Número: EI_14 26/01/1979 - Fundació Rafael Campalans

.-^^..^..^^u«^,,., „,-^.^r^yyn
^bteJ».i.i-^-^J.JJ- J>-
K--«..-Jj^,Jg.. ^.fJ^.-^.^J.^^l.^.î
t--^,^-fifft»~.J.^,JU.^.L.-^'._
ffj.1K*Ja
-4^
«Q
< DOCUMENTAC10 J
j&
EDITORIAL
2 L'OPINIÓ SOCIALISTA
Y para el Senado
I peral Senat
- Poques actituds més perilloses en política que el no saber detectar les
noves situacions i voler repetir mimèticament solucions que si un dia van
ser bones ja no ho són quan han canviat substancialment algunes de les
seves premises. Repetir, avui, la candidatura de l'Entesa per al Senat del
15-J hauria estat un error d'aquest ordre i una falsificació de la realitat
política.
:. - . - , ' . ' • . '. . : . : ' • ; . • ' .
...-."'
,
'.'.
,;-""'
'
,
' ./'
-.
EI 15 de juny de 1977 se'ns plantejava com a tasca prioritària enterrar
el franquisme i guanyar la democràcia; a Catalunya es tractava, a més a
més, de recuperar l'autonomia i les seves institucions tradicionals. Amb
aquest objectiu, els socialistes —convé recordar-hò— vam fer una crida
unitària que es concretà en la candidatura d'Entesa per-al Senat, en la
qual no van voler participar els partits del centre-dreta. El poble ens va
donar la raó amb el seu vot majoritari.
Avui, el panorama polític és sensiblement diferent i els objectius no
poden ser els mateixos, no són els mateixos i no reconèixer-ho així és una
falsedat que .amaga estratègies inconfessades. Amb la Constitució
aprovada, la democràcia en marxa, i l'Estatut elaborat i presentat amb
el consens de totes les forces polítiques catalanes, el poble demana
clarificació i solucions concretes als greus problemes de la crisi econòmica, de l'atur que creix, de la inseguretat ciutadana, de la paràlisi
governamental pel que fa a les autonomies.
Els socialistes hem refusat obertament les respostes ambigües> els
ficticis plantejaments unitaris sense programa i hem fet una crida a les
forces d'esquerra per a presentar al poble una Nova Entesa per a
Catalunya, la Democràcia i el Socialisme. D'ella quedaven, òbviament
excloses les forces representants de la burgesia, ja que el nostre
programa és un programa de govern socialista.
Els dirigents del PSUC no han volgut entendre el nostre plantejament
ni acceptar la paraula "socialisme" en el nom de la candidatura.
Nosaltres no podem estar d'acord amb la idea que no parlar de socialisme és el millor servei que es pot fer al socialisme. Tampoc no creiem
que la clarificació de l'espai polític entre les forces de l'esquerra
representi cap trencament ni solució de continuïtat, ja que sobre la base
d'aquesta clarificació podria un dia bastir-se la veritable unitat.
El primer de març, a Catalunya, es presentarà a l'elecció per al Senat
una candidatura socialista que no té por de dir el seu nom, presentada
pel PSC (PSC-PSOE) i abonada per l'ERC, i una candidatura comunista
sota la forma d'electors. El poble decidirà.
>
Pocas actitudes más peligrosas en política que no saber detectar las
nuevas situaciones y querer repetir mimèticamente soluciones que si un
día fueron buenas ya no lo son cuando han cambiado sustancialemente
algunas de las premisas. Repetir hoy la candidatura de la Entesa para el
Senado del 15-J hubiera sido un error de este orden y una falsificación de
la realidad política.
El 15 de junio de 1977 se nos planteaba como una tarea prioritaria
enterrar el franquismo y ganar la democracia, en Catalunya se trataba,
además, de recuperar la autonomía y sus instituciones tradicionales. Con
este objetivo los socialistas, —conviene recordarlo— hicimos una llamada unitaria que se concretó en la candidatura de Entesa per al Sénat, en
la cual no quisieron participar los partidos de centro-derecha. El pueblo
nos dio la razón con su vota mayoritario.
Hoy el panorama político es sensiblemente diferente y los objetivos no
pueden ser los mismos, no son los mismos y no reconocerlo así es una
falsedad que oculta estrategias inconfesadas. Con la Constitución aprobada, la democracia «n marcha y el Estatut elaborado y presentado con
el consenso de todas las fuerzas políticas catalanas, el pueblo pide
clarificación y soluciones concretas a los graves problemas de la crisis
económica, del paro que crece, de la inseguridad ciudadana, de la
parálisis gubernamental por lo que se refiere a las autonomías.
Los socialistas hemos rehusado abiertamente las respuestas ambiguas,
los ficticios planteamientos unitarios sin programa y hemos hecho una
llamada a las fuerzas de izquierda para presentar al pueblo una Nova
Entesa per a Catalunya, la Democràcia i el Socialisme. De ella quedaban
obviamente excluidas las fuerzas representantes de la burguesía, ya que
nuestro programa es un programa de gobierno socialista.
Los dirigentes del PSUC no han querido entender nuestro planteamiento, ni aceptar la palabra "socialismo" en el nombre de la candidatura. Nosotros no podemos estar de acuerdo con la idea de que ño hablar
de socialismo es el mejor servicio que se pueda hacer al socialismo.
Tampoco creemos que la clarificación del espacio político entre las
fuerzas de la izquierda represente ninguna ruptura ni solución de
continuidad, y que sobre la base de esta clarificación podría un día
realizarse la verdadera unidad.
. El primero de marzo en Catalunya, se presentará a la elección para el
Senado una candidatura socialista que no tiene miedo de decir su
nombre, presentada por el PSC(PSC-PSOE) y apoyada por la ERC y una
candidatura comunista bajo la forma de electores. El pueblo decidirá.
Í«l
&SÜÈA
NECESITAMOS VUESTRA
COOPERACIÓN
Y VUESTRA AYUDA
ECONÓMICA
FRENTE A LOS PRÓXIMOS
COMPROMISOS ELECTORALES
PODÉIS HACER
VUESTRA APORTACIÓN
EN LAS SIGUIENTES
OFICINAS BANCARIAS:
BANCO
HISPANO AMERICANO
Aaia.Camaó.flfíS c/cff 1.826
(PSC-PSOE)
PARTÎT DELS SOCIALISTES
DECÄIALUNW
•$"/
* PEDIMOS VUESTRO
ESFUERZO
MONETARIO SENCILLO
# CUALQUIER COLABORACIÓN
ES VALIDA
CAJA DE PENSIONES
Avda.Camaó.N'21 c/eN*324-56
O BIEN SUSCRIBIENDO
BONOS EN CUALQUIER
LOCAL DEL PARTIDO
CATALUNYA POLÍTICA
L'OPINIÓ SOCIALISTA
3
Es socialistes catalans encapçalaran ei govern del nostre pafs.
Generalitat provisional i alternativa de poder, paraules a desparèixer
Les eleccions generals ja s'han apoderat de la majoria de l'espai dels mitjans de comunicació, els ciuta; dans d'arreu de l'Estatja fa dies que discuteixen llurs
opcions. El "Què votaràs tu?" és ja gairebé obligatori
en l'inici de qualsevol conversa. A Catalunya, el quinze de juny del 1977, les contestes van ser força clares.
Els socialistes, l'u de marc del 1979, estem convençuts
que aquestes contestes seran encara més favorables
a les nostres postures.
I això malgrat la manipulació
que la Unió del Centre Democràtic
convertida en la coalició Centristes de Catalunya a casa nostra, ha
fet des del poder que li atorgà
j'exígua majoria obtinguda en
aquelles eleccions. La repetitiva
manipulació antidemocràtica dels
mitjans de comunicació estatals
(de l'Estat, no del govern), especialment de la televisió ha estat un
fenomen inadmissible. ÉS per
això, dins aquest context, que no
ha d'estranya r-nos massa ^que la
UCD convoqui les eleccions, f ixi la
data de començament de la campanya electoral i després no en
faci cas i comencí la seva campanya, mitjançant cartells o
cunyes radiofòniques, clarament
electorals, molt abans del dia fixat. No ens ha d'estranyar perquè
hem viscut un any i mig de democràcia, en l'acepció ucedista del
terme. L'accepció socialista la que
SOCIALISTA
• Directora: Rosario Ros
Equip de Redacció: JOSÉ Antonio Alvarez,
Francesc Baiges, Josep Manel Campillo,
Ernest Blanch, José M. García, Genis Morillas, Francesc Navarro, Carmel Rosa, Xavier
Sabaté i Conxita Sócias.
Fotògrafs: Tomi Sòcies, Carles Esteban,
Carles X. Prieto.
,
Diagramació: Claudi Boix
Redacció i administració: Canuda 26, 1.0
.';
Tel. 301 75 99
Impressió: Barcelonesa de Publicaciones, S.A.
(GYESA) Tel. 230-19-87.-Barcelona
DL:B-33903
estem convençuts que començarà
a imperar des del mes de marc
vinent té un sentit força diferent.
Mentre cada partit prepara les
eleccions, havent ja elaborat les
diferents candidatures, els; socialistes catalans ens preparàvem paral·lelament per a governar L'expressió "alternativa de govern",
que alguns han blasmat per enveja»o impotència, és cada dia més >
vigent: Ho serà fins j'u de març
quan d'alternativa de govern es
passi a ser govern. I aquesta realitat, estadístiques (les bones i les
dolentes) cante, ho sabem no solament els socialistes sinó també
en Suárez i el seu partit. Com és
sabut, dies enrera corria una bomba periodística que era que el president Suárez es presentaria per la
circumscripció de Barcelona; fins i
tot,, alguns havien fet especulacions a l'entorn de l'actitud de
Convergència Democràtica respecte aquesta possibilitat. A la fi,
lògicament, la notícia queda en
rumor i prou. Però treia aquest
tema aquí per a comentar un dels
arguments que aquells dies es donà per a justificar la presentació
d'en Suárez com a candidat per
Barcelona. ÉS que, deien, si els
socialistes guanyen a Madrid, en
Suárez quedaria per sota d'en Felipe González i ell no es vol arriscar
. a. passar per aquest mal tràngol.
La veritat és que ho es presentarà
per Barcelona i, potser, això es
podria justificar dient que si ho fés
hauria de passar pel no menys
dolorós tràngol de quedar per
sota d'en Joan Reventos.
CAP A UNA GENERALITAT
NO PROVISIONAL
Posats a plantejar-nos quines
repercussions tindrà el nou triomf
lleis que la Constitució comporta
amb -la certesa que moltes
d'aquestes lleis hauran de ser aplicades, al mateix temps que
acompanyades per d'altres noves, •
pel nou ^ Parlament de Catalunya,
Parlament.que hauria d'entrar en
funcionament abans de finals de
l'any 79. Com es pot veure, el
calendari que plantejo és més
atractiu que el calculat pel president Tarrradellas i no es tracta de
; vendre coses boniques per aconseguir vots a canvi, no. No és cap
mena de demagògia electoralera.
És simplement el que farien els
socialistes si el poble els dóna el
suport massiu que reclamen. És
*' ben cert que l'altra alternativa és
distinta í que el seu únic objetiu és
í retardarà! màxim possible la marxo del procés democràtic. Tots
Palau'de la Generalitat provisional, un provisional que durarà poc.
sabem la pretesa desvirtuado de!
fenomen;de
les nacionalitats inipoble
és
un
altre
de
molt
difesocialista a Catalunya, cal, eviciat per part d'en Suárez, desvirrent. No hi ha raons que justifiquin
dentment, centrar, la nostra aten.tuació i relentiment delprocés que
ció en la Generalitat provisional. ' un retard semblant i si l'alternativa
només cal imputar al qui, ben sesocialista
deixa
de
ser-ho
per
a
La paraula provisional és una:paconvertir-se en actitud de govern
gur, deixarà de ser president de
raula que no agrada, no solament
les solucions vindran, apart d'amb
govern el primer dia de març, i
al president Tarradellas com el!
molta més generositat, amb molta
contra eí qual els socialistes catarepeteix sovint, sinó tampoc als
més rapidesa. L'Estatut de Catalans han lluitat amb totes les seves
socialistes. Després de quatre dèlunya, així com el del País Basc,
energies. El quinze de juny del 77, cades de dictadura ben real no
els socialistes exigien en el seu
han de ser discutits immediatavolem esperar eternament l'assoliment després de constituir-se les - programa el retorn del president
ment d'una democràcia i unes insde, la Generalitat, Josep Tarradenoves Corts espanyoles. No hi vatitucions de govern catalanes plellas, pera lligar la seva representalen arguments retardataris adnament efectives. Per tant, el potivitat històrica amb la democràcia
duint la necessitat de desenvoluble català que ha seguit el tarannà
que avalaven els vots. La posterior
par les nombroses lleis que la
dels socialistes a la Generalitat
manipulació que de la figura del
Constitució aprovada implica. Es
provisional ja ho sap, els socialisclar que s'han de fer i desenvolupresident ha pretès la UCD és restes treballaran des de la seva siponsabilitat sola d'ella i del mateix
par aquestes lleis però res no hi fa
tuació de privilegi per a treure el
president, com deia l'Eduard Marque es puguin discutir alhora els
més aviat possible l'afegit provitín en comentar unes declaracions
Estatuts d'Autonomia més ursional que no ha d'arrossegar
de T Alfonso Guerra crítiques engents que la normalització i conmassa temps més el mot Generavers l'actitud de l'esquerra catalalitat. El president Tarradellas deia
solidació de la democràcia exigeina. L'u de marc del 79, els socialisxen.
Tancar
els
ulls
á
aquesta
reaaquests dics que l'Estatut s'aprolitat seria una bogeria i una temeri- tes exigim la concreció definitiva
varia els volts del juny del 1980 i,
de les nostres institucions de gotat tan gran com la de pretendre
tot i que feia aquestes afirmacions
vern mitjançant l'acceleració del
crear
un
govern
UCD-AP,
que
de
en la tranquil·litat de la commedebat
dels Estatut d'autonomia.
tota manera els vots populars famoració del vuitantè aniversari del
La Generalitat provisional s'extinran
inviable,
per
a
tirar
endavant
el
seu naixement, no érem pocs els
geix, s'acaba. Neix una Generaliprocés democràtic.
que tremolàvem en sentir aquesta
tat
nova, una Generalitat forta,
expressió d'una futurologia tan
una
Generalitat que ha de dur
trista. Jo gosaria dir que l'Estatut
; Catalunya vers el camí dels sociade Catalunya no s'aprovaria fins el
lisme, una Generalitat que naixerà
juny del 81 o no s'aprovaria mai si
aquest
any que estem vivint. Si el
Els
socialistes
catalans
impulsafos la UCD la responsable única
poble fa costat als socialistes.
ran el debat de l'Estatut alhora
,de la seva tramitació però benauradament no és ni serà així. EL que col·laboraran i participaran en
Rosa Noval.
el desenvolupament de totes les
compromís socialista davant el
4 L'OPINIÓ SOCIALISTA
OPINIONS
Nostre compromís amb
el poble català
per Joan Revemos
El 15 de juny del 1977, a les primeres
eleccions democràtiques celebrades a l'Estat
espanyol després de quaranta anys, el poble
de Catalunya va expressar de manera clara i
inequívoca, amb el seu vot majoritari a favor
de les candidatures dels Socialistes de Catalunya¿ la seva voluntat decidida d'emprendre la tasca de reconstrucció nacional en la
via de l'establiment, la consolidació i l'aprofundiment de la democràcia arreu de l'Estat, i en. l'avenç cap a la construcció d'una
Catalunya lliure, pròspera i sense classes.
