les vores de les carreteres, amb dues
f inalitats; en primer lloc, per evitar
abocaments incontrolats, i en segon lloc,
per donar la imatge d'urbanitat que
desitgem que doni el Parc. L'actuació
consisteix a col· locar pilones de tancament,
baranes, travesses plantades, pedres
ciclòpies, bancs i senya lització, així com la
conformació i neteja dels espais.
Arranjaments i obres de millora en
diverses àrees de lleure
A més dels treballs habituals de reposició
dels elements de mobi liari i senya lització
que precisen les àrees de lleure, a causa de
l'intens ús a què es veuen sotmesos,
també s'han realitzat canvis que afecten
més profundament aquestes àrees. En
concret, a l'àrea de Can Coll s'ha col·locat
un gran màstil amb uns focu s al seu cim
per tal d'i l·luminar l'àrea del restaurant i
part dels estacionaments; també s'ha
real itzat una rampa per faci litar l'accés al
restaurant a les persones necessitades de
cadires de rodes. El túnel que passa per la
base de la presa del Pantà de Vallvidrera ha
estat dotat d'una instal·lació d'enllumenat.
A l'àrea de Santa Creu d'Olorda, s'han fet
també treballs de condicionament.
Xarxa viària i senyalització
Durant tot l'any s' ha continu at
treballant en la xarxa viària bà sica i en
28
els camins de passejada;
cond icionament de ferms i de les
cunetes; arranjant petites esllavissades, i
fent el manteniment i les reposicions
tant de la senyal ització com de l
tancament de cadenats.
Edificacions
Finalització de la 1a fase de les obres
de rehabilitació de la Masia de Can
Balasc
S'ha finalitzat la 1a. fase de les obres de
rehab ili tac ió de la mas ia, que ha
consist it bàsicament en l 'ende rroc de la
teulada, magatzem annex, determinades
parets i forjat; el recalç de les parets
mestres, l'enc in tat de la planta i la
corresponent co l·locac ió de forj at, i la
col ·locació de l'estructura de coberta i la
pròpia coberta.
S'ha fina li tza t així mateix els treba ll s
d'urban ització dels exteriors i de ls
accessos en la 3a. fase, així com el
tancament amb tanca d'una fe ixa i els
corrals annexos a la mas ia.
Finalització de les obres d'una
toixonera artificial
S'ha f ina li tzat la construcc ió d'una
toixonera artif icial destinada a l'estud i
de ls toixons (Meles meles). Aquesta obra
ha consist it en un cubícu lum enre ixat en
parets i sostre, connectat m itjançant uns
forats en un túnel irregular de vidre
col.locat dins d'un aixopluc de planxa
metàl·lica, insonoritzat i climat itzat.
Aquesta obra servirà perquè els
natura li stes i el pe rsonal especia li tzat
puguin estudiar el comportament dels
toi xons sense que aquests se n'adonin.
Interior de la toixonera artificial.
Redacció de projectes i estudis
Estudi informatiu de l'obertura del
passeig de les Aigües al districte
d'Horta-Guinardó
Per tal de poder contracta r la rea lització
del corresponent estudi d 'i mpacte
ambiental, preceptiu en una actuació
d'aquesta natu ralesa, es rea litza l'estudi
informatiu de l'obertura del passeig de les
A igües al districte d 'Horta-Gu inardó.
Estudi informatiu i estudi d'impacte
ambiental de la 2a fase del passeig de
les Aigües, del tram del Turó del
Temple al mirador dels Xiprers.
Per les mateixes raons expressades en
l'apartat anterior, es rea litza l'estud i
info rm atiu i s'e ncomana la real ització de
l'estudi d' impacte ambienta l a una
emp resa especialitzada.
Arranjament de l'edifici annex de la
seu dels serveis tècnics
Projecte de reformes del Centre
d'Informació i seu del Patronat
S'han finalitzat els treballs
d'arranjament de l'ed ifici annex de la
seu, consistents en una nova distribució
de la planta baixa, la pavimentació de
les dues plantes , l'arranjament de la
barana existent, i altres treballs menors.
La dinàmica de f uncionament del Centre
d' Informació i oficina tècn ica del Parc de
Co llserola ha portat a la necess itat de fer
uns ajustos en la distribució de l'edifici.
Bàsicament es concreten en: redistribució
de la zona de recepció, Presidència i
- -::::-cia, així com el Servei
-:~ nistració a la planta superior;
:'::"1ent de l'escala de comunicació
- =-çant paraments i porta de vidre, així
:- e ta ncament de la comunicació amb
ó-::¿: de darrera el tau lell d'informació a
- :: ,,"ta baixa; i condicionament per a
0e treball per al SIG i per al centre de
-,,'ldament de prevenció d'incendis, a
;:; ,,'lta sem isoterrani.
=
- -= 'i s'ha redactat el projecte
~-5sp onent.
=.studis i avantprojectes en diverses
:: _es perimetrals del Parc, en
:~ ·Iaboració amb els ajuntaments i
- strictes respectius
-= :Jfog ress iva consolidació, tant de la
-,,:ge del Parc com de les seves
5= ~acions, ha anat portant que els
= _~;:a ments s'impliquin més en el
, _-Clona ment del mateix Parc i vagin
:5'"T1an ant cada cop més la col·laboració
:5 s se rveis tècnics de l Patronat per
-5" tzar actuacions i petits projectes de
-5 Igat en les difícils i alhora importants
,,'::es de frontera. Aquest és un camí que
::: reportar grans avantatges al Parc,
:erquè la materialització d'aquestes obres,
:Jnat l'interès comú, ha de ser compartida
:'essupostà riament amb els municipis així
:orn els beneficis que poden reportar.
Si stema d'Informació
Geogràfica (SIG)
Jurant l'any 1996 es consolida el SigParc
Sistema d'Informació Geogràfica per a la
:testió integral del Parc)
:: !-ja finalitzat la primera versió de les eines
apl icacions en les àrees del Dispositiu de
::'evenció d'Incendis i de la gestió forestal.
S han in iciat els mòduls per a la gestió
"rbanística i la gestió de la fauna.
::s re alitza l'aplicació FocNou per a la
ocal ització en temps real dels punts d'inici
d'u n foc sob re la cartografia digital en
olataforma Pe.
;::1 SigPa rc es realitza conjuntament amb el
Servei d' Informàtica de la Mancomunitat
de Municipis de l'Àrea Metropo litana de
Barce lona.
29
·vulgació i educació ambiental
-ormació, divulgació
omoció ambiental
:-:::JOsit d'aquesta línia de gestió és
els valors del Parc com a exponent
_- crr¡bi t natural, i el sentit de la seva
-:=":ació i de la natu ra en genera l, a fi
::::;:;nseguir, de tots i cadascun dels
_-::::::an s, el coneixement i la sens ibil itat
_= 2S garanteixin. A lhora, hom vol
:~oure un ús més bo i més inte ressant
< recu rsos educatius i lúd ics, que
---";oueixi a mi llorar les cond icions de
-::::- de les congestionades ciutats
=:-opolita nes.
~ 3'
::: :-2S equ ipaments de l Parc són les
--~estr uct ures bàsiques per coord inar i
- c"1itzar aquesta línia que es concreta
=- "1últi ples activitats participatives i un
_:- nomb re de publ icacions.
E Centre d'Informació
:: :::entre d'Informació de l Parc és el lloc
:=5 d'on es coordinen i dinamitzen les
.itats participatives i educatives
=_:adanes relacionades amb el Parc. Els
:=JS objectius són, doncs, oferir una
·':armació general bàsica i pràctica .
-jrets, poss ibilitats, tra nsports, se rveiS,
=::::.1, sug gerir activitats encaminades al
::::.,eixement de l Parc i dels seus valors i
:'omoure' n un ús educatiu i respectuós .
:::=
:::om a eina de difusió bàsica, s'edit a
-"-nestra lment el Butlletí del Parc, on es
:=':ecteixen tant les actuacions del
=airon at com els diferents esdeveniments
::: '1otícies que fan referència a Col lserola.
=: Butlletí és de suscripció gratul"ta I
sctualment es fa arribar a prop de 18.000
cdreces, entre persones interessades i
:::'gan ismes i institucions.
.:. Ires tasques de l Centre d' Informació són :
atenció al públic, personal i telefònica, la
efusió de les activitats que es promouen
des del Patronat a t ravés de la premsa i
dels diferents ens d'informació ciutadans,
l'actual ització de l director i de subscriptors
al Butlletí del Parc i la venda de les
publicacions del Patronat
L'oferta del Centre d'Informació es
co mplementa amb la possibil itat de
real itzar, per part de les escoles, vIsites
gu iades que comprenen, a més de l'oferta
habitua l del Centre, la realització
d'activitats de descoberta del medi a través
dels sentits, o bé un recorregut en autoca r
pel Parc que es combina amb petites
passejades a peu i que és idoni per a grups
de secundària o grups organ itzats
d'entitats. Aquests itineraris els condueix
personal especialitzat
El Centre d'Informació
els dies feiners
L'usuari d'entre setmana és, pri ncipa lment
l'escola. Per a l'escola el Centre
d' Informació esdevé una alternativa als
Centres d'Educació Amb ienta l de l Pa rc
quan aquests estan plens, oferint
propostes que combinen el ll eure i la
didàctica; així com l'oportun itat de
treballar temes específics (EGB). temes de
medi ambient o exemp les de gestió (BUP,
COU i Escoles ta ll er) Enguany han visitat el
Centre d'Informació prop de 15 .000
alumnes, de ls qua ls ga irebé 12.000 han
rea litzat alguna de les activitats de
descoberta que ofereix el Centre.
Any 1996
Alumnes preescolar
Alumnes Primària i EGB
Alumnes ESO i BUP/COU
Alumnes FP
Alumnes Escoles Especials
Casals i esplais
Persones i grups organitzats
Total
Nombre visitants
1.851
8.300
2.098
262
132
1.451
717
14.811
La disminució del nombre d'a lumnes
visitants respecte l'any anterior reflecteix la
disminució d'alumnes als cen t res escolars I
també el fet que les visites esco lars al
Centre d' Informació són ja, gairebé totes
elles, visites concertades per a realitzar-hi
activitats, la qual cosa augmenta la qualitat
de la visita enfro nt les visites no concertades
i que pe r tant tenen un ca ire més lúd ic.
El Centre d'Informació
els dies festius
Els visitants t ipus dels dissabtes i dies fest ius
són famíli es, principalment amb nens petits,
i excu rsionistes. Uns vénen ce rcant
inf ormació, amb ga nes de gau dir de
l'entorn que se'ls ofereix, i amb la intenció
de passar el matí; d'altres, els cam inadors,
vénen sobretot cerca nt novetats en
itinera ris ja sia a peu o bé en bici cl et a,
noves àrees arranjades, etc. per poder
.
continua r descob rint ll ocs a la serra . L'hora ri
d'atenció al públic és de 9,30 a 15 h.
Aquest any s'ha posat en marxa una nova .
activitat els dissabtes al matí. Els destinataris
principals són els grups fam iliars que visiten
el Centre i que per la diferència d'edats I
d'interessos dels integ rants del grup, no
t reuen de la visita un profit equ itatiu per a
tots els membres de la fam íli a. Així es va
pensar que una activitat de curta durada,
30 minuts aproxi madament de caràcter
gratuü, en grups red ults (màx 30) i
condul"da per un espeCialista pod ia donar
una visió més globa l i atractiva del que hi ha
i del que es fa al Parc. D'aquesta manera,
cada dissabte, du rant t ot l'any excepte
l'agost s'ha tractat un tema diferent i motiu
de l'activitat: des de construir I col·locar una
ca ixa-n iu a fer un reco rregut seguint els
rastres del seng lar, s' han assajat una llarga i
variada llista de temes.
Aq uesta activitat, anomenada Conèixer el
Parc de prop, ha sumat la xifra de 905
pa rt icipants des de l març al desembre.
Any 1996
hivern
primavera
estiu
tardor
Total
Dies
25
30
30
28
113
Total visitants
3.761
5.264
3.006
5.933
17.964
31
Valia pena remarcar l' increment de visitants
respecte l'any anterior en 2.147 persones
més, el que sign ifica que l'oferta del
Centre es manté, enca ra, prou atractiva.
Passejad es guiad es i
altres activitats
Nits d'astronomia sessions d'iniciació a
l'observació del ce l i els cossos ce lests. Se
celeb ren dos divendres al mes a Mas Pi ns i
al Centre d'Informació. Durant el 1996
se'n varen fer 47 amb un total de 1.505
pa rt icipants.
Collserola-Tour: passejada per la serra que
combina l'autoca r i el passe ig a peu.
Activi t at ad reçada a tot tipus de grups
organitzats (escoles, esp lais, casals, etc.).
Se n'han fet 15 amb una participació de
750 persones.
prevenció d' incendis foresta ls, pel que fa a
franges tallafocs a les vo res de cam ins i
d'a lgunes zones de risc. Així es va
concentrar els participants, vora de 1.000
persones, en tres punts del Parc -Turó d'en
Fotjà, Turó d'en Quirze i als voltants de
l'Observatori Fabra- on es van dur a terme
les tasques de neteja abans esmentades. Val
a dir que el nombre de participants va ser
l'adequat donat el tipus de fe ines que es
proposaven, ja que no eren adequades per a
nens ni per a gent gran, pel risc de petits
accidents que comportaven. La part
pedagògica de l'activitat la va cobrir un
opuscle dedicat al cicle del bosc i que feia
especial èmfasi en els conceptes de biomasa,
productivitat del bosc i continuitat de
combustible al bosc.
La difusió de la Diada va fer-se mitjançant la
tramesa de 17.000 ful lets anunciadors i el
repartiment d'enganxines i cartells pels
municipis que envolten el Parc.
En col· laboració amb l'editorial
Mediterràn ia, s' ha publicat el conte Així és
el Parc de Collserola, que es va presentar
coincidint amb la Diada de Sant Jo rdi.
Aquesta publicació s'ad reça als nens i
nenes d'entre 8 i 12 anys.
de Collserola
",. ~
,,¡
;~
!
}...,.)..!
i:.t.'f;~~~,J
,i
+ .•::
Campa nyes i co l·laboracions
* Vu itena Campanya de rapinyaires del 14
de setembre al 13 d'octubre. Aquesta
campanya de seguiment i observació de la
migració de rapinyaires ha suposat la
consol idació d'aquesta iniciativa com a
campanya de participació col·lectiva. Molts
de ls observadors casuals s'han imp licat
progressivament en el seguiment fins i tot
aportant-hi dades. Han estat vora els
1.500 participants entre col·laboradors
actius i interessats.
* Campanya de col locació de caixes-niu,
ja tradicional al Parc. Ca l recordar que es
tracta de la primera campanya en la qual
varen participar col·labor,adors volunta ris.
*En col·laboració amb l'Area d'esports de
l'Ajuntament de Barcelona es van dur a
terme les colònies d'estiu"Campus Olímpia
al Parc de Col lserola".
"Així és el Parc de Collserola"
També s'ha editat un pòster a tot color sobre .
Els ambients naturals del Parc. Aquest
cartel l, editat en tres idiomes -català, castellà
i anglès- s' ha tramès gratul"tament a totes
les escoles de l'àmbit de Collserola i ha
tingut una molt bona acollida
En resum s'han editat les següents
pub licacions i audiovisuals:
Oia de Collserola 7996.
Publicacions i audiovisuals
Dia de Collserola
Amb el lema No al foc! es va celebrar el
5 de maig el Dia de Collserola . L'objectiu
rad icava en exp licar d'u na manera pràctica
en què consisteix el programa de Prevenció
d'Incendis Forestals del Patronat, fent
especial esment de l'aplicació del decret de
32
Tot i el redul"t pressupost de què s'ha
disposat enguany per a publicacions, hem
pogut dur a terme un dels compromisos
adquirits amb els participants en el II Simposi
sobre Espais Naturals en Àrees
Metropolitanes i Periurbanes: publicar el
ll ibre amb les ponències, comunicacions i
reflexions que es van presentar.
-Reedició revisada del lli bret Itineraris en
bicicleta pel Parc de Collserola
- El curs al Parc. Petita publ icació
destinada a les escoles i entitats, que
explica totes les possibilitats educatives i de
lleure que ofereix el Parc.
- Díptic Campanya Obse rvació M igració
Rapinya ires
- Butlletí (31, 32, 33 i 34)
- Memòria de Gestió 7995
- Díptic de presentació de " La Pedrera de 5
Ocells"
- Programa, Enganxines i cartell del Dia de
Collsero la 1996
- Catà leg del Programa de Patrocini
- Pòster Els ambients naturals del Parc de
Collserola
és el Parc de Collserola. Conte
=-=:::~ a nens i nenes de 8 a 12 anys .
- _ :'f' de ponències i con fe rènci~s del" II
-: si sobre Espais Naturals en Arees
7-'Qpol itanes i Periurbanes"
- ::f'0 prodUit per TVE a Catalunya: Una
_.: o pel Parc que tracta sobre les tasques
-= olu nta ri s de Collserola.
:eo produït per TVE a Catalunya Les
de Collserola que tracta sobre aquest
-=
ducació Ambiental
-=part important de les intervencions
.,..:._catives de la secció s'ha dirigit als
-::grames destinats a les escoles i instituts
_~ À rea Metropolitana de Barcelona. Una
" ~'a part, més difícil de valora r
- _"1èri cament s'ha destinat a la creació de
-:~s materials educatius, a la recerca i a la
-=~f'xi ó sobre temes vinculats a l'educació
,,-blental.
amb el Parc sota el lema "Cuidem la Terra,
Cuidem Collserola". Les activitats, segons
les edats, van ser diferents recollir brossa,
fer el seguiment de les malalties dels
arbres, recórrer els camins de la serra per
tal d' informar de l'estat del mobiliari i de la
senyalització del Parc, etc. De cara al curs
proper es va treballar en el disseny d'un
àudio-visual, d'una exposició itinerant i de
diversos recursos que requereixen la
implicació dels mestres en la conservació
del Parc i del planeta. Malauradament,
algunes de les propostes noves, a l'espera
de trobar un patrocinador, de moment no
veuran la llum.
que han destinat gairebé 1.700 hores a
aprendre a través de la col·laboració
pràctica amb els educadors.
Durant el 1996 també s'ha treballat per
poder estar connectats a altres
equipaments de Catalunya, d'Espanya i
d'Europa. En concret els equipaments del
Parc han quedat inscrits al Cens
d'Equipaments de la Generalitat de
Catalunya i del Ministerio de Medio
Ambiente .
En el capítol de relacions hem de comentar
la celebració de la primera trobada de
coordinació tècnics municipals d'educació
dels municipis de l'àmbit de Parc, que va
portar a fer sessions específiques per als
treballadors del Centres de Recursos de
Barcelona.
:: :ema que s'ha treballat amb més
:'ofu nditat ha estat la possible aplicació
~::Jca tiva del document "Cuidem la Terra:
_-a estratègia per viure de manera
:::sten ible". El text d'aquest document,
:.Je va ser redactat per la Unió
-~e rn acional pe r a la Natural (UICN), el
=ons Mundial per a la Natura (WWF) i el
::rograma de les Nacions Unides per al
.'ed i Ambient (PNUMA), proposa una sèrie
::e línies de treball per tal d'assolir un
::f'senvolupament que no posi en peril l
~ota la Terra. Un desenvolupament que
5 gu i sostenible, o sigui, que es pugui
'"'1a ntenir sense destruir els recursos actuals
·uturs. I, des del nostre punt de vista, el
:Jarc de Collserola és una peça clau en el
:eixit metropolità de cara a la conservació
Jels recursos naturals.
