A BRIL 1985 El "pont" de St. Josep D iIIuns dio 18 de marr, no hem fe t festa al col.legi. A principi de curs i d'acord amb el calendari oficial vam decidir de situar la f esta unificada deis patrons de cada bronca en un dio a . meitat de trim estre, el 15 de febrero Era discutible apuntar-nos a la f esta més general del previsible pont de St . Josep, pero ens va pesar més I'oportunitat de tres dies de descans a migfebrer que no un " pont" a 10 dies del final del trimestre. 1 el dilluns 18 a les c/asses hi havia entre un 70 i un 80% d 'assistencia. Cert, amb alumnes grans que van baixar sois mentre els seus pares es quedaven fora; i pares que vall acompany ar els petits i se'n van tornar al seu 1I0c de descans; i altres casos que van comunicar previament al tutor la situació familiar i van trobar la logica comprellsió de I'educador. Tot aixo s 'ha de dirperque fora injust oblidar-ho. Pero bastants no van dir res, senzillamentllO es van presentar a col.legi. A ltres fin s i tot n 'han f et broma: no siguis beneit! .. : entre tants passarem desapercebuts. 1 sobre el conjunt de I'escola el dilIuns pesa va un núvol: valia la pena I'esf orr de venir a c/asse? Diguem de bon principi que elm ón tens que vivim justifica I'excepció i el descans en casos concrets raonats i previstos, pero tants ? Sincerament penso que no, penso que transigim massa facilment amb la comoditat. Cedim i ens creiem justificats perqu e ho fa la majoria És evident que no es pot generalitzar i per tant cap judici pot f er-se de cada cas concret, pero en conjullt i tant que podem dir algunes coses! Si els petits ens sen ten als grans parlarfastigosall1ent deltreball, com els podem dell1anar seriositat i continunat en els seus estudis, el seu treball d'ara ? Si ens veuen f ugir de f eina així que podem, gosarem predicar responsabilitat i consciencia del deure? O es que jo no es pot parlar d'esf or(: i de renúncia perque SO/11 a la dictadura de la comoditat? O el que és pitjor, parlar prou que parlare/11 pero si se'ns presenta una ocasió afluix afem ac/ucant els ulls sense recanra? La vida quotidiana ha deixat de tenir sentit i per a trobar-nos lliures hem de f er coses diferents? Com no hi haura conflictes si la norma definitiva en la practica és el benestar i la satisfacció personals? Sense norma, tota consideració etica perd f or(:a. CO/11 podem predicar honradesa sense sospites si en la practica def ensem radicalment el privilegi de fe r el que vulguem? No fora massa elegant que el " pont " de St . Josep hagués servit per descobrir-nos funcionant amb dues escales de valors: la conscient i p er quedar bé i la inconscient i ef ectiva, la que fun ciona a la p ractica. Queda I'esp eranra que la quaresma és temps de reno vació. St. Josep, pregueu per nosaltres! 19nasi Salar, abril 85 C-- MCMLXXXV--:) VAL LA PENA ESCRIURE? " La can(:ó sentl'infinit en I'aire; la pintura, en la terra; pero la poesia en I'aire i la terra. v Perque les seves paraules tenen sentit que camina i música que vola. " RA BIN DRANATH TAGORE al la pena esc riure? escriure qu e? qui? per a qui ? Aq uesta i d' a ltres preg un tes suren aq uests di es ent re els nostres a lum nes dava nt la "comm oc ió" lit era ri a que suposa el Co ncurs d ' Abril. Sem bla ser que Sant Jord i és a la po rt a i cal, don es, escriure . El qu e sigui . E l cas és esc riu re. A lguns, s' ha n esca rrassa t les darreres setma nes don a nt els toes d' úl tima ho ra a aqu ella poesia o composició q ue ha n treba lla t i gua rd at zelosa ment du ra nt to t el curs i q ue, per fi , veur a la lI um . Són els qu e esc riuen amb un a cen a assiduYt at i qu e, di es des prés del lliura ment deIs treba lls, es debat en en tre la secreta es pera n<;a de gua nyar, si més no, un access it i /o la inseg uretat perso na l d'h aver p r e~e nt a t un a " gasOfia " . D 'altres, ha n crem a t es to nes i esto nes dava nt un full de papel' a la rece rca d 'aqu ella musa inspi rado ra a la q ua l un di a aco nseguiren a tr a pa r i tra ns fo rma r en un a bo ni ca redacció qu e o btingué elogis a c1asse de lIengua. I fr isen fin s a escr iure i es tripa r c inc com posicio ns d iferents per aca bar no prese nt a nt ne cap. U n terce r gru p: aqu ells qu e, no és que desco nfiYn de les seves possibilita ts lit era ries; és qu e es ta n a bsolut ame nt co nven<; ut s de la seva incapacita t creado ra. Só n els que passe n un tr a ngol hor ro rós qua n se' ls dema na coses ta nt "i nhum a nes i to rtu ra nt s" co m un a redacc ió. Sort osament, en són pocs. A l ma rge d 'aqu es ta su per fi cial class ificació, seria in te ressa nt qu e ens at uréss im a refl exio na r un a mi ca so bre aques ts nois i no ies per a ls qu a ls esc ri ure ha suposat, en a lg un mo ment de la se va vida, u na ac ti vita t d ut a a terme "de mo tu prop io"; és a d ir, per propia inicia tiva, perq ue ha n senti t la necess ita t de fe r-ho. Elena O'CaIlaghan Duch (colll in ua a la plana fina l) Quiésqui? ----------------------------------------~ En el nosfre desig de apropar-nos als dijerenfs esfamenfs que configuren el col.legi ens acosfem avui al cicle mUja de I'EGB i parlem amb una de les mesfres, a la que molts coneixeu, ja que fambé es cuida de ['area de plastica a nivel/ de fot 5e. M. DOLORS BESORA P.- Sempre has estat a 5e. d'EGB? R.- No, jo vaig venir aquí fa 11 anys i vaig comencar a 2n . Després vaig passar a 4t. i des de fa quatre cursos sóc a Se. P. - Com va ser de venir aquí? R .Quan vaig acabar a Blanquerna vaig comencar amb unes quantes amigues a buscar feina i després de parlar amb varies escoles aquesta va ser la primera que em va contestar i aquí sÓc. P. Ara que ets quasi veterana, quin nivell diries que té aquest col.legi? R. Jo diria que alt en algunes materies i potser baix en altres, per exemple en les que fan referencia a l'expressió en general, tot i que ara crec que s'hi dóna més importancia. Tota la meya família es dedica a l'ensenyament i a vegades puc comparar nivells . P.- Aixo és en el terreny academic, pero en el huma diries el mateix? R.- Crec que voldriem cuidar molt el tracte amb els nanos com a persones, intentant fer-los créixer en tots els sentits, huma, de responsabilitat, academic, etc. A vegades el que ho dificulta una mica és el fet de que són classes una mica massa nombroses. P. Com féu o quin sistema seguiu per a un major contacte amb els nanos. R. A la meya secció fem cada dia la posada en comú, que es el resum del que ha passat al dia i en la que expliquem i comentem els fets més importants i els nanos s'explaien; a comencament de curs costa una mica, pero ara ho reclamen, disfruten i participen moltíssim. P .A les reunions informatives se'ns diu molt que tinguem contacte amb els professors i tutors, a tots els nivells: huma i academic. A les entrevistes que tu tens amb els pares, on diries que hi posen mes enfasi? R. Sens dubte, i amb alguna excepció, jo diria que a les converses predomina el tema notes . Hauríem d'aconseguir que els pares entenguessin que les notes són una conseqüencia . P .Quin es avantatges i inconvenients veus en el fet que el col.legi sigui tan gran, o millor amb tants alumnes? R.- Diria que més aviat pot portar inconvenients, costa molt organitzar qualsevol cosa que amb menys alumnes per curs seria facil. P .Tu estas en una secció de catala, veus que millora l'ensenyament del catala? R .- Sí, pero una mica lentament, a nivell de tot el colegi ha millorat pero voldria que fos un fet acceptat per a tots i que no tingués un procés tan lent. P.