Ara, amés d'un any i mig d'aquell dia, els
Socialistes de Catalunya tornem a presentar-nos davant dels nostres conciutadans
perquè ens ratifiquin i ampliïn el mandat
democràtic que llavors van atorgar-nos. En
el decurs dels darrers divuit mesos, a través
del treball que el nostre Grup Parlamentari
ha desenvolupat al Congrés de Diputats,
hem seguit amb fidelitat el programa amb el
qual vam presentar-nos a l'opinió pública
catalana. Els punts fonamentals del qual
foren d'acabar amb el sistema polític franquista amb l'aprovació i la promulgació
d'una Constitució democràtica per al conjunt de l'Estat i d'avançar vers l'autogovern
de Catalunya, i l'elaboració d'un projecte
d'Estatut d'Autonomia. Aquests dos objectius bàsics han estat assolits, si més no en la
part ien allò que,ens competia directament.
A desgrat de les reticències dels qui haurien
volgut imposar-nos una simple reforma formal de les estructures del franquisme a
través de la modificació de les seves lleis, les
Corts sorgides el 15 de juny del 1977 esdevingueren Corts constituents, la dissolució
de les quals s'ha produït immediatament
després de la promulgació de la Constitució
que fa d'Espanya un Estat democràtic, format per tot un conjunt, de nacionalitats i
regions .que volen viure lliures i en. pau,
solidàriament. I també a desgrat de les
reticències ben evidents dels qui haurien
volgut posposar l'accés del poble de Catar
lunya al seu autogovern, no solament hem
avançat en aquest terreny a través d'una
Generalitat Provisional que progressiva-;
ment es va dotant de continguts, sinó que
hem aconseguit que l'elaboració del projecte
d'Estatut d'Autonomia fos un fet,,i que el
text redactat i aprovat: fos presentat a les
Corts espanyoles.
'.'•''
, ,
Els Socialistes de Catalunya hem participat molt activament en aquestes tasques i
amb una actuació que sovint ha estat decisiva, tant a Madrid com aquí. Solidàriament
amb els companys socialistes de totes les
nacionalitats i regions espanyoles arrenglerats al Grup Parlamentari dels Socialistes
del Congrés, hem menat un combat difícil i
esforçat per tal d'aconseguir que la Constitució tingués uns continguts democràtics no
només formals, sinó també reals. En aquesta línia, la nostra actuació ha estat essencial
al Congrés de DiputatsJ ha tingut una rellevància particular pel que fa referència a la
concepció plurinacional de l'Estat i a la prefiguració dels futurs règims autonòmics, i de
Catalunya estant, sense caure en els paranys dogmàtics i confusionistes hem aconseguit finalment que el projecte d'Estatut
d'Autonomia sigui un text progressista;
obert a la reconstrucció nacional del nostre
país d'acord amb les aspiracions autèntiques del poble treballador de Catalunya.
Tanmateix la nostra actuació política dels
darrers divuit mesos no s'ha centrat només
en les nostres tasques parlamentàries. Ha
tingut també molts altres vessants, el més
important de tots els quals ha estat, sens
dubte, el d'arribar definitivament a la unificació orgànica de tots els qui a Catalunya
ens reclamem del socialisme en un únic gran
partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
;
La unitat dels socialistes catalans era un
vell somni i ara és ja una realitat, carregada
d'esperances per a l'esdevenidor del nostre
poble. A l'anterior campanya electoral vam
parlar-ne molt, i els ciutadans de Catalunya
que ens atorgaren^el seu vot ho feren precisament perquè van confiar en la nostra
voluntat decidida de dotar al país d'un gran
partit capaçd/expressar la realitat sociològica actual de la nostra comunitat nacional, la
realitat concreta de la Catalunya d'avui. I
aquest gran partit, fidel al passat i a l'ensems obert al futur, arrelat al present del
nostre país i solidàriament articulat a l'organització de tots els socialistes de l'Estat, el
Partit Socialista Obrer Espanyol, és avui ja
una realitat i té un nom a bastament conegut, amb el qual ens presentem ara a les
pròximes conteses electorals: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
- És, doncs, amb aquest nom què ens presentem ara a les eleccions. I en presentar-nos-hi ho fem amb unes llistes que per
elles mateixes són l'expressió d'allò que el
Partit del Socialistes de Catalunya (PSCPSOE) és realment: el partit dels homes i les
dones de Catalunya que lluiten per la construcció d'una Catalunya Nova, una Catalunya lliure, pròspera i sense classes, una
Catalunya socialista, solidàriament agermanada amb totes les nacionalitats i regions
de l'Estat espanyol.
Homes i dones d'arreu de les comarques
catalanes, treballadors de la ciutat i el
camp, lluitadors de molts anys i joves coratjosos i entusiastes, obrer i camperols, ciuta-
dans tots ells de Catalunya-«ense distinció
del seu lloc de naixement, els nostres quaranta-set candidats al Congrés de Diputats
expressen fidelment allò que realment és
l'autèntica composició sociològica de la Catalunya d'avui. Provinents dels tres grans
col·lectius què mig any enrera van constituir
finalment el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), arrelats de manera pregona en les lluites quotidianes del nostre
poble, experimentats i forjats al sindicat i a
la universitat, al camp i a la fàbrica, arreu
deies terres catalanes, els quaranta-set candidats socialistes són er testimoni públic
d'allò que en definitiva és el nostre compromís amb el poble de Catalunya, el nostre
compromís públic i solemne de lluitar decididament per a resoldre els greus problemes
que tenim plantejats: l'atur, la crisi econòmica, la inflació, la inseguretat, el terrorisme, la reestructuració de l'Estat, la consolidació i l'aprofundiment de la democràcia
arreu d'Espanya i molt més concretament a
Catalunya amb l'aprovació, de l'Estatut
d'Autonomia, el definitiu accés del nostre
poble al seu autogovern. .
Amb la garantia provada d'un llarg passat de lluites per la democràcia i lá llibertat,
amb l'experiència sòlida de tot un seguit de
treballs a favor de la nostra reconstrucció
nacional, amb l'honestedat inqüestionable
delsxqui només saben ésser fidels al poble,
amb l'energia necessària per a combatre
coratjosament contra els enemics de la democràcia, amb la fermesa adequada per a
tirar endavant una tasca gegantina com és la
de bastir una,Catalunya Nova, els nostres
candidats són una expressió fidel del poble
de Catalunya i en seran, podeu estar-ne
segurs, uns representants honestos i eficaços.
La nova Entesa, per Catalunya,
la democracia i el socialisme
per Josep Verde i Aldea..
Quan volem fer alguna cosa necessitem,
a més de la idea, l'instrument apropiat. Els:
socialistes tenim clares les idees. Sabem
molt bé, de cara a les pròximes eleccions,
, quines són. Jes respostes que« oferim aL
nostre poble per a donar sortida als grans
problemes que, quaranta anys de dictadura i un any i mig de mal govern de la UCD
ens han deixat com herència. Calen, però»
a més de tes idees i de les propostes^ els
.instruments. I; de cara a les eleccions, un
d'aquests instruments són les llistes i llur
contingut.
Ningú no podia tenir cap dubte que la
llista per al Congrés era una llista socialista. Una llista dels socialistes de Catalunya
units, per primera vegada a la història.
La pregunta es plantejava de cara al
Senat. Per a una llista al Senat la proposta
comunista era repetitiva i clarament inflexible: repetir l'Entesa punt per punt. Per
més que hagin dit públicament que estaven oberts a suggerencies, a aportacions
noves o a modificacions, la realitat no ha
.estat així. Repetir l'Entesa volia dir tornar
a fer allò que fou fet el 15 de juny de 1977
des del doble punt de vista de contingut i
de persones. Volia dir tornar a parlar
d'unitat catalana i de presència dels independents (Benet, Candel; Portabella...).
Per a nosaltres, els socialistes, moltes
coses han canviat d'ença del 15 de juny de
1977. Els espais polítics quedaren, des
d'aleshores cada vegada més clars i ara
convé acabar-los de clarificar. Des d'aleshores, també, la suposada independència
d'algunes persones ha pogut ser, ben legítimament, posada en qüestió. Avui, a més,
ja no s'hi val de dir que anirem tots junts al
Senat per a defensar l'Autonomia i l'Estatut, perquè el Senat que configura la nova
Constitució ja no té res a veure amb el que
s'havia format com a conseqüència de la
llei de Reforma política del 1966 i perquè
l'Estatut no serà defensar a Madrid pels
senadors, ni segurament per tots els qui es
diuen, aquí, "catalans", sinó per totes
aquelles forces polítiques, a nivell de tot
Espanya, que tinguin realment clar que
està sorgint, i cal anar-lo construint, un
nou Estat de les autonomies.
La nostra proposta, oberta no sols als
; comunistes, sinó a altres forces d'esquerra, , les Corts, integraven el grup de l'Entesa.
Davant la crida a l'electorat, dotze hopassava per la renovació de l'Entesa, però
mes—majoritàriament socialistes, algun
clarificada quant a objectius i persones.
independent de debò i dos homes de l'EsAquesta nova Entesa havia de fixar els
querra—sol·licitaran el vot per a treballar,
grans objectius, més concretats, que haamb una línia clara, sense dubtes i sense
vien de lligar Catalunya, amb la democràembuts, pels tres objectius clars que oriencia i amb el socialisme., Els companys
ten la nova candidatura al Senat. Dotze
comunistes no hi han estat d'acord. Han
homes que tots els socialistes impulsarem,
cregut que .el socialisme calia defensar-lo,
però d'amagat, sense ni parlar-ne. Han - pels quals demanerem el vot de tots els
treballadors i classes populars, de tots els
cregut que era millor seguir-se refugiant
homes i dones de Catalunya que saben
en una mítica "unitat" que, després, ja
, que, a .aquestes altures, els programes
hem vist com ha acabat
polítics han de ser clars, que saben —perquè ho han pogut comprovar després d'un
Per totes aquestes raons —i per moltes
any
i mig.de funcionament de les Corts—
d'altres qua ara seria llarg d'explicar amb
que no n'hi ha prou amb promeses i bones
detall—ja tenim aquesta Nova Entesa, per
paraules, que queden només perdudes pel
Catalunya, la democràcia i el socialisme,
camí de la campanya, sinó que tenen clar
llançada pels socialistes de Catalunya i a la
qual dóna suport i aporta dos noms l'Es- • quin és.el partit que, en la nova situació
política i econòmica, pot donar resposta
querra Republicana de Catalunya. Si caleficaç als reptes del moment present i pot
gués assenyalar qui recull, amb nova foranar posant, pedra sobre pedra, l'edifici
mulació, allò que va ser la primera Entesa
d'una
societat nova, on Catalunya retrobi
n'hi hauria prou en veure com nosaltres, à
definitivament el seu camí de l'autogovern
les nostres candidatures, portem sis noms
per a la construcció d'una societat lliure i
(Ball, -Ferrer, Martí, Girici, Sobrequés, i
justa.
Subirats) de senadors que, en dissoldre's
LABORAL
L'OPINIÓ SOCIALISTA 5
"Trece" ...n las huelgas
Las centrales sindícales lo advirtieron hasta la
saciedad: Ningún programa económico elaborado a
golpe de decreto-ley contará con el respaldo de los
trabajadores. Y si a esto sumamos el absurdo endurecimiento patrona/^ tendremos un reflejo de lo que
están siendo estos días.
En efecto, de nuevo la que en
tiempos del franquismo encabezaba la lucha sindical vuelve a ser
noticia por su lucha contra una
patronal que, como todas las del
país, acusa de demagogia y electoralismo a las centrales sindicales, pero por su parte adopta la
Entre toda la avalancha de
huelgas y luchas sindicales que
han recorrido el país de parte a
parte en los últimos días, qué
duda cabe que la de RENFE ha
sido por su volumen total y por
su, ámbito, estatal; la que más
ha sonado en todos los niveles.
¿Cómo se llegó a la huelga?
Pues casi no hace falta decir
que, por enésima vez, fue Ja
patronal la que precipitó todo el
movimiento reivindicativo de
los trabajadores.
"
Para empezar convendría decir que la discusión del convenio se lleva a- cabo por una
comisión surgida del comité de
empresa, con lo que la fuerza
de presión en la negociación de;
los sindicatos se diluye en for, ma bastante notable con el per:
juicio que ello supone.
! Así puestas las cosas, fádN
rección comenzó-a empecinarse en sus condiciones y no
'acepto Ip que la parte trabajdora,, como siempre dispuesta a
negociar todo to/necesario, le
ofrecía, que eri* síntesis era lo
siguiente: Una tabla salarial rea- lista y ajustada 'a una simple
conservación del nivel adquisitivo; congelación de gasto de
dietas y de horas extras; establecimiento progresivo de las
cuarenta horas semanales; reconocimiento de las secciones
sindicales; integración de todas
las empresas y contratas ferroviarias en una sola administración y, como consecuencia, el
aumento de plantilla para atender adecuadamente la explota-,
ción ferroviaria..
postura de la intransigencia, ante
cualquier petición obrera.
Todo arranca con la deüberación-negociación del - convenio,
deliberación que se convirtió en
diálogo de sordos, pues la parte
obrera no encontró ningún eco en
la otra parte: muy al contrario, se"
, ! Ante esta serie-de peticiones
,; la,,empresa dijo quede; eso nada
,y que lo-máximo que podrían,
.sacarie, era.un,.|^% de aumen:
to, salarial,, amparándose para
elío en el decreto-ley de política
de rentas y empleo que establece el comentado tope para las.
empresas públicas deficitarias y
una tímida política de congelación de las.horas extras y de las
:dietas. La respuesta a los restantes puntos fue totalmente
negativa.
.
A la vista de la respuesta empresarial, emanada de las más
altas y sagradas esferas, cabría
pensar que RENFE está aplicando o pretende aplicar una
política de austeridad que la
saque del marasmo económico
en que se encuentra, pero esto
nunca puede hacerse jugando
para ello con el salario de todo
les dijo que la subida salarial del
16% por ellos propugnada, era un
suicidio y no sólo, eso, sino que
bastante tenían oon conservar el
puesto de trabajo.
Así que nada de aumento; sólo
lo habría para los que cobraran
menos de 600.000 ptas. brutas al
trabajador de la empresa que
no ha sido ni será el causante de
déficit arrastrado. Porque vamos a vèr ¿es que un peón es
el responsable de que se hayan
efectuado durante el año 78
nada menos qu-e veintitrés 'miJlones de horas extras privando
con ello la creación de 10.000
puestos de.trabajo? Es acaso
culpable cualquier conductor
de un convoy, de que su empresa tenga unas contratas tremendamente escandalosas co,mo puede ser la del talgo, que
-, en el año 77 percibid un 55%.de
la recaudación de esos trenes
simple y llanamente por encargarse de.la conservación del
material? Ampliando las responsabilidades ¿acaso somos
culpables tú y yo, pobres ciudadanos de a pie que usamos el
tren como medióle transporte.
año. Claro> si digo qué los afectados por esa medida, son nada
menos que 60 sobre 30.000 se
comprenderá lo que podría pensar
i la parte obrera. : ;
Así dispuestas las cosas, no
quedaba otro remedio y UGT así
lo expuso, que ir a una serie de
de su nefasto servicio, no imputable en ningún momento a Jos
trabajadores, debido a una demencial gestión con todos los
tics fascistas que aún perduran?