Cuidem la Terra, Cuidem Collserola.
::, treball de reflexió i creació d'una part de
any s'està materialitzant en una sèrie de
propostes d'activitats que configuraran un
orograma educatiu amb un enfocament
')ou. Serà interdiisciplinar, globalitzador i
"1olt actiu. L'escola La Unió de Sant Just
Gesvern va participar a la prova pilot del
nou programa amb un resultat força
satisfactori. Tots els infants de l'escola van
participar en un jornada de collaboració
Una part de la tasca educat iva s'ha dirigit
als estudiants de magisteri de les
universitats de Barce lona. A través des les
sessions de presentació del Centre, de les
sessions especials de didàctica i de ls
períodes de pràctiques, hem col· laborat en
la fomació d 'uns 500 futurs educadors.
Les pràctiques dels estudiants universitaris
als centres d'educació ambiental han
suposat el treball intens de 31 alumnes
Cuidem Collserola: lliurament de diplomes_
L'educació ambiental, vista des de
Collserola, ha estat present a fòrums de
debat, com ara les V Jornades Nacionals
d'Educació Ambiental (Reus, novembre
1996) o el 5è Congrés de Psicologia
Ambiental celebrat a Barcelona.
Procedència dels alumnes de Can Coll i
Mas Pins el curs 1995-1996
Barcelona
Cerdanyola del Vallès
El Papiol
Esplugues del Llobregat
Molins de Rei
Montcada i Reixac
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu del Llobregat
Sant Just Desve rn
A ltres Poblacions AMB
Poblacions diverses
Total:
6.789
2.390
O
469
146
129
366
50
131
1.902
1.699
14.071
33
El centre roman obert al públic els
diumenges i festius. Enguany ha rebut prop
de 3.200 visitants.
Mas Pins
Centre d'Educació Ambienta l
L'oferta d'activitats del centre s'ha
organitzat aquest any a partir de tres
programes, amb un tota l de set propostes
de treba ll diferents. Les "Recerques" de
vegetació o de fauna són la novetat que
s'ha afegit als programes ja existents de
"Descobertes" i " Investigacions".
Collserola en la V Conferència Nacional
d'Educació Ambiental.
Descobrir la geografia.
Com a novetat pel que fa a materials
didàctics, s'han publicat els dossiers de
mestres de la Descoberta de vegetació i de
la Investigació faunística.
Can Coll
Centre d'Educació Ambiental
Com en els anys anteriors, l'oferta de Can
Coll als escolars s'ha organitzat a través
de 2 programes, anomenats
genèricament: "Aproximacions" i
"Experimentem". Les" Aproximacions"
han girat al vo ltant de cinc grans temes:
geografia, vegetació, fauna, història i
món rural. Les activitats" Experimentem"
han focalitzat l'atenció en Collserola, en
el bosc i en la granja.
A més, i per tal de aprofitar els recursos que
ofereix la masia, s'han dut a terme una sèrie
de programes de visita, de curta durada,
centrats en el coneixement del sistema de
vida rural del segle passat i unes sessions de
coneixement dels animals de granja
adreçades als infants d'escola bressol
(0-3 anys).
Els mestres que han pres part en alguna de
les activitats les han preparades
conjuntament amb els educadors del Centre
en les sessions de dissabte o dilluns.
En total, han trebal lat a Can Coll, durant
una jornada del curs escolar 95-96, més de
11.000 alumnes d'Educació Infantil i
Primària amb els seus mestres.
34
Els caps de setmana i èpoques de vacances
escolars, el centre continua acollint grups
de trebal l que duen a terme el seu propi
programa. Durant l'any s'han acollit 34
grups, amb un total de 658 persones que
han realitzat 68 estades de diferent
durada.
Investigar el bosc.
Respecte a les millores de la
infraestructura, el fet més remarcable ha
estat l'arranjament i equipament d'una
nova sala de treball, per a grups de 2025 persones. Aquest fet suposa a partir
d'ara una ampliació de la capacitat
d'acollida del centre, ja que en el cas de
grups reduïts es podrà atendre el mateix
dia dos grups de diferent procedència,
cosa que fins ara no havia estat mai
possible.
En total, el nombre d'alumnes que han
treba llat a Mas Pins, durant l'últim curs,
ha estat de 2.325 repartits en 93
activitats. Tots els professors responsables
dels grups fan una sessió de treball
prèvia al centre, el que ha representat 29
sessions preparatòries durant l'últim curs.
Centre de Documentació i
Recursos Educatius
Durant l'any 1996 el servei s'ha ofert al
públic de 1O a 14 h els dies feiners.
El CDRE ha atès 270 consultes (persona ls,
telefòniques, per correu o fax). Les
consultes han implicat 252 préstecs.
Procedència de les consultes
Escoles (professors i mestres)
Estudiants universitaris
Biblioteques i CRP
Altres
65 %
14 %
9%
12 %
El préstec de material audiovisual és un de s
serveis que més demanda té. Els vídeos de
Parc s'han deixat en 67 ocasions. Una altra
línia de materials en préstec són les
col·leccions de diapositives de producció
::: a que s'han deixat 47 vegades per
.: :a r la preparació de les activitats.
: 2S comptabilitzen en aquestes dades els
.=cecs efectuats a través dels Centres de
-.o,:~rso s Pedagògics que, des d'aquest curs,
.:.::osen de tot el material educatiu del Parc
::'"" ~an préstec a les escoles i mestres.
-:: :al que la informació sobre Collserola
=:- Qui disponible en tots els centres
=:~ca ti us de l'àrea metropolitana de
=;;-celona, s'han lli urat un tota l de 80
-;;:;uet s de pub licacions a les escoles,
-.:: w t s i centres de recursos que ho han
-::,anat.
_ ::'posició itinerant" Foc al bosc l " va estar
:: :)()sada durant el mes de març a Sant Just
:::svern. La van visitar unes 250 persones,
::-:re les qua ls, quatre grups escolars.
-=: oiblioteca comptava al final de l'any
=,b 2.545 documents registrats. A més,
: -a n rebut regularment 30 publicacions
::f:riòdiques i 2 butlletins de sumaris . Les
::"trades de documents han estat per
::Jmpra, donació o per intercanvi amb
-stit ucions o grups. En total, s'han
-gressat 102 documents procedents de
:onacions particulars, que representen el
:::5 % de les entrades de l'any.
::er tal de mantenir la relació amb els
,estres, les escoles, els grups i les
'1stitucions que s'interessen per aprofundir
:::'1 el Parc de Collserola i amb els serveis
:; inf ormació que poden difondre el CDRE,
s ha enviat informació a 456 llocs,
destacant les escoles que han fet consultes
al CDRE, els centres de recursos pedagògics
les bib lioteques de l'àrea d'influència del
:>a rc, les revistes d'educació, les
adm inistracions i els grups amb els quals es
'TIa nté intercanvi de publicacions, etc.
Ju rant l'any s'han fet diverses sessions de
oresentació del servei, directament a Can
Co ll, o bé trobades de mestres, escoles
d' estiu, simposis, etc.
_a tercera Sessió de Treball de Centres de
Documentació d'Espais Nat urals Protegits es
va dur a terme a Collserola a mitjan
novembre. Fent-nos ressò de les inquietuds
dels documentalistes que hi havien de
participar, la vam organitzar sobre la
informació electrònica: bases de dades, CDROM, correu electrònic, recerques a lnternet,
etc. Es va poder comptar amb la
col·laboració d'especialistes de la UAB i del
Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona .
Marià Martí, director gerent, va reunir més
d'un centenar de vo luntaris. En Martí
Boada féu una conferència sobre el medi
ambient i el voluntariat. També es van
exposar fotografies representati ves de les
activitats dels voluntaris en els cinc primers
anys.
Els voluntaris del Parc
Edició del vídeo de difusió:
Una i/·lusió pel Parc
Gairebé uns 40 voluntaris han actuat de
manera regular (un cop al mes durant 1
any, com a mín im) en les tasques
dissenyades en el Pla de Voluntaris.
Fan feines adreçades a l'usuari del Parc:
itineraris guiats i interpretats, a peu i en
bicicleta, i acti vitats de gestió forestal:
inventa ri forestal, seguiment fitosan itari,
repoblacions, neteges i fotografiar el
bosc. Enguany, s'han anat constituint
equips de treball en gairebé totes les
tasques, coordinats per un responsab le a
fi de garantir una millor participació i
qualitat del se rve i. Tots els equ ips de
voluntaris són coordinats pe ls Serve is
Tècnics de l Patronat, responsables de la
formació i del seu seguiment, segons les
necessitats dels voluntaris en funció de la
ta sca ass ignada.
Fent una valoració global, hom constata
que, a més de treballar per a la
consolidació de l'entitat, part de les
actuacions d'enguany han anat
encaminades a la difusió de l'organització
dels voluntaris.
Enguany l'organ ització dels vo luntaris ha
assolit les següents f ites:
Commemoració de cinc
anys de voluntariat
Els voluntaris pertanyents a la primera
promoció, que van signar el compromís
amb el Parc el setembre del 91 , van
renovar-lo per sisena vegada en una
jornada festiva i de reconeixement a l'acció
voluntària. També van fer el mateix els
voluntaris de la quarta promoció.
L'acte, com totes les jornades de
renovacions, presid it per Antoni Pérez,
president del Consell d'Administració i per
El segon canal de TVE va emetre el
reportatge: Una il·lusió pel Parc en el
programa Giravolt. Mitjantçant el conveni
Patronat - TVE Catalunya, SA, fou
possible la col ·laboració entre tècnics,
periodistes i voluntaris d'ambdues
institucions. L'ens públic de TV va cedir el
vídeo al Patronat com a material de
difusió.
Constitució del Consell del Club de
Voluntaris
Un dels drets dels Voluntaris és el de
participar en les activitats del Club dels
Voluntaris. El Club, les activitats del qual
no interfereixen les pròp ies del Parc, pretén
cohesionar el grup de voluntaris i establir
lligams de collaboració entre tots els
voluntaris i el Patronat. Enguany, s'han
elaborat els estatuts de l'organització,
aprovats en assemb lea, i han estat elegits,
democràticament, els membres del consell.
Consell Municipal d'Associacions de
Barcelona
Els voluntaris del Parc de Collserola fo rmen
part del Consell i participen en els equips de
treball del sector de medi ambient. També
són representants de les associacions de
medi ambient en el Ple del Consell.
Participació a la Fira d'Entitats de
Voluntariat de Barcelona
El Consell Municipal d 'associacions va
agençar una fira dura nt els dies de la Festa
de la Mercè, Durant el cinc dies de la fira,
l'estand dels voluntaris -situat entre altres
entitats a la Plaça de Catalunya- va atendre
gran qUj0titat de ciutadants interessats
per l'acció voluntària a Collsero la i per
temes relacionats amb el Parc.
35
Els voluntaris del Pa rc també han estat
presents mitjantçant comun icacions,
xerrades de difusió en institucions de
voluntariat, casals, i ponències com ara la
de " Las Jornadas de voluntariado
ambienta l " a Mà lag a, orga nitzades per la
Consejería de Med io Ambiente de la Junta
de Andalucía.
Dintre del pla de neteges, s'han fet
quat re actuac ions.
AI llarg d'aquests anys s'han dut a terme
les fo rmacions següents:
* Formació bàsica inicial per als voluntaris
de la sisena promoci ó .
* Formació específ ica per a les tasq ues
d'invent ari (dues de segu iment),
repoblacions (dues de segu iment),
seguiment fitosanitari (dues de
seg ui ment), iti nera ris gu iats (la masia de
Can Co ll i l' itinerari del Puig de la
Guà rdia), observació d 'ocells i itineraris
guiats a peu (jornada de programació i
rev isió)
* Formació especial itzada en els cu rsos
dels cicles de botànica i topografia i
orientació .
Consolidació de tasques
Itineraris guiats
Enguany han atès uns 1.700 usuaris qu e
han visitat, ind ividualment o en grups,
els centres d' inf orm ació .
Pel que fa a itine raris de m itja j ornada,
de tota la j ornada i passejades pe r a
gent gran, mo ltes excursions d'enguany
han arribat al lím it de les in scripc ions . Els
eq uips responsab les han fet 24
excurs ions - la meitat de les quals de nou
disseny- i han gu iat 1.100 excursionistes.
També s'ha consolidat la tasca
d'obse rvació dels oce lls de Can Co ll
inic iada el 95, reforçant i formant l 'equ ip
dels 15 voluntaris especia litzats.
Formacions
Dia de Collserola
Conèixer Collserola de la mà dels Voluntaris.
98 voluntaris van participar en els tres llocs
on es f eien les actuacions del Dia de
Col lserola. Van fer tasques pròpies de la
jornada - recolli da de branques- així com
de t ut ela dels participants i informació.
Col·laboracions i intercanvis
Activitats del Club de Voluntaris
Iqual que l' anv 1995 , una quarantena de
v-olu ntaris es van desplaçar al Delta de
l'Ebre i hi van fer una est ada de dos dies
per t al de donar suport al cens d'aus
mortes a les platges que organ itza el Parc
Natu ral de l Delta de l'Ebre .
També van col·laborar en una repoblació als
Aiguamolls de l'Empordà. Es tractava de
tra nsplan tar oms, sa lzes, tama rius i fre ixes
d'uns vivers propers al Cortalet i plantar-los
arran dels canals dels aiguamolls.
Els Am ics dels Parcs Naturals i els del Museu
de Zoolog ia van fe r una visita al C I. de
Vallvidrera, un itinerari guiat i un intercanvi
d'experiències amb els voluntaris del Parc.
7.200 quilos de deJ)(alles.
Pa rt icipació a la festa de Sant Med ir.
Nova promoció
Gestió forestal
Tots els equips que fa n activitats silvícoles
han t reballat amb el compromís estab lert:
5 equips de 6 voluntaris han fet inventari
foresta l; 3 grups de 4, repob lacions, i 2
grups de 5 seguiment de plagues.
36
AI mes d'abril 21 nous voluntaris van signar
compromís amb el Parc. D'aquesta manera
l'organització ateny un nombre total de
140. Van renovar els voluntaris de la
segona, tercera i quinta promocions.
Com s'ha dit anteriorment, cal rema rca r
que enguany s'han redactat els estatuts i
han estat elegits democràticament els
membres del Consel l. A més, el Club ha
gestionat les següe nts act uacions: Les
festes de la Castanyada, Primavera,
Carnest oltes i Nadal.
Les sortides al Delta de l' Ebre i a Sant
Llore nç del Munt.
L' edició dels quat re Erola, butlletí dels
Voluntaris del Parc de Collserola
corresponents a l'any, reglamentats en el
dipòsit legal corresponent
Programa de Patrocini
L' any 1996 assenyala el ta ncament d'un
primer període de tres anys ded icat al
desenvolupament i consol idació del
Programa de Patrocini del Parc de
Col lserola . L'exercici del 1996 ha estat
influenc iat per una et apa de tra nsició
econòmica que s'ha reflectit també en els
pressupostos de mecenatge de les
empreses, els quals han estat força
:-:ervadors. A ixò ha marcat en certa
- "'-era els resultats de l Programa de
-,,~'oci n i quant al t ota l d'aportacions
=-_ Jdes .
:: ::ze entitats patrocinadores han signat
-=-;:;Ja ny convenis de pa t rocini amb el
=,,:ronat de Collserola, donant suport a
: ~2ren ts projectes de conservació i
,,: 2quació del Parc. La major part
: aquestes entitats co l·laboren amb el
==~ro n at des dels inicis de l Prog rama de
=,,:rocini, la qual cosa assenyala el bon
- .ell d'imp licació dels patrocinadors, així
::rr¡ el grau de reconeixement dins l'àmbit
: 2 mecenatge que ha adquirit en aquests
:"rrers anys el Parc de Collserola.
- hora de va lorar les aportacions
:::lreçades al Parc per pa rt de les entitats
:atrocinadores ens cal diferencia r les
2mnòmiques de les realitzades en
:;'od uctes i serveis.
':" portacions
1996
::conòm iques
:lroductes i serveis
11 .4 14.894.27.920.900. -
-ota l abso lut
39.335.794.-
Accions de comunicació del Programa
de Patrocini
_es diferents accions de comunicació del
Patronat desenvolupades en el decurs de
'any 1996 han estat orientades cap a dos
objectius bàsics: la difusió de ls va lors
naturalísti cs, educatius i soc ials del Parc
de Co llse rola i la comun icac ió de l
Programa de Patroc ini, donant a conèixer
les entitats patrocinadores i els proj ectes
patrocinats en els diferents àmb its del
Parc.
En les tasques de difusió del Prog rama de
Patrocini ha estat de gran importànc ia la
col laboració dels mitjans de
comunicació, els quals des de l
començament del Programa de Patrocini
han donat suport i s'ha fet ressò de les
act ivitats de l Parc i del Prog rama. Durant
l'any 1996 la prin cipa l d ifu sió de l
Programa de Patrocini s'ha fet
mitjançant
- " La Ventana de Col lserola " , pàgina
mensua l de notícies refe rents al Parc de
Collserola, a l'Institució gestora i al
Programa de Patrocini, que pub lica El
Periódico de Catalunya.
- La campanya anua l d'anuncis del Parc,
que t ingué lloc entre el 18 de novemb re i
el 8 de dese mbre al circ uit cata là de TV 1 i
TV2, amb presència de les entita t s
patrocinadores al final de l'anunci.
- El Butlletí trimestral del Parc, on s'exposa
el desenvolupament de cadascun dels
projectes patrocinats a més d'incloure-hi
una secció dedicada al Programa de
Patrocin i.
Les accions de comunicació empreses
durant el 1996 han estat reco lzades per la
informació que tant la premsa com la
televisió han ded icat als dife rents
esdeveniments del Parc de Co llserola. En
aquest sen ti t cal destacar l'acord estab lert
entre TVE a Catalunya i el Patronat de
Collserola per a la realització de tres
programes Giravolt de TV2 (Les Fonts de
Collserola, el Ll ibre-Guia del Parc i els
Voluntaris de Collserola), que han passat a
formar part dels recursos audiovisuals del
Centre d' Informació del Parc. TVE realitzà
també l'anunci del Parc de Col lserola de la
campanya 1996. En la mateixa línia de
col·laboració, l'espai informat iu El medi
ambient de TV3, ha dedicat dos progra mes
monogràfi cs al Programa de Patrocini del
Parc i als diferents projectes patrocinat s
durant l'any 1996 a Co llserola, apropant
d'aquesta manera la identitat de les
empreses patrocinadores al conjunt de la
societat
Projectes patrocinats al Parc de
Collserola durant l'any 1996
El contingut dels patrocinis que es
desenvo lupen al Parc de Collserola
pertanyen als diferents àmbits de l'act ivitat
de conservació, adequació i activitats
divu lgatives que duu a terme el Patronat
de Co llserola. El deta ll dels projectes
patrocinats enguany és el següent:
Valenciana de Cementos Portland:
patrocini de la rest auració de l'antiga
Pedrera de Santa Creu d 'Olorda i
adequació d'aquest espa i com a
observatori d'aus i de la geologia, conegut
com la Pedrera dels Ocells.
Institut Municipal dels Serveis Funeraris:
patrocini dels tractaments f itosanitaris per
al control de plagues fo resta ls.
Caixa d'Estalvis de Catalunya : patrocini de
l'edició de tres nous títols dels Doss iers del
Mestre adreçats als Centres d'E ducació
Ambiental del Parc.
Sony España: donació de materials de
comunicació i equipaments per al
Dispositiu de Prevenció i Detecció
d'Incendis i per al Servei d'Informació
Geogràfica del Patronat de Collserola.