- Ens agradaria que ens parlessis una mica de {'area de plastica, ja que tu et cuides de tot 5e. R .Quan era a 2n. em vam proposar de fer la plastica amb el Quim Mareet i ara tots dos compartim aquesta tasca a Se. P.Explica 'ns quines activitats teniu. R. - La plastica la tenim dividida en tallers, cada taller té diferents activitats.Els nens, durant el curs, passen per tots els tallers en petits grups, per tal de treballar-hi millor. Hi ha marqueteria, pirogravat, macramé, tapís, dibuix, pintura ... Cadascuna d'elles es prou important i desarrotlla molt l'habilitat i la CREATIVITAT, el nostre principal objectiu. P. Quina d'aquestes especialitats notes que agrada més? R. En realitat, el que els hi agrada més es comencar, qualsevol té l'atractiu de la novetat, després cal que vegin la importancia d'acabar i fer -ho ben fet. La marqueteria els hi agrada moltíssim, pot-ser per fer anar la serra. El pirogravat també, encara que es un treball de molt detall i meticulositat. Totes agraden. Actualment estem treballant amb els colors, a partir d'un conte i disposant sois del blanc, negre, vermell, blau i groc han de fer les barrejes necessaries per trobar els color s demanats. Hi ha cops que queden sor presos deis colors que surten i pregunten el nom d'aquell color. Ens agrada la tranquilitat i serenitat que respira en les seves respostes. No ens estranya que els nanos vagin tant contents amb ella . Lolín ¡ Rosa M. a é ¡I .( Consejos a los Estudiantes (VII) No te preocupes de lo que los otros hagan "Cuando en el corazón del invierno el a lm end ro se cubrió de flores, todos los demás árboles se pusieron a gri tar: ¡Qué fat uidad, qué presunción! ¡Quizás se imagina que podrá adelanta r la primavera! Y el almendro se avergonzó . ¡Perdo nad me, he rma nos, - d ijo- os juro que no lo he querido . De pronto he sentido como una cálida brisa de primavera en mi corazón!" . (Palabras estas últi mas de S. Francisco, en la ob ra de Nikos Kazantzaki, El pobre de Asís). ¿ Insolidaridad? El título puede parecer a primera vista un despreocuparse de los demás, pero en el contexto de lo que nos qu iere decir Santo Tomás subyace la idea de originalidad y personalidad . Se trata de evitar el "ch ismorreo", la envid ia, la paralización propia, el "qué dirán", la in tolerancia. Es una lla mada a favo r de la fide lidad a la propia conciencia, a la valentía en defende r los valores propios, a la ho nestidad in terior, a l esfuerzo personal. Y esto es ta nto más necesario en una época como la nues tra , en la que somos proclives a aceptar la socio logía (lo que la gente hace) como norma de conducta, como si fu era u na ciencia norma tiva, y nos vemos descolgados cuando no hacemos lo que la tele dice que hagamos, o cuando las encuestas nos dicen que u n ta nt o por ciento elevado de la j uventud usa jabón "Lux" y yo no lo uso . ¡ Personalidad! En la an tigüedad clásica, persona era la máscara con la que el ac tor de teatro se cubría la cabeza, y mediante la cual aumen taba o hacía más clara su voz. Nosotros, con esa faci lidad tan grande que tenemos de disociación, nos hemos q uedado con la máscara y hemos olvidado el " hacer más clara nuestra voz", darnos a conocer, dar a conocer nuestro mundo interior, hacer sonar nuestra vida a través de nues tras palabras . En un mundo con prisas para todo es más rápido ponerse una máscara que la urgenc ia de hacer resonar nuestra voz, y nos quedamos sólo con la vu lgaridad de una careta común , que a lo más lo que hace es ser eco de tantas canciones sabidas, de tantos slogans machaconamente repe tidos . Yen el teatro a ntiguo, lo im portante no era la máscara que ocultaba un rostro, sino la voz y la vida de una persona que in undaba el anfiteatro. "esto en media hora se aprende", "es que me tienen manía", "he escrito tres hojas y me han suspendido" 'oo .); o no atrevernos a responder a alguien de un grupo, cuando no estoy en absol uto de acuerdo con lo que ha dicho; o hacer en grupo cosas que yo no hubiera hecho solo; o no atreverme a salir de un grupo cuando veo que coartan mi libertad, por miedo a encontrarme solo, (preferimos estar acompañados y no queridos que queridos y solos, pues entonces ¿queridos, por q uién?); hab lar o calla r según lo que los de mi alrededor hablan o callan, en vez de manifestar mi pensam ien to o ju icio ll anamente; conformismo social; ind ividualismo inso lidario, posesivo, .. . En el fondo, todo esto son renuncias a ser uno mismo. Me recuerda la figura del erm it año Pau lo en Condenado por descon fia do: el unir su desti no a l de l bandolero Enrico , hace que pierda su propia identidad y tampoco realiza el dest ino últ imo de Enrico. Pau lo se perd ió a sí m ismo y no se encontró a tiempo. Los peligros Que acechan So n muchos y muy variados, pero cada uno lacera nuestro corazón , con el peligro de paraliza rl o, pero también con la virtud de estimularlo en sentido contrario. Por ejemplo: creernos los "faroles" y exageracio nes de compañeros ("no he est udiado y me ha ido bien", La difíc il marcha hacia el interior de uno mismo Hay, al menos, dos fo rmas de estar un grano de trigo bajo tierra: o dentro de un hormiguero, improduct ivo, sin desarrollar sus virtualidades internas como objeto de consumo; o ' deshaciéndose, absorbiendo las sales minerales, creciendo, dando fruto de un 30, 60 ó l OO, según sea la calidad del grano, de la tierra, de los abonos. Si educar, además de guiar, significa sacar de dentro de uno aquello que tiene ' laten te, ¿cómo hacemos los adultos para extraer del interior de nuestros hij os la gama inmensa de sus posibilidades? ¿cómo logramos que sean conscientes de su mundo personal? La fo rma para provocar un crecimiento puede ser varia: diálogo con ellos; trato personal que suscite en ellos la reflexión, el conocimiento propio y el estímulo de superación; la enseñanza personali zada; apre nder a juzgar los hechos no con visión parcial sino desde la globalidad ; aprender a manifestar los sentimientos y aprender a dom inarlos cuando estén desco nt ro lados; saber que son únicos, y nadie más nos podrá decir aquello q ue ellos nos tendrían que decir; despertar su conciencia; que encuentren dentro de sí la fuerza que les haga superar sus contrariedades; ... Sólo desde aquí podremos poner nuestra vida a disposición de los demás. Ignacio Vila, sj. e o L·L A B o ENQUESTA "A UNA" BUP-COU P er tal de ten ir una serie d'o rient ac io ns so bre el grau d 'acceptaci ó i lectura d ' A UNA ent re els alumnes hem rea li lzat aq ues ta enques ta entre nois i noies de BUP-COU . EIs res ult ats, expresats en percenta tges ha n esta l els següents: l ? L1ege ixes A UNA? le r BUP 20n BUP 3er BUP COU T ota l 44.4 • As sid ua ment 21.7 29. 1 61.5 40.0 17.3 22 .2 20 .8 • De ta n t en ta nt 11.5 18 14.7 12.5 • Desitjo q ue a rribi 21.7 19.9 17 34.7 11. 1 • No més si la trobo per casa 25.0 19.9 22 7.4 12.5 4.3 O 6 • Mai • Blanc 2~ Consideres Que co brcix a mple, o bjectiu eQuita ti va menl la tot a litat d' acli vit a ls Que es realit ze n a l co l.legi? 43.4 11.1 29. 1 25 19.9 • Si 17 .3 29.2 16 .5 28.4 24 • No 34 .7 48 .4 • Només a lgu nes secc ions 37 .5 46 . 1 42 4.3 11. 1 12.5 3.9 8 • Bla nc 3? Si creus Qu e " no " o "algun es seccions" Quina penses Que és deficit a ria ? ·EG B O 7.4 O 3.9 3 • BU P -COU 12.6 22 .2 29. 1 34 .6 25 ·FP 8.6 7.4 8.7 O 6 • Cateq uesi O 14.7 O O 4 • Esports 12.6 33.3 4 .3 23 .0 19 • Altres 37 .8 29 .2 33.3 34.6 34 • Blanc 26 .0 22 .2 33.3 26.9 27 4? De les seccions fixes, Quin a lJ ege ixes a mb més gUSI? 82 .5 70.3 • En t rev ista 8.6 22 .2 • Rú per O 3.7 • Colum na Ignasi Salat • Consejos pa ra es t ud iantes 8.6 14 .7 O O • An icle L1 uis Tó 4.3 17.7 • Bl anc 50 .0 O O 43 . 1 O 12. 