'.,
-,.......
Por todo ello no es de extrañar que los trabajadores decidieran como último recurso de
presión convocar dos días de
huelga, 11 y 17.
\
El primero de ellos cabe considerarlo como un rotundo éxito ya que la inmovilización de
convoyes fue total durante.todo el día y hasta las 8 de la
mañana del día 12, y todo ello
pese a la campaña tendenciosa
iniciada en toda la prensa reaccionaria que quiso echar enci. ma de los trabajadores à todo el
público usuario, pero esto no
fue posible. El pueblo se había
dado cuenta de que las reivindicaciones eran justas y la huelga justificada. Lógicamente
RTVUCD puso su grano de
.arena menospreciando la huelga, pero ni por ésas.
Ante tamaño éxito, la empet
sa no tuvo otro remedio que
sentarse a negociar y cuando,
ya parecía inminente la celebración del segundo día de huelga
y tras, toda una noche de conversaciones, se llegó en la madrugada del 1.6a un principio de
acuerdo que trajo como primera medida la desconvocatoria
de huelga.
Una vezmásse ha demostrado que desgraciadamente al
empresariado nacional, rara especia digna de cualquier coto,
se le tiene que atornillar para
conseguir cualquier acuerdo.
movilizaciones coordinadas con
las demás empresas, para culminar con uria huelga legal de tres
días que debía ser aprobada en
referéndum en las factorías de la
empresa.
La primera medida no pudo llevarse a cabo, tal como se había
previsto, pues las deliberaciones
se prolongaron de tal manera que
no pudieron coordinarse y sólo se
logró efectuar una manifestación
a la salida del turno de mañana
para así llamar la atención sobre el
problema planteado.
El segundo puntole! del referéndum para ía decisión sobre la
huelga, ya fue más complicado,
pues desgraciadamente, y esto no
es nuevo, el comité de empresa de
SEAT-Zona Franca experimenta
unas tremendas luchas internas
entre los dos sectores de Comisiones. Mientras unos siguen ia llamémosle, línea eurocomunista,
los otros se hacen duros y sobre
todo una sublínea, concretamente
la de los troskos, va por libre en
todo momento. ¿Consecuencia?
La falta de seriedad dentro del
Comité es absoluta, lo que produce, como es lógico, un efecto de
confusión y zozobra en los obreros que quedan sorprendidos de
que, los que en teoría les representan, se enzarzen en fuegos artificiales mientras la empresa por
por otra parte, se dedica a verlas
venir y con absoluta tranquilidad
desde luego.
Una prueba de todo lo anteriormente expuesto se centra en la
convocatoria de huelga legal, ya
que mientras UGT y un sector de
CCOO pretendían .realizarlo de
tres días para presionar simplemente, e\ otro sector COCO, pretendía que fuera de 7 y ya los
minúsculos del CSUT, —lo que
hay que hacer para notarse—,
querían que fuese indefinida.
No es de extrañar por tanto,
que la división en el Comité se
reflejara en la empresa y así la
votación es muy indicativa, 9037
partidarios de la huelga y 9776 en
contra. Con posterioridad, los datos de Landaben y Martorell decantaron la balanza en favor de la
huelga, que se desarrolló con absoluta normalidad entre las 5,30
del 16 y las 5,30 del 19. La lucha
no ha hecho más que empezar.
J. M" García
LABORAL
6 .L!QPI_NIÓ SOCIALISTA
RTVE a Barcelona:
La necessitat d'una alternativa global
Els dies 18, 19, 20 i 21 de desembre els
treballadors de RTVE a Barcelona anàvem a
la vaga, solidàriament amb els treballadors
de Madrid, Euskadi, Sevilla, Asturias, Canarias... El motiu en concret es basava en una
plataforma reivindicativa de sis punts entre
els quals l'homologació i reclassificació del
personal, el compliment de l'ordenança laboral —de data 1 de gener de 1978— i l'elaboració d'un reglament de règim interior, eren
el cavall de batalla. En el rerafons cal assenyalar el malestar creixent i continuat dels
treballadors de RTVE-davant la constant
degradació del mitjà, l'incapacitat dels cà-1
rrecs directius per practicar una política
econòmica i laboral racional, la nebulosa,
cada cop més concreta, de la privatització i la
prostitució informativa que el govern de
la UCD practica mitjançant el requadre lluminós. A més, a Barcelona cal sumar-hi la
progressiva descatalanització de la programació iniciada a primers d'octubre de 1978 i
que va comportar el desmantellament d'espais clarament acceptats pel públic posant
en el seu lloc una programació híbrida i
esbravada. ; >
Les centrals majoritàries UGT i CCOO
mitjançant el Comitè d'Empresa varen actuar de forma conjunta i coordinada per dur
la vaga á bon terme, i especialment la UGT
va fer un gran esforç per tal de fer comprendre als treballadors que. la vaga, —l'arma
més important i contundent de què disposa enviats es multiplicava.
ma Crònica, i s'ha fet desaparèixer el prograla classe treballadora-— havia d'ésser usada
Avui un mes després de la vaga, els punts ma "Giravolt". Les represàlies s'han maniamb la mesura precisa. En aquest, sentit ens fonamentals que formalment varen provocar festat únicament al centre de Barcelona,
vam oposar als intents d'alguns sectors de el conflicte, estan resolts. Els representants mentres que la prudència ha aturat qualsevol
provocar una vaga indefinida, intents secun- dels treballadors vàrem firmar el compromís tipus de decisió d'aquesta mena en els altres
dats per part de CCOO de Madrid.
amb la Direcció General de Radiodifusió i Centres emissors. Amb aquestes accions
Els quatre dies de lluita es van concretar en Televisió que el procés de reclassificació del l'equip gerencial de RTVE a Catalunya, ha
múltiples accions que sorgien de forma total- personal haurà finalitzat el proper dia 15 de posat novament en evidència, i aquest cop
ment espontània i solidària de l'assemblea febrer, mentres que el 30 de marc els treba- davant tota l'opinió pública, la seva "manipermanent que es celebrava als locals de lladors cobraran el que els correspon per la festa habilitat" per gestionar i dialogar amb
la UGT de Barcelona i a la qual assistien una . seva nova categoria més els atrassos. L'orde- els representants dels treballadors. El desenmitja de 450 treballadors i treballadores. Cal nança laboral tindrà efectes econòmics a cert de la mesura adoptada, ha desencadenat
destacar l'èxit de participació, tant per part partir de 1 de gener de 1979.. S'enviarà un una forta campanya en contra del gerent
del personal fixe com col·laborador, trencant projecte de Règim Interior abans del 15 Jordi Arandes-i tot el seu equip: Munso
d'un cop per tots amb el mite d'insolidaridat d'abril etc.
Cabus, Sáenz Guerrero; Pascual etc... camde classe dels assalariats d'aquests imporLa vaga ha evidenciat de formà clara i panya que ens porta a qüestionar, no ja
tants mitjans de comunicació. Això va ser contundent, la incapacitat dels màxims res- únicament a les persones en concret, sinó a
així, fins el punt que els alts jerarques de ponsables de RTVE per adequar-se a una tota l'organització de ràdio i televisió. Cal en
RTVE varen quedar desagradablement sor- nova situació democràtica, no ja únicament definitiva donar una alternativa que contempresos al comprovar que únicament aquells des del punt de vista de la neutralitat infor- pli la racionalització i la feina. Practicar una
que tenien telegrames —basats en un anti- mativa, sinó també des del de la gestió. política de personal d'acord amb les necessiconstitucional decret llei publicat d'urgència Perquè han estat els dirigents de RTVE els tats de la producció. Adequar la programaen el Butlletí Oficial de l'Estat i pel qual el que,tot i no desitjant que la vaga es produís, els interessos de tots, sense exclusions, perp
govern establia la continuïtat del servei amb l'han fomentada amb la seva incapacitat, si sense monopolis. Cal en definitiva un projecun 20% de la plantilla— i uns pocs més els acords assolits entre els treballadors i Organitzar una programació d'acord amb
esquirols, no anaven a la vaga. En el cas l'empresa després de la vaga, es podien haver els interesos de tots, sense exclusions, però
concret del Centre de Barcelona, cal esmen- . assolit perfectament abans, què ha passat sense monopolis. Cal en definitiva un projectar que proporcionalment varen fer vaga més doncs?
te seriós per la televisió a Catalunya, i això no
treballadors que en el de Prado del Rey i que
Avui, pero, les conseqüències de la vaga no és una utopia, això avui per avui, encara és
l'equip gerencia! d'aquí es va trobar clara- han finalitzat. A Barcelona en concret, s'han possible.
ment amb el "cul a l'aire" de manera que en produït represàlies, Ricard Fernández Deu, i
el segon dia de vaga el nombre de telegrames Victor Bottini, han estat apartats del progra- • / ' • • • - v .
AnnaBalletbó
TVE: comenzó la manipulación
La "caja tonta", como la llaman, ha comenzado por su cuenta, demostrando una gran experiencia, la campaña electoral. Sí,
ya sé que ésta no empieza oficialmente hasta el 2 de Febrero
pero España y TVE somos así.
Sábados
i'tleïlâïitailcJi
í"Mt T^iíSPo^^^ri^^v^o^^^^^^^o^Tr-oo^-QTr^s
iie!$fî3T^^4l^T^
Í¿1-
todos nosotros sea usado tan claramente por un grupo de fachas
como el que hay en el poder que
pese a sus ropajes demócratas, no
consiguen olvidar sus genes inequívocamente franquistas.
Claro que, elemental Watson, la
campaña ha empezado para UCD
que es quien a fin de cuentas
controla todo el aparato, más bien
cacharro, televisivo.
La televisión ¿Señores? de UCD
es por, de y para el pueblo, ya que
él es quien la está sufragando con
sus impuestos y él es a quien va
dirigida.
/
Y a todo esto los ciudadanos
debemos decir que estamos hartos, dolorosamente hartos, de ser
manipulados o hablando claro que
estamos hasta las narices de que
un medio que estamos pagando
La televisión ¿Señores? de UCD
debe estar al servicio del Estado, y
para ello debe pasar obligatoriamente por un control parlamentario. Esto, como se ve, no lo hacen
ustedes y poco que les interesa
Una hora de radio
que contesta
a tus problemas laborales
al instante
como bien demostraron ai cargarse al Consejo Rector.
.
En fin, para qué seguir; sólo
decir que uno, que a veces tiene
arranques masoquistas, se decidió
a visionar vanos telediarios a la
hora de máximo nivel de audiencia, las 21'30 horas y aparte de la
manipulación descarada, asistió
relog en mano a la propaganda
UCEDERA y quedó alucinado ya
que el día, sólo un ejemplo, 11-179, el telediarlo comenzó a las
21 '30, acabó a las 22'08 y dedicó
más de la mitad del tiempo a
UCD, sin hablar para nada de nadie más. Y al que no se lo crea le
regalaremos un televisor para que
sufra. Ustedes mismos.
PARTIT DELS
SOCIALISTES DE
CATALUNYA (PSC-PSOE)
SECRETARIA DE FORMACIÓ
CURSETS PER ALS CANDIDATS A LES
ELECCIONS MUNICIPALS
^...•^»•^- iT
DATES
20 i 21 gener:
FEDERACIONS
Ler.'-SEMINARI'-''.
2.on SEMINARI
3.er SEMINARI
FEDERACIÓ 3
FEDERACIÓ 4
FEDERACIÓ 5
27 i 28 gener: .
1er SEMINARI
2 on SEMINARI
3.er SEMINARI
FEDERACIÓ 1
FEDERACIÓ 2
FEDERACIÓ 13
3
1.er SEMINARI
2.on SEMINARI
3.er SEMINARI
FEDERACIÓ 8
FEDERACIONS 9 i 10
FEDERACIÓ 20
1.er SEMINARI
2.on SEMINARI
FEDERACIÓ 18 i El Pallars
17 i 18 febrer:
1.er SEMINARI
FEDERACIONS 11 i 12
24 i 25 febrer:
1.er SEMINARI
2 on SEMINARI
FEDERACIONS 14 i 15
FEDERACIONS 16 i 17
LLEGIU
SOCIALISTA
PORTAVEU
(PSC-PSOE)
i4
febrer:
11 i 12 febrer:
FEDERACIÓ Cerdanya i Alt Urgell
ELECCIONS
L'OPINIÓ SOCIALISTA 7
La presentació dels. candidats que configuren les llistes
al Congrés dels Diputats per
les quatre circumscripcions català n es del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
es va celebrarais locals que el
nostre partit to al carrer de la
Canuda el dilluns dia 15 de gener,
L'esmentada presentació es
va fer en una roda de premsa
en la que van intervenir el pri' mer secretari Joan Reventas,
el secretari del grup parlamentari dels Socialistes de Catalunya, Eduard Martín, i el ser
cretari de Premsa, Salvador
Clota s. Sense cap mena de
dubte l'afirmació mos important del parlament d'en'Joan
Revenios va tenir lloc, referintse al caràcter de les candidatures socialistes, quan va dir
que s'havia tractat de trobar
un equilibri entre els membres
del partit per taf de representar
plenament a tot el poble de
Catalunya i a tot el nostre par. tit; així mateix va afirmar tambó que s'havia exigit als candidats a Diputat que reunissin
les condicions de fort arrelament a Catalunya i d'elevada
capacitat tècnica i política. Seguidament va llegir les llistes
de candidats al Congrés, comentant breument la personalitat de cada un dels membres
gies diferents que tenen amb-.
. dós partits davant les properes
eleccions. Va afegir finalment
que els acords que no s'havien
pogut signar amb el PSUC potser es podrien signar amb l'Esquerrà Republicana de Catalunya (ERC), ja que, en principi,,
aquest partit sembla interessat en la proposta socialista.
v
Després d'aquesta intervenció, s'obrí un torn de preguntes i es desvetlla el possible
nom de la candidatura senato-]
rial que proposem els socialistes: Nova Entesa per Catalunya i el Socialisme. Més tard,
els periodistes vam sortir escopetejats cap als locals del
PSUC, on també hi havia convocada una roda de premsa.
que les composen, i fent esment de la quantitat de pagesos i altres homes de comarques que. hi ham, com per
exemple els caps de llista de
Tarragona i Lleida, Pep Jai i
Josep Pau respectivament.
Com a secretari del grup parlamentari va intervenir segui-
Candidatura per a la circumscripció de Barcelona.
1. Joan Revenios i Carner '
- 2. jQsepM.aTrigmeri,Fernàndez.
3. Josep Verde i Aldea
4. JJuis Fuertes i Fuertes
5. Eduard Martín i Toval
v
6. Carles Cigarrani Rodil
a
7. Josep M. Obiols i Germà
8. Juli Busquets i Bragulat
B. Marta Àngela Mata i Garriga .
10. Josep Valentín i Anton
11. Rodolf Guerra i Fontana
12. Francesc Ranrios i Molins
13. Xavier Rocha i Rocha
14. Lluís Armet i Coma,
15. Francesc Parras i Collado
16. Anna Balletbó i Puig
17. Salvador Clotas i Cierco
18. Pere Jover i Presa
19. Jaume Valls i Ortiz
20. Josep Clofent i Rosiqui
21. Victorià Sánchez i Moreno
22. Jaume Beltran i Carbonell
23. Ignasi Pujana i Fernández
24. Joan Comas i Basagafias
25. Manuel Garda i Garcia
26. Jordi Marsal i Muntada
27. Josep Font i Bernaus
28. Manuel Royesi Vila
'-
.