Nissan: donació d'un veh icle per al Servei
de Med i Natural del Parc.
Hoechst Ibérica: patrocini del III Pla de
segu iment de papallones diürnes
(ropalòcers) (Butterfly Monitoring Scheme).
Caja de Madrid: patrocini de la Campanya
anua l d'observació de la migració d 'aus
rapinyaires al Turó de la Magarola.
San Miguel: patrocini de la neteja anual de
l'àrea de lleu re de Santa Creu d'Olorda,
dins del projecte "Col lsero la neta".
Coca Cola, Cobega. patrocini de l'ed ició de l
pòster" Els amb ients del Parc de Collserola "
que s'ha distribuït gratuïtament a 1.500
escoles i centres de recursos de l'àrea
metropolitana de Barcelona. Col·laboració
amb el Dia de Collserola 1996.
El Periódico de Catalunya, Ediciones
Primera Plana, TVE a Catalunya, (TV 1 i
TV2), i Televisió de Catalunya (TV3 i Canal
33): Aquests mitjans de comunicació han
renovat diferents acords de col·laboració
amb el Patronat de Collserola per a la
difusió del Parc i del Progra ma de Patrocin i.
37
Hoechst
re
f
CO N STRU CC IO N S
II;j .FERRAZ
SL
SONY
~
m~~[ ~[ Wll~m~~, ~A
Institut Municipal
dels Serveis Funeraris
S
¡.
v
Ajut a la fauna.
Publicacions divulgatives.
Prevenció d'incendis.
Collserola neta.
Activitats d'educació ambiental.
Recuperació i adequació d'espais degradats.
j\gbar
SOCIETAT GENERAL D-AlGÜES DE BARCelONA S A
I III I
Televisión Española. SA
8~Nido
.:!lli:..
~fF
CA IXA DE CATA LU NYA
()
CAJA DE IY\ADRID
Fundació "la Caixa"
~~~ VA LENCIA NA
'.'~DE CEMENTOS
presupuesto 1996
Es:ado de ingresos
a..~ciones corrientes
:-.
- ,---
Tasas yotros ingresos
-
Ventas
.:::
Precios servicios culturales
::-:-
B. Operaciones de capital
Consignación
Definitiva
Precios ocupación temporal
espacios públicos
:-:
Precios utilización àrea de acampada
Can Coll
~
Reintegros PI
-
b
Otros ingresos imprevistos
Anuncios de ofertas yconcursos
Capitulo III
Formalizado
Exceso
Ingreso
Recaudado
4.831.421
5.849.121
1017700
589.121
11.200.000
11.610.426
410.426
11.610.426
200.000
87.500
(112.500)
87.500
50.000
O
825.806
84.000
34.000
84.000
160.236
160.236
160.236
2.630040
1.804.234
2.130040
50.000
176.776
126.776
176.776
17.157.227
20.598.099
3.440.872
14.838.099
CAPITULO VIL Transferencras de capital
Consignación
Definitiva
Formalizado
105.000.000
105.000.000
O
70000
Transferencias MMAMB operaciones
de capital
77000
Transferencias capital de empresas
privadas: Patrocinios
Exceso
Ingreso
Recaudado
O
5.954.894
5.954.894
O
5.954.894
Total Capitulo VII
110.954.894
110.954.894
O
5.954.894
Total Operaciones de Capital
110.954.894
110.954.894
O
Total Presupuesto
716.037.306
719.572.853
3.535.547
596.327.614
,_,; - __0 IV. Transferencias corrien tes
1'--. ---
Transferencias MMAMB
operaciones comentes
571.624.000
571.624.000
O
570.000.000
f..:--=-:..:;
Transferencias otras entidades locales 7.341.185
7.173.930
(167.255)
2.267.585
r- .=
Transferencias de empresas
privadas: Patrocinios
1-= Capitulo IV
4.260.000
3.860.000
(400000)
3.860.000
583.225.185
582.657.930
(567.255)
576.127.585
:-'I.ILO V. In gresos patrimoniales
::::J
Intereses de depósito en bancos
y cajas
1.800.000
2.359.961
559.961
2.359.961
c '~·:O
Con cesi ones administrativas
2.900.000
3.001969
101969
3.001969
4.700.000
5.361 .930
661 .930
5.361.930
605.082.412
608.617.959
3.535.547
596.327.614
- ""I Capitulo V
-=:al Operaciones Corrientes
39
~
Estada de gastas
A. Operaciones corrientes
CAPiTULO I. Remuneraciones del personal
Consignación
definitiva
Formalizado
Ejecutado
Estado
Ejecución (%)
130001210 Retribuciones de personal fijo
324,084,082
324,084,082
324,084.082
100,00
I
CAPITULO III
Gastos financi eros
349001210
Gastos gestión bancaria
Consignación
definitiva
Formalizado
500,000
150.648
150,648
30: ,
500.000
150.648
150.648
30,13
Ejecutado
Estado
Ejecución (',
131001210 Retribuciones de personal
laboral eventual
23.970,675
23.970,675
23.970,675
160001210 Seguridad Social
99.443.433
90,193.433
98,862.761
99,42
160051210 fondo Social
14.927.833
14,927.833
14,927.833
100,00
500,000
32 1,498
321.498
64,30
462011210
Can Pasqual, Can Balasc
182.258
182,258
182,258
100,0:
1.000.000
988.193
988,193
98,82
489004510
Transferencia difusión cultura
100,000
100,000
100,000
100,0:
463.926.023
454.485.714
463.155.042
99,83
489005330
Transferencia mejora
Medio Natural
2,775,484
2.775,484
2.775,484
IOD,":
489015330
Transferencia
2.220,000
2.220.000
2,220,000
100,e:
5.277.742
282.258
5.277.742
100,00
625.612.270
609.056.961
621.199.030
99,29
162051210 Seguros del personal
163001210 formación del personal
Total Capitulo I
100,00
CAPiTULO 11. AdqUlsición de bienes y servicios
204001210 Alquiler vehiculos, Leasing
8.5933 12
8, 593.312
8.593.312
100,00
205001210 Alquiler fotocopiadoras
1.800,000
1.800,000
1.800,000
100,00
Reparaciones, mantenimiento y
conservación vinculados a la
mejora del medio natural
30.580,000
30,533193
30.533193
99,85
21204320
Reparaciones, mantenimiento y
conservación edificios
4,500,000
4365.531
4.482.948
99,62
214001 210 Reparaciones y mantenimiento
vehiculos de servicio
3594,206
3,594,206
3552.997
98,85
220001210 Gastos oficina
5.200,000
5,193293
5,193293
99,87
16.501.020
16,500.196
15,680.402
95,03
4.500,000
4,499.544
4,459,872
99,11
222001210 Comunlcaciones
CAPITULO IV Transferencias corrientes
Total Capitulo IV
Total Operaciones Corrientes
21005330
221001210 Suminlstros
Total Capitulo III
I
B. Operaciones de capital
CAPITULO VI.
Inversiones reales
601004320
Obras areas recreativas,
vialidad y edificaciones
601004510
Inversiones en divulgación
y educación ambiental
601005330
Inversiones en
Medio Natural
Inversiones en mobiliario
Consignació
definitiva
Formalizado
Ejecutado
Estado
Execució (',
50,954,894
50.954,894
50,954,894
100,::
2,000,000
2,000,000
2,000,000
100,e :
50.261.796
50.245.437
50,245.437
99.9C
3.000,000
3,000,000
3.000,000
100,::
500,000
500,000
500,000
100,00
224001210 Seguros
2,016.098
2016,098
2,010.874
99,74
625001210
226001210 Gastos diversos
1.000.000
971.740
943.480
94,35
Total Capitulo VI
106.216.690
106.200.331
106.199.285
99,98
226011210 Representación y protocolo
1.200,000
1.121.531
1.121.531
93,46
Total Operaciones de Capital
106.216.690
106.200.331
106.199.285
99,98
Total Presupuesto
731.828.960
715.257.292
727.398.315
99,3,
223001210 Transportes y mensajeria
226021210 Anuncios de ofertas y concursos
50,000
00,00
O
226024510 Gastos diversos divulgación
y educación ambiental
32,098.894
31.992,642
31369301
97,73
226031210 OtlOS gastos de divulgación
2.880,813
2.800,000
2,800,000
97,19
227001210 Trabajos de limpieza
11.500,000
11367.356
11367.356
98,85
227011210 Trabajos de vigilancia
16313.000
16,146,883
16,146,883
98,98
227061210 Estudios y trabajos AG
867.742
653348
653348
75,29
227604320 Estudios y trabajos de
proyectos y obras
3.124,000
3122.593
3.122.593
99,95
227065330 Estudios y proyectos
Medi Natural
4,689.420
4,689.420
4,689.420
100,00
700,000
549,000
585.000
83,57
230001210 Dietas consejeros
230011210 Dietas personal
1.200,000
669,650
692, 150
57,68
231001210 Locomoción traslados
2.500.000
2,1 09.453
2317.645
92,71
155.908.505
153.788.989
152.615.598
97,89
Total Capitulo 11
40
I
!
Valoración económica de los recursos extern os aplicados a las actividades del Patronato
;
Trabajos limpieza Pla d'Ocupació de la Mancomu nitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana
de Barcelona (INEM)
12336 C: : ,
Trabajos forestales Pla d'Ocupació de "Barcelona Activa" (INEM)
13.122 : :_ 1
Mantenimiento del Medio Natural AP.l.P.
Servicios y productos diversos aportados por empresas patrocinadoras
1320: :'=:
27.921.0:_
Total recursos externos:
54.699.00_
IPresupuesto 1997
E--:ad o de ingresos
1.1. :':E!adones corrientes
-
-:..~
•. Tasas de ingresos
:::
Ventas
.
---
Precios seNicios culturales
-
Precios ocupación temporal
espacios públicos
.
-
.'::"':
-~
B. Operaciones de capital
CAPITULO VII. Transíerencias de capital
4.000.000
--
Otros ingresos imprevistos
50.000
Anuncios de ofertas yconcursos
50.000
16.975.000
Transferencias MMAMB
operaciones corrientes
Transferencia MMAM8
(incremento transferencia 1,5%)
Actuaciones silvícolas y
prevención de incendios
-::::0
Otras transferencias entidades
locales operaciones corrien tes
.:.00
Transferencias corrientes
de empresas privada s: Patrocinlos
-;¡¡¡I Capítulo IV
~·: TULO
77000
Transferencias capital de empresas
privadas: Patrocinios
Total Capítulo VII
75.000
Capítulo III
...
Transferencias MMAMB operaciones
de capital
100.000
Precios utilización area de acampada
Can Coll
·=-uLO IV Transferencías corrientes
-
70000
12.700.000
150.000.000
150.000.000
CAPITULO VIII. Variación de activos financi eros
83000
Anticipos al Personal
Total Capítulo VIII
6.000.000
6.000.000
Total Operacíones de Capital
156.000.000
Total Presupuesto 1997
792.000.000
598.550.000
570.000.000
8.550.000
20.000.000
7.287.000
8.200.000
614.037.000
V. Ingresos patrimoniales
:::00
Intereses de depósito en bancos
y cajas
2.000.000
::000
Concesiones administrativas
2.988.000
-otal Capítulo V
-otal Operaciones Corrientes
4.988.000
636.000.000
41
Estado de gastos 1997
A. Operaciones corrientes
CAPITULO III. Gastos financieros
CAPITULO I. Remuneraciones de personal
130001210 Retribuciones de personal laboral fijo
131001210 Retribuciones de personal
laboral temporal
160001210 Seguridad Social
16005 1210 Fondo Social
162051210 Seguros del personal
163001210 Formación del personal
Total Capitulo I
309.730.659
38.376.621
100.524.000
300.000
1.000.000
465.247.000
204001210 Alquiler de vehiculos
9.000.000
205001210 Alquiler de fotocopiadoras
1.411.000
50.580.000
212004320 Reparación, mantenimiento
conselVación de edilicios
4.500.000
214001210 Reparaciones y mantenimiento
vehiculos del Parque
3.500.000
220001210 Gastos oficina
221001210 Suministros
222001210 Comunicaciones
223001210 Transportes y mensajeria
4.950.000
500.000
1.000.000
226011210 Representación y protocolo
1.000.000
50.000
226024510 Gastos diversos
Divulgación ambiental
Educación ambiental
Promoción Parque de Collserola
Voluntarios educación ambiental
30.253.000
227001210 limpieza edificios
12.175.380
227011210 Vigilancia edificios
16.345.545
500.000
189004510 Translerencias a empresas privadas
para difusión de la cultura
100.000
489005330 Transferencias operaciones
corrientes para la mejora
del medio natural
2.100.000
Total Capitulo IV
3.000.000
636.000.000
B. Operaciones de capital
CAPITULO VI. Inversiones reales
601004320 Obras àreas recreativas,
vialidad y edificaciones
601004510 Inversiones de divulgación
y educación ambiental
601005330 Inversiones en
Medio Natural
Total Capitulo VI
750.000
1.000.000
1.000.000
230001210 Dletas consejeros
950.000
230011210 Dietas personal
800.000
1.800.000
167.653.000
85.000.OC:
5.000.00:
55.000.OC :
5.0000.:
150.000.00:
CAPITULO VIII.
830000000 Anticipos personal
227065330 Estudios y proyectos
Medlo Natural
42
300.000
470005330 Otras transferencias corrientes
a empresas privadas por
la mejora del medio natural
625001210 Inversiones en mobiliario
y equipamiento
227064320 Estudios y trabajos
vinculados a Projectos y Obras
231001210 locomoción, traslados
CAPITULO IV. Transferencias corrien tes
4620001210 Transferencia Can Pasqual, Can Balasc
6.200.815
226001210 Gastos diversos
Total Capitulo 11
100.000
17387.260
2.500.000
227061210 Trabajos asesoramiento
vinculados a AG.
100.000
Total Capitulo III
Total Operaciones Corrientes
224001210 Seguros
226021210 Anuncios de ofertas
349001210 Otros gastos flnancieros
Gastos por gestión bancaria
15.315.720
CAPITULO 11. Adquisición de bienes y selVicios
210005330 Reparaciones, mantenimiento y
conselVaciones vinculadas a
la mejora del Medio Ambiente
342001210 Intereses retrasos
Total Capitulo VIII
6.000:::
6.000. _:
Total Operaciones de Capital
156.000. ::
Total Presupuesto 1997
792.000. . :
Gestión jurídico-administrativa
Introducción
-ò presencia del Patronato Metropolitano del
::arque de Collserola como órgano de gestión
-ecesario y prestador de servicios se ha
::centuado en el transcurso de los últimos
::105. Todo ello ha provocado un incremento
Je la actividad jurídica y administrativa, de
servicios centrales y económ icos, y de las
::reas de gestión implicadas en el Servicio de
':'dministración y Gestión. Las dimensiones y
as características del Patronato hacen que la
:Juesta en marcha de los programas
:Jroyectados por los distintos servici os técnicos
-servicios fina listas especializados- deban
'lacerse posible desde la vertiente
administrativa, dentro de la lógica de
eficiencia y eficacia que sólo es comprensible
con una estructura administrativa de servicios
centrales con apoyo finalista descentralizado.
~ aplicación de economías de escala hace
Dosible la prestación de un servicio muy
amplio con un limitado número de recursos
humanos.
El Servicio de Administración y Gestión se ha
Ido consolidando como un servicio
administrativo central que aporta los servicios
comunes necesarios para el funcionamiento
de la entidad, en el marco de una estructura
radial respecto del resto de los servicios
finalistas. De este servicio depende la gestión
administrativa, en general yen particu lar: la
coordinación juríd ico-administrativa, la
secretaría general, la gestión de los recursos
humanos y materiales del Patronato con la
contratación como tarea principal. De
momento también incorpora los servicios
económicos de la entidad, con la Tesorería y
la Intervención delegadas de la
M ancomunidad de Municipios del Area
Metropolitana dE; Barcelona.
Ambitos de la gestión
Gestión económica
Ejecución del presupuesto
Por lo que se refiere a la estructura de los
ing resos del Patronato correspondiente al
año 1996, el presupuesto refleja una gran
dependencia financiera de la
Mancomunidad de Municipios del Area
Metropolitana de Barcelona, da do que
aporta el 94,03 % de los recursos
liquidados . En cuanto al resto de ingresos,
provienen, entre otros, de la realización de
actividades de educación ambiental, 1,61 %;
y del programa de patrocinio, 2,36%.
En lo referente a los gastos del presupuesto
de 1996, a 31 de diciembre el estado de
ejecución del mismo era del 99,39%.
El siguiente cuadro recoge la actividad
contable del año.
Documentos contables 1996
Autorizaciones y disposiciones de gasto
Facturas contabilizadas
9rdenes de pago contabilizadas
Ordenes de ingresos contabilizadas
Relaciones de pago
5.408
6.630
296
82
A lo largo de 1996, y por diferentes causas
-refuerzos de servicio, sustituciones,
nuevas incorporaciones, etcétera- se
formalizaron 17 contra tos laborales, de
diversa naturaleza, con 15 personas .
Movimiento de contratación laboral del
año 1996.
324.084.082
23.970.675
14.927.833
98.862.761
461 .845.351
Se ha actuado desde la perspect iva de la
optimización de los recursos disponibles a
fin de contener el gasto corriente en
determinados aspectos, como los
suministros generales -compañías de
se rvicios y materia l fungible- , la li mpieza y
vigilancia de los edificios de los servicios
técnicos. El crecimiento como institución
comporta la necesidad de invertir en
recursos. Lo mas destacable del año ha
sid o la instalación de una nueva
infraestructura de comunicaciones
FAXlescaner/módem integrada en la red
informatica del Patronato, en sustitución
del antiguo telefax. Tamb ién se ha seguido
completando y consolidando la red
informatica.
17
15
Gestión administrativa
2
4
La plantilla funcional consolidada a 31 de
diciembre de 1996 era la siguiente:
Labora les indefinidos:
Funcionarios:
Trabajadores tempora les:
Trabajadores fijos discontinuos
(marzo-noviembre)
- Retribuciones de personal
laboral f ijo:
- Retribuciones de
personal laboral eventual:
- Fondo social :
- Seguridad Social:
Gestión de recursos materia les
6.699
Gestión de recu rsos humanos
-
7
Los costos de personal reales del año se
reflejan en los datos de ejecución del
capítu lo I del presupuesto -remuneracio nes
del personal . Las cantidades que se
hicieron efectivas son:
Total:
Número
A ltas :
Bajas:
Incorporaciones procedentes del Area
Metropolitana de Barcelona:
Tras lados al Area Metropolitana de
Barcelona:
- Otros contratados temporales
(refuerzos al margen de plantilla):
51
6
2
29
La tendencia actua l de la gestión
administrativa es de orden decreciente. Por
un lado se manifiesta una consolidación del
Patronato como ente de gestión; por otro,
se ha procedido a agilizar burocraticamente
determinados procesos de gestión ante el
hecho de que la evolución de los servicios
públicos reclama la aplicación de un
especia l esfuerzo en rentabi lizar al maximo
la estructura administrativa y de personal,
sin que la tendencia de crecimiento como
43
entidad que presta servicios implique un
crecimiento ilimitado de los recursos y del
gasto corriente. Sigue la tendencia de
incremento de la eficiencia de los procesos
de gestión, manteniendo la tendencia
iniciada en 1987, sin que la ca rga corriente
del servicio se vea incrementada en igual
proporción. La tendencia decreciente de la
actividad administrativa también responde a
la disminución de recursos presupuestarios
respecto a años anteriores a 1993, que se
estabiliza en torno a los 700 millones de
pesetas.