5 S? De les seccio ns "comunes", a Quina d ona ries més empenl a? 14.7 43 . 1 O • Reta lls 37 .5 47.8 29.2 • No tic ies • P lanes monog rilfiqu es (N ada l, Festa Maj or, Concu rs d'Abr il , etc) . 43.4 37 .0 25.0 12.5 4.3 22 .2 • Bla nc 6? El sembla ria bé Que s' hi inlroduís prop aga nd a a la rev ista? 29 .2 21.7 33 .3 • Si 21.7 37 .0 33 .3 • No 26.0 18 .5 20.8 • lnd ifere n t 7.4 8.7 34.0 • Si és discreta ... O 11. 1 8.7 • Bla nc 7? Qua lit a l globa l de la rev ista: (Nota sobre 10 pUllt S) 6.6 6. 1 7.4 • P ro mi g • Blanc (proporció d'enq uesta ts q ue no ha n pu m ua t) 8 .7 4 .3 11.1 Amb les dad es davan t caldria fe r alguns comentari s, pero abans , és necessari fer un acJarimen t; els percen- EL REI DE LA DISFRESSA H avia estat infantat una ni t d' hi vern , humi da, geJida. La seva mare, bOl)d adosa i pacient, sa bia que el momen t s'apropava. Era una nen ert , desnerit, escardelene, colrat. El seu cos era pie de sécs i un gep guarn ia la seva esquena. Unes taques groguenques es perfilaven a la seva cara pero no es podia saber ben bé el que eren. El nas era rabassut i un deis forats era tapat per u na durícia. Les orelles tan sol eren dues berrugues a mb un foradet. Els ulls eren petits, inexpressi us, amb les celles fora de lloc, sense pestanyes. Per cabell tenia una gran piga negra i arrugad a . La 65 .3 42 .2 3.9 28.4 3.9 3.9 67 19 2 24 1 9 28.4 42 .2 22 39 19.9 7 .8 31 1I 11.5 38 .4 26 .9 23 .0 24 33 23 17 5 O 6.6 6.6 O 6 tatges s' han fet sobre el nomb re d'enq uestats (100; 23 a l er;27 a 20n;24 a 3er;26 a COU) , ara bé, el nombre de mare I'acotxava i I'a mo ixava com si fos el nen més revingut, corpulen t i sa del mó n . Pero, la mare, tot i veien l com era veritablemen t el nadó, va pensar que algun d ia seria rei. Van passar els anys i aquell infant es convertí en un personatge horrible i espantós. Les taques groguenques es convert iren en grans que li cob rien el fron i part de la gaita dreta. Un dia sortí de casa i dona un tomb. En arribar a un indret va trobar gran ald arull , para i entra. Tot s eren com ell , deformats i lIetjos, ana ven vestit s estranyament. Cap deis presents s'adona de la seva presencia . De sobte, u na ma acompanyada d' un dit rígid assenyala en la seva di- respostes és superior a aquesta xifra perq ue a moltes qüestions es pod ien escolli r varies opcio ns. Veient els res ultat s podriem treure algu nes concJu sio ns : - La primera pregun ta ens mostra que el gra u d'accep tació d 'A UNA entre I'alumnat és prou importan t, de fet hi ha uria un 57flJo d ' incon dicionals lectors, un 40070 d e perso nes rela tivament int eressades , i només un 6070 que no la I1egeixen ; el res ult at , do nes, és favorable. - En la segona veiem que la proporció d e res postes cJarament a fi rmatives és baix, essent la de negat ives o parcials més a lt ; la seg üent ens dóna més dades: cal atu rar-se en el 25070 de BU P + CO U (potser determ inat perq ue els enq ues tats só n alum nes d 'aq uest nivel!) i el 34070 d'Altres; aixo sign ificaria que manca in formació sobre les act ivit a ts no prop ies de I' a lumnat: Associació de P ares, participació del col.legi en congressos o associacio ns, etc. - Sens du bte i, a la I1 um deis nombres, la secc ió d'entrev ista és la més I1eg id a, es po t pensar, que hi ha int eres o curiosit a t per co neixer les persones que ens en volt en i amb les qua ls no sempre ten im con tacte di recte (com en una cJasse etc.); segueix, per ordre numeric, la secció de l' Ignas i Vil a i desprésel R úper (un acJar iment : no cregueu que els de 3er BUP no tenen sen. tit d e I' humor) . - Per a fi nali tzar ha uríem de destacar dues coses: es demana un imp uls a les seccions de not ícies breus o retalls i als temes i act ivitats m és important s de I'any. Quan l a la p ropaganda es veu un a post ura de recel o cont raria. Grac ies a to th om que ha col.laborat responen t ser iosament. Prometem m illorar el 6.6. Alí cia Adsenl COU ¡ Ad ol fo Rousaud 3er recció: - Voste ! -va dir am b veu penetrant i auto ritaria. - J o? - va contestar avergonyit mirant a esquerra i d reta intentant cercar algú que fos el destinatari d'aq uell a veu . - Sí, voste, vingui!! I moix es dirigí cap al dit . Els aplaudiments deis assistents l'eixordaven . L' home de la ma i el dit col.loca un penjoll en el vestit i Ji dona una copa com a guanyador. En sortir a l carrer I1egí el que posava la copa : EL REI DE LA DISFRESSA, i una I1 agrima brota del seu cor. Jesús Frauca RACIONS ALGUNS ESPEREN ELS EXÁMENS AIXÍ ÚPO~ EL Dibu ix: LAURA GUTIERREZ - FRANCISCO GUZMAN . 6F TOT FENT CULTURA A '( r1 ,¡ [1 I S :\ acaben els examens, un té ganes de fugir de la tensió d'aquestes dues setmanes, entre descansar i passar-ho bé. 1 una excursió ve que ni regalada, l'Ignasi Feliu ens porta a Girona . No cal dir que ens ho vam passar pipa, ni que el dia era maco, ni tots els topics que s'usen en aquests casos. És ben ciar que tot va anar bé, i si per algun motiu, sigui la pluja, sigui la neu, no hagués estat així, ja haguéssim procurat divertir-nos. Pero no pas allo que normalment entenen per divertir-nos, fer xirinola, veure, fer el gambero, cantar, embrutar-se, fer la criatura o pujar a una muntanya. No, aquesta es una distracció refinada, tot aprofitant un relaxament, un bon dia, ho combinem amb la cultura. Una bona terapia, doncs, aprens distreien-te, així com no vulguent-ho, és facil, distret i comode. Hom a cops pensa perque no ho fem més sovint, perque el COU s'acaba en un programa tan estret que ni posat en cal¡;:ador. A Girona, la catedral seguia estant al seu 1I0c, tan majestuosa com sempre, ah! i Sant Pere de Galligants tam be. Si algún cop hi aneu no deixeu d'emportar-vos un guia que sigui de COU de Sant Ignasi i que faci Art. la us portara al museu, al claustre i a Montju'ich, no us preocupeu. Pero no us creieu pas que vam estat tot el dia "mirant pedres", la jornada dona per una mica de to!. 1 sinó, pregunta a l'Ignasi. .. Marc Blanxart, COU B 1 PROBLEMES SOBRE UNA TAULA ,~ e l II e l' e el G U n cert dia sobre la taula del menjador, abans de sopar, un ganivet i una forquilla es van posar a discutir sobre qui era el millor. - La millor sóc jo, -deia la forquilla . - No, sóc millor jo, que tinc més for¡;:a i poder -deia orgulIós el ganivet. - No, senyoret ganivet, jo sóc més important perque sóc la que agafa el menjar del plat, i sóc la més esbelta i de formes més marcades. - Sí! Sí! tu!, que tens quatre péls de punta i la cara ben corbada! -deia presumint, el ganivet-. Mira'm a mi que recte i elegant. - Oh sí! encarcarat com un bacalla, sense cap pel i amb unes dents que fa esgarrifar. Es van posar a barallar fins arribar-se a les galtes, fins que va arribar en Quimet per anar a sopar que els va haber de separar, un a la ma dreta i l' altre a l' esquerra i va comen¡;:ar a menjar, i van veure que un no era millor que I'altre, perque unint els seus ser veis feien una feina ben feta i com cal. David Guixé, 6e E EL DIA DE L' ANTIC E l passat dia 23 de mar¡;: tingué 1I0c la trobada deis Antics Alumnes del Col.legi Sant Ignasi. L'acte s'inicia amb una missa concelebrada pel ConsiJiari de l' AA. AA., el rector del col.legi i el Pare Raimon Paniker de la promoció de 1935 que celebrava els cinquanta anys de la seva sortida del Col.legi. La missa es va cloure amb el cant emocionat de la Salve i del Virolai . A continuació es pass a a la Sala d' Actes a on es van reunir en Assemblea General. Al lIarg d' aquesta, representants de la nova promoció 1985 reberem un escut del col.legi com a símbol de la nostra admissió en l' Associació d' Antics Alumnes. Tot seguit, als membres de les promocions 1975, 1960 i 1935 els foren lIiurades unes medalles conmemoratives. Un cop acabada la sessió es passa al Salo Verd on es projecta el vídeo "L'Institut Politecnic Sant Ignasi" que girava entorn a les diferents ofertes de la F.P. del col.Jegi . Finalment, i aban s del sopar, es serví al menj ador gran un aperitiu que tingué una gran animació allargant-se fins passats dos quarts de deu. Fou una oportunitat per a molts de retro bar als antics companys i per a nosaltres una experiencia que ens feu sentir més vinculats al que és el "Col.legi" . Alícia Adsera, COU B EGB CONCURSO DE CREMA CATALANA EN FP Los alumnos de l? Administrativo contestan una encuesta . 