.' , .
dament l'Eduard Martín, que
va parlar exclusivament de la
candidatura socialista al Senat, explicant que l'Entesa dels
Catalans havia sortit d'una
proposta socialista, i que malgrat que els "inventors" haguéssim estat nosaltres, ara ja
nótenla el mateix sentit que el
29. Francesc Luna i Cervera
30. Josep Manzano i Castellblanclí
31. Gonçal Crespo i Prieto
32. Ramon Fernández i Jurado
33." Josep Lluís Puertas i Jiménez
juny del 77, i per tant calia
modificar-la, i .eren aquestes
•modificacions les que ens separaven de l'estratègia del
PSUC. De fet, i en resum,
Eduard Martín va dir que si no
hi havia hagut un acord amb el
partit dels comunistes catalans havia estât per les estrato-f
En aquesta roda de premsa hi
van intervenir Gregori López í
Antoni Gutiérrez que, molt respectuosament, vari donar llur
versió de l'afer de la candidatura : senatorial que s'havia
tractat de negociar. Bàsicament, en Gutiérrez es va mos-,
trar en desacord quant al segon objectiu de la candidatura
que proposàvem els socialistes, és, a dir, el socialisme;
aquesta qüestió, el socialisme,
els comunistes la plantegen a
llarg terminí, i nò a un termini
tan breu com nosaltres, per
qüestions estratègiques.
* -
Candidatura per a la circumscripció de Girona
.1. Ernest Lluch i Martín
2. Lluís M.a de Puig i Oliver
3. Ferran Rodríguez í Rodríguez
4. Esteve Ripoü i Corneli ,
5. Pere-'Jordi Piella i Vilaregut
El passat dia 14 de: gener es
va reunir el Consell Nacional
del nostre partit, en sessió ordinària, als locals centrals de la
Unió General de Treballadors
de Catalunya, durant unes
tretze hores.
-
Candidatura per a la circumscripció de Lleida
1. Josep Pau i Pernau
2. JosepMujali Roig
3. Joan Ganyet i Soler
4. Teresa Cunillera i Mestres
Candidatura per a la circumscripció de Tarragona
1. Josep Vidal i Riembau (Pep Jail
2. Andreu Limón i Giménez
. 3. Francesc Secali i Masip
4. Jaume Antich i Balada
5. Joaquim M.8 Garcia i Rosselló
:
En el curs d'aquesta sessió,
el màxim òrgan de direcció política del PSC (PSC-PSOE)
aprovà sense cap vot en contra
la gestió de la Comissió Executiva Nacional des de la celebració deíCongrés d'unificació, és
a dir, des del seu nomenament;
posteriorment va elegir els representants titulars i suplents
del nostre partit al Comitè Federal del PSOE. Els noms
d'aquests representants són
els següents: Rafael Callol,
Francesc Esteva, Joaquim Jou,
Pere Jover, Eduard Martín, Isi-
dre Molas, Raimon Obiols,
Francesc Ramos, Josep Valentín i Josep Verde Aldea. Seguidament, els consellers nacionals escoltaren els informes del
Comitè de Política Municipal i
del Comitè Electoral, que van
ser objecte dels debats corresponents.
Finalment, el Consell Nacional del Partit dels Socialistes de
Catalunya (PSC-PSOE) va procedir a l'elecció dels candidats
a les eleccions al Congrés de
Diputats del dia T de març a les
* quatre circumscripcions catalanes i va ratificar el mandat
atorgat la sessió anterior a la
Comissió Executiva Nacional
pera la creació d'una candidatura senatorial d'inspiració socialista.
g L'OPINIÓ SOCIALISTA)
ELECCIONS
L'OPINIÓ SOCIALISTA 9
ELECCIONS
IO L'OPINIÓ SOCIALISTA
alhora, conseller polític de la Generalitat provisional.
3.-JOSEP VERDE I ALDEA
(PSC-PSOE)
l.-JOAN REVENTÓS
I CARNER
Nascut el 26 de juliol de 1927 a ;
Barcelona. Està casat, té set fills i
és llicenciat en Dret.
La seva trajectòria de lluita per
Catalunya i pel socialisme s'inicia
en l'epoca estudiantil, lluita que
comporta la seva separació de la
docència universitària a les facultats de Dret Í Econòmiques de
Barcelona i més tard una detenció
i processament.
.
Després de militar aj Front Universitari Català, entra en el Moviment Socialistade Catalunya convértint-se en l'home públic dels
socialistes catalans a les diverses
instàncies unitàries. En el procés
unitari socialista català passa l'any
74 del· MSC a Convergència Socialista de Catalunya integran-se
ciaiista de Catalunya integrant-se
el novembre del 76 en el Partit
del qual fou sempre membre del
Secretariat.
.
Encapçalà la coalició Socialistes
de Catalunya en les anteriors elee-"
cions legislatives del quinze de
juny de 1977. Com a diputat a les
Corts espanyoles ha intervingut
v en les comissions d'Interior, Agricultura, Presidència de Gpvem i
.Constitucional. Es conseller polític
de la Generalitat Provisional^ Fou
elegit primer secretari ; del Partit
dels Socialistes de Catalunya
(PSC-PSOEK
Advocat de professió, té diversos treballs publicats,, entre ells la
tesi doctoral "El Moviment Cooperatiu a Espanya". Pertany a la
Societat Catalana d'Estudis Jurí' dics. Econòmics i Socials, filial de
l'Institut d'Estudis Catalans.
2.-JOSEP MARIA
TRIGINERI FERNANDEZ
Va néixer a Agramunt (Urgell)
l'any 1944 i estudia Peritatge Industrial, especialitzant-se en mecànica l'any 65 a l'Escola Industrial de Terrassa.
¿J
L'any 1962 va entrar en contacte amb les Joventuts Socialistes,
en les quals treballa activament en
la renovació del PSOE a partir del
68. Va pertànyer a ('Executiva Federal de les Joventuts Socialistes
i, més endavant, fou elegit primer
^ secretari de la Federació Socialiste de Catalunya del PSOE, participant així mateix, en fa Comissió
Executiva-Federal del PSOE.
- . En els eleccions del quinze de
juny fou elegit diputat en el segon
Hoc de la candidatura dels Socialistes de Catalunya i, com a tal, ha
intervingut a la Comissió d'Indústria i Energia de les Corts espanyoles. Es secretari de Relacions amb
la Generalitat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i,
Va néixer l'any 1928 a Granollers (Vallès Oriental). Es advocat,
està casat i té quatre fills. Membre
del Col·legi d'Advocats, té el diploma de Dret Comparat aconseguit a partir d'estudis fets a Barcelona i l'estranger.
Des del 1947 porta a terme una
tasca activa de la recuperació cultural catalana. Vinculat i fundador
de grups cristians, impulsa campanyes contra la pena de mort i
per l'amnistia. Pertany a la junta
de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.
La seva activitat política s'inicia
amb el treball al si del grup de
Socialistes Catalans que s'integraria després en el Reagrupament
Socialista i Democràtic de Catalunya, del qual en fou co-president,
i, més endavent, en el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) compartint encàrrec amb
en Josep Pallach. Fou nomenat
secretari general del PSC (R), a la
mort d'en Pallach.
/
A les eleccions legislatives anteriors fou elegit diputat per la coalició Pacte Democràtic per Catalunya. Ha participat en la Comissió
de Presidència de Govern de les
Corts. Es secretari de Relacions
Polítiques del Partit dels Socialistes de Catalunya (Psc-PSOE).
Ha estat elegit pel Consell Nacional per a representar el partit al
Comitè Federal del PSOE.
4.-LLUÍS FUERTES
I FUERTES
Nascut a Boisan (León), va emigrar a Catalunya l'any 1966. Té 29
anys. . • • > : • ' - . . ; ' / ' ' ' • " ' ' • " ; --. ;
En arribar va incorporar-se a
l'empresa "Olivetti", coincidint la
seva arribada amb una vaga que
va durar alguns mesos. Des
d'aquest moment s'integrà activa1
ment en la lluita clandestina sindical. •. :'-'••"' ' "- " "•:• '..'"' V V - Juntament amb uns altres 56
companys més,, fou acomiadat
per la seva participació en el conveni 74-75. Ja abans havia estat
un dels treballadors més sanciol
nats per l'empresa.
:
Militant de la UGT de Catalunya, forma part de ('Executiva
en ple període clandestí, i n'és
Secretari general des de fa 1res
anys.
^ Fou elegit diputat en la coaliciódels Socialistes de Catalunya i,
corri a tal, ha col·laborat en els
treballs de la Comissió de Treball
de les Corts.
ri d'assessorament dels treballadors. Ha col·laborat i realitzat diverses publicacions a l'entorn de
la problemàtica del món del treball.
La seva militància política va
començar a Màlaga ,en cercles
cristians/per a incorporar-se/ja a
Barcelona, l'any 70 a l'ORT, d'on
surt l'any 72 i, després d'un període d'independència política s'incorpora a Convergència Socialista
de. Catalunya la trajectòria de la
qual seguirà fins a formar el Partit
dels Socialistes de Catalunya
(PSC-PSOE) del qual n'és secretari de Relacions Parlamentaries.
Ex-diputats per Socialistes de
Catalunya, ha treballat en les Comissions de Treball, Sanitat i Seguretat Social ¡.Constitucional de
les Corts espanyoles.
Ha estat elegit pel Consell Nacional per a representar el partit al
Comitè Federal del PSOE.
6.-CARLES CIGARRAN
I RODIL
Va néixer a Astúries l'any 1945 i
va treballar de camperol i peó de
construcció, emigrant a Barcelona
l'any 1965 i incorporant-se al mes
d'abril d'aquest any a la "SEAT".
En aquesta empresa inicia la seva
lluita sindical i política, entrant.a la
UGT de Catalunya arran dels conflictes de l'any 74 i, poc després, a
la Federació Socialista de Catalunya del PSOE. Fou elegit a començaments del 76, secretari
d'organització del metall de la
UGT i, el mes de maig, del Secretariat Nacional de la UGT de Catalunya. Més tard, fou elegit membre, del Comitè Federal del PSOE.
És ex-diputat a les Corts espanyoles per la candidatura Socialistes de Catalunya i membre de la
Comissió Executiva Federal del
PSOE. Com a diputat ha participat
en. las comissions parlamentàries
d'Economia i Hisenda.
És secretari d'Organització del
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
.
Està casat i té quatre fiíís.
7.-JOSEP MARIA OBIOLS
I GERMÀ
Nascut a Barcelona, l'any 46,
està casat i té tres fills. ÉS llicen'ciat en Ciències.
Militava des del 57 al Moviment
Socialista de Catalunya, després.
Va passar a Convergència Socialista in.tegrant-se al PSC (Congrés) per passar finalment al Partit
dels Socialistes de Catalunya
!
(PSC-PSOE).
Va ésser detingut i multat el
juny del 64 per participar en una
manifestació de solidaritat amb
les vagues dels miners asturians.
També va ser detingut i empresonat l'abril del 65 amb uns companys dels sindicats UGT, CNT í
5.-EDUARD MARTIN
CCOO, acusats de constituir el
.ITOVAL
comitè unitari del primer de maig.
Va participar a la "Caputxinada"
(Constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la UniversiCasat 5 amb tres fills, va néixer a tat de Barcelona), la qual cosa li
motivà una nova detenció i l'exMàlaga l'any 1942.
_
pulsió'del seu càrrec de professor
Va arribarà Barcelona als vint-id'Universitat. Va treballar al si de
cinc anys, i hi exercí les funcions
l'Assemblea de Catalunya, caient
d'Inspector de Treball. Al mateix
en la famosa detenció dels 113
tems era professor de D.ret del
membres de la Permanent.
Treball a la Universitat Autònoma
Fou responsable de la campade Barcelona. Va participar en la
nya electoral del 15-J de Socialisfundació de C.E.A.LS.Ã. (Centre
d'Estudis i Assessorament Laboral tes de Catalunya, coalició en la
qual resultarà elegit diputat. Ha
S.A.) que era un centre universita-
participat en les comissions parlamentàries d'Obres Públiques,
Transports i Comunicacions i Interior.
Era secretari de Propaganda del
Partit dels Socialistes de Catalunya fins a la seva recent dimissió
d'aquest càrrec.
Ha estat elegit en el Consell
Nacional per a representar el partit
en el Comitè Federal del PSOE.
8.-JULI BUSQUETS
IBRAGULAT
Va néixer a Barcelona l'any 32 i
va ingressar a l'Acadèmia militar
als 17; deixà la seva carrera militar per a poder participar en les
eleccions del 15-J, després de 26
anys de dedicació. Va fer-se conegit per la seva voluntat democràtica des del seu ingrés a les institucions militars, i per això fou, en
nombroses ocasions, castigat, i
àdhuc empresonat a Ceuta i Salamanca.
És doctor en Ciències Polítiques
í Sociologia, i dóna classes a les
universitats de Barcelona. Ha estat diputat en aquesta primera legislatura democràtica, i ha participat en les Comissions de Defensa,
Interior i d'Educació i Ciència del
Congrés.
g._ MARTA ÀNGELA MATA
I GARRIGA
Nascuda a Barcelona el 22 de
juny de 1926, és mestra. La seva
vida està caracterizada per la dedicació gairebé absoluta al món
de l'ensenyament. Ha destacat,
doncs, com a pedagoga i com a
impulsora del principal moviment
de renovació pedagògica del país
emmarcat en I escola de formació
deprofessorat "Rosa Sensat". Es
directora d'aquest centre així com
de diverses publicacions educatives. .-..' - : - ••..'--• • - , '••""•
•'-. - •
S'incorporà l'any 1976 a Convergència Socialista de Catalunya
i fou elegida diputada en la coalició de Socialistes de Catalunya el
quinze de juny de 1977. Com a
diputada ha participat en els treballs de les comissions parlamentaries de Cultura i Educació i
Ciència.>
..
10.-JOSEP VALENTÍN
I ANTON
Va néixer a Rincori de Ademuz>
a València. Quan treballava a ESESA, empresa energètica, va ingressar a la FSC (PSOE)-i a la
UGT, als voltants de l'any 58.
Fa uns trenta anys va arribar a
Badalona, des d'on va començar
totes les seves activitats, especialment la reconstrucció de la FSC
(PSOE) i la UGT, així com de les
JSC. Va desenvolupar nombroses
secretaries i voca lies .en les executives del que va ser el seu partit
fins Fa unificació. Ha estat en
aquests darrers anys que s'ha decantat molt cap a l'activitat sindi!
cal.
Ha estat escollit pel Consell Nacional com a membre del nostre
partit aPComitè Federal del PSOE.'
En aquests moments, a més, és el
secretari de Formació de te UGT
Confederai.
,
. .
11.-RODOLF GUERRA
I FONTANA
Nasqué a Madrid el 1935. Va
estudiar Dret a la Universitat de
Barcelona, especialitzant-se en
criminologia.
Al 1958 ingressa a l'A.D.P.C.,
federada al F.L.P. Condemnat a
tres anys de presó per la seva actuació política en un consell de
guerra al 1962. Des del 1965 milita
a la UGT, i fou secretari general del
"Club d'Amics de la UNESCO" i
de "l'Associació de les Nations
Unides". Milità al Reagrupament
Socialista i Democràtic, que més
tard seria el PÔC-R, donant-se de
baixa el 1977 per ingressar a la
candidatura dels Socialistes de
Catalunya i, després al PSC-C.