En la actualidad la tendencia de
cumplimiento de los plazos de resolución de
los procedimientos admin istrativos se ajusta a
la prevista por la normativa aplicable a cada
caso. Esta mejora se ha consolidado con la
incorporación de los refuerzos
imprescindibles en los puntos que mostraban
debilidad de estructura y donde se apreciaba
una clara insuficiencia de recursos humanos.
En cuanto a la tramitación administrativa, el
número de expedientes incoados a lo largo
de 1996 fue de 483, lo que comporta un
decremento de 73 expedientes, 13 % menos
respecto al año anterior (556 expedientes),
un 17 % menos que el año 1994, y se
equipara con el año 1993. Esta disminución
la ha provocado, por una parte, la
racionalización de la gestión administrativa, y
por otra la tendencia presupuestaria, a la
baja en comparación con años anteriores. La
tendencia de gestión de expedientes queda
reflejada en el cuadro siguiente
Med io Natural con 103, de Proyectos y
Obras con 93 y de Divulgación con 31.
Este año se experimenta un incremento
sustancial en el número de expedientes del
Servicio de Proyectos y Obra,s, fruto de l
traspaso a este servicio del Area de
Urbanismo, y, por tanto, de toda la
tramitación de informes y disciplina. La
evolución de los trabajos en el transcurso
del año no es uniforme. Se detectan
momentos de maxima acumulación de
tareas en dete rm inados meses, aunque
esta tendencia resulta menos acusada en
1996 que en años anteriores, como
consecuencia del esfuerzo de
programación que se realiza desde el
Servicio hacia el resto de servicios en línea
o f ina listas. El servicio con mayor
uniform idad, en cuanto a su labor, es el de
Adm inistración. El resto de servicios
depende del inicio de programas
estaciona les y del inicio y cierre del
ejercicio al principio y al f inal de año.
Este fenómeno en el año 1996 refleja la
actividad adm inistrativa, como se hace
patente en los cuad ros siguientes:
500
//
4DG
esta optimizando el sistema de archivo, que
ya se ha actualizado en un 50 %. Pese a
todo, en parte se mantiene el retraso
acumu lado durante los primeros años de
funcionamiento del Patronato; se sigue
prog resando por lo que se refiere al inventario
de exped ientes y su archivo, las publicaciones
- internas y externas-, el materia l grafico,
pianos y documentación diversa, gracias al
apoyo informatico y la sistematización del
archivo. Pese a ello, se tendran que
redimensiona r los recursos fís icos asignados a
esta area, en la med ida que se esta acercando
a una situación de colapso debido a la gran
cantidad de documentación generada a lo
largo de diez años de gestión.
L
Contrataci ón administrativa
El hecho de que el Patronato preste y
gestione un servicio público con lleva que la
mayor parte de la actividad administrativa
tenga un contenido contractual. La
contratación administrativa genera el 25 %
de los expedientes tramitados durante el
año 1996, lo que implica una disminución
del 9 % respecto al ejercicio anterior con
recursos similares. La actividad de
contratación administrativa se ha distribuido
de la siguiente manera a lo largo de 1996:
30ü
200
100
Tipos de contrato
~Y51 ~ lli PO
MN
,D".
;\G
;OTAl
Número de expedien tes. Tramitación por
servicios.
90
80
V r----------------~
Cantidad
suministro
suministro con fabrica
Consultoria y asistencia
Obra
Servici os
Cesión de uso
seguros
Concesión administrativa
Contrato financiero
Total
45
10
20
15
28
1
3
2
1
125
70
Número y tipos de expedientes de con tra tos.
60
50
Suministro 40%
40
30
20
19% 1995
10
__- - - - Otros 6%
Evolución del número de expedientes,
años 7987-7996.
• Año 1995
La actividad administrat iva varía
sustancialmente en función de los servicios
y de su caracter. El Servicio de
Administración y Gestión tramitó 226
expedientes a lo largo del año, seguido de
44
Año 1996
Servido
24%:
Asistencia
Técnica
Número de expedien tes. Evolución por
meses-años 7995-7996.
Por lo que se refiere a la gestión de la
documentación generada por el Patronato, se
17%
Proporción de los diversos tipos de
con trata ción.
:::oordinación jurídico-administrativa
Contenciosos
~e
Du rant e el año 1996, la asesoría jurídica
ha practicado el seguimiento de los
contenciosos sigui entes, que el 3 1 de
diciembre se encontraban en el estado de
tramite que se seña la en el cuadro
infe ri or.
ambito de la gestión, ademas de
::>rnport ar las labo res co rrespon dientes a
:; tramitación admin istrativa en general,
::>ntratación y persona l y area económica,
:estaca por dos aspectos de especial
:rascendencia, la defensa de los intereses
:ei Patronato y de la aplicación del Plan
::specia l ante los tri bu nales de justicia y la
~orm alización de conven ios de
:olaboración con entidades y pa rt icu lares a
~ n de optimi zar la gestión del Parque,
Jbtener nuevos fondos de financiación y
:::esarrollar progra mas de f ormación e
r¡vestigación adecuados a la ejecución de
as previsiones programaticas del ente
gestor.
Número recurso/
Año de inicio
106/92
360/92
402/92
633/92
634/92
1118/92
1211/92
1292/92
1333/92
1341/92
656/93
836/93
2028/96
947/90
Número recurso/
Año de inicio
Pendiente
5024/95
7350/94
3619/96
9514/95
2357/96
5014/96
Pendiente
Conven ios
Du rante el año 1996 se ha proseguido
con los prog ramas de colaboración con
instituciones, enti dades púb li cas y
privadas para la ejecución de estudios y
desarrollo de investigaciones
encamina das a protege r y conserva r el
Parque, así como a reca bar apo rtaciones
económicas para el desarroll o de los
proyectos y otras vías de colaboración
institucional en el marco de la
cooperación interadministrativa. El
resultado de est e ambito de gestión ha
sido el siguiente.
Patrocin io
- Acuerdo con Ediciones Primera Plana
SA (El Periódico) para la difusión del
Parque de Collserola.
- Acuerdo con el Instituto Municipal de
Servicios Funera rios para el proyecto
"Mantenimiento de la Sa lud en el bosque"
- Acuerdo con Hoechst Ibérica SA para la
financiación del II Plan de seguim iento de
mariposas en el Parque de Collserola.
Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC)
Tipo/contenido
Estado de la tramitación
Parte contraria
Urbanístico/Plan Especial de Collserola
Urbanístico/Actividades extractiva
Urbanístico/Actividades extractivas
Urbanístico/Plan Especial de Collserola
Urbanístico/Plan Especial de Collserola
Urbanística/Plan Especial de Sol y Aire
Urbanística/Declaración de ruina edificación
Urbanística/Plan Especial de Sant Medir
Urbanístico/Plan Especial de Sant Medi
Urbanístico/Plan Especial de Sol y Aire
Administrativo/Modificación de los Estatutos del Patronato
Urbanístico/Sanción por infracción urbanística
Urbanístico/Expropiación finca forestal
Urbanístico/Expropiación finca forestal
Sentencia favorable/Firme
Sentencia favorable/En tramite en el TS
Sentencia favorable/En tramite en el TS
Sentencia favorable/Firme
Sentencia parcialmente favorable/En tramite en el TS
Sentencia favorable/Firme
Sentencia parcialmente favorable/En tramite en el TS
Sentencia favorable/En tramite en el TS
Sentencia favorable/Firme
Sentencia favorable/En tramite en el TS
Sentencia desfavorable/En tramite en el TS
Sentencia favorable/En tramite en el TS
Comparecidos
Comparecidos/Alegaciones
Ay. Sant Cugat
Ay. Sant Cugat
Ay. El Papiol
Ay. Sant Cugat
Ay. El Papiol
Ay. Sant Cugat
particular
particular
Ay. Sant Cugat
particular
Ay. Sant Cugat
particular
particular
particular
Tri bunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC)
Tipo/contenido
Estado de la tramitación
Parte contraria
Urbanistico/Actividades extractivas
Urbanístico/Actividades extractivas
Urbanístico/Plan Especial de Collserola
UrbanísticolDeclaración de ruina edificación
Urbanístico/Plan Especial de Sant Medir
Urbanístico/Plan Especial de Sol y Aire
Administrativo/Modificación de los Estatutos del Patronato
Urbanístico/Sanción por infracción urbanística
Comparecidos/En tramite en el TS
Comparecidos/En tramite en el TS
Comparecidos/En tramite en el TS
Comparecidos/En tramite en el TS
Comparecidos/En tramite en el TS
Comparecidos/En tramite en el TS
Comparecidos/En tramite en el TS
Comparecidos/En tramite en el TS
particular
Ay. Sant Cugat
Ay. El Papiol
particular
particular
particular
Ay. Sant Cugat
particular
45
- Acuerdo con Valenci ana de Cemen t os
Portland para la restau ración de la cantera
de Santa Creu d'O lorda.
- Acuerdo con la empresa COBEGA SA
para la ed ición de posters de ambientes
del Parque.
- Acuerdo con la Caja de Ahorros de
Cataluña para la edición de material y
pub li caciones de los Centros de Educación
Ambiental.
- Acuerdo con la emp resa San Mi gue l SA
pa ra la f inanciación de las actividades de
limpieza de la zona de recreo de Santa
Creu d'Olorda
- Acuerdo con la empresa Nissan Motor
Ibérica SA para la cesión de un vehícu lo
de transporte pa ra el Servicio de Guardas
del Parque.
- Acuerdo con la Caja de Ahorros y Monte
de Piedad de Mad rid para la financiac ión
de la campaña de seguimiento de la
migración de aves rapaces en el Parque.
- Acuerdo con la emp resa Sony España
SA para la donación de diversos
productos audiovisuales y de comunicación
para la mejora del dispos itivo de
prevención y detección de incend ios.
- Acuerdo con Televisión de Cataluña SA
para la limpieza de un tramo de carretera
de la Arrabassada.
Universidades:
- Prórroga del acuerdo con la Universidad
de Barcelona para la elaboración de un
estudio sobre la situación del tejón en la
Sierra de Collserola.
- Acuerdo marco con la Univers idad de
Barce lona para lleva r a cabo proyectos de
investigación y renovac ión de acuerdos de
ot ros años.
- Acuerdo con la Universidad Politécnica
de Barcelona para el control de la
estabilidad geológica de la cantera de
Santa Creu de Olorda.
- Acuerdo con la Universidad Autónoma
de Barcelona para la realización de
practicas de ecología aplicada
- Acuerdo con la Universidad Politécnica
de Cataluña para el seguimiento y el
control hidrológico del pantano de
Va llvidrera.
- Acuerdo con la Universidad Autónoma
de Barcelona para la incorporación de
becarios al Patronato Metropolitano del
Parque de Col lserola.
46
- Acuerdo con la Un iversidad Pompeu
Fabra para realizar practicas de alumnos de
la licenciatura de Derecho.
- Acuerdo con la Un iversidad de Gerona
para la cooperación educativa
función de ofrecer esparcimiento, como
parque metropol itana que es, y, 2.
Prese rvar la riqueza de este pulmón verde,
de vital importancia para los mas de t res
mi llones de habitant es de la región
metropolitana.
Otras instituciones:
- Acuerdo con el Ayun t am iento de
Barcelona para la cesión de las f incas
públ icas de Can Pasqua l y Can Balasc
sit uadas dentro del amb ito del Parq ue.
- Acuerdo con la Societat Putxet de pa lomas
de competición para la insta lación de un
campo de vuelo de palomas.
- Pró rroga del acuerdo con el Grup Català
d'Anellament pa ra el estudio de la
dinamica pob laciona l de aves.
- Acuerdo con la Escuela F. Pere Tarrés
para la realización de practicas de los
alumnos.
- Prórroga del acuerdo con la fabrica, de
arti ll ería de la empresa nacional BAZAN
(grupo INI) para la adecuación de l sist ema
" Bosq ue" de detección automatica de
in cend ios a las caracte rísticas de l Parq ue
de Co llserola.
- Acuerdo con la editoria l Mediterrània
para la coedición del libro-cuento Així és el
Parc de Collserola.
- Acuerdo con la Consejería de Justicia de
la Generalitat de Cata luña sobre los
criteri os del proyecto de ordenación y
tratam iento del entorno de la Escuela
Judicia l.
- Acuerdo de colaboración con la
Asociación para la Promoción y la Inserción
Profesiona l para las practicas de fo rmación
ocupaciona l.
El control de las diversas actividades
sometidas a la tutela del Patronato ha
imp li cada la tramitación de 68 exped ientes
durante el año 1996 . Se ha proced ida a
simp lificar la tram itación, ag il izandola y
red uciendo los supuestos de determinadas
autorizaciones a simp les notificaciones.
Esta exp lica en parte que se hayan
reducido el número de expedientes. La
natu raleza de las activi dades mas
numerosas es la deportiva, seguida de la
educativa y de las grabaciones
cinematograficas con fina lidad comercial.
La tutela del Patronat o no va en
detrimento de las competencias
concurrentes que correspondan a otras
ad mi nistraciones y entidades. La
consoli dació n del Patro nato como ente
gestor destaca por el hecho de que
emp ieza a estab il izarse el papel que
desempeña en est e aspecto de la gestión.
Los usuarios del parque reconocen, cada
día mas, esta labor de t utela. El año 1993
se produjo un incremento del 160 % de
expedientes tramitados en comparación
con el año 1992. Desde 1993 hasta 1996
el incremento ha sida mas progresivo,
como se pon e de manifiesto en el
sigu iente cuadro:
BO
70
Gestió n de usos
del Parque
y activida des
r:
60
r:
50
40
30
Una de las funciones que tiene encomendada
el Patronato, como órgano gestor del Parque,
es el control y tutela de las actividades y usos
promovidos por particulares y entidades, en el
marco de la capacidad de oferta lúdica, por
un lado, y de la necesidad de proteger los
valores naturales de la sierra, por otro.
20
10
nJru f1J rl
1989
1990
199 1
1992 1993
1994
1995
1996
Evolución del número de autorizaciones,
años 7989- 7996.
Gestión de l pat rimonio púb lico
Estos mecan ismos de contro l han de
aseg ura r el equilibrio entre ambos
principios: 1. Que el parque cump la la
Prosigue la línea de gestión indirecta
mediante concesiones administrativas en
:2terminados servicios del Parque,
::3sica mente en las zonas de recreo.
-=: rectamente, el Patronato continúa
:2sarrollando actuaciones de gestión y
-ejora foresta l del patrimonio pública, sin
: vi dar la po lítica de incentivos para el
:esarrollo de planes de promoción privada
-edi ante subvenciones.
Secretaría General
:: Servicio de Admin istración y Gestión
: en e encomendadas, por delegación, las
~J nc iones de la Secretaría General. Las
:xi ncipales tareas desarrolladas son las que
. en en asignadas por imperativo
2statutario y legal a la asesoría jurídica
3receptiva a la entidad, y la tutela y
3sistencia de los órganos de gobierno del
::>atronato. Durante el año 1996 la
3ctivi dad de estos órganos fue la
5igu iente:
Consejo de administración
La periodicidad de las sesiones ordinarias
'la sido trimestral. En tota l se celebraron
tres sesiones ordinarias los días: 27 de
marzo, 3 de julio y 27 de noviembre, y
una extraordinaria, el 25 de julio, en las
que se trataron 168 puntos en los
diferentes órdenes del día. El 97 % de los
t emas debatidos por el Consejo
corresponden a actos de tramite y
resolutorios relativos a la actividad
ad ministrativa del Patronato. El lo implica
que casi el 34 % de los expedientes
t ramitados a lo largo del año son
cu estiones debatidas por el maximo
órgano de gobierno de nuestra entidad.
Asesoría jurídica general
La Secretaría General se hace responsable
de la defensa jurídica del Patronato, y
ejerce las funciones de asesorar
jurídicamente al Presidente del Consejo de
Administración, a la Gerencia y al Consejo
de Administración. Esta función de
asesoría canlleva la redacción y
preparación de informes específicos, de
manera previa a muchas cuestiones y
problematicas con las que han de
enfrentarse los órganos de gobierno del
Patronato. En otro orden tematico, se han
tramitado 18 recursos por vía
administrativa, en defensa de los intereses
generales y del propio Patronato .
Otra función que realiza la asesoría afecta
al apoyo jurídica, caordinación y
supervisión de la plan ificación urbanística y
de su gestión, mediante la redacción de los
documentos carrespondientes y la revisión
de los informes redactados para desarro llar
las previsiones del Plan Especial de
Ordenación y de Protección del parque de
Collserola.
Junta del Patronato
La Junta General se convoca
ordinariamente una vez al año. En 1996
se ce lebró el día 26 de abri l. En esta
sesión se presenta la memoria de
actuaciones de l año anterior y se somete a
debate el programa del ejercicio iniciado,
con las previsiones presupuestarias.
También es el fórum de debate de las
cuestiones de mayor controversia y
actualidad que afectan o pueden afectar
al futuro de la conservación del Parque.
47
Conservación de los sistemas naturales
Introd ucción
El año 1996 se ha ca racterizado por una
disminución del presup uesto en el cap ítulo
de inversiones dedicado a la conservación
de los sistemas naturales, si lo
comparamos con 1995, y por la
aprobación de dicho presupuesto a
mediados del mes de julio, con el
consiguiente retraso en el ca lendario de
desarrollo de las labores .
Pese a ello, otro hecho característico de l
año y que ha compensado en parte la
disminución y el retraso en las actuaciones
ha sido la favorable c1imatología, en
especial las precip itaciones, ya que en
conjunto ha Ilovido, de manera espaciada,
un total de 982 l/m' , casi el doble que en
años normales . Otro hecho destaca ble ha
sido la reestructuración del servicio, con la
disminución de tres lugares de trabajo de
un total de 55.
Las actuaciones ha ido encaminadas, sobre
todo, al mantenimiento y seña lización de
la Red Viaria Basica de Prevención de
Incendios, a la realizac ión de f ranjas de
protección y al desarrol lo de parte de la
prueba piloto de l sistema de detección
automatica de incendios mediante rayos
infrarrojos.
Se ha proseguido con las labores de
manten im iento, vig il ancia y limpieza de l
Parque.
Prevención
Preve nción de incend ios
La campaña de incendios de est e año
1996 ha sido breve ya que se inició la
vig ilancia desde las torres vigías el día 16
de abri l, aunque el riesgo de incendio no
era demasiado elevado debido a la
extraordinaria pluviometría de los primeros
meses de l año. A partir de esa fecha el
funcionamiento de l dispositivo de
detección fue el normal hasta el 30 de
setiembre, cuando se dio por acabada la
campaña de vigi lancia.
48
Las 13 t orres de vigi lancia han realizado los
siguie ntes servicios:
Mes
días
horarío
Abríl
Mayo
Junío
Julío
Agosto
Agosto
Septíembre
Septíembre
Octubre
15
31
30
31
16
15
25
5
O
168
10·20 h
10·20 h
9·21 h
9·21 h
9·21 h
9·20.30 h
0·20 h
9·19 h
9·18 h
decisivamente en el hecho de que los
pocos incend ios que se iniciaron fue ran
fac ilmente controlab les .
horas jornada horas mes
10
10
12
12
12
11 ,5
10
10
9
150
310
360
372
192
Por ot ra parte, hay que tener en cuenta
que las med idas de prevención empleadas
durante la campaña cada vez son mejores,
así como las actuaciones inmed iatas y los
med ios propios de extinción.
173
250
50
O
1857
El verano de 1996 ha sido, tanta para
Collserola como para el resto de Catal uña,
uno de los mejores que se recuerdan por
lo que a incendios forestales se refiere.