1.° - ¿ Qué te pareció la experiencia de aprender a hacer crema en la escuela? - Tanto la crema como cualquier otra cosa que en casa no lo harías, en la escuela t~ da ánimos ya que lo coges con garbo porque lo hacemos en conjunto. - M uy buena pero demasiada gente en un solo día, por lo que se desmadró todo un poco y no me enteré mucho. - Nos enseñan cosas que nos sirven para el día de mañana. - A la vez de aprender un plato típico fue divertido y más aún habiendo hecho el concurso. - Yo creo que fue una experiencia muy emocionante. - Fue la "Pera" de divertido . 2? - ¿Crees que vale la pena? - Sí por supuesto, nos ayuda a educarnos y a aprender cosas que nos serán útiles el día de mañana. - Decididamente sí! Es muy enriquecedor y muy instructivo. 3? " ¿Participaste en el concurso? - No, porque pensaba que no se haría. - Sí, un amigo y yo participamos juntos. - Sí y quedé con mis dos compañeros en segundo lugar. - Sí y con mucha ilusión . - Sí participé, y me divertí mucho. - Claro!!! 4? " ¿ Tomarías parte en otra actividad similar? - Sí, por supuesto. - Si hubiera esa posibilidad estaría al pié del cañón. - Claro. Me gustó mucho ésta. - ¿Cuándo? ¿Dónde? ¿Cómo? S? " ¿Puedes dar alguna idea para otra ocasión? - Aprender a hacer helados para el verano. - Una chocolatada . Aunque todo el mundo la sabe hacer puede ser divertido . - Que fuera obligatorio. - Que se comunique con antelación ya que creo que vendria mucha más gente. El lugar estuvo bien ya que era más real. - Faltó un poco de propaganda, de organización para saberlo todo, lugar de entrega, etc . - Huevos de chocolate para Pascua, cocas de San Juan, etc. - Por ejemplo hacer un concurso de tortillas. - Aprender a hacer una paella Valenciana. BUP ter DE n.u.p. VA A VEURE " ANTAVIANA" Divendres, 22 de mar~ : Aixo no comen~aoo. si que fa calor! oo, m'han dit que el grup que representara aquesta obra són els joves de la companyia DAGOLL DAGOM, que I'obra esta molt bé, que t'agradara, etc . Jo només sé que esta basada en contes de Pere Calders i música de Jaume Sisa. Calders, amb els seu s contes, no pretén la realitat quotidiana de cada dia. Per aixo els seus contes es desenvolupen a dos nivells: un, el nostre món real i I'altre un món fantastic i irreal on poden passar tot tipus de coses, arribant, fins i tot, a les situacions més absurdes. Aquesta contraposició entre els dos móns produeix sovint efectes humorístics. L'element que enlla~a aquests dos mons pot ésser una cosa tan inversemblant com una ma perduda en un jardí, una planta que creix en qüestió d'hores, un personatge fantastic, etc. Psss! Aixo ja comen~a. El primer conte, el de I'arlequí esta pie d'ironia. L'arlequí, element dinamic, representa el do de la vida, ell sera el que anira encomanant vida als altres personatges de l' obra, elements estatics. El conte que més m'ha agradat ha estat "El principi de la saviesa" on I'element que provoca la topada entre els dos mons és una ma perduda (la cosa més natural del món, oi?). A continuació la companyia ens ha interpretat un conte que no se sembla massa a I'original de Caldrers pero que conserva el seu missatge "Hedera Helix" : un noi vol comprar una planta que creix molt rapid i realment ho fa, perqué en qüestió d'hores, el noi arriba a casa seva embolicat amb la planta. Aquests dos han estat els contes que més m ' han agradat de la 1~ parto L'escenificació ha estat molt bé, encara que m'han dit que el seu nivell professional no és tant alt com els deIs veterans de la companyia (que van estrenar aquesta mateixa obra fa quatre o cinc anys) . Ara, amb els llums encesos, se sent un programa de radio; se sent peró no s'escolta perqué amb tot aquest xivarri (lógic, d'aItra banda perqué estem a la mitja part) no m'assabento de res. 1 quina calor ... ! A la segona part hi ha hagut algunes escenes una mica lentes, com la de la famUia que esta celebrant la nit de Nadal (amb totes les característiques quotidianes, rutinaries i culinaries d'aquestes situacions fami liars) i, de sobte, qua n ja ens estavem adormint tot s, zas! entra el pare Nbel per la finestra (també molt natural eh?). Aquest sera l'element fantastic que provocara el conflicte entre els dos mons: discussions, contradiccions, crítica a la societat consumista ... tot acabara bé. Respuestas de: Sonia Ponsa, Alejandro Villanueva, Anna Tintoré, Blanca Lax, Enrique Quiles, Eva González, Marta Puigmartí, Joan Balañá, Josep Riba, Dolors Oliveras, Neus Argemí, Josep Bassols, Nuria Cortés, Sergio Catalán, Eva Aleu y Juan Marín. Ara, cap a casa! En fi, hem sortit contents encara que el dilluns ens va dir una persona que segurament hi entén més que nosaltres, salvant els textos de Pere Calders, l'actuadó fou bastant mediocre . Ah! i el nostre comportament Chapeau! Rafael de Bofaroll, ler B crític teatral (a estones) cou FP TEATRE 3er BUP E ls dies 15 i 16 de marc; es represen ta al Saló d' Actes del col.Jegi l'obra de Miguel Mihura Tres Sombreros de Copa; era el resultat d'una tasca de molts mesos portada a terme per la companyia de teatre de 3er de BUP anomenada "temps de teatre". ' Ambdues funcions resultaren globalment molt correctes i es desenvoluparen sense problemes, de cap a fi tots els actors varen demostrar estar ficats dintre la pell deis personatges. Cal destacar l'afluencia de públic: en total unes trescentes cinquanta persones . Des d'ací volem enviar una felicitació a tot el grup i especialment a la directora, Roser Mateo, anima i empenta d'aqucsta feina que ja és el segon any que es realitza. Adolfo Rousaud, 3er. BUP-A - Aparte de venir aquí, ¿ váis a otro sitio duran te la semana? - Sí. En día normal sí. Lo que pasa que cadafamilia lleva a su hijo / a donde cree más oportuno. - ¿Os gusta este colegio? - Sí, está muy bien. - ¿Cuán tos son por clase? - Cada e/ase tiene distinto número de alumnos. En total hay 52 alumnos y cada clase tiene alrededor de la alumnos. - ¿Creéis que tenía que haber más comunicac ión en tre los alumnos del colegio y vosotros? - Sí creo que tendría que haber más comunicación . - ¿Cuán tos año s llevái s realizand o esto s curso s? - Cinco años. - ENTREVISTA E l sábado veinticuatro de Marzo era el día de la entrevista, que nuestro "profe" , Guillermo Mora, nos había propuesto hacer a las profesoras japonesas que vienen a dar clase todos los sabados. Estábamos las tres "periodistas" muy ilusionadas con nuestra primera entrevista seria. Al llegar , a las diez y media, nos dirigimos a las clases de octavo en las que estaban "los japoneses", pero fue entonces cuando se desvaneció nuestra ilusión j ninguna se atrevía a entrar! Fue Cristina quien al fin se decidió y concertó la hora y el lugar de la cita, a la una en un banco enfrente del colegio. Después de esperar dos horas y media al fin pudimos hablar con: MINORU SHRAISHI, KAORU OTA, YOSHIKO KAGAWA y RORAWSAN ENTOJI la directora; faltaba una TOSHIKO NAKAMURA . De todas ellas la que hablaba mejor el castellano era MINORU, y fue quien hizo de intérprete . - ¿Cuál es el motivo de vuestra presencia aquí? - Todo ... estudiamos. - ¿Qué horario tenéis de clase y que días venís? - Cada sábado. Desde las 10h. hasta la lh. - ¿De qué edades vienen a aprender? De 6 años hasta 15 años. ¿Cuánto tiempo dura el aprendizaje? - - No, ese no es el sistema, los niños vienen aquí el sábado y luego para no perder japonés van a otro lado. Luego, por ejemplo, si van a Japón podrán entrar másfacilmente en la escuela. Ahora se están preparando y estudiando como en un colegio japonés; 6 años primero y luego 3 de carrera. - ¿Son todos japoneses? - Sí todos son japoneses. ¿Qué hacéis o en señái s durant e la clase? - Los pequeños aprenden matemáticas y japonés y los más mayoi'es literatura y lengua japonesa. - ¿Qué os pareció la serie Shogun? - Xiu, Xiu, Xiu, (hab lan entre ellas en japonés) . Está bien. La vimos, nos gustó . Pero 110 os creáis que ahora vivimos así, esa era una época antigua. Además esa serie está hecha por extranjeros, quiero decir que está hecha conteniendo una idea de fuera e imaginándose que Japón era así, y con esta idea han montado la p elícula. - ¿Puede ve nir cualquier persona a estas clases? - No, solamente pueden entrar los que tiel/en nacionalidad japonesa y que tienen capacidad para seguir la e/ase. - ¿Les gusta a los niños venir aquí? - Supongo que sí. - ¿Hablan caste ll ano? - Algunos van a colegios españoles y evidentemen te sí que lo hablan. También hay ingleses, pero hay ninos que han vivido mucho tiempo aquí y hablan y entienden muy bien el español. Después de la entrevi sta nos hicimo s todas una fot o, al desped irno s invi tamos a todas a la "Festa Majar" a la cual nos promet ieron ir. Elisenda , C ristina, Beatriz, 8? D CURSILLO DE INGLES EN PLANOLAS Del I al 23 de agos to sól o pa ra alumno s del Col egio de 6? y 7? de E.G .B. P ara mayo r información diri girse a l P. Ro igé . ACTIV MONTJU'iC E l dia 16 de Mar¡¡:, a les 11 h. del matí, vam sortir les dues seccions de 7e (D i E) de la font del col.legi cap a Montjulc. Primer vam agafar el Bus 64 fins al Paral.lel, ja allí vam entrar en una boca on hi havia el Funicular de Montjulc. Arribatsal Parc d' Atraccions, vam pagar el "Superbono" que ens costa 500 ptes. i ... cap a dins! Era fantastic! Hi havia de tot: les muntanyes russes, els autoxocs, els miralls deformants, el vaixell del terror, el tobogan, etc. A les 3 h. van tancar les atraccions, vam anar a dinar i vam convencer el Pare Roigé perque ens deixés quedar fins a 2/4 de 6. Un altre cap a les atraccions! Visca! Pero va arribar I'hora fatídica i ... cap a casa! Marc Miró, 7e E Dibuix : ENRie NOGUERAS. 7~ E CONVIVENCIA E l día 25 de Enero, fuimos a una residencia de monjas . en la calle Emancipación para celebrar nuestra segunda reunión eucarística de 8? de EGB, las otras secciones del curso se dieron cita en este mismo lugar otros días del mismo mes de Enero, con la ayuda del Padre Sala, encargado de la educación religiosa en este curso y de tantas otras actividades. En esta reunión tratamos temas que nos interesaban y que sin embargo nunca habíamos tratado como por ejemplo: la convivencia dentro y fuera del colegio, las relaciones entre chicos y chicas, la ascendencia de algunos sobre el nivel de la clase, el estado de ánimo de cada uno de nosotros, los problemas familiares y tantas otras cosas que completaron cuatro horas de diálogo entretenidas y acompañadas por una pequeña misa en la misma residencia . Jordi Campreciós, 8? F 2~ Iític. Quan varem acabar de preguntar a les cinc o sis persones, varem entrar a I'escola per anar a dinar després d'ensenyar a dos deis professors de vuite el paper de I'enquesta i el planol del carrer. Xavier Peiró, 8e B EL DEPORTE EN 2? EGB E l pasado sábado 23 de Marzo, por la mañana, estuvimos de nuevo en el colegio con los niños y niñas de 2? EGB; fue el 4? sábado del año en que nos dimos cita para celebrar competiciones deportivas. Quien nos hubiera seguido en nuestras miniolimpíadas durante el año pasado, se hubiera sorprendido al visitarnos. El platanar aparecía completamente vacío, sin las típicas líneas pintadas en el suelo, ni los grupos de niños corriendo, saltando o lanzando el peso; pero al fondo, en la pista de balonmano, un buen grupo de padres animaba a nuestros muchachos, que con sus flamantes petos se enfrentaban jugando al fútbol. Mientras tanto, una veintena de niñas, que asisten con regularidad a los entrenamientos, acabaron la sesión del día con un reñido partido de baloncesto, en el pequeño campo situado aliado del pabellón de 1? y 2? de EGB. Los resultados de la jornada, fueron los siguientes: 1~r partido: Secciones A - C : 5 - 1 2? partido: Secciones B - O : O - 4 3~r partido: Secciones B - E : 1 - 4 por lo que al fútbol se refiere. No hemos renunciado al atletismo, prueba de ello es que seguiremos organizando las miniolimpiadas; simplemente y en el intento de promocionar el deporte, hemos querido ampliar la gama de posibilidades e interesar a un mayor número de aficionados . Creemos que el depone es un complemento fundamental en la educaCión y nos hemos propuesto fomentarlo. Consideramos que si nuestros hijos empiezan a ilusionarse desde jovencitos, después les será más fácil continuar. Quisiéramos, también, hacer que aumente el interés de las niñas hacia el deporte. Para ello, continuaremos organizando competiciones, si es necesario con otros cu rsos o inclu so con otros colegios, siempre de forma amistosa. Todo esto es posible gracias al interés de los padres y a la ilusión de los muchachos. ¡Animo, pues, yana desfallecer! Equipo de delegados, 2? EGB ENQUESTA AL CARRER E l divendres dia 1 de Mar¡¡: varem fer la 2? enquesta al carrer. Aquest cap, ens varem dividir i mentre les seccions A, BiD anavem a fer-Ia, les seccions C, E i F anaven a la Coca-Cola. El dia abans, ha havíem fet al revés. El tema fou les professions i particularment podria dir que va anar molt bé ja que estava ben preparat i a la gent, avui dia, no li ve d'aquí contestar. Al nostre grup, ens va tocar un carrer amb for¡¡:a gent. Tots els que varen contestar, la professió que més s'estimaven era la de metge i la que menys, la de po- '---_~ _ _ __ .......:=-_ _ _ _ _ _ _ Folo : ISABEL RUBI O ITATS "Le dec imos : avanza di ez baldosas e int en ta coger el borrador. Avanza cuatro baldosas hacia la derec h a y apoya el borrador en la pi zarra y borra de a rrib aa bajo." Pab lo Mulier 20 n D Zeep .- Qu e et sembla, si aquest cop , són els nens els que ens donin les seves opinions. Bigtrak - Em sembla mo lt bona idea . Zeep - Doncs, anem a l'ordin ador a veure quin a info rmació té per nosa ltres. LOAD "OP I ~ I O~S DEL S ~ E ,S" RU~ "O PI~I O , S DELS SENS SO BRE ZEEP " "El robo t Zeep y su a migo Zaap es ta n en clase y le da mos unas ordenes por ejemplo: levantate, coge el borrador y tamb ién pueden an dar. " José M~, 20n D Excursión extraordinaria de 7? A - B - e y 8° E Cinco, cuatro, tres, dos, uno, ... ¡zii iiiiiing! Sali mos cual manada de bisont es , embriagados por la emoción de la exc ursión . Cogiendo las mochilas, nos insta la mos en el esta nq ue del colegio. ¡ Por fin llegó el aut oca r! Nos precipit amos a colocar las mochil as y a tomar as iento. En el autocar hu bo un jolgor io apac iguado más tarde po r un vídeo in teresante. Llegamos a una masía con un her·· moso prado con a lgun os mon tones de leña . La oscuridad rein ante obstaculizó encontrar a l grupo y const ru ir las tiendas (la nuestra, 90 minutos). La mayoría de la gente no desea ba do rmir y se ocupó en no dejar dorm ir a los pocos que q uerían. Las tiendas más visitadas fueron las femen in as. Fin alment e (alguna a