Elegit diputat al 15-J, ha intervingut com a membre de la Comissió de Justícia .i Defensa del
Congrés dels Diputats.
Ha col·laborat «n la Revista de
l'Associació Internacional de Juristes sobre temes de la Pena de
Mort 5TAministia, així com articles
pel "Brusì" i el "Correo Catalán".
12.-FRANCESC RAMOS
I MOLINS
Nascut a Alacant l'any 1910, té
una filla i dos néts. És enginyer. Es
trasllada a Barcelona l'any 1929 .
vinculant-se, des de molt jove, a la
lluita política. Després -dels fets
d'octubre del 1934 fou detingut i
empresonat al vaixell "Uruguay"
juntament amb el. govern de la
Generalitat. Participà a la guerra i,
en acabar aquesta, hagué d'exilarse primer a Franca i més tard a la
Unió Soviètica. Allí va ser detingut novament i empresonat durant nou anys i mig.
Tomà l'any 1959 i establí contacte amb moviments de resistència fins a enllaçar el 62 amb el
Partit Socialista Obrer Espanyol,
encarregant-se de les tasques
d'organització de la Federació Catalana fins a la seva integració en
el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del qual n'és
membre de la Mesa del Consell.
Fou elegit diputat per Socialistes
de Catalunya i ha participat a les
comissions d'Indústria i Energia i
de Pressupostos de les Corts espanyoles."
13.-JAVIER ROCHA
I ROCHA
Nasqué a Madrid el 12 d'abril de
1922.
ÉS notari a: Calella. Fou secretari general de Pax Christi i el
gener del 76 va ingressar en el
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Detingut durant el procés de Burgos.
En l'actualitat és membre del
Consell Nacional del P.S.C. (PSCPSOE), secretari de Relacions Polítiques del Maresme i secretari
d'Organització de Calella.
Està casat i té un fill.
14.-LLUISARMETI COMA
Va néixer a Barcelona el 1946.
Es professor mercantil i economis-
L'OPINIÓ SOCIALISTA 11
ta, i treballa en un servei d'estudis
de banca.
Després de militar en les Forces
Socialistes Federals i a Comissions Obreres, ingressa a la CSC
'l'any 75. Va ser membre dels dos
Secretariats Generals del PSC (C).
La seva lluita s'ha centrat fonamentalment en els barris i ha estat
retingut varies vegades per participar en manifestacions.
ES secretari de Sectorials del
P.S.C. (PSC-PSOE).
ÉS casat i té una filla.
15.-FRANCESC
(COLLADO
PARRAS
Nasqué a Alcalà la Real (Jaén)
el 16 de novembre de 1934. L'any
56 es traslladà a Santa Coloma, i
posteriorment a Barcelona. És
comptable.
L'any 1960, junt amb altres cinc
persones, Josep Valentín, Triginer, Jou, Joya i Victoriano Sánchez, va començar a militar activament en la reconstrucció de la
FSC (PSOE) i de la UGT. És mem-,
bre del Comitè Nacional de l'es' mentat partit des del 60 fins al 74 i
del Federal fins aquest any.
Va participar en la vaga d'Hispano Olivetti com a militant
d'UGT i fou acomiadat de l'empresa. Fins l'any 70 formé part del
Consell Nacional d'UGT.
Es primer secretari de la Federació de Barcelona del P.S.C. (PSCPSOE).
V
Està casat.
16.-ANNA BALLETBÓ
I PUIG
Va néixer a Sampedór (Bages)
fa 35 anys. És periodista i treballa
a RTVE. Professora de la Facultat
desciendes de la Informació de là
Universitat Autònoma de Barcelona.
- ; - " • • •
Militant de Convergència Socialista de Catalunya, s'integrà
amb aquest grup en el PSC i posteriorment en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
Activa militant feminista, va prendre la paraula en el míting del
Blaugrana en nom dels moviments feministes que s'integraven
en el PSC i actualment és membre
de la Comissió de la Dona del
P.S.C. (PSC-PSOE).
És secretària general del Sindicat de Ràdio i Televisióne la UGT
de Catalunya.
Candidat a les eleccions del 15
de Juny.
Està casada i té dos fills.
17,- SALVADOR CLOTAS
I CIERCO
Nasqué a Barcelona l'any 1938.
És llicenciat en Filosofia i Lletres i
escriptor; actualment treballa en
un taller d'urbanistes i arquitectes.
L'any 62 fou condemnat per un
Consell de Guerra Sumaríssim a
dos anys de presó, que complí a
Barcelona i a Lleida, acusat d'atemptar contra la seguretat de
l'Estat i d'injúries contra el cap de
l'Estat.
Socialista independent des dels
seus anys d'universitat, va ingressar a la FSC del PSOE l'any 77.
S'encarregà de la coordinació de
candidats a la campanya electoral.
Va ser membre del Comitè Nacional per Sant Just Desvern i fou
elegit secretari de política munici-
pal en l'última executiva de la
FSC.
Pertanyé a la Comissió de
Cultura del PSOE.
ÉS secretari de Premsa i Política.
Informativa del PSC (PSC-PSOE).
18.-PERE JOVER 1 PRESA
Nasqué a Valencià l'any 1941.
ÉS doctor en Dret i professor de
Dret Polític a la Universitat Central.
El maig del 76 va ingressar a
CSC,
centrant la seva activitat en
la lluita universitària.,Fou un dels
últims representants del PSC a
l'Assemblea de Catalunya.
ÉS vocal de Formació del Partit
dels Socialistes de Catalunya
(PSC-PSOE).
Està casat i té una filla.
Ha estat elegit pel Consell Nacional com a representant del partit en el Comitè Federal del PSOE.
19.-J AU ME VALLS
I ORTIZ
Nasqué a Sant Adrià del Besòs
el 8 de març de 1956.
Va ingressar l'any 1974 en les
Joventuts Socialistes de Catalunya, així com en la FSC (PSOE) i
en la UGT. Pertany a l'Executiya
Federal de les Joventuts Socialistes des dóctubre de 1976. ÉS
membre del Consell Nacional del
P.S.C. (PSC-PSOE).
ÉS membre del Consell Nacional
d'UGT de Catalunya i treballa en
la Fundació Largo Caballero (centre d'estudis sindicals).
20.-JOSEP CLOFENT
I ROSIQUI
Va néixer a Barcelona l'u de
gener de 1948. ÉS enginyer tècnic
tèxtil. - ' • " . '
Començà la seva activitat política l'any 1966, vinculat a grups
d'activitats cíviques. Va militar durant escàs temps en el PS AN i
posteriorment, en el PSUC. L'any
76 entrà a Convergència Socialista i amb ella va integrar-se en el
PSC.
Ha estat detingut en diverses ocasions.
ÉS secretari general de la UGT
del Maresme.
Està casat i té un fill.
21.-VICTORIANO
SANCHEZ I MORENO
22.-JAU ME BERTRAN
I CARBONELL
Nasqué el 19 de maig de 1938 a
Vilanova i la Geltrú.
Va ser militant del FOC~ del
secretariat polític del qual formà
part. Així mateix impulsà les
CC.OO. a Vilanova fins a finals de
la dècada dels 60. Va ingressar en
el PSC com a membre de Convergència Socialista de Catalunya.
Fou membre del Consell General i
en l'actualitat és primer secretari
de la Federació del Garraf.
Milita sindicalment en la UGT.
des de primer del 1977 i forma part
del comitè d'empresa de "Productos Pirelli".
23.-JOAN IGNASI
PUJANA I FERNANDEZ
27.-JOSEP FONT
IBERNAUS
Torner à l'emprçsa química
"Aiscondel", Josep Font és un
lluitador sindical que ha estat
sempre al davant de les reivindicacions del seu company.
Va ingressar a la UGT i, posteriorment, al Partit Socialista Obrer
Espanyol. Ha tingut diversos
càrrecs de responsabilitat a la
UGT.
Va ser candidat a les eleccions
del 15 de juny.
El novembre del 77, després del
XVIjèCongrés de la FSC (PSOE)
entrà en l'Executiva Nacional com
a secretari de Formació, càrrec
que segueix ocupant en l'actualitat en el P.S.C. (PSC-PSOE).
Està casat i té tres fills.
Va néixer a Barcelona l'any
1948. Es treballador de Banca.
28.-M AN U EL ROYES
L'any 1975 ingressà en la FSC
I VILA
(PSOE) i en la UGT i hi desenvolupà la seva militància política, especialment en. els fronts sindicals i
de barri. Va formar part de l'Executiva d'Hospitalet i en el XVII|è
Nasqué el 25 de maig de 1940 à
Congrés de la FSC fou elegit per a
Terrassa.
la secretaria de Política Sindical,
La seva activitat política va coque actualment també ocupa en
mençar l'any 60 a la Facultat
el P.S.Ç, (PSC-PSOE).
d'Econòmiques, quan ingressà en
Està casat i té una filla.
el FOC, partit al qual va estar lligat
fins la seva dissolució.
Posteriorment va formar part a
Sabadell d'ün grup d'indepen24.-JOAN COMAS
dents anomenat "Elèctrics" que
I BASAGAÑAS
prengué part en la constitució de
Convergència Socialista de Catalunya. Va ser membre de l'Assemblea de Catalunya.
Nasqué a TerrasaTany 1936. ÉS
En l'actualitat és membre del
professor mercantil i agent comerConsell Nacional i secretari de Pocial. A finals del 74 va ingressar en
lítica Municipal de l'Agrupació de
el Reagrupament Socialista i DeTerrassa.
mocràtic de Catalunya i ha estat
Està casat i té dos f ¡lis.
membre dels successius secretariats del PSC (R) com a secretari
d'organització ifinances.Va formar part de la Comissió de Coor29.-FRANCESC LUNA
dinació en el procés d'unitat soI CERVERA
cialista.
ÉS vocal de l'executiva Nacional
del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
Està casat i té tres fills. Va néixer el 27 d'abril de 1941 a
Badajoz..
Es tècnic d'organització i resideix a Barcelona des de fa bas25.-M ANU EL GARCIA
tants anys. •
I GARCIA
La seva activitat sindical s'ha
desenvolupat sobretot a l'Empresa SEAT, de la qual és secretari
d'Organització de la Secció SindiVa néixer el 22 de juliol de 1959
cal d'-UGT. ÉS responsable del
a Cambii (Jaén). L'any 1971 es
trasllada a Barcelona i posteriorSector de l'Automòbil en l'Execument a Sant Joan Despí, Es ajustiva Federal del Metall d'aquesta
central sindical.
tador mecànic.
Està casat i té tres fills.
Va entrar a la FSC (PSOE) pel
maig del 76. Fou elegit secretari
general de la Unió Comarcal del
Baix Llobregat i després, membre
del Secretariat Nacional de UGT.
30.-JOSEP MANZANO
ÉS membre del Consell Nacional
I CASTELLBLANC
del P.S.C. (PSC-PSOE).
Està casat i té un fill.
(PSC-PSOE)
Secretariat de la seva comarca.
És coordinador de la Federació
XIII i membre del Consell Nacional
del PSC (PSC-PSOE).
Pertany a la Federació del Metall d'UGT i és membre del Comitè
d'Empresa de "Blatt-Saco-Lo-.
well".
Està casat i té dues filles.
31.- GONÇAL CRESPO
I PRIETO
Va néixer a Estepa (Sevilla) el
27 de novembre de 1943. ÉS advocat. ÉS secretari general del Centro Andaluz Blas Infante. Militant
del Partit dels Socialistes de Catalunya, forma part de la secció sud
de Sant Andreu.
'
32. RAMON FERNANDEZ
I JURADO
Va néixer a Almeria l'any 1914.
La seva família es traslladà a Barcelona quan ell tenia quatre anys.
' Militant del POUM des de que
es va fundar^ s'integrà junt amb la
resta dels seus companys en el
PSC en el Congrés Constituent
d'aquest partit.
Durant la guerra, va participar
activament al front en el batalló de
POUM, arribant a ser comissari de
guerra. Va estar exiliat durant
quinze anys a Xile, Argentina i
França.
ÉS militant de la UGT des de
1931.
Ebenista, treballador de "PETRAM" de l'Hospitalet, empresa
de la qual fou acomiadat. Va obtenir el títol de professor de català i
actualment treballa com a tal.
Està casat i té dos fills.
En les eleccions del l£j va ser
el candidat 18^.
33.-JOSEP LLUÍS
PUERTAS I JIMÉNEZ
Un dels veterans .lluitadors socialistes de Catalunya. Militant
des de fa quinze anys del Partit
Socialista Obrer Espanyol i de la
UGT. Durant la repressió, va estar
dedicat a la militància política i
especialment a la sindical.'
Treballador de l'empresa R.E.N.
F.E:, hi ha tingut una important
tasca en les reivindicacions laborals plantejades en l'esmentada
empresa en l'àmbit de Catalunya.
Ha tingut diversos càrrecs de
responsabilitat; tant en el partit
com en la central Sindical
Fou candidat en les eleccions
del 15 de juny.
Està casat i té una filla.
26.-JORDI MARSAL
I MUNTALA
' Nasqué a Manresa el 8 de maig
de 1949.-Es professor universitari.
Va ser membre del secretariat de
Convergència Socialista des de la
seva fundació. Representà aquesta organització i, posteriorment, el
PSC (C) en el Consell de Forces
Polítiques de Catalunya i en l'Assemblea de Catalunya.
Pertany a la Federació d'Ensenyament de la UGT.
_ Està casat i té una filla.
Nasqué a Barcelona l'any 1948.
Viu a Manlleu. Per la seva professió d'ATS ha participat en la creació de Consells Hospitalaris.
La seva militància política va
començar en la Facultad de Medicina durant els anys 66-67, quan la
creació del Sindicat Democràtic.
Durant tres anys fou militant del.
PSUC i posteriorment, fins el seu
ingrés l'any 72 en Convergència
Socialista, va mantenir-se independent.
Ha estat detingut en diverses
ocasions. L'any 70 va passar 15
dies a la Model acusat d'agrupació ¡legal. Formà part de l'Assemblea de Catalunya, treballant en el
Nasqué en 5 de febrer de 1942 a
Santibáñez El Bajo (Càceres).
L'any 1967 es trasllada a Badalona, on viu en l'actualitat.
Xofer a "Transport de Barcelona", és un actiu membre del Sindicat de Transports de la UGT. Ha
estat sancionat en diverses ocasions per l'empresa i l'any 71 va
ser detingut per la seva participació, en lluites sindicals.
Es membre del comitè d'empresa de "Transports de Barcelona" i
secretari general de la secció sindical de UGT.
12 L'OPINIÓ» SOCIALISTA
Elecciones a cuarenta días
del poder
Los socialistas
A cuarenta días de la celebración de las elecciones
generales, la carrera electoral ha recorrido un tramo
importante: la presentación de candidaturas y programas electorales. La improvisación de los diversos colectivos políticos ha sido la nota dominante, y aún así,
la clarificación del espacio político es ya. hoy un
hecho.