Desde que se puso en marcha el
Disposit ivo de Prevenc ión y Detección de
Incendios Foresta les de l Area
Metropol itana, el año 1985, no ha habido
un año tan bueno en este sentido.
Este año, en el Parque, se han producido
22 incendios, con un total de 6,96 ha
quemadas, lo que supone un promedio de
0,3 ha por incendio, de las cuales
únicamente 2 fue ron de zona arbo lada,
frente a las 250 ha que se quemaron en
1994 y las 21 de 1995. De la mismSl
manera, si tomamos el ambito del A rea
Metropolitana, las cifras med ias todavía
son mejores: se han producido un total de
43 incendios con tan sólo 10 ha quemadas
-2,8 ha de zona arbolada- , lo que supone
una media de 0,23 ha por incendio.
La principa l causa de estas cifras tan
espect acula res ha sido, sobre todo, la
extraordinaria pluviometría de est e año,
con 982 mm tot ales y con unos meses de
abril, mayo y ju nio muy favorables, en los
que se acumu laron mas de 270 mm de
Iluvia, y los meses de agosto y setiembre,
con 127 mm mas. Esta agua, caída tan
estratég icamente, ha hecho que
practicamente no haya habido ningún día,
durante la campaña, con un nivel de
riesgo de incendio que pudiera calificarse
de muy alto. Este factor ha contribuido
Actuaciones en mate ria de prevención
de incendios
Ademas de la detección y la vigi lancia, se
rea lizan, dentro del AMB, actuaciones en
materia de prevención de incend ios, como
la repa rac ió n de cam inos, limp iezas
preventivas, creación y mantenim iento de
puntos de agua, etc.
Señal izació n de los cam inos de la Red
Via ria Basica de Prevención de Incend ios
en el Parque de Collserola
El año 1996 se hizo una se lección de los
aproximadamente 400 km de cam inos que
hay en el Pa rque, a fin de definir la Red
Viaria Basica de Prevención de Incend ios
del parque de Collserola. Estos cam inos,
considerados imp rescindi bles pa ra la
vig il ancia y la extinción de posibles
incend ios, estan grafiados y resaltados en
la nueva cartog rafía automatica por el
Dispositivo de Prevención, y a cada uno de
ellos se le ha asignado un cód igo
identificativo según el sector del Parque
que atraviese.
Una de las tareas mas importa ntes en
re lación a esta codificación de caminos, ha
sido la seña lización sobre el terreno con la
fina lidad de facilitar la actuación de todos
los agentes que intervienen, sobre todo
pa ra aque llos que no t ienen un gran
conocimiento del Parque.
La seña lización se ha lIevado a cabo con
rótu los co n fondo de co lor rojo con las
letras correspond ientes a cada camino, de
tal manera que hay un rótulo ind icador en
todos los cruces que plantean dudas sobre
la ruta a seguir. A principios de 1996 se
2. SÓ Y ultimó toda la señalización iniciada
:2 manera experim enta l el año an t eri o r.
Mantenimiento de los puntos de agua
existentes
-::ondicionamiento y mejora de los
:a'Tli nos pa ra el paso de los ve hícul os de
::omberos :
Sistemas de depósitos de agua con
hidra ntes no rma lizados:
:esta actuación se basa en el arranjament
:e f erm, dar mayor amp litu d i abertu ra de
:a lxa de veget ació.
Santa Creu d'O lorda. Barcelona
Ca n Catà. Cerdanyola
La Sa lut. El Papiol
Flor de Ma ig. Cerdanyola
Plaza Mi reia. Sant Just
- M Ba rcelona:
:::arrete ra Alta de Roquetes 3. 160 m
:::amí del Turó del Traç a Llars Mundet 1.30 m
:::a mí de Can Balasc 1.1 00 m
:::amí de Can Pasqua l (D02) 1.626 mts
:::amí de la Budellera (C06) 500 m
:::a mí de Can Borni (COS) 1.817 m
':::a mí del Ce ntre d 'I nfo rmació (C02) 25 0 m
Ca mí Antic de Vallvidrera (C04) 750 m
Ca mí carener de Can Balasc 1.337 m
- .M . Ce rdanyo la:
Ca mí de Can Coll a
A09) 2.700 m
Cam í del Torre nt de
A 13) 1650 m
Ca mí de Can Cerdà
A 11) 2. 170 m
Camí de Can Ll oses
Hay que destacar tamb ién una tarea muy
importa nte, realizada por los propios
bomberos de Barcelona, de reposición y
seña lización de todas las boca s de incendio
que se encuen t ran en terreno foresta l
dentro del municipio de Barcelona, con
señales muy visibles a f in de facil itar el
avistamiento de las boca s desde los
vehícu los.
Can Codina
Can Cerd à
Nueva Cartog rafia Automatica a escala
1:25.000 para el Dispositivo de
Prevención de Incendios
- Font dels Caçadors
(A05) 849 m
TM Sant Just Desvern
Cam í de Can Vilà (E09) 1780 m
TM Montcada:
Ctra. Ceme ntiri 1.160 m
Camí de Ciu t at Meridiana a Can Rius
A 07) 500 m
TM Sant Cugat
Cam í de la Torrefera a Torre Cendrera 700 m
Total de camins 23.349 m
Construcción de una nueva instalación
de agua para la prevención de
incendios en Can Pasqual
Se ha in sta lado una bomba en el pozo
existente en la f inca y se ha extendido una
nueva canal ización que abast ece un
an ti guo depósito en els Turons de Can
Pasqua l. Este depósit o ali menta un nuevo
hidrante que se ha insta lado en el ca mino
D02 de la XVB de Prevenc ión de Incend ios.
distritos de Sarrià-Sant Gervasi y HortaGu ina rdó del Ayunt am iento de Ba rcelona.
El Ayuntamiento de Barce lona ha insta lado
19 bocas de incendios nuevas en los
barrios de l Rectoret (4), Mas Guim bau (3),
Mas Sauró (2), Va llvidrera (3), carretera de
las Aguas (3) y Sant Genís dels Agude lls
(4), ampliando la mejora in iciada el año
pasado para cubrir una actuación efi caz de
los vehícu los de bomberos, teniendo en
cuenta la dificu ltad añad ida de tratarse de
unos barrios inmersos en una zona
foresta l, con fue rtes pendientes y viales
estrechos.
Hidrante en Can Ba/asc.
Balsas pa ra hel icópteros bombarderos
En estos momentos (año 1996) el térm ino
municipal de Barcelona dispone de 4
ba lsas pa ra helicópteros, que el Patronato
ha construido en los últimos 4 años. Tres
de el ias, situadas en la vertien t e de levante
de la sierra de Col lserola y muy próximas al
casco urba no, ti enen una capacidad de
12.000 litros y una velocidad de recarga de
900 litros/minuto. La ot ra ba lsa, mucho
mayor (40.000 litros), se enc uentra en Can
Balasc, sob re el val le centra l de la riera de
Vallvidrera, y protege los barrios interiores
de la ciudad. Tamb ién se cuenta con una
ba lsa de 12.000 lit ros de capacidad en Can
Planes, dentro del término de Begues.
Instalación de nuevas bocas de incend ios
En los barrios del Rectoret, Mas Gu imbau,
Mas Sauró, Va llvidre ra y Sant Genís en los
Se ha publicado la primera versión, de
caràcter provisional, en cartografía digital a
esca la 1:25.000 del mapa para el Dispositivo
de Prevención de Incend ios en el Parque de
Collserola. Es el mapa resumen de todos los
elementos del territorio que pueden ser
necesa rios pa ra la prevención y extinción de
incendios forestales.
Este mapa incluye:
Comun icaciones: carreteras y cam inos de la
Red Viaria Bàsica de Prevención de Incendios
numerados y señalizados en el Parq ue.
Puntos de agua: hidrantes y balsas para
helicópteros
Parq ues de bomberos. Torres vigía. Usos del
suelo: urbano, bosque, prados y matorrales,
agrícola, parques y jardines, etc. Topon imia
basada en la oficial de 1:5.000 Y ampliada.
Límites municipales. Cuad rícu la de las hojas
1 5.000.
Se espera que una vez revisada por todos
los agentes que intervienen en la
prevención y la ext inción de incendios, se
pueda editar una versión mejorada y
actualizada.
49
Sistema de alerta meteorológica
Ha seguido funcionando el dispositivo de alerta
meteorológica que se diseñó con el objetivo
fundamental de detectar las situaciones
climatológicas mas desfavorables, y, por tanto,
mas peligrosas para el inicio y posterior
propagación de los incendios forestales.
En la definición de este sistema de alerta los
factores mas importantes son los que se
refieren a los valores maximos que pueden
alcanzar algunas variables meteorológicas
antes de pasar a ser peligrosos. En este caso,
los factores determinantes han sido la
velocidad y dirección del viento, la humedad
relativa y la temperatura.
A fin de establecer los valores límite a
partir de los que determinar el estado de
alerta, se han realizado numerosas
medidas de campo que han Ilevado a
establece r las siguientes condiciones de
alerta medidas en el nivel 5 de la Torre de
Co llserola:
- Velocidad del viento superior a 4,5 mis
(velocidad media durante 30 minutos o
mas), cuando es de componente esteoeste (de los 60 a los 220 grados)
- Velocidad del viento superior a 5,5 mis
(velocidad media durante 30 minutos o
mas) cuando tienen componentes oesteeste (de los 22 a los 60 grados)
- H.R. inferior al 40 %
- Temperatura media durante 30 minutos
o mas, superio r a los 26 grados medidos
en la Torre de Collserola
Las mediciones se obtienen mediante la red
de control ambiental del Area Metropolitana
de Barcelona, que se reciben en tiempo real
en la centra l de telecomunicaciones del
Patronato, donde se van efectuando consultas
cada 30 minutos.
Una vez declarada una situación de alerta, se
comunica al jefe de bomberos del
Ayuntamiento de Barcelona, que da las
instrucciones para que diferentes vehículos se
sitúen en lugares de especial riesgo de la
vertiente barcelonesa de la sierra de Collserola.
El objetivo es reducir al mínimo el tiempo de
llegada a los posibles incendios gracias a una
situación de espera en lugares especialmente
afecta dos por los incendios o de especial
dificu ltad de extinción.
Dispositivo de vigilancia disuasoria en el
término municipal de Barcelona integrado
por objetores de conciencia
El Ayuntamiento de Barcelona ha seguido
colaborando en el proyecto para la
incorporación de objetores de conciencia al
dispositivo de vigilancia existente, con el
objetivo de que pudiesen ejercer tres
funciones basicas: vigilancia disuasoria,
detección precoz e información ciudadana.
Para la campaña de este año 1996 se propuso
un número menor de demarcaciones. Éstas,
ademas, consta ban de recorridos mas cortos y
se basaban basicamente en puntos de
observación de gran visibi lidad y en itinerarios
complementarios.
Período de vigilancia:
Desde el 1 de junio al lS de setiembre, todos
los días de la semana.
Horario de vigilancia:
Del 1 de junio allS de agosto: de 9 a 21
horas.
Des de ellS de agosto al l S de setiembre: de
9 a 20:30 h.
Vigilancia disuasoria.
50
Para que la labor desarro llada fue ra eficaz,
los objetores contaron con una radio
portatil conectada tanto a las bases de
comunicación de la guardia urbana de
cada distrito, como a la centra lita del
Patronato de Collserola. A diferencia de la
campaña anterior, el mando operativo se
centralizó en el Patronato.
Continuación de la prueba piloto del
sistema de detección automatica de
incendios mediante infrarrojos
El año 1996 siguió instalado en la Torre de
Collserola, gracias al acuerdo estab le,cido
entre el Patronato y la empresa BAZAN, el
sistema BOSQUE. Este aparato consiste en
una cama ra de vídeo infrarroja que es
capaz de detectar pequeños focos de ca lor
a mucha distancia, y un ordenador que
procesa estas seña les y discrimina si puede
tratarse de un conato de incendio forestal
El objetivo era adaptar, en condiciones
reales, el func ionam iento y la efectividad
del sistema automatico a las especiales
circunstancias del Parque. A la vista de
los resu ltados obten idos, se firmó un
acuerdo con la empresa BAZAN para
desarrollar algunos aspectos del sistema
BOSQUE y proceder a su instalación
definitiva en Collserola durante la campaña
del año 1997
Elaboración del Plan Integral de
Prevención de Incendios Forestales
(PIPIF) en el municipio de Barcelona
A petición del Ayuntamiento de Barcelona,
y con el objetivo de: reducir las causas del
inicio de los incend ios forestales, reducir la
media de superficie quemada en cada
incendio y reducir las posibilidades de que
se produzcan grandes incendios forestales,
se ha redactado el Plan Integral de
Prevención de Incendios Forestales (PIPI F)
del municipio de Barcelona.
Este documento contempla las actuaciones
e infraestructuras de prevención de
incendios necesarias, a largo plazo, para
alcanzar los objetivos antes mencionados.
El PIPIF también es un instrumento de
planificación económica que permite
prever las inversiones de los diferentes
agentes institucionales (Ayuntamiento de
Barcelona, Patronato, Diputación de
Barce lona y ot ros) en los próximos años.
'::eterminar los caminos de la red viaria
:3Slca para el paso de los bomberos,
ea iza r las franjas de protección en torno
:: as u rbanizaciones y carreteras, insta lar
- ::Jrantes y balsas para los he licópteros
c:omb arderos, son algunas de las
:::tua ciones que concreta este
::ocu mento.
Elaboración del mapa de
combustibilidad e inflamabilidad
'ediante un conven io de colaboración entre
e Patronato y el CREAF, se han elaborado los
"lapas de combustibilidad e inflamabilidad
::e la sierra de Collserola. Estos mapas
:ermiten determinar qué areas corren un
"esgo potencial mas alto de incendio.
Gestión de los sistemas
naturales
~estauración
de la vegetación
::: aspecto mas importante de las
abores rea lizadas en materia de
restauración vegetal es el referente al
rna ntenimiento de las reforestaciones
reali zadas en años anteriores. Durante
1996 se ha seguido el programa de años
atras, que consiste en llevar a cabo las
sigu ientes labores.
TM Sant Just Desvern
Les Fatjones 4,4 ha
Font de la Beca 5 ha
Can Baró 21 ha
TM Sant Feliu de Llobregat
Can Ferriol 7 ha
En el transcurso de este año también se ha
colaborado con ayuntamientos y
asociaciones para la realización de pequeñas
repoblac iones, preparando el terreno,
podando arboles y asesorando técnicamente:
TM Barcelona
Finestrelles 1 ha
TM Tiana
Font de l'Alba 1 ha
Total: 110 ha
Limpiezas de zonas quemadas
Consistentes en cortar los restos vegeta les
quemados y en reincorporarlos al suelo
triturando la madera y las ramas residua les:
TM Sant Cugat del Vallès
Camino del Turó del Fumet
TM Esplugues de Llobregat
Sant Pere Màrtir
Consiste en talar arboles con el fuste roto,
desmochados, torci dos, inclinados sin
posibilidad de recuperación, yaquellos
cuya densidad hace inviab le el normal
desarrollo. Poda de las ramas seca s o
partidas. Esta actuación suele lIevarse a
cabo en los lugares en que existe peligro
de que ramas o arboles caigan encima de
las personas o edificios, o en los caminos
fo restales.
Can Ribes
Camino de Sol y Aire a Can Borrell
Ctra. de Sarrià a Vallvidrera
Budellera
Mas Pins
Serra d'en Julià
Camino antiguo de Vall vidrera
Ctra. de las Aguas
Ctra. de la Arrabassada
Can Balasc
Col·legi Esperança
Pas del Rei
Sant Med ir
Camí de Can Ferriol
Santa Margarita
Camino de Can Llàtzer
Escuela Baloo
Fuente de Sant Ramon
Vi ver Can Borni
Lucha contra las plagas forestales
-
Riego
Tratamientos fitosanitarios
M antenimiento de los alcorques
Poda de ramas inferiores
Colocación o extracción de los tutores
según las necesidades de los arboles
- Reposición de marrazos
Durante 1996 se ha proseguido el
programa de lucha contra las principales
plagas forestales. Ha consistido,
basicamente, en el control del escarabajo
perforador de los pinos Tormicus
destruens, centrandose en dos aspectos el
seguimiento visual de las poblaciones y su
eliminación mediante puntos-anzuelo. Para
construir estos anzuelos se han utilizado
los troncos de los pinos abati dos con
ocasión de la limpieza de franjas de
vegetación contra incend ios forestales.
Estas actuaciones se han realizado en las
repoblaciones siguientes:
TM Barcelona
Font del Bacal là 1 ha
To rrent de l'AlmirallS ha
Torrent del Generet 1 ha
Tu ró dels Alcaldes 1 ha
Font de Canyelles 1 ha
M irador de Torre Baró 1 ha
Penitents 3 ha
Torre Baró 27 ha
Forat del Vent 30 ha
Clareo y poda sanitaria
Tareas de mantenimiento en la repoblación
del "Forat del Vent".
Por lo que se refiere a la procesionaria del
pino, Thaumetopoea pityocampa, se ha
realizado el control anual del vuelo de los
machos adu ltos mediante trampas de
feromonas durante los meses de vera no,
registrandose un aumento considerable en el
51
número de capturas en comparación con años
anteriores, sobre todo en la zona de Roquetes,
Sant Pere Màrtir y la fabrica Valenciana de
Cementos, pero manteniéndose en la media
de ot ros años. Se han realizado tratamientos a
las repoblaciones y en los margenes de las
carreteras y caminos mas afectados. La
eficacia de los tratamientos realizados ha
quedado reducida dadas las continuadas
Iluvias que han acortado la duración del
tratamiento.
Sin embargo, la importancia de las plagas
forestales exige una atención constante,
sea por las anteriores plagas, o por el
seguim iento de otras plagas y
enfermedades que se controlan de manera
natural pero que en cua lquier momento
pueden afect ar a un número considerable
de arboles, como pueden ser la caparreta
de la encina o diferentes tipos de hongos.
Mantenimiento de las
líneas eléctricas
Talas y podas de arbolado y el
mantenimiento de sendas de celadores
realizadas por las compañías eléctricas
durante el año 1996 en el ambito de l
Parque de Col lserola y donde el Patronat o
realiza la labor de dirección técnica, de
seguimiento y de control de la actuación.
FECSA:
- Línea Rubí-Collblanc a Sant Cugat del
Vallès, Barcelona y Sant Feliu de Llobregat
- Línea Túnel de Va llvidrera 25 kv a
Barcelona
- Línea Valldaura 11 kv a Barcelona
- Derivación Sol y Aire 25 kv a Sant Cugat
del Vallès
ENHER:
- Línea de baja tensión de Sant Medir a
Sant Cugat del Vallès
- Línea Sant Feliu-Rubí 66 kv a Sant Cugat
del Vallès, El Papiol y Molins de Rei
- Línea Mas Figueres-L'Hospitalet 110 kv a
Sant Cugat del Vallès, El Papiol y Molins de
Rei
- Línea Les Corts-EI Corte Ing lés 25 kva
Sant Just Desvern y Barcelona
- Línea Sant Just-Santa Coloma 220 kv a
Barcelona
- Línea de baja tensión de Can Domènec a
Sant Cugat del Val lès y El Papiol
HECSA:
- Línea M as Figueres-Sant Andreu 110 kv
a Cerdanyo la del Vallès
- Línea Barcelona 1-11 25 kva Sant Cugat
del Va llès, El Papio l, M oli ns de Rei y Sant
Feliu de Llobregat
Valenciana de Cementos
- Línea particu lar de 25 kva Barcelona y
Sant Feliu de Llobregat
Otras actuaciones de mejora para el medio
natural efectuadas por las compañías
eléctricas:
FECSA:
- Cambio de soportes de madera en mal
esta do y ampliación de las tomas de tierra
en la línea Valldaura 11 kv a Barcelona y
Sant Cugat del Vallès
- Cambio de trazado de la línea de baja
tensión del Co legio Sagrada Famil ia a
Barcelona, sacando la línea de l bosque
para instalarla a lo largo del camino
- Camb io de soportes de madera en mal
estado en la línea Pedralbes 11 kv a
Barcelona
- Eliminación de soportes de madera e
insta lación de una torre en la línea
Vallcarca 11 kv
ENHER:
- Modificación de las líneas Santa ColomaSant Just y Sant Feliu-Rubí 66 kv,
eliminando soportes, camb iando postes de
hormigón por torres met alicas e insta lando
aislantes menos peligrosos para las aves y
balizas para facil itar la actuación de
med ios aéreos.