las 5) fuimos a dormir. La gente se despertó a diversas horas, según su grado de gam berrismo. Después de hacer un ligero desayu no se emprendió la "gran excursión" . Escogimos caminos bell os y poco frecuentados donde observábamos be- " Es un vehí culo qu e lo programas y cum ple todas las ordenes que le has puest o ." Núria, 20n D "Yo aho ra voy a poner una orden. Avanza tres, gira a la derecha treint a, avanza tres ." Carlos Bern ades, 20 n D " Papá y mamá, hoy viernes vamos hacer un a cróni ca del ord enado r. Primero empezaré por las ordenes que le doy, en la pantalla sale un cuadrado, todo negro. Si sale un cuadrado azul y ot ro de color negro, se po ne la let ra D de d ifere nt e. Si quieres ot ro juego tienes que sacar el disquet. Como el ordenador no tiene cerebro tenemos que hacerle un procedi mient o" . Estefania, 20n B llos paisajes. Dura nte el trayecto nos turn amos la mochil a de los víveres, que era bas tan te pesada. Más tarde llega mos a un pequeño claro, do nde "aper iti vamos" y com imos agradablement e. Por la tarde rea nud amos la m archa, esta vez po r ca rretera, hasta Santa María del Marlés, do nde descansamos y celebramos un a bonit a Misa. Regres am os , ya de noche, al ca mpament o. La noche transc urri ó sin in ciden tes reseña bl es, después de un a cena e_n la q ue to dos temb lá bamos. Despertamos el domingo agradablement e, desayun amos, y matamos el tiempo, jugando a fútbol , haciendo una excursión, etc ... Comimos calien te a nt es de que llegara el aut ocar, después de desmo nt ar las tiendas. Llegó el au tocar y, tras tomar asiento, vimos el capí tulo de "V" que nos habían grabado especialmente. Al fin al llegamos sin más incidencias al colegio, desde donde nos desplazamos a casa. Agradecemos al Sr. Llera y al P. Sala y a los hij os del pri mero su colaboración, junto con los cabezas de familia (algunos) de 8? P. Manen, 7? A CALENDARI D' ACTIVITATS MA Rí; 1-8e d'EGB C-E-F V isit a a Coca-Cola -8e d'EGB A-B-D En trev istes a l ca rrer 2-Campionat G immis tica Rítm ica 4-Cicie Inicia l i Mitj a Ce rcavil a St . Med ir -8e d'EGB Test (del 4 a l 11) 7-6e -7e d 'EGB d'EG B Re uni ó Re uni ó Pa res-T ut o rs Pa res-T u tor s 8-3 r de BU P P el.líc u la "Gand hi" -2n d 'EGB E-O Vis ita e l ZOO 9-Asse mblea fa milia r cristi a na P . Sa la 8e d ' EGB 11 -2n BU P Vi deo ln for mat ica -31' d'EGB Visi ta e l ZOO 12-4t d 'EG B A Visi ta el ZOO -2n curs FP Convive ncies (di es 12 i 13) 13-4t d'EG B Visit a a ATO 14-6e d iapositivas "Grecia" -4t d 'EG B O-E Visit a a ATO - Ir d'EGB A-E Parc de l'Oreneta - 1r curs FP D ietet ica 15-COU Tau la rodona carrera el ' Arquitect ura -COU A-B So rtida cu lt ural a G irana "L'art roma ni c catala" -COU E Co nvivencia a Can Ba rba -4t eI ' EGB C-F Visi ta a ATO -2 n d'EGB A-E P are de l'Oreneta -3r de BUP O bre de tea tre "El sombrero de tres picos" 16-3r de BUP Obre d e teatre "E l so m brero de t res picos" -7e d'EGB O-E at racc ions de Mon tj Uich 2 1-2n de S UP Recés a SI. Cugat pares i fi lls P . G ispert / M . Ramos -7e d'EGB C Visit a Museo Marit im 22-2 n de BUP va n a l tea tre "Antavia na" d'en Pere Calders. 23-Dia de l' Ant ic Alumne -Excu rsió d'a lu mnes de 7e i 8e ap rop ele Vico -P roves d'en trada nous a lumnes BUPCOU 25-2n de BU P C Re unió amb els pares 26-COU Con fe rencia d'assa ig Select ivitat: Aprox imación al h uman ismo re nacentista per el Dr. Fernando Sánchez Marcos -3rs cu rs FP Video -Fóru m "Espartaco" de S . Ku rbrick 27-2n de BUP F reun ió amb els pares -2 Grau de FP Euca rist ia fi de tr im es tre 28- 1r Grau de FP Eucaristia fi de trim estre ~ ~ t!J ESPORTS ~ ~ ~ ATLETISMO Un sábado en Serrahima El pasado día 23, se celebraron en el estadio de Joan Serrahima unas estupendas competiciones de atletismo en las que todas pusimos gran entusiasmo. Llegamos muy ilusionadas con la esperanza de poder quedar primeras pero ... Cada una hizo lo que pudo, aunque debemos reconocer que tuvimos algún que otro tropezón: llegar tarde a una carrera, pararnos en medio de la misma en vez de continuar .. . Pero ... ¡¡íCanastos!!! ¡tampoco lo hicimos tan mal! Debemos añadir que en varias pruebas lo hicimos bastante bien, incluso llegamos primeras. Toda la mañana fuimos de un lado a otro, sudando de aquí para allá ... Se acaban las pruebas y nuestras caras reflejan un cierto temor hacia los resultados. Comienzan a divulgarse los típicos rumores sobre quién es el campeón pero ... nada es seguro. De pronto, una voz apenas descifrable nos anuncia que el colegio San Ignacio ha quedado en 3~r lugar. Nosotras, ni contentas ni desilusionadas, vamos a recoger una hermosa y reluciente copa a la que manoseamos durante diez minutos. . Al poco rato la "maravillosa y reluciente" copa, comenzó a "destornillarse" progresivamente. La parte de arriba, se iba desenroscando y el pie se tambaleaba de un lado al otro . El caso es que tuvimos que cogerla con pinzas pero ... fue muy divertido. Al fin y al cabo, lo importante es participar. Mónica Comas y Mamen Vicente, 8? BALONMANO El día 23 de marzo, en el colegio "Liceo Francés" se disputó un partido de balonmano, en el que jugaban los equipos, San Ignacio contra el nombrado colegio; en mi opinión fue un partido que lo podriamos haber ganado, ¿por qué? esa es la cuestión; todo lo teníamos de nuestro lado, los contrincantes eran más bajos, pero claro, se escurrían más deprisa . Algunos dicen que como la que arbitraba era una árbitra, pues ... El portero no era el de siempre, sino que era otro que se llama Toni Ingles de 6? y además en nuestro equipo juegan unos niños de 5? Antes de terminar la segunda parte, un gol muy bonito, pues termina nuestro ataque, y como ellos son más rápidos en llegar se escurren y ... gooooool. Al cabo de un rato, un ataque nuestro, después un breve barullo sale la pelota, y cuando va a botar dentro del área Argemí le da un golpe y la mete (me parece que el portero estaba en las nubes porque la pelota iba tan despacio que se lo paraba hasta un niño pequeño). Después de diferentes sucesos como este tanto de unos como de otros, termina el partido con un 5 a 10 a favor de ellos. Como siempre que perdemos el entrenador nos riñó a grito pelado. Concluyendo el partido ya del todo con unas felicitaciones a los contrincantes. Carlos Basté FUTBOL ALEVÍN HOY COLABORA 6? EGB FUTBOL El día 9-3-85 San Ignacio se enfrentó al equipo de Santo Angel, el tanteo fue de (2-1) a favor de Santo Angel. El equipo de Santo Angel era un equipo muy duro, recibió dos targetas amarillas al n? 10 y al n? 19. Al empezar el partido el juego fue bastante tranquilo pero pasados unos cuantos minutos se provocó una falta directa al borde del área de Santo Angel que se encargó de transformar en gol Mendoza n? 10 de nuestro equipo. Después y hasta el final de la primera parte San Ignacio ganaba por (1-0) . Pero en la segunda mitad Santo Angel ataco hasta transformar un gol dudoso ya que unos decían que no lo era y otros que si, de todas formas el árbitro lo señaló en gol a favor de Santo Angel. A partir de ahí Santo Angel buscó el 2? gol desesperadamente atacando una y otra vez, por su parte, San Ignacio también acosó pero con menos insistencia. Al cabo de un rato Santo Angel puso el tercer gol del partido a su favor, internándose por la banda derecha haciendo una pared para llegar a nuestra puerta y marcar el segundo gol suyo y a su favor . En general, partido difícil, y que lamentablemente San Ignacio perdió. Joaquin Casas, 6? A NATACIÓ A.E.S. Com cada any la Secció de Natació esta fent molt bon paper en tates les competicions en que hi participa. Fins ara ha pres part en le CAMPIONAT DEL