' ' • : - • • ' • ' • : - ''.•"•-'.•'•'' ' • ' ' : . - . . . • • • . - • " . . ' ' • " ' ' - '••':'•'••':•
Quien más se ha movido en
estos últimos días ha sido la derecha. Todos los políticos de este
espectro han realizado los mil y un
gritos.a la unidad, todos los intentos posibles, pero lo cierto es que
los intereses personales, de aquellos que no tienen otros intereses
que defender, han privado y ésta
no ha sido posible.
gobierno no gobierna; la inclusión
déla llamada izquierda moderada,
Lasuén, dentro de esta candidatura fue un sorpresa, que se repitió
pocos días después con el abandono de la misma. La derecha no
gana para sorpresas electorales.
EL MISTERIO
DESUAUCDREZ
Las listas electorales de UCD fueron
un misterio celosamente guarE! primer intento serio de los
dado
hasta-el último momento. El
franquistas nostálgicos para pretemor por parte de Suárez de que
sentarse unidos a las elecciones
aquellos que. fueran rechazados
ha sido un fracaso, la unión de las
de las listas centristas optaran por
Fuerzas Nacionales, Girón, Riñar,
Fernández, Cuesta..., con la dere-v otras opciones de la derecha antes de verse privados de escaño,
cha dura, Derecha Democrática,
hizo que el partido del gobierno
de Silva Jaudenes etc., no ha sido
optara por prácticamente consuposible; los condicionamientos
personales han privado sobre su ' mir todo el tiempo que legalmente
tenía antes de presentar sus can-,
propio interés. Aunque continuadidatos y su programa. mos pensando que en realidad
El eje dé la campaña electoral
son ítís^mismos, la maniobra de
centrista pasa por un solo slogan,
ruptura entre los franquistas ha^
"Ahora a gobernar". ¿Cinismo, hibeneficiado netamente a la otra
pocresía o reconocimiento de una
candidatura de ta derecha, /a Confederación de la derecha Demo- ^incapacidad? Si después de dos
años en el gobierno no han sabido
crática, de Fraga, Areilza y Osogobernar, y ellos mismo lo recorio a quienes seguramente irán a
nocen, ¿qué pueden ofrecer al
parar los votos del posible electoelectorado? De nuevo tan sólo
rado silvista. Esta otra candidatupromesas. Los tópicos de siemra, hecha única y exclusivamente
pre, la integración europea, el plepara un posible pacto de gobierno
no empleo, es decir las mismas
con UCD, espera recoger los vopromesas del quince de junio, que
tos de los descontentos de UCD,
todos ya sabelnos donde han ido
de aquellos que piensan que hace
a parar.
..'..
falta más mano dura y que el
- Los úcedeos tienen tan sólo un
deseo, alcanzar la mayoría, sea
como sea, para continuar en el
poder. Es un partido hecho tan
sólo en función del poder, de conseguirlo y de permanecer en él. Y
con un programa electoral semejante, es lógico que los enfrentamientos, las tensiones y la guerra
entre las diversas tendencias haya
sido la nota dominante en la confección de las listas ucedistas.
Suárez se juega mucho en estas
elecciones generales y un traspiés
sería muy serio en su carrera política, UCD no es un partido paraestar en la oposición, "e! poder o
nada" tendría que ser su lema
Congreso de Diputados
Listas del PSOE
He aquí los cabezas de lista que presenta el Partido Socialista Obrero Español, en las
diferentes demarcaciones electorales para el congreso de diputados. , .
Madrid: Felipe González; Enrique Tierno Galván,
Javier Solana, Enrique Barón, Carmen
García Bloise, Donato Fuejo, Juan Barranco, Pepe Acosta, Joaquín Almúnia, Cipria,
'...'.-no García.
¿ . v - • , • ' . ' • • . ; - • • . r . •.;..-,, . • • . '
'Álava: José Antonio Aguiriano
Albacete: José Bono
,
Alicante: Antonio García Miralles
Avila: Rafael Ruiz Requena
^
Badajo: Juan Carlos Rodríguez Ibáñez
Balears; Félix Pons
Vizcaya: Nicolás Redondo
Burgos: Esteban Granados
^Càceres: Pablo Castellanos .'•'
Cádiz: Manuel Chaves
Castellón: Antoni Sotillo
.'....'-.
Ceuta: Alejandro Curiel
Ciudad Real: Manuel Marín
.
Córdoba: Guillermo Galeote
Cuenca: Virgilio Zapatero ~.
Granada: José Vida Soria
Guadalajara: Leopoldo Torres Boursault
Guipúzcoa: Enrique Mugica
Huelva: Carlos Navarrete
;
Jaén: Miguel Boyer
' La Coruña: Francisco Vázquez
Las Palmas: Jerónimo Saavedra
León: Baldomcro Lozano
Logroño: Javier Sáez de Cosculluela
' Málaga: Rafael Ballesteros
Melilla: Manuel Juan Soria
Murcia: Ciríaco de Vicente
Huesca: Santiago Marracó Solano :•'
Orense: Antonio Rodríguez Iglesia
Oviedo: Luis Gómez Llórente
Palència: Javier Yuste Grijalba Pontevedra: José Vázquez
Salamanca: José Miguel Bueno
Santa Cruz de Tenerife: Luis Fajardo
Santander: Jaime Blanco
Zaragoza: Ángel Cristóbal
Segovia: Luis Solana
Sevilla: Alfonso Guerra y Luis Yáñez
Soria: Manuel IVIúñez
Teruel: Pedro Bofill
Toledo: Francisco Ramos Fernández-Torrecilla
Valencia: Josep Lluís Albinyana
Valladolid: Gregorio Peces-Barba
Zamora: Demetrio Madrid
político, y la muy probable derrota
electoral podría significar la ruptura definitiva de aquellos que estaban unidos tan sólo por el poder
y que sin éste se convierten en un
grupo de personalidades, tránsfugas del franquismo, y que todavía
no encuentran su sitjo en la democracia. Una opción electoral no
es tan sólo un líder, sino que tras
él es necesaria la presencia de un
partido, y esto es lo que le falta a
UCD.
EXPERIENCIA
Y FUTURO
Esta es una realidad, cien años
de historia socialista (1879-1979)
avalan la posibilidad del gobierno.
Las listas de candidatos socialistas están hechas en función de la
efectividad; es Ja hora de los técnicos, parecen proclamar, la muy
cercana posibilidad del acceso al
gobierno hace necesaria:una política efectiva, un política de gobierno que los técnicos socialistas
están en condiciones de.ofrecer^ Los temas que ^preocupan al
país, el terrorismo, el paro, la inflación, el mantenimiento del poder
adquisitivo de los salarios, son el
eje de la campaña socialista. Los
socialistas están preparados para
gobernar y tan sólo .hace falta
para ello el apoyo del pueblo; un
pueblo que está harto de prome-.
sas y que espera realidades. UCD
ya ha demostrado qué es capaz de
ofrecer: nada, y no puede seguir
pretendiendo el apoyo popular. La
instrümentalización de los medios
de comunicación del Estado, la
televisión, juega a su favor, pero
tiene en contra dos años de gobierno que, cómo .ellos mismos
reconocen, no han sabido ejercer
El "ahora a gobernar", suena en
boca de aquellos que han tenido
en sus manos el poder a puro
pitorreo.
Los socialistas pueden gobernar, están preparados para ello. La
historia del Partido Socialista está
íntimamente ligada a la historia de
este país, a la historia de lucha y
resistencia contra la dictadura, y
también a la historia de gobierno,
a las alternativas válidas para los
momentos concretos y a un modelo determinado de sociedad. El
PSOE en el gobierno significa los
trabajadores en el poder, significa
la escuela gratuita, la sanidad para
todos, significa que este país emprenda su camino, el camino del
socialismo y de la libertad.
F. Altes
Senado
Candidatos
socialistas
Principales candidatos
que el PSOE presenta a
las elecciones del Senado. Muchos de ellos repiten experiencia electoral^
otros'son nuevos;
Álava: Luis Alberto Aguirianp
Albacete: Andrés Picazo .
Avila: José F. de Carvajal
Badajoz: José A. Cansinos
Burgos: Juan José Laborda ,.
Córdoba: José Mtz. Bjorkman
Guipúzcoa: E. Iparaguirre
Madrid: José Alonso Puerta
.
José Prat
.'<
Francisco Bustelo
Málaga: A. García Duarte
Orense: Celso Ferreiro
Celso Montero
Valencia: Alfons Cucó
Vizcaya: Ramón Rubial
'
t
MUNICPAL
L'OPINIÓ SOCIALISTA J3
La confianza del pueblo para la capacidad de gestión
Las elecciones municipales se avecinan y
el "cambio de tercio" es inminente; ahora
bien, de todas maneras los futuros, y deseados, ayuntamientos democráticos van a
tener que sanear, para empezar, la propia
administración y esclarecer las cuentas para
averiguar el grado de endeudamiento y las
posibilidades de que disponen. El gasto local
y sus recursos va a ser el pilar central de la
futura política municipal ya que, por desgracia, los proyectos sólo pueden llevarse a
cabo a través de una política económica
eficaz y poseyendo unos recursos que los
financien.
;
La doctrina convencional sobre el gasto
local señala que a éste le corresponden
funciones de presentación de servicios públicos cuyos beneficios sean de índole local,
mientras la administración central sería responsable del mantenimiento del empleo y de
la política de redistribución de la renta. La
principal razón es la mayor cercanía de la
administración local al contribuyente-consumidor, con lo que la cuantía de los bienes
públicos prestados se acerca al óptimo. Esa
doctrina no quiere decir, ni mucho menos,
que los límites del sector público local sean
nítidos y claros, pero orienta el reparto de
competencias e ingresos.
correctamente, son bastante proporclonales al nivel de renta de sus ciudadanos, con
los cual se obtiene la conclusión de que
el sistema impositivo local propio debe ser,
en su conjunto, proporcional y no progresivo. Otra cosa es que parte de la política
redistributiva o de prestación de servicios
de interés nacional por parte del estado se
haga a través del municipio mediante sub-;
venciones, en cuyo caso, si el sistema fiscal
estatal es progresivo, habrá un elemento de
progresividad. La consecución de un sistema fiscal local proporcional es difícil. .
No se conocen estudios empíricos sobre
la proporcionalidad, progresividad o regresividad del sistema local español. Su insuficiencia está clara (presiones f ¡scales medias
del 1,5%), y se ha prestado poca atención al
tèma. Algunos datos apuntan a su regresividad: así, el gran peso de la tasas (30%); las
diferencias de valores catastrales; la incidencia real de impuestos como el de radicación;
el mal reparto de las bonificaciones por renta
limitada; una estructura del gasto poco
proporcional. Pero otros datos apuntan en
sentido contrario: los déficits de las empresas de transporte público; la ineficacia o
"sabiduría" recaudadora que no ha penetrado en muchas barriadas populares.
De este primer análisis resulta la necesidad de conseguir una mayor suficiencia de
los recursos locales, hasta doblar el peso de
la presión fiscal local, siempre justificando
ese aumento por la prestación de menos
servicios y la aceptación de nuevas competencias.
;.
El gasto local aquí es el 3% de la renta
local, mientras en los demás países europeos el es 9%; es un 15% del gasto público
total, mientras en los demás países europeos es el 23%.
'".
'
: -"
' "... '
'
'
. ' . ' • ' ' . " •••. ••
FORMA DE LA ALTERNATIVA
La forma de presentación de nuestra
alternativa de presupuesto seguirá dos líneas: a) nuevos gastos en que se quiere
incurrir; b) distribución más equitativa
—que no quiere decir necesariamente progresiva en conjunto— de los ingresos. La
financiación de los nuevos gastos ha de
lograrse en parte con ahorros respecto al
presupuesto anterior —que deben explicitarse— y en parte con mayor endeudamiento y mejora selectiva de la eficacia de la
gestión fiscal.
IMPOSICIÓN PROPORCIONAL
Dicha doctrina convencional insiste, asimismo, en que el conjunto de servicios locales,
caso de que el Ayuntamiento se comporte
Consideraciones sobre algunos ingresos locales
IMPOSICIÓN MUNICIPAL AUTONOM A (25% de los ingresos ordinarios).
1) Solares. Grava dos tipos de cosas:
el terreno urbanizado no edificado (solar)
y el terreno urbano y urbanizable programado no urbanizado. La idea de este
impuesto es captar una parte de la plusvalía y forzar a la renta más rápida; en
-este sentido no recae por entero en el
comprador de viviendas. /
2) Radicación. Los municipios de
menos de 100.000 habitantes han 'de
solicitar su/aplicación al gobierno. Las
normas de 1977 han suavizado la situación anterior en que pagaba más una carbonería que una joyería. En general recae
sobre los clientes del comercio.
3) Circulación. Su versión 1975 planteó muchas resistencias que ya parecen
haberse superado en la aceptación de la
versión 1977. Es muy conveniente comparar todos los gastos err que incurre el
municipio en favor de los coches, con los
ingresos de este impuesto más la participación en el de lujo de los automóviles.
,4) Plusvalías. Hay, que mirar hasta.,
qué puntóse cobra o no a las personas
jurídicas por simple pertenencia (cada
diez años). En cuanto é transmisiones de,
propiedad habría que pensar quizás en
procedimientos de detección más adecuados que el actual.
•>' '
5) Gastos suntuarios. Puede ser importante para municipios muy turísticos
(con cuatro estrellas y tres tenedores) y
para municipios rurales con cotos privados de caza.
6) Publicidad. Sobre rótulos, de 200
a 300 ptas. por m2 al trimestre.
TASAS (30%de los ingresos ordinarios)
Y CONTRIBUCIONES ESPECIALES
A diferencia de los impuestos, las tasas
constituyen un reparto del coste de un
servicio. Es decir, algo cercano a un
'precio; al menos las ligadas a la prestación de un servicio. Su segunda modali-
dad es por aprovechamientos especiales.Las principales tasas por presentación de
servicios son: por documentos (como la
licencia v de edificación), licencias de
taxis, vigilancia, licencia apertura establecimientos, cobro inspecciones, piscinas, cementerios, alcantarillado, .recogida basuras, etc... Rara su reparto hay que
considerar el coste total, es decir:
^—personal
—material
—conservación
—cargas financieras
_
—amortización instalaciones (salvo encaso de haber cobrado contribuciones
especiales)
:
—participación en gastos generales
Hay que señalar tres puntos: a) posibles mejoras de coste, en especial cuando hay contratos privados (habría que
presentar un estudio sobre la variabilidad de condiciones; b) no cobrar por
encima del coste; c) para la fijación de las
tarifas "se tendrá en cuenta la capacidad
económica de las personas". Este será
unp de.los puntos importantes de la
alternativa socialista: hacer algo más que
las categorías de calles. Más.perfecto
aún sería cobrar según el sevicto prestado: el que pone más basuras paga más,
pues así la gente es más cuidadosa.
En cuanto a la modalidad de aprovechamientos especiales (apertura zanjas,
empleo vía pública, tasa sobre aparca-,
mientos privados) debe revisarse con
cuidado y mirar posibles escándalos.
Las contribuciones especiales son
precios, como las tasas, pero de la obra
de inversión. Tienen una definición muy
amplia pues pueden aplicarse "siempre
que se" beneficie especialmente a personas determinadas", sin superar el 50%
de coste total déla obra (salvo en apertura de calles en que se trata del 90%). El
reparto se hace entre las personas beneficiadas según valores catastrales o algún
otro criterio.