- Instalación de salva-aves en la línea Colonia
Montserrat 25 kva la Serra d'en Julià
- Amp liación de tomas de t ierra en la línea
Rubí-Co ll blanc 2220 kva Sant Cugat de l
Vallès, Barce lona, Sant Feliu de Llobregat y
Sant Just Desvern.
Potenciación de la fauna
Estudios
- Monitoring de la avifauna: Seguimiento
cuantitativo de las poblaciones de aves
nidificadoras e hivernantes en diferentes
ambientes del Parque. Estructura,
composición, riqueza y densidad (9° año
consecutivo) Se ha seguido la avifauna de
las zonas quemadas el verano de 1994 en
relación con la evolución estructural de la
vegetación.
Campaña de seguimiento de la migración de las aves rapaces. Otoño 7996.
52
- Tercer año de seguimiento de mariposas
diurnas (ropalóceros) incorporado a la red
de monitoring (Butterfly Monitoring
Scheme-Plan de Seguim iento de
Ropalóceros) que se rea liza en diferentes
:Juntos de Cataluña. El area trabajada en
:::ollserola consiste en un transecto en la
: 'lca de Can Ferriol en el que hay una
'epresentación de las diferentes unidades
je vegetación. Se prevé la continuación de
este proyecto en los próximos años a fin
de obtener series comparativas. En esta
mi mera serie de tres años, se confirma
a idoneidad de est e método a f in de
captar variaciones numéricas entre
'ld ividuos y variaciones interespecíficas. En
estos tres años se han detectado 60
especies de ropalóceros. También se ha
continuado de manera intensiva el
muestreo de 30 semanas del seguimiento
de la evolución de las zonas quemadas del
Da rque.
y observadores que las han utilizado. En el
transcurso de la campaña de 1996 se han
contabilizado 2.023 aves rapaces en
migración otoñal, correspondientes a 22
especies. El número de horas de
observación sistematica ha sido de 393;
por tanto, aproximadamente se han
observado unas cinco rapaces por hora de
observación . Como es habitual, la especie
mas frecuente ha sido el Pemis apivorus,
con 704 individuos migradores. Ot ros
datos que destacamos es la estab ilización
de las observaciones del agu il a pescadora
(pandion ha/iaetus), con 32 ejemplares y la
constatación de la importancia del flujo
migratorio de la arpella (Circus
aeruginosus) con 244 ejemplares.
- Se ha presentado la memori a final del
programa" Perspectivas en el estudio de la
alimentación frugívora y los procesos de
dispersión y depredación de las semillas
por vertebrados en el parque de
Collserola", el cual incluye toda una serie
de recomendaciones respecto a la gestión
de los bosques del Parque, especialmente
por lo que se refiere a la importancia del
estrato arbustivo de los bosques de
Collserola, la problematica de la
colonización de plantas alóctonas
dispersadas por animales, y el interés en la
regeneración de la vegetación de la
diseminación de semillas por parte de las
aves y también de mamíferos del orden de
los carnívoros, como el zorro o el tejón.
- Estudio de la población de aves rapaces
nidificadoras (quinto año consecutivo) Se
ha constatado la nidificación de varias
pareJas de ratonera común (Buteo buteo),
de azor (Accipiter genti/is), gavilan
(Accipiter nisus) y se ha aumentado
considerablemente el conocimiento del
estatus y la biología de reproducción de las
aves rapaces del Parque. Este año el
estudio se ha centrado en la valoración del
impacto potencial de las líneas eléctricas
que atraviesan el Parque en cuanto al
riesgo de electrocución, según el tipa de
cruceta y el ri esgo de colisión, según la
ubicación de l tramo. Este seguimiento
anual tiene un gran interés de cara a la
gestión del Parque, porque aporta
información de gran importancia ecológica
sobre los diferentes sectores del parque y
de su grado de fragilidad ante actuaciones
forestales. En este sentido se han
supeditado los calendarios de
intervenciones forestales (tratamientos,
franJas de prevención de incendios y
mantenim iento de líneas eléctricas) a la
época de cría de las aves rapaces.
- Se ha in iciado un estudio ecoeto lóg ico
de la comadreja (Muste/a nivalis) en
Collserola mediante técnicas de capturamarcaJe y recaptura.
Con el Grupo Catalan de Anillamiento
- Se ha empezado a trabajar las primeras
capas correspondientes al módulo de
fauna del Sistema de Información
Geografica, que permitira llevar a cabo
productos relacionados con la distribución
faunística de especies de interés con la
gestión del Parque. La primera capa ha
sido un vector puntual referido a las
observaciones faunísticas de especies de
especial interés en el Parque, así como de
la sistematización de las diferentes
incidencias: atropellos, electrocuciones y
colisiones con líneas eléctricas y otras.
Se han desarrollado diferentes proyectos
de colaborac ión
Con la Universidad de Barcelona
(Departamento de Biología Anima l de la
Facultad de Biología)
- Octava campaña de segu imiento de la
migración de aves rapaces en el Parque de
- Estudio de los estatutos y requerimientos
de habitat del teJón (Me/es me/es) en el
Parque de Collserola.
Collserola. Durante los meses de setiembre
y octubre se ha realizado una nueva
campaña de este tradicional seguimiento
La novedad de la campaña de este año ha
sido la ampliación y acondic ionamiento del
punto de observación del Turó de la
Magarola; estas obras ha sido
favorablemente acogidas por los visitantes
- Se ha puesto en funcionamiento la
tejonera artificial en Can Balasc y, por
tanto, se ha iniciado el programa de
investigación etológica Este proyecto
supondra la realización de dos tesis
doctorales de ecología y de etología en la
Universidad de Ba rcelona.
Se ha Ilevado a cabo por tercer año
consecutivo la campaña de anillado,
encuadrada en el proyecto de «Estudio
sobre la dinam ica poblacional de aves
nidificadoras en el Parque de Collserola:
Productividad y relaciones
medioambientales». Se trata de un
programa internacional en el que se utiliza
el método del Constant Effort Site (CES) El
sector escogido para realizar este trabajo
es la finca de Can Balasc.
Se ha seguido con el programa de anillado
científico en el curso del ciclo anual en los
campos experimentales de ayuda a la
fauna de Can Ferriol y Can Calopa de Dalt
y, durante la migración del otoño, en las
maquias de los alrededores del punto de
observación del Turó de la Magarola y en
Can Masdeu, y en cajas nido.
Gestión y potenciación
- La situación cinegética no ha sufrido
ninguna modificación que recoja las
sol lcitudes de regulación del PMPC En el
transcurso de la temporada de caza se ha
continuado el seguimiento de las batidas
de jabalí realizadas en el Parque durante la
temporada de caza a fin de obtener datos
de interés técnico.
* número de bati das autorizadas por el
Servicio Territorial del Departamento de
53
Agricultura de la Generalitat, campaña
1995-1996: 23
* número de jabalís avistados en dichas
batidas 39
* número de jabalís cazados en dichas
batidas: 13
* número total de jabalís cazados en
Collserola, según los datos del
mencionado Servicio, durante la campaña
1995-1996: 40
- En el. marco del proyecto de mejora y
extensrón de ambientes acuaticos
puntuales, se ha efectuado un control
periódico de los bebederos artific iales y de
su ocupación por parte de la fauna, lo que
nos ha permitido constatar la idoneidad y
utrl rd ad de estos reservorios hídricos.
- Se ha realizado la novena campaña de
participación colectiva de colocación y
seguimiento de cajas-nido.
- El programa de adecuación de habitats
(recuperación de las terrazas de cultivo y
realización de siembras específicas,
plantación de frutales y establecimiento de
puntos de agua, ya continuación del
aprovechamiento por parte de la fauna)
ha sido especialmente impulsado gracias
a disponer de un tractor y de la
adjudicación de un capataz para la
realización de estas labores.
- Los Guardas del parque continúan con
constancia el trabajo de detección y
exhaustivo control de los puntos de caza
furtiva, tanto de jabalí como de aves, con
la colaboración de los agentes forestales
de la Generalitat, la guardia urbana yel
SEPRONA (Guardia Civil) Esta labor sigue
dando buenos resu ltados, que se traducen
en la detención de cazadores furtivos.
TOTAL BOLSAS RECOGIDAS EN 1996
TOTAL Kr LOS
= 92.162 kg
Bolsas
_
= 6.645
Horas
NÚM. BQLSAS
ZONAS
c. ACCÉS T. COLLSEROLA
CAMi CAN CATÀ
CAMi PAS DEL REI
CAN COLL
CA N RIUS-TORRE BARÓ
CASTELLClURÓ
CTRA .A NTI.VALLV IDRERA
CTRA.H ORTA-CERDANYOLA
CTRA .L'ARRABASSA DA
CT RA. L'A RRA BA SSADA-VALLV IDRERA
CTRA.SARRIÀ-VALLV IDRERA
CTRA.vALLV IDRERA-LES PLANES
CTRA .VALLVIDRERA-MOLlNS
C/MANUEL ARNAU
ESP.CAN CERDÀ
ESP.CAN RIUS
FONT DE CAN RIBES
FONT DE LA BUDELLERA
FONT DEL BACALLÀ
FONT DELS CASTANYERS
FONT MUGUERA
ITI.DE LA BUDELLERA
LA SALUT SANT PAPIOL
LA SA LUT SANT FELIU
LES ESCLETXES
MI.CERDANY OLA
MI.DE L'ARRABASSADA
MI.ESFÉRICS
MI.FONT GROGA
MI.MONTBAU
MI.SARRIÀ
PASSEIG DELS TIL-LERS
SANT MEDIR
SANT PERE MÀRTIR
STA . CREU D'OLORDA
STA.MARIA VALLVIDRERA
TORRE BARÓ
TORRE STA.MARGARITA
TURÓ DE LA MAGUEROLA
TURÓ DEL MONT
TURÓ D' EN CORS
VIL ·LA JOANA
VISTA RICA
54
1 9 6 .5
44
•
0,74 5
62
.
0 , 7 41
50
•
0 , 618
4 0 .3
•
0 ,629
_
2.58 1
9 7 ,2
_
'. 16 1
62
•
0.765
60. 2
.
0 . 639
63, S
.
0 ,672
88
.
0 ,9 13
I
0.237
30,5
•
0 ,372
22.9
I
0.1 56
<!l. S
109
170
_
1.44
_
96.6
.
61.5
A estas cantidades hay que añadir las
actuaciorres puntuales realizadas con la
colaboración ciudadana e institucional, que
han sido las sigu ientes :
Actuación conjunta con el AMB:
Carreteras
datos
Sarrià/Molins de Rei 23-02-96/07-03-96
Calle Muntanyenca
(Esplugues)
05-03-96/13-03-96
Explanada de acceso
al vivero
07-03-96/08-03-96
Camino Pas del Rei 11-03-96/11-03-96
Font del Ferro
13-03-96/13-03-96
Sant Pere Màrtir
14-03-96/14-03-96
Torrent de la Llet
(la Maña)
15-03-96/15-03-96
Ctra, Cerdanyola 12-03-96/19-03-96
kilos
32.710
41.000
470
1.300
650
870
950
10.100
Total: 88.150 kg
•
I
41,1
_
También hay que resaltar la
323 neumaticos en la Ctra.
de Rei, y de 59 neumaticos
punto ki lométrico 6,5 de la
Cerdanyola .
I
25, 2
_
15 3.5
8 3,4
recogida de
Sarrià-Molins
mas hasta el
Ctra. Horta-
.
6 ,4
1
0.071
546,5
107,5
_
11
4
3,2
110.5
La cantidad total de desperdicios y
basura recogida regularmente en las
papeleras de las zonas de recreo y en los
margenes de caminos y carreteras ha sido
de 92.162 kg.
.
69.2
10 6 , 5
Año tras año aumenta el esfuerzo en las
labores de mantenimient o de zonas de
recreo, mobiliario, señalización, vegetación
de areas muy frecuentadas, etc. La imagen
del parque muchas veces depende de la
calidad de estas operaciones de
mantenimiento. Por ello, durante 1996 se
ha dedicado especial atención a estos
aspectos.
I o,o::n
3
22 5, 5
=4.083,46'
PESO EN KG
Miles
Mantenimiento y limpieza
del parque
•
0,1 32
I
I
0,048
0, 045
_
73 .
0.881
Otras actuaciones
* Voluntarios forestales de la Genera litat
- 3 1 de marzo: recogida de 2.200 kg de
runas y 18 neumaticos desde Sta. Creu
d'Olorda hasta Can Bofill (Molins de Rei)
- 27 de noviembre recogida de 2.800 kg
de escombros en Can Barba (Valldoreix)
- Voluntarios del parque de Collserola:
- 10 de febrero: recogida de 1.200 kg de
2scombros en las explanadas de Can
_evallol (Barcelona)
- 8 de marzo: recog ida de 1.140 kg de
escombros en Mas Sauró (Barcelona)
Vigilancia
::1servicio de Guardas del Pa rque, en su
cuarto año de existencia, ha consolidado su
abor diaria de vigilancia y control de
actividades ilegales. Hay que destacar la
colaboración con las guardias urbanas de los
municipios, con las patrullas rurales de la
General itat y con las patru llas de SEPRONA de
la Guardia Civil. Esto ha permitido canalizar
muchas denuncias y disminuir las que realiza
directamente el Parque (este año el número
ha bajado hasta 30).
En resumen, puede decirse que el Servicio de
Guardas ha patrullado un tota l de 3.600
horas y ha recorrido mas de 25. 772 km
durante el año 1996.
DENUNClAS DE LOS GUARDAS
DE L PARQUE EN 1996
Número total de denuncias: 30
C=:J
N.o DENUNCIAs
ACTIVI DADES DEN UNCIADAs
Vertido de t ierras
Aguas residuales
Apertura pista forestal
Asfaltada de pistas
Caza furtiva de pajaros
Caza furt iva
Desg uace de coches
Desmontes
Huertos ¡I egales
Almacenamiento ¡l egal
Movimientos de tierras
Obras de construcción
Obras de amp liación
Ocupación ¡legal
Instalación repetidores
Tala de pinos
Ui,
Ui,
Ui,
~l
~l
lll!IJ,
lll!IJ,
~3
!!lli,
~l
g4
~7
~l
~l
~l
~l
55
Obras y Proyectos
Introducción
Redacción de proyectos y estudios
En 1996 se han proseguido las tareas de
mantenimiento y consolidación, prevaleciendo
sobre todo las actuaciones que van dando un
aspecto de urbanidad al Parque.
- Estudio informativo de la obertura del paseo
de las Aguas en el distrito Horta-Gu inardó
- Estudio informativo y estudio de impacto
ambiental de la 2 a fase del paseo de las
Aguas, del tramo del turó del Temple al
mirador dels Xiprers.
- Estudio y anteproyectos en diversas areas
perimetrales del Parque, en colaboración
con los ayuntamientos y distritos
respectivos.
- Proyecto de reformas del Centro de
Información y sede del Patronato
- Sistema de Información Geografica (SIG)
Finalización de obras iniciadas en 1995
- Creación de una zona húmeda y de un
mirador en la Pedrera dels Ocells, en Santa
Creu d'Olorda
- Construcción de la tejonera experimental
en la finca de Can Balasc
- 1 a fase de las obras de rehabilitación de
la Masía de Can Balasc, así como la 3 a
fase de los accesos y urbanización y el
cierre de una terraza y los corrales
- Plataforma de observación de aves en el
Turó de la Magarola
- Ejecución de actuaciones de reparación y
obras de mejora en diversas areas de
recreo.
- Iluminación exterior en el area de recreo
del Torrente de Can Coll, así como la
construcción de una rampa.
- Iluminación del túnel bajo el pantano de
Vallvidrera
- Reparación del edificio anexo a la sede
del Patronato
56
Se realiza una obra modesta pero largo
tiempo esperada: la plataforma y el
equipamiento correspondiente a fin de
poder hacer, con las ópti mas
condiciones de confort y seguridad, la
observación y el seguimiento de las aves
migratorias que anualmente pasan por
la vertical del Turó de la Magarola.
Zonas de recreo y otros
Pedrera dels Ocells en Santa Creu
d'Olorda
Se acaban las obras de creación de una
zona húmeda, mediante un sistema de
pequeños d¡ques de contención de agua y
un mirador en la parte superior de la
cantera, así como el cierre correspondiente
de alta calidad. Esta obra se ha realizado
con la colaboración económica y tècnica de
la empresa Valenciana de Cementos, SA
Obras iniciadas en 1996:
- Restauración de la riera de Sant Cugat y
parque de Canaletes y Guiera en el
tèrmino municipal de Cerdanyola del
Vallès.
- Reparación de los espacios anexos a las
carreteras BV-1468, BP-1417 Y BV-141 5.
- Adecuación como mirador de la cumbre
del Puig de la Guàrdia
- Pintado de los exteriores de la sede del
Patronato, elementos metalicos del parque
de Vallvidrera y de la zona de recreo del
Torrente de Can Coll.
- Obras de meJora en itinerarios, zonas de
recreo y fuentes.
- Reparación de los edificios de
equipamiento del Parque
- Reposición de señalización y
mobiliario.
Observatorio de aves en el Turó de
la Magarola
Nuevas instalaciones en el Turó de la Magarola.
Restauración de la Riera de Sant
Cugat y parque de Canaletes y
Guiera, en el término municipal de
Cerdanyola del Vallès
Aspecto actual de la Cantera de las Aves.
Una vez obtenidos los fondos de FEDER
de la Comunidad Económica Europea
por parte del Ayuntamiento de
Cerdanyola, y realizadas las licitaciones
pertinentes, se han empezado las obras
de este ambicioso proyecto consistente
en la limpieza y restauración integral de
la riera de Sant Cugat y de sus
margenes, y la conformación de los
espacios libres frente a los polígonos de
Canaletes y Guiera a fin de convertirlos
en parque fronterizo de Collserola.
Adecuación como mirador de la
cu mbre del Puig de la Guàrdia
:lar su situación geogràfica, el Puig de la
Suàrdia reúne todas las condiciones para ser
Jn excelente mirador del Vallès. Ello lo
aprovecha el Centro de Educación Ambiental
de Can Coll en sus programas pedagógicos.
-'lS obras de adecuación iniciadas ardenan la
cumbre y, mediante unos elementos
dentificativos, permiten optimizar las
observaciones que al lí se rea lizan.
Reparación de los espacios anexos a las
carreteras BV-1468, BP-1417 Y BV-1415
J urante este año se ha realizado el proyecto
se han empezado las obras de arreglo de
os margenes de las carreteras, con dos
objetivos; en primer lugar para evitar vertidos
incontrolados, y en seg undo lugar para
ofrece r la imagen de urbanidad que
deseamos que dé el Parque. La actuación
consiste en colocar pilones de cierre,
barandas, traviesas clavadas, piedras
ciclópeas, bancos y señalización, así como la
confarmación y limpieza de los espacios.