NEDADOR COMPLERT a les piscines del C.N. Montju'ic i C.N. Júpiter, assolint l' A.E .S. molt bona classificació. També s'ha nedat el CAMPIONAT DE CATALUNy A a Sallent, amb molt bons resuItats. Actualment s'estan nedant les LLIGUES DE CLUBS I DE PROMESES. Us mantindrem informats deis resultats. TE APUNTAS? ME APUNTO. Si us hi apunteu segur que us mulleu. El partido comienza a las diez de la mañana y a los cinco minutos ya se crea la primera ocasión de peligro y por poco el primer gol que por cierto no se produjo hasta el minuto quince, por medio de un córner; lo pica David y Paeo de un cabezazo se convierte en el autor del primer tanto y por cierto que repetiría dos veces más. El cuarto gol fue a causa de una bonita jugada, Esteban roba un balón y de fuerte trallazo desde fuera del área marca. Después de este tanto, una bonita jugada de los contrarios es neutralizada por Moreno . A raíz del saque de puerta, Oliva se hace con el balón y marca el quinto. David marca otro gol como consecuencia de una falta hecha a Alex, la pica directamente a puerta y gol. Otra jugada bonita del equipo de los Maristas es nuevamente neutralizada por Moreno. Una de las jugadas más desgraciadas fue el autogol marcado por un defensa. Travesa había cambiado el balón de lado hacia Osear, el cual la manda a Alex que se hace un lío y un defensa queriendo centrar a su portero, lo hace demasiado fuerte y la introduce en su propia portería. J. Travesa, 6? A EQUIPO ALEVÍN C de FUTBOL Entrenador: J. J . HERAS. en pie: MORENO . PINYOL. ESTÉVEZ. SEGURA . COLOMINAS. OLIVA. DEU . agachados: GUIXÉ, VALLDEPERES, JULlÁ, BAURIER, TRAVESA, SAULLEHi UNES CONVIVENCIES ORIGINALS Els dies 12 i 13 de mar<; els alumnes de segon curs varen tenir I'equivalent de la convivencia corresponent a aquest trimestre. El tema era "sortir d'un mateix". Per grups, varen visitar diferents centres i organitzacions que es dediquen a atendre una determinada problematica de la nostra societat. Després es reuniren tots a dalt del Tibidabo per fer la posada en comú de les experiencies i acabar amb una pregaria. Deixem que els mateixos alumnes ens ha expliquin. "ASOCIACION DE VOLUNTARIOS" S. JUAN DE DIOS La Asociación de Voluntarios consta de un grupo de personas que, disponiendo de unas horas libres durante la semana quieren ofrecerlas para ayudar de diversas maneras a los niños necesitados, compartir el dolor y la esperanza. La edad mínima para entrar en la Asociación es de 18 años sin haber edad límite. El equipo de voluntarios tiene varios departamentos entre los que destacan: Quirófano y Radiología, en el que el voluntario entretiene a los niños que esperan ser atendidos, una espera corta pero grata. Transporte, se encargan de transportar a niños que periódicamente tienen que acudir a rehabilitación y que por diversas cuestiones los familiares no pueden realizarlos. Festivales, concursos, exposiciones, etc., tienen como principal objetivo alegrar y distraer a niños que en ciertos casos tienen que permanecer tiempo en el centro. El trabajo realizado por esta asociación requiere un gran esfuerzo humano. Carlos López y Feo. Javier Navarro, 2? I-S PRO-JUVENTUD En pro-juventud se comentó la existencia de unas asociaciones o movimientos pseudo-religiosos en los que un líder o líderes consiguen fondos (bien para beneficio personal, bien para organizaciones superiores) mediante un dominio psicológico de personas entre los 16 y los 35 años. Por efecto de este dominio, la persona resulta gravemente dañada psicológicamente con el riesgo de la imposibilidad de recuperación. Para conseguir ese dominio siguen técnicas coactivas tales como un cambio total del estilo de vida, el aislamiento de la sociedad, una doctrina confusa, la falta de intimidad y una serie de sistemas que rozan la tortura psicológica, aunque, disfrazada de buena fe. Pro-juventud lucha contra estos movimientos mediante su denuncia en medios públicos. Artur Iglesias, 2? Electrónica CENTRO ESPLAI DEL GORNAL El objetivo de este centro, es evitar que los jóvenes del barrio deambulen por las calles sin saber qué hacer, así como subir su nivel cultural, ya que en esa zona hay un elevado índice de analfabetismo. En este centro tienen cabida los chicos hasta los trece años. El motivo de este límite de edad es impedir que los mayores puedan traer problemas más serios, como por ejemplo la droga, así como también hay un motivo didáctico, ya que hasta esa edad es relativamente fácil hacer cambiar a los chicos, pero pasada la adolescencia es más difícil. y lo que fue más humano, cuando nos dijeron que todo esto lo hacían porque al cabo del día se sentían satisfechos de haber desempeñado una función tan difícil, y que esto lo hacen totalmente gratuito. En cuanto a los habitantes, un 30070 está en paro, y la mitad de ellos no cobran subsidio de desempleo . En definitiva, fue una visita muy interesante, ya que salimos del am- biente cotidiano, para visitar un barrio de los muchos que debe haber por nuestra ciudad, y nos dimos cuenta de que no todos somos iguales. Jordi Torner y David Cuenca, 2? Administrativo INSTITUT DE REINSERCIÓ SOCIAL Aquest centre es basa, sobre tot, en el que en diuen "educadors de carrer". Són unes persones que es dediquen a anar per aquests barris, i intenten integrar-se en el grup d'aquests nois, aleshores, quan es van coneixent, comencen a estimular-los per organitzar una serie d'activitats esportives, que normalment són agafades amb molt d'interes pels nois . Alguns d'ells al principi, no s'ho prenen prou seriosament. Després, amb I'ajut de l' Ajuntament de Barcelona, que és qui paga tates les despeses, llaguen algun local i allí es reuneixen els nois del barri, i fins i tot, a vegades organitzen excursions i altres tipus de convivencies. Por cierto, me viene a la memoria un caso que nos explicaron de una familia en la que el padre era alcohólico, la madre retrasada mental, un hijo drogadicto, el otro subnormal, y uno que bajo las influencias de estos desastres sufría y padecía, llegando a ocasionarle serios problemas. L'IRES, doncs, intenta ajudar aquests nois aconseguint-Ios algun tipus de treball, que fa que els joves canv"iin molt i comencin a sortir-se'n de I'ambient on es trobaven ficats abans. En resum, cree que va ser una visita pro u interesant, i penso que molts de nosaltres, encara que no sigui tan a fans com aquestes organitzacions, també de quan en quan podríem fer alguna cosa per aquesta gent que necessita I'ajuda deIs altres. Joan CarIes Nievas, Alejandro Castelló, 2? Adm . CARITAS DIOCESANA TODOS TENEMOS DERECHO A VIVIR CON DIGNIDAD ¿ Quieres colaborar? Cáritas desarrolla unas ayudas a todo tipo de personas que lo necesitan . Tiene centros dispersos por varios sitios para estar al alcance de quien requiere su colaboración. Montserrat, joven agradable, nos expuso los tres puntos claves: Paro, Ancianidad e Infancia. Cáritas pone en marcha unos cursillos para formar gente que pueda después desempeñar un oficio y valerse por sus propios medios. Hay mucha gente que se ofrece en sus horas libres para ayudar a quien lo necesite, por mediación de cáritas. Las actividades que se realizan son: Con ninos: - Recogerlos en la escuela y atenderles en casa. - Refuerzo de las actividades escolares del niño enfermo o no . - Jugar, consolar y escucharlo. Con ancianos: - Hacerles compañía. - Colaborar en el reparto de la comida a domicilio. - Animación en centros de ocio. Con disminuidos físicos: - Acompañarlos de paseo. - Relación personal, conversación, compañía - Niños voluntarios que los enseñan a jugar. - Darles clases. Los fondos que se utilizan para estas ayudas provienen de