Este elemento de la estructura de
ingresos es lo que más se parece á la
"rate" inglesa o al "centime" francés en
la medida en que se considere beneficiarios a casi toda la población. La "rate" o
el "centime" consisten en cubrir por un
raparlo según las valoraciones de catastro, la diferencia entre ingresos previstos
y presupuestos de gastos; es un sistema
que tiene la ventaja de que el ciudadano
(los concejales), cuando vota los gastos
es consciente del sacrificio que va a
Jmponer, ..-'., .•;•.,;.;_,.•. : - . / •..,-,;,..'•/,.;„•-.'"•
Los recargos sobre impuestos del esta-do los cobra éste, pues recaen sobre los
impuestos donde la administración local
participa en un 90%. Esta participación
, con recargo se da en rústica y urbana
(10% de recargo); cuota fija de licencia
industrial (35%); cuota fija licencias profesionales (40%). Un recargo sin participación es el del 30% sobre la cuota por
primas de la entidades mutuas de seguros. Participaciones sin recargo son el/
90% de las plusvalías inmobiliarias en
personas físicas; 90% en lujo de automóviles y 4% del total de impuestos indirectos. Las primeras se atribuyen al muñid- •
pió originario; las segundas se distribuyen a tanto por habitante (el de las áreas
vale por 1,8) según la población del
padrón anterior.
Estos apartados son importantes y no
son difíciles de prever. El inconveniente
es que la participación sobre indirectos
es la única flexible. El catastro de urbana
platea un reto a la capacidad de gestión y
de coordinación de los Ayuntamientos. ^
Quizás las veguerías podrían hacerse
cargo de ficheros mecanizados. Hay que
vigilar el mecanismo de altas y bajas.
Fuera se están planteando la valoración
automática, con la consiguiente facilidad
de las revisiones de valores. Hay que
vigilar también las valoraciones básicas,
en donde parecen existir tratos diferenciales importantes.
TRIBUTOS CON FINES NO
FISCALES
Es una figura que puede utilizarse
mucho más que hasta ahora, piénsese en
arbitrios sobre chimeneas con humo no
blanco o en los parquímetros. :
ENDEUDAMIENTO
La base 34 de la ley de 1975 señalaba
intenciones de facilitar el acceso al crédito privado y cajas de ahorro. En 1977 se
ha dado vía a esta fuente de endeudamiento. En dicha base se afirma que no
hace falta autorización siempre que "la
suma desperaciones vigentes concertadas no exceda del porcentaje que periódicamente fije el gobierno" y además que
"las entidades de: crédito podrán anticipar... el importe total de las deudas tributarias que hubieran sido objeto de aplazamiento de pago, especialmente en los
casos de contribuciones especiales".
RECURSOS DE LA EMPRESA
PUBLICA
,
' A tos socialistas no nos interesa como
•objetivo inmediato la municipalización o
veguerización de servicios que actual- mente se desarrollan por contrata. Nos
interesa ganar primero la confianza del
pueblo en la administración y capacidad
, de gestión. En relación a las contratas
hay que vigilar su cumplimiento (piénsese en la limpieza de faroles) y las condiciones que se fijan. De todos modos hay
dos fuentes importantes de recursos a no
desdeñar: plusvalías del patrimonio del
suelo y alquileres de viviendas. Hay que
saber compaginar en este caso el deseo
distributivo de los ya instalados con el
deseo distributivo hacia los que falta por
instalar. La captación de plusvalías a
través del patrimonio de suelo puede ser
más eficiente que a través de la imposición, en especial si se sabe orientar la
obra pública en favor del suelo adquirido
por el Ayuntamiento.
14 L'OPINIÓ SOCIALISTA
La Guineueta:
La instalación de un hipermercado en el barrio de la
Guinauetaha generado una respuesta activa de vecinos, comerciantes y fuerzas políticas y sindicales de
clase, que además de poner en evidencia la incapacidad del capital para dar alternativas a la crisis económica y al parof. han encontrado una nueva forma de
organizar el consumo necesario de los trabajadores
con la participación de los mismos.
El hipermercado de la Guineueta, llamado BASIC, es uno más de
una cadena que el Capital está
instalando en toda Catalunya, y
que responde a una política de no
inversión y de agravamiento del
paro; es decir, por un lado estas
instalaciones tienen pocos gastos
y funcionan con poco personal.
Por otro lado, colapsan el mercado y lo monopolizan, en detrimen-to de la pequeña y mediana empresa imponiéndole a ésta precios
abusivos sin competencia posible,
ya que siendo los dueños del mercado juegan con libertad total en
las condiciones de compraventa."
Es así como engañan al consumidor ofreciendo precios muy baratos en algunos artículos como anzuelo para psicotizar al consumidor de que todo es más barato en
el hiper. A consecuencia de este
modo de proceder, la pequeña
empresa comercial se arruina y
añade a las Jargas listas del paro.
LA TRISTE Y REAL
SITUACIÓN
En Guineueta esta política capitalista se presenta en toda su virulencia. Más de 2.000 comercios
han surtido al barrio en todos estos años sin,que el capital, ni el
Ayuntamiento, ni el Gobierno se
preocuparan para nada de desarrollar unas formas de consumo
coherentes. Los yecinos hacinados en unos barrios de condiciones infrahumanas (en el extrarradio de la ciudad) han estado a
merced de una planificación comercial anárquica en la que algunos pequeños comerciantes hicieron su agosto franquista a costa
de explotar al consumidor que,
obligatoriamente, debía comprar
al precio impuesto. A pesar de
que algunos comerciantes se ensañaron explotando al consumidor, la mayoría han padecido las
consecuencias de la mala planificación: imposibilidad de ofrecer
precios más asequibles, innumerables horas de trabajo, sacrificio
. a todos ios miembros de la familia,
etc...
Ante esta situación, los comer> ciantes se empiezan a organizar
.buscando como aliados a todas
las fuerzas que representan y defienden en sus programas al pueblo trabajador. A partir de esta
iniciativa se forma una coordinadora de comerciantes o Comisión
Mixta AA. W. partidos y sindicatos, que empieza a discutir alternativas al conflicto.
LOS SOCIALISTAS
DESENMASCARAMOS
Es la primera vez "que en el
barríase ganan un sector nuevo
los comerciantes, para luchar contra las agresiones sistematizadas
del gran capital sobre Jos trabajadores.,. • -.'•". •'.'-, .V;;, ;.-. ';: ;;.
En esta comisión los socialistas,
además de analizar la situación y
desenmascarar los intereses del
capital, hemos hecho propuestas
que se han centrado en la necesidad de empezar a construir unas
nuevas relaciones y formas de organización del comercio que acerquen progresivamente a los trabajadores al control de los precios.
Es así que la propuesta de crear
una Cooperativa de compra de los
comerciantes controlada por el
barrio va en esa dirección. Hoy la
cooperativa ya es una realidad.
Una realidad y una victoria. Hemos conseguido la supervivencia
de un sector de la pequeña empresa demostrando que la unidad
y la organización son imprescindibles para, el pueblo trabajador, ya
que este sector que había sido
condenado por el gran capital,
individualmente rio hubiera sobrevivido. Hemos conseguido ligar a
la causa de los trabajadores a los
comerciantes, que han entendido
que sólo la alianza con los trabajadores es garantía de una sociedad
mejor.
El balance de esta lucha es positivo. Los militantes socialistas que
hemos participado en ella pensamos que es el principio de una
confluencia entre los pequeños
comerciantes y el pueblo en general para encontrar formas y alternativas de lucha contra los planes
del comercio del gran capital y por
Los vecinos hacinados en el barrio.
el control popular dé los precios..
Creemos que esta experiencia
que hemos expuesto es una forma
más de cómo el pueblo va arrancando victorias al capitalismo, de-
mocratizando la sociedad civil en
el camino del socialismo autges?
tionario.
Carme Cereza/es
Pere Sabadell
La crisi economica comarcal
Perla
Avui les comarques estan immerses en una
fórta crisi econòmica tancamentde fàbriques,
pèrdues de Hoc de treball, quasi total manca de
perspectives futures de treball en e! si de la
comarca, pèrdua creixent del control dels re:
cursos comarcals, etc.
Aquesta crisi no cal imputar-la solament a la
crisi econòmica general, sinó que també respon,
a la lògica de la concentració capitalista de
l'economia; i, igualment, a la lògica de la divisió
internacional del treball, o sigui: la lògica que
presideix la divisió internacional de la localització industriai per branques, per productes i per
àrees econòmiques. Aquest panorama ens porta, ineludiblement,
a preguntar-nos per l'evolució històrica de les
comarques catalanes. Només cal recordar que
una vegada configurada la gran ciutat de
Barcelona, nucli central de la irrupció del mode
de producció "capitalista a Catalunya, aquesta
configura a la resta de les àrees econòmiques
del territori. Aquestes àrees —comarques—
creixen i decreixen, es desenvolupen o no des
d'aleshores; segons la lògica del nucli central.
Però, sobretot, comporta un f re cabdal per als
potencials desenvolupaments de les comarques. També, per a completar l'anàlisi de la crisi
comarcal ca| ésser conscients de la relació amb
els nombrosos casos de monoespeculació industrial haguts en moltes d'elles, i la
dependència que això comporta respecte de la
divisió internacional del treball. •
tants factors productius naturals i llur sustitució per productes d'importació.
—subocupació de mà d-'obra industrial i artesana^ : . ' • . • ' • - . " ' • .'. -"'•-- "-','-• ; . "'- •'.. •'• "—dependència financera de les unitats'productives comarcals de lá metròpoli (Passeig de
Gracia-Diagonal).
— Dependència absoluta de la classe dirigent
comarcal als interessos de la classe dirigent
metropolitana.
.
—pèrdua de la coherència de l'estftictura
econòmica de la comarca. •*
L'ALTERNATIVA SOCIALISTA
gurar el nou bloc dirigent de lescomarques puix
aquest bloc ha d'emprendre/ja ara, la concreció
de noves f ormes jurídiques que permetin trobar
un nou model de desenvolupament comarcal, o
sigui un nou rnodei d'acumulació..
'
En definitiva i conjuntament a la configuració
del nou b!oc dirigent de les comarques hi ha la
realitat que aquestes/i aquest, han d'empren^
dre també una funció productiva comarcal.
GLOBALITZAR EL POTENCIAL
COMARCAL
Que vol dir la darrera? Creiem que per endegar
un nou procés d'expectatives comarcals, per
L'alternativa socialista; i evidentment l'estra- trencar els caciquismes municipals i comarcals,
tègia, és diferent segons el nivell territorial des per consolidar el nou bloc dirigent de les classes
del qual la volem formular. O sigui, creiem que
treballadora i popular, cal que la comarca, com
és correcte parlar d'alternatives a nivell nacio- unitat física i econòmica, emprengui una globanal i a nivell comarcal.
lització del seu potencial. Que posi en funcioPerò, per on passa l'alternativa socialista a
nament els potencials humans i de recursos
nivellcomarcal? D'antuvi cal recordar qué a les
.naturals de què disposà..
comarques Kactual classe dirigent no té poder
A través de què? Creiem que a curt termini hi
d'iniciativa car aquesta correspon a la classe existiran multituds de formes jurídiques que
dirigent metropolitana {i a més a la classe finan- podran coadjugar aquesta globalització del
cera). ÉS possible configurar avui un bloc potencial comarcal. Però, sens dubte, les que hi
dirigent a través de les classes treballadores i contaran cada dia més seran relacions jurídipopulars de cada comarca? li és possible a ques de "treball en comú " cooperatives, colaquest nou bloc iniciar una sortida de la crisi lectivitats,...) les quals, evidentment, no seran
comarcal? quins són els seus instruments?
uniformes sinó plenals segons la realitat històLa possibilitat de sustitució immediata del rica de cada comarca i segons quins siguin els
bloc dirigent comarcal creiem que sí, queja està recursos naturals de cadascuna d'elles. O sigui
sorgint. Però que ens cal configurar-lo i donar-li es configurarà un nou teixit industrial dels
ELS GREUGES
•
una correcta alternativa. Ara .bé, hi ha 'una trebaPer a completar el breu anàlisi dels factors de pregunta prèvia i que avui ens manca: definició treballadors de Catalunya, descentralitzat,
la crisi econòmica comarcal, enumerarem unes a nivell comarcal del que vol dir treballador. autogestionat,... però no cal dir-ho, planificat.
També no.cal dir que per endegar una alterquantes manifestacions de la situació econòmi- Aquesta definició, només ha de passar pels
ca que, des de fa molt temps, presideix el món assalariats? i els que viuen directament del seu nativa com la descrita ens és imprescindible
comarcal:
treball directe a la terra, a l'artesanat, a la in- pressionar per un canvi de les relacions politico—expulsió de l'estalvi; només cal relacionar dústria i als serveis? i àdhuc els que tenen assa- administratives a nivell territorial. ÉS imprescinobertures de noves oficines financeres en el lariats i estan conscienciats que de continuar dible la concreció del poder polític (economie i
amb la lògica actual desapareixeran? La.respos- fiscal) de les comarques. És cabdal la instituciomón comarcal i en el món metropolità.
—subocupaciói/o desocupació d'impor- ta d'aquests interrogants és cabdal per confi- nalització de les comarques.
VIDA DEL PARTIT
Ja som a la unió dels partits socialistes
lir i controlar aquest acord, volem
crear una autoritat mediterrània,
que a més tingui cura de l'explotació que pateix Ta mar7 sobre tot
allò que fa referència als cultius
submarins i a les explotacions de
petroli.
I finalment, quant a la política
americana, nosaltres seguim una
tuals que calguin ésser ressaltais?
linea de combat sistemàtic contra
—Evidentment. Quan a les relales dictadures de tots aquests païcions amb els partits socialistes
sos, i estem gestionant per tal de
que formen part del Mercat Coconseguir una col·laboració solimú, cal esmentar la meva presèndària entre els socialistes portucia en representació del PSC
guesos, els espanyols i els llati(PSC-PSOE) i el meu parlament
noamericans. La creació d'aquesen nom de tots els socialistes esta línia de coordinació i solidaritat
panyols a Brusseles, al X^ ConAdroher Gironella parla en nom dels
faria créixer la importància d'Esgrés dels Partits Socialistes de la
socialistes espanyols (foto: TOMI).
panya cara a l'entrada del nostre
Comunitat Europea. En aquest
país a la Comunitat Econòmica
Congrés, celebrat del 10 ai 12 de
general, les delegacions espanyoeuropea.
gener, hi assistiren uns 350 dele1
la i portuguesa van ser convidades
No volem afegir a aquests
gats í les planes majors dels partits
a prendre la paraula, i així va ser
mots, més que Enric Adroher, a
socialistes dels nou països que
, com en a Soares i jo, ja que Felipe més de secretari de Polítiques incomponen la Comunitat, a més
González i Luis Yáñez havien haternacionals del PSC (PSC-PSOE)
de les delegacions del socialisme
gut de tornar a Madrid, vam
és
membre de la Comissió de Políespanyol i portuguès, en qualitatdirigir la paraula als assitents,
tica Internacional.dei PSOE, i que,
d'observadors, i encapçalades per,
agraint-los llur decisió d'acordar la
el text que justifica /'atorgament
Felipe González y Mario Soares.
plena participació dels socialistes
del premi al català més internacioespanyols i portuguesos en les
L'ordre del dia de l'esmentat Connal Master-7 diu: "Per la seva
activitats de la Unió de Partits
grés era el següent: El dret a l'ocuactiva participació en la constituSocialistes europeus, . així com ció del Moviment europeu... i l'orpació i a la democràcia econòmipresentant diversos temes d'ordre
ca, Per una Europa al servei dels
ganització de grups humans i políeconòmic i polític, tant espanyols
ciutadans, Per una Europa activa
tics que varen lluitar denodadacom europeus.
al servei de la Pàu del món, i
ment per la incorporació de l'Estat
- • " . - — A altres nivells, quines activifinalment, el més importai per a
espanyol a la construcció d'Eurotat dueu?
nosaltres, un debat sobre l'ampliapa. "El que no diu aquest text ex-r-Pel que fa a l'àmbit de la Meció de la CEE a Espanya, Portugal
plicatiu és que I'Adroher va ser un
diterrània estem tractantd'arribara
y Grècia. També es va aprovar
dels fundadors del Moviment Soun acord de desnuclearització de
una. crida er tots els treballadors
cislista Europeu, del qual ha estat
la nostra mar amb tots els partits
europeus contra l'atur. Després
llargament secretari general.
socialistes i d'esquerres en genede la ponència sobre l'ampliació
ral d'aquest àmbit, i perlai d'assode la Comunitat i abans del debat
Enric Adroher Pascual, més conegut per AdroherGironella, ha rebut recentment el premi Felip de Solà i
de Can/zares, al català més internacional, que atorga
el Club Master-7. D'altra banda, í'Adroher-Gironella
és notícia perla seva presencia al Congrés dels Partits
Socialistes Europeus.