J
Arreglo y obras de mejora en diversas
zonas de recreo
Ademas de los habituales trabajos de
reposición de los elementos del mobiliario y
señalización que precisan las areas de recreo
debido al intenso uso al que se ven
sometidas, también se han real izado cambios
que afectan mas profundamente a estas
areas. En concreto, en el area del torrente de
Can Coll se ha colocado un gran mastil con
un foco en lo mas alto a fin de iluminar el
area del restau rante y parte de los
estacionam ientos; también se ha rea lizado
una rampa para faci litar el acceso al
restaurante a las personas necesitadas de
si llas de ruedas. AI túnel que pasa por la base
de la presa del pantano de Vallvidrera se le ha
dotado de un sistema de iluminación. En el
area de Santa Creu d'Olarda también se han
realizado trabajos de acondicionamiento.
Red viaria y señalización
Durante todo el año se ha seguido
trabajando en la red basica yen los caminos
de paseo; acondicionamiento de firmes y
de la cuneta; arreg lo de pequeños
corrim ientos de tierras, y haciendo el
manteni miento y las reposicio nes tanto de
la señalización como del cierre de
candados
Edificaciones
Finalización de la 1." fase de las obras
de rehabilitación de la masia de Can
Balasc
Ha fi nalizado la prime ra fase de las obras
de rehabil itación de la masía, que ha
consistido basicamente en la demolición
del t echo, del almacén anexo y de
determinadas paredes y forjado; reca lzar
las paredes maestras, encintar la planta y
la correspondiente colocación del forjado,
de la estructura de la techumbre y de la
propia techu mbre.
Se han cul minado, también, los trabajos de
urbanización de los exteriores y de los
accesos en su 3 a fase, así como el cie rre
con una reja de una terraza y los corra les
anexos a la masía.
Finalización de las obras de una
tejonera artificial
Ya se ha acabado la co nstrucción de una
tejonera artificial desti nada al estudio de
los tejones (Me/es me/es) . Esta obra ha
cons istido en un cubículo enrejado en
paredes y techo, conectado med iante unos
agujeros a un tún el irregular de cristal y
protegido por una plancha meta lica,
insonorizado y climatizado. Esta obra
servira para que los natura listas y el
personal especializado puedan estud iar el
comporta miento de los tejones sin que
estos se aperciban de el lo.
Acondicionamiento del edificio anexo
de la sede de los servicios técnicos
Han finalizado las obras en el edificio
anexo a la sede, consistentes en dota r de
una nueva distrib ución a la planta baja, la
pavimentación de las dos plantas, la
reparación de la barandil la existente y
otros trabajos menores.
In terior de /a tejonera artificial.
Redacción de proyectos
yestudios
Estudio informativo de la apertura del
paseo de las Aguas en el distrito de
Horta-Guinardó
A fin de poder contrat ar la realización del
correspondiente estudio de impact o
ambiental, preceptivo en una actuación de
esta naturaleza, se real iza el estudio
informativo de la apertura del paseo de las
Ag uas al distrito Horta-Gu inardó.
Estudio informativo y estudio de
impacto ambiental de la 2." fase del
paseo de las Aguas, del tramo del Turó
del Temple al mirador de Els Xiprers
Por las mismas razones argü idas en el
apartado anterior, se realiza estud io
informativo y se recomien da la rea lización
del estudio del impacto am bient al a una
empresa especializada.
Proyecto de reformas del centro de
información y sede del Patronato
La dinam ica de fu nciona mi ento del centro
de información y ofici na técnica del Parque
de Collse rola ha ob li gado a hacer unos
ajustes en la distribución del ed ificio.
57
Basicamente, estos se concretan en:
redistribución de la zona de recepción,
Presidencia y Gerencia, así como del
Departamento Jurídico, en la planta
superior; cie rre de la escalera de
comunicación mediante paramentos y
puerta de cristal, así como el cierre de la
comunicació n con el espacio de detras del
mostrador de información de la planta
baja, y acondicionamiento para lugares de
trabajo para el SIG de detras del
Departamento de Prevención de Incendios,
en la planta semisubterraneo.
Con est e fin se ha redacta do el proyecto
correspondiente.
Estudios y anteproyectos en diversas
areas perimetrales del Parque, en
colaboración con los ayuntamientos y
distritos respectivos
La progresiva consolidación, tanto de la
imagen del parque como de sus realizaciones,
ha comportado que los ayuntamientos del
Parque pidan cada vez mas la colaboración
de los servicios técnicos del patronato para
realizar pequeños proyectos de ensamblaje en
las difíciles y, al mismo tiempo, importantes
zonas fronterizas. Este es un camino que
puede reportar grandes ventajas al Parque,
porque la financiación de estas obras
basicamente correra a cargo de los
presupuestos municipales.
Sistema de Información
Geogratica (SIG)
Durante el año 1996 se consolida el SigPa rc
(Sistema de Información Geografica para la
gestión integral del Parque). Ha finalizado la
primera versión de los instrumentos y
aplicaciones en las areas del Dispositivo de
Prevención de Incendios y de la gestión
forestal. Se han iniciado los módulos para la
gestión urbanística y la gestión de la fauna.
Se rea liza la aplicación FocNou para la
localización en tiempo real de los focos de
incendio sobre la cartografía digital en
plataforma Pe.
El SigParc se rea liza junta co n el Servicio de
Informatica de la Mancomunidad de
Municipios del Area Metropolitana de
Barcelona.
58
Divulgación y educación ambiental
nformación, divulgación y
promoción ambiental
los ciudadanos, la actualización del directorio
de suscriptores al Butlletí del Parque y la
venta de las publicaciones del Patronato.
s.:a línea de gestión se propone explicar los
"ores del Parque como exponente de un
:irr1bito natural, así como el sentido de su
::::mservación y de la naturaleza en general, a
"'" de conseguir, de todos y cada uno de los
::: Lldadanos, el conocimiento y la sensibilidad
::Je los garanticen. AI mismo tiempo, se
:::'etende promover un uso mejor y mas
~teresante de los recursos educativos y
Jdicos, que contribuya a mejorar las
::ondiciones de vida de las congestionadas
:::ddades metropolita nas .
La oferta del Centro de Información se
completa con la posibilidad de realizar, por
parte de las escuelas, visitas guiadas que
comprenden, ademas de la oferta habitual
del Centro, la realización de actividades de
descubrimiento del medio a través de los
sentidos, o bien un recorrido en autocar
por el Parque combinado con pequeños
paseos a pie y que resulta idóneo para los
grupos de secundaria o grupos
organizados de entidades. Estos itinerarios
los guía personal especial izado.
_os t res equipamientos del parque son las
'lfraestructuras basi cas para coordinar y
:::Inamizar esta línea, que se concreta en
"lú ltiples actividades participativas y en un
ouen número de publicaciones.
El Centro de Información
los días laborables
El Centro de Información
::1Centro
de Información del parque es el
l1gar desde el que se coordinan y dinamizan
as actividades participativas y educativas
ciudadanas relacionadas con el Parque. Sus
objetivos son, por tanto, ofrecer una
inf ormación general basica y practica
'Iugares, posibilidades, transportes, servicios,
etc.), sugerir actividades encaminadas al
conocimiento del Parque y de sus valores y
promover un uso educativo y respetuoso .
Como medio de difusión fundamental, se
edita trimestralmente el Butlletí del Parque,
en el que se reflejan tanto las actuaciones
del Patronato como los diferentes
acontecimientos o noticias relacionados con
Collserola. El Butlletí es de suscripción
gratuita y actua lmente se hace llegar a cerca
de 18.000 direcciones, entre personas
interesadas y organismos e instituciones.
Otras tareas del Centro de Información son:
la atención al público, personal y telefónica,
la difusión de las activi dades promovidas
desde el Patronato, a través de la prensa y
de los diferentes medios de información a
Entre sema na, el principal usuario es la
escuela. Para las escuelas, el Centro de
Información constituye una alternativa a
los Centros de Educación Ambiental del
parque cuando estos estan Ilenos. Se
ofrecen propuestas que permiten combinar
el recreo y la didactica, así como la
posibilidad de trabajar temas específicos
(EGB), temas de medio ambiente o
ejemplos de gestión (BUP, COU, Y Escuelas
Taller). Este año han visitado el Centro de
Información cerca de 15.000 alumnos, de
los que casi 12.000 han realizado alguna
de las actividades de descubrimiento que
ofrece el Centro.
Año 1996
Alumnos preescolar
Alumnos Primaria y EGB
Alumnos ESO y BUP/COU
Alumnos FP
Alumnos Escuelas Especiales
Centros y esplais
Personas y grupos organizados
Total
N.o visitantes
1.851
8.300
2.098
262
132
1.451
717
14.811
La disminución del número de alumnos
visitantes respecto al año anterior
responde a la disminución de alumnos en
los centros escolares, y también al hecho
de que las visitas escolares al Centro de
Información ya son practicamente todas
concertadas para realizar actividades, lo
que contribuye a aumentar la calidad de la
visita en comparación con las no
concertadas, que tienen, por tanto, un
caracter mas lúdico.
El Centro de Información los
días festivos
El visitante-tipo de los sabados y días
festivos son familias, principalmente con
niños pequeños, y excursionistas. Unos
buscan información y acuden con ganas
de disfrutar del entorno que se les ofrece y
para pasar la mañana; otros, los andarines,
acuden sobre todo para encontrar
novedades en cuanto a itinerarios a pie o
en bicicleta, nuevas zonas reformadas,
etc., a fin de seguir descubriendo lugares
nuevos en la sierra . El horario de atención
al público es de 9,30 a 15 h.
Este año se ha puesto en marcha una
nueva actividad los sabados por la
mañana . Los principales destinatarios de la
misma son los grupos familiares que visitan
el Centro y que, por la diferencia de
edades y de intereses de los integrantes de
dichos grupos, no todos los miembros
obtienen un provecho equitativo. Por ello,
se pensó que una actividad de breve
duración, 30 minutos aproximadamente,
para grupos reduc idos (max.: 30) y
conducida por un especialista, podía
ofrecer una visión mas global y atractiva
acerca de lo que hay y se hace en el
Parque. Así, cada sabado, durante todo el
año menos en agosto, se ha tratado un
tema distinto como motivo de la actividad:
entre construir y colocar una caja-nido y
realizar un recorrido siguiendo los rastros
de un jaba lí, se han ensayado una larga y
variada lista de temas.
Esta actividad, denominada Conocer el
Parque de cerca ha su mado la cifra de
905 partic ipantes entre marzo y
diciembre.
59
Año 1996
invierno
primavera
verano
otoño
total
días
25
30
30
28
113
Total vísitantes
3.761
5.264
3.006
5.933
17.964
Conviene destacar el incremento de
visitantes respecto del año anterior (2.147
personas mas), lo que sign ifica que la oferta
de l Parque resu lta todavia muy atractiva .
Pa se os gu iados y otras actividades
Noches de astronomia : sesiones de iniciación
a la observación del cielo y de los cuerpos
celestes . Se celebran dos viernes del mes en
Mas Pins y en el Centro de Información.
Durante 1996 se realizaron 47, con un total
de 1.505 participantes.
ColIserola-Tour: paseo por la sierra que
combi na el autocar con el paseo a pie .
Actividad que se ofrece a cualqu ier grupo
organ izado (escuelas, esplais, centros
recreativos, etc.) . Se han rea lizado 15, con la
participación de 750 personas.
Campañas y colaboraciones
* Octava Campaña de rapaces del 14 de
septiembre al 13 de octubre. Esta campaña
de seguimiento y observación de la
migración de aves rapaces ha permitido
consolidar esta iniciativa en cuanto campaña
de participación colectiva. Muchos
observadores circunstanciales se han ido
impl icando progresivamente en el
seguimiento, aportando, incluso, datos. Este
año los participantes se han acercado a los
1.500, entre colaboradores activos y
personas interesadas.
Día de Collserola
Publicaciones y aud iovisuales
Bajo el lema «¡No al fuego!», el dia 5 de
mayo se ce lebró el Dia de Collserola de
este año . El objetivo consistia en exp licar
de manera practica en qué con siste el
Programa de Prevención de Incendios
Forestales del Patronato, destacando
especialmente la aplicación del decreto de
Prevención de Incendios Foresta les en lo
relat ivo a las franjas cortafuegos en los
margenes de los caminos y de otras zonas
con riesgo de incendio. Los participantes,
cerca de 1.000 personas, se concentraran
en tres puntos de l parque - Turó d 'en
Fotjà, Turó d ' en Quirze y los alrededores
del Observatori o Fabra- donde se Ilevaron
a cabo las labores de limp ieza an t es
mencionadas. El número de participantes
fue el adecu ado, ya que el tipa de tareas
que se propu sieran tampoco eran
adecuadas para niños o personas mayores
por comportar algún riesgo de pequeños
accide ntes. El aspecto pedagóg ico de la
actividad lo cubrió un opúsculo dedicado
al ciclo del bosque y que insistia
especialmente en los conceptos de
biomasa, productividad del bosque y
continuidad de combustible en el bosque.
La difusión de la Diada se realizó mediante
el envio de 17.000 folletos anunciadores y
repart iendo pegatinas y carte les por los
municipios que rodean el Parque.
Pese al reducido presupuesto con el que
este añ o se ha contad o para pub li caciones,
hemos pod ido cump li r con el comp rom iso
adquirido con los participantes en el
"1 1 Simposio sobre Espacios Naturales en
Areas Metropolitanas y Periurbanas":
publicar el libro con las ponencias,
comunicaciones y reflexiones que se
presen taro n en el mismo.
60
1:t
Així és
de Collserola
,';
"
¿~
f
;.t.ú~Jk
Detalle del libra Aixi és el Parc de Collserola.
También se ha editado un poster a todo
color sobre 105 ambientes naturales del
Parque. Este poster, editado en tres
idiomas - catalan, castellano e ing lés- se ha
enviado gratu itamente a todas las escuelas
del amb ito de Col lsero la y ha ten ido muy
buena acogida .
* Campaña de colocación de cajas-n ido, ya
tradiciona l en el Parque. Hay que recordar
que se trata de la primera campaña en la
que participaron colaboradores voluntarios.
En colaboración con el Area de deportes del
Ayuntamiento de Barcelona se Ilevaron a
cabo las colonias de verano "Campus
Olimpia en el parque de Collserola ".
En colaboración con la editorial
Mediterràn ia, se ha publicado el cuento
Así es el Parque de Collserola que se
presentó en la Diada de Sant Jordi. Est a
publicación va dirig ida a niños y niñas de
entre 8 y 12 años.
En resumen, se han editado las sigu ientes
publicaciones y audiovisuales:
Dia de Collserola 1996.
- Reed ición rev isada de l li brito Itineraris en
bicicleta pel Parc de Collserola
- El curs al Parc. Pequeña pub licación
destinada a escuelas y entidades, que
explica todas las posibilidades educativas y
de recreo que ofrece el parque
- Díptico Campaña de Observación de la
M igración de Aves Rapaces
- Butlletí (31, 32, 33 Y 34)
- Memoria de Gestión 1995
- Díptico de presentación: "La Pedrera dels
Ocells"
- Programa, pegatinas y póster del Día de
Collserola 1996
- Catalogo del programa de patrocinio
- Póster "Los ambientes naturales del
parque de Collserola"
- Així és el Parc de Collserola. Cuento
dirigido a niños y niñas de 8 a 12 años.
- Libro de ponencias y conferencias del
" 11 Simposio sobre Espacios Naturales en
A reas Metropolitanas y Periurbanas"
- Vídeo producido por TVE en Cataluña:
Una iJ.lusió pel Parc que trata de la labor
de los voluntarios de Collserola.
- Vídeo producido por TVE en Cataluña:
Les fonts de Collserola .
Educación Ambiental
Una parte importante de las intervenciones
educativas de la sección se ha dirigido a
los programes, destinados a las escuelas e
institutos del Area Metropolitana de
Barcelona . Otra parte, mas difícil de valorar
numéricamente, se ha destinado a la
creación de nuevos materiales educativos,
a la búsqueda ya la reflexión sobre temas
vinculados a la educación ambiental.
El tema que se ha trabajado con mayor
profundidad ha sido la posi ble apl icación
educativa del documento "Cuidem la
Terra: una estratègia per viure de manera
sostenible". El texto de este documento,
que fue redactado por la Unión
Internacional para la Naturaleza (UICN),
el Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF) y
el Programa de las Naciones Unidas para el
Medio Ambiente (PNUMA), propone una serie
de líneas de trabajo a fin de conseguir un
desarrollo que no ponga en peligro toda la
Tierra. Un desarrollo que sea sostenible, o sea,
que se pueda mantener sin destruir los
recursos actuales y futuros. Desde nuestro
punto de vista, el parque de Collserola es una
pieza clave en el tejido metropolitano de cara
a la conservación de los recursos naturales.
El trabajo de reflexión y creación de una
parte del año se esta materializando en
una serie de propuestas de actividades
que configuraran un programa educativo
con un enfoque nuevo. Sera
interdisciplinar. Globalizador y muy activo.
La escuela La Unió de Sant Just Desvern
participó en la prueba piloto del nuevo
programa con un resultado muy
satisfactorio. Todos los niños de la escuela
participaron en una jornada de
colaboración con el Parque bajo el lema
"Cuidemos la Tierra. Cuidemos
Collserola" Las activi dades, en función
de la edad, fueron diversas: recoger
basuras, hacer el seguimiento de las
enfermedades de los arboles, recorrer los
caminos de la sierra a fin de informar del
estado del mobiliario y de la señalización
del Parque, etc. Con vistas al próximo
curso, se trabajó en el diseño de un
audiovisual, de una exposición itinerante
y de diversos recursos que requieren de la
implicación de los maestros en la
conservación del Parque y de l Planeta.
Desgraciadamente, algunas de las nuevas
propuestas, a la espera de patrocinador,
no podran ver la luz.
En el capítulo de relaciones hemos de
comentar la celebración del primer
encuentro de coordinación de técnicos
municipales de educación de los
municipios del ambito del Parque, que
Ilevó a hacer sesiones específicas para los
trabajadores de los Centros de Recursos
de Barcelona.
de Europa . En concreto, los
equipamientos del parque han quedado
inscritos en el Censo de Equipamientos de
la Generalitat de Cataluña y del Ministerio
de Medio Ambiente.
La educación ambiental, vista desde
Collserola, ha esta do presente en fórums de
debate, como las V Jornadas Nacionales
de Educación Ambiental (Reus, noviembre de
1996) o el 5.0 Congreso de Psicología
Ambiental celebrado en Barcelona.
Cuidem os la Tierra, Cuidem os Collserola.
Una parte de la labor educativa se ha
dirigido a los estudiantes de magisterio de
la universidades de Barcelona . A través de
las sesiones especiales de didactica y de
los períodos de practicas, hemos
colaborado en la formación de unos 500
futuros educadores . Las practicas de los
estudiantes universitarios en los centros
de educación ambiental han supuesto el
trabajo intenso de 31 alumnos, que han
destinado unas 1.700 horas de trabajo a
la colaboración practica con los
educadores.
Durante 1996 también se ha trabajado
para poder estar conectados a ot ros
equipamientos de Cataluña, de España y
Cuidem os Collserola: entrega de diplomas.