donantes, y las colectas que se hacen en las iglesias dos veces al año, por Navidad y el dia de Corpus . Después de saber todos los problemas de nuestra sociedad, se nos ofrece la oportunidad de colaborar con Cáritas en nuestro tiempo libre con los niños y ancianos. En estas actividades citadas anteriormente nosotros podremos colaborar. En caso de que te interese participar como canguro infórmate por medio de 2? de F.P . Ana G~rcía Torres y Marta Pérez Cardona, 2? Adm. FESTA MAJOR LA RESURRECCIÓ DE JESÚS PREGÓ A vui, COIn altres anys, quan s'acosta ja I'estiu, deixem els nostres afanys i .. . ! A fer gresca aquí ens leniu! La f esta que f em anyal, ja s 'ha f et Iradicional, lols hi S O/11 de bona gana i ens ajuda afer galzara. Hi haura, Iraques, joes i geganls, i l11enjar per pelils i grans, sardanes, concursos, pallassada, i berenar per la qllilxalla. A tols us hi esperel11, i amb el més sa i noble afany, l/na bona FES TA MAJOR farel11 i ... si Déu vol, ¡fins I'altre any ! J.c.c. Maig de 1985 NOVEDAD I CA MPEONA TO DE PING-PONG In scri pcio nes: - Bu zilll pn rt erí a . - Edad de 14/ 90 añ os cump lídos. - Fec ha Iími le de in sc rip ció n : 30 Abril. - Precio : 100,- Pl as. a paga r en " fesl i\os" . Los delegados de I? de E .G .B .. nos esIrena mos eSle a ño , colaborand o en la o rgani zac ió n de la FI ESTA MAYOR , co n el I Ca mpeo na lo de Ping-Po ng. Alumn os-as, pro fesores-as, padresmadres , lodos los qu e ha be is ya cump lid o los 14 añ os, .. . ¡¡ INSCRIBIROS !! .. . Noespereis a l úllim o día . CORREU OBERT A rai z de un a carta pub lica en A UNA, se hi zo un ll a ma mient o a todos los chicos de 2? BUP para la o rgani zació n de una campaña en favo r de los alumn os de un colegio de Jes ui las de Bo livia qu e su fría las consec uencias del ha mbre y la necesid ad . Nos reunim os un os cua ntos y decidimos po ner cn ma rcha di cha campa ña . Se repa rI iero n un os sobres para que cada persona (vo lunl a ri a ment e por supuesto) o fr ec iera algo de din ero propio, qu e supusier a un a pr ivacii1\l . El resull ado de la campaña no ha sido nad a ma lo y creo que podemos esla r seg uros de haber contribuido aunqu e sea un poco, a la solució n de este problema del hambre. C reo qu e se ha dado un pri mer paso en es te camino q ue debe tener como mela el qu e nin gun a perso na hum a na lenga qu e a lza r su voz para pedir , sencillamelll e, el pa n de cada dí a . Luis Albi , 2? F L a nos tra civilització , la famíli a d'avui, viu més una espirituali tat de Dive ndres Sant. Obligat s moltes vegades per un entorn ge n s comode, correm el risc d e mirar m és la Cre u qu e la Pasqua . L es dificultat s economiques, l'atur , la des feta de tantes llars qu e es timem, la prablematica d'un s fill s , la buido r d ' un consumisme, la por a l di a d e dema i una llarga lli s ta qu e n o és gens difíc il de fe r. En s quedem amb el cap baix , portant la c re u camí de l calvari. E l Senyor no s' ha quedat en c reu . Ha ress u sci t at i viu una vida nova . 1 nosa ltres a ssociem amb massa fr eqüencia la res urrecció amb el ce\. C o m si la vida nova d e Jes ús [óra una cosa del més e nlla i no del "aquí i ara" on es tem vi vint. Ben cert és que les co ses del nostre voltant no canviaran gaire , pero hauria de can viar la nos tra actitud i la nos tra m anera de mirar- les. 1 aixó és fruit de la pregaria. Posat s a demanar , jo faria p e r a mi una llis ta també molt llarga . Demanaria de retrabar la il.lu sió d e viure , de tornar a fe r cada di a tat allo que h a ig de fe r, com si semp re fo s VAL LA PENA ESCRIURE? ( ve de la primera plana) Fa pocs d ies, pa rlanl de mane ra info rma l amb un redu'il grup d 'a lumnes de ler. E , els vaig fer la preg unl a qu e encap¡;:a la aqu esles rat lles: va l la pe na escriure? La res posla fo u ra pida i co ntund enl : sí. Pero res ulta so rprenenl ve ure les diferenl s mo tivacio ns qu e els empenyen a fer -ha. Hom pOI pensar, so bre lo t en aqu estes dal es , qu e el principal a l.licienl po t esser guan ya r un premi al Concurs d ' Abr il. Aixo no es del 10 1 cen . El Co ncurs d ' Abri l, qu a lsevol concurs, no crea poeles ni esc ripl o rs. En 10 1 cas, els encoratj a i eSlimula. Els dó na I' oponunital qu e el se u es fo r¡;: cread o r sigui valorat públicam enl . No represenla ca p "sall a la fama " i els nOSl res alumnes pro u ha saben . Per aix o em deien qu e: "s i en s ag rada esc riure ha seg uirem felll , g ua nye m o no un premi en el Concurs". 1 es qu e de mo tius per a ferho, en lenen mes qu e sufi cient s : - "En esc riure nOlO qu e em lrobo a mi maleix" . - " T' o bliga a dese nvo lupa r la menl i a ordena r les leves id ees" . - " Hi lrobo co mpa nyia, pa u i serenar" . - " T' esca pes deis pro ble mes d ' aqu es l mó n crean t-ne un altre a la leva mes ura" . - " Viu s a mb ma lt a mes fo r¡;:a ell eu mo n int erior" . Són uns exemples, pocs pero pro u signifi catius, deis alrac lius qu e lenen els noslres alumnes per Ilen¡;:ar-se a I'avenlura d' escriure. 1 a ixo, no hem de pensar q ue es patrimo ni d ' uns qu a nl s pri vilegia ls. PO lencia lmenl to th o m pO I ésse r creador perqu e nou . Il.lu sió de somriure, de c reure que cada dia trobaré un germ a, qu e sera la imatge de Déu. Demanaria el goig i la pau, les energies per a ser cons tru ctor d'aquesta pau, desfent l' o di i les enveges d'una vida vell a i e nvellida . D e manaria un cor obert per afe r camí i anar endavant i no es tar es p e rant que els altres comencin, eliminant el plan y i la qu eixa, esborra nl les imat ges d e víctima i d ' in compres . D e manaria de viure d e m p e u s il.lu sionat malg rat les males jugades de la m iser ia humana. Dem anaria de valorar les petites coses d e cada dia. l si D éu em concedís tot ai xo , viu ria la Vida No va d e Jesús r ess u scit a t i seria tes tim o ni d'aquesta resurrecció. l ho seria " aquí i ara" en el món i e n les circunstancies on D é u m ' ha posat. R eco rd o les paraules d'una can <;:ó que h e m repetit mohes vegades : " Quan l'ale de l'Es peri t jo sento din tre meu, vull pregar" 1 pen so e n Mari a i en els deix eb les de Jesú s prega nt junt s , es p e rant la vingud a d e l'Es perit. L luís Tó la crea livil a l és qu elcom uni ve rsa l i moll co rren l, qu e es pOI dona r en IOles les person es i en les diferenl s ela pes evo luli ves i no so lamenl com es aqu esl in leres el qu e vo lem desve lll a r en els 1l 0S IreS alumn es . Vo le m formar homes creadors: edu ca r per a crear , per a desa fi a r la realil a l, pen sa r per ells mateixos, ce rcar i seg uir cercanl . Escrivin l, els nos t res nois no so is caplen la rea li lal sinél qu e s' expresse n, el se u con lingul inl ern es va enriquin l: no no mes saben coses sin ó qu e sen len qu e só n ca pa¡;:os de canvia r el mél n qu e els envo lt a; de canvia r ells maleixos ; en una para ul a, senl en la seva sin gularil a l, la seva id enlil a l personal. En defini l iva, esc riure suposa viure mes inl ensamenl . Des prés d 'aqu esla pel il a renex ió, ca l preg unl a r-se si va l la pena escriure? Elella O' C allagha n D uch Ma r<; 1985 CONSELL D E REDACCIÓ El COl/sell de Redacció esl á Jorlll al pels lIIalrilllol/is Gibert-Pibel'l1al , Pérez Plal/ella, CO lllaS-Cal/ o, CI/lllellasCOI/de, els proJessors LI/is Iv/al/ zal/al, GI/illerlll o Mora, ESlher Ig lesias, CarIes Porlabella , Igl/asi Salol , A Ijred o SÓI/chez (redaclor esportil/) i els all/IIIl/es A licia A dserá (COU) i Adoljo ROl/sal/d, 3. " B UP Revisl a A UNA . Col.legi SI . Ignasi. Carrasco i FOf'll/il/guera, 32 08017 Barcelol/a. <Il ro .!2 ~ l'J <Il 2' ~ >a. o Ü ¡-:. z a:a. C/)