—De tota manera encetem
aquesta xerrada parlant de la seva
secretaría, ja que ell és el secretari de Política Internacional del nostre partit. U preguntem quines
'són /es principals línies d'acció
internacional d'aquest.
, —D'entrada caldria dir que
aquesta secretaria té com a objectius fonamentals l'elaboració i
posterior proposició a ('Executiva i
al Consell Nacional d'una política
internacional pel nostre partit. Evidentment, i aquí enllaço amb la
teva pregunta, nosaltres establim,
com a europeus que som, tota
una prioritat quant a les nostres
accions; així, treballem primer, cara a Europa i sobre tot al Mercat
Comú, Mediterrània, l'Amèrica
Llatina i el Tercer Món, en aquest
ordre:
XÒ CONGRÉS DELS PARTITS
SOCIALISTES DEL MERCAT
COMÚ
En un altre nivell de coses, cal
dir que les relacions internacionals
suposen una col·laboració en aspectes sectorials, amb altres partits socialistes, especialment amb
els de la resta de nacionalitats i
regions d'Espanya i d'Europa.
_—Hi han alguns aspectes pun-
Els Centristes
de Catalunya (U CD)
L'Esquerra d'Eixample" se organiza
JUGUEN BRUT
El Partit dels Socialistes de
Catalunya (PSC-PSOE) ha presentat una denuncia contra la
coalició electoral dels Centristes de Catalunya (UCD) per
haver començat abans d'hora
la campanya-electoral.
L'esmentada impugnació la
va presentar la representant del
nostre partit, Consol Maqueda,
a tres quarts de dues del migdia del dia 17 de gener davant
de la Junta Provincial Electoral
de Barcelona; aquesta denúncia va acompanyada del corresponent Yequeriment notariaC
signat pel notari Lluís Úbeda,
així com de les fotografies, que
serveixen de testimoni del fet
que és objecte de denúncia.
Aquesta impugnació, que ha
estat la primera presentada en
aquesta contesa electoral, té la
base en que l'esmentada coalició dels Centristes de . Catalunya ha iniciat una campanya
de cartells per parets i cunyes
de radio, quan la data fixada pel
govern pera començar les campanyes electorals és el dia 6 de
febrer.
L'esmentada coalició ha rebut una comunicació governativa segons la qual han estat
severament i exemplarment
condemnats al pagament d'u na
multa de mil pessetes i a retirar
tots els cartells enganxats.
El pasado día 12 se celebró en la
Agrupación de l'Esquerra de
l'Eixampíe de Barcelona, una
Asamblea extraordinaria con el
doble objetivo de presentar a todos los militantes el Plan de-Trabajo elaborado por la Comisión Ejecutiva, y el de debatir la situación
política y la preparación de las
elecciones.
Dentro del primero se abordó la
estructuración de la Agrupación,
quedando formados los Frentes de
Acción que integrarán variasvSecciones. El Frente de Acción Municipal, las decEnsefianza, Sanidad,
Cultura y Medio Ambiente; y el de
Acción Sindical, las Secciones de
Energía y Varios.
.
En la presentación del Plan de
.Trabajo, la Comisión Ejecutiva
destacó que los objetivos a conseguir en los próximos meses han de
ser la consolidación del Partido en
nuestra Agrupación, contribuyendo también con nuestro funcionamiento al de la Federación de Ba¿
celona, y el desarrollo de la alternativa socialista en el barrio, proyectándola a través de nuestra, participación en las luchas ciudadanas
y las organizaciones por las que
éstas se canalizan; y el mantenimiento de una relación continuada
con nuestros electores y ciudadanos en general.
El secretarle Política de la Generalitat, Josep Maria Tríginer durant la seva
intervenció, (foto: TOMI).
Se resaltó asimismo que las actividades propias de las campañas
electorales no deben incidir en la
paralización de la vida interna de la
Agrupación y que la acción electoral debe, por el contrario, contribuir a la consolidación de la estructura creada, en el objetivo de una
inserción real en el barrio que configure cada vez más a nuestro Partido como un partido capaz de dar
alternativas y ejercer su acción de
gobierno a cualquier nivel, pero
sobre todo como un partido de
lucha, inserto en la sociedad de la
que forma parte, para con el conjunto de los trabajadores conquistar parcelas de poder en todos los
sectores y afrontar la transforma-
ción de todas las estructuras sociales.
Posteriormente, el secretario de
Política de la Generalitat Josep
Maria Triginer realizó una exposición sobre "Panorama político ante las elecciones legislativas y municipales", que fue seguida de un
coloquio.
En el capítulo de elecciones, fue
elegido nuevo primer Secretario,
Joan Cambronera, por dimisión,
debida a razones de trabajo, del'
compañero Joan Biosca, y un nuevo Secretario de Propaganda y
Prensa, Celestino Corbacho. Finalmente se procedió a la elección de
los candidatos por Barcelona a las
elecciones legislativas.
L'OPINIÓ SOCIALISTA 15
Nota de premsa
La dimissió
d'en
Raimon Obiols
Per tai d'aclarir l'afer de la
dimissió de la Comissió Executiva Nacional del Partit dels Socialistes .de Catalunya {PSCPSOE) d'en Raimon Obiols,
transcrivim la nota feta pública
per l'esmentat company:
"La meva dimissid de la
Comissió Executiva del PSC
(PSC-PSOE) és una decisió
personal, a partir de la constatació d'un distanciament
important respecte a la trajectòria seguida en el darrer
període davant de certs
assumptes importants: modificacions que considero
insuficientment discutides
en allò que es refereix a línia política i deficiències
organitzatives. Em corrresponsabilítzo plenament, en
la part que em pertoca, d'aquest aspectes crítics i em
proposo d'incidir, des d'un
posícionament intern diferent en llur resolució en el
futur. Ara, però, al marge de
discrepàncies no substantives, lògiques si tenim en
compte les dificultats inherents a qualsevol procés
d'unificació orgànica i política, no ós l'hora de discutir,
sinó de tancar files tots els
socialistes i avançar vers
una plausible victòria electoral, a la qual hem d'aportar tot el nostre esforç entusiasta. Avui més que mai,
l'enfortiment polític i electoral del Partit dels Socialistes és la condició bàsica per
avançar en la resolució dels
greus problemes dels treballadors i conquerir una autonomia nacional plena. El debat polític en el si del moviment socialista organitzat
serà, després de les conteses electorals, un element
més, imprescindible per a
dur a bon port tota la tasca
de renovació i unitat que
des de fa anys hem emprés
els socialistes catalans".
De tota manera cal fer constar que en Raimon Obiols no
cessa en ja seva qualitat de
militant, com tampoc ho fa
com a Conseller Nacional ni
com a candidat a Diputat per la
llista del partit a Barcelona; finalment cal afegir que és poc
probable que el Consell Nacional renovi la decisió de fer-lo
membre del Comitè Federal del
PSOE.
16 L'OPINIÓ SOCIALISTA
Degut a la
decisió del
company Raimon
Obiols de dimitir
de la Comissió
Executiva
v Nacional del
nostre partit la
tasca de
responsable
, coordinador de
campanya, queir
corresponia en
funció deles
tasques He la seva
muns i quins diferencials quant a
la campanya per les eleccions generais ila campanya per les eleccions municipals?
DUES CAMPANYES,
MATEIXA LLUITA
secretaria, l'ha
assumida el
company Eduard
Martín, secretari
del G r up
Parlamentari,
segons ha decidit
la Comissió
Executiva.
—uom na resolt el nostre partit
la qüestió de /'organització de la
campanya electoral?
~ —Nosaltres partim de la base
de que-tôt el. partit es llenyarà a la
propagació de les idees socialistes, i per això la Comissió Executiva Nacional ha decidit centrar la
responsabilitat de la campanya en
un Comitè Electoral, que està format per Joan Revenios, Carles
Cigarrán, Josep Ignasi Urenda,
Salvador Clòtas, Justo Torralba í
jo mateix; en aquest Comitè també hi és present, com à responsable d'operacions, l'Artur Isern.
Aquesta organització es reflectirà
a tot Catalunya, i l'esperit fonamental serà el derribar a tot el
poble, a tots els treballadors i ciutadans, a totes les ciutats i viles,-a
cada lloc de treball, mitjançant la
força de la nostra incidència i de |a
nostra cohesió, és a dir, a base
déla nostres militants, de tots els
que som míl·ltants d'aquest partit.
—Quin és el pressupost que té
previst el Partit dels Socialistes de
Catalunya (PSC-PSOE) per
aquestes campanyes?
—El pressupost general de la
campanya està préfigurât per les
previsions del Comitè Electoral
Nacional, però manquen encara
els pressupostos de les adscripcions territorials, és a dir de les
Eduard MartínTnou coordinador de campanya
m't
L'HONESTEDAT DELS SOCIALISTES
ES VEURÀ QUAN GOVERNEM"
federacions, en funció del disseny
a, nivell nacional i les aportacions
bàsiques que s'han de fer a tots
els nivells del partit. Lògicament
però/la nostra campanya tindrà
aspectes globals aplicables a tota
Catalunya, i d'altres que estan en
funció de la pròpia problemàtica
territorial concreta de cada circumscripció. Són precisament
aquest últims els que han d'acabar de perfilar-se, en funció de
Texpresió promenoritzada des
d'una perspectiva nacional.
EL VOT UTIL ES EL VOT
SOCIALISTA
— Quant als programes electorals del partit?
—Aquesta setmana s'ha concretat el programa general del
Partit dels Socialistes de Cata-
un altre eix clau del nostre progralunya (PSC-PSOE), que ha estat
ma és l'assoliment d'una autènticonfeccionat en base als criteris
ca i efectiva autonomia per Catagenerals ja; aprovats pel Consell
lunya, en el marc d'Espanya, que
Nacional; llurs eixos fonamentals
passa per l'aprovació del projecte
són els de fer aparèixer el socialisd'Estatut que ja ha estat presentat
me tal com és avui a la realitat
a les Corts.
política del nostre país, és a dir,
Tot això configura el vot pel
com la més clara alternativa per a
socialisme com un autèntic vot
l'estabilització i la consolidació de
útil, perquè soni la força amb més
la democràcia a Catalunya i a Escapacitat i expectatives de poder
panya, donant sortida a tots els
posar en pràctica aquest prograproblemes relacionats amb la sima, necessari per l'estabilització
tuació econòmica, i concretament
democràtica del país, i per la seguamb l'atur; les qüestions lligades
retat de la classe treballadora. Per
al que podríem dir la seguretat
dels ciutadans, des del terrorisme i això, a més d'un vot útil, perquè
estem segurs que guanyarem, que
la seguretat al carrer, fins la seguretat al treball, i més enllà, la ma- • Catalunya i els catalans ens donaran la llur confiança, els seus vots
teixa estabilitat del sistema democràtic, la problemàtica lligada a la
esdevenen àdhuc eficaços.
.qualitat de la vida, és a dir, l'en- • • - • . . " — Quines són les relacions entre
senyament, la sanitat, el medi
/es dues campanyes electorals
que se'ns presenten al davant, és
ambient, la política territorial, l'ora dir, quins plantejaments són çodenació comarcal, etc., i finalment
"La primavera del 79 serà
democràtica i socialista."
"Un d els eixos fonamentals
de la campanya és fer veure
als ciutadans el socialisme
talcbm és."
•*
* DOCUMENTACIÓ
\Af » *&.*
^
UNA
—Encara que el que es planteja
són dos processos electorals: l'un
_ les legislatives per les Corts i l'altre
les municipals, en el fons, el tractament polític només pot ser un, i
molt lligat. Si bé a les legislatives
es planteja una alternativa a tots
els problemes de govern que no
poden ser resolts pel govern Suárez, a les municipals el que es
planteja és donar una sortida défi-,
nitiva a la democratització, a (a
decisió i a l'acció política dels nostres municipis. De tota manera, la
realitat és que ambdós processos
electorals han de tenir, des de la
perspectiva socialista, que és la
dels interessos dels treballadors,
dels ciutadans i de tot e! poble en
general, el mateix tractament polític: enfortir la. democràcia, resolent els problemes concrets i pun:
tuais que afecten cada dia a| treballador, al ciutadà, al lloc de treball i a la vivenda al barri o poble.
En el fons, el que aquests proces. sos electorals plantejen és com
serà la primavera de l'any 79 a
Catalunya i a Espanya. Nosaltres
proposarem que sigui, com volem
que sigui i ho serà, una primavera
democràtica i socialista. .
—Però és que potser no hi han
aspectes diferenciadors entre les
dues campanyes electorals que
se'ns plantegen?
—Malgrat tot això que he dit, és
obvi que els nostres plantejaments electorals matisen les diferències entre ambdues campanyes. Podríem dir, com diu l'informé aprovat pel Consell Nacional
que no pretenem municipalitzar
les legislatives ni legislativitzar les
municipals/ Tenim un programa
diferencial per cada una de les
campanyes, però sense cap mena
de dubte, el ciutadà i el treballador, el nostre elector, veurà fàcilment la identitat entre les nostres
propostes i les possibilitats globals
i les que farem, més concretitzades, a cada municipi i a cada vila.
Cal fer notori que, així mateix, els
ciutadans i treballadors apreciaran
com només el nostre partit parlarà
als seus programes d'allò que pot
.complir; ésa dir que no prometem
en cap moment res que sapiguem
d'antuvi que no podrem tirar endavant, ja que nosaltres som honestos, i volem que així ens vegin
els homes i dones de Catalunya. I
així ens veuran quan ocupem els
llocs de responsabilitat que es juguen en aquesta contesa electoral, ens veuran com uns representants bàsicament honestos que
volen treure el país del marasme
en què ens han posat.
—Finalment, i després d'aquesta xerrada amb l'Eduard Manin,
només volem dir que, quan ens
despedíem li hem preguntat si
guanyaríem les eleccions, i ens ha
respost amb un somriure, com
dient: de veritat ho dubtes?, i afegint: "No només guanyarem, sinó
que a més, millorarem els resultats
del 15 de juny". Esperem que
aquestes premonicions serveixin
per a totes les regions i nacionalitats de/'Estat espanyo/.
Ernest Blanch
fotos: Silvia T. Colmenefo