61
Procedencia de los alumnos de Can Coll y
Mas Pins el curso 1995-1996
Barcelona
Cerdanyola del Val lès
El Papiol
Esplugues de Llobregat
Molins de Rei
Montcada y Reixac
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
Sant Just Desvern
Otras poblaciones AMB
Poblaciones diversas
Total:
6.789
2.390
O
469
146
129
366
50
131
1.902
1.699
14.071
una serie de programas de visita de breve
duración, centrados en el conocimiento del
sistemas de vida rural del siglo pasado y
unas sesiones de conocim iento de los
animales de granja dirigidas a los niños y
niñas de educación infantil 0-3
Los maestros que han tomado parte en
algunas de las actividades las han
preparado conjuntamente con los
educadores del Centro en las sesiones de
sabado o lunes.
En total, han trabajado en Can Coll,
durante una jornada del curso escolar
1995-1996, mas de 11.000 alumnos de
Educación Infantil y Primaria con sus
maestros.
El Centro permanece abierto al público los
domingos y festivos. Este año ha recibido
cerca de 3.200 visitantes.
Mas Pins
Centro de Educación Ambiental
La oferta de actividades del Centro se ha
organizado este año a partir de tres
programas, con un total de siete
propuestas de trabajo diferentes. Las
"Búsquedas" de vegetación o fauna son la
novedad que se ha sumado a los
programas ya existentes de
"Descubrimientos" e " Investigaciones".
Collserola en la V Conferencia Nacional de
Educación Ambiental.
Can Col l
Centro de Educación Amb iental
62
Respecto a las mejoras en infraestructura,
el hecho mas destacable ha sido la
reparación y equipam iento de una nueva
sala de trabajo para grupos de 20-25
personas. Este hecho supone a partir de
ahora una ampliación de la capacidad de
acogida del centro, ya que en el caso de
grupos reducidos se podra atender el
m ismo dia a dos grupos de diferente
procedencia, cosa que hasta ahora no
habia sido posi ble.
En tota l, el número de alumnos que han
trabajado en Mas Pins durante el último
curso ha sido de 2.325 repartidos en 93
actividades. Todos los prof esores
responsables de los grupos hacen una
sesión de trabaJo previa en el centro, lo
que ha representado 29 sesiones
preparatorias durante el último curso .
Como novedad en materiales didadicos, se
han publ icado los dossiers del maestros de
descubrimiento de la vegetación y de la
Como en años anteriores, la oferta de Can
Coll a los escolares se ha organizado a través
de dos programas denominados
genéricamente: «Aproximaciones» y
«Experimentemos». Las «Aproximaciones»
han girado en torno a cuatro grandes temas:
geografia, vegetación, fauna y mundo rural.
Las actividades de «Experimentemos» han
centrado su atención en Collserola, en el
bosque y en la granja.
Ademas, y a fin de aprovechar los recursos
que ofrece la masia, se ha experimentado
Descubrir la geografía.
¡Iwest¡gación faunística.
Investigar el bosque.
En los fines de semana y durante las
vacaciones escolares, el centro sigue
acog iendo grupos de trabajo que lIevan a
cabo su propio programa.
Durante el año se ha acogido a 34
grupos, con un tota l de 658 personas que
han realizado 68 visitas de distinta
duración.
Centro de Documentación y
Recursos Educativos
25 % de las entradas del año.
.Jurante 1996 el servicio se ha ofrecido al
Dú blico de 10 a 14 h los días laborables.
=1CDR E ha atendido 270 consultas
personales, telefónicas, por correo o fax).
_as consultas han implicado 252
::>réstamos.
:Jrocedencia de las consultas
::scuelas (profesores y maestros)
estudia ntes universitarios
Bibl iotecas y CRP
Otros
65
14
9
12
%
%
%
%
=1préstamo de material audiovisual es uno
de los servicios que tiene mas demanda.
Los vídeos del Parque se han prestado en
67 ocasiones. Otra línea de materiales de
préstamo son las colecciones de
diapositivas de producción propla, que se
han cedido 47 veces para facilitar la
preparación de las activi dades.
No se contabilizan en estos datos los
préstamos efectuados a través de los
Centros de Recursos Pedagógicos que,
desde este curso, disponen de todo el
material educativo del Parque, que prestan
a las escuelas y a los maestros.
A fin de que la información sobre
Collserola esté disponible en todos los
centros educativos del area metropolitana
de Barcelona, se han entregado a las
escuelas, institutos y centros de recursos
que lo han solicitado.
La exposición itinerante "i Fuego en el
bosque !" se expuso durante el mes de
marzo en Sant Just Desvern. La visitaron
unas 250 personas, y entre elias grupos
escolares.
La biblioteca contaba a final de año con
2.545 documentos registrados. Ademas, se
han recibido regularmente 30 publicaciones
periódicas y 2 boletines de sumarios. Las
entradas de documentos han sido por
compra, donación o por intercambio con
instituciones o grupos. En total, se han
ingresado 102 documentos procedentes de
donaciones particulares, que representan el
A fin de mantener la relación con los
maestros, las escuelas, los grupos y las
institucio nes que se interesan por
profundizar en el Parque de Collserola y
con los servicios de información que puede
difundir el CDRE, se ha enviado
información a 456 lugares, destacando las
escuelas que han hecho consultas al CDRE,
los centros de recursos pedagógicos y las
bibliotecas del area de influencia del
Parque, las revistas de educación, las
administraciones y 105 grupos con 105 que
se mantiene intercambio de publicaciones,
etc.
Durante el año se han hecho diversas
sesiones de presentación del servicio,
directamente en Can Coll, o bien en
encuentros de maestros, escuelas de
verano, simposios, etc.
La tercera Sesión de TrabaJo de Centros
de Documentación de Espacios Naturales
Protegidos se lIevó a cabo en Collserola a
mediados de noviembre. Haciéndonos eco
de las inquietudes de los documentalistas
que iban a participar, se organizó en torno
a la información electrónica: bases de
datos, CD-ROM, correo electrónico,
búsquedas en lnternet, etc. Se pudo contar
con la colaboración de especialistas de la
UAB y del Servicio de Parques de la
Diputación de Barcelona.
Los voluntarios del Parque
Casi unos 40 voluntarios han intervenido
de manera regular (una vez al mes durante
1 año como mínimo) en las labores
diseñadas en el Plan de Voluntarios.
Realizan tareas dirigidas al usuario del
Parque: itinerarios guiados e interpretados,
a pie y en bicicleta, y activi dades de
gestión forestal: inventario forestal!
seguimiento fitosanitano, repoblaClones,
limpiezas y fotografiar el bosque.
Este año se han ido constituyendo equipos de
trabajo casi para todas las labores,
coordinados por un responsable que
garantiza una mejor participación y calidad de
servicio. Todos los equipos de voluntarios son
coordinados por los Servici os Técnicos del
Parque, responsables de la formación y del
seguimiento, según las necesldades de los
voluntarios en función de la labor aSlgnada .
Si se hace una valoración global, puede
constatarse que, ademas de trabajar para
la consolidación de la entidad, parte de las
actuaciones de este año han ido
encaminadas a la difusión de la
organización de los voluntarios.
Este año la organización de los voluntarios
ha alcanzado los siguientes objetivos:
Conmemoración de cinco años de
voluntariado
Los voluntarios pertenecientes a la primera
promoción, que firmaron su compromlso
con el Parque en setiembre de 1991, lo
renovaron por sexta vez en una jornada
festiva y de reconocimiento a la acción
voluntaria. Lo mismo hicieron los
voluntarios de la cuarta promoción .
El acto, que, como todas las jornadas de
renovaciones fue presidido por Antonlo
Pérez, presidente del Consejo de
Administración y Marià Martí, director
gerent, reunió a mas de un centenar de
voluntarios. Martí Boada ofreció una
conferencia sobre el medio ambiente y el
voluntariado. También se expusieron
fotografías representativas de las actividades
de los voluntarios en los cinco primeros años.
Edición del vídeo de difusión:
Una il·lusió pel Parc
El segundo canal de TVE emitió el
reportaje: "Una il·lusió pel Parc " en el
programa Giravolt. Mediante el acuerdo
Patronato-TVE Cataluña SA, fue poslble la
colaboración entre técnicos, periodistas y
volun tarios de ambas instituciones. El ente
público de TV cedió el vídeo al Patronato
como material de difusión.
Constitución del Consejo del Club de
Voluntarios
Uno de los derechos de los voluntarios es el
de participar en las actividades del Club de
los Voluntarios. El Club, las actividades del
63
cua I no interfieren con las propias del
Parque, pretende cohesionar al grupo de
voluntarios y crear víncu los de colaboración
entre todos los voluntarios y el Patronato.
Este año se ha n elaborado los estatutos de
la organ ización, aprobados en asamblea, y
han sido elegidos democraticament e los
miembros del consejo.
diseño- y han guiado a 1.100
excursionistas.
Tamb ién se ha consolidado la labor de
observación de las aves de Can Coll,
iniciada en 1995, reforzando y formando
el equipo de los 15 voluntarios
especia lizados.
Los Amigos de los Parques Naturales y los
del Museo de Zoolog ía hicieron una visita
al CI. de Va llvidrera, un iti nerario guiado y
un intercamb io de experiencias con los
vo luntarios del Parque.
1.200 kilos de desechos.
Conocer Collserola de la mano de los Voluntarios.
Gestión forestal
Nueva promoción
Participación en la Fiesta de Sant Medir.
Consejo Municipal de Asociaciones de
Barcelona
Los vo luntarios de l Parq ue de Collserola
forman parte del Consejo y participan en
los equipos de t rabajo del sector de medio
ambiente. También son representant es de
las asociaciones de medio ambiente en el
Pleno del Consejo.
Participación en la Feria de Entidades
de Voluntariado de Barcelona
El Consejo Municipal de asociaciones
organizó una feria dura nte los días de la
Fiesta de la Mercè. Dura nte los cinco días
de la feria, el estand de los vo luntarios
-situado entre otras entidades en la Pza.
Cata luña- atendió a gran cantidad de
ciudadanos interesados por la acción
voluntaria en Col lserola y por temas
relacionados con el Parque.
Los voluntarios del Parque también han
estado presentes mediante
comunicaciones, cha rlas de difusión en
instituciones de voluntariado, centros, y
ponencias como: "Las jornadas de
voluntariado ambiental" en M:ílaga,
organ izadas por la Consejería de Medio
Ambiente de la Junta de Andalucía.
Todos los equ ipos que hacen actividades
silvícolas han trabajado con el compromiso
establecido:
5 equ ipos de 6 voluntarios han hecho
inventario forestal, 3 grupos de 4,
repob laciones, y dos grupos de 5
seguimiento de plagas.
Dentro de l plan de limpiezas, se han hecho
cuatro actuaciones.
Colaboraciones e intercambios
Consolidación de la labor
Itinerarios guiados
Este año han atendido a unos 1. 700
usuarios, que han visitado, individualmente
o en grupos, los centros de información.
En cuanto a itinerarios de media jornada,
de jornada completa y de paseos para
gente mayor, muchas de las excursiones de
este año han Ilegado al límite de las
inscripciones.
Los equipos responsables han hecho 24
excursiones -la mitad de elias de nuevo
64
Como en el año 1995, una cuarentena de
voluntarios se desplazaron al Delta del
Ebro, don de permanecieron dos días para
dar apoyo al censo de aves muertas en las
playas que organiza el parque Natural del
Delta del Ebro.
Tamb ién colaboraron en una repoblación
en los Aiguamolls de l'Empordà. Se trataba
de trasp lantar olmos, sauces, tama ri scos y
fresnos de unos viveros cerca nos al
Cortalet y plantarlos junta a los canales de
los Aiguamolls.
En el mes de abri l, 21 nuevos volunta rios
firmaron su compromiso con el Parque. De
esta manera, la organización alcanza un
número total de 140. Renovaron los
voluntarios de la segunda, tercera y cuarta
promociones.
Formación
A lo largo de estos años se han Ilevado a
cabo las formaciones siguientes:
* Formación bàsica inicial para los
voluntarios de la sexta promoción.
* Formación específica para las labores de
inventario (dos de segu imiento),
repob laciones (dos de seguimiento),
seguimiento sanitario (dos de seguimiento),
itinerarios guiados (la masía de Can Coll y
el itinerario de Puig de la Guàrdia),
observación de aves e itinerarios guiados a
pie (jornada de programación-revisión).
* Formación especializada en los cursos de
los ciclos de botànica y topografía y
orientación .
Día de Collserola
98 voluntarios participaron en los tres
Jgares en que se desarrollaba la actividad
::lel Día de Col lsero la. Hicieron labores
oropias de la jornada -recogida de ramas-,
así como de tutela de los participantes e
informac ión .
Actividades del Club de Voluntarios
Como se ha dicho anteriormente, hay que
destacar que este año se han redactado los
estatutos y que han sido elegidos
democraticamente los miembros del Consejo.
Ademas, el Club ha gestionado las siguientes
actuaciones: las fiestas de la Castañada,
Primavera, Carnaval y Navidad. Las sa lidas al
Delta del Ebro y a Sant Llorenç del Munt
La edición de los cuatro Erola, butlletí dels
Voluntans del Parc de Collserola,
correspondientes al año, reglamentados en el
depósito legal correspondiente.
Programa de Patrocinio
El año 1996 marca el cierre de un primer
período de tres años dedicado al desarrollo
y consolidación del Programa de Patrocin io
del parque de Collserola. El ejercicio de
1996 ha sido influido por una etapa de
t ransición económica que se ha visto
reflejada también en los presupuestos de
mecenazgo de las empresas, y que han
sid o muy conservadores. Esto, en cierta
medida, ha marcado los resu ltados del
Programa de Patrocinio -en cuanto a
aportaciones recibidas.
económicas y las realizadas mediante
productos y servicios.
Aportaciones
Económicas
Productos y servicios
Tota l absoluto
1996
11.414.894
27.920.900
39 .335.794
Acciones de comunicación del
Programa de Patrocinio
Las diferentes acciones de comunicación
del Patronato desarrolladas durante 1996
se han orientado hacia dos objetivos
basicos: la difusión de los valores
naturalísticos, educativos y sociales del
parque de Collserola y la comunicación del
Programa de Patrocinio, dando a conocer
las entidades patrocinadoras y los
proyectos patrocinados en los distintos
ambitos del Parque.
En la labor de difusión del Programa de
Patrocinio ha sido de gran importancia la
colaboración de los medios de
comunicación, los cuales, desde el
principio del Programa de Patrocinio han
da do su apoyo a las actividades del parque
y al programa. Durante el año 1996 la
principal difusión del Programa de
Patrocinio se ha hecho mediante:
- "La Ventana de Collserola", pagina
mensual de noticias referentes al parque
de Collserola, a la institución gestora y al
Programa de Patrocinio, que publica El
Periódico de Cataluña
prensa como la televisión han dedicado a
los diferentes acontecimientos del parque
de Col lserola. En este sentido, hay que
destacar el acuerdo establecido entre TVE
en Cataluña y el Patronato de Collserola
para la realización de tres programas
Giravolt de TV2 (" Las fuentes de
Co llserola", "El Libro-guía del Parque", y
"Los voluntarios de Collserola"), que han
pasado a formar parte de los recursos
audiovisuales del Centro de Información
del Parque. TVE realizó también el anuncio
del Parque de Collserola de la campaña
1996. En la misma línea de colaboración,
el espacio informativo El medi ambient de
TV3 ha dedicado dos programas
monograficos al Programa de Patrocinio
de l Parque y a los diferentes proyectos
patrocinados durante el año 1996 en
Collserola, acercando de esta manera la
identidad de las empresas patrocinadoras
al conjunto de la sociedad .
Proyectos patrocinados en el parque
de Collserola durante el año 1996
El contenido de los patrocinios que se
desarrollan en el parque de Collserola
pertenecen a los diferentes ambitos de la
actividad de conservación, adecuación y
actividades divulgativas que lleva a cabo el
Patronato de Col lserola. El detalle de los
proyectos patrocinados este año es el
siguiente:
Valenciana de Cementos Portland:
patrocin in de la restauración de la antigua
cantera de Santa Creu d'Olorda y
adecuación de este espacio como
observatorio de aves y de la geología,
conocido como Pedrera dels Ocells.
Doce entidades patrocinadoras han firmado
este año convenios de patrocinin con el
Patronato de Collserola, apoyando diferentes
proyectos de conservación y adecuación del
Parque. La mayor parte de estas entidades
colaboran con el Patronato desde el inicio del
Programa de Patrocinio, lo que indica el buen
nivel de implicación de los patrocinadores, así
como el grado de reconocimiento en el
ambito del mecenazgo que ha adquirido en
estos últimos años el parque de Collserola.
- La campaña anual de anuncios del
Parque, que tuvo lugar entre el 18 de
noviembre y el 8 de diciembre en el
circuito catalan de TVl y TV2, con
presencia de las entidades patrocinadoras
al final del anuncio.
Instituto Municipal de Servicios Funerarios:
patrocinin de los tratamientos sanitarios
para el control de plagas forestales.
- El Butlletí trimestral del Parque, don de se
expone el desarrollo de cada uno de los
proyectos patrocinados, ademas de incluir
una sección dedicada al Programa de
Patrocinio .
Caja de Ahorros de Cataluña: patrocinio
de la edición de tres nuevos títulos de los
Dossiers del Mestre, dirigidos a los
Centros de Educación Ambiental del
Parque.
A la hora de valorar las aportaciones dirigidas
al parque por parte de las entidades
patrocinadoras, hemos de distinguir entre las
Las acciones de comunicación
emprendidas durante 1996 han sido
apoyadas por la información que tanta la
Sony España: donación de materiales de
comunicación y equipamientos para el
Dispositivo de Prevención y Detección de
65
Incendios y para el Servicio de Información
Geografica del Patronato de Collserola.
Nissan: donación de un vehículo para el
Servicio de Medio Natura l del Parque.
Hoechst Ibérica: patrocinio del III Plan de
mariposas diiurnas (ropalóceros) (Butterfly
Monitoring Scheme).
Caja de Madrid: patrocinio de la Campaña
anual de observación de la migración de
aves de rapiña en el Turó de la Magarola.
San Miguel: patrocinio de la limpieza anual
de la zona de recreo de Santa Creu
d'Olorda, dentro del proyecto "Collserola
neta" .
Ayuda a la fauna.
Publicaciones divulgativas.
Prevención de incendios.
Collserola limpia.
Actividades de educación ambiental.
Recuperación yadecuación de espacios degradada;.
Coca Cola, Cobega: patrocinio de la
edición del póster "Els ambients del Parc
de Collserola", que se ha distribuido
gratuitamente en 1.500 escuelas y centros
del area metropolitana de Barcelona .
Colaboración con el Día de Collserola
1996.
El Periódico de Cataluña. Ediciones Primera
Plana, TVE en Cataluña (TVJ y TV2) Y
Televisió de Catalunya (TV3 y Canal 33)
Estos medios de comunicación han
renovado diferentes acuerdos de
colaboración con el Patronato de
Collserola para la difusión del parque y del
Programa de Patrocinio.
66
Hoechst (13
CO N STRU CC IO N S
~ . FERRAZ
t
SL
SONY
~
W~~[ ~[ [Üll~[~~~, ~.A.
Institut Municipal
dels Serveis Funeraris
S
j\gbar
ci
"
SOCIE1ATGENFRAI DA!GlASDlB/lr~nON"'.SA
1Ii¡ ~ I 11 I
~
~
-
Televisión Española . SA
~~Nido
.dJ~
~(F
CAIXA DE CATALU NYA
()
CAJA DE IY\ADRID
Fundació "Ia Ca ixa"
~~~ VA LENCIA NA
'Ji..'~DE CEMENTOS
67